Mostrando las entradas para la consulta váter ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta váter ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de noviembre de 2025

Portulaca - Posicio - Enterpositiu

Portulaca, s. f., lat. portulaca, pourpier, sorte de plante.

Portulaca es... linitiva, humectativa..., val contra constipacio.

Cum so... portulaca, solatri e semlans.

Eluc. de las propr., fol. 220 et 104.

Le pourpier est... lénitif, humectatif..., il vaut contre constipation.

Comme sont... pourpier, solandre et semblables.

(chap. Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén (constipacio, com encara se diu en rumano, constipat, fransés constipation) y contra la inflamassió del sistema urinari dels pixapins.)

Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén

Posicio, Positio, s. f., lat. positio, position, situation.

La penultima es longa per positio.

(chap. La penúltima es llarga per posissió.)

Leys d'amors, fol. 11.

La pénultième est longue par position.

Que la posicio del membre sia posicio am la qual sia asegurada la dolor.

Trad. d'Albucasis, fol. 57. 

(N. E. Me pregunto si algún catalanoparlante entenderá esta frase en occitano o plana lengua romana.)

Que la position du membre soit position avec laquelle soit fixée la douleur.

CAT. Posició. ESP. Posición. PORT. Posição. IT. Posizione. 

(chap. Posissió 69, les posissions del Kamasutra.)

2. Positiu, adj., lat. positivus, positif. 

Subst. Positius es aquel que no pren l' una forma d' autre, mas que el mezeys se pauza. 

Leys d'amors, fol. 49. 

Le positif est celui qui ne prend pas l'une forme d'autre, mais qui 

lui-même se pose. 

CAT. Positiu. ESP. PORT. IT. Positivo. 

(chap. Positiu, positius, positiva, positives.)

3. Ponent, s. m., lat. ponentem, ponent, couchant, ouest.

De levant entro a ponent.

(chap. De Lleván hasta Ponén; la franja del meu cul ponén.)

V. de S. Honorat.

De levant jusqu'à couchant.

Levan, grec e trasmontana

Maestre, ponent.

Brev. d'amor, fol. 41.

Levant, grec et tramontane, mistral, couchant.

CAT. Ponent. ESP. Poniente. IT. Ponente. (chap. Ponén : Oeste.)

4. Pondre, v., lat. ponere, pondre, faire des oeufs.

Irunda... nul auzel manjant carn pon doas vetz l' an, sino ela.

(chap. Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella.)

Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella

 

Eluc. las propr., fol. 278.

Hirondelle... nul oiseau mangeant chair ne pond deux fois l'an, sinon elle.

Part. pas. Cant l' estrus a post son huou.

(chap. Cuan l' avestrús ha post son ou; lo seu ou. Ara men fotría un en una barra de pa de mich.) 

Naturas d' alcus auzels.

Quand l'autruche a pondu son oeuf.

ANC. FR. Alcyons,... pounent et esclouent leurs petits lez le rivaige.

Les cocques des deus oeufs jadis ponnus et esclous par Leda.

Rabelais, liv. V, ch. 6 et 10.

CAT. Pondrer. ESP. Poner. PORT. Pôr. IT. Porre. 

(chap. Pondre: pong, pons, pon, ponem, ponéu, ponen; post, posts, posta, postes; pongut, ponguts, ponguda, pongudes.)

5. Postillar, v., apostiller, annoter.

Maestre de theologia que tota la Biblia postillet utilmen.

(chap. Maestre o mestre de teología que tota la Biblia va apostillá útilmen. Bonifaci o Bonifacio Ferrer va traduí la Biblia al valensiá; sol quede la radera fulla, aon fique ben cla que está en llengua valensiana. Lo cafre aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal té una réplica facsímil penjada al váter, no sigue que se quedo algún día sense papé pera torcás la franja.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 187.

Maître dé théologie qui toute la Bible apostilla utilement. 

ESP. Postilar (apostillar). PORT. Postillar. IT. Postillare. 

(chap. Apostillá, fé apostilles o notes; postillá: apostillo, apostilles, apostille, apostillem o apostillam, apostilléu o apostilláu, apostillen; apostillat, apostillats, carta o lletra apostillada, apostillades; si yo tinguera una llapissera, cuántes coses apostillaría; apostillaré; si yo apostillara.)

6. Appozicio, Appositio, Apositio, s. f., lat. appositio, adjonction, apposition. 

Haia plex diferens per appozicio de diversitat.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Ait plis différents par apposition de diversité.

- Figure de grammaire.

Appositios es ajustamens de dos noms sustantius ses tot meia.

(L' apossisió es ajuntamén de dos noms sustantius sense cap nexo  - mediadó.)

Ajustatz per apositio.

Leys d'amors, fol. 127 et 12. 

L'apposition est l'union de deux noms substantifs sans aucun médiateur.

Unis par apposition.

CAT. Aposició. ESP. Aposición. PORT. Apposição. IT. Apposizione.

(chap. Aposissió, ajuntamén, unió.)

7. Aponher, Apondre, v., joindre, unir, atteindre, parvenir, redoubler d'efforts, apposer. 

Anc malvestatz en vos no poc caber, 

Ni nulhs mals ayps acostar ni apondre. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Oncques méchanceté en vous ne put contenir, ni nulle méchante qualité aborder ni atteindre. 

Auzit ai dir que vassals, pos desreia, 

Deu aponher tan tro fassa colp onrat. 

Raimond de Miraval: Dona ben sai. 

J'ai ouï dire que vassal, depuis qu'il dévie, doit redoubler d'efforts tant jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

M' enseignon qu' ab joi m' aponga.

A. Daniel: Lanquan.

Ils m'enseignent qu'avec plaisir je m'unisse.

Flac cor ab lui non s' apon.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

Lâche coeur avec lui ne s'unit pas. 

Part. pas. Tela poirida ni aposta ni cozida ni traucada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Toile pourrie ni rejointe ni cousue ni trouée. 

Adonc cant no son apostas, son doas dictios.

Leys d'amors, fol. 12. 

Alors quand elles ne sont pas apposées, elles sont deux mots.

