Mostrando las entradas para la consulta Cairels ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Cairels ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de diciembre de 2023

Elias Cairels. Estat ai dos ans Qu' ieu no fi vers ni chanso

Elias Cairels.

Elias Cairels, Carirel, Cayrel


Estat ai dos ans

Qu' ieu no fi vers ni chanso,

Mas era m somo 

Fuelha e flors, e dos chans

Qu'el rossinhol fay, 

Qu' ieu vey say e lay

Quascus auzelhs domneiar 

Ab son par;

E pus tot quant es

S' alegra, ben soi entrepres, 

S' ieu no chant e no m' asolatz;

Pero si m soi alqu' esforsatz.


La fors' es tan grans

Qu' ieu chan, car no m sap bo, 

E vi ja sazo

Que chantar no m' er afans, 

Qu' avia lo cor gay

Mas eras non ay

Nulh joy que m fass' alegrar

Ni chantar;

Pero, s' ieu pogues

Far la meitat de so qu' ieu pes, 

Ieu bayssera las poestatz

Per qu' el segles es desonratz.


Desonors e dans

Creys de malvaiza razo;

Que 'l princ' e 'l baro 

An bayssat pretz e bobans

Don valor dechay, 

E negun non say 

Per que puesca endressar;

Que l' avar

An tan sobrepres

Totz selhs qu' eran larcs e cortes, 

Que, ses colp, los an encaussatz, 

Don quascus deu esser blasmatz.


Blasmes et engans

Es qui porta cor fello,

Ab humil faisso

Et ab amoros semblans

Pero no m' eschay 

Qu' ieu m met' en play

De lieys, cuy soli' amar;

Qu' enganar 

Li 'n vi pus de tres; 

Mas n' ai tal chauzida pres

Que m' a mi e 'lhs autres venjatz

Cuy elha tenia enchantatz.


Chanso, drogomans

Seras mo senhor Como,

E no m' ochaizo

Quar ieu non l' ai vist enans;

Que la gens de say

Dizon que val may

Que negus, pero be m par,

Si parlar 

Vuelh elh, o volgues,

Per qu' el veyras ans de dos mes;

E si ma chansoneta 'l platz, 

A ma dona Ysabelh sia 'l gratz.


Nulhs hom non pot ben chantar

Sens amar;

Pero, s' ieu agues

Gaya domna tal que m plagues,

Ges non suy tan desesperatz

Qu' ieu non ames, si fos amatz.

jueves, 12 de octubre de 2023

Elias Cairels, Cairel, Cayrel

Elias Cairels.

Elias Cairels, Cairel, Cayrel


I.

Mout mi platz lo dous temps d' abril,
Quan vey florir pratz e boissos,
Et aug lo chan dels auzelos
Que fan los playssatz retendir;
Adoncx cossir
Cum ieu pogues jauzir
D' un joy novelh que m' es al cor intratz,
Que m ve d' amor a cui mi sui donatz;
Per qu' ieu farai guais motz ab son plazen,
Qu' atendut ai la razon longamen.

Ma dona a pretz senhoril
E los fagz e 'ls digz amoros,
Per qu' ieu n' am mais mos huels amdos
Quar me feron en lieys chauzir;
Mas no l' aus dir
Mon cor ni descobrir,
Quar per un pauc pert hom soven assatz;
E, s' ieu de lieys perdia 'l guay solatz
Ni 'l gap ni 'l ris ni 'l belh aculhimen,
No viuria pueys jorn mon escien.

Del sieu belh cors grail' e sotil,
Blanc e gras, suau, len e dos
Volgr' ieu retraire sas faissos;
Mas gran paor ai de falhir
Quan ieu remir
Son gen cors cui dezir,
Sa saura crin pus que aur esmeratz,
E son blanc front, e 'ls sils voutz e delguatz,
E 'ls huelhs e 'l nas e la boca rizen
A! per un pauc denan totz non la pren.


Lo cor ai temeros e vil,
Dompna, quan ieu sui denan vos,
Tan que d' al no sui poderos,
Mas quan dels huelhs ab que us remir,
Que us cuion dir
La gran pena e 'l martir
En que m' a mes vostra fina beutatz;
Per qu' ieu vos prec, bona dompna, si us platz,
Qu' aiatz merce de me e chauzimen,
E non gardetz lo vostre pretz valen.

Qu' amors non guarda 'l plus gentil
Lai on es vencuda razos,
Mas selui qu' es cortez e pros,
Qui sap l' onor e 'l ben grazir;
Per qu' ieu no m vir,
Dona, de vos servir;
Ans sufrirai lo ben e 'l mal en patz,
E fora m' en del tot desesperatz:
Mas per servir bon senhor humilmen

Ai vist paupre venir ric e manen.

Chansoneta, vai me tost e viatz
Dreg al marques de cui es Monferratz,
E diguas li qu' anc a volpil dormen
Non intret grils en boca ni en den.

Don' Izabel, ma chanso vos prezen,
Quar valetz mais de tot lo remanen.

II.

