champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 14 de octubre de 2026
Elias Cairels. Pos cai la foilla del guarric
jueves, 7 de diciembre de 2023
Elias Cairels. Estat ai dos ans Qu' ieu no fi vers ni chanso
Mas era m somo
Fuelha e flors, e dos chans
Qu'el rossinhol fay,
Qu' ieu vey say e lay
Quascus auzelhs domneiar
Ab son par;
E pus tot quant es
S' alegra, ben soi entrepres,
S' ieu no chant e no m' asolatz;
Pero si m soi alqu' esforsatz.
La fors' es tan grans
Qu' ieu chan, car no m sap bo,
E vi ja sazo
Que chantar no m' er afans,
Qu' avia lo cor gay;
Mas eras non ay
Nulh joy que m fass' alegrar
Ni chantar;
Pero, s' ieu pogues
Far la meitat de so qu' ieu pes,
Ieu bayssera las poestatz
Per qu' el segles es desonratz.
Desonors e dans
Creys de malvaiza razo;
Que 'l princ' e 'l baro
An bayssat pretz e bobans,
Don valor dechay,
E negun non say
Per que puesca endressar;
Que l' avar
An tan sobrepres
Totz selhs qu' eran larcs e cortes,
Que, ses colp, los an encaussatz,
Don quascus deu esser blasmatz.
Blasmes et engans
Es qui porta cor fello,
Ab humil faisso
Et ab amoros semblans;
Pero no m' eschay
Qu' ieu m met' en play
De lieys, cuy soli' amar;
Qu' enganar
Li 'n vi pus de tres;
Mas n' ai tal chauzida pres
Que m' a mi e 'lhs autres venjatz
Cuy elha tenia enchantatz.
Chanso, drogomans
Seras mo senhor Como,
E no m' ochaizo
Quar ieu non l' ai vist enans;
Que la gens de say
Dizon que val may
Que negus, pero be m par,
Si parlar
Vuelh elh, o volgues,
Per qu' el veyras ans de dos mes;
E si ma chansoneta 'l platz,
A ma dona Ysabelh sia 'l gratz.
Nulhs hom non pot ben chantar
Sens amar;
Pero, s' ieu agues
Gaya domna tal que m plagues,
Ges non suy tan desesperatz
Qu' ieu non ames, si fos amatz.
jueves, 12 de octubre de 2023
Elias Cairels, Cairel, Cayrel
Elias Cairels.
I.
Mout mi platz lo dous temps d' abril,
Quan vey florir pratz e boissos,
Et aug lo chan dels auzelos
Que fan los playssatz retendir;
Adoncx cossir
Cum ieu pogues jauzir
D' un joy novelh que m' es al cor intratz,
Que m ve d' amor a cui mi sui donatz;
Per qu' ieu farai guais motz ab son plazen,
Qu' atendut ai la razon longamen.
Ma dona a pretz senhoril
E los fagz e 'ls digz amoros,
Per qu' ieu n' am mais mos huels amdos
Quar me feron en lieys chauzir;
Mas no l' aus dir
Mon cor ni descobrir,
Quar per un pauc pert hom soven assatz;
E, s' ieu de lieys perdia 'l guay solatz
Ni 'l gap ni 'l ris ni 'l belh aculhimen,
No viuria pueys jorn mon escien.
Del sieu belh cors grail' e sotil,
Blanc e gras, suau, len e dos
Volgr' ieu retraire sas faissos;
Mas gran paor ai de falhir
Quan ieu remir
Son gen cors cui dezir,
Sa saura crin pus que aur esmeratz,
E son blanc front, e 'ls sils voutz e delguatz,
E 'ls huelhs e 'l nas e la boca rizen
A! per un pauc denan totz non la pren.
