Mostrando las entradas para la consulta predicadó ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta predicadó ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de mayo de 2026

Sens, Senes, Ses, Sans - Sersela

Sens, Senes, Ses, Sans, prep., lat. sine, sans.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 269, et t. III, p. 72.
E. Cairels: Estat ay dos.
Nul homme ne peut bien chanter sans aimer.
Hom ditz que gaugz non es senes amors.
Arnaud de Marueil: Hom ditz.
On dit que joie n'est pas (n'existe pas) sans amour.
Dos jorns estem ses beure, ses manjar.
(chap. Dos díes estem sense beure, sense minjá o minchá.)
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Deux jours nous demeurâmes sans boire, sans manger.
Sans logre de ton aver. Titre de 1139.
(chap. Sense lucro de ton habé o haber : lo que tens.)
Sans lucre de ton avoir.
ANC. FR. Qui senz fin vit et senz fin règne.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 113.
ANC. CAT. Senes. CAT. MOD. Sens. ANC. ESP. Senes, sen. ESP. MOD. Sin. PORT. Sen, sem. (chap. Sense.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

Sentina, s. f., lat. sentina, sentine.
Ayssi com cove soven esponjar la sentina de la nau de las gotas de l' aiga que soven hy ressordon. V. et Vert., fol. 70.
Ainsi comme il convient de souvent éponger la sentine du navire des gouttes de l'eau qui souvent y suintent.
Fig. Es sentina de tuit li mal. Doctrine des Vaudois.
Elle est sentine de tous les maux.
CAT. ESP. PORT. IT. Sentina. (chap. Sentina, sentines.)

Sentina, sentines



Sentix, s. f., lat. sentis, ronce, églantier.
Sentix, es herba ab fuelhas aspras.
Eluc. de las propr., fol. 223.
Ronce, c'est herbe avec feuilles rudes.

Sepia, s. f., lat. sepia, sèche, sorte de poisson.
Mesclan cendre de salvia et d' os de sepia.
Eluc. de las propr., fol. 184.
Mêlant cendre de sauge et d'os de sèche. 
ANC. CAT. Sepia. CAT. MOD. Sipia, cipia. ESP. Sepia, jibia. IT. Seppia.
(chap. Sepia, sepies; a Beseit viu lo Sepi, que té un nas gran, y lo que té bon nas, té bon tristrás. Porte un chiringuito al aparcamén del Parrissal. Antes portabe lo del assut, que se va desmantelá.)

Sepia, sepies


Sequestrar, v., lat. sequestrare, séquestrer.
Li senhor, ab lo cosselh dels cossolhs, podon sequestrar.
(chap. Los siñós, en lo consell dels consuls, poden secuestrá.)
Coutume de Condom.
Les seigneurs, avec le conseil des consuls, peuvent séquestrer.
Ni sequestraran los bes ni las causas.
(chap. Ni secuestrarán los bens ni les coses.)
Cout. de Furnel (Fornel), de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 137.
Ni (ne) séquestreront les biens ni les choses.
ESP. Secuestrar. PORT. Sequestrar. IT. Sequestrare. (chap. Secuestrá: secuestro, secuestres, secuestre, secuestrem o secuestram, secuestréu o secuestráu, secuestren; secuestrat, secuestrats, secuestrada, secuestrades; secuestraré; secuestraría; si yo secuestrara.)

2. Sequestre, s. m., lat. sequestrum, séquestre.
Tal que fos loc a sequestre. Coutume de Condom.
Tel qu'il fut lieu à séquestre.
ESP. Secuestro. PORT. IT. Sequestro. (chap. Secuestro, secuestros : embarc o embarg de cuentes, coses, bens; v. embargá.)

Ser, s. m., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par puy et par cime de mont.
2. Sera, s. f., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.
Vas la sera de Font-Aubert.
Tit. de 1244. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Vers le col de Font-Aubert.
ANC. FR. Tout raençonne; clef ne serre
Ne le tient jusqu'à Baionne.
Eustache Deschamps, p. 158.
CAT. Serra. ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres; serreta, serretes;  coll, colls.)

Ser, s. m., lat. sero, soir, tard.
L' om l' a al ma, miga no l' a al ser. Poëme sur Boèce.
L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir.
De josta 'ls breus jorns e 'ls loncs ser.
Pierre d'Auvergne: De josta.
A côté des jours courts et des longs soirs.
Fig. Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m' e sos loncx espers.
G. Riquier: Ad un fin.
Jour, bien vous croissez à mon dam! et le soir m'occit et ses longs espoirs. 
Loc. Ieu non dorm matin ni ser.
B. de Ventadour: Tuit sels.
Je ne dors matin ni soir.
Per que m' en deg esforsar jorn e ser.
G. Riquier: Ieu cuiava.
C'est pourquoi je dois m'en efforcer jour et soir.
Del ser al mati
No m pot ren melhurar.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Du soir au matin rien ne peut s'améliorer pour moi.
Loc. fig. Qui despen tot son pretz en un ser,
Pueis, de cent jorns, no 'n pot tan recobrar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Qui dépense tout son mérite en un soir, puis, de cent jours, n'en peut autant recouvrer.
Adv. comp. Pueys apres remembra que fort fos bon lo vi d' ar ser.
V. et Vert., fol. 25.
Puis après il rappelle que fut fort bon le vin d'hier soir.
ANC. FR. Mais quand je la revi arsoir.
Saint-Gelais, p. 69.

2. Sera, s. f., soir.
Venc si c' una sera el venc a Javiac.
V. de Pierre de Barjac.
Il advint qu'un soir il vint à Javiac.
Loc. Des la sera tro lo mati. Trad. d'un Évang. apocr.
Dès le soir jusqu'au matin.
IT. Sera.