Si cum selh que sos companhos
Ve rire e no sap de que,
Tot atretal vey qu' es de me,
Que fas chansos
E de l' autruy joy suy joyos;
Mas tan mi platz
Joy e solatz
Per que m don alegrier chantan,
E nulh afan
Non a tan grieu en tot lo mon,
Cum far chanso, e no sap don.

Er es venguda la sazos,
Pero ben crey que fos ancse:
S' us cortes complitz de tot be
Vol esser bos,
Li desconoyssen enueyos
A cuy desplatz
Joy e solatz,
Cosselhan e cridan e fan
Brut e mazan,
Tro giet son don a cor volon,
Si non l' a tan ferm que l' aon.

De las dompnas mov l' ochaizos,
Per qu' el pros servirs se recre,
Que fals fenhedors de mal ple
Son cabalos
E de lur dompney poderos,
E silh cui platz
Joy e solatz,
Qu' es fis e leyals ses enjan,
Es en soan;
Don quier a ma dompna perdon,

Qu' el cor ay e 'l sen sus el fron.

Mi dons es guaya e belh' e pros
E tals que no m desditz en re,

Ni ieu no 'l fuy anc per ma fe

Trop enuios,
Ni elha no saup anc qui m fos;
Doncx per que m platz
Joy e solatz?
Quar l' am e la ser atretan
Cum s' en baizan
M' agues dat lo joy jauzion
Don tug l' autre son deziron.

Selieys cuy platz
Joy e solatz
Ai estat de vezer un an,
Mas ma fe 'l man,
S' ieu trobes sobre mar un pon,
Vist agra son cors jauzion.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_Cairel

Elias Cairel (or Cayrel; fl. 1204–1222) was a troubadour of international fame. Born in Sarlat in the Périgord, he first travelled with the Fourth Crusade and settled down in the Kingdom of Thessalonica at the court of Boniface of Montferrat (1204–1208/10) before moving back to western Europe, where he sojourned at the court of Alfonso IX of León (1210–11) and in Lombardy (1219–1222/24). He wrote fourteen surviving lyrics: ten cansos, one tenso, one descort, one sirventes, and one Crusade song. He was partial to refrain rhyming and coblas capfinidas.

Elias' vida survives in three manuscripts with a variant in a fourth designed to refute the other three. According to his biographer he was gold- and silversmith and an armourer who turned to minstrelsy. His singing, composition, fiddling, and speaking were reputed as "bad", but his biographer says ben escrivia motz e sons: "well he wrote words and songs", implying a distinction between his composing and his writing. He supposedly returned from Romania to die in Sarlat.

Elias composed his only tenso with the trobairitz Ysabella, who may have been either a high-ranking noblewoman of Italy or Greece, or perhaps just a local girl of Périgord who Elias knew in his youth. She is also the addressee of two other poems. Elias also addressed one poem to Ruiz Díaz de Coneros (Roiz Dies), a Spanish patron, and another to Conon de Béthune (Coino), a trouvère. Elias may have been present at the Battle of Las Navas de Tolosa in 1212.

In his Toz m'era de chantar gequiz, the Bolognese troubadour Rambertino Buvalelli asks Elias to bring the poem to Beatrice d'Este when he travels to the court of Azzo VII at Este.


Abril ni mai non aten de far vers

Era no vei puoi ni comba

Estat ai dos ans (addressed to Ysabella)

Freit ni ven, no·m posc destreigner

Lo rossinhols chanta tan dousamen

Mout mi platz lo doutz temps d'abril (addressed to Ysabella)

N'Elyas Cairel, de l'amor (with Ysabella)

Per mantener joi e chant e solatz

Pois chai la fuoilla del garric

Qan la freidors irais l'aura dousana

Qui saubes dar tant bon conseil denan

Si cum cel qe sos compaignos

So qe·m sol dar alegranssa

Totz mos cors e mos sens (addressed to Ruiz)

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Rome: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915].

Bruckner, M. T.; Shepard, L.; and White, S. Songs of the Women Troubadours. New York: Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-0817-5.

Egan, Margarita (ed. and trans.) The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Jaeschke, Hilde, ed. Der Trobador Elias Cairel. Berlin: Emil Ebering, 1921. Text at archive.org

Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

http://www.rialto.unina.it/autori/ElCair.html

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Ebles de Signe, - évêque de Clermont

Ebles de Signe. Une tenson. Il répond à la question propose Guillaume Gasmar:

Guilem Gaimar, quan li deptor
Mi van apres tot jorn seguen,
L' uns me tira, l' autre me pren,
E m' apelon baratador;
Ieu volgr' esser mortz ses parlar,
Qu' ieu no m' aus en plassa baisar,
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom no m ve que sa lengua no m traia,
E s' ieu d' amor trac mal, be s tanh que m plaia.
N Eble cauzetz.

Millot, III, 405. Papon, II, 463.

Ebles d' Uisel. Trois tensons, dans une desquelles il dit à Gui d' Uisel:
Gu', ie us part mon escien
Un joc don serez conquis,
En qal cuidatz q' om moris...
Que tota una nuoit d' avenz
Jacsez ab lei don es gaiz,
O us tengues us dels Algais
En lega lo terz d' un dia;
Chausez qal volriaz mais.
Gu' ie us.

