domingo, 3 de mayo de 2026

Sageta, Saeta

Sageta, Saeta, lat. sagitta, sagette, flèche, dard, trait.
Arc e sageta barbada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
Arc et flèche barbelée.
Cum saeta ficada a la coissa. Trad. de Bède, fol. 43.
(chap. Com saeta o flecha ficada (fixada, enclavada) a la cuixa.)
Comme flèche fichée dans la cuisse.
Loc. Cor pus tost d' una sageta d' arc.
(chap. Corre mes depressa que una saeta o flecha de arco.)
Bertrand de Born: Non estarai.
Court plus vite qu'une flèche d'arc.
Fig. Cove que mostrem las sagetas comunas am las quals Barbarisme e Soloecismes sagetavo Na Dictio e Na Oratio. Leys d'amors, fol. 106.
Il convient que nous montrions les sagettes communes avec lesquelles Barbarisme et Solécisme dardaient dame Diction et dame Oraison.
ANC. FR. Com font sagites enbarbellées.
R. de la guerre de Troye. Du Cange, t. VI, col. 49.
Qar saget sunt li oeil au cuer.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 210.
Furent trouvez... à tout ars et saietes.
V. de S. Louis, p. 378.
Dars et sajetes barbelées.
G. Guiard, t. II, p. 155.
CAT. Sageta, Saeta. ESP. Saeta. IT. Saetta. (chap. Saeta, saetes; flecha, fleches.)
- Signe céleste.
Dalfis, signes e bootes
E sageta e pliades.
Brev. d'amor, fol. 37.
Dauphin, cygne et bouvier et sagette et pléiades.
ESP. Saeta. (Chap. Sagitario.)

Flecha, s. f., flèche, dard.

2. Sagittari, Sagitari, s. m., lat. sagittarius, sagittaire, archer, arbalétrier.
Piegz trag, so sai, qu' aysselh del sagitari
Cayrelh.
Guillaume de Saint-Gregori: Razo e dreit.
Pire elle lance trait, je le sais, que celui de l'archer.
ANC. FR.
Les Germains redoutez, les sagetaires Parthes.
R. Garnier, Trag. de Marc-Antoine, act. II, sc. II.
- Signe du zodiaque.
Lo nove signes es nomnatz 
… sagittaris.
Brev. d'amor, fol. 28.
Le neuvième sigue est nommé... sagittaire.
CAT. Sagitari. ESP. PORT. Sagitario. IT. Sagittario. (chap. Sagitario, que porte saetes o fleches. Es mich home y mich caball, pero Artur Quintana Font es burro tot ell.)

Sagittari, Sagitari, s. m., lat. sagittarius, sagittaire, archer, arbalétrier.



3. Sagittar, Sagetar, v., lat. sagittare, darder, percer de flèches.
X sagetas en comu am las quals sagetavan. Leys d'amors, fol. 105.
Dix sagettes en commun avec lesquelles ils dardaient.
Cordas d' archs per sagitar.
De cassar et de sagitar.
(chap. Cordes de arco pera assaetá: tirá saetes o fleches.
De cassá y de assaetá.)
Eluc. de las propr., fol. 213 et 164.
Cordes d'arc pour darder.
De chasser et de darder.
Fig. Cove que mostrem las sagetas comunas am las quals Barbarisme e Soloecismes sagetavo Na Dictio e Na Oratio. Leys d'amors, fol. 106.
Il convient que nous montrions les sagettes communes avec lesquelles Barbarisme et Solécisme dardaient dame Diction et dame Oraison.
Part. pas. Pels enimix es greument sagetada.
Eluc. de las propr., fol. 144.
Par les ennemis elle est grièvement percée de flèche.
ESP. Saetear. IT. Saettare. (chap. assaetá, saetejá : assaeto, assaetes, assaete, assaetem o assaetam, assaetéu o assaetáu, assaeten; assaetat, assaetats, assaetada, assaetades; yo assaetaré; yo assaetaría; si yo assaetara. Yo saetejo, saeteges, saetege, saetegem o saetejam, saetegéu o saetejáu, saetegen; saetejat, saetejats, saetejada, saetejades; yo saetejaré; yo saetejaría; si yo saetejara. A Vallchunquera, saetechá. Tirá, dispará fleches.)

LA FRESNEDA; assaetá, saetejá, tirá, dispará fleches

sábado, 2 de mayo de 2026

Sagacitat - Sagecia - Sagel

Sagacitat, s. f., lat. sagacitatem, sagacité, discernement.
Maligna sagacitat. Eluc. de las propr., fol. 237.
(chap. Maligna sagassidat.)
CAT. Sagacitat. ESP. Sagacidad. PORT. Sagacidade. IT. Sagacità, sagacitate, sagacitade. (chap. Sagassidat, sagassidats; adj. sagaz o sagás, sagasos, sagás o sagasa, sagases.)

