airegaz, ven, ventolina

Airegaz = Viento fuerte , en Torrevelilla. Ven fort, a Torrevelilla.

ven, ventolina, ventada, bufarrada a Beseit.

A la veína Antolina (casa fesols) li diem la tía ventolina.

Qué es lo ven? Les orelles de X en movimén. (algú que tinguere les orelles grans)

DCVB:

VENT m.: cast. viento. 

|| 1. Moviment horitzontal de l'aire, degut a causes naturals i sobretot a la variació de temperatura entre les diferents capes de l'atmosfera. Lo tro és feriment de vapors caldes e seques en àer mogut per combatiment de vents la un contra l'altre, los quals vents són moguts per la ponderositat de les nuus, Llull Felix, pt. iv, c. 5. Vinent al hostol de les galeres mès-se una gran fortuna de vent, Pere IV, Cròn. 39. Foll és aquell qui'l vent fermar volia, Ausiàs March, cviii. El vent se desferma i tot el mar canta, Enllà 8. Els molins roden al bes del vent, Salvà Poes. 143. 
Vents generals: els que dominen constantment en diversos climes o parts del món durant certes temporades. 
Vents periòdics: els que es muden en direccions oposades en uns temps determinats. 
Fer vent: esser ben perceptible el dit moviment de l'aire. 
Bufada de vent: intensificació de curta durada del moviment de l'aire. 
Ratxa de vent: intensificació sobtada i violenta del moviment de l'aire. 
Alè de vent: el buf molt suau del vent. 
Cap de vent: vent impetuós. 
Vent acanalat: el que passa per un lloc estret.
Vent de calma: el que va disminuint a poc a poc fins a cessar del tot. 
Vent de mar o Vent de fora: el que bufa des del mar cap a l'interior del país. 
Vent de terra, o Vent terral, o Vent de dintre: el que bufa des de l'interior del país cap a la mar. 
Vent fagony: el que fon la neu (occ.). 
Vent de bonança: el que fon la neu molt aviat (Maldà). 
Vent pluig: el que va acompanyat de pluja fina. 
Vent de sol: el vent molt fresc i molest que sol començar quan el sol és un poc alt i va seguint el curs d'aquest fins que va a la posta (occ.). 
Vent follet o Vent torb: el que fa remolí (Pallars). 
Vent rebolcat: dos vents que bufen simultàniament (Ribagorça). 
Vent de riuada: el que reforça els temporals de la mar i fa desbordar el riu (Alzira). 
Girar-se el vent: cambiar de direcció. 
Morir-se el vent: cessar de deixar-se sentir. 
a) El dit moviment considerat en quant ajuda o posa obstacles a la navegació. 
Bon vent: el que és favorable a la navegació. Tot uent nos era bo, Jaume I, Cròn. 56. Faeren vela que vent era a l'osta, Muntaner Cròn., c. 67. No seria àls sinó empènyer ab la mà la nau que ha bon vent, Metge Somni i. 
Anar a vent: navegar en la mateixa direcció del vent (Mall.). 
Vent en popa o Vent de popa: el que segueix la mateixa direcció del vaixell. 
Vent de proa: el que bufa des del lloc a on es dirigeix el vaixell, o sia, en direcció contrària a la d'aquest. 
Vent apuntalat: el que pega a la nau de costat (Pego, ap. Griera Vents). 
Vent al través o Vent a la quadra: el que bufa en angle recte a la direcció de la nau. 
Vent de borína: el que bufa d'un punt situat 6 o 8 quartes lluny del rumb de la nau, i permet navegar amb l'aparell bracejat de borina. 
Vent escàs: el que bufa en un angle pròxim al de borina. 
Vent obert o Vent llarg: el que forma un angle de més de sis quartes amb el rumb de la nau. 
Vent per l'aleta o per l'anca: el que només està mancat de dues o tres quartes per a ser en popa. 
Vent prim: vent fluix que comença a bufar. 
Vent franc: el que permet a la nau seguir el rumb proposat navegant amb bona vela o sense necessitat d'apuntar les bolines. 
Vent fresc: el que bufa amb força, de manera que omple les veles sense capicular-les ni batre-les contra els pals. 
Vent fort: el que obliga a aferrar les veles i a navegar sols amb les dues majors. 
Vent forçat: el que obliga a cercar abric o a fondejar a tota costa o a fer alguna altra maniobra violenta per alliberar-se d'un perill. Vent aplomat: el que, després de topar contra una costa escarpada, pren direcció cap avall, és a dir, cap a la superfície de la mar, posant-la en moviment desordenat (Mall.). 
Vent d'estrop: iròn., impulsió d'una embarcació a rems, sense fer ús de les veles (Mall.). 
Posar en vent: orientar les veles segons la direcció del vent. 
Aguantar-se amb el vent: anar orsant i sense perdre notablement el barlovent, aguantant més o menys la vela segons les circumstàncies, però sempre en quantitat superior a la que segons ella es sol portar.—b) fig. Força o influència que determina una acció més o menys violenta. Vents de maledicció | els llinatges dispersaren, Alcover Poem. Bíbl. 14. 
|| 2. Aire posat artificialment en moviment. Instrument de vent: instrument musical que sona mitjançant el pas de l'aire per conductes de diferent amplària o llargària. Ab música de diferents instruments de corda y vent, doc. a. 1720 (BSAL, vii, 8). Aquí ve, plena ab lo vent dels meus sospirs, Vilanova Obres, xi, 255. 
|| 3. a) Cadascuna de les direccions traçades o considerades en el pla de l'horitzó, i principalment les que figuren a la rosa nàutica. Vents cardinals: els que s'originen en els quatre punts cardinals de l'horitzó. Vents encreuats: els que estan diametralment oposats entre si; el xaloc és l'encreuat del mestral, el ponent ho és del llevant, etc. (Els noms especials dels vents, segons les comarques, van indicats més avall, en el paràgraf de Cult. pop.).—b) Cadascuna de les direccions en què es pot moure un cos o es pot dividir un lloc des d'un punt determinat; es diu especialment de les quatre direccions principals formades per dues ratlles que s'encreuen en un punt. El senyor prengué per un vent y l'amo per l'altre, Penya Mos. iii, 106. Trescaren tota Europa pels quatre vents, Obrador Arq. lit. 38. El rei cridà els seus missatgers i els envià als quatre vents del seu reialme a convidar els qui creia els seus amics, Maseras Contes 28. Entrà dins el quadrat del ball, limitat a tres vents per bigues... y a l'altre per un banc de fuster, Galmés Flor 80. Aquelles dues fies seues, matí, tarda i nit..., pentinada per un vent, pentinada per s'altre, Rond. Eiv. 54. Cadascú pel seu vent: cadascú de la seva part. Prendre per son vent: anar-se'n lliurement per un lloc, sense destorbs. Fa fermar la reina a ses coes de quatre cavalls... Cada cavall d'aquells pren per son vent i cadascun se'n dugué un tros d'aquelles còrpores pecadores, Alcover Rond. xiii, 12. Per altre vent: per altra banda, en altre lloc, d'altra manera. Per cap vent del món: de cap manera, (Mall.). No s'hi poren adondar per cap vent del món, Alcover Cont. 32. 
|| 4. ant. Diferència entre el diàmetre d'una bala de canó i el de la boca d'aquest, formant un buit perquè la bala no anàs massa ajustada dins el canó. Anirà lo artiller al magatzem de las municions y allí triarà tres balas ben rodonas ab lo vent just, a deu per cent, Barra Artill. 26. 
|| 5. Corda o cadena que, subjectada per un cap a un lloc fix, es ferma per l'altre a una peça llarga i dreta, com un pal de mitjana, un batallol, una antena de molí, etc., per impedir que aquesta peça faci moviment. Per preu de dos roves quince liures de corda de cànem... per obs de guarnir de vents, contravents e bagues la dita tarauata, doc. a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.). 
|| 6. Gas engendrat a l'estómac o als intestins; ventositat. 
|| 7. fig. a) Olor que deixa un animal per allà on passa, i que serveix als cans per a seguir-lo.—b) Rastre o indici d'una persona o cosa que hom cerca. No es pogué posar res en clar ni haver vent del malfactor, Víct. Cat., Vida 131. 