ANC. ESP. Aponer. IT. Apporre.

8. Apostiza, s. f., apposition, rapprochement.

Vescoms..., zo es apostiza de ves e de coms.

Gramm. provençal. 

Vicomte..., c'est rapprochement de vi et de comte.

9. Apostit, adj., du lat. apositus, postiche, faux, usurpateur, intrus.

Reis apostitz, Marselha us ochaisona. 

Giraud de Luc: Ges sitot m'ai. 

Roi intrus, Marseille vous accuse.

Pels amadors apostitz.

B. Martin: Companho. 

Par les amants faux.

Ricx malvatz de pretz apostitz.

Arnaud de Cotignac: Mout desir.

Riche méchant de mérite usurpateur.

ANC. ESP. Apostizo. (MOD. Postizo.) (chap. Postís, postisos, postisa com una peluca, postises com unes peluques de shaolín.)

10. Apostura, s. f., adjonction, application.

Ses apostura de mays o de plus.

Leys d'amors, fol. 49.

Sans application de davantage ou de plus.

11. Aposturar, v., adjoindre, réunir.

Per aytal adjectio, so es per aposturar. 

Leys d'amors, fol. 115. 

Pour pareille adjonction, c'est-à-dire pour réunir.

12. Composicio, Compositio, Compozicio, Composition, s. f., lat. compositionem, composition, arrangement.

Dieus en si ha summa simplicitat ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Dieu en soi a suprême unité sans nulle composition.

Final compositio et accordi sobre los dichs contratz.

(chap. Final compossisió y acord sobre los dits contrats; collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún.)

collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún

 

Tit. de 1276, de la cité de Périgueux.

Finale composition et accord sur lesdits contrats.

Far compositions o confections de medicinas.

(chap. Fé composissions o confecsions de medissines.)

Fors de Bearn, p. 1078.

Faire des compositions ou confections de médecines.

- Terme de grammaire.

Ajustar per appositio o per compositio.

Leys d'amors, fol. 101.

Réunir par apposition ou par composition.

CAT. Composició. ESP. Composición. PORT. Composição.

IT. Composizione. (chap. Composissió, compossisions.)

13. Componedor, s. m., compositeur.

Amigables componedors.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. 

Amiables compositeurs.

ANC. CAT. ESP. Componedor (MOD. Compositor). PORT. Compoedor. (chap. Compositó, componedó, compositós, componedós, compositora, componedora, compositores, componedores.)

14. Compondre, Componrre, v., lat. componere, composer, accommoder, arranger, disposer.

En la man senestra non li lec ajostar

Ni componrre los detz.

(chap. A la ma esquerra o zurda ella no li dixe ajuntá ni compondre los dits; acomodá, disposá)

V. de S. Honorat.

En la main gauche elle ne lui permit d'ajuster ni d'accommoder les doigts.

- Terme de grammaire.

So es can se compo, coma descortes.

(chap. Aixó es cuan se compón, com descortés : des + cortés, es un adjetiu o adjetivo compost.)

Leys d'amors, fol. 101.

C'est-à-dire quand il se compose, comme discourtois.

Part. pas. Figura, o es simpla o es composta.

Gramm. provençal. 

Figure, ou elle est simple ou elle est composée. 

ANC. FR. Dist qu'il voloit prouver que Dex ne fust mie divisibles ne départiz en diverses parties ne compost.

Le Liv. de la loi au Sarrazin, p. 97.

CAT. Compondrer. ESP. Componer. PORT. Compôr (compor). 

IT. Componere, comporre. (chap. Compondre, potsé composá: compong, compons, compón, componem, componéu, componen; compost o composat, compostos o composats, composta o composada, compostes o composades.)

15. Compostamen, adv., conjointement.

Hom es 

Faitz de diversas res

Compostamens.

Sazos

Se fa compostamens

Del temps e d' elemens.

Nat de Mons: Al bon rey.

L'homme est fait de diverses choses conjointement.

Saison se fait conjointement du temps et d'éléments.

16. Emposicio, Impositio, Enpozitio, Enposition, s. f., lat. impositionem, imposition, impôt.

Quitis de totas questas e de totas malas enpositions.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

Quitte de toutes questes et de toutes mauvaises impositions.

Metre emposicios... sus sos homes.

Arbre de Batalhas, fol. 102. 

Mettre impositions... sur ses hommes.

- Application.

Hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom.

Nom de la segonda impositio.

Leys d'amors, fol. 41 et 43.

On pourrait bien se tromper dans l'application du nom.

Noms de la seconde imposition.

CAT. Imposició. ESP. Imposición. PORT. Imposição. IT. Imposizione.

(chap. Imposissió, imposissions : algú impose algo, per ejemple lo dialecte ocsitá catalá a Aragó, Valensia, Balears.)

17. Impost, s. m., lat. impositum, impôt, imposition.

Lo impost ho lo carc... mes sus.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422. 

L'impôt ou la charge... mis dessus.

CAT. Imposit. ESP. Impuesto. PORT. IT. Imposto. 

(chap. Impost, impostos; v. imposá: imposo, imposes, impose, imposem o imposam, imposéu o imposáu, imposen; imposat o impost, imposats o impostos, imposada o imposta, imposades o impostes.)

18. Empost, Enpost, adj., lat. impositus, organisé, bâti, constitué.

Cavalliers non es el mia, 

Ni o par, que que hom s'en dia,

Qu' el mon non a plus mal enpost 

Que fezes vilania plus tost.

Roman de Jaufre, fol. 100.

Chevalier il n'est point, et il ne le paraît pas, quoi qu'on en dise, vu qu'au monde il n'y a pas plus mal organisé, qui fît vilenie plus tôt.

- Subst. Contrefait, infirme.

Pueis s' es mes en balans

L' empost e 'l benestans.

Giraud de Borneil: Be m' era bels.

Depuis que s'est mis en balance le contrefait et le bienséant.

19. Enpostamen, adv., adjonctivement, par adjonction.

Alcunas vetz l' habitutz se lia enpostamen am son cazual.

Leys d'amors, fol. 117. 

Aucunes fois l'article se lie adjonctivement avec son régime.