Lo
cor ai temeros e vil,
Dompna, quan ieu sui denan vos,
Tan que
d' al no sui poderos,
Mas quan dels huelhs ab que us remir,
Que
us cuion dir
La gran pena e 'l martir
En que m' a mes vostra
fina beutatz;
Per qu' ieu vos prec, bona dompna, si us platz,
Qu'
aiatz merce de me e chauzimen,
E non gardetz lo vostre pretz
valen.
Qu' amors non guarda 'l plus gentil
Lai on es
vencuda razos,
Mas selui qu' es cortez e pros,
Qui sap l' onor
e 'l ben grazir;
Per qu' ieu no m vir,
Dona, de vos servir;
Ans
sufrirai lo ben e 'l mal en patz,
E fora m' en del tot
desesperatz:
Mas per servir bon senhor humilmen
Ai
vist paupre venir ric e manen.
Chansoneta, vai me tost e
viatz
Dreg al marques de cui es Monferratz,
E diguas li qu' anc
a volpil dormen
Non intret grils en boca ni en den.
Don'
Izabel, ma chanso vos prezen,
Quar valetz mais de tot lo
remanen.
II.
Si cum selh que sos companhos
Ve rire e
no sap de que,
Tot atretal vey qu' es de me,
Que fas chansos
E
de l' autruy joy suy joyos;
Mas tan mi platz
Joy e solatz
Per
que m don alegrier chantan,
E nulh afan
Non a tan grieu en tot
lo mon,
Cum far chanso, e no sap don.
Er es venguda la
sazos,
Pero ben crey que fos ancse:
S' us cortes complitz de
tot be
Vol esser bos,
Li desconoyssen enueyos
A cuy
desplatz
Joy e solatz,
Cosselhan e cridan e fan
Brut e
mazan,
Tro giet son don a cor volon,
Si non l' a tan ferm que
l' aon.
De las dompnas mov l' ochaizos,
Per qu' el pros
servirs se recre,
Que fals fenhedors de mal ple
Son cabalos
E
de lur dompney poderos,
E silh cui platz
Joy e solatz,
Qu'
es fis e leyals ses enjan,
Es en soan;
Don quier a ma dompna
perdon,
Qu'
el cor ay e 'l sen sus el fron.
Mi dons es guaya e belh' e
pros
E tals que no m desditz en re,
Ni ieu no 'l fuy anc per ma fe
Trop
enuios,
Ni elha no saup anc qui m fos;
Doncx per que m
platz
Joy e solatz?
Quar l' am e la ser atretan
Cum s' en
baizan
M' agues dat lo joy jauzion
Don tug l' autre son
deziron.
Selieys cuy platz
Joy e solatz
Ai estat de
vezer un an,
Mas ma fe 'l man,
S' ieu trobes sobre mar un
pon,
Vist agra son cors jauzion.
//
https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_Cairel
Elias Cairel (or Cayrel; fl. 1204–1222) was a troubadour of international fame. Born in Sarlat in the Périgord, he first travelled with the Fourth Crusade and settled down in the Kingdom of Thessalonica at the court of Boniface of Montferrat (1204–1208/10) before moving back to western Europe, where he sojourned at the court of Alfonso IX of León (1210–11) and in Lombardy (1219–1222/24). He wrote fourteen surviving lyrics: ten cansos, one tenso, one descort, one sirventes, and one Crusade song. He was partial to refrain rhyming and coblas capfinidas.
Elias' vida survives in three manuscripts with a variant in a fourth designed to refute the other three. According to his biographer he was gold- and silversmith and an armourer who turned to minstrelsy. His singing, composition, fiddling, and speaking were reputed as "bad", but his biographer says ben escrivia motz e sons: "well he wrote words and songs", implying a distinction between his composing and his writing. He supposedly returned from Romania to die in Sarlat.
Elias composed his only tenso with the trobairitz Ysabella, who may have been either a high-ranking noblewoman of Italy or Greece, or perhaps just a local girl of Périgord who Elias knew in his youth. She is also the addressee of two other poems. Elias also addressed one poem to Ruiz Díaz de Coneros (Roiz Dies), a Spanish patron, and another to Conon de Béthune (Coino), a trouvère. Elias may have been present at the Battle of Las Navas de Tolosa in 1212.
