champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
De parar, parayres..., parayritz. Leys d'amors, fol. 49.
D' apprêter, apprêteur..., apprêteuse.
(chap. paradora, paradores.)
5. Pararia, s. f., apprêtoir, lieu pour apprêter les draps.
Feron far la pararia de draps e Montpeslier..., e deron franquezas als paradors que vengron a Montpellier.
Cartulaire de Montpellier, fol. 77.
Firent faire l' apprêtoir de draps à Montpellier..., et donnèrent franchises aux apprêteurs qui vinrent à Montpellier.
6. Preparar, Perparar, v., lat. praeparare, préparer, disposer, apprêter.
Sel que promet a son coral amic
Son servici, quan lo vei benanan,
Ni 'l perpara, no fai ges esfors gran.
Aimeri de Bellinoy: Sel que promet.
Celui qui promet à son ami de coeur son service, et le prépare quand il le voit heureux, ne fait pas grand effort.
A fait preparar la guata. Chronique des Albigeois, col. 35.
A fait préparer la chatte.
No s pot far
Qu' ieu no m perpar
Denan sa gentil cara.
Un troubadour anonyme: Pos ses par.
Il ne peut pas se faire que je ne me dispose devant sa gentille figure.
Senher, on que m vaya,
Gays chans se perpara
D' En Guiraut Riquier.
G. Riquier: L'autre jorn.
Seigneur, où que j'aille, gai chant du seigneur Giraud Riquier se prépare.
Perparan dreg, es tortz tant enantitz
Qu' el mons es ples de platz e de tensos.
G. Riquier: Jamays non er.
En préparant justice, le tort est si accru que le monde est plein de plaids et de disputes.
CAT. ESP. PORT. Preparar. IT. Preparare. (chap. Prepará, preparás: yo me preparo, prepares, prepare, preparem o preparam, preparéu o preparáu, preparen; preparat, preparats, preparada, preparades.)
7. Preparacio, Preparation, s. f., lat. praeparationem, préparation, apprêt.
Quand an agut vist las preparations de lors enemics.
Chronique des Albigeois, col. 12.
Quand ils ont eu vu les apprêts de leurs ennemis.
Ab preparacio de vinagre. Eluc. de las propr., fol. 85.
Avec préparation de vinaigre.
CAT. Preparació. ESP. Preparación. PORT. Preparação. IT. Preparazione.
(chap. Preparassió, preparassions.)
8. Reparar, v., lat. reparare, réparer, raccommoder, polir.
Reparar et adobar, o far reparar et adobar.
Tit. de 1413, de S. Eulalie de Bordeaux.
Réparer et arranger, ou faire réparer et arranger.
Reparar et emendar tot lo dompnatge.
Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476. Réparer et amender tout le dommage.
Reforma l'arma, e la repara. V. et Vert., fol. 31.
Réforme l'âme, et la répare.
Las plassas communas se reparan. Charte de Gréalou, p. 102.
(chap. Les plasses comunes se reparen.)
Les places communes se réparent.
Part. pas. Que las vias sian reparadas. Charte de Gréalou, p. 102.
(chap. Que les víes siguen reparades; los camins reparats, arreglats, apañats.)
Que les voies soient réparées.
La carn avia pus blanca qu' evori reparat. Roman de Fierabras, v. 2024.
La chair avait plus blanche qu' ivoire poli.
CAT. ESP. PORT. Reparar. IT. Riparare.
(chap. Repará: reparo, repares, repare, reparem o reparam, reparéu o reparáu, reparen; reparat, reparats, reparada, reparades; repará tamé vol di fixassen en algo, acatassen. Yo no había reparat en aixó hasta que tú me u has dit.)
9. Reparador, s. m., lat. reparator, réparateur, restaurateur.
Fillette, point encore le dit, de (ce) que je vous demande, ne se délaisse. Part. pas. An la desparada. Guillaume de Tudela.
L' ont démantelée.
CAT. ANC. ESP. Desparar. IT. Disparare.
(chap. Despará; desmantelá; despullá; dixá.)
Paratge, s. m., parage, extraction, rang, qualité.
Dis me que no m pot falhir
Que del aussor paratge
Conquerrai tal amiga.
Giraud de Borneil: No pues.
Me dit qu'il ne peut me manquer que du plus haut parage je conquerrai telle amie.
Paratges d' auta gen,
Poder d' aur ni d' argen,
No us daran ja bon pretz,
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Extraction de haute gent, pouvoir d'or ni d'argent, ne vous donneront jamais bon mérite, si noble coeur vous n' avez.
Jov' es dona que sap honrar paratge.
Bertrand de Born: Belh m'es quan.
Gracieuse est dame qui sait honorer parage.
Paubres e rics fai Amors d'un paratge.
B. de Ventadour: Quan par la.
Pauvres et riches fait Amour de même rang.
ANC. FR. Nos somes andui d'un parage. Roman de Rou, v. 14545.
N' afiert à home de parage. Roman du Renart, t. III, p. 327.
ESP. Parage (paraje). IT. Paraggio. (chap. Parache, rango, cualidat;
home de parache, homens de parache, dona de parache, dones de parache; gentil home, gentil homens; distinguit, distinguits, distinguida, distinguides; elevat, elevats, elevada, elevades.)
2. Paratjos, adj., distingué, honoré, élevé.
Sitot non es de luec tan paratjos,
Ilh es sivals plus belha e plus pros.
Pierre de Barjac: Tot francamen.
Bien qu'elle n'est pas de lieu si élevé, elle est néanmoins plus belle et plus méritante.
Far faitz paratjos.
G. Riquier: Pus Dieus.
Faire faits distingués.
3. Enparagir, v., rehausser, illustrer, élever.
Enparagir
Volon lurs faitz nessiamen.
P. Vidal: Abril issic.
Rehausser ils veulent sottement leurs actions.
Parc, s. m., parc, bergerie.
Voyez Denina, t. III, p. 67, et Muratori, Diss. 33.
En Alengri, qu'un dia,
Volc ad un parc venir,
Mas, pels cans que temia,
Pel de moton vestic,
Ab que los escarnic.
P. Cardinal: Li clerc.
Le seigneur Alengrin, qui, un jour, voulut venir dans un parc, mais, à cause des chiens qu'il craignait, peau de mouton revêtit, avec quoi il les trompa.
Qui entra el parc de las fedas. Trad. du N.-T., S. Jean, ch. 10.
Qui entre au parc des brebis.
Fig. Cortz ses dos
Non es mas parcs de baros.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Cour sans don n'est que parc de barons.
- Palissade, retranchement.
Si qu'a Roam n' entres per forsa el parc,
E l' assetges pel pueg e per la comba.
Bertrand de Born: Non estarai.
De sorte qu'à Rouen il en entrât par force dans le retranchement, et l' assiégeât par la hauteur et par le vallon.
ESP. PORT. Parque. IT. Parco. (chap. Parque, parques; corral, ras, tancat de bestiá.)
2. Pargue, s. m., parc, bergerie.
Vay tot corren al pargue on esta lo bestiari.
Abrégé de l'A. et du N.-T., fol. 5.
Va tout courant au parc où est le bétail.
3. Emparchar, v., empêtrer, embarrasser.
Ben a de sen gran sofraicha
Drutz que de vieilla s' emparcha.
Augier: Era quan.
Bien a de sens grande pénurie galant qui de vieille s' empêtre.
Malautia que ve per fregiditat, aissi cum paraliticament.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Maladie qui vient par refroidissement, ainsi comme paralysie.
5. Palaticament, s. f., paralysie.
Appoplexia que termina a palaticament..., passio ab privacio o defauta de sentir o de movement. Eluc. de las propr., fol. 82.
Apoplexie qui se termine en paralysie..., maladie avec privation ou défaut de sentir ou de mouvement.
6. Palaticar, v., paralyser, tomber en paralysie.
Dissol los nervis e 'ls palatica. Eluc. de las propr., fol. 184.
Dissout les nerfs et les paralyse.
Subst. Palaticar qui ve per incizio de membre no es curable.
Eluc. de las propr., fol. 82.
Le paralyser qui vient par incision de membre n'est pas curable.
Part. pas. Ma palaticada. Eluc. de las propr., fol. 4.
(chap. Ma paralisada.)
Main paralysée.
Substantiv. Cum appar els palaticatz. Eluc. de las propr., fol. 20.
Comme il paraît chez les paralysés.
(chap. Paralisá, paralisás: yo me paraliso, paralises, paralise, paralisem o paralisam, paraliséu o paralisáu, paralisen; paralisat, paralisats, paralisada, paralisades.)
De Graus va passá a Benabarre, va doná una volta per la Llitera, va baixá a Monzón, Monsó, Monçó, de allí va pujá a Fontz o Fonz y Estadilla, va pensá en dirigí lo rumbo cap a casa seua, penanli no podé torná a Benabarre, perque va sé aon va vore mes cares majes, y pits mes uberts, (y caps mes grillats, com lo de Manuel Riu Fillat,) y olvidán en pena alguns amors que se va dixá allá desperdigats.
- Pero prou, va di; hay donat gust a mon pare y me l'hay pres yo tamé, y no poc.