20. Expositio, Expozitio, Espositio, Espozetio, s. f., lat. expositio, exposition, explication.

S. Augusti nos despon en la espozitio del Avangeli.

(chap. San Agustín - Agustí - mos explique a la exposissió del Evangeli - Evangelio.)

V. et Vert., fol. 96.

Saint Augustin nous explique en l'exposition de l'Évangile.

Lor diray l' expozitio

D' est albre d' amor, declaran 

Tot so que ay tocat denan.

Brev. d'amor, fol. 6.

Je leur dirai l'explication de cet arbre d'amour, déclarant tout ce que j'ai touché auparavant.

Las espozetios dels Avangelis.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.

Les expositions des Évangiles.

CAT. Exposició. ESP. Exposición. PORT. Exposição. IT. Esposizione. 

(chap. exposissió, exposissions, explicassió, explicassions).

21. Exponedor, s. m., commentateur, interprète.

Flego, trob bo exponedor de las olimpias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.

Flegon, très bon commentateur des olympiades. 

ANC. ESP. Exponedor. (MOD. comentador, intérprete.) 

(chap. Exponedó, exponedós, exponedora, exponedores; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores; intérprete, intérpretes; interpretadó, interpretadós, interpretadora, interpretadores.)

22. Exponer, Esponer, Expondre, v., lat. exponere, exposer, expliquer, déterminer, donner l'explication. 

Per especificar, expondre e declarar.

Leys d'amors, fol. 118. 

Pour spécifier, exposer et déclarer.

Qui drechamen la espo.

Mathieu de Querci: Tant suy. 

Qui droitement l'explique.

Part. pas. Joan Fabre, ieu ai fach un deman 

A ton fraire, et a m' en ben expos.

T. de B. Carbonel et de J. Fabre: Joan Fabre.

Jean Fabre, j'ai fait une demande à ton frère, et il m'en a bien donné l'explication.

So que dessus vos ay tocat 

E gent expost e declarat.

Brev. d'amor, fol. 18. 

Ce que dessus je vous ai touché et gentiment expliqué et déclaré.

ANC. FR.

Brièment la matère espondre et deviser.

Roman de Berte, p. 6.

ESP. Exponer. PORT. Expôr. IT. Esporre. (chap. Expondre, exposá, explicá, doná la explicassió, determiná.)

23. Dispositio, Despozition, Desposecio, s. f., lat. dispositionem, disposition.

Segon la desposecio de las estelas.

Arbre de Batalhas, fol. 69. 

Suivant la disposition des étoiles. 

Cel qu' es sosmes a la divina dispositio.

Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui est soumis à la disposition divine. 

Derairana dispozition.

(chap. Radera disposissió.)

Statuts de Montpellier, de 1258. 

Dernière disposition.

CAT. Disposició. ESP. Disposición. PORT. Disposição. IT. Disposizione.

(chap. Disposissió, disposissions; v. disposá: disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disposen; disposat o dispost, disposats o dispostos, disposada o disposta, disposades o dispostes.)

24. Desponemens, s. m., exposition, explication.

Los noms e las razos e los desponemens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Les noms et les raisons et les expositions.

25. Desponer, Despondre, v., lat. disponere, disposer, façonner.

Ges la bella qu' ieu plus am no s' albir 

Qu' en re l' ensenh ni 'l casti ni 'l despona. 

Raimond de Miraval: Amors me fai. 

Que la belle que j'aime le plus point ne s'imagine qu'en rien je l'enseigne ni la corrige ni la façonne.

- Expliquer, exposer, signaler. 

Propheta ni apostol en loc non o despo. 

Izarn: Diguas me tu. 

Prophète ni apôtre en (nul) lieu ne l'explique.

Sai que mal lor es 

Quan hom lor ver en cantan lor despon. 

R. Gaucelm de Beziers: A penas. 

Je sais que mal leur est quand leur vérité en chantant on leur signale.

Si col proverbi o despo.

P. Cardinal: Atressi com.

Ainsi comme le proverbe l'explique.

ANC. FR. Vo biauté tesmongne et despont 

Qu'il n' a si bele en tot lo mont.

Roman del conte de Poitiers, v. 175. 

ANC. CAT. Dispondrer. ESP. Disponer. PORT. Dispôr. IT. Disporre. 

(chap. Disposá, dispondre; disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disponen; dispong, dispons, dispón, disponem, disponéu, disponen; disposat, disposats, disposada, disposades; dispost, dispostos, disposta, dispostes.)

26. Deposit, Deposite, s. m., lat. depositum, dépôt.

A far lo deposit.

Fors de Béarn, p. 1094.

A faire le dépôt.

Estrumens que faran de deposite et de regonoissences.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Acte qu'ils feront de dépôt et de reconnaissance.

CAT. ESP. (depósito) PORT. Deposito. IT. Deposito, diposito.

(chap. Depósit, deposits; v. depositá; depósit a una cuenta del bang; depósit de aigua al cap del poble; sisterna, sisternes.)

27. Deposito, s. m., dépôt.

Aquest contratz es appelatz deposito.

Trad. du Code de Justinien, fol. 35.

Ce contrat est appelé dépôt.

28. Depositio, s. f., lat. depositio, déposition.

Que concentisso a la depositio de Hyldebran.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.

Qu'ils consentissent à la déposition de Hildebrand.

CAT. Deposició. ESP. Deposición. PORT. Deposição. IT. Deposizione.

(chap. Deposissió, deposissions; signifique igual declarassió dabán de un juez com evacuassió del ventre, excremens, mes ben dit: caguera, merda.)

29. Deponer, v., lat. deponere, déposer, dégrader.

Qu' el lo toilla del porpal,

E qu' el depona

Lo menscrezens.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes vuoill. 

Qu'il le dépouille de la pourpre, et qu'il dépose le mécréant.

ESP. Deponer. PORT. Depôr. IT. Deporre. (chap. Depondre, deposá, degradá, traure un cárrec. “lo toilla” ocsitá vol di “li trague, li arrebato” ve de tolere, tollere, tolre, que ya se trobe al añ 960, tolra, devedara. 

