Mostrando las entradas para la consulta voldre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta voldre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de octubre de 2026

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor.

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

I. Ms. du British Museum, reg. 19. C. 1. fol. 127b (A); Ms. de Paris, fr. 858, fol. 127d (B); Ms. Harlei. 4940, fol. 130b (C). 
II. Mahn, Gedichte der Troubadours 1, 184-186. - Le Breviari d'amor de Matfre Ermengaud p. p. Azaïs, 2 voll., Paris 1862 - 84. Cf. Jahrbuch für romanische Literatur 5, 402. - Grdr. § 34, p. 53. St. p. 43.

I.


Los metges peccan eyssamen
en manta guiza, quar seguen
las doctrinas de Galia;
per so que puescan vieure sa
lonc temps et ab cor vigoros,
son mot ardent e mot curos
de seguir tot delieg carnal,
e de l'esperit no lor cal.
Mas en so qu'es plazent al cors
meton nueg e jorn lor esfors;
don volon aver palafres,
belas raubas e bels arnes
e viandas delicadas
e trop ben aparelhadas,
et auzir esturmens e cans
e sentir cauzas odorans;
e tot aysso volon seguir,
quar es profieg a retenir
al cors la calor natural,
mas a l'esperit es mortal.
Et esquivo cum lo malan
so qu'es a l'arma profechan;
quar al cors seria nozen,
del qual an cura maiormen.
E dono per cosselh leyal
als autres que fassan aytal,
e per corporal sanetat
cosselhan qu'om fassa peccat.
E soven fan mant home bo
morir senes cofessio;
quar si an greu malautia,
no sosteno qu'om lor dia
quez els se deian cofessar,
per duptansa de may greuiar,
e curo mays de corporal
sanetat que d'esperital.
D'autra part, quan vezo trebalh
d'alcun home, cuy mals assalh,
dolors o febres cartana
o febres cotidiana,
gotassa o lebrozia,
o autra greu malautia,
ja no n auran compassio
ni desplazer, ans lor es bo;
quar espero quez ilh auran
de la cura salari gran;
et outra l dig gran salari
auran lor ypotecari
especial, don hom pendra
tot aquo que mestiers fara
al dig malaute trebalhat;
et auran ja fag lor mercat
ab l'epotecari, lo qual (apotecari, boticari, farmasséutic)
auran pres per especial,
que lor partisca son gazanh.
Apres si l malaute si planh
d'alquna dolor que senta,
e ditz que fort lo turmenta
o el cap o en l'esquina,
el faran far medissina
ad aquel ypotecari,
o emplaustre o lectoari,
banhs, eyssarops o onchuras
et autras malaventuras;
e res d'aquo pro no l tendra,
e si o fay, petit sera.
Et apres, quan ve al comtar,
l'ypotecaris fay pagar
per so qu'om a de luy agut
detz tans que no li'n es degut,
si veritat dir volia.
Pueys d'aquela raubaria
a lo metges sa bona part,
lo ters o la meytat o l quart. (la tersera part, o la mitat, o la cuarta)
E si cuiatz a lor gandir 
e us fatz la recepta legir
dels lectoaris o dels banhs,
nomnar vos an per noms estranhs,
segon lor antidotari, 
las cauzas del lectoari,
per so que no las entendatz
en lunha guiza, ni puscatz
de las dichas cauzas saber
si las prezon outra dever.
E soven per gran bauzia
fan greuiar la malautia,
sia plaga o nayssedura,
et alongaran la cura,
per may aver salari gran
de l'home caytieu, malenan.
Apres quant an agut l'argent,
son en la cura neglegent,
don mant home veno a mort,
que foran vengut a bon port,
si no fos lor neglegentia; (negligén; negligensia)
o per fauta de scientia, (o per falta de siensia)
quant auran preza la cura,
obraran ad aventura
en alquna malautia,
que no y saubran pendre via (pendre, prendre)
certa, veraya ni fina,
segon l'art de mediscina; (medissina; medicina)
et al malaute prometran
qu'el per cert del mal lo guerran, (guerirán, curarán, sanarán)
per so que ls pague largament.
E quant els an tirat l'argent, (argent, argén, AG, plata, dinés)
fan lor compte; si val, valha,
o si que no, no m'en calha.
E dono bevenda mortal
en loc de la medicinal;
o faran autra bauzia,
que sie us vezo malautia (siu (B)
e sabo que no s pot curar
o qu'el no y podo cosselh dar,
pendran sobre se la cura,
tot per avareza pura:
et abans no y toquarian
entro que be pagat sian.
E faran vos un temps muzar
et en fol vostre argent gastar;
e quan tot er fag en derier,
no y conoysseretz melhorier. (no hi coneixeréu millora o milloría)
Et ayssi murtrisson la gent (a així, aixina assessinen a la gen)
e la raubo de lor argent. (y la roben dels seues dinés)

