VIII.
Belh m' es quan vey camjar lo senhoratge,
E 'ls viels laisson als joves lurs maizos;
E quascus pot laissar en son linhatge
Aitans d' efans que l' us puesc' esser pros:
Adoncs m' es belh qu' el segle renovelh,
Mielhs que per flor, ni per chantar d' auzelh.
E qui dona ni senhor vol camjar
Vielh per jove ben deu renovelar.
Vielha la tenc dona pus capelaya,
Et es vielha quan cavalier non a;
Vielha la tenc si de dos drutz s' apaya,
Et es vielha si avols hom l' o fa;
Vielha la tenc s' ama dins son castelh,
Et es vielha mal' ha ops de fachelh;
Vielha la tenc pos l' ennueion juglar,
Et es vielha quan trop vuelha parlar.
Joves dona que sap honrar paratge,
Et es joves per bos fagz quan los fa;
Jove se te quant a adreg coratge
E vas bon pretz avol mestier non a;
Jove se te quan guarda son cors belh,
Et es joves dona quan be s capdelh;
Jove se te quan no y cal devinar,
Qu' ab belh jovent se guart de mal estar.
Joves es hom que lo sieu ben enguatge.
Et es joves quant es ben sofraitos;
Jove se te quan pro 'l costa ostatge,
Et es joves quan fa estraguat dos;
Jove se te quant art l' arqua e 'l vaixelh,
E fai estorn e vouta e sembelh;
Jove se te quan li plai domneiar,
Et es joves quan ben l' aman juglar.
Vielhs es ricx hom quan re no met en guatge,
E li sobra blat e vis e bacos;
Per vielh lo tenc liura huous e formatge
A jorn carnal si e sos companhos,
Per vielh quan viest capa sobre mantelh,
E vielh si a caval qu' om sieu apelh;
Viels es quan vol un jorn en patz estar,
E vielhs si pot guandir ses baratar.
Mon sirventesc port e vielh e novelh,
Arnaut juglar, a Richart qu' el capdelh,
E ja thesaur vielh no vuelh' amassar,
Qu' ab thesaur jove pot pretz guazanhar.