A Mallorca Miquel Montoro encara fa aná “tondre” les ovelles, esquiláles, o sigue, traurels la llana. Conjugassió: yo depong, depons, depón, deponem, deponéu, deponen; deposo, deposes, depose, deposem o deposam, deposéu o deposáu, deposen; depost, depostos, deposta, depostes; deposat, deposats, deposada, deposades.)

30. Depositari, s. m., lat. depositarius, dépositaire.

Depositaris et commanditaris.

(chap. Depositari y comandatari.)

Fors de Béarn, p. 1081.

Dépositaire et commanditaire.

CAT. Depositari. ESP. PORT. IT. Depositario.

(chap. Depositari, depositaris, depositaria, depositaries; de dinés, documens com un testamén, etc; comandatari, comandataris, comandataria, comandataries.)

31. Depositar v., déposer.

Part. pas. Realmen depositada la soma. 

(chap. Realmen depositada la suma.)

Fors de Béarn, p. 1085.

La somme réellement déposée.

CAT. ESP. PORT. Depositar. IT. Depositare, dipositare.

(chap. Depositá: deposito, deposites, deposite, depositem o depositam, depositéu o depositáu, depositen; depositat, depositats, suma depositada, sumes depositades.)

32. Deponen, s. m., lat. deponentem, déponent, terme de grammaire latine.

En romans non havem deponen.

(chap. En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén; a Aragó no tenim cap franja de Ponén, si acás la franja del meu cul ponén, y no pressisamen un ou blang.)

En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén

Leys d'amors, fol. 74.

En roman nous n' avons pas de déponent.

CAT. Deponent. ESP. Deponente, PORT. Depoente. IT. Deponente. 

(chap. Deponén.)

33. Oppozitio, s. f., lat. oppositio, opposition, résistance.

Fan falsas oppozitios e fan falsas letras per greviar e per trebalhar a tort los autres. (N. E. greviar, greuge, agravi, agravio, agravios.)

V. et Vert., fol. 15.

Font de fausses oppositions et font de fausses lettres pour grever et pour tracasser à tort les autres.

CAT. Oposició. ESP. Oposición. PORT. Opposição. IT. Opposizione.

(chap. Oposissió, oposissions; v. opondre, opondres; oposá, oposás. 

Als examens de oposissions lo opositó u opositora se opón a les preguntes del tribunal; opositó, opositós, opositora, opositores.)

34. Opponer, v., lat. opponere, opposer, objecter.

A cui vol opponer la prescripcion.

Trad. du Code de Justinien, fol. 82.

A qui il veut opposer la prescription. 

Encontra sarrazina gen 

Non vei baro qui s' opona.

Giraud de Borneil: Tals gen prezi.

Contre la gent sarrasine je ne vois pas de baron qui s'oppose.

ESP. Oponer. PORT. Oppôr. IT. Opporre. (chap. Oposá, oposás: yo m' oposo, oposes, opose, oposem u oposam, oposéu u oposáu, oposen. Vore opondre mes amún.)

35. Prepositio, s. f., lat. praepositio, préposition.

De la prepositio e de la conjunctio.

Gramm. provençal.

De la préposition et de la conjonction.

Prepositios es una part d' oratios.

Leys d'amors, fol. 101.

Préposition est une partie de discours.

CAT. Preposició. ESP. Preposición. PORT. Preposição. IT. Preposizione.

(chap. Preposissió, preposissions, es una part de la orassió, del discurs.)

36. Prepositiu, adj., prépositif.

Tant al prepositiu orde quant al subjunctiu.

Leys d'amors, fol. 101.

Tant à l'ordre prépositif qu'au subjonctif.

ESP. IT. Prepositivo.

37. Prebost, s. m., lat. praepositus, prévôt, préposé.

En la sua cort si era lo prebost de Limotges.

V. de Savari de Mauléon. 

En la sienne cour aussi était le prévôt de Limoges

Am lo sagrestan lo prebost consentia. 

V. de S. Honorat.

Avec le sacristain le prévôt consentait. 

CAT. Prebost. ESP. PORT. Preboste. IT. Prevosto. (chap. Prebost, pre + posat, ficat, preposat ; se pot trobá als textos antics en v, prevost.)

38. Prebostat, s. f., prévôté. 

Totas fermas e prebostatz e baylias.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Toutes fermes et prévôtés et baillies.

ESP. Prebostad. (N. E. prebostazgo: en francés: Prévôté, destacamento de policía asignado, en tiempo de guerra, a una unidad) fue durante el Antiguo Régimen el primer grado de la justicia real. Aparecidos en el siglo XI los prebostazgos eran denominados de diferentes maneras según la región: vizcondados en Normandía, veguerías en Provenza, judicaturas o bailías en el Sur. Las personas encargadas de los prebostazgos eran, en principio, muy pocas. Los prebostazgos se fueron ampliando en la Edad Media y comprendían a los consejeros, lugartenientes y procuradores reales. En ellos se juzgaban, normalmente, todos los casos civiles y criminales de su administración, excepto los casos reales (lesa majestad, falsificación monetaria, herejía, desórdenes públicos...) así como aquellos que concernían a la nobleza y a los privilegiados, que eran sometidos a las jurisdicciones señoriales.

En Bélgica el prebostazgo hacía referencia a la policía militar de las Fuerzas Belgas en Alemania.)

39. Preponer, D., lat. praeponere, résoudre, prendre la résolution, se proposer.

Part. pas. Ja agues el preponut de no far cansos entro que agues cobrat lo castel de Miraval.

V. de Raimond de Miraval

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Bien qu'il eût résolu de ne faire de chansons jusqu'à ce qu'il eût recouvré le château de Miraval.

ESP. Proponer. PORT. Propôr. IT. Proporre. (chap. Proposá, proposás: yo me proposo, proposes, propose, proposem o proposam, proposéu o proposáu, proposen; proposat, proposats, proposada, proposades; pendre una ressolusió, com dixá de fumá, de beure alcohol ...)

Desideri Lombarte, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins

40. Propozicio, s. f., lat. propositio, proposition.

Aquesta propozicio: Dieus es, assatz es naturalment a tot entendement manifesta. Eluc. de las propr., fol. 1. 