Et dans une autre:
En Gui, digaz laqal penriaz vos,
E non mentez, sitot vos faiz feignenz,
Capa de pers un mes denant avenz,
E grans osas afaitadas ab ros
Tro a kalenda maia,
O tot l' estiu dona cortesa e gaia?...
En Gui digaz.
Nostrad. 100. Crescimbeni, 71. Bastero, 82. Millot, III, 1.

Ecuyer de l' Isle. Une pièce qui commence ainsi:
Lonja sazo ai estat vas amor
Humils e francx et ai fach son coman
En tot cant puesc, et anc per nulh afan
Que ieu sofris ni per nulha dolor...

Ay! com cugey fos dins d' aital color
Com semblet al semblan,
Et en aissi com es sa beutat gran
Ni com val mais, gardes mai sa onor;
En aissi com es de jenser paratge,
Agues en si mais de retenemen,
Et en aissi com es de bel estatge,
Contra son pretz temes far falhimen.
Lonja sazo.
Millot, III, 398. Papon, III, 462.


Elias de Barjols, t. III. Quatorze pièces.
N Elias de Barjols si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Perols. Fils fo d' un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon.

E fetz se joglars; et accompaingnet se com un autre joglar que avia nom Olivier, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers a Barjols e terra: e per so los clamavan

N Elias et Olivier de Barjols. En Elias s' enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del comte, quant el fo mortz en Cesilia, e fes d' elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s' en anet rendre al hospital de Saint Beneic d' Avignon; e la definet.
En atretal esperansa
Cum selh que cassa e no pren,
M' aura tengut lonjamen
Amors, que m dona e m' estrai;
Et ieu quo 'l joguaire fai,
Que sec juec perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug el be.
En atretal.
Nostrad. 33. Crescimbeni, 18. Bastero, 82. Millot, I, 378. Papon, II, 279. Hist. Litt. XIV, 38. P. Occ. 38.

Elias Cairels, t. III et IV.
Elias Cairels si fo de Sarlat, d' un borc de Peiregorc, et era laboraire d' aur e d' argen, e deseignaire d' armas: e fetz se joglar. Mal cantava e mal trobava, e mal violava e peich parlava; e ben escrivia motz e sons. En Romania stet lonc temps; e quant el s' en parti, si s' en tornet a Sarlat, e lai el moric.
Une autre biographie le présente au contraire comme fort habile:

Sap be letras e fo molt sotils en trobar et en tot quant el volc far ni dir.

E serquet la maior part de terra habitzada, e pel desdeing qu' el avia dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia.
Qui saubes dar tan bon cosselh denan
Quo fai apres, quan lo damnatg' es pres,
Ja negus homs no fora sobrepres.
E doncx per que s' en vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir
Que volc per nos mort e pena sufrir?
Per so no s deu hom tarzar de ben faire,
Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire. (N. E. leo après)


Guaire no val quant hom a pres lo dan,
E de lur dan faire son ben apres
Li comt' e 'l rey e 'l baron e 'l marques,
Que l' us l' autre s' aucis en guerreyan.
Aissi faran crestiantatz perir;
E degran mielhs Turcx e Paias aucir
E recobrar lo dreiturier repaire,
Iherusalem, e conquistar lo Cayre.


Qu' al Cayre son Arabitz e Persan,
Guarditz e Turcx de paor entrepres;
Et anc pays tan leu no fon conques
Cum selh fora, quar tug se van doptan,
Qu' en lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir
E la terra conquistar e 'l repaire;
E 'l termes es vengutz, al mieu veiaire.
Veiaire m' es que negus no sap tan
De gen parlar, que retraire pogues
Las grans honors, las riquezas ni 'ls bes
Que auran silh que de lai passaran...
Qui saubes.

Dans une tenson avec Isabelle sa dame, il répond entre autres:
Domn' Ysabell', en refreitor
Non estei anc matin ni ser,
Mas vos n' auretz oimais lezer,
Qu' en breu temps perdretz la color.
Estier mon grat, mi faitz dir vilania;
Et ai mentit, qu' ieu non crei qu' el mon sia
Domna tant pros ni ab beutat tan gran
Com vos avetz, per qu' ieu i hai agut dan.
N Elias Cairel.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, I, 378. P. Occ. 108.


Elias Fonsalada.
N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de Peiregorc. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d' un borges que se fes joglar: En Elias fo joglars atressi; no bon trobaire mas noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.
Dans une de ses pièces il dit:
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc cum ilh muzan,
E conosc qu' ieu fas d' un dan dos,
Quar tan li sui fis ses enjan;
S' ie m part de lieys, e que faray?
E si remanh, tan pauc o say;
Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans,
Aissi s vay doblan mos talans.
De bon luec.
Bastero, 82. Crescimbeni, 184. Millot, III, 398. P. Occ. 366.