II.
Ayssi parlan li maldizen.

Ara m dizon li maldizen:
"No ns potz ges escapar tan gen,
quar ab sol qu'ab nos estias,
nos t'aurem pro guerentias
qu'an dig per les fols castiar
qu'amors tol mays que no vol dar, (tol : trau, pren; v. tollere, toldre)
e ses far socors ni plazer
dona trebalh e desplazer:
don trobaras, ab qu'enquieyras,
dis d'aquest' amor ses temer:
"Mas per so m'en vuelh estener,
qu'amors tol mays que no vol dar,
qu'ie l vey per un be cent mals far,
e mil pezars contr' u plazer;
et anc no dec joy ses trebalh:
mas cum ja vuelha so egalh,
qu'ieu no vuelh son ris ni son plor,
pueys no n aurai gaug ni dolor, (pos no ne tindré - hauré - goch ni doló)
sivals no l seray mals ni bos,
e lays m'estar dezamoros."

Respon Matfres als maldizens.

"Per Dieu, non agra 'n Riambautz
razo, que fos ta mal azautz 
que s prezes a mal dir d'amors
que l avia fag tantas honors.
Empero l dig testimoni,
que fetz ab cor malenconi,
no val ges, de dreg, una glan, (una bellota, billota, aglan, glan)
si gardatz so que dis denan
en cela mezeyssa canso. (mateixa)
Dieus, quan tost oblidat li fo
qu'el avia dichas grans lauzors (qu'ell habíe dit : dites grans loors)
dels bes quez om pren per amors,
et avia 'n dig enayssi ver:
"Pero be say, si m dezesper, (pero be sé, si me desespero)
que l mielhs de pretz y dezampar,
qu'amors fa ls melhors melhorar (qu'amor fa als millós millorá)
e ls pus malvatz pot far valer,
e sab far de volpilh vassalh
e l dezavinent de bon talh,
e don' a mans paubres ricor;
e pus tant y trop de lauzor,
ieu soy tan de pretz eveios
que ben amera, si amatz fos."
Pus doncz amors ta fort lauzet,
si pueys tantost amor blasmet,
e de so qu'ac ben dig dis mal,
sos testimoni re no val,
qu'es contraris a se mezeys,
segon que dizon nostras leys.
E 'n Aymeric de Pegula (Pegulha, Pegulhan; Aimeric)
ditz reprenden cel qu'aysso fa: (va di reprenén al que aixó fa)
"Qu'aycel que si mezeys desment (si mateix)
del be qu'a dig, no m'es parvent,
pueys qu'es trobatz ben dizen fals,
que l deiam creyre dizen mals."

Ayssi parlon li maldizen.

"Que dizetz," dizo lh mal parlier,
"a'n Peir Vidal, le cavayer, (Peire Vidal, antepassat de Nachet S. V.)
que per amor trebalhec tan
e per amors pres mal e dan,
e ne clamec de trascio, (y ne va clamá, queixá de traissió)
per que dis en una canso:
"A vos mi clam, senhor,
de mi dons e d'amor,
quar me fizava en lor,
mi fan vieure ab dolor,
per be e per honor
qu'ay fag a la gensor, (que hay fet a la mes genta : gentil, maja)
que no m val ni m'acor."

Respon Matfres als maldizens.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

"Ad aquest vos dic ieu breumen
per que ges ieu non daria
un plom en sa guerentia;
quar per falsetat proada
li fo la lenga mermada, (la llengua tallada, mermada, P. Vidal)
per que'n dis d'aquesta razo
le bos morgues de Montaudo (le moine de Montaudon, Monges)
en un dechat qu'el compilec,
on seyze trobadors blasmec:
"Peyre Vidal es le derriers,
que non a sos membres entiers,
et agra l obs lenga d'argen,
al vila qu'era peliciers, (pellicer; pellissé, pelletaire)
quez anc pus se fe cavaliers
non ac pueys membransa ni sen."