In his Toz m'era de chantar gequiz, the Bolognese troubadour Rambertino Buvalelli asks Elias to bring the poem to Beatrice d'Este when he travels to the court of Azzo VII at Este.
Abril ni mai non aten de far vers
Era no vei puoi ni comba
Estat ai dos ans (addressed to Ysabella)
Freit ni ven, no·m posc destreigner
Lo rossinhols chanta tan dousamen
Mout mi platz lo doutz temps d'abril (addressed to Ysabella)
N'Elyas Cairel, de l'amor (with Ysabella)
Per mantener joi e chant e solatz
Pois chai la fuoilla del garric
Qan la freidors irais l'aura dousana
Qui saubes dar tant bon conseil denan
Si cum cel qe sos compaignos
So qe·m sol dar alegranssa
Totz mos cors e mos sens (addressed to Ruiz)
Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.
Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Rome: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915].
Bruckner, M. T.; Shepard, L.; and White, S. Songs of the Women Troubadours. New York: Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-0817-5.
Egan, Margarita (ed. and trans.) The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.
Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.
Jaeschke, Hilde, ed. Der Trobador Elias Cairel. Berlin: Emil Ebering, 1921. Text at archive.org
Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.
miércoles, 1 de noviembre de 2023
Ebles de Signe, - évêque de Clermont
Ebles de Signe. Une tenson. Il répond à la question propose Guillaume Gasmar:
Guilem Gaimar, quan li deptor
Mi van apres tot jorn
seguen,
L' uns me tira, l' autre me pren,
E m' apelon
baratador;
Ieu volgr' esser mortz ses parlar,
Qu' ieu no m' aus
en plassa baisar,
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom no m
ve que sa lengua no m traia,
E s' ieu d' amor trac mal, be s tanh
que m plaia.
N Eble cauzetz.
Millot,
III, 405. Papon, II, 463.
Ebles d' Uisel. Trois tensons, dans
une desquelles il dit à Gui d' Uisel:
Gu', ie us part mon
escien
Un joc don serez conquis,
En qal cuidatz q' om
moris...
Que tota una nuoit d' avenz
Jacsez ab lei don es
gaiz,
O us tengues us dels Algais
En lega lo terz d' un
dia;
Chausez qal volriaz mais.
Gu' ie us.
Et dans une
autre:
En Gui, digaz laqal penriaz vos,
E non mentez, sitot vos
faiz feignenz,
Capa de pers un mes denant avenz,
E grans osas
afaitadas ab ros
Tro a kalenda maia,
O tot l' estiu dona
cortesa e gaia?...
En Gui digaz.
Nostrad. 100. Crescimbeni,
71. Bastero, 82. Millot, III, 1.
Ecuyer de l' Isle. Une pièce
qui commence ainsi:
Lonja sazo ai estat vas amor
Humils e
francx et ai fach son coman
En tot cant puesc, et anc per nulh
afan
Que ieu sofris ni per nulha dolor...
Ay! com cugey fos
dins d' aital color
Com semblet al semblan,
Et en aissi com es
sa beutat gran
Ni com val mais, gardes mai sa onor;
En aissi
com es de jenser paratge,
Agues en si mais de retenemen,
Et en
aissi com es de bel estatge,
Contra son pretz temes far
falhimen.
Lonja sazo.
Millot, III, 398. Papon, III,
462.
Elias de Barjols, t. III. Quatorze pièces.
N
Elias de Barjols si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Perols. Fils
fo d' un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella
sazon.
E fetz se joglars; et accompaingnet se com un autre joglar que avia nom Olivier, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers a Barjols e terra: e per so los clamavan
N
Elias et Olivier de Barjols. En Elias s' enamoret de la comtessa ma
dompna Carsenda, moiller del comte, quant el fo mortz en Cesilia, e
fes d' elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et
el s' en anet rendre al hospital de Saint Beneic d' Avignon; e la
definet.