Li faltáen micha dotsena de pobles, entre atres lo de Morfina; y donán los demés per vistos, se va atansá al de aquell nobilíssim primé amor que no sabíe cóm trobaríe ni cóm se habíe de presentá, ni en quina cara después de tans añs. Y dudán, y bateganli fort lo cor, y en no menos temó que dessich, va arribá al poble y se va encaminá a casa seua.
Habíe mort lo pare fée dos añs, com vam di, aquell don Severo tan bo y tan generós; y lo fill fée cuatre que estáe casat.
Morfina, cumplits ya los vintissing añs, sense pare, sa mare pensán sol en misses y rosaris, y lo germá en poca autoridat a casa seua, se miráe an ella mateixa com la sombra de la casa; lo que jun en lo chasco tan cruel que li va doná lo home del seu amor y a qui li va fiá mes que lo seu cor (que chasco se pot di tan llarga suspensió de la seua esperansa), y sempre en una passió que no teníe sol ni día al añ, habíe perdut aquella alegría que tan brilláe a un atre tems al seu bellíssim rostro, y sense está esguellada se coneixíe que se habíe semat la lozanía dels seus pensamens, entregada a una ressignassió penosa, que de sé ella menos animosa o de temple menos fi, la haguere consumit del tot. ¡Ah!, dels vin als vintissing passe una época, una edat sansera, y la mes forta y de mes gran mudansa a les donselles. Pero a Morfina ademés se li ajuntáe la causa espessial de que habíe amat y amabe encara al únic home que va arribá al seu cor y éste ¡fée set añs que la teníe olvidada!, mentres ella ere insensible pera tots, resignada a morí an aquell estat antes que doná la seua má a datre.
Va arribá Pedro Saputo y sol ella lo va coneixe abans de parlá; pero tots se van alegrá, hasta la cuñada. Buscán una ocasió li va preguntá a Morfina qué ere de lo seu antic amor y cariño.
Ella li va contestá que no sabíe en quí parláe.
- En lo teu amán, va di ell.
- No tos conec per tal, va contestá ella; pero sí tos diré que ne vach tindre un, y que si me se presentare se trobaríe com la primera vegada, y com la segona, y com la tersera que mos vam vore.
- Pos yo soc, va di ell; dónam la teua queixa, pero dispósat a sentí la meua contesta.
- No trobo cap satisfacsió, va di ella; y si tots los grans homens són com vosté, si tal prossedí es inseparable de la seua exelensia, ben infelises són les que los volen. Yo tos vach volé sense sabé quí ereu, perque vach vore lo que ereu; vach vore que la idea de perfecsió que yo me había format de un home cabal, de un home digne de mí omplíe vosté cumplidamen, y mes si mes puguere sé, encara que tan jove. Después vach sabé que ereu Pedro Saputo, y sol vach tindre que ajuntá a la persona la fama del nom; y al sentí del vostre naiximén vach doná grassies a la meua estrella perque me fassilitabe fé algo per vosté y per lo meu amor; pos encara que de la fortuna fores poc afavorit, teníes un alma mol sublime. Yo tenía que heredá de mon pare, lo just pera no tindre temó que per esta causa fore mes poca la nostra felissidat. Y desde aquell momén passe un añ, ne passen dos, y cuatre y sing y sis, y cap notissia ressibixco de vosté. ¿Tos escric y qué me contestéu? Va aná a vóretos mon pare, vau prometre vindre, y tos vau burlá de la vostra paraula.
¿Debía yo creure, dec ara creure, que me hau vullgut?
Se case mon germá, mor mon pare, quedo del vostre amor abandonada y sola; passen los añs, ni veniu, ni teniu la cortessía de escríurem una carta, o de enviám un simple recado. Sé per la fama que estéu per la vostra terra; y al mateix silensio sempre.
¿Debía creure, ting que creure ara, que me volíeu o que me haigáu volgut may? Lo meu amor es sempre lo mateix, u confesso, perque es la meua mateixa vida, soc yo mateixa; ¿qué me diréu vosté del vostre? ¿Qué me diréu pera que a mí no me sigue fassilidat, imprudensia y error voluntari créuretos y fiám de les vostres paraules? Y encara abans de sentí la vostra resposta, vull sertificatos que no me ha penat ni me penará habetos vullgut, encara que ara mateix sense contestá a la meua queixa me aviéu una mirada de despressio, y me giréu la esquena y desapareguéu, y sápiga después que tos hau casat en un atra. Es mes fort que tot aixó lo amor que tos hay tingut, y la alta aprobassió que lo meu cor li ha donat sempre. Y encara aixina, sacrifissi per vosté no ne hay fet cap; may faré aná esta paraula, tos vach doná lo cor, allí estáe tot.
Va sentí Pedro Saputo la seua justa y sentida queixa sense interrumpila o interrómprela, y miranla afablemen, li va contestá:
- La sort y no la meua voluntat te ha privat de la satisfacsió que lo teu amor nessessitáe y lo meu ploráe per no podét doná.
No admitixgo, pos, no admitixco contra mí la teua queixa, perque no ha estat a la meua má lo naixe de pare conegut, la seua desgrassia ha sigut la causa general y particulá de la forsa de moltes sircunstansies, ben tristes, per sert, después de conéixet, de diverses époques de la meua vida. Pensarás tú, enhorabona, en tota la noblesa que dius y vach vore per los meus ulls; pero yo debía tindre datres miramens en tú y en lo nostre amor, que no habíe de sé de un sol día, ni gosás a la soledat y fora del trate humano. Talento tens, y no nessessites que te explica estes reflexions.
Per un atra part, a la teua edat y al meu dessich ya no cabíe entretindre la esperansa en plassos indefinits, pijós mil vegades que lo absolut silensio que hay guardat, perque éste podrá matá un amor vulgar, pero no traure lo temple ni embotá un amor verdadé a cors com los nostres. Una mirada de la fortuna que ningú sap encara, me va fassilitá lo podét proposá condissions que mos permitíen pressindí de lo que tú me oferíes en los bens de ton pare. Y cuan me disposaba a vindre a vóret, va ocurrí un cas que ha arretrasat esta visita hasta ara, com te diré cuan me haigues declarat la teua ressolusió. Estam al día; avui es, dolsa y encantadora Morfina.
Mira lo sel; y si encara eres la mateixa pera mí, dónali les grassies al teu cor, y vine pera sempre als brassos del teu volgut, als brassos del teu home...
Va di estes raderes paraules en tan afecte, que no va pugué Morfina aguantás; y abalotada, tendra y resolta lo va abrassá ben preto exclamán:
- ¡Amor meu! ¡Home meu!
- Pos ara, li va di ell, sabrás pera la teua satisfacsió y la de la teua familia, que ya no soc Pedro Saputo, fill de aquella pupila de Almudévar, sino que soc fill de ella y del caballé don Alfonso López de Lúsera, en qui se va casá ma mare fa cuatre mesos, habenme ell conegut per casualidat y trobanse viudo de la seua primera dona.
- ¡Fill eres, va di Morfina espantada, de don Alfonso López de Lúsera! Lo conec de nom y de vista, perque añs atrás va passá per aquí dos o tres vegades y se tratáe de amic en mon pare. Sí que eres son fill, sí; men enrecordo, te li assemelles. Be díe la fama que eres fill de un gran caballé. ¡Don Alfonso, ton pare! Tamé, pos, haurás ya conegut a la seua nora, ara ta cuñada, aquella Juanita que diuen que es tan discreta, y la mes selebrada de tota esta terra.
- Sí, va contestá ell, y la vach coneixe ya de estudián, en la seua amiga Paulina...
- Són inseparables, va di Morfina; y tamé diuen de ixa Paulina que es mol grassiosa.
- Ara vindrás tú, va di Pedro Saputo, a aumentá lo número de les persones que unix aquella amistat y la sang, mes discreta que Juanita, mes amable que Paulina, mes hermosa y digna que les dos, y la verdadera gloria meua y de la meua familia. Mira sinó lo consepte que li mereixes a mon pare. Y li va enseñá la llista de les donselles en la nota que teníen totes. La va mirá Morfina; estáe ella la cuarta habenles ficat son pare per orden de distansia dels pobles; y sen va enriure de lo que afegíe al final sobre no voldre sentí parlá de amors ni casás.
- ¿Cóm, va di, haguere pogut lo bon don Alfonso imaginá, que si yo no volía sentí de amors, ere perque amaba a son fill? Pareix, pos, que ya les has vist a totes, si aixó signifique la creu que porten los seus noms.
- Ixa creu, va contestá ell, la vach fé a totes lo primé día, donanles per vistes; pero pera feli cas a mon pare y passá uns díes de curiosidat que me recordáen una mica la vida de estudián, hay estat an alguns pobles, y sert que men hay enrit.
- ¿Tamé has vist a la filla del escribén Curruquis?, va preguntá Morfina.
- ¿Quí es lo escribén Curruquis?
- Este (siñalán en lo dit); y si no hi has estat, mira de anay encara que faigues volta, perque vorás a un pare y a una filla mol originals. Y de pas podrás vore estes dos que formen la sombra del cuadro.