Ayssi parlon li maldizen.

Aras dizon li maldizen:
"Aquo mezeys podem proar (aixó mateix podem probá)
per un autre gueren tot clar, (per un atra garantía)
que fo mot savis e mot bos
e blasmec en soas cansos
amors: aysso fo en Folquetz
que dis en un cantar que fetz
dels fals semblans qu'amors adutz: 
“Amors, per so mi soy ieu recrezutz
de vos servir, que mays no n auray cura; (auré, hauré, tindré)
qu'ayssi cum pus pres' hom layda penchura, (fea pintura)
quan li's de luenh, que quant li's pres vengutz,
prezav' ieu mays vos quan no us conoyssia:
e s'anc re vuelc, mays n'ay que non volia; (vach voldre, volé)
qu'ayssi m'es pres cum al fol queridor
que dis qu'aurs tot fos quant el toquaria." (Rey Midas; or)

Respon Matfres als maldizens.

"Ad aquesta guerentia
vos dic qu'en Folquetz fetz clamor
el dig cantar de fals' amor,
e declarec s'ententio (y va declará sa - la seua - intensió)
en cela mezeyssa quanso, (an aquella mateixa cansó)
don dis iratz e somogutz:
"Ab bel semblant que fals' amor adutz,
s'atray vas lieys fols aymans e s'atura,
quo l papalhons qu'a tant fola natura (papallona; mariposa)
que fier el foc per la clartat que i lutz: (que acabe al foc)
per qu'ieu m'en part e sigray autra via, (partixco; seguiré)
sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria, (partiría)
e sigray l'ayp de tot bo suffridor (patidó; v. suffrir)
que s'irays fort si cum fort s'umilia."
En Folquetz doncx entendia
en la dicha canso mal dir
de fals' amor, la qual esdir
ieu no vuelh de mals ni d'errors,
quar fals' amor non es amors
ni fals sestiers non es sestiers
segon que dizon nostras leys;
mas de ver' amor el mezeys
dis que falhiment non pot far,
que mays en fari' a blasmar,
si fezes lunh' error o mal,
quez un' autr' aytant quan mays val:
don dis az est' amor tot gent:
"Mas vos no m par puscatz far falhiment;
pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz,
tant quant val mays tan n'es pus encolpatz,
qu'e la valor pueia colp' e deyssen.
E sitot hom perdona l forfaytura,
ja del blasme no l sera fagz perdos,
quar cel rema e malas sospeyssos,
qu'a mans ment cel que vas un desmezura." 

Ayssi parlan li maldizen.

Encaras dizo l'enveios
que tant blasmon los amoros:
"Nos avem un autre gueren,
qu'a digz mals d'amors per un cen
no n a dig dels autres negus;
auiatz doncx qu'en dis Marcabrus:
"Fams ni mortaudatz ni guerra
no fan tant de mal en terra
que amors qu'ab engan serra.
Escoutatz! (escoltéu!)
Quan vos veyra sus la bera,
non sera sos huelhs mulhatz." (sons ulls bañats; mullats)


Respon Matfres als maldizens.

“Ar, senhors, sia ieu escoutatz! (Ara, siñós, siga yo escoltat!)
Anc en Marcabrus non ac par
de mal dire, per que no m par
quez el sia dignes de fe,
quar d'amor no poc saber re,
quar dona lunh temps non amec
segon qu'el mezeys cofessec (segons qu'ell mateix va confessá)
en aquel mezeys cantar cert,
e dis ayssi tot ad ubert:
fon engendratz en tal luna
que sab d'amor que s'esgruna. 
Escoutatz!
Pero anc non amec una
ni d'autra non fon amatz."

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

martes, 22 de septiembre de 2026

Vivier, Viver, Vogar, Vol, Voluntat, Volontat, Volatge, Volon, Voluntos, Volentos, Voluntairos, Volontairos - Malvoledor

Vivier, Viver, s. m., lat. vivarium, vivier, marais.
La rana chant' el vivier.
Marcabrus: Al departir.
La grenouille chante au vivier.
Aqui a aigua dousa, peihs en viver.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2.
Là il y a eau douce, poisson en vivier.
CAT. Viver. ESP. Vivero. PORT. Viveiro. IT. Vivaio. (chap. Vivero, viveros; bassa, basses; bassota, bassotes; basseta, bassetes.)