|| 8. fig. Vanitat, buidor espiritual. Són enemigues de humilitat e volen supèrbia vent e vanaglòria, Llull Blanq. 1. Plena de vent | e mal nodrida, Spill 2198. Vent de boca: paraules buides (Cassà, ap. Griera Voc. Vents). 
|| 9. Vent roig: eritema de la pell, sobretot de les cames (Valls).
    Loc.—a) Més variable que el vent: es diu d'una persona que canvia molt d'idees o de gust.—b) Anar (o Córrer) més que el vent ocom el vent: anar a gran velocitat.—c) Anar vent en popa: anar molt bé, prosperar.—d) No l'espanta vent ni aigua: es diu d'una persona molt valenta.—e) Bon vent!: es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi. Aquesta locució té moltes variants que la completen, com ara aquestes: Bon vent i oratge, i mar per córrer (men.); Bon vent i la barca nova (or.); Bon vent i que no torni (mall.); Bon vent, i que duri (mall.); Bon vent, i foc al cul (Empordà, Garrotxa); Bon vent et pegue al cul, i en popa que no s'encalle (Vinaròs); Bon vent de darrera i brusca de davant, i cada passa de morros (mall.).—f) Fer moltes bufes amb poc vent: presumir molt sense motiu (Mall.).—g) Córrer mals vents: circular males notícies, haver-hi males impressions.—h) Mirar el vent d'on ve: badocar, estar distret perdent el temps (Empordà).—i) Donar el vent per escampat, a algú: no fer-ne cas, acomiadar-lo amb evasives (Mall.).—j) Anar amb es cap a's vent: no escoltar ningú, fer la pròpia voluntat sense admetre consells (Men.).—l) Dur molt de vent a sa flauta: esser molt orgullós o presumit (Mall., Men.).—m) Seguir el vent, o Girar-se d'allà on ve el vent, o Navegar a tots els vents: canviar de partit o de manera d'obrar, segons les conveniències.—n) Llevar del vent: suprimir definitivament, fer desaparèixer, matar (Mall.).—o) Tenir el cap ple de vent, o Tenir molt de vent al cap: tenir molt poc seny.—p) Fer a tots els vents: menjar amb excés.—q) Saber el vent i no saber el torrent: tenir notícia vaga d'una cosa, no saber-ne el net.—r) Badar sa boca en es vent: no tenir res que menjar: estar mancat de recursos (Mall.).—s) ¿Quin vent te duu? o¿Quin vent us porta?: es diu per demanar a algú la causa de la seva vinguda.—t) De l'ull del vent: molt llest o hàbil (mall.).—u) Home de dos vents: home que fa dues cares, que fingeix una cosa davant algú i una altra davant els de l'altra banda.—v) Mirar de quin costat ve el vent: observar el curs dels esdeveniments per conformar-hi la conducta.
    Cult. pop.—La gent pagesa i sobretot la gent marinera de les diverses comarques mantenen la nomenclatura tradicional dels vents. En primer lloc, cal observar que els vents cardinals tenen quatre noms que són usats o almenys coneguts pertot arreu, i són: tramuntana (= nord), llevant (= est), migjorn (= sud) i ponent (= oest).
Els quatre vents intermedis dels cardinals tenen quatre noms ben definits i permanents a les Balears i a la zona mediterrània: grec o gregal (= nord-est), xaloc (=sud est), llebeig (= sud-oest) i mestral (= nord-oest); però fora de ses illes i de la costa mediterrània ja prenen noms molt diferents, com veurem després. A Mallorca és molt coneguda aquesta cançó o glosa en què surten el noms dels vuit vents:
«Mariner, tu que pretens
de bon cap i glosador:
¿me vols fer una cançó
que anomeni tots els vents?
- Llevant, xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal:
vet aquí es vuit vents del món».
També és a Mallorca que la gent pagesa i marinera coneix els vents intermedis d'aquells vuit, però no els dóna noms especials, sinó que en diu baules (o sia, anelles d'unió) de tal i tal vent; així, a vegades diu que «fa llebeig amb baula de ponent» o «fa tramuntana amb baula de mestral» (NNO.); també es diu «tramuntana que toca de mestral». Fora de la regió mediterrània els vents prenen noms molt diferents dels que hem indicat; es refereixen principalment a localitats o accidents orogràfics d'on els nadius de cada comarca comproven que procedeix cada vent. Consignarem tot seguit les principals denominacions, amb indicació de les localitats on foren recollides: Nord: vent de  Carcanet (Puigcerdà); canigonenc (Empordà); vent de port (Pallars, Ribagorça, Tremp); vent de dalt (Tortosa); vent de burrufa (Bassella); vent de Ripoll o tramuntana de Ripoll (Berguedà); vent ripollès (Igualada); vent d'Andorra (La Seu d'U.); vent de Roses o tramuntana de Roses (La Garriga, Torelló); vent de Sant Marc (Morella); vent del golf (Men.).Nord-est: vent empordanès (Terrassa); vent berguedà (Cervera); vent de la Vall de Cabó (Organyà); vent gavatx (Falset); vent de Provença o plovença (Alcoi); magranar (Sanet). Est: vent de Cerdanya (La Seu d'U.); vent de dalt (Urgell, Segarra); vent de baix (Olot, Espluga); vent d'avall (Igualada, Sta. Col. de Q.); vent de Campirme (Vall d'Àneu); vent de Catalunya (Vall de Barravés, Pont de S., Ribagorça); vent calent (Organyà); vent de la palla curta (Urgell); vent marí (Morella); tortosí o morellà (Llucena).Sud-est: marinada (Cerdanya); vent de vall (Vall d'Àneu); vent de Sant Sebastià (Llofriu); vent de fora (Barc.); vent d'avall (Sta. Col. de Q.); vent de buida-sacs (Valls, Sta. Col. de Q.); vent de Sant Joan (Vimbodí); vent de mar o vent de baix (Tortosa); vent de la creu (Vinaròs); garbinada (Morella); llevantisc (Llucena); aire de baix (Cast.); morisc (Xàtiva).Sud: vent d'Espanya (Rosselló, Conflent); vent de dalt (Llofriu); vent de Quaresma (Llofriu); vent de davall (Senterada); vent de baix (Vall de Barravés, Pont de S., Bonansa); vent del Camp (St. Martí ses Gueioles); vent valencià (Morella); vent garbinol (Cast.); aire de mar (Llucena); vent del Montgó (Cullera); vent d'Elx (Pego).Sud-oest: vent de Montnegre (Gir.); vent de Tossa (Caçà); vent de Sitges (St. Vicent dels H.); vent de cap de riu (Terrassa, El Brull); vent de carboneres (Organyà); vent de Targa (Guissona); vent de Prades (Sta. Col. de Q.); vent de Salou (Camp de Tarr.); vent d'Escornalbou (Selva del C.); vent de bosc (Vimbodí); vent de Peníscola (Vinaròs); vent de birbadores (Vinaròs); vent morisc (Llucena, Alcoi); vent alicantí (Xàtiva); vent de vessagària (Pego).Oest: vent de la fam (Empordà, Cerdanya); vent serè (Garrigues, Noguera, Urgell, Segarra, Solsonès, Pla de Bages, Vallès occidental, Anoia, Conca de Barberà, Priorat); vent de Segarra (Pla de Bages, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Camp de Tarr.); vent de dins Espanya (Barc.); vent d'Osca (Granadella); vent matapiocs (Empordà); vent d'amunt (Igualada); vent d'Aragó (Pallars, Ribagorça); vent moruno (Morella); vent de Castella (Val.); vent de Gallinera (Pego).Nord-oest: vent de Carol (Puigcerdà); vent de la fam (Puigcerdà, Gir., Sta. Col. de Q.); vent del port (València d'Àneu); vent dels estanys (Sort); vent serè (Conflent, Urgell); vent de la Segarra (Igualada); cerç (Benigani, Morella); aire de dalt (Cast., Llucena); aragonès (Sanet); vent de dalt (Tàrbena); castallà (Alcoi); aire de Matamon (Xàtiva); vent rossegat (Felanitx, on li donen aquest nom al mestral perquè quan arriba a Felanitx ja s'ha arrossegat per tota Mallorca).Hi ha encara molts altres noms dels vents, els quals van registrats en els articles respectius (com arbonès, Morella, etc.). En aquest article ens limitam a donar la llista dels més usuals. Per a més detalls, vegeu Griera Noms Vents i Sanchis Guarner, «Els vents segons la cultura popular».