Elias d' Uisel, t. IV.
Elias d' Uisel si avia un castel que avia nom Casluz, paubre en paubreira de blat e de vin; e quan cavalier ni bon ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen, et en loc de gran cozes lor dizia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. En Gauselms si 'l respondet a 'N Elias, recordan la paubreira del castel e de lui. E si 'n fetz aquesta cobla:
Ben auria obs pans e vis, etc.
Elias d' Uisel respondet a la cobla d' En Gauselm faidit:

Gauselm, ieu meseis garentis
Que non ai d' aver gran largor,
Que non taing que vos desmentis;
S' ieu sui paubres, vos avetz pro argen,
A Guilelma la pro e la valen,
Jensor pareil non a de lai la mar
A lei de soudadera e de joglar.
Bastero, 82. Millot, III, 1.

Eschileta. Couplet en réponse à Guigo de Cabanas:
Guigo, donan sai que conquier
Rics hom pretz e fina valor
Ab qu' el dos faitz si' ab honor
De cel qui 'l da e cel qu' el quier,
Quar dos mal datz desabriza
Valor e prez e 'ls mendiza;
Qu' autretan fai qui dona follamen
Com a bon prez qui dona d' avinen.

Esperdut. Dans une pièce il dit à sa dame:
De vos domna, en cui bon pretz s' autreya
Pro serai ricx, si denhatz aculhir
Qu' ieu clam merce en mas chansos jasse,
E si no us play, no m fassatz autre be.
Lo dezirier.

Les vers suivants sont tirés d' un sirvente contre le seigneur Lombric:
Lo pecchaz es tan desplazens
Qu' el fai en luoc de drudas druz,
Et es a sa cort ben vengutz,
Tant fort l' es aquel juocs plazens;
Qu' il n' es privaz
E 'n sufre en patz
Sas voluntatz;
Et autr' om natz
Non pot dos datz
De lui traire.
Qui non diria.
Millot, III, 399.

Esquilha. Tenson avec Jozi, ou Ozi, auquel il propose:
Jozi, diatz, vos qu' es homs entendens,
Si la bela, que us fai voler amors,
Tramet per vos e us vol fayre secors
Que us colc ab se, mas vielha senes dens
Trobaretz lai per aital covenensa,
Que lo i faretz una vetz ses falhensa
Ades enans que 'l bela s colc' ab vos,
O al partir, cal penretz d' aquest dos?
Jozi diatz vos.
Millot, III, 399.

L' évêque de Bazas. Une pièce dans laquelle il fait ainsi le portrait de sa dame:
Bella dompn' ab cors plazen,
Triat col grans de la flor,
Am eu del mon la genzor,
Qe negun ab leis no s pren:
Oilz de falcon trait de muda,
Boca rien per ben dir,
E 'l cor plus dolz per sentir
C' un prims ranzans sus car nuda.
Cor poder saber.

L' évêque de Clermont. Voyez le Dauphin d' Auvergne.
Dans un sirvente adressé à Pierre de Maensac, il dit:
Peire de Maensac, ges lo reis no seria
Tan savis com hom di, s' el el sout retenia
Cavallier cui sos cors trai mais a joglaria
Q' a valor ni a sen ni a cavalaria,
E s' anc jorn vos i tenc, fetz o per cortesia...

Escondre ben deu el, quan dis qu' el rei seguia,
Qu' el no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non o fazia;
E qui caval non a mentres que guerra sia
No m sembla ges n' agues, quan guerra non seria;
E cavallier d' a pe qui mal ditz ni feonia
Non deu estar en sout, si tromba non avia.
Peire de Maensac.
Millot, 1, 303.

miércoles, 12 de agosto de 2026

Trepel, Trepelh, Trapei - Trescar, Tresca, Tresc, Entresca

Trepel, Trepelh, Trapei, s. m., tourment, tapage, désordre, chaplis, carnage.
No 'lh mov' ab ma 'spasa un tal trepel. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5.
Que je ne lui suscite avec mon épée un tel tourment.
E 'l chant e 'l refrim e 'l trepelh
Auzem dels auzeletz petitz.
P. Raimond de Toulouse: Pois vezem.
Et le chant et le refrain et le tapage nous entendons des oisillons petits.
A l' estorsa d' els ac tal trapei. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
A la délivrance d'eux il y eut tel carnage.
ANC. FR. Povretez qui molt est sauvage
Nous a mis en molt mal trepeil.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 454.
Or est Renart en tel trepeil,
S'il a peor, ne m'en merveil.
Roman du Renart, t. II, p. 201.
(chap. Vore Traball, Treball, de tripalium, tormén, tormens; patimén, patimens.)

ball del poll, bureo, Carles Terès, Torredarques

Trescar, v., danser, frétiller.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Lo peison que saut' e tresca.
E. Cairels: Era non vey.
Le poisson qui saute et frétille. 
Fig. En mon cor sal e tresca.
Rambaud d'Orange: Un vers.
Dans mon coeur il saute et danse.
- Tourbillonner.
La blanca neus que tresca
Mesclad' ab vent et ab plueia.
E. Cairels: Era non vey.
La blanche neige qui tourbillonne mêlée avec vent et avec pluie.
ANC. FR. Et treschent envoisiement.
Roman du Renart, t. III, p. 265.
S'esbatoient, dansoient et treschoient les jeunes gens.
Lett. de rém. de 1388. Carpentier, t. IL, col. 1075. 
ESP. Triscar. IT. Trescare. (chap. Triscá : trisco, trisques, trisque, trisquem o triscam, trisquéu o triscáu, trisquen; triscat, triscats, triscada, triscades; triscaré; triscaría; si yo triscara.)