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes

Vogar, v., de l'all. vogen, voguer.
Voyez Denina, t. III, p. 87.
Am rems et am vela s' en van a mays vogar.
En la barca l' an mes, e vogan a gran forsa.
V. de S. Honorat.
Avec rames et avec voile ils s'en vont à plus voguer.
Dans la barque l'ont mis, et voguent à grande force.
Annero a terra, en la barca vogant.
Hist. de la Bible en provençal, fol. 69.
Allèrent à terre, voguant en la barque.
CAT. ESP. Bogar. Port. Vogar. IT. Vogare. (chap. Bogá o vogá; remá.)

Lo agüelo y lo Mar.  Ernest Hemingway.

Vol, s. m., vouloir, volonté.
Greu fa de si meteis son vol
Aisel que a sobresenhor.
Amanieu des Escas: Dona per.
Difficilement fait de soi-même sa volonté celui qui a supérieur.
ANC. FR.
Quand par fortune ou par le vueil des cieux. Ronsard, t. I, p. 719.
Le retardement qu'elles souffrent en ces terrestres lieux est contre leur vueil.
Camus de Bellay, Diversités, t. 1, fol. 423.

2. Voluntat, Volontat, s. f., lat. voluntatem, volonté.
Fug mon sen, e sec ma voluntat.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
Je fuis mon sens, et je suis ma volonté.
En son testament et en sa darrera voluntat. Cout. de Condom.
(chap. A son testamén y a sa radera voluntat.)
Dans son testament et dans sa dernière volonté.
Loc. Seinher, a vostra volontat
Faitz d' els e de me, dis Taulat.
Roman de Jaufre, fol. 70.
Seigneur, à votre volonté faites d'eux et de moi, dit Taulat.
Prov. Il voluntatz val lo fach mantas ves.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
La volonté vaut le fait maintes fois.
ANC. FR. En la volentet au seigneur.
Charte de 1237. Carpentier, pr. de l'Hist. de Cambray, p. 27.
CAT. Voluntat. ESP. Voluntad. PORT. Vontade. IT. Volontà, volontate, volontade. (chap. Voluntat, voluntats.)

3. Volatge, s. m., vouloir, volonté.
Cil que s' amistat me mes
El cor ab un ferm volatge. 
H. Brunet: Era m nafron.
Celle qui son amitié me mit au coeur avec un ferme vouloir.

4. Volon, adj., volontaire, désireux, disposé.
Amar l' aus ieu et aver cor volon.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Aimer je l'ose et avoir coeur désireux.
Quan si m tolc, no m laisset re
Mas desirier e cor volon.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Quand elle me ravit ainsi, elle ne me laissa rien que désir et coeur disposé.

5. Voluntos, Volentos, adj., désireux, volontaire, disposé.
Mout en fora plus volentos.
G. Adhemar: S' ieu conogues.
Moult j'en serais plus désireux.
Ab los premiers s' es crozatz voluntos.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Avec les premiers il s'est croisé volontaire.
La donna fon per ver dels deniers voluntosa. V. de S. Honorat.
La dame fut pour vrai des deniers désireuse.
Adv. Ieu dirney me volentos
Fort e espes.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Je me repus volontiers fortement et copieusement.
ANC. FR. Afin que icelle... fust plus enclinée et voulenteuse envers le suppliant.
Lett. de rém. de 1477. Carpentier, t. III, col. 1198.

6. Voluntairos, Volontairos, adj., volontaire, désireux, de bonne volonté.
S' es volontairos
De vostr' amic lauzar.
Amanieu des Escas: El temps de.
Si vous êtes désireux de louer votre ami.
Mandament voluntairos. 
Guillaume de Berguedan: Ar el mes.
Commandement volontaire.
ANC. FR. Furent tous voulentarieux à celle besongne.
Monstrelet, t. II, fol. 126.
ANC. CAT. Volenteros. IT. Volontarioso, volontaroso.