Refr.—a) «Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps»: significa que el vent és més molest i perjudicial que la pluja i la neu.
—b) «No se meneja l'arbre si no fa vent» (Morella); «La mar no es mou sense vent» (Men.): vol dir que quan circula una notícia insistentment, cal suposar que hi ha quelcom de veritat.
—c) «Després del gran vent, corre el gran torrent»: vol dir que després del vent sol venir la pluja.
—d) «Vent xerrador, no et faci por»; «Vent xerraire, vent merdaire»: ho diuen els mariners per indicar que el vent que xiula molt no sol esser perillós (Pineda).
—e) «Guarda't d'home mal barbat i de vent acanalat»; «Fuig de vent acanalat i d'amic reconciliat».
—f) «Amb bon vent, tothom és bon mariner» (o «tothom navega»): significa que quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.
—g) «Tant com ne plou, el vent n'eixuga»; «Tant com n'estén, el vent n'eixuga»: es diu referint-se a persones que, per molt que guanyin, ho gasten tot.
—h) «Segons el vent s'han de trempar les veles»: vol dir que cal acomodar-se a les circumstàncies.
—i) «Quan passa el vent per la flauta, és hora de fer anar els dits»: indica que cal aprofitar les ocasions quan es presenten.
—j) «Qui sembra vents, cull tempestats»: vol dir que els qui provoquen malvolences, després en són víctimes.
—l) «Quan Déu vol, amb tot vent plou»: significa que a vegades es produeixen fets de la manera més insospitada.
—m) «Més val bon vent que força de rems»: vol dir que és millor tenir sort que esforçar-se.
—n) «Les males notícies, el vent les porta»: significa que les notícies desagradables sempre solen arribar al qui menys voldria saber-les.
—o) «Vent de dalt, mal».
—p) «Vent narbonès, ni plou ni aclareix, i quan s'hi posa, s'hi coneix».
—q) «Vent de Pallars, aigua (o «pluja») al detràs».
—r) «Vent d'Aragó, aigua al balcó».
—s) «Vent de fora, aigua a terra».