Cette proposition: Dieu est, assez naturellement est à tout entendement manifeste.

CAT. Proposició. ESP. Proposición. PORT. Proposição. IT. Proposizione.

(chap. Proposissió, proposissions.)

41. Reponer, Reboner, v., lat. reponere, reposer, déposer, coucher, enterrer.

Ira m fai destorbier,

E no sai on me repona.

B. de Ventadour: La doussa.

Tristesse me fait dérangement, et je ne sais où je me repose.

Greu vienrai ses corduelh,

E vuelh c' om vieu mi repona.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Difficilement je vivrai sans chagrin, et je veux qu'on m'enterre vif.

O qu' om tot viu lo rebona.

P. Vidal: Car' amiga.

Ou que tout vif on l'enterre.

Part. pas.

No sia rebost, si mor, plus c' un mastin

Guillaume de Tudela. 

Qu'il ne soit enterré, s'il meurt, plus qu'un mâtin. 

ANC. FR. Et cil qui n' a soing de fabler 

Qui repoz ert en la corbeille.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 183.

ESP. Reponer (reposar). PORT. Repôr. IT. Riporre. 

(chap. Reposá - forses- , descansá, dormí, gitás: reposo, reposes, repose, reposem o reposam, reposéu o reposáu, reposen; reposat, reposats, reposada, reposades. Cuan algo se acabe, se repose, per naixó lo rebost se diu aixina; la despensa en castellá.)

42. Repost, s. m., riposte, ritournelle, refrain.

Dansa, en lo repost, deu haver III bordos.

Al qual repost es la tornada.

Leys d'amors, fol. 26. 

Danse, au refrain, doit avoir trois vers. 

Auquel refrain est le retour.

43. Repostura, s. f., retraite, cachette.

S' es esconduz en sas reposturas.

Trad. de Bède, fol. 49.

S'est caché dans ses retraites.

44. Supponer, v., lat. supponere, supposer. 

Nos supponem terzamen.

Doctrine des Vaudois.

Nous supposons troisièmement. 

ESP. Suponer. PORT. Suppôr. IT. Supporre. (chap. Suposá: suposo, suposes, supose, suposem o suposam, suposéu o suposáu, suposen; suposat, suposats, suposada, suposades.)

45. Suppositori, s. m., lat. suppositorium, support, appui. 

Pueis al auzel lo pauzatz, 

Si com hom fai suppositori.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis à l'oiseau vous le posez, ainsi comme on fait support. 

ESP. Supositorio. PORT. IT. Suppositorio. (chap. Soport, apoyo; Quintaneta, lo supositori tel pots fotre pel cul.)

46. Transpozitio, s. f., transposition, translation.

Aquest vicis se fay regularmen en VII manieras; la primiera es transpositios.

Transpozitios, es cant una o motas dictios son pauzadas en loc no convenable. Leys d'amors, fol. 108.

Ce vice se fait régulièrement en sept manières; la première est transposition.

Transposition, c'est quand un ou plusieurs mots sont posés en lieu non convenable.

CAT. Transposició. ESP. Transposición, trasposicio. PORT. Transposição. 

IT. Trasposizione. (chap. Transposissió, transposissions : posá, ficá a un atre puesto.)

47. Decomponer, Decompondre, v., décomposer.

Part. pas. subst. La decomposta conoysh hom can ve e se deriva de dictio composta. Leys d'amors, fol. 55.

On connaît la décomposée quand elle vient et se dérive de mot composé.

CAT. Descompóndrer. ESP. Descomponer. PORT. Descompôr. 

IT. Discomporre. (chap. Descompondre, una paraula composta; descomposá.)

48. Dezaponher, v., abaisser, humilier.

Qu' om leve lo trachor

E 'l just dezaponha.

P. Cardinal: Falsedat.

Qu'on élève le traître et abaisse le juste.

49. Interpozicio, Enterpozitio, s. f., lat. interpositio, interposition.

Solhel... appar falbent et apres despar per interpozicio de nivols.

Eluc. de las propr., fol. 116.

Le soleil... apparaît roussâtre et après disparaît par interposition de nuées.

La dictios sona miels per la enterpozitio de la letra que no faria, la vocals denan vocal. Leys d'amors, fol. 143.

Le mot sonne mieux par l'interposition de la lettre qu'il ne ferait, la voyelle devant la voyelle.

CAT. Interposició. ESP. Interposición. PORT. Interposição. 

IT. Interposizione. (chap. Interposissió, interposissions; interposá, interposás : interposo, interposes, interpose, interposem o interposam, interposéu o interposáu, interposen; interposat, interposats, interposada, interposades; interpost, interpostos, interposta, interpostes.)

50. Enterpositiu, adj., interpositif, qui s'interpose.

Replicatio... enterpositiva et mitigativa.

Enterpositiva es dicha, quar entrepauza las ditas consonans entre la premiera letra e la vocal subsequen. Leys d'amors, fol. 110.

Redoublement... interpositif et mitigatif.

Est dite interpositive, car elle interpose lesdites consonnes entre la première lettre et la voyelle subséquente.

(chap. Interpositiu, interpositius, interpositiva, interpositives.)