En atretal esperansa
Cum selh que cassa e no pren,
M'
aura tengut lonjamen
Amors, que m dona e m' estrai;
Et ieu quo
'l joguaire fai,
Que sec juec perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug
el be.
En atretal.
Nostrad. 33. Crescimbeni, 18. Bastero,
82. Millot, I, 378. Papon, II, 279. Hist. Litt. XIV, 38. P. Occ.
38.
Elias Cairels, t. III et IV.
Elias Cairels si fo de
Sarlat, d' un borc de Peiregorc, et era laboraire d' aur e d' argen,
e deseignaire d' armas: e fetz se joglar. Mal cantava e mal trobava,
e mal violava e peich parlava; e ben escrivia motz e sons. En Romania
stet lonc temps; e quant el s' en parti, si s' en tornet a Sarlat, e
lai el moric.
Une autre biographie le présente au contraire comme
fort habile:
Sap be letras e fo molt sotils en trobar et en
tot quant el volc far ni dir.
E
serquet la maior part de terra habitzada, e pel desdeing qu' el avia
dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia.
Qui
saubes dar tan bon cosselh denan
Quo fai apres, quan lo damnatg'
es pres,
Ja negus homs no fora sobrepres.
E doncx per que s' en
vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir
Que volc
per nos mort e pena sufrir?
Per so no s deu hom tarzar de ben
faire,
Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire. (N. E.
leo après)
Guaire
no val quant hom a pres lo dan,
E de lur dan faire son ben
apres
Li comt' e 'l rey e 'l baron e 'l marques,
Que l' us l'
autre s' aucis en guerreyan.
Aissi faran crestiantatz perir;
E
degran mielhs Turcx e Paias aucir
E recobrar lo dreiturier
repaire,
Iherusalem, e conquistar lo Cayre.
Qu'
al Cayre son Arabitz e Persan,
Guarditz e Turcx de paor
entrepres;
Et anc pays tan leu no fon conques
Cum selh fora,
quar tug se van doptan,
Qu' en lor sortz an trobat, senes
falhir,
Que crestias devon sobr' els venir
E la terra
conquistar e 'l repaire;
E 'l termes es vengutz, al mieu
veiaire.
Veiaire m' es que negus no sap tan
De gen parlar, que
retraire pogues
Las grans honors, las riquezas ni 'ls bes
Que
auran silh que de lai passaran...
Qui saubes.
Dans une
tenson avec Isabelle sa dame, il répond entre autres:
Domn'
Ysabell', en refreitor
Non estei anc matin ni ser,
Mas vos n'
auretz oimais lezer,
Qu' en breu temps perdretz la color.
Estier
mon grat, mi faitz dir vilania;
Et ai mentit, qu' ieu non crei qu'
el mon sia
Domna tant pros ni ab beutat tan gran
Com vos avetz,
per qu' ieu i hai agut dan.
N Elias Cairel.
Bastero, 82.
Crescimbeni, 183. Millot, I, 378. P. Occ. 108.
Elias
Fonsalada.
N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de
Peiregorc. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d' un borges que
se fes joglar: En Elias fo joglars atressi; no bon trobaire mas
noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.
Dans une de ses
pièces il dit:
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc
cum ilh muzan,
E conosc qu' ieu fas d' un dan dos,
Quar tan li
sui fis ses enjan;
S' ie m part de lieys, e que faray?
E si
remanh, tan pauc o say;
Ben l' amav' ier, huey l' am dos
tans,
Aissi s vay doblan mos talans.
De bon luec.
Bastero,
82. Crescimbeni, 184. Millot, III, 398. P. Occ. 366.
Elias d'
Uisel, t. IV.