    Fon.: bén (pir-or., or., occ.); vén (Cast., eiv.); bént (Val.); vént (Xàtiva, Al., mall., men., alg.).

    Intens.:—a) Augm.: ventàs, ventarro, ventarràs, ventarrada, ventanarro, ventassa, ventegada, ventada; 
—b) Dim.: ventet, ventetxo, venteu, ventiu, venterulla
—c) Pejor.: ventot.
    Sinòn.: || 1, aire.
    Etim.: del llatí vĕntu, mat. sign. ||1.

Aquí un que se bebíe los vens del catalanisme:

Y aquí un atre, lo mes "membrillo" de La Codoñera

Orden que debía guardarse en las procesiones de las rogaciones, año 1484.

XIII. 

Orden que debía guardarse en las procesiones de las rogaciones, año 1484. (Vid. pág. 45.)

Ex lib. constitut. Capit. Sedis Illerdens. 

(la è la escric e; à : a)

Die jovis intitulata XX mensis maii anno millesimo quadringentessimo octuagesimo quarto. Ordinatio super processionibus rogationum. 

Primo lo dilluns vaixant la costa de Sanct Joan entre en Sanct Andreu e no cal entrar en Sanct Joan mastirar (mas tirar) per la Coltelleria vella e sota los porxes de Mossen Carcassona, e entrar en la capella den Serra lo prevere e diacha e sotsdiacha e anar la professo per lo carrer de la Bruneteria e al cantò prop casa den Burguera anar dret a la Creu de Magdalena e passar la professo davant la iglesia de Magdalena e aqui que entren lo qui fa lo offici ab lo diacha et sotsdiacha e la professo que tir per los banys al carrer den Amiguet que es lo carrer hon sta Jorda; e que vage al Sant Sperit, e aqui que entren lo prevere, diacha et sotsdiacha et de aqui que tir la hun cor de la professo la via de Sanct Pau e laltre la via del Carme. E lo prevere, diacha e sotsdiacha vage a la casa antigua, e que sia sperat fins sia tornat e tota la professo juncta vinga al Carme e tornsen per lo carrer baix de Magdalena e pas per lo carrer de la hosteria e per la plaza e per los cobertiços de Mossen Comes lo prevere entre en la capella den Marques e tire tot dret al spital e aqui fiet officium e fet lo offici tir la professo la via de la plaza Den Carbo e per lo carrer den Guimera vage a la Seu.

La segona que es lo dimarts hisque la professo per lo portal davall lo Castell e entre en Prehicadors e de aqui tir la via de Fra Menors, e exint de Fra Menors vage a Sanct Marti, e aqui fiet officium, e fel lo offici tir la professo per lo carrer de Selles e tornsen a la Seu.

Lo dimecres que es la darrera professo exint de la Seu vage a Sanct Joan per la Costa e tots juncts entre la professo en Sanct Joan e aqui fiet oratio e exint la professo de Sanct Joan tir tota plaza avall per lo carrer maior e tir tot carrer avall fins a Sanct Anthoni e entre lo prevere en Sancta Eulalia e en Sanct Anthoni e torn la professo per lo carrer dels hortolans e entre en Sanct Lorenç e feta la oratio per lo prevere torn la professo per lo carrer den Guimera e tir dret a la Seu et fiat officium en la Seu en Sent Salvador in Claustro.

Lo llibre dels poetas. Ausias March.

AUSIAS MARCH. 

Ausiàs

(Cants d'amor.) 

I. 

Qui no es trist de mos dictats no cur 
o en algun temps que sia trist estat 
e lo qui es de mals apassionat 
per ferse trist no cerque lloch escur 
lija mos dits mostrant pensa torbada 
sens algun art exits d'hom fora seny, 
e la rahó qu'en tal dolor m'empeny 
amor ho sab quina es la causa estada. 

Alguna part é mòlta es trobada 
de gran delit en la pensa del trist, 
e si les gents ab gran dolor m'han vist 
de gran delit m' arma fon companyada. (de gran deleite, mi arma)
Quant simplament Amor ab mi habita 
tal delit sent que no 'm cuyt ser al mòn, 
e com sos fets vull veure de pregon 
mescladament ab dolor me delita. 

Prest vé lo temps que faré vida hermita 
per mills poder d'amor les festes colre, 
d'est viure estrany algú nos vulla dolre 
car per sa cort Amor me vol é 'm cita, 
e jo qui 'l am per si tan solament, 
no denegant lo dó que 'm pot donar 
á sa tristor me plau abandonar 
e per tots temps viure entristadament. 

Traure no puch de mon enteniment 
que sia cert é mòlt pus bell partit 
sa tristor gran que tot altre delit 
puix hi recáu delitos languiment. 
Alguna part de mon gran delit es 
aquella que tot home trist aporta 
que playent si lo planyer lo conforta 
mes que si d'èll tot lo mòn se dolgues. 

Esser me cuyt per mòltes gents repres 
puix que tant llou viure en la vida trista 
mes jo que hi he sa gloria al ull ja vista 
desig sos mals puix delit l' es permes. 
No 's pot saber menys de la esperiença 
lo gran delit qu'es en lo sols voler 
d'aquell qui es amador verdader 
e ama si vehentse en tal volença. 

TORNADA. 

Lir entre carts, Deu vos don coneixença 
com só per vos á tot estrem posat 
ab son poder Amor m'ha 'nderrocat 
sens aquell sèu d'infinita potença. 

(Cants de mort.) 

I. 

Aquelles mans que james perdonaren 
han ja romput lo fil tenint la vida 
de vos qui sòu d'aquest mòn exida 
segons los fats en secret ordenaren. 
Tot quant jo veig é sent, dolor me torna, 
quant me recort de vos qui tant amava, 
en ma dolor si primé bè 's cercava 
si trobará qu'en delit se contorna, 
Donchs durará puix tè qui la sostinga 
car sens delit dolor crech nos retinga. 
En cor gentil amor per Mort no passa 
mes en aquell qui per los vicis tira, 
la cantitat d'amor durar sols mira, 
la calitat d' amor bona no tassa. 
Quant l'ull no véu é lo toch no 's practica 
mor lo voler que tot per ell se guanya; 
qui en tal punt es, dolor sent mòlt estranya, 
mes dura poch l'espert lo testifica. 
Amor honest los sants amants fá colre 
d'aquest vos am é mort no 'l me pot tolre. 