3. Aserar, v., faire tard, être tard.
La nueg, on plus s' asera.
Raimond de Miraval: Qui bona.
La nuit, où plus il se fait tard.
ANC. FR. La nuit, kant fud bien asseri. Roman de Rou, v. 5528.
Cele nuit, al aserier,
Devions le vessel brisier.
Roman du Renart, t. 1, p. 322.

4. Seren, s. m., du lat. serotinus, serein.
Es en Ardena ab lo seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Il est en Ardenne avec le serein.
Loc. Escravantet lo mort el plan seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8. 
Il le renversa mort au plein serein.
ANC. FR. Del matin tresk' al serain.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 768.
CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Lo sereno, los serenos; a la serena, serenes; al tardet; de nit.)

5. Serena, s. f., sérénade, sorte de poésie. 
Serena d' En Giraud Riquier.
Titre de la pièce de G. Riquier: Ad un fin.
Sérénade du seigneur Giraud Riquier.
(chap. Serenata, serenates. ESP. Serenata.)

Seraphin, Serafin, s. m., lat. seraphim, séraphin.
Del orde de seraphin. Brev. d'amor, fol. 9.
De l'ordre de séraphin.
Tuh lh' autre... angels et archangiels, cherubyn et seraphin.
Liv. de Sydrac, fol. 9.
Tous les autres... anges et archanges, chérubin et séraphin.
CAT. Serafí. ESP. Seraphin (serafín). PORT. Seraphim, serafim. IT. Serafino. 
(chap. Serafín, serafins.)

Serbe, s. m., sénevé, sorte de moutarde.
De serbe, XXX gras entiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De sénevé, trente grains entiers.

Serbige, adj., aquatique, de marais, de rivière.
Carns de auzels serbiges. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Chairs d'oiseaux aquatiques.

Seren, Sere, adj., lat. serenus, serein, pur.
Vei lo temps clar e sere.
B. de Ventadour: Quan par.
Je vois le temps clair et serein.
Tota la nueg serena.
(chap. Tota la nit serena.)
Arnaud de Marueil: Belh m' es.
Toute la nuit sereine.
Fig. Qu' en totas maneiras sos entendemens sia seres. Trad. de Bède, fol. 18.
Qu'en toutes manières son entendement soit serein.
CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Sereno, serenos, serena, serenes. Se aplique a la nit y al día : tranquil; está sobrio, sense beure alcohol.)

2. Serena, Cerena, s. f., lat. serenum, beau jour.
Domna, jamais esparvier
No port, ni cas ab cerena.
T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Dame, que jamais épervier je ne porte, ni ne chasse avec beau jour.
CAT. Serena. (chap. Día bo, sereno, que fa bon hora.)

3. Serenitat, s. f., lat. serenitatem, sérénité, temps serein.
Serenitat del ayre. Eluc. de las propr., fol. 112.
Sérénité de l'air.
CAT. Serenitat. ESP. Serenidad. PORT. Serenidade. IT. Serenità, serenitate, serenitade. (chap. Serenidat, serenidats.)

4. Serenar, v., lat. serenare, être, devenir serein, faire beau.
Pel temps qu' esclaira e serena. 
B. Zorgi: Sitot.
Par le temps qui brille et est serein.
Quan serena 'l matis.
Giraud de Borneil: Quant creis.
Quand il fait beau le matin.
ANC. FR. Eut appaisé la mer et serené les cieux.
Ronsard, t. II, p. 1274.
Je voy d'Illiers, je voy serener la tempeste.
Œuvres de Du Bellay, fol. 413.
CAT. ESP. PORT. Serenar. IT. Serenare. (chap. Serená, serenás: sereno, serenes, serene, serenen o serenam, serenéu o serenáu, serenen; serenat, serenats, serenada, serenades; serenaré; serenaría; si yo me serenara; serénat! asserénat!)

5. Aserenar, v., être, devenir serein, être beau.
Ill nueit aserena.
B. Martin: Amar deg.
La nuit est sereine.
Vei qu' el temps s' aserena.
G. Adhemar ou Lamberti de Bonanel: Puois vei.
Je vois que le temps devient serein.
CAT. PORT. Asserenar. IT. Asserenare. (ESP. Aserenar, serenar. Chap. Asserená, asserenás.)

Serena, Syrena, s. f., lat. siren, sirène.
Syrena,... peyshos maris que han forma de femna.
(chap. Sirena,... peixos marins que tenen forma de femella : dona.)
Eluc. de las propr., fol. 258.
Sirène,... poissons marins qui ont forme de femme.
Lauzenguiers e malsdizens son de 1 escola, e so semblans a serenas de mar.
V. et Vert., fol. 23.
Flatteurs et médisants sont de même école, et sont semblables à sirènes de mer.
- Sorte de serpent.
En Arabia ha serpens am alas, ditas syrenas. 
Eluc. de las propr., fol. 258.
En Arabie il y a serpents avec ailes, dits sirènes.
CAT. Serena, sirena. ESP. PORT. Serea, sirena. IT. Serena, sirena.
(chap. Sirena, sirenes; tamé les que fan soroll pera avisá de algún perill, etc.)

Seringar, v., du grec *gr, seringuer, clystériser.
Part. pas. Fon amb ela seringada,
E pueys subtamen sanada.
Carya Magalon., p. 48.
Fut avec elle clystérisée, et puis subitement guérie.
CAT. ESP. (jeringar) Xeringar. PORT. Seringar. IT. Sciringare.
(chap. Jeringá : punchá en una jeringa o jeringuilla; fissoná una abella, picá.)

2. Siringua, s. f., lat. syringa, seringue.
Instrument... apelat siringua. Trad. d'Albucasis, fol. 30.
Instrument... appelé seringue.
CAT. ESP. (jeringa, jeringuilla) Xeringa. PORT. Seringa. IT. Sciringa, scilinga.
(chap. Jeringa, jeringues; jeringuilla, jeringuilles.)