Va arribá en aixó la cuñada, y van continuá la charrada, y tamé dabán del germá que va vindre después, y de sa mare; que va sé la declarassió de Pedro Saputo a la familia, pos tratán a Morfina en tanta familiaridat, van entendre que ñabíe algún secretet ya no secret entre ells.
- Este caballé, va di Morfina, es fill de don Alfonso López de Lúsera.
- ¿Cóm?, va di lo germá; ¿pos no es Pedro Saputo?
- Sí, don Vicente, va contestá ell, pero tamé soc fill de don Alfonso, encara que hasta fa poc tems no se sabíe; com fa poc tamé que va enviudá de la seua primera dona y se ha casat en ma mare. Y en lo nou nom y en lo antic hay vingut a vore a Morfina y ditos a tots, que desde estudián mos volem y teníem tratat, o entés al menos entre los dos, lo nostre casamén.
- ¡Oy, sel san, si visquere mon pare!, va exclamá don Vicente. ¡Vosté, Pedro Saputo, fill de don Alfonso López de Lúsera! ¡miréu si u vach di yo cuan vach vore lo retrato! ¿Quí está, pos, a casa nostra?
- Un amán de Morfina, va di ell; un fill polític vostre, siñora (diriginse a la mare), y un germá vostre, don Vicente, si Pedro Saputo primé,
y ara don Pedro López de Lúsera es digne de tan honor, així com es amo fa tans añs del cor de la vostra germana.
- Miréu, va di don Vicente a sa mare, miréu a la que no volíe casás.
- ¿Y cóm había de voldre a datre, va contestá Morfina, volén ya desde sagala a don Pedro? Sí, germá, desde entonses lo vull y mos volem, y ni vull ni voldré a datre home, ni lo podría voldre, encara que don Pedro haguere mort. Y perdonéu, siñora mare, que sén donsella y están vosté presén me atrevixca a parlá de esta manera.
- Filla, va contestá sa mare: ya saps que ploraba de vóret reassia y perque no volíes casát; ara ploro de goch de sentí lo que me dius y de vore a don Pedro a la nostra casa; ya no ting res mes que demaná a Deu an este món. ¡Ay, si vixquere ton pare! ¡Tan que parláe de Pedro Saputo, y no sabé que tots lo coneixíem!
Pero tú, filla meua, ya u sabíes.
- Sí, mare; pero no me atrevía a díu.
- Pos siñó, va di don Vicente; ara sí que no ton aniréu al cap de un mes, ni may; ham de cassá, amic, ham de aná de cassera, y hau de tocá lo violín, anem, aquelles coses tan bones que sabéu fé.
¡Conque Pedro Saputo! Y tú, Morfina, u sabíes tot, y qué calladet que u has tingut.
- No tan cassá, amic don Vicente, perque vull fé lo retrato de la vostra germana. - Y lo de la meua dona, va di don Vicente.
- Be, tamé lo farem.
- Y lo meu.
- Pos tamé, ya que mos hi fiquem. Después ting que contali a Morfina coses importans de la meua vida, y preguntán moltes atres.
- Ahí la teniu, va di don Vicente; ya no es chiqueta; vostra es
¿no es verdat, mare?
- Sí, fill, sí, va di la bona siñora. Deu los beneíxque com yo los beneíxco de la meua part. La nora, sin embargo, se coneixíe que pensabe alguna vegada en lo patrimoni que significabe Morfina, a la que teníe destinada al seu cap com a tía mol volguda dels seus fills. Li habíe dixat son pare un patrimoni que pujáe uns mil dossens escuts al añ; y sentíe la nora que ixquere de casa seua.
Lo germá ere mes noble.
Pedro Saputo va enviá al criat a son pare, escribinli que estáe a casa del difún don Severo Estada, una familia que coneixíe mol desde estudián, y lo aturaben alguns díes pera fé los seus retratos.
Pero Morfina en la gran satisfacsió de tindre al seu amán y en la seguridat del seu amor que tans suspiros y llágrimes li habíe costat, y en la libertat de confessáu y manifestáu, va recobrá la seua antiga bellesa, la energía dels afectes, la alegría del seu cor; y serena, contenta, ufana y gloriosa brilláe en totes les grassies y encans de la incomparable hermosura que li debíe a la naturalesa.
Mes y mich se va pará allí Pedro Saputo, fen los retratos, cassán tamé algún día, y gosán de la felissidat suprema del amor en la seua amabilíssima y dolsíssima enamorada, Morfina.
Don Vicente, veénlo tan hermós, pincho, caballé, cabal y perfecte en tot y en tantes grassies y habilidats li va preguntá un día a la taula:
- La verdat, don Pedro; ¿cuántes dones hau tornat loques an este món? ¿Totes les que hau vist?
- Y mes, va contestá Morfina, perque algunes se haurán enamorat de ell per la fama.
- No, per sert, va contestá ell; perque algo diríe ixa mateixa fama, y res hau sentit. Aixó, Morfina, signifique sol que vach naixe pera vosté, així com vosté hau naixcut pera mí; y don Vicente, que me vol com amic y com a germá, está sense cap duda encara mes sego que tú, y per aixó delire tan.
Al remat va arribá lo día de separás: día anugolat y tristot; día que may haguere tingut que portá lo sel en les seues voltes; y dixá casi sense vida an aquella infelís.
CAT. Capellá (capellà). ESP. Capellán. PORT. Capellão. IT. Capellano.
3. Capelania, s. f., chapellenie.
Alcuna causa alienada de la dicha capelania.
Tit. de 1281. DOAT, t. CXVIII, fol. 75.
Aucune chose aliénée de ladite chapellenie.
CAT. ESP. (chap. capellanía) PORT. Capellania. IT. Cappellania.
4. Capelayar, v., hanter les prêtres.
Vielha la tenc dona, pus capelaya.
Bertrand de Born: Bel m'es.
Je la tiens vieille dame, puisqu'elle hante les prêtres.
Capon, s. m., lat. caponem, chapon.
Voyez Mayans, t. II, p. 246.
Capo es gal per defauta de testilhs efeminat.
(chap. Capó es gall per falta de collons, testiculs, afeminat.)
Eluc. de las propr., fol. 146.
Chapon est un coq efféminé par défaut de testicules.
E sai ben far de galh capo.
(chap. Y sé ben fé de gall capó : capá: capo, capes, cape, capem o capam, capéu o capáu, capen. Adj. capat; femella capada no pot sé, pero sí una pataca.)
Raymond d'Avignon: Sirvens suy.
Et je sais bien faire de coq chapon.
CAT. Capó. ESP. Capón. PORT. Capão. IT. Cappone (N. E. casi como Alfredo, Al Capone).
2. Caponar, v., chaponner.
… L'avia caponatz.
Matfre Ermengaud, Ép. à sa soeur.
L'avait chaponné.
CAT. ANC. ESP. Caponar. ESP. MOD. PORT. Capar. IT. Capponare.
Car, adj., lat. carus, cher, chéri.
Helias dix a sos compagnhos: Senhors, cars frayres.
Philomena.
Élie dit à ses compagnons: Seigneurs, chers frères.
- De haut prix, difficile, rare.
Que tals es vils que fora cars.
P. Barba: Sirventes.
Que tel est vil qui serait de haut prix.
Et apres una manieira de trobar en caras rimas.
V. d'Arnaud Daniel.
Et il apprit une manière de composer en rimes difficiles.
Adverbial. Cant vos preguet tan car
Que de son oncle la volcsetz amparar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Quand elle vous pria si chèrement que vous la voulussiez préserver de son oncle.
Et n'est homme, tant mon ennemi soit-il, que je ne le tienne cher, si je lui en entends dire du bien.
CAT. Car. ESP. (querido) PORT. IT. Caro.
2. Charisme, adj., très cher.
Fraire charisme. Trad. de Bède, fol. 83.
Très chers frères.
CAT. Carissim. ESP. (carísimo, queridísimo) IT. Carissimo.
3. Caramen, adv., chèrement, avec instance.
A vos, cui dezir caramen.
Blacasset: Si m fai amors.
A vous, que je désire chèrement.
Elh la va preguar caramen que elha fos bona dona e fiselh crestiana.
Philomena.
Il va la prier avec instance qu'elle fût bonne dame et fidèle chrétienne.
CAT. Car. ESP. IT. Caramente.
4. Caritat, s. f., lat. caritatem, charité.
Fait sun d'almosna e fe e caritat.
Poëme sur Boèce.
Ils sont faits d'aumône et foi et charité.
Car caritatz e drechura
Lo conduc a salvamen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Car charité et droiture le conduit à salut.
Vera charitatz es cant hom ama son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Trad. de Bède, fol. 23.
La vraie charité est quand on aime son ami en Dieu et son ennemi par amour de Dieu.
Adv. comp. Un caval de vos que ns avetz donat per caritat.
Tit. de 1196, DOAT, t. CXXXVIII, fol. 139.
Un cheval de vous que vous nous avez donné par charité.
- Une des vertus théologales.
Las tres vertutz thelogicals, que so fes, caritatz, esperansa.