2. Tresca, s. f., danse, branle, frétillement.
Tan gent anatz en tresca.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Si gentiment vous allez en danse.
ANC. FR. Baceleries, danses, tresches
De beles dames bien parées.
Roman de la Rose, v. 16256.
Quand la feste au rondel fu finée, on commença à danser à la tresche.
Lett. de rém. de 1400. Carpentier, t. III, col. 1075.
Or voeil jou le treske mener. Li gieus de Robin et de Marion.
Selh qui fes lo vers e 'l tresc
No sap d' on se mov la tresca.
Marcabrus: Contra l' ivern.
Celui qui fit le vers et le branle ne sait pas d'où se meut la danse.
Lo mati ans qu' el jorn paresca
Ni l' ironda s comens sa tresca.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le matin avant que le jour paraisse et que l'hirondelle se commence son frétillement.
IT. Tresca. (chap. Trisca, trisques.)

3. Tresc, s. m., branle, nom de l'air de la danse du même nom.
Selh qui fes lo vers e 'l tresc
Non sap d' on se mov la tresca.
Marcabrus: Contra l' ivern.
Celui qui fit le vers et le branle ne sait pas d'où se meut la danse.

4. Entresca, s. f., arrangement, combinaison, composition.
Canzon audi qu' es bella 'ntresca. V. de Sainte-Foi d'Agen.
J'entendis chanson qui est belle composition.

Santa Fe, fe, fé, fides, foi, Foy, franchise

sábado, 25 de julio de 2026

Tom, Tum, Tomba, Timol, Tombar, Tom, Tombaire, Tombador, Tunbador, etc.

Tom, Tum, s. m., lat. tumulus, coteau, colline.
Bos albres nay ades a sselh tum.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
Bon arbre naît incessamment sur cette colline.
- Tombeau.
Cant el veyria lo nom
De Enemia sobr' el tom.
(chap. Cuan ell voríe (veiguere) lo nom de Enimia sobre - damún de - la tumba.)
V. de Sainte Énimie, fol. 74.
Quand il verrait le nom d'Énimie sur le tombeau.

Perg. n. 220. fol. 41. 28 jun. 1321. Sancho I de Mallorca

2. Tomba, s. f., tombe, tombeau.
Segrai tant c' om me port' a la tomba.
A. Daniel: Si m fors' Amors.
Je suivrai tant (jusqu'à ce) qu'on me porte à la tombe.
CAT. Tomba. ESP. PORT. Tumba. IT. Tomba. (chap. Tumba, tumbes; nincho, ninchos.)

3. Timol, s. m., lat. tumulus, tombeau.
Sobre son timol a una aytal escriptura. Cat. dels apost. de Roma, fol. 137.
Sur son tombeau il (y) a une telle écriture.
CAT. Tumul. ESP. (Túmulo) PORT. IT. Tumulo. (chap. Túmul, tumuls.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)


Tombar, v., tomber, renverser, abattre, jeter.
Voyez Denina, t. III, p. 82; Aldrete, p. 271; Leibnitz, Coll. étym., p. 65.
Tombero de cel en abisme. Liv. de Sydrac, fol. 113.
Tombèrent de ciel en enfer.
Fig. De sostener valor qu' a pauc non tomba.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
De soutenir valeur qui peu s'en faut si elle ne tombe.
Tombar en peccat mortal. L' Arbre de Batalhas, fol. 220.
Tomber en péché mortel.
- Culbuter, faire la cabriole.
Sapchas trobar
E gen tombar.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Saches trouver et bien faire la cabriole.
Sailh en aut e pueys aval jos tomba. 
Bertrand de Born: Non estarai.
Saute en haut et puis en bas dessous culbute.
Part. pas. Del mur aval tombat.
Un Troubadour Anonyme: El nom de Dieu.
Du mur en bas tombé.
Pretz avetz tombat el faing.
Bertrand de Born: Quan vei.
Le mérite vous avez abattu en la fange.
Tal li det per detras qu' en terra l' a tombat. Roman de Fierabras, v. 4092.
Tel (coup) lui donna par derrière qu'en terre il l'a renversé.
ANC. FR. Abbatoient et tumboient tout ce qu'ils trouvoient à eulx contraire.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 46.
La tomba à terre et la descoiffa en la trainans par les cheveux.
Arrests d'amours, p. 837.
ANC. IT. E tomi giù nell' amorosa selva.
Petrarca, Sest. I: A qualunque.
Tassoni dit dans son commentaire:
La voce tomo e tomare è della provenzale.
CAT. Tombar. ESP. PORT. Tumbar. IT. MOD. Tomare. (chap. Tombá, tombás : yo me tombo, tombes, tombe, tombem o tombam, tombéu o tombáu, tomben; tombat, tombats, tombada, tombades; tombaré; tombaría; si yo tombara.)