Sermar, v., disposer, préparer, orner.
Part. pas. D' on caion en la fossa,
On lur es sermatz
Pudens focx malvatz.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
D'où ils tombent dans la fosse, où leur est préparé puant feu mauvais.
Can... seran sermadas
Las viandas, er faitz l' envitz.
Folquet de Lunel: E nom de.
Quand... seront préparés les aliments, sera faite l'invitation.

2. Assermar, Asermar, Acesmar, v., préparer, apprêter, disposer, orner.
Ieu m' asserm
Quom hom ferm
Que fort fer.
Pons Fabre d'Usez: Quan pes qui.
Je me dispose comme homme ferme qui frappe fort.
Cel de la ost s' acesman per umplir los valatz.
Guillaume de Tudela.
Ceux de l'armée s'apprêtent pour remplir les fossés.
Part. pas. El cart jorn auretz asermat 
Un pouzi tant enebriat
Que no s puesca mover d' un loc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au quatrième jour vous aurez préparé un poulet si enivré qu'il ne se puisse mouvoir d'un lieu.
Quant el es el camp intratz,
Quascus deu esser assermatz.
Bertrand de Born: Be m play.
Quand il est au camp entré, chacun doit être disposé.
Venon denan lo rei tuh acesmat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 102.
Viennent devant le roi tous préparés.
ANC. FR. Dames acesmer
De dras de soie et de samis.
Roman du châtelain de Couci, v. 1515.
Vées cum il est acesmés,
Cum il est biaus, cum il est gens.
Roman de la Rose, v. 3460.

3. Acermadament, adv., convenablement, à propos, à point.
Son servit ricament,
Azaut et acermadament.
Roman de Jaufre, fol. 96.
Ils sont servis richement, agréablement et convenablement.
ANC. FR. Tel chevauchent molt acesméement.
Le Roi de Navarre, chanson 36.
4. Asermament, s. m., arrangement, apprêt, ornement, parure.
No us dirai l' aresament,
Los manjars e l' asermament
Que sos hostes li fes.
Roman de Jaufre, fol. 77.
Je ne vous dirai pas l'ordonnance, les mangers et l'apprêt que son hôte lui fit.
ANC. FR. Et Champenois et Bourguegnon,
Acesmemens d'une façon
Avoient.
Roman du châtelain de Coucy, v. 1892.

Sermenha, s. f., cerfeuil.
Pueis ab lo suc de la sermenha
Destrempatz o tant que clar venha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis avec le suc du cerfeuil détrempez-le tant qu'il devienne clair.


Serment, s. f., lat. sarmentum, sarment, bois de la vigne.
Fig. Hyeu soi la vera serment viva, e mon payre n' es coltivador.
Hyeu soi la serment, e vos etz los pampols.
Frag. d'une trad. de la Passion.
Je suis le vrai sarment vivant, et mon père en est le cultivateur.
Je suis le sarment, et vous êtes les pampres.
CAT. Sarment. ESP. Sarmiento. PORT. IT. Sarmento. (chap. Sarmén, sarmens.)

2. Eisermen, Issermen, s. m., sarment.
De suc d' ensens per drap colatz,
Ab lessiu d' eisermen mesclatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Coulez du suc d'encens par drap, avec lessive de sarment mêlé.
Sa maire calfava 'l forn
Et amassa l' issermen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Sa mère chauffait le four et ramassait le sarment.

Sermo, Sermon, s. m., lat. sermonem, langage, discours, narration, remontrance, propos.
Lo chastia ta be ab so sermo. Poëme sur Boèce.
L'instruit si bien avec son discours.
No farai pas lonc sermo.
Berenguer (leo Beranger) de Palasol: S' ieu sabi' aver.
Je ne ferai pas long discours.
Sermo vulguar. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Sermó vulgar; en llengua vulgar, del vulgo.)
Propos vulgaire.
- Sermon.
Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos.
Dis Jhesu Crist a sos discipols el sermo de la Cena.
V. et Vert., fol. 84.
Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.
Dit Jésus-Christ à ses disciples au sermon de la Cène.
- Proverbe. 
Membret li d' aquel sermo:
“Que bous non pot contr' agullio.” 
V. de sainte Énimie, fol. 21.
Il lui souvint de ce proverbe: “Que boeuf ne peut contre aiguillon. " 
CAT. Sermó. ESP. Sermón. PORT. Sermão. IT. Sermone.
(chap. Sermó, sermons.)

2. Sermonaire, Sermonayre, s. m., sermonneur, prêcheur.
De foudat sermonaire.
Marcabrus: El son.
Prêcheur de folie.
Excellen sermonayre. Carya Magalon., p. 33.
Excellent prêcheur.
ANC. FR. Mes li chétis sermonnéor. Roman de la Rose, v. 7653. 
J'oi dire un sermonier:
Que, par vraie confession,
Qui merci crie aura pardon.
Roman du Renart, t. II, p. 129.
IT. Sermonatore. (chap. Sermonaire : sermonejadó, sermonejadós, sermonejadora, sermonejadores; Vicente Ferrer va sé mol conegut; predicadó, predicadós, predicadora, predicadores.)

3. Sermonamen, s. m., prédication, sermon.
Del fort Clodoyer que pel sermonamens…
Crezet la lei de Dieu.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Du fort Clodoyer (Clovis) qui par la prédication... crut la loi de Dieu.
ANC. FR. Sans faire long sermonnement.
Ysopet, Avionnet, épilogue, Robert, t. II, p. 522. 