(chap. Les tres virtuts teologals, que son fe, caridat, esperansa.)
Brev. d'amor, fol. 5.
Les trois vertus théologales, qui sont foi, charité, espérance.
- Corporation, confrérie de gens de métier.
Applicadas a la caritat, e que se despendon ad ops de la caritat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 187.
Applicables à la charité, et qui se dépensent pour les besoins de la charité.
CAT. Caritat. ESP. Caridad. PORT. Caridade. IT. Carità.
5. Caritadier, s. m., chef de la corporation de la charité.
Que las dichas cauzas sian rendudas als cossols, caritadiers del mestier.
Cartulaire de Montpellier, fol. 187.
Que lesdites choses soient rendues aux consuls, chefs de la corporation de la charité du métier.
6. Caritatiu, Karitatiu, adj., charitable.
Deu esser larc, caritatyu.
L'Arbre de Batalhas, fol. 264.
Doit être généreux, charitable.
E dona e partiss als paures per Dieu los bes que Dieus li ha donatz;
adoncs dis hom que aquels homs es karitatius.
V. et Vert., fol. 57.
Et donne et partage aux pauvres pour Dieu les biens que Dieu lui a donnés; alors on dit que cet homme est charitable.
CAT. Caritatiu. ESP. PORT. IT. Caritativo.
7. Cartat, s. f., cherté, rareté.
E non torn sa cartat vil.
A. Daniel: Lanquan son.
Et sa cherté ne devient vile.
De nuilla ren non es tan grans cardatz
Cum d'omes pros.
Cadenet: De nuilla ren.
De nulle chose n'est si grande rareté comme d'hommes généreux.
8. Carestia, s. f., disette, cherté.
Ac tant de carestia e de sterilitat.
V. de S. Honorat.
Eut tant de disette et de stérilité.
Viltat de mal et de ben carestia.
Aimeri de Peguilain: Cil que s'irais.
Abondance de mal et disette de bien.
Er carestia de fromen.
Calendrier provençal.
Il sera disette de froment.
CAT. ESP. (carestía) PORT. IT. Carestia.
g. Carencia, s. f., carence, manque.
Carencia vol dire defalhement.
Eluc. de las propr., fol. 62.
Carence veut dire manque.
CAT. ESP. PORT. Carencia. IT. Carenzia. (chap. carensia)
10. Carzir, v., renchérir, devenir plus cher.
D'elhas qu'an fach lo tench carzir,
Ab que s fan la cara luzir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
D'elles qui ont fait renchérir la teinture, avec laquelle elles se font luire la face.
Mas fezautat fan carzir,
Quar no volon lo ver dir.
B. Martin: A Senhor.
Mais font renchérir la fidélité, parce qu'ils ne veulent dire le vrai.
Part. pas. Qu'en Fransa son carzit sac e correy.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Vu qu'en France les sacs et les courroies sont renchéris.
11. Cartenenza, s. f., haut prix, estime.
Dreg ni rasos ni cartenensa.
Roman de Flamenca, fol. 74.
Droit ni raison, ni estime.
12. Carvenda, s. f., haut prix.
Qu'estiers no m platz lur carvenda.
Raimond de Miraval: Tot quan.
Qu'autrement leur haut prix ne me plaît pas.
13. Carvendre, v., surfaire, vendre trop cher.
Quar qui ben fait, non es dreig que carvenda.
Albert de Sisteron: En amor ai.
Car qui fait bien, il n'est pas juste qu'il surfasse.
Trop me vol carvendre
Son pretz et sa beutat.
Albert de Sisteron: Dompna pros.
Elle veut me vendre trop cher son mérite et sa beauté.
14. Encarzir, v., renchérir, enchérir.
Que si us me lays Dieus gazanhar
No us puesc plus encarzir, so m par.
G. Magret: Altretan.
Que si Dieu me laisse vous gagner, je ne vous puis plus renchérir, ce me semble.
Selhas qu'al prim son d'amoros semblan,
E pueys si van tot ades encarzen.
B. Tortis: Per ensenhar.
Celles qui sont d'abord d'amoureux semblant, et puis vont toujours se renchérissant.
Qu'en re non hi fai falhenza
Et a car nom per encarzir.
B. de Ventadour: En aquest.
Qu'il n'y fait faute en rien et a nom cher pour enchérir.
Cara, s. f., grec *kara, figure, visage, face.
Remir vostra gentil, plazen cara.
Un troubadour anonyme: Non puesc.
Je contemple votre gentille, agréable figure.
Qui vol del tot vituperar una persona, li escopis en la cara.
(chap. Qui vol del tot vituperá a una persona, li escupiñe a la cara. Escupiñá: escupiño, escupiñes, escupiñe, escupiñem o escupiñam, escupiñéu o escupiñáu, escupiñen.)
V. et Vert., fol. 98.
Qui veut entièrement avilir une personne, lui crache à la figure.
Javier en la penchura
Ab doas caras.
(chap. Giné a la pintura en dos cares.)
Brev. d'amor, fol. 46.
Janvier en la peinture avec deux visages.
Loc. Mot li fes laia cara.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 3.
Lui fit très laide figure.
E m mostr' om cara grifaigna.
Palais: Be m plai.
Et on me montre visage hargneux.
Adv. comp. Veziblament cara e cara.
Liv. de Sydrac, fol. 85.
Visiblement face à face. (: vis à vis)
CAT. ESP. PORT. Cara a cara.
ANC. FR. Je tiens vers lui la chière incline.
Roman de la Rose, v. 3190.
Les yeux et la chière basse, va à la messe en dévotion.
Hist. de Jehan de Saintré, t. III, p. 577.
Lequel duc de Bourgogne, quand il sceut sa venue, alla au-devant de lui et s'entrefeirent gran chière.
Monstrelet, t. II, fol. 191.
CAT. ESP. PORT. Cara.
2. Caragge, s. m., figure, visage.
Dels homes... lor quantitat, caragge e costumas... En caragge ferocitat.
Eluc. de las propr., fol. 170 et 173.
Des hommes... leur quantité, figure et coutumes...
Férocité sur le visage.
Caracta, s. f., lat. character, marque, caractère.
Els francx e los sers que auran caracta en la ma drecha...
Aquel que auran la caracta del nom de la bestia.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, chap. 13.
Les francs et les serfs qui auront marque à la main droite...
Ceux qui auront la marque du nom de la bête.
Caramida, s. f., calamite, boussole.
Tres barcas per la mar qu'eron plenas de jens
Que venian al perdon am quatre grossas lentz;
Mas ira del mal temps lur a frascat lur vela,
Non val la caramida puescan segre l'estella.
V. de S. Honorat.
Trois barques sur la mer qui étaient pleines de gens
qui venaient au pardon avec quatre gros navires;
mais le courroux du mauvais temps leur a déchiré leur voile,
la calamite ne leur sert plus de manière qu'ils puissent suivre l'étoile.
Fig. Vers homs e vers sant esperitz,
Qu'el lur sia ver' estela, caramita
E 'ls guit.
Olivier le Templier: Estat aurai.
Vrai homme et vrai saint esprit, qu'il leur soit véritable étoile, boussole et les guide.
ANC. FR. Comme le fer qui suit la calamite.
Du Bellai, fol. 459.
Tu es le nord où de jour et de nuit
Tourne ma calamite.
N. Rapin, p. 123.
Voyez à la calamite de votre boussole.
Rabelais, liv. IV, ch. 18.
CAT. Caramida. ESP. Calamida. PORT. IT. Calamita.
Caravil, s. m., charivari.
Secundo nubentibus fit charavaritum seu capramaritum nisi se redimant et componant cum abbate juvenum.
Joan. de Garronib., de secund. Nupt., n° 68.
Un statut de Provence, rendu sur la proposition des États, porte:
Ordenat et prohibit que d'ayssi en avant, en lo dich pays, no si fassan neguns caravils. Statuts de Provence, BOMY, p. 214.
Ordonné et prohibé que d'ici en avant, en ledit pays, ne se fassent nuls charivaris.
En espagnol, carava désigne la réunion bruyante des gens de la campagne qui s'amusent le dimanche.
Carays, s. m., querelle.
E tornon en patz lor carays,
Si que lo bes lo mal vensa.
B. de Venzenac: Pus vey lo temps.
Et tournent leurs querelles en paix, de sorte que le bien vainque le mal.
Carbo, s, m., lat. carbo, charbon.
Carbo es foc actualment ab materia terrestra incorporat.
Eluc. de las propr., fol. 132.
Charbon est feu actuellement incorporé avec matière terrestre.
Lo foc fo bo,
Et ieu calfei me voluntiers
Al gros carbo.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Le feu fut bon, et je me chauffai volontiers au gros charbon.
Atressi mezeis li carbo,
De fuoc escompres, fuoc dig so.
Brev. d'amor, fol. 38.
De même les charbons, de feu enflammés, sont appelés feu.
ANC. FR. Au grant fu de carbons s'asist.
Roman du comte de Poitiers, v. 809.
CAT. Carbó. ESP. Carbón. PORT. Carvão. IT. Carbone.