Tots los volers que en mi confusos eren 
se mostren clar per llur obra forana, 
ma carn se dol car há natura humana 
perqué en la mort sos delits se perderen. 
En sa dolor m'arma es embolcada 
de que llur plor é plant per null temps callen 
en tal dolor tots los conorts me fallen 
com sens tornar la que am es amada. 
Mes l'altr' amor qu'es amistança pura 
apres la mort sa força gran li dura. 

Aquesta amor si los pechs no la crehen 
es ver senyal del bè que en ella habita 
aquesta es qui sens dolor delita 
y 'ls cechs volers de prop d'aquestes venen. 
Lo voler cech del tot ell illumena 
mes no en tant que lleve lo caracte 
e si poguès fèr sens empaig son acte 
No fora 'l mòn ull ab gòta serena. 
Mes es axí com la poca triaga 
que mòlt verí sa virtut li apaga. 

Aquell voler que 'n ma carn sola 's causa 
si no es mort no tardará que muyra 
l' altre perquí dol continu m'abuyra 
si 'm defalleix no será sens gran causa. 
Ell pot ser dit voler concupiscible 
e vol durar puix mòlt de l'arma toca 
mes no tostemps car virtut no invoca 
e d'un costat es apetit sensible. 
Aquests volers honestamènt me torben 
perqué entre mal é bè mes penses bornen. 

D'arma é cos es compost l'hom contraris 
perque 'l voler é l' apetit contrasten, 
tot quant aquest de llur natura tasten 
es saborós é utils letovaris. 
Altre voler qu'en mig d'aquest camina 
es atrobat que no tè via certa 
cuyd' haver port en la platja deserta 
é lo verí li sembla medicina. 
Cascun dels tres fá obra en mi diversa 
lo menys potènt lo jorn ab mi conversa. 

Tres son les parts vers hon mos volers pujen 
é per semblant venen per tres maneres 
entre si han contraries carreres 
delits portant é d'altres que m'enujen. 
Quant los delits del cos la pensa 'm mostra 
jo sent dolor car son perduts sens cobre 
altra dolor sent que 'm vist tot é 'm cobre 
com péns que mort há tolta l'amor nostra. 
L'altre voler rahó y natura funden 
que sens dolor mòlts delits ne abunden. 

Lo lloch hon jau la dolor gran que passe 
no es del tot fora de mes natures 
ne del tot es fora de llurs clausures (tol en el original)
lo turmènt grèu que jo per elles passe. 
aquell voler qu'en mi no troba terme 
es lo mijá per hon dolor m'agreuja, 
l'estrem d' aquest fora natura alleuja 
fort é punyènt mes es causable verme. 
Opinió falsa per tots es dita 
que fora nos é dintre nos habita. 

D'aquest' amor les demes gents tremolen 
aquesta es sentida y no sabuda, 
poques gents han la causa coneguda, 
delit, dolor per ella venir solen. 
Lo cos per si lo sèu delit desija 
l'arma 'n apres lo sent é vol atenyer 
lo propi sèu al qual no 's pot enpenyer 
car tot es fals hon ella se enfastija. 
D'aquests contrasts aquest amor escapa 
que veritat no l' ateny ab sa capa. 

Tant es unit lo cos ab la nostra arma 
que acte en l'hom no pot ser dit bè simple 
algú no es vers l' altre humil é simple 
contrast se fan, hu contra l'altre s'arma, 
mes es tan poch lo contrast á sa hora 
que en fets del cos l'arma no fa gran nosa 
y en contemplant axí l'arma reposa 
que bè représ lo cos d'açó no plora. 
Aquesta pau en mi no es mòlt longa 
perqué dolor mes que 'l delit s'alonga. 

Dolor jo sent é sembla mi estrema 
no sò en punt de voler consell rebre 
ne de algun remey me vull percebre 
ans de tristor he presa ja ma tema. 
Si 'm trob en punt que dolor no 'm acorde 
ja tinch senyal ab que á dolor torne, 
recort sos fets d'amor é elles borne 
d'ací escapant ab mi gens no concorde. 
Son esperit sens lo cos jo contemple 
tant delit sent com l'hom devot al temple. 

De pietat ab sa mort vè que 'm dolga 
e sò forçat que mon mal haja planyer 
tant he perdut que bè no 'm pot atanyer 
fortuna ja no tè que pus me tolga. 
Quant imagin les voluntats unides 
y 'l conversar separats pera sempre 
pensar no puch ma dolor haja tempre, 
mes passions no trob gens aflaquides. 
E si per temps elles passar havien 
vengut es temps que començar deurien. 

Mes voluntats mos pensamènts aporten 
avall y amunt si com los nuvols l'aire: 
adés me dolch puix dolor no sent gaire 
e sent dolors qu'ab si dólres comporten. 
quant péns que 'ls morts que res del vius no pensen, 
e les dolors que pas sens grat se perden, 
mos sentimènts han mal é no se perden, 
tant que d'amor é dolor se defensen: 
E pas dolor qu' en la d'infern s' acosta 
com en est mòn no lam veure de costa. 

En l'altre mòn á mi part que jo sia 
y 'ls propis fets estranys á mi aparen 
semblants d'aquells que mos juhins lloaren 
lo fals, per ver; la veritat, falsia. 
Los mèus juhins la dolor los ofega 
lo lloch no hi es hon primer habitaven 
si es no tal com ans del cas estaven 
alterat es la mort y açó 'm fa brega. 
Tal é tant fort qu'altre matant mi mata 
no se com es que lo cor no m'esclata. 

Alguns han dit que l'amor es amarga 
podenho dir los qui la sabor senten 
ó de per si ó com per altre senten 
sa fort dolor qu'entre totes es llarga. 
Per mi no tem per altre l'he temuda 
puix fonch cruel ja pietat no m'haja, 
qui 'n terra jau no tem pus avall vaja 
en l'esperar una esperança es perduda. 
O partiment dolorós, perdurable, 
sentme en dolor comparat al diable. 