Tombá, tombás : yo me tombo, tombes, tombe, tombem o tombam, tombéu o tombáu, tomben; tombat, tombats, tombada, tombades; tombaré; tombaría; si yo tombara

2. Tom, s. m., chute, culbute, élan en bas.
Trop gran tom
Pren can davala.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Trop grand élan il prend quand il descend.
La gensers par qu' aya pres un tom
Plus bas de lieys.
A. Daniel: Si m fos Amors.
La plus gentille il paraît qu'elle ait pris un élan plus bas qu'elle.
Loc. Be us menon de tom en tom,
E no sabetz qui ni com.
Cominal: Comtor d'Apchier. 
Bien ils vous mènent de chute en chute, et vous ne savez qui ni comment.
L' autr' el tenon per dessenat,
E menon lo de tom en vil.
P. Cardinal: Una cieutat.
Les autres le tiennent pour insensé, et le mènent de chute en humiliation.
CAT. Tomb. ESP. Tumbo. PORT. Tombo. IT. Tomo. (chap. Tom, toms; tomb, tombs.) 

3. Tombaire, Tombador, Tunbador, s. m., sauteur, danseur, voltigeur, faiseur de tours.
Tug li trobador 
E tug li tunbador.
G. Riquier: Sitot s' es.
Tous les troubadours et lous les sauteurs. 
(chap. Tombadó, tombadós, tombadora, tombadores; saltadó, saltadós, saltadora, saltadores; saltarín, saltarins, saltarina, saltarines; qui fa curumbeles, saltos, bots, voltes al aire.)

4. Retombar, v., tomber, s'abattre. 
Al gran request que sia fortz cum retomba.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
Au grain il demande qu'il soit fort lorsqu'il tombe.
ESP. PORT. Retumbar. (chap. Retumbá no té lo mateix sentit que re + tombá, sino de ressoná; pera retombá fem aná redolá.)

5. Retomba, Retumba, s. f., siphon, cycloïde.
Ses muiol e ses retomba.
A. Daniel: Lancan son.
Sans moyeux et sans cycloïde.
- Pot, bouteille, ampoule, fiole.
Atressi cum la retumba
Franh leu e fai maynta lesca,
Franh amors.
E. Cairels: Era no vei.
Ainsi comme la fiole se brise facilement et fait maint morceau, (se) brise amour.
Amors d' aital hom non dura,
Ans fraing plus leu d' una retomba.
Roman de Jaufre, fol. 94.
L'amour de pareil homme ne dure pas, mais se brise plus vite qu'une ampoule.

6. Trastombar, v., culbuter, renverser, abattre, abaisser, délaisser.
Fig. Us rics savais, qui trastomba 
Fin' amor e l' entrebesca,
Se met ab donas en tresca.
E. Cairels: Era no vei.
Un puissant perfide, qui culbute fidèle amour et l'entortille, se met avec les dames en danse.
ESP. Trastumbar.

7. Trastomba, s. f., détour, tergiversation.
Per que no vuelh lais Caortz ni Caiarc,
Mon Oc e No, pus tan sap de trastomba.
Bertrand de Born: Non estarai.
C'est pourquoi je ne veux pas que laisse Cahors ni Caiarc, mon Oui et Non, puisqu'il sait tant de détour.

8. Tombarel, adj., à chute, à rime répétées, en parlant des vers.
Rims multiplicatius, o en autra maniera digz tombarels o enpeutatz.
Cobla multiplicativa, en autra maniera dicha per alcus tombarela o enpeutada.
Leys d'amors, fol. 22 et 31.
Rimes multiplicatives, ou en autre manière dites à chute ou entées.
Couplet multiplicatif, en autre manière dit par aucuns à chute ou enté.

Ton, s. m., lat. tonus, ton, son de la voix.
Chansos ai auzidas ab long so
E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
J'ai entendu des chansons avec long son et les mots des deux de même grain et le chant de même ton.
Pueion s' en per tons e per semi tons.
Pierre de Corbiac: El nom de.
S'en élèvent par tons et par semi-tons.
CAT. To. ESP. Ton, tono. PORT. Tom. IT. Tuono. (chap. To o tono, tons.)

2. Entonar, v., lat. intonare, entonner.
Entonar seculori.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Entonner seculori (secula seculorum).
La primairessa corda s' entona jotz greumens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La première corde s'entonne dessous gravement.
CAT. ESP. Entonar. PORT. Entoar. IT. Intonare. (chap. Entoná : entono, entones, entone, entonem o entonam, entonéu o entonáu, entonen; entonat, entonats, entonada, entonades; entonaré; entonaría; si yo entonara.)