2. Charbonier, s. m., lat. carbonarius, charbonnier.
Trobet a un fuc dos charboniers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.
Il trouva à un feu deux charbonniers.
CAT. Carboner. ESP. Carbonero. PORT. Carvoiero. IT. Carbonajo. (chap. Carboné, carbonera la dona y lo puesto aon se fique lo carbó.)
Carboncle, Carbuncle, s. m., lat. carbunculus, escarboucle.
Lo carboncles ret gran clardat
Tan que resplan en escurtat.
Brev. d'amor, fol. 39.
L' escarboucle rend grande clarté tant qu'elle brille en obscurité.
Carbuncle, quar uscla cum carbo.
Eluc. de las propr., fol. 97.
Escarboucle, car elle flambe comme charbon.
Non pretz honor esconduda
NI carboncle ses luzir.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raimbaut.
Je ne prise gloire cachée ni escarboucle sans luire.
ANC. FR. Charboucle, saphir et jaspe.
Bible histor., Roquefort, t. 1, p. 239.
ANC. CAT. Carboncle. ESP. (carbúnculo) PORT. Carbunclo. IT. Carbonchio.
Carcais, s. m., carquois.
Voyez Denina, t. II, p. 337.
Gambais
An et arcs e carcais.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Ils ont gambesons et arcs et carquois.
Carcays plen de cayrels.
Tit. de 1302. DOAT, t. XLIX, fol. 311.
Carquois plein de traits.
Fig. Dona, que aitals sia
Qu'un prenda e l'autr' en lays,
No fai ges cortezia;
Soven presta son carcays.
Rambaud de Vaqueiras: D'una dona.
Dame, qui telle soit qu'elle en prenne un et en laisse l'autre, ne fait point courtoisie; souvent elle prête son carquois.
ANC. FR. Il remit sa fleche au carcas.
Œuvres d'Alain Chartier, Borel, p. 36.
ANC. CAT. ESP. Carcax. (carcaj)
Carcer, s. f., lat. carcer, chartre, prison.
Lainz e las carcers o el jaxia pres. (N. E. jaxia o jazia)
Poëme sur Boèce.
Là dedans les prisons où il gisait prisonnier.
Metre en carcer e liar en cadenas.
Sermons en provençal.
Mettre en prison et lier en chaînes.
Fig. E las carcers ont ilh m'a mes
No pot claus obrir, mas merces.
B. de Ventadour: Non es meravelha.
Clef ne peut ouvrir les prisons où elle m'a mis, excepté merci.
ANC. FR. Cil que l'en met en chartre oscure.
Roman de la Rose, v. 2623.
Qu'amour a fait gesner en ses chartres cruelles.
Desportes, premières œuvres, p. 133.
ANC. CAT. Carcer. ESP. Cárcel. PORT. IT. Carcere. (chap. cársel, presó, presoneta de Beseit)
2. Carceral, adj., lat. carceralis, de prison.
Cum jaz Boecis e pena carceral.
Poëme sur Boèce.
Comme gît Boèce en peine de prison.
3. Carcerier, Carcelier, s. m., lat. carcerarius, geolier.
Son carcelier apela; Brustamon es nomnatz...
Lo carcerier apela, e vai li demandar.
Roman de Fierabras, v. 1990 et 2045.
Il appelle son geolier; il est nommé Brustamon...
Il appelle le geolier, et va lui demander.
ANC. FR. Brutamont le chartrier va descendre Olivier... en une prison.
Roman français de Fierabras.
ANC. CAT. Carceller. ESP. Carcelero. IT. Carceriere. (chap. carselé)
- Prisonnier.
Que tray pieg qu'autre carcerier,
Que no mor e languis cuian.
G. de S.-Didier: Dona ieu vos.
Qui souffre pire qu'autre prisonnier, vu qu'il ne meurt pas et languit en rêvant.
4. Encarceration, s. f., lat. incarcerationem, incarcération.
Consentir arrest, incarceration.
Statuts de Provence, Julien, t. II, p. 492.
Consentir arrêt, incarcération.
ESP. Encarcelación. IT. Incarceragione. (chap. Encarselassió)
5. Encarcerar, v., lat. incarcerare, incarcérer.
Anc per paor de la mort
Ni d' encarcerar mantenent...
Un' ora no s volgro cessar.
Brev. d'amor, fol. 178.
Oncques par peur de la mort ni d' incarcérer sur-le-champ... ils ne voulurent cesser un instant.
Part. pas. Un sant home tenes aqui
Encarcerat.
Brev. d'amor, fol. 188.
Tu tiens là un saint homme incarcéré.
Et es ne us encarceratz
Que Barraban es apellatz.
Trad de l'Évangile de Nicodème.
Et il en est un incarcéré qui est appelé Barrabas.
Substantiv. L'obra seyzema, so sapchatz, (seizena : 6a)
Es vezitar encarceratz.
Brev. d'amor, fol. 69.
L'oeuvre sixième, sachez cela, est visiter les incarcérés.
ANC. FR. A esté de ce puniz, et encarcerez au pain et eaue.
Cardamomi, s. m., lat. cardamomum, cardamome, malaguette.
Cardamomi es semensa d'un aybre, etc..
De sal et cardamomi, en loc d'autres delicats condimens, es contenta.
Eluc. de las propr., fol. 203 et 176.
Cardamome est semence d'un arbre... Elle est contente de sel et de malaguette, en lieu d'autres assaisonnements délicats.
ESP. PORT. IT. Cardamomo. (chap. No confundí en cardamomies, com Artur Quintana Font.)
Cardenal, Cardinal, adj., lat. cardinalis, cardinal, principal.
Voyez Denina, t. III, p. 195.
Los filozofes ancias parleron mot de las IV virtuts cardinals.... E son appelladas cardinals, car son principals entre totas las virtutz.
V. et Vert., fol. 47.
Les philosophes anciens parlèrent beaucoup des quatre vertus cardinales... Et elles sont appelées cardinales, parce qu'elles sont les principales entre toutes les vertus.
De dos apostols cardinals.
Roman de Flamenca, fol. 49.
De deux apôtres principaux.
Li IV signes cardenal.
Brev. d'amor, fol. 31.
Les quatre signes cardinaux.
Vens so XII: quatre apelam cardinals, so es a dire principals... Auta es vent cardinal. Eluc. de las propr., fol. 134.
Il y a douze vents: nous en appelons quatre cardinaux, c'est-à-dire principaux... L'autan est vent cardinal.
CAT. ESP. PORT. Cardinal. IT. Cardinale.
2. Cardenal, s. m., lat. cardinal, cardinal.
Roma, als cardenals
Vos pot hom be reprendre.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, on vous peut bien reprendre au sujet des cardinaux.
(chap. Han fet carregá a estay sing carros plens de tafetans.)
Ils ont fait charger tout de suite cinq chars tous de taffetas.
Quan si cargo 'l ram de vert fueilh.
Aimeri de Sarlat: Quan si cargo.
Quand les rameaux se chargent de verte feuille.
Part. pas. Saumiers carguatz, d'aur e d'argent. Philomena.
(chap. Someres, besties de cárrega, carregades d'or y d'argén, plata). Bêtes de somme chargées d'or et d'argent.
E 'l ramels cargatz de verdor.
H. de Pena: Lo dons. (dous)
Et le rameau chargé de verdure.
Fig. Reis, mortz iest, si feunia en ta cort fais,
Ni de tal avolesa carjas nulh fais.
Roman de Gerard de Roussillon, fol. 20.
Roi, tu es mort, si tu fais félonie en ta cour, et si tu charges aucun faix de telle méchanceté. (chap. literal: Rey, tú estás mort, si tú fas felonía a ta cort, ni de tal ruindat carregues algún feix.)
En cargon lurs heritiers que ja non o emendaran. V. et Vert., fol. 12.
Ils en chargent leurs héritiers qui jamais ne le répareront.
De trop mala trasdossa,
Roma, vos cargatz.
G. Figueiras: Sirventes.
Rome, vous vous chargez d'une trop méchante endosse.
Charge de glaïeul ou de sumac ou de garance, un denier.
7. Carvier, s. m., chargeur.
Que fasson promettre als carviers que non cargon blat o civada, etc.
Cartulaire de Montpellier, fol. 143.
(chap. Que faiguen prometre als carregadós que no carregon blat o sibada, etc.)
Qui fassent promettre aux chargeurs qu'ils ne chargent blé ni avoine,
etc.
8. Cargiu, adj., onéreux, qui est à charge.
Non sui cargius ad alcu.
Trad. de la 2e Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Je ne suis onéreux à personne.
9. Encargar, v., charger.
Part. pas. No seria encargat de cosiensa.
L'Arbre de Batalhas, fol. 112.
(chap. No seríe o siríe: estaríe carregat de consiensia.)
Il ne serait pas chargé en la conscience.
- Devenir enceinte, concevoir.
Qu'ieu er' ensencha, c'avia encargat.
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
Que j'étais enceinte, vu que j'avais conçu.
ANC. FR. Après lequel mariage... a enchargé et est grosse d'enfant.
Lett. de rém., 1398. Carpentier, t. I, col. 925.