Ignacio Sorolla Vidal; CAT. Sagacitat. ESP. Sagacidad. PORT. Sagacidade. IT. Sagacità, sagacitate, sagacitade. (chap. Sagassidat, sagassidats; adj. sagaz o sagás, sagasos, sagás o sagasa, sagases.)

Sagecia, sagetia, s. f., de l'arabe satja, saïque, sorte de bateau léger.
Voyez Monti, t. II, part, I, p. 313.
Val mais grans naus en mar
Que lings ni sagecia.
P. Cardinal: Ieu volgra.
Vaut plus grande nef en mer que barque et saïque.
La sagetia que compreron.
Cartulaire de Montpellier, fol. 165.
La saïque qu'ils achetèrent.
CAT. Sagetia. ESP. Saetia. IT. Saettia.

Sagel, Sagell, Sagelh, s. m., lat. sigillum, scel, sceau, cachet.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 104.
Letras sageladas de son sagelh. Philomena.
(chap. Cartes (lletres) sellades de son sello.)
Lettres scellées de son scel.
Falces notaris que fan falsas letras, e falson los sagells.
(chap. Falsos notaris que fan falses cartes, y falsegen o falsifiquen los sellos.)
V. et Vert., fol. 15.
Faux notaires qui font de fausses lettres, et faussent les sceaux.
- Traité, code.
Lo sagel
D' amor senes biais,
Ay legit tot entier.
T. d'un Comte et de Guillaume: Guilhem.
Le traité d'amour sans biais j'ai lu tout entier.
ANC. FR. Je ai mis mon sael.
Charte de 1245, Carpentier, t. III, col. 792.
Puis brisa
Le saiel, et la lettre esgarda.
Roman du châtelain de Couci, v. 4006.
ANC. CAT. Sagell. ESP. Sigilo (sello, cuño). PORT. Sigillo. IT. Sigillo, suggello.
(chap. Sello, sellos; cuño, cuños; v. acuñá; lacrá, ficá lacre o sera roija.)

De sempre hay vist que ña chen que diu que parlem catalá per lo que se veu als treballs (protocolos) dels notaris de fa mol tems.

2. Sagellar, Sagelar, v., lat. sigillare, sceller, cacheter.
Pueis li Juzieu foron gardar
Lo sepulcre, e sagellar.
Passio de Maria.
Puis les Juifs furent garder et sceller le sépulcre.
Vos sagellam
Las presens de nostre sagel.
(chap. Vos sellam o sellem les presens (cartes) de nostre sello o cuño.)
Nous vous scellons les présentes de notre sceau.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Fig. Vuelh servir la bella
Que de grat sagella
Sos faitz gens.
G. Riquier: Voluntiers.
Je veux servir la belle qui de gré scelle ses faits gentils.
On joy s' enclau e s sagella.
Guillaume de Berguedan: Lai on hom.
Ou joie s'enferme et se scelle.
Part. pas. Messatge trametrai fizel,
Breu sagelat de mon anel.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Message je transmettrai fidèle, lettre scellée de mon anneau.
ANC. FR. Cesti chose ont fait saieler,
Et pendirent tout lour saiaus.
Ysengrins dist: Ce poise moi
Que vos ne l'avez saielée.
Roman du Renart, t. IV, p. 83 et 24.
ANC. CAT. Sagellar. ESP. Sigilar (sellar). PORT. Sellar. IT. Sigillare, suggellare.
(chap. Sellá: sello, selles, selle, sellem o sellam, selléu o selláu, sellen; sellat, sellats, sellada, sellades; yo sellaré; yo sellaría; si yo sellara.) 

3. Contrasagel, s. m., contre-sceau.
Avem facha sagellar aquesta carta ab nostre contrasagel.
(chap. Ham (habem) fet (feta) sellá esta carta en lo nostre contrasello. Facha : feta.)
Tit. de 1307. DOAT, t. CXIX, fol. 1.
Nous avons fait sceller cette charte avec notre contre-sceau.
(chap. Contrasello o contrassello, contrasellos o contrassellos; v. contrasellá o contrassellá. Les paraules compostes poden portá doble s o simple; contrasentit o contrassentit, pero se pronunsien en ss, s doble.)

4. Dessagelar, v., desceller, ôter le sceau.
Part. pas. La qual letra, al jorn d' huey, es dessagelada, tant es velha.
(chap. La cual lletra (carta), al día d'avui, está dessellada, tan vella es. Desde Valderrobres a Bergerac a peu ñan uns 575 km. Lo chapurriau de Bergerac del añ 1378 se entén perféctamen. Y lo del Vaud, Suiza, del 1100 tamé se comprén bastán be. Huey, hui, huy ve del latín hodie, avui. A Valensia encara se diu mol. A textos antics de Cataluña tamé se trobe.)
Docum. de 1378, ville de Bergerac.
Laquelle lettre, au jour d'aujourd'hui, est sans sceau, tant elle est vieille.
(chap. Dessellá, dessellás, pedre o perdre lo sello.)

Saïl de Scola, Salh, Sail, Saill. École. Bergerac, Barjarac, Bragairac, Brageirac