miércoles, 1 de noviembre de 2023

Olivier de la Mer - Ozils de Cadartz

Ogiers, ou Ogier Niella. Voyez Augier.

P. Occ. 397.

Olivier de la Mer. Un couplet:
Ai! cal merce fera deus,
Cant us valenz paire mor,
Que laisses apres sa vida
Lo seu bel captenemen
A son fill ab l' eretamen;
Pos vezem c' aisso non es,
Ages un bel nebot cortes...
Crescimbeni, 202. Millot, III, 421.

Olivier le Templier. Une pièce.
Estat aurai lonc temps en pessamen
De so don ieu vuelh un sirventes far,
Car no vey res que m poges conortar
De l' or' en say, qu' el bon rey fon perden...
Pels Turcx savais mot laiamen aunitz;
Mas ara m platz, car vey que no 'ls oblida,
Ans clamaray mentr' el cors aia vida...

Per qu' ieu prec sel qu' es visibles trinitz,
Ver dieu, vers homs e vers sant esperitz
Qu' el lur sia ver' estela caramita,
E 'ls guit e 'ls gart e 'ls perdon lor falhida...

Si 'l rey Jacme ab un ters de sa jen
Passes de lay, leu pogra restaurar
La perd' e 'l dan, e 'l sepulcre cobrar;
Car contra lui Turcx non an garimen...
Estat aurai lonc.
Millot, III, 421.

Oste. Une tenson avec Guillaume, auquel il propose cette question:
Guillem, razon ai trobada,
Tal cum ie us dirai
De dos cavalliers qu' ieu sai
Qu' estan en un' encontrada;
Chascuns es valens e pros;
Digatz cal val mais d' amdos,
Que l' us es pros per amor veramen,
Mas anc l' autre non ac cor ni talen?
Guillem razon.
Millot, III, 421.

Ozils de Cadartz. Une pièce.
Assatz es dreitz, pus joys no m pot venir,
De re qu' ieu am ni no m ven a plazer,
Qu' ieu diga totz quo us devetz captener,
Vos amadors, que amatz per figura.
Siatz humil et adreg et acli,
Et ieu dic o qu' anc pro no m tenc a mi;
Mas ges per tant mos planhs no us espaven,
Que pro y auretz, si m crezetz, lonjamen,
Car moutz n' i a que no y van per mezura.


En nulhs delieytz no pot esdevenir
Nulhs bos amicx, s' aissi non siec l' esper
Qu' am la bruna per mielhs far son voler
E l' amicx ros la rossa per natura;
Que quasquns joys cove qu' aissi s detri,
Et ieu dic o per tal qu' om s' en casti,
Que li tarzan no s mesclon ab l' arden,
Ni li cochan ab selhs que y van ab sen,
Quar, si o fan, non er l' amistatz pura...
Assatz es.
Millot, III, 421.

Nat de Mons - Nicolet de Turin

Nat de Mons. Six pièces, dans l' une desquelles il parle de l' influence des astres sur la destinée des hommes; cette pièce, adressée au roi de Castille, commence ainsi,:

Al bon rey de Castela
N Anfos, car se capdela
Ab valor cabaloza,
Natz de Mons de Tholoza
Senhoriva lauzor
Ab creissemen d' onor...


Elle est terminée par le jugement que le troubadour met dans la bouche du prince:
Auzidas las razos,
Volens jutjamen dar
Dig a son comensar:
Anfos per las vertutz
De dieu endevengutz,
Augutz tos temps creissens...
Als savis daus totz latz
Per cuy nostre dictatz
Er vist et entendutz
Gracias e salutz...
E per so platz a nos
La suplicatios
Que Nat de Mons nos fa,
Car motas razos a
Pauzadas ad honor...
Al bon rei.

Dans une pièce, qui contient plus de quinze cents vers, on trouve ces avis à un jongleur:
Mas, segon que s cambia
L' uzatjes de las jens,
Deu hom captenemens
E sabers cambiar...
Per que us coselh premier
Que vos, ses sen leugier,
Vulhatz e tengatz car
L' autrui saber comtar...
C' om se fai escarnir
Can cuia trop saber;
Hom deu, per far plazer,
L' autrui saber comtar,
E 'l sieu segon qu' el pes
Que l' er mielh pres en grat.
E li joglar valen
Son tug gen en arnes
Dels plazers e dels bes
C' an dels baros onratz...
Si voles saber cals
An bo cor en ben far,
Demandatz son afar
A sels que l' an vezat,
Car en son vezinat...
Anatz premieiramen
Al noble rey senhor
D' Arago que tan val...
Sitot non es.
Millot, II, 186. P. Occ. 164.

Naudoy. On trouve sous son nom une pièce attribuée aussi à Raimond de Durfort:
Turcs Malecs, en vos me tenh
Per far a N' Aya captenh;
E pus ieu ab vos m' en prenh,
Ben ai ab mi tot l' art e 'l gen
E ja non vuelh qu' om m' o ensenh;
Ans volgra fos en ver compenh
Sel que del cornar ac desdenh,
Mal esta quar hom no 'l destrenh
Tan que cornes una egua prenh.
Turcs Malecs.

Nicolet de Turin. Deux couplets; l' un en réponse à Hugues de Saint-Cyr, l' autre à Folquet de Roman. En voici deux d' une tenson avec Jean d' Aubuzon:

Joan d' Albuzon, l' aigla demostrava
L' emperador que ven per Lombardia;
E lo volar tant haut significava
Sa gran valor per que chascun fugia
De tot aicels que tort ni colpa li an,
Que ja de lui defendre no s poiran
Terra ni oms ni autra ren que sia
Qu' aissi com taing del tot segnor non sia.


Joan, l' aigla que tan fort ventava
Es gran tesaur que mena en Lombardia
L' emperaire, e la naus que portava
Es la grans ost dels Alamans bandia
A cui dera del gran tesaur tan
Que l' ost fara per toz loc son talan;
Et plaz mi fort qu' els enemicx castia
Aquels amicx meillor, e bon lur sia.
En Nicolet d' un.
Bastero, 89. Crescimbeni, 202. Millot, III, 420.