CAT. Encarregar. ESP. Encargar. PORT. Encarregar. IT. Incaricare.
(chap. Encarregá: encarrego, encarregues, encarregue, encarreguem o encarregam, encarreguéu o encarregáu, encarreguen. A vegades se diu encargá.)
10. Escargar, Escarjar, v., décharger, déployer.
E per gran orguelh qu' escarguet.
Brev. d'amor, fol. 18.
Et par le grand orgueil qu'il déploya.
Narracios de fol escarja en via.
(chap. Narrassió de foll: tonto: saboc descarregue a la vía, al camí. Ejemple, tot lo que diu Carlos Rallo Badet de Calaseit, Pininfarinetes, o los miembros de la Ascuma, assossiassió catalanista del Matarraña.)
Trad. de Bède, fol. 43.
Discours de fou décharge en chemin.
11. Descargar, v., décharger, ôter le poids.
Qu'en breu veirem descarguar rics arneis.
Aicart del Fossat: Entre.
Que bientôt nous verrons décharger riches harnais.
E jamais
No m descargarai del fais.
(chap. Y may mes me descarregaré del feix.)
Bertrand de Born: Cazut sui.
Et jamais je ne me déchargerai du faix.
Qu'aisso lo fara de l' anta descargar.
(chap. Qu' aissó o aixó lo fará del honta descarregá)
Sordel: Planher vuelh.
Que cela le fera décharger de la honte.
- Justifier, absoudre.
Part. pas.
Seria justificat e descargat del dit acte.
Chronique des Albigeois, col. 6.
Serait justifié et déchargé dudit acte.
Quant els agron lur bestias descargadas.
Hist. abr. de la Bible, fol. 18.
Quand ils eurent déchargé leurs bêtes.
Que auran aplicat ni descargat a Aiguas-Mortas.
Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 16.
Qui auront touché et déchargé à Aigues-Mortes.
CAT. Descarregar. ESP. Descargar. IT. Scaricare.
(chap. Descarregá: descarrego, descarregues, descarregue, descarreguem o descarregam, descarreguéu o descarregáu, descarreguen.)
12. Dezencargar, v., décharger, soulager.
Prestava deners per dezencargar.
Tit. de 1338. DOAT, t. XXXIX, fol. 143.
Prêtait deniers pour soulager.
PORT. Desencargar.
13. Sobrecargar, v., surcharger, accabler.
E m fa voler tal re que m sobrecarga.
G. Riquier: No m sui d'amor.
Et me fait vouloir telle chose qui m'accable.
Substantiv. Si com l'arbres que, per sobrecargar,
Fraing si meteis e pert son fruit e se.
Aimeri de Peguilain: Si com.
Ainsi comme l'arbre qui, pour surcharger, se casse lui-même et perd son fruit et lui.
ESP. Sobrecarguar (sobrecargar). PORT. Sobrecarregar. IT.
Sopraccaricare. (chap. s. m. carregá massa, sobrecarregá: sobrecarrego, sobrecarregues, sobrecarregue, sobrecarreguem o sobrecarregam, sobrecarregéu o sobrecarregáu, sobrecarreguen.)
14. Carregar, v., charrier, transporter.
Gran peyra ampla, la qual fes meravilhosament aplanar e carregar.
(chap. Gran pedra ampla, la cual va fé maravillosamen aplaná y carrechá. Vore los carrechadós de una bestia de cárrega.)
Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 41.
Grande pierre large, laquelle il fit merveilleusement aplanir et charrier.
ANC. CAT. Carrejar. ANC. ESP. Carrear (MOD. Acarrear). PORT. Acarretar. IT. Carreggiare. (chap. carrechá: carrecho, carreches, carreche, carrechem o carrecham, carrechéu o carrecháu, carrechen.)
15. Car, Char, s. m., lat. carrus, char.
E sap com va 'l cars al moli.
(chap. Y sap com va lo carro al molí.)
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
Et sait comment le char va au moulin.
Coma roda de char.
(chap. Com roda de carro. A La Llitera crec que encara diuen “coma”. Javier Giralt Latorre, catalanista de debò, no vol ni vore de aón venen les paraules que ell arreplegue de la seua terreta.)
Trad. de Bède, fol. 43.
Come roue de char.
Lo cal emportet vieu us cars de fuocx ardentz.
P. de Corbiac: El nom de.
Lequel un char de feux ardents emporta vivant.
ANC. FR. A pié, à queval, à car, à carrette.
Tit. de 1362. Carpentier, t. I, col. 837.
16. Carre, s. m., char.
A un bover encontrat
que mena un carre cargat.
Roman de Jaufre, fol. 48.
Il a rencontré un bouvier qui conduit un char chargé.
En un carre de fuoc arden.
(chap. En un carro de foc ardén)
Brev. d'amor, fol. 49.
En un char de feu ardent.
ANC. FR. Phyon cist rois un carre avoit.
Poëme de la guerre de Troyes. Du Cange, t. IV, col. 516.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Carro.
17. Carros, s. m., char, carrosse.
La ciutatz se vueia
E movon lor carros.
(chap. La siudat se buide y mouen lo seu carro, la seua carrossa.)
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La ville se vide et ils meuvent leur char.
ANC. FR. Si i fu pris le carros de Melan.
Trad. de G. de Tyr. Martenne, t. V, col. 718.
18. Carriol, s. m., chariot.
Diatz me co
Lai anaretz si doncx en carriols.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Johan.
Dites-moi alors comment vous irez là ainsi en chariot.
19. Carriola, s. m., carriole.
De carriera, carriola. Leys d'amors, fol. 49.
De carrière, carriole.
ESP. Carriola. IT. Carriuola.
20. Cariato, s. m., chariot.
No us fai tirar a tal cariato.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Johan.
Ne vous fait tirer à tel chariot.
ANC. FR. Car je trovai un charreton
Qu'en portoit une charretée.
Roman du Renart, t. I, p. 154.
Chars, charrettes et autres en guise de charretons.
Monstrelet, t. II, fol. 82.
CAT. (chap.) Carretó. ESP. Carretón. PORT. Carreto. IT. Carretone, carreto.
21. Carreich, s. m., chariot.
E si cum meno 'l carreich
Li bov, quan trao 'l legnam.
Garin d'Apchier: Aissi com hom.
Et comme les boeufs mènent le chariot, quand ils traînent le bois.
22. Carreta, s. f., charrette, char.
E cargan las carretas trastuit celadamien.
(chap. Y tots carreguen les carretes seladamen, secretamen.)
Guillaume de Tudela.
Et tous chargent les charrettes en secret.
E ill fetz tirar, quan l'ac pres,
Sa carret' e son arnes.
(chap. Y lo va fé estirá, cuan lo va pendre, sa: la seua carreta y son: lo seu arnés. Una carreta mes menuda es una carretilla.)
G. Faidit: Al semblan.
Et quand il l'eut pris, lui fit traîner sa charrette et son harnois.
ANC. FR. Passer et repasser... à carrette.
Tit. de 1362. Carpentier, t. 1, col. 837.
CAT. ESP. PORT. Carreta. IT. Carretto.
23. Carruga, s. f., lat. carruca, charrette, charrue.
(chap. Ñabíe una carretada de llanses chafades. Frachas : fracturades)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.
Y eut une charretée de lances brisées.
De nos Frances a mort pus d'una carretada.
Roman de Fierabras, v. 4205.
Il a tué plus d'une charretée de nos Français.
ESP. PORT. (chap.) Carretada. IT. Carretata.
25. Charrei, s. m., charroi, équipage.
Ab aital charrey
Venra del torney.
P. Cardinal: Per folhs tenc.
Avec tel équipage il viendra de la bataille.
ANC. FR. Là quistrent somers e carrei
Mener i firent lur conrei.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 500.
Od granz tonels, od grant charrei
Fet li deniers porter od sei.
Roman de Rou, v. 15964.
26. Charretier, Carratier, s. m., charretier, conducteur.
En charretier que gurpis sa charreta.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
En charretier qui abandonne sa charrette.
Fig. So dis Salomos, que razos e discretios son carratiers de totas las virtutz. (chap. Açó va di Salomón, que (la) raó y (la) discressió son carretés : conductós de totes les virtuts.)
V. et Vert., fol. 62.
Ce dit Salomon, que raison et discrétion sont conducteurs de toutes les vertus.
ESP. Carretero. PORT. Carreteiro. IT. Carrettiere. (chap. Carreté)
27. Carpentier, s. m., lat. carpentarius, charpentier.
Quatre artz so necessarias... la seconda, carpentiers.
Liv. de Sydrac, fol. 8.
Quatre métiers sont nécessaires... le second, charpentiers.
ESP. Carpintero. PORT. Carpenteiro. IT. Carpentiero. (chap. fusté, de fusta, fustera; mote de Beseit, fusteret.)
30. Carrau, Charau, s. m. et f., carrière, voie, chemin.
(chap. A Beseit está lo portal de carrau, al carré pla (aon venen “blat, a Villanova o Vilanova, porgueres, y al carré de la Muleta la flo de les bachilleres”. Un carrau es un instrumén de fusta, com la matraca, que se toque a Semana Santa.)
