sábado, 11 de julio de 2026

Taparel, Tapin, Tapi, Tapit, Tapinozis, Tara, Tardar, Tarzar, Tart, Tard

Taparel, s. m., battoir, bâton.
Ab 1 gran tros de taparel. Leys d'amors, fol. 39.
Avec un grand morceau de battoir.

Dos jovens li demanen consell a Salomón, la un de cóm pot sé volgut, l´atre de cóm té que tratá a la seua dona malcreguda; al primé li respón que vullgue y al atre que vaigue al pon de la Oca.

Tapin, Tapi, Tapit, adj., caché, obscur.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 65.
Fo dessus cuberta per art tapina.
Mais n' agro li garso e gens tapina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Fut dessus couverte par art caché.
Davantage en eurent les valets et la gent obscure.
Adv. comp. En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
En Auvergne, au delà de Limousin, je m'en allai tout seul en tapinois.
S' en anet a tapit en Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.
S'en alla en tapinois en France.
IT. Tapino. (ESP. De tapadillo, a hurtadillas, a escondidas.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

Tapinozis, s. f., lat. tapinosis, tapinose, figure de rhétorique.
Tapinosis est contra dignitatem rei magnae humilis expositio, ut est: Marcido dies sole pallet. Diomed. part. de orat., lib. II, col. 445. Ed. Putsch.
Es tapinozis humilitatz o abaysshamens, so es cant hom pronuncia, nomna o apela alquna cauza gran per nom bas et humils. Leys d'amors, fol. 108.
La tapinose est humilité ou abaissement, c'est-à-dire quand on prononce, nomme ou appelle aucune chose grande par nom bas et humble.

Tapit, Tapi, s. m., lat. tapetem, tapis, tapisserie.
Non volia sus son liech tapitz e cubertors. V. de S. Honorat.
Ne voulait pas sur son lit tapis et couvertures.
Sus 1 tapit de seda se son asetiatz. Guillaume de Tudela.
Sur un tapis de soie ils se sont assis.
- Souquenille.
Ai! cum fora dreitz pelegris,
Si ja mos fustz ni mos tapis
Fos pels sieus belhs huels remiratz.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Hélas! comme je serais droit pélerin, si jamais mon bâton et ma souquenille par les siens beaux yeux était regardé.
ANC. CAT. Tapis. ESP. PORT. Tapiz. IT. Tappeto. (chap. Tapís, tapissos; tapet, tapets; tapissería, tapisseríes. Entapissat, entapissats Also, de Tortosa.)

Tara, s. f., tare, déduction d'un certain poids, déchet, défalcation.
Voyez Muratori, Diss. 33.
La potaria, per XII e miech de tara per quintal.
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.
La poterie, pour douze et demi de tare par quintal.
Tara dels floris del conte de Savoia.
(chap. Tara dels florins del comte o conde de Saboya.)
Tarif des monnaies en provençal.
Tare des florins du comte de Savoie.
CAT. ESP. PORT. IT. Tara. (chap. Tara, tares; pes, pesos.)

Tardar, Tarzar, v., lat. tardare, tarder, retarder, prolonger.
Aras no m' en puosc plus tardar
D' un novel sirventes faire.
Raimond de Miraval: Aras.
Maintenant je ne m'en puis plus tarder d'un nouveau sirvente faire.
Qui pogues tarzar la mort
Un jorn o dos que non vengues.
Giraud de Borneil: Ben es.
Qui pourrait retarder la mort un jour ou deux qu'elle ne vint.
Se tarzaven tan
Li comt' e ill duc e ill rei e li princi.
Bertrand de Born: Ara sai eu.
Se retardaient tant les comtes et les ducs et les rois et les princes.
Si be' l tarda no s' en desesper ges.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Quoiqu'il tarde qu'il ne s'en désespère point.
Part. prés. subst.
Que li tarzan no s mesclon ab l' arden.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Que les retardants ne se mêlent pas avec les ardents.
Part. pas.
Trop val meyns dos quant es trop tarzatz.
Lanfranc Cigala: Si mos chants.
Beaucoup moins vaut don quand il est beaucoup retardé.
Substantiv. Sens e tardatz
Adui pretz e 'l dona.
Giraud de Borneil: La flors.
Sens et prolongation amène mérite et le donne.
CAT. ESP. PORT. Tardar. IT. Tardare. (chap. Tardá : tardo, tardes, tarde, tardem o tardam, tardéu o tardáu, tarden; tardat, tardats, tardada, tardades; tardaré; tardaría; si yo tardara. Retardá, retrasá, arretrasá, prolongá, prorrogá.)