Possessio

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, V

va (aná) + va fé caló – va aparcá fue + hizo calor + aparcó (pasado)
vacassións vacaciones
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. gratis
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió vagar
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa solar sin construir – perro, vago – vaga
vagó, vagóns del tren, vagón, vagones (del tren)
vagoneta, vagonetes vagoneta, vagonetas
váiga ! Vaya ! Vaya !
váiga (aná) vaya
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello)
váiguen vayan
váigues (aná) vayas
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs Valjunquera, de junco, juncos
Valdarrores, Valderrobres Valderrobres
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos.
valdrá valdrá
valdrán valdrán
valdré valdré
valdríe valdría
valdríen valdrían
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) valer, costar
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras
valén, valenta, valéns, valentes valiente, valientes
valénli – valénli an ell o an ella valiéndole
valéns valientes
valénse valiéndose
Valénsia Valencia
valensiá, idioma y habitán de Valénsia valenciano
valensiana valenciana
valensiáns valencianos
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari valiente
valentía valentía
valentíssim, mol valén valentísismo, muy valiente
valerosamen, en mol valor valerosamente
valeroses valerosas
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) valerosísimo, valentísimo
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue cueste lo que cueste (valga lo que valga)
válguen valgan
valguére valiera, valiese
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X Valido – hubiese valido la pena comprar un X
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud
valíe (ell, aixó) valía
valíen (ells) valían
valíes (tú) valías
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) vallar (ver ballá = bailar)
valla, valles valla, vallas, vallar
vallat, vallada vallado, vallada
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceiteLa Vall del Tormo


valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite

vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo
valor, valors (se pronúnsie la r final) valor, valores
valoraré valoraré
valorarém valoraremos
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) valoren
valuós, que té valor, valuosos valuoso, valuosos
valuosa, valuoses, que ténen valor valuosas
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza
van (ells, elles), del verbo aná van
vanagloriás de algú o de algo vanagloriarse
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán,
vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies vanguardia, vanguardias
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante
vapor, vapors vapor, vapores
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn vaquería, lechería
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos
vara , vares – vareo vara, varas – varapalo, varazo
varada, varades, varejá en una vara golpe con una vara, varazo, varapalo
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta hiciste
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) varita, varitas
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen variar
variaben variaban
Variable, variables Variable, variables
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) variado de vermut
varián, variáns Variante, variantes
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) variado de vermut
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc variado
variedat, variedats variedad, variedades
vários, váries, diferéns, diferéntes varios, varias, diferente, diferentes
vas aná, vas minjá, vas torná fuiste, comiste, volviste
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) vasco, vasca, vascos, vascas
vasque, váigue vaya
vasquen, váiguen vayan
vasques, váigues vayas
vassallo, vassallos Vasallo, vasallos
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás,
bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás,
bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse,
bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse,
bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse
vastíssim, mol vast, mol ample vastísimo
vastíssima, mol vasta, mol ampla vastísima
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila,
retrete, servicio, aseo, baño, tocador
Vatres ,vatros vosotros
vatros, vatres vosotros
vau – vau fé nosa – vau fé fang Estorbásteis – hicisteis barro
Vaya ! Vaiga ! Vaya !
véa, veía veía (yo)
veches, véigues veas
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas
vée veía (él)
veém vemos
veén (g) de vore viendo
veénla viéndola
veénlo viéndolo
veénlos viéndolos
veénme viéndome
veénse viéndose
veénse viéndose
veénsel (damún) viéndoselo (encima)
veéntos viéndoos
veénu viéndolo
veéu veis
vegá, vegada vez
vegada, vegades, vegá, vegáes vez, veces
vegades veces
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) Veces – a veces – a la vez
vegetal vegetal
vegetals vegetales
vegetassió vegetación
vehícul, vehículs Vehículo , vehículos
veí , veíns, veína, veínes vecino, vecinos, vecina, vecinas
veía (yo) veía (yo)
veíe (ell) veía (él)
veíen veían
veíes veías
veíeu veíais
veiga vea (yo)
veigám veamos
veigám veamos
véigue vea
véiguen vean
veiguera viera, viese (yo)
veiguére viera, viese
veiguéren vieran, viesen
véigues – véigues ! veas – anda, vaya !
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero !
veína vecina
veína, veínes – alusina, veína ! vecina, vecinas – alucina, vecina !
veindat vecindad
veínes vecinas
veinet, veineta vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla
veíns vecinos
veinticuatre, vinticuatre 24
veintináu 29, vintinóu 29
veintisinc, vintising 25
vel, vels Velo, velos
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) vela, velas
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración)
velades veladas
velál velarlo
velán (g) velando
velánla velándola
velatori, velatoris (velá) velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar
vell , vellet viejo, viejecito
vella, velleta vieja, viejecica, viejecita
velles viejas
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) vejez
vellet, vellets, velleta, velletes viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas
vellut, tersiopelo - felpa, pana terciopelo – felpa, velludo, pana
velossidat, quines velossidats ! velocidad, qué velocidades !
vena, venes Vena, venas
vendades, envenades, vena vendadas, venda
vendats, envenats, vena vendados, vena
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta vender
véndrela venderla
véndrelay vendérselo
vendrém venderemos
véndrem venderme
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo)
vendréu venderéis
venedó, venedós, venedora, venedores vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras
vénen (de víndre y de vendre) vienen, venden
venénla vendiéndola
venénles vendiéndolas
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos
venerál venerarlo
veng vendo
venga ! Venga !
vengám vendamos
Véngamos ! (de vengá) Vénganos ! (de vengar)
vengansa venganza
vengarém vengaremos
vengat vengado
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas
vengatiu, vengativa vengativo, vengativa
vénguen vendan
venguérem vendiéramos
vengut (se ha) se ha vendido
veníe venía
veníem veníamos
veníes venías
vením venimos
venín, vinín (g) de víndre viniendo
venínli viniéndole
veníu venís
vens vienes
vénse vencer
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda vencer
vénsel vencerle
vensén (g) venciendo
venseríe vencería
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles.
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá,
caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís,
contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar,
caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse,
contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse
vensut, vensuts vencidos, vencidos
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc ventar la mies para separar el grano de la paja
ventá (mies, sereals, llegúms) ventar (mies)
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre venta, ventas (posada) – de vender
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc
ventáe, ventabe, de ventá ventaba
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches ventaja, ventajas
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots golpes
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) ventanilla, ventanillas
ventet airecito, vientecito
ventiladó ventilador
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) Ventolera, ventoleras
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) ventosidad, ventosidades, pedo, pedos
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre"
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut,
azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino,
aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud,
azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino,
aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes vendido, vendida, vendidos, vendidas
verat, varat (peix, caballa) caballa (pescado)
verat, varat, berat, barat (caballa, peix) caballa (pescado, pez)
verd, vert verde (masculino)
verda verde (femenino)
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas
verdaderamén verdaderamente
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)

verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre
verdang per a fé una gayata

verga
verdat, verdats verdad, verdades
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer
verdíssims verdísimos
verdós, verdosa, verdosos, verdoses verdoso, verdosa, verdosos, verdosas
verdulera, verduleres verdulera, verduleras
verdura verdura
verdures verduras
veres (de) – de verdat – verídic, verídica de verdad, verídico
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito,
puntal, tersé pun, verdang, pértiga
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito,
vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! vergüenza, vergüenzas
vergoñosa vergonzosa
vergoñosamen vergonzosamente
vergoñoses vergonzosas
vergoñoseta, vergoñosetes vergonzosilla, vergonzosillas
verificá verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
verificabe verificaba
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera
vermut, vermuts, vermudet, vermudets vermut, vermuts
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos
verossímil verosímil
Verruga, verrugues verruga, verrugas
vers, verso, versos verso, versos
versets versitos
versificadó, que escriu en vers, versos versificador
vert, verd, capverd, capvert verde, cabeza verde
vertiginosa, vertiginós, vértic vertiginosa, vertiginoso, vértigo
verts verdes
ves (cap allá) ve (hacia allá)
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal víspera, vísperas
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol
vessindari vecindario
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos
vessindat vecindad
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes vecinito, vecinita
Vésten ! Vete !
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré vestir, vestirse
vestíbul vestíbulo
vestida vestida
vestides vestidas
vestíe vestía
vestíen vestían
vestimentes vestimentas
vestínlo vistiéndolo, vistiéndole
vestínlos vistiéndolos
vestínse vistiéndose
vestiríe vestiría
vestíssen, vestíxen visten
vestit, vestits, vestidet, vestidets vestido, vestidos, vestidito, vestiditos
vestíu vestís
vestíx viste
vestíxgo visto
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias
Veu, veus – tú veus voz, voces – tú ves
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes voz, voces, vocecita, vocecitas
véuen ven
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc


veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello).
vi ransi vino rancio
Vi, vins vino, vinos
Vía, víes del tren Vía, vías del tren
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage viajar
viacháns, viajáns viajante, comerciante – viajando
viachare, viajare viajara
viachat, viajat viajado
viache, viaches, viage, viages viaje, viajes
viaché, viagé viajero
viachém, viagém viajamos
viachen, viagen viajan
viachés, viagés viajeros
viacrucis viacrucis
viaján, viachán – (g) viajante, comerciante – viajando
viala, vela, viales, veles Vela, velas
viandes viandas
viardes, verdes, verda, viarda (femella) verde, verdes
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) verde, verdes
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió,
provisió, reserva, subvensió, dieta
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción,
provisión, reserva, subvención, dieta
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns,
si te pique la viboreta
prepara la mortalleta,
si te pique l´escursó
que´t donon la extrema unsió
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora
que te den la extrema unción
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré vibrar
vibradó vibrador
vibradó, vibradora vibrador, vibradora
vibráen o vibraben vibraban
vibrassió vibración
vibrassións vibraciones
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres vivo (yo)


vicari, vicaris vicario, vicarios, párroco, párrocos
viceversa (homes y dones y viceversa) viceversa (mujeres y hombres y viceversa)
vichiláe, vigilabe vigilaba
vichiláen, vigiláen, vigilaben vigilaban
vichiláls, vigiláls vigilarles, vigilarlos
vichilán, vigilán (g) vigilando, vigilante
vichiláns, vigiláns (de la playa) vigilantes (de la playa)
vichiláre, vigiláre vigilara
vichíle, vigíle vigila
víctima, víctimes víctima, víctimas
victória, victóries victoria, victorias
victoriós, victoriosa, que ha guañat victorioso, victoriosa, que ha ganado
vida, vides vida, vidas
Vídeo, vídeos vídeo, vídeos
videoclips videoclips
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) videoclub, videoclubes
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio
vidriera, vidrieres Vidriera, vidrieras
viga, vigues (vore llumera) viga, vigas
vigám, viguém, viscám vivamos
vigáu viváis
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré vigilar
vigilála vigilarla
vigilán (g) vigilando, vigilante
vigilia, vigilies vigilia, vigilias
vigor vigor
vigorós vigoroso
vigorosa vigorosa
viguém, visquém, vigám vivamos
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo
vila , lloc , poble, aldea villa, lugar, pueblo, aldea
vilero, vileros, pardal, pardals gorrión O pájaro común
villa, vila villa
villanía, villaníes Villanía, villanías
vilmen vilmente
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) mimbre, mimbrera
vin , vintena, 20 veinte, veintena 20
vinagre , vi agre vinagre, vino agrio
víncul, vínculs (vin culs no) vínculo, vínculos (veinte culos no)
vindrá vendrá
vindrá vendrá
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán
vindrás vendrás
vindré vendré
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré venir, ir
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen venir (ir)
víndreli venirle
víndrels venirles
vindrém vendremos, iremos
víndremos venirnos
víndretos veniros
vindríe vendría
vindríen vendrían
vindríeu vendríais
víne cap aquí ! ven hacia aquí !
ving – ya ving ! Ya vach ! vengo (voy)
vinga venga
vingám, vinguém vengamos (vayamos)
vingáu, vinguéu vengáis
vinguda venida
vingudes venidas
vínguen vengan
vinguére viniera
vinguéren vinieran, viniesen
vinguéres vinieras, vinieses
vinguéreu vinierais, vinieseis
vinguéu vengáis
vingut, vinguda, vinguts, vingudes venido, venida, venidos, venidas
viníe, veníe venía
vinín (g) viniendo
Vintena (20) Veintena 20
Vinticuatre, 24 Veinticuatro 24
Vintidós, 22 Veintidós 22
Vintising, 25 Veinticinco 25
Vintisis, 26 Veintiséis 26
Vintitrés, 23 Veintitrés 23
vintiuna, vintiún, 21 Veintiuno 21
Vintivuit, 28 Veintiocho 28
viña, viñes viña, viñas
violat violado
violén, violenta violento, violenta
violénsia violencia
violentíssima violentísima
violeta, violetes violeta, violetas
violín, violíns violín, violines
viquiari, vicari  vicario, párroco
vírgen, vírgens virgen, vírgenes
virginidat virginidad
virilmen virilmente
virtuós virtuosos
virtuosamen virtuosamente
virtuoses virtuosas
virtut, virtuts virtud, virtudes
virulénsia virulencia
virus virus
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar
viscosidat viscosidad
viscut, viscuda, vigut, viguda vivido, vivida
visibilidat visibilidad
visible visible
visiblemen visiblemente
visió (vista) vista, visión
visións visiones
visita, visites visita, visitas
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré visitarla
visitáen, visitaben visitaban
Visítal ! Visítalo !
visitála visitarla
Visítala ! Visítala !
visitáls, visitals visitarlos, visitarles
visitám visitarme
visítam visítame
visitán (g) visitando
visitánme visitándome
visitáns visitantes
visitará visitará
visitaríe visitaría
visitaríen visitarían
visitát, visitat, visitada, visitades visitado, visitada, visitados, visitadas
visitátos visitaros
visites visitas
visito visito
visquen, víguen vivan
visquére o viguére viviera
visquéren, viguéren vivieran
vissi, vissis vicio, vicios
vissible, vissibles, invissible, invissibles visible, visibles, invisible, invisibles
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje
vissiós – vissiosa vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo
vist visto
vista (sentit) (p) de vore vista, sentido, vista participio de ver
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen vistazo, mirada, ojeada, ojo
vistes vistas
vistós, vistosos, vistosa, vistoses Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas
vitalidat vitalidad
Vitamina, vitamines Vitamina, vitaminas
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat vivo, viva – espabilado
viuda, viudes viuda, viudas
viudo, viudos viudo, viudos
viurán vivirán
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren vivir
víurela vivirla
víureu viviríais
viuríe viviría
viuríen vivirían
vius vivos, vives
viva viva
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto
vívamen vivamente
vivassidat, (vivassidats) vivacidad, (vivacidades)
vivénsia, vivénsies vivencia, vivencias
víveres (los), sempre plural, coses de minjá víveres, cosas para comer
vives, vius vivas, vivos
vivíe vivía
vivíen vivían
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir
vivím vivimos
vivín (g) viviendo
vocal, vocals vocal, vocales
vocalissassió, vocalissassións vocalización, vocalizaciones
vocassió, vocassións vocación, vocaciones
vol, vols – de volá – de vóldre o volé vuelo, vuelos – quiere, quieres
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol volar
volabe volaba
volada (de vol) – loca, lloca revoloteo, de volar – loca
voladó, voladora volador, voladora
voláe, volabe volaba
volán (g) volando
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija
volandes (portá en) volandas, llevar en
volat, volada – loco, loca volado, volada – loco, loca
volcá, vulcá (bolcá, bulcá) volcar
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá volcán, volcanes
volcánles volcándolas
voldrá querrá
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda querer