Mas ieu pero teing la dreta carau.
Aimeri de Peguilain: Lanquan chantan.
Mais pour cela je tiens la droite carrière.
Qu'el coms G. venia per uns charaus.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.
Que le comte Gerard venait par un chemin.
31. Carrairon, s. m., sentier.
E laissa 'l camin per on venc,
E vi un carrairon que tenc
Ves un bosc espes e foillut.
Roman de Jaufre, fol. 59.
Et laisse le chemin par où il vint, et il vit un sentier qu'il tint vers un bois épais et fourré.
32. Carairada, s. f., voie, direction.
O 'l cuia far carairada.
Marcabrus: Dirai vos.
Où il pense tracer voie.
Carienthismos, s. m., gr. *Xapievtis*, euphémisme.
Charientismos est tropus quo dura dictu gratius proferuntur.
Isidor., Orig., I, cap. 36.
Carienthismos... vol dire aytan coma graciosa costuma de parlar.
Leys d'amors, fol. 137.
Euphémisme... veut dire autant que gracieuse manière de parler.
Host siego per que de caronhadas d'homes et de cavals si posca saziar... Odoran, percebo las caronhadas que so otra mar.
(chap. literal: La host seguixen per a que de carroña de homens y de caballs se puguen sassiá... Aulorán, flairán, persibixen les carroñades que están passat lo mar, d'atramar.)
Eluc. de las propr., fol. 149 et 16.
Ils suivent l'armée afin qu'ils puissent se rassasier de corps morts d'hommes et de chevaux... En flairant, ils sentent les corps morts qui sont outre mer.
10. Carnatge, s. m., carnage, destruction.
Cridan e forsenan com leons a carnage. V. de S. Honorat.
Ils crient et rugissent comme lion au carnage.
Clergues jeton cavaiers a carnatge.
P. Cardinal: El mon non.
Clercs jettent chevaliers à destruction.
ANC. ESP. Carnage (MOD. Carnaje). PORT. Carnagem. IT. Carnaggio.
11. Carnatgue, s. m., charnage.
On appelait decimae carnariae les dîmes des moutons, des agneaux, etc.
Dict. de Trévoux, v° Charnage.
Lo deime de la lana e del carnatgue.
(chap. Lo delme: déssim: déssima part de la llana y del carnache.)
Tit. de 1206. DOAT, t. CV, fol. 168.
La dîme du lainage et du charnage.
12. Carnalatge, s. m., carnage, charnage.
Mas Grecs et Latis
Geratz a carnalatge.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Mais vous portez à carnage les Grecs et les Latins.
E 'ls deismes de las paicheras e dels molis e dels carnaladges.
Tit. du XIIIe sièc. Arch. du Roy., J., 310.
Et les dîmes des estacades et des moulins et des charnages.
13. Carnier, s. m., charnier, cimetière.
En l'armier
S'en vai l'arma e la carn el carnier.
B. Carbonel de Marseille: Per espassar.
L'âme s'en va au repos des âmes et la chair au charnier.
- Carnassière.
E non a ren el carner,
On sol aver maint quartier.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seigner Blacas.
Il n'a rien à la carnassière, où il a coutume d'avoir maint quartier.
ESP. Carnero. PORT. Carneiro. IT. Carnajo.
14. Carnairol, s. m., carnassière.
E tallet li testa e mes la en un carnairol... e trais li lo cor del cors e mes lo en carnayrol com la testa.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Et lui coupa la tête et la mit en une carnassière... et lui arracha le coeur du corps et le mit en carnassière comme la tête.
IT. Carnajuolo.
15. Carnositat, s. f., carnosité.
Los auzels qui han plus de pennositat et mens de carnositat...
Las arterias no so rescostas per tropa carnositat.
(chap. Los muixons que tenen mes plomes y menos carn... (ejemple, lo rat penat, la rata penada, murciélago; pena : ploma : pluma)
Les arteries no son amagades per massa carnosidat.)
Eluc. de las propr., fol. 139 et 21.
Les oiseaux qui ont plus de plumage que de carnosité... Les artères ne sont pas cachées par trop grande carnosité.
ESP. Carnosidad. PORT. Carnosidade. IT. Carnosità.
16. Carniceria, s. f., boucherie.
Lo buou que hom enten menar a la carniceria engraissa hom.
Les bourreaux l'ont prise, ont lié son gentil corps.
En qual mostier li carnassier lo guardavo.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 109.
Dans lequel monastère les bourreaux le gardoient.
18. Carnal, adj., lat. carnalis, charnel, de chair, qui appartient à la
chair, gras.
E d'autres miracles moutz,
Don hom carnals no sap fi.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Et beaucoup d'autres miracles dont homme charnel ne sait fin.
Livra huous et formatge
A jorn carnal. (ESP. lardero, como el jueves; lard, graisse : grasa)
Bertrand de Born: Belh m'es quan.
Livre oeufs et fromage à jour gras.
Li fay amar et estimar sos deliegz carnals...
Veray religios non a ren propre en terra, ni parens carnals.
V. et Vert., fol. 71 et 99.
Lui fait aimer et estimer ses plaisirs charnels...
Le vrai religieux n'a en terre rien de propre, ni parents charnels.
Substantiv. - Viande.
Pus glotz etz de pelha
Non es lop d'ovelha
Ni d'autre carnal.
B. de Rovenac: Una sirventesca.
Vous êtes plus glouton de vêtement que le loup n'est d'ouaille ni d'autre viande. (ouaille : brebis)
- Carnaval.
Loc. prov.
Venian per los miracles en l'isla de Lerins;
Qui non pot de carnal, si lava de caresma.
V. de S. Honorat.
Ils venaient pour les miracles en l'île de Lerins;
qui ne peut de carnaval, se lave de carême.
(ESP. Ellos venían por los milagros a la isla de Lerins;
quien no puede de Carnaval, se lava de Cuaresma.
Leer: El combate de Don Carnal y Doña Cuaresma.)
CAT. ESP. PORT. Carnal. IT. Carnale. (chap. Carnaval, carnestoltes, ESP. carnestolendas. Carnis + tolere: Carn + toldre, tolre : traure, prohibí, etc. Vore lo monumén del romans del añ 960: “no 'l li tolra ni no 'l li devedara ni no l' en decebra”.
19. Carnalment, Charnalment, adj., charnellement.
Non deu plus carnalment jazer ab ela. Liv. de Sydrac, fol. 28.
25. Encarnatiu, adj., incarnatif, qui engendre la chair.
De medicament encarnatiu...
Pausa sobre aquela polvera encarnativa.
Trad. d'Albucasis, fol. 27 et 43.
De médicament incarnatif.
Pose sur celle-là poudre incarnative.
Subst. Cura aquela am alcu encarnatiu dels enguents.
Trad. d'Albucasis, fol. 62.
Soigne celle-là avec quelque incarnatif des onguents.
26. Encarnar, v., faire chair, devenir chair, incarner.
Un dels emplaustres que encarnan aquela entro que sia sanada...
Am aquo que encarna.
Trad. d'Albucasis, fol. 60.
Un de ces emplâtres qui fassent chair à celle-là jusqu'à ce qu'elle soit guérie... Avec ce qui fait chair.
Il s'est dit spécialement de l'incarnation de Jésus-Christ:
Que Dieus se pogues encarnar. Brev. d'amor, fol. 147.
Que Dieu se pût incarner.
Si volc encarnar e nayser de la Verge.
V. de sainte Magdelaine.
Se voulut incarner et naître de la Vierge.
Part. pas. Fo pels meus peccatz
En voz encarnatz.
Un troubadour anonyme: Flors de paradis.
Fut incarné en vous pour mes péchés.
CAT. ESP. PORT. Encarnar. IT. Incarnare.
27. Escarnar, v., ôter la chair, décharner.
Ni 'ls cols dels motons ni de las fedas ni dels anhels non escarnarai.
Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
(chap. literal: Ni los colls dels borregos ni de les ovelles ni dels cordés no escarnaré, descarnaré.)
Et je ne décharnerai les cous des moutons ni des brebis ni des agneaux.
ANC. ESP. PORT. Escarnar. IT Scarnare. (chap. escarná, descarná)
28. Desencarnar, v., déshabituer de la chair.
Com ti deu hom dezencarnar auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Comme on te doit déshabituer de la chair un oiseau.
29. Descarnar, v., décharner.
Part. pas. E sia mot descarnat.
Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Et soit beaucoup décharné.
CAT. ESP. PORT. Descarnar. (chap. descarná, desaveá de la carn o traure la carn: descarno, descarnes, descarne, descarnem o descarnam, descarnéu o descarnáu, descarnen. De lleit se fa lo verbo destetá.)
Carobla, s. f., ar. harroba, caroube, fruit du caroubier.
Voyez Mayans, t. II, p. 232.
Nég. expl. Non pretz una carobla
Terra qui d'avol gientz se pobla. (N. E. ¿Entenderán esto l@s catalan@s?)
T. de Folquet et de Porcier: Porcier cara.
Je ne prise une caroube terre qui se peuple de méchante gent.
Carp, adj., peu dense, poreux, filandreux, spongieux.