2. Tart, Tard, adj., lat. tardus, tard, tardif.
L' us es bos, l' autre mals, l' us tart, l' autre correns.
Pierre de Corbiac: El nom de.
L'un est bon, l'autre méchant, l'un tardif, l'autre courant. 
Loc. Farai chanso tal que, quant er apreza,
A quadaun sera tart que guerrey.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Je ferai chanson telle que, quand elle sera apprise, il sera tard (tardera) à chacun qu'il guerroye.
Tant li es de vos vezer tard.
Hugues de Saint-Cyr: Bella donna.
Tant il lui est tard (tarde) de vous voir.
Adv. Tant me ve e tart mi ditz.
G. Rudel: Pro ai del.
Tard elle me vient et tard elle me dit.
Adv. comp. Anc pois Dieus tart ni ab ora
No cre volgues vostr' onransa.
Torcafols: Comunals.
Oncques depuis je ne crois pas que tard ni à bonne heure Dieu voulût votre honneur.
Tart o temps...
De cobezeia ns planton ort.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Tard ou temps (tôt ou tard)... nous plantent jardin de convoitise.
Pos es privatz a tart s' en fug.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après qu'il est apprivoisé à tard (difficilement) il s'enfuit.
Los bes d' amor venon a tart.
P. Cardinal: Ben tenh.
Les biens d'amour viennent à tard (tardivement).
ANC. FR. 
A tart vous en repentirés
Quant lor malice sentirés.
Roman de la Rose, v. 16845.
Qui m'aime bien, à tart m'oblie.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 154.
E 'l votz dels auzels son' e tint
Ab doutz accort matin e tart.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Et la voix des oiseaux résonne et retentit avec doux accord matin et soir.
Non vieuria o tost o tart. Liv. de Sydrac, fol. 40.
Ne vivrait ou tôt ou tard.
CAT. Tard. ESP. PORT. Tardo, tarde. IT. Tardo, tardi. (chap. Tart.)

3. Tarda, s. f., retard, délai.
En mans locx val mais tarda que cocha.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
En maints lieux vaut davantage retard que presse.

4. Tardor, s. f., lat. tardor, retard.
Loc. El pros coms, can o saup, non o mes en tardor. Guillaume de Tudela.
Le preux comte, quand il le sut, ne le mit pas en retard.
CAT. Tarda.

5. Tarzansa, s. f., retard.
No s cuion qu' el fassa tal tarzansa.
B. Zorgi: Non laissarai.
Qu'ils ne se pensent qu'il fasse tel retard.
CAT. Tardansa. ESP. Tardanza. PORT. Tardança. IT. Tardanza. (chap. Tardansa, tardanses; retrás, retrasos.)

6. Tarditat, s. f., lat. tarditatem, lenteur, retard.
Am... tranquilitat e tarditat. Trad. d'Albucasis, fol. 50.
Avec... tranquillité et lenteur.
IT. Tardità, tarditate, tarditade. (chap. Lentitut, lentituts.)

7. Tardeza, s. f., lenteur.
Sa tardeza significa freuleza. Eluc. de las propr., fol. 54.
Sa lenteur signifie faiblesse.
IT. Tardezza.

8. Tardament, Tarzament, s. m., retard.
Pois que tardament i es.
En demora, so es en tarzament.
(chap. En demora, aixó es en tardamén : retart : retrás.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 50 et 7.
Puisque retard y est.
En demeure, c'est-à-dire en retard.
ANC. FR.
Quoique hasté, long n'est le tardement.
Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. 1, p. 31.
IT. Tardamento. (chap. Tardamén, tardamens.)

9. Tardiu, adj., tardif, lent.
Li plus tardiu. Trad. de Bède, fol. 83.
Les plus tardifs.
Las semensas tardivas.
(chap. Les llaós tardanes.)
Hist. de la Bible en provençal, fol. 26.
Les semences tardives.
Fig. De dir ver tardius e vergonhos.
G. Riquier: Jamais non.
De dire vers lent et honteux.
ESP. (tardío) PORT. Tardio. IT. Tardivo. (chap. Préssec tardá, mullareros tardans, sirera tardana com la garrofal, sireres tardanes.)