7. Voluntairi, adj., lat. voluntarius, volontaire, désireux, de bonne volonté.
Abdurat, de batalha voluntairis. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.
Endurci, de bataille désireux.
La vendition de tals bens que si fa voluntaria.
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 255.
La vente de tels biens qui se fait volontaire.
CAT. Voluntari. ESP. PORT. Voluntario. IT. Volontario. (chap. Voluntari, voluntaris, voluntaria, voluntaries.)

8. Voluntados, adj., désireux.
Aysi fa Amors correr vas sas preyzos
Sels qu' atroba d' amar voluntados. 
P. Espagnol: Entre qu' om.
Ainsi fait Amour courir vers ses prisons ceux qu'il trouve d'aimer désireux.

9. Voluntier, Volentier, adj., de bonne volonté, empressé, disposé.
Al sieu voler vuelh m' aia voluntier,
Sol qu' una vetz l' aia 'l mieu voluntiera.
G. Pierre de Cazals: A trop.
Au sien vouloir je veux qu'elle m'ait empressé, pourvu qu'une fois je l'aie empressée au mien.
- Adv. Volontiers.
Volentier la recebon. L' Avangeli de li quatre semencz.
Volontiers la reçoivent.
Partira m' en, si pogues, voluntiers.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amor.
Je m'en séparerais, si je pouvais, volontiers.
ANC. ESP. Castigaba el pueblo, oian lo volenter.
Loores de Nostra (nuestra) Señora, cop. 48.
ANC. CAT. Volenter. IT. Volonteroso.

10. Voluntierament, Volonteiramen, Volentieiramen, adv., volontairement, volontiers.
Tot responderon mantenen:
Seigner, mot volentieiramen.
Un Troubadour Anonyme: El nom de.
Tous répondirent aussitôt: Seigneur, moult volontiers.
Amics, molt volonteiramen
Vos darai armas e destrier.
Roman de Jaufre, fol. 8.
Ami, moult volontiers je vous donnerai armes et destrier.
Braces,... aquo qu' el cor ama,... voluntierament estrenho.
Eluc. de las propr., fol. 48.
Les bras,... ce que le coeur aime,... volontiers étreignent.
IT. Volonterosamente. (chap. Voluntariamen. ESP. Voluntariamente.)

11. Voler, v., vouloir, désirer.
Ses voler
Del sieu pople decazer.
G. Riquier: Ancmais per.
Sans vouloir du sien peuple déchoir.
Me vuelh en cantan esbaudir.
B. de Ventadour: En aquest.
Je me veux en chantant réjouir.
Tolre volguesses. Titre de 960.
(chap. Toldre vullgueres; traure, pendre, v. lat. tollere.)
Qu'enlever tu voulusses.
Si vuol passar la mar,
Pren un tal governador.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
S'il veut passer la mer, il prend un tel pilote.
Vulhatz ma companhia
Aissi cum ieu volria
Vos e vostr' amistat.
Berenger de Palasol: Ab la fresca.
Veuillez ma compagnie ainsi comme je voudrais vous et votre amitié.
Ieu volgra, si Dieus o volgues.
(chap. Yo voldría, si Deu u vullguere.)
P. Cardinal: Ieu volgra.
Je voudrais, si Dieu le voulait.
Per que m vueilh alegrar chantan.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 
C'est pourquoi je me veux réjouir en chantant.
- Pouvoir.
Son coutel, s' ieu no l' afil,
Non vol taillar, al fosil.
Marcabrus: Aissi m te.
Son couteau, si je ne l'afile au fusil, ne veut pas couper.
- Recevoir, prendre.
Nostre, vostre, que no volon s en la fi. Gramm. provençal.
Nôtre, vôtre, qui ne veulent pas s à la fin.
- Être dans le cas, devoir.
Una ast' i deu esser messa per senial, per aco que tuit home sapian qu' ela vol esser venduda. Trad. du Code de Justinien, fol. 40.
Une lance y doit être mise pour signal, pour cela que tous hommes sachent qu'elle veut être vendue.
Loc. Si us desplatz quar vos voill be. 
R. Bistors: A vos.
S'il vous déplait parce que je vous veux du bien.
Tota sazos volia mal a 'N Bertran. V. de Bertrand de Born.
(En) toute saison il voulait mal au seigneur Bertrand.
Cors vol dire trebal, et arma, repaus. Liv. de Sydrac, fol. 70.
Corps veut dire tracasserie, et âme, repos.
Vol qu' ieu chant, vuelha o no,
Silh que m' a tengut en preizo.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Elle veut que je chante, que je veuille ou non, celle qui m'a tenu en prison.
Ja pueis no us en volrai.
Pierre de Barjac: Tot francamen.
Jamais après je ne vous en voudrai.
Subst. Foron ferm en vos tug mey voler.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Furent fermes en vous tous mes vouloirs.
Part. pas. Es hom miells desiratz e volgutz.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
Est homme mieux désiré et voulu.
Autafort,
Qu' ieu ai rendut
Al senhor de Niort,
Car l' a volgut.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Autefort, que j'ai rendu au seigneur de Niort, parce qu'il l'a voulu.
Loc. Ni es amatz per ren ni pot amar
Ni ben voler, ans es totz ben volgut.
G. Riquier: Fortz guerra.
Ni n'est aimé pour rien ni (ne) peut aimer ni bien vouloir, mais il est tout bien voulu.
Deu esser aziratz
E mal volgutz per tota gen.
Rambaud de Vaqueiras: Ges om pres.
Doit être haï et mal voulu par toute gent.
Ai ne vist amat ses dar,
E mal volgut ab molt donar.
G. Adhemar: Ieu ai ja vista.
J'en ai vu aimé sans donner, et mal voulu avec beaucoup donner.
ANC. FR. Veuill que tu en ordennes et faches tout à ta volenté.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 248.
Vous voel jou faire un moult bel don.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 72.
Li enseigna moult de bones paroles, mès il ne le volt croire. Joinville, p. 97.
Nous aions volut. Tit. de 1318. Arch. du Roy., reg. 46, pièce 130.
Voyez Ben, Mal.
CAT. Voler. IT. Volere. (chap. Voldre : vull, vols, vol, volem, voléu, volen; vullgut, vullguts, vullguda, vullgudes; volgut, volguts, volguda, volgudes; voldré; voldría; si yo vullguera.)