Elias d' Uisel si avia un castel que avia nom
Casluz, paubre en paubreira de blat e de vin; e quan cavalier ni bon
ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen, et en loc de
gran cozes lor dizia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. En
Gauselms si 'l respondet a 'N Elias, recordan la paubreira del castel
e de lui. E si 'n fetz aquesta cobla:
Ben auria obs pans e vis,
etc.
Elias d' Uisel respondet a la cobla d' En Gauselm faidit:
Gauselm,
ieu meseis garentis
Que non ai d' aver gran largor,
Que non
taing que vos desmentis;
S' ieu sui paubres, vos avetz pro
argen,
A Guilelma la pro e la valen,
Jensor pareil non a de lai
la mar
A lei de soudadera e de joglar.
Bastero, 82. Millot,
III, 1.
Eschileta. Couplet en réponse à Guigo de
Cabanas:
Guigo, donan sai que conquier
Rics hom pretz e fina
valor
Ab qu' el dos faitz si' ab honor
De cel qui 'l da e cel
qu' el quier,
Quar dos mal datz desabriza
Valor e prez e 'ls
mendiza;
Qu' autretan fai qui dona follamen
Com a bon prez qui
dona d' avinen.
Esperdut. Dans une pièce il dit à sa
dame:
De vos domna, en cui bon pretz s' autreya
Pro serai ricx,
si denhatz aculhir
Qu' ieu clam merce en mas chansos jasse,
E
si no us play, no m fassatz autre be.
Lo dezirier.
Les
vers suivants sont tirés d' un sirvente contre le seigneur
Lombric:
Lo pecchaz es tan desplazens
Qu' el fai en luoc de
drudas druz,
Et es a sa cort ben vengutz,
Tant fort l' es aquel
juocs plazens;
Qu' il n' es privaz
E 'n sufre en patz
Sas
voluntatz;
Et autr' om natz
Non pot dos datz
De lui
traire.
Qui non diria.
Millot, III, 399.
Esquilha.
Tenson avec Jozi, ou Ozi, auquel il propose:
Jozi, diatz, vos qu'
es homs entendens,
Si la bela, que us fai voler amors,
Tramet
per vos e us vol fayre secors
Que us colc ab se, mas vielha senes
dens
Trobaretz lai per aital covenensa,
Que lo i faretz una
vetz ses falhensa
Ades enans que 'l bela s colc' ab vos,
O al
partir, cal penretz d' aquest dos?
Jozi diatz vos.
Millot,
III, 399.
L' évêque de Bazas. Une pièce dans laquelle il
fait ainsi le portrait de sa dame:
Bella dompn' ab cors
plazen,
Triat col grans de la flor,
Am eu del mon la genzor,
Qe
negun ab leis no s pren:
Oilz de falcon trait de muda,
Boca
rien per ben dir,
E 'l cor plus dolz per sentir
C' un prims
ranzans sus car nuda.
Cor poder saber.
L' évêque de
Clermont. Voyez le Dauphin d' Auvergne.
Dans un sirvente adressé
à Pierre de Maensac, il dit:
Peire de Maensac, ges lo reis no
seria
Tan savis com hom di, s' el el sout retenia
Cavallier cui
sos cors trai mais a joglaria
Q' a valor ni a sen ni a
cavalaria,
E s' anc jorn vos i tenc, fetz o per
cortesia...
Escondre ben deu el, quan dis qu' el rei
seguia,
Qu' el no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non o fazia;
E
qui caval non a mentres que guerra sia
No m sembla ges n' agues,
quan guerra non seria;
E cavallier d' a pe qui mal ditz ni
feonia
Non deu estar en sout, si tromba non avia.
Peire de
Maensac.
Millot, 1, 303.
miércoles, 12 de agosto de 2026
Trepel, Trepelh, Trapei - Trescar, Tresca, Tresc, Entresca
2. Tresca, s. f., danse, branle, frétillement.
3. Tresc, s. m., branle, nom de l'air de la danse du même nom.
4. Entresca, s. f., arrangement, combinaison, composition.