4. Sermonar, v., lat. sermocinari, sermonner, prêcher.
Elh los vah sermonar et amonestar. Philomena.
(chap. Ell los va sermonejá y amonestá.)
Il les va sermonner et admonester.
La fe que vos me sermonatz.
Izarn: Diguas me tu.
La foi que vous me prêchez.
Tals gen prezich e sermona
Qu' a cors fals.
Giraud de Borneil: Tals gen.
Tel gentiment prêche et sermonne qui a coeur faux.
Part. pas. Sancta fes es sermonada
Mot, e pauc l' obra seguida.
G. Riquier: Vertatz es.
Sainte foi est prêchée moult, et peu l'oeuvre suivie.
ANC. FR. Le roy le fist sermonner; le commencement du sermon fu sur les gens de religion. Joinville, p. 137.
Faites ce qu'il sermonneront,
Ne faites pas ce qu'il feront.
Roman de la Rose, v. 11815.
ANC. CAT. ESP. Sermonar. (ESP. MOD. Sermonear) IT. Sermonare.
(chap. Sermonejá.)

5. Sermocinatio, s. f., lat. sermocinatio, sermocination, figure de rhétorique. 
Sermocinatios, es cant 1 hom alcunas paraulas atribuis et apropria ad alcuna persona, et aquelas expon e declara a comendatio et a lauzor de sa dignitat.
Leys d'amors, fol. 148.
Sermocination, c'est quand un homme attribue et approprie aucunes paroles à aucune personne, et que celles-là il expose et explique à honneur et à louange de sa dignité.

Serpent, Serpen, s. m. et f., lat. serpentem, serpent, reptile.
Plus...
... Cruels c' un serpens.
(chap. Mes cruel que una serp.)
Marcabrus: Soudadier.
Plus... cruel qu'un serpent.
Cel qui ve per una roc' anar
Una serpen.
Serveri de Girone: A greu pot.
Celui qui voit par une roche aller un serpent.
Fig. Aysso es lo serpens de ifern que tot lo mun enverina.
V. et Vert., fol. 10.
Ceci est le serpent d'enfer qui tout le monde empoisonne.
Detz als filhs d' Israel
Lach e brescha, manna e mel,
E dampnes ab serp serpens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Vous donnâtes aux fils d'Israël lait et gaufre, manne et miel, et vous damnâtes avec le serpent les serpents.
ANC. FR. Don vilain e de la sarpent
Nus mustre ci cunfetement...
La sarpenz au vilain proia.
Marie de France, t. II, p. 267.
CAT. Serpent. ESP. Serpiente. PORT. IT. Serpente. (chap. Serp, serps; serpota, serpotes, com lo que va escriure l'ou de la serp.)

Está de bon añ (majetón) este home : Juaquinico Monclús Esteve

2. Serp, Ser, Cer, s. f., serpent.
Prendetz gran re de serps menudas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez beaucoup de serpents menus.
A ley de cer rabiosa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
A guise de serpent enragé.
ANC. FR. Aussi seras-tu, beste immonde,
Damné comme une mâle serpe.
Rabelais, liv. V, ch. 46.
CAT. Serp. ESP. Sierpe. PORT. IT. Serpe.

3. Serpenti, Serpentin, adj., lat. serpentinus, serpentin, tortueux, de serpent.
De la carn serpentina
Fai hom tiriaca fina.
Brev. d'amor, fol. 53.
De la chair de serpent on fait thériaque fine.
Sotil col, long e serpenti.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cou délié, long et serpentin.
Fig. Aysso no son del tot paraulas ociozas, mays paraulas serpentinas e verinosas. V. et Vert., fol. 23.
Ce ne sont pas du tout paroles oiseuses, mais paroles serpentines et venimeuses.
Cant es fayta acordansa de sillaba en sillaba, si que cascuna sillaba del premier bordo haia acordansa ab cascuna sillaba del bordo seguen, adonx aytal rim son dig serpenti. Leys d'amors, fol. 22.
Quand est fait accord de syllabe en syllabe, de sorte que chaque syllabe du premier vers ait accord avec chaque syllabe du vers suivant, alors pareilles rimes sont dites serpentines.
ANC. FR. 
Plus tost endort les langues serpentines. Cl. Marot, t. I, p. 353.
ESP. PORT. IT. Serpentino. (chap. Serpentí, serpentins, serpentina, serpentines. Un serpentí pera repartí lo pienso a la granja.)

4. Serpentina, s. f., serpentine, sorte de plante.
Adj. Del suc de l' erba serpentina.
(chap. Del suc de la herba serpentina.)
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Du suc de l'herbe serpentine.
ESP. PORT. IT. Serpentina. (chap. Serpentina, serpentines.)

5. Serpiginos, adj., du lat. serpere, serpentineux, qui est de la nature du serpent.
Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza, cingent tot eviro. Eluc. de las propr., fol. 98.
Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse, ceignant tout environ.

6. Serpige, s. f., bas. lat. serpiginem, serpige, gale.
Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza.
Urina es util contra serpige.
Eluc. de las propr., fol. 98 et 57.
Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse.
Urine est utile contre gale.

Serpol,, s. m., lat. serpyllum, serpolet, sorte de plante.
Serpol... val contra mors venenos. Eluc. de las propr., fol. 223.
Serpolet... vaut contre morsures venimeuses.
ANC. CAT. Serpoll. ESP. PORT. Serpol. IT. Serpello, serpillo. (chap. Serpol, serpols.)

Sersela, s. f., lat. querquedula, sarcelle.
O anet veill o sersela.
La sersela penre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou vieux canard ou sarcelle.
Prendre la sarcelle.
CAT. Cercella. (chap. Classe de pato.)

Sersela, s. f., lat. querquedula, sarcelle; cercella; classe de pato

viernes, 28 de noviembre de 2025

Preda, Predicaire

Preda, s. f., lat. praeda, proie. 