A vore si trobes lo mullarero:

10. Tardios, adj., tardif, lent.
Lo celariers del mostier... no sia tardios.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 16.
Que le célérier du monastère... ne soit pas lent.

11. Tardier, Tarzier, adj., lent.
Es mot tardiers a far sa voluntat. V. et Vert., fol. 54.
Il est moult lent à faire sa volonté.
Que o demostres en obras, que no y sias tarziers.
Izarn: Diguas me tu.
Que tu le démontres en oeuvres, que tu n'y sois pas lent.

12. Destardar, Destarzar, Detardar, v., retarder, reculer, tarder.
Ylh la m destarza, e yeu l' enans.
(chap. Ella me la retrase, y yo la abanso, adelanto. Guillermo de San Gregori, nit y día.)
Guillaume de Saint-Gregori: Nueyt e jorn.
Elle me la retarde, et je l'avance.
Part. pas. Moltas guerras l' avian retardat.
(chap. Moltes guerres l'habíen retardat, arretrasat retrasat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.
De nombreuses guerres l'avaient retardé.
Fig. Enansatz ai sos enans
E destarzatz totz sos dans. 
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
J'ai avancé ses avantages et reculé tous ses dommages.

13. Destart, s. m., retard. 
S' oimais mi pren negus destartz.
Giraud de Borneil: Quan lo.
Si désormais me prend nul retard.
14. Retardamen, s. m. retardement, retard, délai.
Per lo retardamen. Leys d'amors, fol. 9.
(chap. Per lo retardamén.)
Pour le retardement.
Retardamen de la paga. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, col. 224.
(chap. Retardamén de la paga. Lo chapurriau del añ 1310 se entén mol be.)
Retard du paiement.
PORT. Retardamento. IT. Ritardamento. (chap. Retardamén, retardamens.)

15. Retardatiu, adj., retardatif, propre à retarder.
De movement es retardativa. Eluc. de las propr., fol. 25.
(chap. De movimén es retardativa. Retardatiu, retardatius, retardativa, retardatives.)
De mouvement elle est retardative.

Dictios retardivas o mots retardius. Leys d'amors, fol. 8.
Expressions retardives ou mots retardifs.

17. Retardar, v., retarder.
Sillabas retardivas, quar vezetz que retardon la votz e la pronunciacio.
Leys d'amors, fol. 8.
Syllabes retardives, car vous voyez qu'elles retardent la voix et la prononciation.
CAT. ESP. PORT. Retardar. IT. Ritardare. (chap. Retardá : retardo, retardes, retarde, retardem o retardam, retardéu o retardáu, retarden; retardat, retardats, retardada, retardades; retardaré; retardaría; si yo retardara.)

18. Sobretarzar, adj., sur-retarder, retarder beaucoup.
Part. pas. M' es lor acors
Sobretarzatz.
Giraud de Borneil: Alegrar me.
M'est leur accord sur-retardé.
Quant es sobretarzatz.
Palais: Adreit.
Quand il est sur-retardé.

Tant, Tan, Tantet, Aitant, Aytant, Aitan, Aytan, Atretant, Atretan, Atretán

Tant, Tan, adv., lat. tantum, tant, autant, si, tellement.
Senes lieys non puesc viure,
Tant ai pres de s' amor gran fam !
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Sans elle je ne puis vivre, tant j'ai pris grande faim de son amour !

