COBLES, LAHOR E DEFENSIO DE UNA DAMA QUI EXIA DEL BANY

Fol. 253 v.

COBLES FETES PER PERE MICHAEL CARBONELL ARCHIVER DEL SENYOR REY EN LAHOR E DEFENSIO DE UNA DAMA QUI EXIA DEL BANY segons es pintada en un drap de pinzell ab un galant qui la te abrassada e ab altre que sona orguens e altres escolten acompanyats de una altra dama e ab un gat que sona un lahut davant la taula ques dinaven e ara es retaula guarnit e comprat en lany mil D e quattre de la nativitat de nostre Senyor. E en loch de jugar lo dit Carbonell a gloria de nostre senyor Deu e de la Sacratissima Verge Maria mare sua ses dispost compondre aquelles ço es en les festes de Nadal del any de la nativitat de nostre Senyor (Mil) cinccents e cinch. (*)

(*) Aquestes cobles per esser molt deturpades per la correctio per mi feta he les transcrites en tres lochs: primo en un pergami: secundo en lo primer sistern del libre scrit de ma mia pretitulat Inscriptus Barcinon.

Parla la Dama.

Vos En Galant - vergonya teniu poca

Abrassant ma - exint del bany hon era

Nous valran prechs - ni vostra vil manera

Yo cridare - estant fort com la roca

Deu serab mi - e la Verge Maria

Sereu confus - car lo diable us porta

Delit de mi - no pendreu sino morta

Plegau los sons - e teniu vostra via.

Respon lo Galant.

Senyora gran - lexar vos res noy basta

Pus ma portat - aci bona ventura

No permatau - sia feta lesura

A mi quius tench - e a quius va de rasta

Com yo sens vos - no poria molt viure

Aquesta gent - pus son dinats no volen

Altre delit - sino scoltar e sonen (se lee soneu)

Dauma la ma - e vullau un poch riure.

Parla la Dama.

Tots be mostrau - tenir los ulls de pega

No mirau baix - com sona lo diable

Forma de gat - ha pres ara mirable

Anau vos ne - car ia la gent applega

E no vullau - ma veien axi nua

Car dona so - venint de gran paratge

Aiudar man - Deu e tot mon linatge

Si nom lexau - vos del cap sereu cua.

Respon lo Galant.

Yo be conech - que so digne de pena

Daver vos fet- - una tal amboscada

Aguaytant vos - exint axi banyada

Pus ara veig - que lo diablens mena

Lexar vos he - e fer me dobservança

De Sanct Francesch - per esmenar ma vida

Apres haure - la gloria complida

Goig daquest mon - no ha molta durança.

Parla la Dama.

Gracias fas - a Deu quim ha tenguda

Yo resistint - a tal offensa e tanta

Aiudant ma - aquella verge Santa

Pus lo voler - vostre tot en bes muda

Araus perdo - aquesta gran vergonya

De vos rebut - he yo lassa mesquina

Anant ab vos - aqueixa ma vahina

Volent lexar - a mi la sua ronya.

Respon lo Galant.

Yo no meresch - de vos aconseguesca

Venia tal - daquest tan gran deshonre

Car lo peccat - ma deuria confonre

Mas Deu beneyt - qui vol yo no peresca

Ma convertit - per ço bona Senyora

Perdo yol prench - de tal dama tan lesta

Del vostre nom - tots temps fare gran festa

Pregau per mi - pus sou benefactora.

Tornada.

Mare de Deu - qu¡ sou nostra pastora

Feu cancellar - lo proces et enquesta

Que fal Satan - de tota nostra gesta

Com vos siau - de tots gran protectora.

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA

Memoriale n. 49 fol. 126 v.

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA HAN INSTAT E PROCURAT CONTRA LO ARCHIVER FER DITA CONSTITUCIO EN LANY MIL DX. (1510)

Homens inichs - e plens de males fades

Han procurat - ligar molt larchiver

Per lo cercar - de no pendre diner

Si doncs abans - cerques no son taxades

Aquest ligam - es fora de mesura

Los damanants - nol volen approbar

E donen mes - dients no per cercar

Mas per bon grat - no curants descriptura

C.

Diu un doctor - (1) de lalta Hierarchia

Que los treballs - nos han abans tatxar

Ans yo primer - som tengut de cercar

E no trobant - mireu com restaria

Valguera mes - que daçi fes enquesta

E nos burlas - del qui viu iustament

E serveix Deu - e Rey e molta gent

Res no volent - sino cosa molt lesta.

(1) N. del A. Misser tal nol vull anomenar açi per quant mon fill li es

molt amic.

Tornada.

Mare de Deu - supplic vos esser presta

Pregar per mi - a Deu omnipotent

Tant quant viure - yo visca sanctament

E menyspreant - aquest mon quim fa festa.

