domingo, 26 de abril de 2026

Roina, Royna, Ruina

Roina, Royna, Ruina, s. f., lat. ruina, ruine, renversement, ouragan, tempête, orage.
Li montayna s' apella Dina,
C' am roynas soven molina.
V. de S. Honorat.
La montagne s'appelle Dina, qui avec ouragans souvent mouline.
Moral. Per ruina de poble. Cat. dels apost. de Roma, fol. 41.
Pour ruine de peuple.
Cum ergoils es naissensa de toz mals, es ruina de totas virtuz.
Trad. de Bède, fol. 35.
Comme orgueil est naissance de tous maux, il est ruine de toutes vertus.
- Par extens. Ravine, ravin.
Cavan roinas e vallons. V. de S. Honorat.
Creusant ravins et vallons.
CAT. ESP. PORT. Ruina. IT. Rovina, ruina. (chap. Ruina, ruines.)

Beseit, Fortins de Cabrera; Roina, Royna, Ruina

2. Ruynos, adj., lat. ruinosus, ruineux, en ruine, dégradé.
Las carrieras et las paretz ruynozas.
(chap. Les carreres y les parets ruinoses - los carrés y los muros ruinosos. 
Statuts de Montpellier, de 1205.
Les rues et les murailles dégradées.
CAT. Ruinos. ESP. PORT. Ruinoso. IT. Rovinoso, ruinoso. (chap. Ruinós, ruinosos, ruinosa, ruinoses.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

3. Reunar, v., ruiner, ravager.
Non avem bos ni vinha que no 'l reun.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Nous n'avons bois ni vigne qu'il ne le ravage.
ANC. CAT. ESP. PORT. Ruinar. IT. Rovinare, ruinare. (chap. Ruiná; arruiná, arruinás : arruino, arruines, arruine, arruinem o arruinam, arruinéu o arruináu, arruinen; arruinat, arruinats, arruinada, arruinades; yo arruinaré; yo arruinaría; si yo arruinara.)

Roill, Ruils - Rozilhar

Roill, Ruils, s. m., du lat. rubigo, rouille.
No i a ni sanc ni roill.
Esmeuti a gran perill,
Son braguier taca de roill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il n'y a ni sang ni rouille.
Fiente avec grand danger, son brayer tache de rouille.
Fig. Es plus tost gastaz lo ruils del pechat. Trad. de Bède, fol. 20.
Est plus tôt détruite la rouille du péché.
(chap. robell; taca; brutissia.)

LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS, chapurriau, bolets, robelló, robellons

2. Ruylha, s. f., rouille, tache.
Fig. Amor segurana
Non truep ses ruylha.
Marcabrus: El mes.
Amour sûr je ne trouve sans rouille.

3. Roillos, Rouillos, adj., rouilleux, rouillé, usé, grossier.
Ai vestirs rouillos.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.
J'ai des vêtements rouilleux.
Fig. Frances son roillos 
De portar la garnisos.
Bertrand de Born: Gent part. Var.
Les Français sont rouillés de porter l'équipement.
Vostre parlar rouillos.
T. d'un Marquis et de Giraud: De so don.
Votre parler grossier.

4. Roillar, Roilhar, Rouelar, v., rouiller, tacher, souiller.
Qu' el gar de rouilhar
L' ausbert e 'l capel clar.
Amanieu des Escas: El temps de.
Qu'il se garde de rouiller le haubert et le casque clair.
Fig. Malvestatz roill' et usa
Et enclau joven e cerca.
Rambaud d'Orange: Car douz.
Méchanceté rouille et use et enclot et scrute jeunesse.
No y a mot fals que y rouei.
Pierre d'Auvergne: Belh m'es.
Il n'y a pas de mot faux qui y tache.
Mos talans no m roilla.
Rambaud d'Orange: En aital rimeta.
Mon désir ne me rouille pas.
Part. pas. E 'l ters es de plum roilhat.
P. Vidal: Lai on cobra.
Et le troisième est de plomb rouillé.

5. Rozilh, Ruzil, s. m., rouille, tache.
Ferr et tot autre metalh de leu pren rozilh, quan no es en uzagge.
Eluc. de las propr., fol. 78.
Fer et tout autre métal promptement prend rouille, quand il n'est pas en usage.
Osta lo ruzil del argent, e sias purs vaicels. Trad. de Bède, fol. 78.
Ôte la rouille de l'argent, et sois pur vaisseau.
Fig. No y pot hom trobar a frau
Mot de rozilh.
Marcabrus: Lo vers comens.
On n'y peut trouver en fraude mot de rouille.
- Nielle, maladie du blé.
Lingostas e rozilh
Que tornavan los blatz plus vermeilhs que bresilh.
V. de S. Honorat.
Sauterelles et rouille qui rendaient les blés plus vermeils que brésil.
Dona infectio... a las novelas meyshos quan so en espic, et aytal corrupcio apelam auruga o rozilh. Eluc. de las propr., fol. 136.
Donne infection... aux nouvelles moissons quand elles sont en épi, et pareille corruption nous appelons jaunisse ou rouille.

6. Rozilhos, Rusillos, adj., rouilleux, rouillé, de rouille.
Fer... rozilhos.
L' espic pren color rozilhoza.
(chap. Ferro... robellat. La espiga pren coló de robell; está com a robellada. Aixó se pot vore be al Rosselló.)
Eluc. de las propr., fol. 30 et 208.
Fer... rouillé.
L'épi prend couleur de rouille.
Fig. Frances son rusillos
De portar lurs garnisos.
Bertrand de Born: Gent fai. 
Les Français sont rouillés de porter leurs équipements.

7. Rozilhar, v., rouiller.
Si soven no es unch ab oli, mot leu si rozilha.
(chap. Si assobín no es untat en oli, mol fássil (depressa) se robelle.)
Eluc. de las propr., fol. 187.
Si souvent il n'est oint avec de l'huile, moult vite il se rouille.
(chap. Robellá, robellás (en b perque ve de rubigo, o rubeo : roch); 
rovellá, rovellás : yo me robello, robelles, robelle, robellem o robellam, robelléu o robelláu, robellen; robellat, robellats, robellada, robellades; yo me robellaré; yo me robellaría; si yo me robellara. Los robellons són uns dels bolets mes coneguts, tenen lo coló de robell, taronja, rogles verts. Alguns són mes roijos, com lo robelló de sang, lactarius sanguifluus.)