12. Benvolensa, Bevolensa, s. f., lat. benevolentia, bienveillance, affection, amitié, bonté.
Non es misericordia aqui ont non es bevolensa. Trad. de Bède, fol. 67.
N'est pas miséricorde là où n'est pas bienveillance.
Mi ten corals benvolensa.
Blacasset: Ben volgra.
Me retient sincère affection.
ANC. FR. Comme si c'estoit une bénévolence paternelle contractée pour l'affection commune envers la patrie.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 172.
Dont supplions que ta bénivolence
N'en preigne fors ce que le cueur en pense.
J. Marot, t. V, p. 208.
CAT. Benevolensa, benivolensa. ESP. PORT. Benevolencia. IT. Benevolenza, benivolenza. (chap. Benevolensia, benevolensies.)

13. Benvolent, Bevolent, Benvolen, Bevolen, adj., lat. benevolentem,
bienveillant, affectionné.
Que m siatz, dona, bevolens.
Albert de Sisteron: Ab joy comensa.
Que vous me soyez, dame, bienveillante.
Substantiv. Am selhs bonamen
Qui son siei benvolen.
Pons de Capdueil: Sitot los.
J'aime bonnement ceux qui sont ses affectionnés.
ANC. FR. Pour si bon et si bénivolent. Monstrelet, t. III, fol. 72.
IT. Benivolente. (chap. Benevolén, benevolens, benevolenta, benevolentes. ESP. Benevolente.)

14. Desbenvolenza, s. f., malveillance, inimitié.
Digna fora de ma desbenvolenza.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
Digne elle serait de mon inimitié.

15. Desvoler, v., ne pas vouloir, rejeter, dédire.
Desvol so que l' a plagut.
Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.
Rejette ce qui lui a plu.
Son voler non desvolria.
Aimeri de Peguilain: Pois que.
Son vouloir je ne dédirais pas.
ANC. FR. Un obstiné qui une mesme chose
Veut et déveut cent fois en un instant.
Saint-Gelais, p. 4.
Puisque la mère Dieu le velt,
Ne li doit mie desvoloir.
Conte du prestre qui savoit chanter la messe.
ANC. CAT. Desvoler. IT. Disvolere. (chap. Desvoldre : no voldre, rechassá.)