No preu los bèns que jo sol posehesca 
car plahènt res home sol no practica, 
la mort no tem que lo mòn dampnifica 
sinó que tem que cel me desfallesca. 
Tot cas jo mir ab una egual cara, 
res no 'm fá trist é ja mòlt menys alegre 
no es color de sobre blanc ó negre 
vers mi no hi ha cosa escura ne clara. 
Tot quant amor é pòr me pogren nóure 
finí lo jorn que li viu los ulls clóure. 

Segons lo cas ma dolor no es tanta 
com se requer per un mortal dampnatje, 
sobre tots mals la mort porta avantatje 
jo 'l he sentit é de presènt m'espanta. 
Segons l' amor del dan no port gran signe 
e volgra jo qu'en lo mòn fòs notable 
dient cascú: - «veus l'home pus amable» 
e que planguès cascú mon fat maligne. 
Aquell voler causat per cosa honesta 
mentres será, será mostrant gran gesta. 

tan comun cas, ¿perqué tan estrem sembla 
al que per fort la mort en tant lo plaga? 
¿Perqué tal cas la rahó d'hom s' amaga 
e passió tota sa força sembla? 
Dèu piadòs é just cruel se mostra, 
tant es en nos torbada conexença 
fluxant dolor primer plega crehença 
mes ferm saber no es en potença nostra. 
Als que la mort tol la muller ó aymia (tolre : quitar)
sabrán jutjar part de la dolor mia. 

Tot ver amich á son ver amich ama 
de tal amor que mort no la menyscava; 
ans lo fornal que apura l' or y acava 
leixant l'or fi, é l' als en fum derrama. 
D'aquest amor am aquella qu'es morta 
e temènt am tot quant es de aquella 
l' esperit diu, ¿donchs quina maravella 
que am aquell é res tant no m comforta? 
Mémbram la mort é torn en ma congoxa 
e quant hi sò dolor pas no m'afloxa. 

Accidènt es amor é no substança 
e per sos fets se dòna á nos conexer 
quant es ne qual ell se dòna á parexer 
segons d'hon part axí sa força llança 
si com lo vent, segons les encontrades 
hon es passat, de si calt ó fret gita, 
axí amor dá dolor ó delita 
segons lo for del lloch hon ha llançades 
Fondes rahels ó sus cara de terra 
ó sobre sanch ó sus mòlt aspra serra. 

Amor en l'hom dos llochs disposts arroba 
car home es dit per ses dues natures, 
lo cos per si vol semblant de sutzures, 
l'arma d'un blanc vol que sia sa roba. 
D'ells units surt amor de algun acte
que no 's véu bè qual d'ells mes part hi faça 
cascú per si algun delit acaça 
y aquell atés l'altre 'n porta caracte. 
E véus la mort que 'l gros voler termena 
lo bó no pot ne bast á aquell ofena. 

Morint lo cos son amant no 'l resta 
sinó dolor per lo recort del plaure, 
fallint aquell no tarda mòlt en caure, 
fallint lo sanct defall la sua festa. 
Alguns delits qu'en l'arma pèl cos venen 
son los composts que 'ls amadors turmenten 
e cascú d'ells canta qual dolor senten 
segons del cos ó de l'arma part prenen. 
E mort l'amat, amor es duradora 
tant quant lo mort del viu te gran penyora. 

Çó qu'en passat enbolt é confus era 
es de partit lo grá deixant la palla, 
l' esperimént altre no 'm péns hi valla 
per la mort es uberta la carrera. 
Ma carn no sent, ¿doncs no 's pot fer que ame 
car ja no hi es ço que sentir li feya? 
Si voler tinch pech es lo qui no creya 
que 'l esperit de pur amor se inflame. 
Cobejant mòlt que Deu s'arma se 'n porte 
açó dubtant fá que jo pena porte. 

Si 'n nostra amor péns esser si venguda 
e d'ella pert esperança de veure; 
sinó que tost vinch en açó descreure 
l'arma en lo cos no fora retenguda. 
Si be los morts en lo mònt no retornen, 
ans de ser mort noves sabré d'aquella. 
Estat es ja, ¿donchs quina maravella 
açó esperant mos sentiments sojornen? 
E si cert fòs, qu'entre les sancts fos mésa 
no volgre jo que de mort fòs defésa. 

O Deu, mercé, mes no se de que 't pregue 
sinó que á mi en lo seu lloch aculles 
no tardes mòlt que d'ella á mi no vulles 
puix l'esperit hon es lo seu aplegue. 
E lo meu cos ans que la vida fine 
sobre lo seu abraçat vull que jaga 
amor é mort feríls de una plaga; 
sepárals mort dret, es qu'ella 'ls vehine. 
Lo jorn del juhí quant pendrém carn é ossos 
mescladament partirem nostres cossos. 

(Cants morals.) 

I. 

Si com lo Taur se vá fuyt per desert 
quant es sobrat per son semblant que 'l força 
no vol tornar fins há cobrada força 
per destruir aquell qui 'l ha desert, 
tot en axí 'm convé llunyar de vos 
car vostre gest mon esforç ha confus,
no tornarè fins del tot haja fus 
la gran pahor qui 'm tol ser desijòs. 

Que será valeròs es temps vengut 
l'hom qui son cor haurá fort ó covart 
e ja negú no cuyt saver tal art 
que si es flach tal no sia sabut. 
Car desastrug al perill de la mort 
lla donchs no val enginy ni maestria 
per bèn cobrir sa estrema covardia 
ans elegeix fugir per ser estort. 

Ans del perill se déu metre 'l conort 
ans prenent risch hom há dels bons paria 
aconseguint honor é senyoria, 
fahènt venir los Cesars en recort. 
Les armes fan los prous homens valer, 
e 'ls puja tost en semblant de moment 
qu'est es lo lloch d'hon lo covart dexèn 
pus prop de si en les dones veher. 

Renom d' ardit vol l' home parencer 
mes no será comportat son engan 
car los qui mes de tals afets sabrán 
dirán qui 'n nom sobre si déu haver. 
E baxamènt entre si volrán dir 
hom virtuòs no déu ser nomenat 
mes prenedor del que no ha guanyat 
entre aquells qui no 'l vehen fallir. 