Lor preda et vianda, es carn.

Eluc. de las propr., fol. 64.

Leur proie et nourriture, c'est chair. (N. E. El francés actual usa viande como carne.)

viande, chair, carne, carn, ah qué carneta!


IT. Preda. (ESP. Presa; v. apresar; chap. Presa, preses; v. apresá, cassá : apreso, apreses, aprese, apresem o apresam, apreséu o apresáu, apresen; casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen. La presa es tamé lo caldo que ix al bullí ossos, verdures, etc.)

2. Preador, s. m., lat. praedator, ravisseur, pillard.

Cel que lor tol alcuna chausa sobremonta la crueltat de toz preadors.

Trad. de Bède, fol. 40.

Celui qui leur enlève aucune chose surpasse la cruauté de tous pillards.

ANC. FR. Le sage parlant nous ottroie

Que le predeur deviendra proie.

Ysopet, I, fab. 61. Robert, t. II, p. 46.

IT. Predatore. (ESP. Predador, predadores, predadora, predadoras; ladrón, que comete pillaje, rapiña; asaltador) 

(chap. Predadó, predadós, predadora, predadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores; lo llibre de Deudes de Prades, Auzels cassadors, que ix moltes vegades an este Lexique Roman; muixons predadós, cassadós, com falcó, esparbé, águila, etc.).

 

Predicar, Prezicar, v., lat. praedicare, prêcher, réprimander, publier, annoncer. 

Predicar devon lo poble. La nobla Leycson (Leyczon).

Ils doivent prêcher le peuple.

Prezicava soven, l' an,

Los grans miracles del cors san.

V. de S. Honorat. 

Il prêchait souvent, (dans) l'année, les grands miracles du corps saint.

Qui s vol far dels autres predicaire, 

Deuria se predicar eissamen.

Pons de Capdueil: So qu' hom. 

Qui se veut faire des autres le prêcheur, devrait se prêcher également.

Degran mielhs prezicar a las gens.

R. Gaucelm: Ab grans trabalhs

Ils devraient mieux prêcher aux gens.

CAT. ESP. Predicar. PORT. Prégar. IT. Predicare. (chap. Predicá : predico, prediques, predique, prediquem o predicam, prediquéu o predicáu, prediquen; predicat, predicats, predicada, predicades; predicaría; predicaré; si yo predicara.)

2. Predic, Prezic, s. m., prêche, sermon, prédication, remontrance.

Ab forsa, ab predic 

Et enoi a fastic. 

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Avec force, avec prêche et ennui à dégoût. 

Roma, grans fasticx 

Es d'auzir e d' entendre

Los vostres prezicx.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, grand dégoût c'est d'ouïr et d'entendre les vôtres sermons.

Senher, ni prezic ni sermo

Non aia mais entre nos dos: 

Si m' es amic, amiga us so.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz.

Seigneur, ni remontrance ni sermon qu'il n'y ait plus entre nous deux: si vous m'êtes ami, amie je vous suis.

3. Predicatio, s. f., lat. praedicatio, prédication, publication.

Tu no vols demostrar ta predicatio

En gleyza.

(chap. Tú no vols demostrá ta (la teua) predicassió a la iglesia.)

Izarn: Diguas me tu. 

Tu ne veux pas développer ta prédication en église.

Per lur predicatio convertiron lo mon. 

(chap. Per la seua predicassió van convertí lo món - o mon).

V. et Vert., fol. 36.

Par leur prédication ils convertirent le monde.

ANC. CAT. Predicació. ESP. Predicación. PORT. Prégação. IT. Predicazione.

(chap. Predicassió, predicassions; sermó, sermons.)

4. Predicansa, Prezicansa, s. f., prédication.

Ab galiamen

De falsa predicansa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. Var. 

Avec tromperie de fausse prédication. 

Sermonarz ni prezicansa 

Non val un ou de gallina.

(chap. Ni (lo) sermonejá ni (lo) predicá valen un ou de gallina.)

Marcabrus: Per savi 'l.

Le sermoner ni prédication ne vaut pas un oeuf de poule. 

IT. Predicenza (predicanza?). (chap. Lo predicá, predicassió.)

5. Predicaire, Predicador, Predicator, Prediquador, Prezicayre, Prezicador, s. m., lat. praedicator, prédicateur, prêcheur.

Fols es lo prezicayre

Que ben dits e vuelha mal far.

P. Cardinal: Tans ricx.

Fou est le prédicateur qui dit bien et veuille mal faire.

Predicator

Tenc per meillor 

Quan fai l' obra que manda far. 

(Chap. Predicadó ting (tinc) per milló cuan fa l'obra que mane fé.) 

P. Cardinal: Predicator.

Prédicateur je tiens pour meilleur quand il fait l'oeuvre qu'il commande de faire. 

Aquist fals prezicador 

An mes lo segl' en error.

G. Figueiras: No m laissarai.

Ces faux prédicateurs ont mis le monde dan l'erreur.

Adjectiv. Be m' enueia ...

... D' avol clergue predicaire.

Le moine de Montaudon: Be m' enueia. 

Bien il m'ennuie... *de méchant clerc prédicateur.

- En parlant des religieux Dominicains. 

Prior provincial dels prediquadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.

Prieur provincial des prêcheurs.

CAT. ESP. Predicador. PORT. Prégador. IT. Predicatore

(chap. Predicadó, predicadós; a Beseit lo barrang dels Predicadós, aon está l'acueducto : los pons, mol prop del assut. Vicente Ferrer ere dels Predicadós, Dominicos, de San Domingo de Guzmán - pero no San Domenge, sí Dominicus en latín o llatí. Son germá Bonifacio, Bonifaci Ferrer, de la cartoxa, cartuja, cartujo, cartussiá. Va traduí la Biblia a la llengua valensiana; sol quede la radera fulla aon u fique ben cla. “la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia.”)