Tondre, v., lat. tondere, tondre, couper.
Ja no 'l cal tondre ni raire. (N. E. Ver Raire.)
Pons de Capdueil: En honor.
Désormais il ne le faut tondre ni raser.
A vostras berbitz
Tondetz trop la lana.
(chap. A vostres ovelles talléu (esquiléu, rapéu) massa la llana.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
À vos brebis vous tondez trop la laine.
Fig. Al comte que ton
Los Frances, e 'ls escorsa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Au comte qui tond les Français, et les écorche.
Loc. fig. Anc no vistes un tal duc a tondre.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 63.
Oncques vous ne vîtes un tel duc à tondre.
Prov. Sel qu' una vetz escorja autra non ton.
P. Cardinal: Tos temps.
Celui qui une fois écorche autre ne tond.
Qualque semensa qu' espanda,
Aital frug coven que tonda. 
P. Cardinal: Tot farai.
Quelque semence qu'il épande, pareil fruit il convient qu'il tonde (recueille).
Subst. Am lo tondres per lo raire.
Marcabrus: Dirai vos en.
Avec le tondre pour le raser. 
Part. pas. Monges tondutz.
(chap. Monjos tonsurats : pelats, afeitats, esquilats.)
Ramond de Miraval: Forniers per.
Moines tondus.
Subst. et loc. Atrestan vos es del ras
Com dels tondutz. 
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Autant vous est du rasé comme des tondus.
CAT. Tondrer. ESP. Tundir. IT. Tondere. (chap. Esquilá, afeitá, rapá, tonsurá.)

esquilá a estisora; Raire, Rayre, Raure, Reire

2. Tois, Toisos, Toysos, s. f., toison.
La toisos de la lana.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
La toison de la laine.
Non aman las feas sinon per la toyson. La nobla Leycson.
(chap. No amen (volen) a les ovelles mes que per la llana.)
Ils n'aiment les brebis sinon pour la toison.
Loc. Ans que agues pel de gren ni barba en tois.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Avant qu'il eut poil de grenon et barbe en toison.
ANC. CAT. Tuso. ESP. Tusón, toisón. PORT. Tozão, tuzão. IT. Tosone.

3. Tondeire, Tondedor, s. m., tondeur.
Com anhel davant lo tondedor. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 8.
(chap. Com cordé dabán del esquiladó.)
Comme agneau devant le tondeur.
ESP. Tundidor. (chap. Esquiladó, esquiladós, esquiladora, esquiladores; rapadó, rapadós, rapadora, rapadores; peluquero, peluqueros, peluquera, peluqueres.)

4. Tosoyra, s. f., ciseau, cisoire.
Inscindeys las extremitats am las forceps o tosoyras. Trad. d'Albucasis, fol. 22.
(chap. Talléu les extremidats en les forceps o estisores.)
Coupez les extrémités avec les forceps ou cisoires.
(chap. Estisora, estisores. ESP. Tijera, tijeras.)

Forsa, force, ciseau, cisailles. Estisora, Estisores, sissalla, sissalles; Tijera, cizalla

5. Tozoza, s. f., ciseau, cisoire.
Yrundas... lor coas so a forma de tozozas. Eluc. de las propr., fol. 147.
(chap. Oronetes... les seues coes tenen forma de estisora.)
Hirondelles... leurs queues sont en forme de ciseaux.

6. Tozoirier, s. m., tondeur.
Del dimecres son tozoiriers. 
A tozoiriers,.… lo portal.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont les tondeurs.
Aux tondeurs,... le portail.

7. Tonsurar, v., tonsurer, 
Part. pas. Que era... tonsuratz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 88.
Qui était... tonsuré.
CAT. ESP. PORT. Tonsurar. IT. Tonsurare. (chap. Tonsurá, tonsurás : tonsuro, tonsures, tonsure, tonsurem o tonsuram, tonsuréu o tonsuráu, tonsuren; tonsurat, tonsurats, tonsurada, tonsurades; tonsuraré; tonsuraría; si yo me tonsurara.)

8. Tonsura, s. f., lat. tonsura, tonsure.
No porton plus de morgues mas tan solamen la tonsura.
Regla de S. Benezeg, fol. 7.
Ne portent plus de moines excepté tant seulement la tonsure.
CAT. ESP. PORT. IT. Tonsura. (chap. Tonsura, tonsures.) 

9. Retondre, v., retondre, tondre de nouveau.
Tondre, retondre. Leys d'amors, fol. 98.
Tondre, retondre.
(chap. Retallá, retallás : yo me retallo la barba, retalles, retalle, retallem o retallam, retalléu o retalláu, retallen; retallat, retallats, retallada, retallades; retallaré; retallaría; si yo me retallara les pulseres o patilles.)

Topazi, Thopazi, s. m., lat. topazius, topaze, sorte de pierre précieuse.
Thopazi et mantas autras peyras preciozas.
Topazi... siec la dispozitio de la luna.
Eluc. de las propr., fol. 168 et 190.
Topaze et maintes autres pierres précieuses.
Topase... suit la disposition de la lune.
CAT. Topaci. ESP. Topacio. PORT. IT. Topazio. (chap. Topacio, topacios.)