querida
voldríe querría
voldríen querrían
volé, vóldre querer
volém queremos
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta
volénlos queriéndolos
volénse queriéndose
Voléu – de vóldre – de volá Queréis – volad, voláis
voléume Queredme
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes querido, querida, queridos, queridas
volía quería (yo)
volíe quería
volíem queríamos
volíen querían
volíes querías
volíeu queríais
volquete, volquetes, volquet, volquets volquete, volquetes
Vols – vóldre – de vol, volá quieres – vuelos
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré girar, dar vueltas, pasearse
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes vuelta, vueltas – una vez, dos veces
voltaba (yo) rodeaba, daba vueltas, garbeo
voltánla (an ella) rodeándola
voltánlo rodeándolo
voltánlos (an ells) rodeándolos
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros,
a la redonda, cerca de, en torno a
voltat rodeado
voltats, voltades rodeados, rodeadas
volten (voltá) dan vueltas, rodean
voltereta, volteretes voltereta, volteretas
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias
voluntariamén voluntariamente
voluntat, voluntats voluntad, voluntades
vómit, vómits vómito, vómitos
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) vomitar
vomitáen o vomitaben vomitaban
vomitiu, vomitius vomitivo, vomitivos
vomitoris vomitorios, vomitivos
vorá verá
vorá, veurá verá
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta a mi vera, a mi lado
vorán verán
vorás verás
vorás, veurás verás
voré veré
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore ver
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen ver
voré, veuré veré
vorejá ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear
vórel verle, verlo
vórel, véurel verlo
vórela verla
vórela, véurela verla
vóreles verlas
vóreles, véureles verlas
vórels verlos
vórels, véurels verlos
vorém veremos
vórem verme
vórem, véurem verme
vóremos vernos
vores verse
vores (les), la vora vera, orilla, borde
vóres, véures (pot) puede verse
vóret verte
vóret, véuret verte
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores orilla, orillas
Voréu, veuréu veréis
Vóreu, véureu verlo
Voríe, veuríe vería
Voríen, veuríen verían
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites
vostre , vostres, la vostra, les vostres vuestro, vuestra, vuestros, vuestras
vot, voto, votos voto, votos
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto votar
votáe o votabe, de votá votaba
votassió, votassións votación, votaciones
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú:
Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol?
voto a Dios
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) vaciaban
vuidán (g) buidán vaciando
vuide, buide vacía
vuit, 8 ocho
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto
, hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero,
vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo
vuitanta, 80 ochenta
vuitsens, vuitsentes, 800 ochocientos
vulgar, vulgars vulgar, vulgares
vulgaridat vulgaridad
vulgarmen vulgarmente
vull (yo) quiero
vullga (cuan yo) quiera (cuando yo)
vullgam, vullguem queramos
vullgáu, vullguéu queráis
vullgue quiera
vullguem queramos
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí quieran
vullguera (yo) quisiera
vullguere (ell) quisiera
vullguerem quisiéramos
vullgueren quisieran
vullgueres quisieras
vullguereu quisierais
vullgues quieras
vullguéu, vullgáu queráis
vullgut, volgut querido
vustés, vostés, vusté, vosté
usted, ustedes



//