Beceite, Beseit, acueducto, acequia mayor, barranc dels predicadors


Pregar

jueves, 15 de agosto de 2024

Parabola - Parlementar

 

Parabola, s. f., lat. parabola, parabole.

Parabola, es expositios e declaratios d'una cauza mens conoguda per autra mays conoguda, per alquna semblansa qu'an entre lor.

Leys d'amors, fol. 140.

Parabole, c'est exposition et déclaration d'une chose moins connue par autre plus connue, par aucune ressemblance qu'elles ont entre elles.
CAT. ESP. (parábola) PORT. IT. Parabola. 

(chap. Parábola, paráboles; són conegudes algunes de Jessucristo

Parábola de les matemátiques, estadística, etc. Del griego παραβολή)


2. Paraula, s. f., bas. lat. parabola, parole, discours.

On trouve dans la Vulgate: Addidit quoque Job, assumens parabolam.

Job, c. 27, v. 1, et c. 29, v. 1.

Assumptaque parabola sua, dixit... ait. 

Numer., c. 23, v. 7 et 18.

Le glossaire ajouté à la collection de Denis le Petit, mort en 556, porte: Qui dicit in rustica parabola ungareh.

Un capitulaire de 853: Nostri seniores... parabolaverunt.

Un autre de 857: Insimul parabolare potuissemus.

Dans un titre de l'an 960, rapporté au tome II, p. 43, du Choix des Poésies originales des Troubadours, on lit:

Ipsas parabolas quae ipse Isarnus dizira ad ipso Froterio ant per suum missum li mandara.

Le poëme sur Boèce présente l' emploi du verbe parlar.

Fe son sermo denant totz en aytalhs paraulas. Philomena.

Fit son discours devant tous en telles paroles.

Non vol mas paraulas auzir.

Richard de Barbezieux: Be m cuiava. 

Ne veut mes paroles ouïr.

A penas pot formir

Sa paraula.

Roman de Jaufre, fol. 60. 

A peine il peut fournir sa parole.

- Loi, commandement, ordre.

Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos. V. et Vert., fol. 84.

Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.

Ella lo fetz ausire per paraula del rei d'Aragon. V. de Bertrand de Born.

Elle le fit occire par parole du roi d'Aragon. 

Fig. Aquells que vendon la paraula de Dieu, que predico principalmens per trayre deniers. 

Paraulas ociozas,... paraulas serpentinas e veninosas.

V. et Vert., fol. 16 et 23.

Ceux qui vendent la parole de Dieu, qui prêchent principalement pour tirer deniers.

Paroles oiseuses,... paroles de serpent et venimeuses.

Loc. Cant hom es ardens de batalhar o d' aver paraulas ab alcuna persona. Liv. de Sydrac, fol. 101.

Quand on est empressé de disputer ou d'avoir des paroles avec aucune personne.

Sa paraula atendre.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Tenir sa parole.

Contensos, es cant se desmenton l' us al autre o se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25. 

Dispute, c'est quand ils se donnent des démentis l'un à l'autre ou se disent de grosses paroles. 

En las paraulas d' aquels sy deu hom fiar. Liv. de Sydrac, fol. 131.

Aux paroles de ceux-là on doit se fier. 

En paraulas ociozas pot hom peccar.

Lo frug glorios de paraula de vida. V. et Vert., fol. 22 et 37. 

On peut pécher en paroles oiseuses. 

Le fruit glorieux de parole de vie. 

Adv. comp. Deus no vol pas que l' amem solamen per paraula, mais en faitz. Trad. de Bède, fol. 23.

(chap. Deu no vol que l' amem solamen per paraula, sino (pero) en fets.) Dieu ne veut pas que nous l' aimions seulement en parole, mais en faits.

ANC. FR. Vous eustes sur cela de grosses paroles avec sa majesté.

Mémoires de Sully, t. 1, p. 130.

ANC. IT. Unde sopra di ciò metto la mia paraula, che a voi, nè alcuno non intendo più faccia mistieri. 

Le fallacie delle divizie affogano la paraula di Dio, e la paraula di Dio vita d' anima è. Guittone d'Arezzo, lett. 1 et 3.

CAT. Paraula. ESP. Palabra. PORT. Palavra. IT. MOD. Parola.

(chap. Paraula, paraules; palaura, palaures.)

Voyez Aver.

3. Parauleta, s. f. dim., petite parole, douce parole.

Per plus enganar la gen,

Ab proverbis dauratz de sen

Et ab parauletas venals,

Vol far creyre del ben qu' es mals.

Aimeri de Peguilain: D' aisso. 

Pour tromper davantage la gent, avec proverbes dorés de sens et avec douces paroles vénales, il veut faire accroire du bien qu'il est mal. 

CAT. Parauleta. ESP. Palabrita. IT. Paroletta. 

(chap. Parauleta, parauletes.)

4. Parladura, s. f., langage, manière de parler.

Molt mi platz

Vostra parladura.

Pierre d'Auvergne: Ben ha.

Moult me plaît votre langage.

ANC. FR. As Normanz l' enveia, ki sont lor parléure.

Roman de Rou, v. 1227.

Car bien voi ore apertement, 

Par vostre parléure bande, 

Que vous estes fole ribaude.

Roman de la Rose, v. 7013.

ESP. Parladuría (habladuría). PORT. Palradura. IT. Parladura, parlatura.

(chap. Parladuría, parladuríes; sempre té un sentit despectiu (com la parlaria que seguix). Llengua, llenguache.)

5. Parlaria, s. f., parlage, bavardage.

Auripelat de parlaria.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Brillanté de parlage.