16. Envolontos, adj., résolu, déterminé.
Siam envolontos d' aver l' onor e 'l fieu
Que han totz los cors sancs que moriron per Dieu.
V. de S. Honorat. 
Soyons résolus d'avoir le patrimoine et le fief qu'ont tous les corps saints qui moururent pour Dieu.

17. Malvolensa, s. f., lat. malevolentia, malveillance, inimitié.
Sai, ses duptar,
Que n' aurai malvolensa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Je sais, sans douter, que j'en aurai inimitié.
ANC. FR. Jà soit ce que je en aie vostre maleweillance.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.
Non pas par malivolence. Monstrelet, t. I, fol. 173.
ANC. CAT. Malvolença. ESP. PORT. Malevolencia. IT. Malivolenza, malivoglienza.
(chap. Malevolensia, malevolensies; malvolensa, malvolenses; enemistat, enemistats.)

18. Malvolent, Malvolen, adj., lat. malevolentem, malveillant, ennemi.
Tos temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme.
Durand, tailleur de Paernes: En talant ai.
En tout temps je serai malveillant et inique envers le roi Jaimes (Jacques).
Substantiv. Ja n' auras tu malvolens.
Giraud de Borneil: S' ara no.
Désormais tu en auras ennemis.
ANC. CAT. Malvolent. (chap. Malvolén, malvolens, malvolenta, malvolentes; enemic, enemics, enemiga, enemigues.)

19. Malvoledor, s. m., malveillant, ennemi.
Perdonnar ab bon cor a sos malvoledors. V. et Vert., fol. 44.
Pardonner de bon coeur à ses ennemis.

martes, 2 de junio de 2026

Soler, Solfa, Solfre, Sulpre, Solpre, Sollicitar

Soler, v., lat. solere, souloir, avoir coutume.
Tu qui m sols goernar. Poëme sur Boèce. 
(chap. Tú que me sols goberná.) 
Toi qui as coutume de me gouverner.
Adoncs solia ieu pensar
Cum mi pogues d' amor jauzir.
B. de Ventadour: En abril. 
Alors je soulais penser comment je pourrais me réjouir d'amour.
ANC. FR. Les grevoit plus et apressoit plus que leur anemi ne soloient faire.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 211.
Et tel vie seulent mener
Cil qui s'entremetent d'amer.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 166.
CAT. ESP. Soler. PORT. Soer. IT. Solere. (chap. Solé o soldre : solgo, sols, sol, solem, soléu, solen. An este verbo li passe com a volé o voldre, pugué, moldre, y al antic verbo toldre, tolre, del latín tollere, traure, pendre.)
 
Solfa, s. f., solfège, terme de musique.
Tota la solfa sai e los set mudamens.
(chap. Tota la solfa sé y los set (sat, siat) mudamens o cambiamens.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tout le solfège je sais et les sept changements.
CAT. ESP. (solfeo) PORT. IT. Solfa. (chap. Solfa, com lo hotel - restaurán de Beseit, solfes; solfeo; v. solfejá.) 
 
Mon rebisyayo de casa Solfa. Cuan eixíe al carré se veu que die: ¡Quin sol fa!  y hala pos casa solfa. No li sabíe mal perque va fé pintá un ángel al cap de les escales en un pergamino de solfa. Ñan dones que a Beseit me conten que entraben a la entrada de la casa per a vórel.
 
Solfre, Sulpre, Solpre, s. m., lat. sulfurem, soufre.
Solfre et argen viu mesclat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Soufre et vif-argent mêlés.
Lo sulpres eis de folzers que cazo sobre las rocas e las ardo e las esqualfo; aqui esdeven sulpres. Liv. de Sydrac, fol. 47.
Le soufre sort des foudres qui tombent sur les roches et les enflamment et les échauffent; là vient soufre.
Can lo focs s' alumpna e 'l solpres es fondutz. Guillaume de Tudela.
Quand le feu s'allume et le soufre est fondu.
CAT. Sofre. ESP. Asufre (azufre). PORT. Xofre. IT. Solfo. (chap. sofre, sofres; v. ensofrá, per ejemple, la viña, alguns abres fruitals. Cremá la mecha de sofre a dins del carretell. Yo ne vach cremá una al institut de Valderrobres, al lavabo de les chiques. Ah, chiquets, quín tuf y fumarrines eixíen d'allí, pareixíe que los dimonis del infern estaben adins.)

cojón de gato, vi, colló de gat

 

2. Solpros, adj., lat. sulphurosus, sulfureux.
Terra solproza e pudens. V. et Vert., fol. 102.
(chap. Terra sulfurosa o sulfúrea y pudenta.)
Terre sulfureuse et puante.
CAT. ESP. (sulfúreo) PORT. IT. Sulfureo. (chap. Sulfurós, sulfurosos, sulfurosa, sulfuroses; sulfúreo, sulfúreos, sulfúrea, sulfúrees.)