L'home tastart qui no tembra morir 
no fahent fruit son perill hasajar 
grau de virtut volia en si posar 
mes en aquest se déu mills soferir. 
Puix ab perill mòlt gran de sa persona 
cuyda guanyar lo que no s' de son dret 
car la virtut en lo mig lloch se met 
e á los estrems per vici s'abandòna. 

Guanya virtut qui son cos á mort dòna 
per un gran bè é de molts benifet 
pensar no déu compte li 'n sia fet 
virtut de si lo virtuós guardòna. 
L'hom de cor flach meta perill á part 
car son honor lluny de perill está, 
e lo tastart per temps venir porá 
en ser temptat é usar de Renart. 

Quant dels passats llig alguns fets ó guart 
los per venir gracia á Dèu nos fan 
com son en temps que al mon disposts están 
per grans afèrs é de cascuna part. 
Especial per nostre gran senyor 
qui festejant la gent ab pòr lo mira, 
tot gran senyor dintre son cor sospira 
crehènt qu'ell vol ser dels senyors major. 

Fortuna es sobtós cambiador 
nengú no sab hon son voler la tira 
e lo semblant de son amor es ira 
sa ira es mòltes véus gran amor. 
Nengú no 's pot regir per son panell 
sinó qu 'ls flachs de sa cort fora-gita,
lo coratjós de sos bèns lo delita 
havent esforç vehènt la contra d'ell. 

TORNADA. 

Contra la mort es aquest aparell, 
menyspréu del mòn é no tembre fortuna, 
tenir sa lley é si es moro Çuna, 
Dèu lla donchs lo fará segur d'ell. 

(Cant espiritual.) 

ESTRAMPS. 

Puix que sens tu algú á tu no basta 
dònam la má ó pèls cabells me lleva, 
sinó estench la mia vers la tua 
quasi forçat á tu mateix me tira. 
Jo vull anar en vers tu al encontre, 
no sè perqué no faç lo que volria 
e no sè que aquest voler empatxa 
puig jo sò cert haver voluntat franca. 

Llevar mi vull é prou no mi esforce 
ço fá lo pés de mas horribles colpas 
ans que la mort lo procés á mi cloga 
placiat Dèu puix bèn vull fér que 'm vulles. 
Fès que ta sanch mon cor dur amolleixca, 
de semblant mal guarí ella mòlts altres, 
ja lo tardar ta ira 'm denuncia, 
ta pietat no trob' en mi que obre. 

Tan claramènt en l' entendre no peque 
com lo voler he carregat de colpa 
ajúdam Dèu mes follamènt te pregue 
car tu no vals sinó al qui 's ajuda, 
y á tots aquells qui á tu se apleguen 
no 'ls pots fallir é mostrenho tos braços 
que faré jo que no meresch m'ajudes 
car tant com puch conech que no m'esforçe. 

Perdònam Dèu si follamènt te parle 
de passió partexen mes paraules: 
yo sent pahor d'infern al qual faç via 
girar la vull é no hi disponch mos passos. 
Mes jo 'm recort que meritist lo lladre 
tant quant hom véu no hi bastaven ses obres 
ton esperit lla hon li pláu espera 
com ne perqué no 'u sab qui en carn visca. 

Ab tot que sò mal crestiá per obra 
ira no tinch ne de res jo t' encolpe, 
jo sò ben cert que per tostemps bè obres 
e fás tant be donant mort com la vida. 
Tot es egual quant sur de ta potença 
d'hon tinch per foll qui 'n contra tu murmura, 
amor de mal é de be ignorança 
es la rahó qu 'ls homens no 't coneixen. 

A tu deman que lo cor m'enforteixques 
si que 'l voler ab ta voluntat lligue 
e puix sò cert que lo mòn no 'm profita 
dònam esforç que del tot l' abandone. 
E del delit que 'l bon hom de tu gusta 
fésmen' sentir una poca centilla 
perque la part menor que m'es rebetle 
haja afalach que tant fort no 'm contraste. 

Ajúdam Dèu que sens tu no 'm puch móure 
perqué 'l meu cos es mes que paralitich: 
tant sòn en mi envellits los mals hábits 
que la virtut al gustar m'es amarga. 
O Dèu, merce revolta en mi natura 
que mala es per la mia gran colpa 
e si per mort jo puch rembre ma falta 
esta será ma dolça penitença. 

Jo tem á tu mes que no 't sò amable 
e davant tu confés la colpa aquesta, 
torbada es la mia esperança 
e dintre mi sent terrible baralla. 
Jo veig á tu just e misericorde, 
veig ton voler qui sens merits gracia, 
dones e tols de grat lo do sens merits (das y quitas)
qual es tan just quant mes jo no tremole.

Si, Job lo just, pòr de Dèu lo prenia, 
¿qué faré jo qui dins les colpes nade? 
Com péns d'infern que temps no si esmenta 
lla es mostrat tot quant sentiments temen. 
L'arma qui es contemplar Deu electa 
en contra aquell blasfemant se rebetla, 
no es en hom de tant gran mal estima: 
Donchs ¿com está que vers tal part camina? 

Prechte Senyor que la vida m'abreujes 
ans que pijors casos á mi segueixquen; 
en dolor visch fahent vida perversa 
e tem la Mort que es per tostemps longa. 
Donchs mal deçá é dellá mal sens terme 
prenme al punt que millor en mi trobes, 
lo detardar no se á que 'm serveixca 
no te respos qui te á fer viatje. 

Jo 'm dolch perqué tant com vull no 'm puch dolre 
del infinit dampnatje lo qual dupte: 
e tal dolor no la recull natura 
ne 's pot asmar é menys sentir pot l'home. 
E donchs açó sembla á mi flaca escusa 
com de mon dany tant com es no 'm espante 
si 'l cel deman no li do bast' estima 
fretura pas de pòr é d'esperança. 

Per be que tu irascible te mostres 
ço es defalt de nostra conexença 
lo teu voler tostemps clemença guarda 
ton semblant mal es be inestimable. 
Perdònam Deu si t' he donada culpa, 
car jo confes esser aquell colpable; 
ab ulls de carn he fets los teus judicis, 
vulles dar llum á la vista de l'arma. 