Folas parlarias.

V. et Vert., fol. 91.

Fous bavardages. 

ANC. FR. Que trouverons-nous que sophistiqueries et règles confuses et incertaines dans la logique ou art de parlerie. 

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 302. 

CAT. ESP. Parleria. (ESP. Habladuría.)

6. Parlament, Parlamen, s. m., entretien, conversation.

PARLAMENTO EN TORTOSA, agosto, 1411

Venc ab ela a parlamen. Titre de 1168. 

Vint avec elle à conversation.

Ieu sai so que cascus ditz

Al pus celat parlamen.

(chap. Yo sé lo que cadaú diu al mes selat (secret) parlamén.)

Raimond de Miraval: S' adreg fos. 

Je sais ce que chacun dit dans le plus secret entretien.

- Caquetage, babil.

Qui aira parlament estengera malicia. Trad. de Bède, fol. 33. 

Qui hait caquetage éteindra malice.

- Conférence, congrès.

Fon ordenatz per lor uns parlamen, on foron ensems en la marcha de Torena et de Berrieu. V. de Bertrand de Born. 

Fut disposée par eux une conférence, où ils furent ensemble en la marche de Touraine et de Berri.

- Parlement, assemblée délibérante.

Ten a sos baros un parlamen.

Karles Martels lai tenc son parlamen.

(chap. Carlos Martel (Martell) va tindre allí son parlamén. Después, a Aragó, se va diferensiá entre Parlamén y Cort, Curia, segons si hi estabe o no lo rey. Los que van seguí a la mort de Martín I són un bon ejemple.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 50 et 22.

Tint avec ses barons un parlement. 

Charles Martel tint là son parlement. 

Fig. Al derrier jorn que tenra parlamen 

Aysel Senher que ns formet de nien.

(chap. Al radé día que tindrá parlamén aquell Siñó que mos va formá del no res.)

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Au dernier jour que tiendra parlement ce Seigneur qui nous forma de néant. 

ANC. FR. Li rois fist parlement de ses barons et du pueple. 

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 234.

Il avoit commandé que li baron e li poples fussent là assemblé à parlement. Gest. de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, 

p. 149.

CAT. Parlament. ESP. PORT. IT. Parlamento. 

(chap. Parlamén, parlamens.)

7. Parlier, Parler, s. m., parleur, bavard.

Non dupta lauzengiers

Ni parliers.

Aimar de Rocaficha: Si amors. 

Ne craint médisants ni bavards.

Papagay, trop es bel parliers. 

Non dupta lauzengiers  Ni parliers.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Perroquet, tu es fort beau parleur. 

Adj. De lieys lauzar no serai trop parliers. 

R. Jordan: Vas vos.

A la louer je ne serai pas trop parleur.

De trastotz los lengatjes parliers et entendens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De tous les langages parleur et entendeur. 

ANC. FR. Molt fu biaus parliers. Roman de la Violette, p. 36. 

ANC. CAT. Parler. ESP. Parlero (charlatán, hablador). PORT. Paroleiro. ANC. IT. Parliere. (chap. Parladó, charraire, charlatán, cotorra, papagayo; que només parle y sol diu tonteríes, y les repetix com Carlos Rallo Badet. No es lo mateix que oradó, predicadó.)

8. Parlieira, s. f., parleuse, bavarde.

No m' aiatz per trop parlieira.

Giraud de Borneil: L' autr' ier.

Ne me teniez pour trop parleuse.

Adj. Dis vostra lengua parlieira 

Al comte greu mal.

Bernard de Rovenac: Una sirventesca.

Votre langue bavarde dit au comte grief mal.

ANC. FR. Mal parlière gent. Roman du chastelain de Coucy, v. 3622. 

ANC. IT. Ch' è troppo gran parliera.

Barberini, Docum. d'amore, p. 238.

ESP. Parlera. (habladora (mal), cotilla. Chap. parladora, charlatana, charraira, cotorra, papagaya, bachillera, etc. Miréu la ristra de insults que li diu Pedro Saputo a una agüela de estes. Braulio Foz diu que algunes de les de Huesca eren trilingües, pero que sol teníen una llengua, “expeditilla”.)

9. Aparlieyra, s. f., bavarde, parleuse.

Aparlieyras occupadas de non estar en lurs ostals.

V. et Vert., fol. 93.

Bavardes occupées à ne pas demeurer dans leurs maisons.

10. Parlaire, Parladre, Parlador, s. m., parleur, bavard, babillard.

Sabis parladre fai de grans paraulas, paucas. Trad. de Bède, fol. 55.

Sage parleur fait de grandes paroles, petites. 

Ben sai que li mal parlador

M' en appelaran sofridor.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Je sais bien que les méchants bavards m'en appelleront patient. 

Adj. Sabs tu d' aquestz amadors,

Leus parladors? 

Giraud de Borneil: Alegrar me.

Sais-tu de ces amants, légers parleurs?

Lauzengiers ni mal parlaire.

Raimond de Miraval: Cel que. 

Médisant ni mauvais parleur

CAT. ESP. Parlador. PORT. Palrador. IT. Parlatore.

(chap. Parladó, parladós, parladora, parladores.)

Es layres aisel que vay emblan. Jordi Pujol, Fuster

- Parloir, salle de conférence.

Pilat intret el parlador. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Pilate entra au parloir.

De mersorgas ha gran mercat en lurs parladors. V. et Vert., fol. 104. 

De mensonges il y a grand marché dans leurs parloirs.

CAT. Parlador. IT. Parlatorio. 

(chap. Parladó: sala de conferensies, aon se conferensie o se parle.)

11. Parlablament, adv., disertement, verbeusement.

Mot parlablament et en motas manieras.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.

Moult disertement et en nombreuses manières.