Yo ne vach cremá una (mecha de sofre) al institut de Valderrobres, al lavabo de les chiques.
 
3. Sulphurenc, Sulfurenc, adj., lat. sulphurantem, sulfureux.
Ethna es un mont respirant... foc sulfurenc. 
Aygas..., algunas sulphurencas.
Eluc. de las propr., fol. 158 et 150.
L'Etna est un mont exhalant... feu sulfureux.
Eaux..., aucunes sulfureuses.
 
4. Sulphureitat, s. f., sulfurosité, état de ce qui a le goût, la nature du soufre.
Per mixtio ab malas qualitats, com es sulphureitat.
Eluc. de las propr., fol. 88.
Par mixtion avec mauvaises qualités, comme est sulfurosité.
 
Sollicitar, v., lat. sollicitare, solliciter.
Quan Guillen... l' en sollicitera.
(chap. Cuan Guillermo... lay (la hi) solisitará. Este títul en chapurriau del 1059 se entén prou be; se pot referí a un castell, que un castellá o catalá té en feudo de Guillermet.)
Tit. de 1059. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230.
Quand Guillaume... l'en sollicitera.
CAT. Sollicitar (N. E. ¿Raynouard no encontraba la palabra dividida o con la L geminada?). ESP PORT. Solicitar. IT. Sollicitare, sollecitare. (chap. Solisitá : solisito, solisites, solisite, solisitem o solisitam, solisitéu o solisitáu, solisiten; solisitat, solisitats, solisitada, solisitades; solisitaré; solisitaría; si yo solisitara un castell o fortalesa a un catalá o castellá meu, y no me 'l vullguere entregá, ñauríe guerra y escampamén de sang.)
 
si yo solisitara un castell o fortalesa a un catalá o castellá meu, y no me 'l vullguere entregá, ñauríe guerra y escampamén de sang

 

2. Sollicit, adj., lat. sollicitus, soigneux, attentif.
Cove qu' el fleubotomador sia fermat e sia sollicit en totas aquestas causas.
Trad. d'Albucasis, fol. 53.
Il convient que le phlébotomiste soit ferme et soit soigneux en toutes ces choses.
CAT. Sollicit. ESP. (solícito) PORT. Solicito. IT. Sollicito. (chap. Solísit, solisits, solísita, solísites; atento; cuidadós.) 

 

3. Sollicitador, s. m., lat. sollicitator, solliciteur.
Avocat ni sollicitador. Fors de Béarn, p. 1076.
Avocat et solliciteur.
CAT. Sollicitador. ESP. PORT. Solicitador. IT. Sollicitatore, sollecitatore.
(chap. Solisitadó, solisitadós, solisitadora, solisitadores.)

 

4. Sollicitut, s. f., lat. sollicitudo, sollicitude.
Prenetz las vostras armas am sollicitut. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Prenez les votres armes avec sollicitude.
CAT. Sollicitut. ESP. Solicitud. PORT. Solicitude. (chap. Solisitut o solissitut, solisituts o solissituts, per ejemple les que se van presentá al Gobern de Aragó.)
 
amics del chapurriau, Zaragoza, Saragossa
 
Soloecisme, s. m., lat. soloecismus, solécisme. 
Voyez Sosip. Charisii Inst. gram., lib. IV, col. 239. Ed. Putsch.
Soloecismes, es vicis que s fay en oratio. Leys d'amors, fol. 104.
Solécisme, c'est vice qui se fait dans le discours.
CAT. Solecisme. ESP. PORT. IT. Solecismo. (chap. Solecismo, solecismos : errada a una frasse, a la sintaxis; fallo de concordansia entre sujeto y predicat, falta de alguna prepossisió, etc.)