Neu es impressio de vapor congelada, laqual es carpa, e leugiera cum lana carminada...
Melsa, en sa natura, es carpa et spongioza...
(chap. melsa : bazo; porosa, esponjosa.)
Aytals aybres han frug trop carp...
Razitz carpa es et poroza.
Eluc. de las propr., fol. 137, 56, 198 et 220.
La neige est une pressure de vapeur congelée, laquelle est poreuse et légère comme laine cardée.
La rate, en sa nature, est filandreuse et spongieuse...
De tels arbres ont un fruit trop peu dense...
La racine est peu dense et poreuse.
Carrat, Cayrat, s. m., carat, sorte de poids pour l'or et l'argent. (N. E. Se usa más actualmente para los diamantes.)
La ordenanza de far marcs a XX carrats.
Tarif des monnaies en provençal.
L'ordonnance de faire des marcs à vingt carats.
Se battra d'aur fin al mens a XXIII cayratz e miech.
(chap. Se batrá d'or fi al menos a vintitrés quilats y mich.)
Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 424.
Se battra d'or fin au moins à vingt-trois carats et demi.
CAT. Quilat. ESP. PORT. Quilate. IT. Carato.
Carruncula, s. f., lat. caruncula, caroncule.
La virtut odorativa... Istrument so aquelas carrunculas, pendens dins las nars, que recebo l'esperit animal per algus nervis descendens del cervel...
Non sentem l'ayre corromput, quar las ditas carrunculas son restrechas o
opiladas per movement voluntari. Eluc. de las propr., fol. 16.
La vertu odorative... Les instruments sont ces caroncules, pendantes dans les narines, qui reçoivent l'esprit animal par quelques nerfs descendant du cerveau...
Nous ne sentons pas l'air corrompu, parce que lesdites caroncules sont resserrées ou opilées par mouvement volontaire.
(ESP. Carúncula, pl. Carúnculas. No confundir con caraculo o caraculos.)
Carta, s. f., lat. charta, papier, lettre, épître.
E no lo 'l man en carta ni en brieu,
Enanz lo 'l dic ab son e a presen.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Et je ne le lui mande en papier ni en lettre, mais le lui dis avec la voix et en présence.
Letras l'escrivo en ayssi...
La carta porto set Judieu.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ainsi lui écrivent lettres... sept Juifs portent l'épître.
- Titre, charte.
Que tu trobas en tas cartas antigas.
Tit. de 1174. Hist. de Lang., t. II, pr., col. 134.
Que tu trouves en tes chartes antiques.
Cum en las cartas dotals es contengut.
(chap. Com a les cartes dotals es contingut. Cartes de dotassió, donassió.)
Tit. de 1294. DOAT, t. XLI, fol. 191.
Comme il est contenu dans les titres dotaux.
E tramet vos la carta on pendet son sagell.
V. de S. Honorat.
Et vous transmet la charte où il suspendit son sceau.
Nostra carta es l'Evangeli. V. et Vert., fol. 78.
(chap. (La) nostra carta es l'Evangeli.)
Notre charte est l'Évangile.
Domesticas cartas... no podon far fe per se al jutge.
Trad. du Code de Justinien, fol. 28.
Les titres privés... ne peuvent faire foi par eux-mêmes devant le juge.
(N. E. Este código de Justiniano, bien original o bien esta traducción al romance occitano, provenzal, lo debería leer cualquier historiador que se quiera preciar en la historia de Aragón, etc. Sobre todo en el caso del “casamiento en casa” de la reina Petronila, Petrvs, Peronella de Aragón con el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV.)
- Cartes à jouer.
Juec de cartas a l' eisuch.
Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 556;
Jeu de cartes de hasard. (ESP. Juego de cartas de azar: “alea jacta est”)
Loc. Qu'en sa carta m pot escriure.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Qu'elle me peut inscrire en ses papiers.
Ni sera en ma carta.
Arnaud de Marueil: Rasos es.
Ni ne sera dans mes papiers.
Fassa m de sa carta raire. (N. E. Próspero de Bofarull lo tomó a la letra.)
G. Adhemar: Be m'agr'ops.
Qu'elle me fasse rayer de ses papiers.
Per qu'en s'amor er tos temps mos pensars,
E per aisso fassa m metr' en sa carta.
R. Jordan, vic. de S.-Antonin: Vert son.
Parce que mon penser sera toujours en son amour, et pour cela qu'elle me fasse mettre en ses papiers.
CAT. ESP. PORT. IT. Carta. (chap. Carta, pl. Cartes.)
2. Cartage, s. m., examinateurs des titres.
Tuh li savi de Roma ni lhi cartage
Non jujario dreh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.
Tous les sages de Rome ni les examinateurs des titres ne jugeraient droit.
3. Cartabel, s. m., feuille volante, brouillard.
Quan que om a fa mal e be
En libres et en cartabels.
Brev. d'amor, fol. 173.
Tout ce qu'on a fait mal et bien en livres et feuilles volantes.
Non note en cartabels, mais el libre de sas notas.
Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.
(N. E. Estos libros del siglo 13 de Monpeslier y variantes los tendría que abrir el aragonés catalanista Javier Latorre Giralt, doctor y profesor de la Universidad de Zaragoza, para poder compararlos con los que selecciona de Fuentespalda, en el Matarraña. No lo hará; el perro no muerde la mano que le da de comer. Espero que no se ponga como Juaquinico Monclús, “el craso”, presidente de la Ascuma, en Calaceite.)
Qu'il ne note pas dans des brouillards, mais au livre de ses notes.
ESP. Cartapel. PORT. Cartapacio. IT. Cartabello. (chap. cartapassio, se diu de un llibre mol gros.)
4. Cartolar, Cartolari, s. m., chartrier, notaire, écrivain.
La deita carta feyta per lo deyt Simon cartolar.
(chap. La dita carta feta per lo dit Simón cartulari, notari.)
Tit. de 1305. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 138.
Ladite charte faite par ledit Simon chartrier.
Joan de la Trena, cartolari de Bordeu.
(N. E. Yo conozco a Oriol de la trena, ya salió, y el que no entrará será el meapinos y cagapañales de podio del monte, Puigdemont. Ya se encargará el presidente del gobierno actual, Pedro Sánchez Pérez Castejón, que rima con felón, y otras palabras que lo describen bien.)
Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 209.
Jean de la Trene, notaire de Bordeaux.
Si 'l nauchier ni 'l cartolari non eran aparissans.
Tit. de 1253. DOAT, t. L, fol. 152.
Si le nocher et l'écrivain n'étaient présents.
5. Encartamen, s. m., charte, titre.
Encartamens et previlegis.
Tit. du XVe sièc. DOAT, t. CXLVII, fol. 287.
Titres et priviléges.
La obligansa e la maneyra del encartament.
Tit. de 1406. DOAT, t. LIV, fol. 268.
L'obligation et la manière du titre.
Am d'autres encartamens de la vila.
Tit. de Bergerac de 1381.
Avec d'autres titres de la ville.
ANC. FR. Procès, lettres, enchartremens.
Arrêt de 1366. Carpentier, t. II, col. 839.
Documents, comptes et enchartrements.
Ord. des R. de Fr., 1404, t. IX, p. 20.
ESP. Encartamiento.
6. Encartar, v., inscrire, enregistrer, rédiger en titre.
A encartar et a recebre los emoluments.
Tit. de 1355. DOAT, t. LIII, fol. 219.
A enregistrer et à recevoir les émoluments.
Part. pas. Tot en aici com es encartat en la vostra carta.
Tit. de 1206. DOAT, t. CXIV, fol. 277.
Tout ainsi comme est inscrit en votre charte.
Segon que los auria encartatz.
Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 93.
Selon qu'il les aurait enregistrés.
Per revocar aquo que fo encartat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 206.
Pour révoquer ce qui fut rédigé en titre.
ANC. CAT. ESP. Encartar. IT. Incartare. (chap. encartá: encarto, encartes, encarte, encartem o encartam, encartéu o encartáu, encarten.)
Cartilage, s. f., lat. cartilago, cartilage.
La cartilage del nas no es restaurada.
Trad. d'Albucasis, fol. 50.
Le cartilage du nez n'est pas réparé.
Aquestas cartilages entre si unidas et cadenadas.
Eluc. de las propr., fol. 46.
Ces cartilages entre eux unis et enchaînés.
ESP. (chap.) Cartílago. PORT. Cartilagem. IT. Cartilagine.
2. Cartillaginos, adj., lat. cartilaginosus, cartilagineux.
Las nars so cartillaginosas...
Dels quals l'extrem es cartillaginos.
Eluc. de las propr., fol. 16 et 50.
Les narines sont cartilagineuses...
Desquels l'extrémité est cartilagineuse.
La partida de jos es cartillaginosa.
(chap. La part de baix es cartilaginosa.)
Trad. d'Albucasis, fol. 60.
La partie du bas est cartilagineuse.
CAT. Cartilaginos. ESP. PORT. IT. Cartilaginoso. (chap. nas cartilaginós, orella cartilaginosa, nassos cartilaginosos, orelles cartilaginoses.)