2. Estopassy, Estopaci, s. m., topaze.
Ganre y a de peiras pressiosas que an ganre de vertutz... so so li nom: Sardi, estopassy, etc. Liv. de Sydrac, fol. 139.
Beaucoup il y a de pierres précieuses qui ont beaucoup de vertus... ce sont les noms: Sarde, topaze, etc.
Estopacis verai per cert
Val mot ad home que sanc pert.
Brev. d'amor, fol. 40.
Topaze vraie pour sûr vaut moult à homme qui perd sang.

Topi, s. m., pot, marmite.
Qu' el topis sia fort cubert.
Ab un pauc d' aiga las cosetz
Totas ensemps en un topi. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que le pot soit fortement couvert.
Avec un peu d'eau vous les cuisez toutes ensemble dans une marmite.
CAT. Topi. (chap. Topí, topins; topinet, topinets. Topinada, topinades.)

Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido

2. Topina, s. f., marmite, pot.
Anc per oste non crec vostra topina.
T. de Thomas et de Bernado: Bernado.
Oncques pour hôte n'augmenta votre marmite.

3. Tomplina, s. f., bassin, réservoir, pièce d'eau.
Sorzian si dins la marina
Tro al sol de la gran tomplina.
Segur vay sobre la tomplina. 
V. de S. Honorat.
S'élevaient dans la mer jusqu'au sol du grand réservoir. 
Il va sûrement sur le bassin.


Tor, s. f., lat. turris, tour.
Murs fondre e cazer autas tors.
Bernard de Rovenac: Ja no vuelh.
Murs s'écrouler et tomber hautes tours.
Manta tor e manh castel.
(chap. Molta torre y mol castell : moltes torres y mols castells.)
P. Vidal: Lai on cobra.
Mainte tour et maint château.

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

Fig. Il m' es de joi tors e palais e cambra.
A. Daniel: Lo ferm voler.
Elle m'est de joie tour et palais et chambre.
La tor del cor non pot esser preza, si las portas no son ubertas a la ost del diable. V. et Vert., fol. 85.
La tour du coeur ne peut être prise, si les portes ne sont ouvertes à l'armée du diable.

2. Torre, s. f., lat. turrem, tour.
De la torre del jayan. V. de S. Honorat.
De la tour du géant.
ESP. PORT. IT. Torre. (chap. Torre, torres; torreta, torretes.)

La Torreta, calle Diputación, lo planet

3. Torrer, s. m., tourier, gardien de tour.
E 'l torrers brama e crida mot fort. Guillaume de Tudela.
Et le tourier braille et crie moult fort.

4. Torrat, adj., tourelé, en forme de tour.
Era mot fortment torrada et castelada. Eluc. de las propr., fol. 166.
Elle était moult fortement tourelée et fortifiée.
(chap. Torrat, torrats, torrada, torrades; torrificat, torrificats, torrificada, torrificades; té diferens significats: torrat, de La Torre; torrat com Quim Torra.)

Torre del Compte, Comte; torrat, torrats, torrada, torrades

5. Torrelat, adj., tourelé, en forme de tour.
De corona castelada et torrelada. Eluc. de las propr., fol. 157.
De couronne en forme de château et tourelée.

6. Toreilhar, v., barricader, fermer, verrouiller.
Intret s' en el castel desotz un teilh,
No i ac porta neguna que no toreilh. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5.
Il s'en entra au château dessous un tilleul, il n'y eut nulle porte qu'il ne barricade.

7. Bestor, s. f., tourelle, bastion.
Fan portals e bestors 
De caus e d' arena ab caire.
Bertrand de Born: S' abrils.
Ils font portails et tourelles de chaux et de sable avec pierre de taille.
En un' escala salhi
E puiet en una bestor,
E pueis gitet l' escala por.
Sur une échelle il sauta et monta dans une tourelle, et puis il jeta l'échelle hors.

Pont de Besalú

Torcar, Torquar, v., torcher, nettoyer, frotter, bouchonner.
Lur torcara las lagremas, e lur yssugara lurs huels. V. et Vert., fol. 63.
(chap. Los torcará les llágrimes, y los eixugará los ulls.)
Leur torchera les larmes, et leur essuiera leurs yeux.
Qu' els escudiers
Torcon et encelon destriers.
Roman de Jaufre, fol. 92.
Que les écuyers bouchonnent et ensellent les destriers.
Loc. Be us gari Deus per semblan,
Car no us torques en carn nuda.
Garins d'Apchier: Veillz Comunal.
Dieu vous garantit bien par apparence (apparemment), parce que vous ne vous frottâtes pas en chair nue.
Substantiv. Vermeillz del torcar. Roman de Jaufre, fol. 80.
Vermeil du torcher.
CAT. Torcar. (chap. Torcá, torcás : yo me torco, torques, Ignacio Sorolla Vidal se torque los mocs, torquem o torcam, torquéu o torcáu, los ascumites se torquen la franja del cul en una argilaga; torcat, torcats, torcada, torcades; torcaré; torcaría; si yo me torcara en un códul o barrócul del Tastavins.)