Aquesta altra tornada fiu yo quan fiu solament la primera coble no creent ni fer altra e deya axi.

Mare de Deu - conscientia pura

Pregau Jesus - vostre fill molt car

En quant fare - lam vulla conservar

Tots temps donant - a mi bona ventura. (1)

(1) N. del E. Al fol 74 v. del mencionado códice se encuentra otra copia con las variantes que siguen: el último verso de la segunda copla lo cambia el autor con tenint larchiu - com a cosa molt lesta y en el estribillo (tornada) dice daquest mon la tempesta en vez de aquest mon quim fa festa suprimiendo el otro Mare de Deu etc. Al margen pone esta nota: “Pel cercar han mostrat los que lo han procurat tenir gran enveja e iniquitat. Car no te raho de no dar cascu tant quant li plaura e hajan a fer discus de fer tatxar si bonament se poran concordar. E han pensat fer mal al Archiver e han li fet be car ara donan mes que no faen per no anar ne sperar fer taxar. E per ço com han hagut en aço mala intencio e es damnos a la republica no han volgut los deputats qui vuy son del General de Catalunya entre los quals es don Jordi Sanç preborda de Valencia que lo Archiver ho haja jurar ne oir sentencia de excomunicacio com sia contra tota raho car a cascu es licit pagar e donar ad libitum lo que li plaura."

Para mayor inteligencia del lector nos ha parecido conveniente continuar aquí la constitución o capítulo de Cortes que dio motivo a Carbonell de componer estos versos, y las notas o advertencia que puso al margen de los mismos, del tenor siguiente:

Ferdinandus secundus in prima Curia Montissoni celebrata II die septembris anno MDX pro regestis et salariis Regii Archivi.

Item confirmam la constitutio per nos feta en la tercera cort de Barcelona en lo monastir de frares menors començant. Item statuim e ordenam ab loatio e approbatio de la present Cort que los registres del Protonotari e Secretaris etc. E en aquella anadints statuim e ordenam que lo Protonotari e Secretaris que ara son e per avant seran sien tenguts de posar en lo nostre Archiu Real de Barcelona de deu en deu anys los registres axi Itinerum Diversorum com altres.
E que los qui son fets de deu anys atras encontinent sien mesos en lo dit Archiu e que no sia pagat lo dit Protonotari ne li sia dada remuneratio alguna del proces de la present Cort fins que haia dat compliment al ques obligat juxta forma del present capitol. Volem aximateix e statuim que de les copies autenticas ques trauran dels dits registres o Archiu no puixa lo Archiver o altra persona exhigir sino tant solament quatre solidos per fulla de les coses de paper. E de privilegi o cosa de pergami vuyt solidos per fulla. E mes no puga exigir dit Archiver sino per treballs de cercar los quals no pugua rebre sino que li sien tatxats per lo Canceller Vice Canceller o Regent la Cancellaria tot frau cessant en lo cercar de dites scriptures sobre la qual cerca haia jurar e oir sententia de excomunicatio de fer aquella ab tota diligentia segons request ne sera.

Tot hom se guart de tot hom.

Record com en aquest any comptam MDXIIII divendres a XV de deembre los Deputats del General de Catalunya a instancia de alguns homens inics e enveioses volgueren yo Pere Miquel Carbonell juras e ois sententia de excomunicatio segons vol e requer la dita constitutio e jo fuy content e presti e juri lo dit dia e any en poder de misser... Pla canonge de Barcelona e official del senyor Bisbe dient que jol prestava e la ohia de tenir e servar dita constitucio com havia acostumat per gratia de Deu molt be fins açi. E que tant men servara e he servat sens dit jurament com ara ab dit jurament e auditio de sententia de excomunicatio si be yo no hi so tengut pus lo Rey e la terra nom paguen de mon salari sino a trossos. E vuy me son deguts de mon salari o quitatio mes de CCCCL ducats...

Nota. De la enveia e mal parlar de un doctor lo nom del qual vull callar per bons respectes pretenent que la dita constitutio es ben posada en utilitat de la republica faent hi moltes ineptes e incivils rahons. Al qual li es stat satisfet que no es axi de mi que no so jutge ne dar sententies ne he jurat ne oit sententia de excomunicatio com altres de la Rota que son be e grassament pagats de llurs salaris per lo General de Catalunya e perque no te raho maxime del cercar no han volgut los deputats yo la haia jurada ne oir sententia de excomunicatio. Ad quid perditio haec. Car ja los damanants scriptures del Archiu sin volran usar ne poran usar ellas no volents quin dan sen pot reportar car en aço que nos pot redundar en dan daltre com seria en lo dar de les sentencies si los jutges de Rota eren soldejats e per ço han fet mal de prohibir al Archiver de no pendre lo que mes avant li vol...