Lo mèu voler al teu es mòlt contrari 
he 'm sò enemich pensantme amich esser: 
ajúdam Dèu, puix me veus en tal pressa 
jo 'm desesper si mos desmerits guardes, 
jo 'm enuig mòlt la vida com allongue 
e dubte mòlt que aquella feneixca, 
en dolor visch car mon voler no 's ferma, 
e ja en mi alterat es l'arbittre. 

Tú es la fi hon totes fins termenen 
e no es fi si en tu no termena: 
tú es lo bè hon tot altre 's mesura 
e no es bó qui á tu, Deu, no sembla. 
Al qui 't compláu, tu aquell Deu nomenes, 
per tu semblar major grau d'home 'l muntes, 
d'hon es gran dret de qui sembla 'l diable 
prenga lo nom d'aquell ab qui 's conforma. 
Si alguna fi en aquest mòn se troba 
no es vera fi puix que no fá l'hom felix, 
es lo començ per hon l'altre s'acaba 
segons lo cos qu'entendre pot un home. 
Los philosophs qui aquella posaren 
en si mateix son esser vists discordes 
senyal es cert qu'en veritat no 's funda, 
per conseguent al home no contenta. 

Bona per si no fon la ley judayca, 
en paradis per ella no se entrava: 
mes tant com fon començ d'aquesta nostra 
de que 's pot dir d'aquestes dues una. 
Axí la fi de tot en tot humana 
no dá repós al apetit ho terme, 
mes tan poch l' hom sens ella no ha l'altra 
sant Joan fon senyalant lo Mesías. 

No te repos qui en altra fi guarda 
car en res als lo voler no reposa, 
ço fent cascú é no hi cal subtilesa 
que fora tú lo voler no s'atura. 
Si com los rius á la mar tots acorren, 
Axí les fins totes en tu se 'n entren; 
puix te conech, esfórçam que jo t' ame, 
vença l'amor á la pòr que jo 't porte. 

E si l'amor tanta com vull no m'entra 
creixme la pòr si que temènt no peque, 
car no pecant jo perdré aquells hábits 
que son estats, perque no t' am, la causa. 
Muyren aquells que de tú m'apartaren 
puix som migmort é 'm fan que no revisca; 
o senyor Deu, fes que la vida allargue, 
puix me apar que envers tú jo m'acoste. 

¿Quim mostrará davant tú fer escusa 
quant hauré dat del mal ordenat compte? 
Tu m'has donat disposició no mala 
e jo he fet del regla fals mòlt corba. 
Dreçarla vull mes he mester ta ajuda, 
ajúdam Deu car ma forsa es flaca. 
Tú es primer en tota bona obra, 
¿com será donchs qui primer de tú passe? 
No 't prech que 'm dons sanitat de persona 
ne bèns alguns de natura y fortuna 
mes solament que á tu Deu sols ame 
car jo sò cert que 'l major be si causa. 
Per conseguent delectació alta 
jo no la sent perqué dispost no 'm trobe, 
mes per saber un home grosser jutja 
quel major be sus tots es delitable. 

Qual será 'l jorn que la mort jo no tema, 
e será quant de t' amor jo 'm inflame, 
e no 's pot fer sens menyspreu de la vida 
e que per tu aquella jo menysprehe. 
Lla donchs serán jus mí totes les coses 
que de present me veig sobre los muscles, 
lo qui no tem del fort lleó les ungles 
mòlt menys tembrá lo fibló de la vespa. 

Prechte Senyor, que 'm faças insensible 
e qu'en null temps alguns delits jo senta 
no solament los leigs qui 't venen contra 
mes tots aquells qu'indiferents se troben. 
Açó desig perqué sol en tu pense 
e puscha haver la via qu'en tu 's dreça: 
fesho Senyor, é si per temps me 'n torne 
haje per cert trobar ta orella sorda. 

Tolme dolor com me veig perdre 'l segle 
car mentre 'm dolch tant com vull jo no t' ame 
e vullho fer mes l'hábit me contrasta, 
en temps passat me carreguí la colpa. 
Tant te cost jo, com mòlts qui no 't serviren, 
e tu 'ls has fet no menys que jo 't demane 
perqué 't suplich que dins lo cor tu m'entres 
puix es entrat en pus abominable. 

Catholich sò mes la fé no 'm escalfa 
que la fredor lenta de 'ls senys apague 
car jo leix só que mos sentiments senten 
e Paradis crech per fé, y rahó jutje. 
Aquella part del esperit es prompta 
mes la de 'ls senys rocegant lam acoste, 
donchs tu senyor ab foch de fé m'acorre 
zant que la part que 'm porta fret, abrase. 
Tu creist mi perque l'ánima salve 
e potse fer de mi sabs lo contrari. 
Si es axí, ¿perqué donchs me creaves 
puix fon en tu lo saber infalible? 
Torna no res jo 't suplich lo meu esser 
car mes me val per tostemps l'escur carcer, 
jo crech á tu' com volguist dir de Judes 
que 'l fora bó no fòs nat al mòn home. 

Par mi segur havent rebut batisme 
no fòs tornat als brassos de la dida, 
mas á la mort hagues retut lo deute 
e de presen jo no viuria en dubte. 
Major dolor d'infern los homens senten 
qui los delits de Paradis no jutjen 
lo mal sentit es d'aquell altre exemple 
e Paradis sens lo sentir se jutja. 

Dònam esforç que prenga de mi venia 
jo 'm trob ofés contra tu ab gran culpa 
e si no hi bast tu de ma carn te farta 
ab que no 'm tochs l'esperit qu'á tu sembla. 
E sobre tot ma fé que no vacille 
e no tremol la mia esperança, 
puix que no 'm fall charitat, elles fermes, 
e de la carn si 't suplich no me 'n ojes. 

¿O quant será que regaré les galtes 
d'aigua de plor ab las llagrimes dolces? 
Contrició es la font d'hont emanen, 
aquell es clau quel cel tancat nos obre. 
D' atrictió parteixen les amargues 
perqué 'n temor mes qu'en amor se funden, 
mes tals quals sòn de aquestes m'abunda 
puix sòn camí é via per les altres. 

Tè á mes una obra que comensa aixís: Ja no sper que sias mort. (No la encuentro)