Guillaume IX, comte, Poitiers, Aquitaine, Aquitania

Peccatz a tan dossa sabor.
(chap. Lo pecat té tan dolsa sabor : dols gust.)
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Péché a si douce saveur.
Loc. Tro trobi pretz, si tant es qu' en loc sia.
Rambaud de Beaujeu: En Peire.
Jusqu'à ce que je trouve mérite, si tant est qu'en lieu (quelque part) il soit.
Non a par en tan quan lo mon te.
Pistoleta: Ancmais.
N'a pas de pareille en autant que (en tout ce que) le monde contient.
ANC. ESP. Envió una saeta tant gran.
Poema de Alexandro, cop. 1027.
ANC. PORT. Tam digna e tam necessaria.
Chron. del re Alfonso V, prol., t. 1, p. 202.
Adv. comp.
Anc de lectuari non li det tant ni quant. V. de S. Honorat.
Oncques d'électuaire il ne lui donna tant ni quand (peu ni beaucoup).
Cil que non amon tan ni quan.
T. d'Aimeri de Peguilain et d'Elias d'Uisel: N Elias.
Ceux qui n'aiment tant ni quand (peu ni beaucoup).
A cels que Dieu non creiran non aprofechara ni tan ni can.
Liv. de Sydrac, fol. 95.
À ceux qui Dieu ne croiront pas ne profitera ni tant ni quand (ni peu ni beaucoup).
ANC. FR. Toz jors li va merci criant,
El ne respont ne tant ne quant.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 77.
Per qu' ieu non puesc mon cor partir ab tant. 
Pons de Capdueil: Tant m' a.
C'est pourquoi je ne puis séparer mon coeur soudain.
Ab tan la dona s' es levada
En pes.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Aussitôt la dame s'est levée en pieds.
ANC. FR. Commence son sermon à tant
Et dist à tous en audience.
Roman de la Rose, v. 11037.
Per tant mos planhs no us espaven.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Pourtant ma plainte ne vous épouvante pas.
Conosc be que per amor murrai,
E ges per tan d' amor no m puesc partir.
Perdigon: D' amor no m puesc.
Je connais bien que par amour je mourrai, et point pourtant d'amour je ne puis me séparer.
Platz mi guerra e m sap bo
Entr' els rics homes que so,
E dic per que ni per tan.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Me plaît la guerre et me sait bon entre les puissants hommes qui sont, et je dis pourquoi et comment.
Conj. comp. Tant com d' argent val mais aurs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Autant comme or vaut plus qu' argent.
L' am tan cum puesc ni say.
Arnaud de Marueil: Cui que fis.
Je l'aime autant comme je puis et sais.
ANC. FR.
Ne jà sis niez Lohier terre en paiz ne tendra,
Tant come en Normendie li quens Richart vivra.
Roman de Rou, v. 4342.
Tant quant chascus ama plus son prosme, tant er alt el regne de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 23.
Autant que chacun aime plus son prochain, autant il sera haut au royaume de Dieu.
Qui nos soste tan quan per terra annam. Poëme sur Boèce.
Qui nous soutient tant que par terre nous allons.
Tan tro que razos li cossen
De far ben a son servidor.
Richard de Barbezieux: Be volria.
Tant jusqu'à ce que raison lui consent de faire bien à son serviteur.
Tro que puesca en tan venir
Qu' ab mos huels son bel cor remir.
P. Vidal: Ges del joi.
Jusqu'à ce que je puisse venir en tant qu'avec mes yeux son beau corps je contemple.
CAT. Tant. ESP. MOD. Tan. PORT. MOD. IT. Tanto. (chap. Tan, tans, tanta, tantes. Tans sompos y tantes sompes ñan a la Ascuma que no voldrán vore que la T de tant ya se va pedre al chapurriau antic o llengua romana. Aixó va passá en moltes datres paraules, com pon, fon, Fonsalada, Foncuberta.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Tant, Tan, adj., lat. tantus, tant, si nombreux, si grand.
Dans la langue des troubadours, le mot tant étant indéterminé, emportait avec lui l'idée du pluriel, quoique le substantif auquel il se rapportait fût au singulier. 
En Lemozi, ont a trag mant cairelh
En tanta tor, tans murs e tant anvan
Fag e desfag, e fondut tant castel,
E tant aver tolt e donat e mes,
E tant colp dat e receuput e pres,
E tanta fam, tanta set et tant son.
Bertrand de Born: Quan la novella.
En Limousin, où il a tiré maints carreaux en si nombreuses tours, si nombreux murs et si nombreuses fortifications fait et défait, et renversé si nombreux châteaux, et si nombreuses richesses enlevé et donné et dépensé, et si nombreux coups donné et reçu et pris, et si grande faim, si grande soif et si grand sommeil.

catalán = castellano, Cathelongne, Castelongne

Tanta veuva, tant orfe cosselhar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Tant de veuves, tant d'orphelins protéger.
ANC. FR.
Nobles et renoumez de tantes victoires.
Duquel nous avons là dessus parlé tantes foiz.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 211 et 210.
Subst. Qui no sap devezir
Tantz d' entre tantz.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Qui ne sait diviser tant d'entre tant.
Loc. Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans.
E. Fonsalada: De bon luec.
Je l'aimais bien hier, aujourd'hui je l'aime deux (fois) autant.
Me fauc trop piech qu' elha no m fai cen tans.
G. Faidit: Tant a ponhat.
Je me fais bien pire qu'elle ne me fait cent (fois) autant.
Don ja bes non li venha
Ses mil tans de dolor.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Dont jamais bien ne lui vienne sans mille (fois) autant de douleur.
ANC. FR. Et si disoies que cent tans
Ere plus bele et plus plesans
Que pucele que tu séusses,
Tu iez plus bele et plus plesans
Que cele n'est cent mile tans
Qui cest anel m' avoit doné.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 425 et 422.
CAT. Tant. ESP. PORT. IT. Tanto.