(chap. Parlablemen, disertamen.)

12. Parlatori, adj., parlatoire, qui est pour parler, pour articuler.

Rims en ori, coma... parlatori. Leys d'amors; fol. 151.

Rimes en oire, comme... parlatoire.

(chap. Parlatori; rimes en ori, com... parlatori, reclinatori, refectori, tanatori. A Beseit tenim lo portal de San Gregori o lo chiringuito del batá, tamé de Gregori, y sa mare Carmina. A Beseit igual se diu Gregori que Gregorio, Desideri que Desiderio, y encara hay conegut a una Desideria.)

lo chiringuito del batá, tamé de Gregori, y sa mare Carmina

13. Paraular, v., parler.

L' us paraula ties, l' autre roman.

(chap. La un parle alemán, l' atre romans.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.

L' un parle thiois, l' autre roman.

(N. E. Creo que este thiois es lo mismo que tedesco, teutón, deutsch, alemán. El otro hablaba romance, como ya se vislumbra en los documentos de 843: serment, sacramento, juramento.)

Si paraula ab ton amic,... non deves esser gilos. Liv. de Sydrac, fol. 18.

(chap. Si ella parle en ton amic,... no (deus) tens que está selós.)

Si elle parle avec ton ami,... tu ne dois pas être jaloux.

ANC. FR. Molt parolent parfondement

Des décrez et dou testament.

L' abé parole à toz ensanble.

Fables et cont. anc., t. II, p. 382, et t. IV, p. 131.

Ceste gent dont je vous parole. Roman de la Rose, v. 731. 

Quant ainsi ensemble parollent. Œuvres d'Alain Chartier, p. 663.

14. Parlar, v., parler, dire.

Ses parlar, la preguarai, 

E cum? Per semblan.

Peyrols: Atressi col. 

Sans parler, je la prierai, et comment? Par apparence.

El mon non es vilas tan mal apres,

Si parl' ab leys un mot, non torn cortes.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.

Au monde il n'est vilain si mal appris, s'il parle un mot avec elle, qui ne devienne poli.

Ella ab Boeci parlet ta dolzamen. Poëme sur Boèce.

Ella avec Boèce parla si doucement.

Fig. Ades vol de l' aondansa 

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades.

Incessamment veut la bouche parler de l'abondance du coeur.

Parlavon per me miei sospir. Passio de Maria. 

Parlaient pour moi mes soupirs.

Part. pas. No puesc mais

S' una vetz sola ai parlat 

So qu' el cor a mil vetz pensat.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je ne puis mais si une seule fois j'ai dit ce que le coeur a mille fois pensé.

Aquestas causas vos ay parladas, estant ab vos.

Fragment de trad. de la Passion. 

Ces choses je vous ai dites, étant avec vous. 

ANC. FR. Les ancelles dont tu as parled. 

Tu as parled vers moi tun serf. 

Trad. des Livres des Rois, l. I, fol. 48 et 49. 

Vous sçavez bien que j' estoye parlée de marier à tels et tels.

Les XV Joyes de Mariage, p. 21.

Qui daigne escouter si souvent 

Les vers que ma muse lui parle.

Olivier de Magny, p. 52. 

Ont tost mal dit et mal parlet. 

Roman du chastelain de Coucy, v. 4491.

CAT. ESP. Parlar. PORT. Palrar (falar). IT. Parlare. 

(chap. Parlá: parlo, parles, parle, parlem o parlam, parléu o parláu, parlen; parlat, parlats, parlada, parlades.)

15. Mesparlar, v., mal parler, médire.

Mesparlar e contendre.

Giraud de Borneil: Honraz es hom.

Médire et disputer. 

ANC. FR. Si jangleur u si losengier

Le me volent à mal turner, 

Ceo est lur dreit de mesparler.

Marie de France, t. 1, p. 48.

(chap. Malparlá, mal parlá: malparlo, malparles, malparle, malparlem o malparlam, malparléu o malparláu, malparlen; malparlat, malparlats, malparlada, malparlades.)

16. Sobreparlar, v., sur-parler, trop parler.

Amors m' a fag sobreparlar.

P. Vidal: Ges del.

Amour m'a fait sur-parler. 

Substantiv. Giet fors folia

E fol sobreparlar.

Marcabrus: Lo vers. 

Jette hors folie et fou sur-parler.

(chap. Parlá massa.)

17. Enparaular, v., apprendre, informer.

Part. pas. Cortes et ensenhatz 

E ben enparaulatz. 

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Courtois et enseigné et bien appris.

18. Emparlar, Enparlar, v., apprendre, emboucher, informer.

Part. pas. A n' y d' enparlatz

Que parlan leu e plan.

Nat de Mons: Sitot non.

Il y en a d' appris qui parlent facilement et uniment.

Per que domna gen enparlada 

Sera tos temps pros et onrada.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

C'est pourquoi dame gentiment apprise sera en tous temps méritante et honorée.

Doctrinatz,

Emparlatz

De bon' aventura.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.

Instruit, informé de bonne aventure.

ANC. FR. Dix vos bénie, fait li uns qui plus fu enparlés des autres.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 398.

Seras-tu mès si emparlée

Com tu as esté jusqu'à ore.

Fables et cont. anc., t. III, p. 390.

ANC. IT. Imparolare.

19. Parlementar, v., parlementer.

Parlementar an els. Chronique des Albigeois, col. 16.

Parlementer avec eux. 

CAT. ESP. Parlamentar. PORT. Parlamentear, palramentear. 

IT. Parlamentare.

(chap. Parlamentá: parlamento, parlamentes, parlamente, parlamentem o parlamentam, parlamentéu o parlamentáu, parlamenten; parlamentat, parlamentats, parlamentada, parlamentades.)