3. Tantet, adv. dim., (lat.) tantillum, tantinet.
Diminutivas, coma tantet. Leys d'amors, fol. 100.
Diminutives, comme tantinet.
PORT. Tantino.

4. Aitant, Aytant, Aitan, Aytan, adv., autant, tant, si.
Pus lo mals aitan bos m' es,
Bos er lo bes apres l' afan.
B. de Ventadour: Non es.
Puisque le mal m'est si bon, bon sera le bien après la peine.
Aitant, ses plus, viu hom quant viu jauzens.
Sordel: Aitant ses.
Autant, sans plus, vit homme quand il vit joyeux.
Adv. comp. Aitan tost el va mandar. Philomena.
Aussitôt il va mander.
Ab aitan m' er grans gautz totz mals que m' en avenha.
Guillaume de Saint-Didier: Pus tan.
Partant me sera grande joie tout mal qui m'en advienne.
Ieu, senher, puesc mi d' aitan vanar
Qu' en vostra cort ai saubut gent estar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Moi, seigneur, je puis d'autant me vanter que j'ai bien su me tenir dans votre cour.
Prép. comp.
Quascus pot laissar en son linhatge
Aitant d' efans que l' us puesc' esser pros.
Bertrand de Born: Bel m' es quan.
Chacun peut laisser dans sa lignée autant d'enfants que l'un puisse être preux. 
Conj. comp. Aitan com al premer dia.
Cadenet: Oimais m' auretz.
Autant comme au premier jour.
Aitan vezins com es lo degs de l' ongla.
A. Daniel: Lo ferm voler.
Aussi voisin comme est le doigt de l'ongle.
Aitant quant mars ni terra pot tener.
G. Faidit: A lieis cui am.
Autant que mer et terre peut contenir.
Cascun (cascum) de nos em en aitant plus nobles e plus autz en cant plus propriamen porta en si aquesta image. V. et Vert., fol. 33.
Chacun de nous nous sommes en autant plus nobles et plus élevés en quand (que) plus proprement il (chacun) porte en soi cette image.
ANC. ESP. 
Atan malos ensiemplos non fagades sobre nos.
Poema del Cid, v. 2741.
ANC. CAT. Aytant.

5. Aitant, Aytant, Aitan, Aytan, adj., tant, si nombreux, si grand.
Aytantas bonas cansos  
E tanz bon mot aurai fay.
B. de Ventadour: Aitantas. Var.
Si nombreuses bonnes chansons et si nombreux bons mots j'aurai fait.
Avia mogut tempestas e fachas aytantas naus perir. V. et Vert., fol. 98.
Il avait mû tempêtes et fait périr si nombreux navires.
Loc. Que no sia cortes e gens parlans...
E no valha ab amor cent aitans
No faria, s' estav' en so cabal.
Cadenet: Meravilh me.
Qu'il ne soit pas courtois et bien parlant... et ne vaille pas avec amour cent (fois) autant qu'il ne ferait, s'il était avec son chetel.
Ie us amava mil aitans mais que me.
Beranger (Berenger, Berenguer) de Palasol: Bona domna.
Je vous aimais mille (fois) autant plus que moi.
ANC. CAT. Aytant.

6. Atretant, Atretan, adv., autant, tout autant, aussi.
Pus qu' atretant es ves Dieus encolpatz
Selh que manten lairon quon es lo laire.
P. Cardinal: Un sirventes vuelh.
Puisqu'autant est vers Dieu inculpé celui qui soutient voleur comme est le voleur.
A celat l' am atretan, 
Fe qu' ieu li dey, 
Cum s' agues fait son drut de mey.
P. Rogiers: Per far.
En secret je l'aime tout autant, foi que je lui dois, comme si elle eût fait son amant de moi.
ANC. FR. Car il n'est riens ou monde que Diex autretant hace.
Jehan de Meung, Test., v. 1536.
(chap. Atretán.)