El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
jueves, 22 de enero de 2026
Pulvina - Repugnancia
domingo, 7 de diciembre de 2025
Lo rey, Molt car et molt amat primogenit: (Fernando I de Aragó)

Lo rey. - Molt car et molt amat primogenit:
lo Rey dels reys posant lo fre en la boca dels superbioses lur elacio conculca en les baxeses et los corns daquells elats subjuga a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses et no presumesquen esser
fets semblants al Altissime. Tant es publich que no creem ignorets con Jayme Durgell rompent los ligams de sa faeltat per la qual a nos axi com a son rey e senyor es stret quants actes rebelles quantes indignitats quants e quants et malvades obres ab diabolica austucia havia concebut perit et abortat offenent nostra reyal majestad volent en nostra senyoria sembrar infidelitat et rebellio de la qual en aquella james fon trobada alguna sement: per lo qual provehints a la indempnitat de nostra cosa publica nos ha convengut
personalment venir aci et ab propries mans ministrar salut en ten orrible plaga e havem assatiada aquesta ciutat de Balaguer et aquella no sens gran renom et fama de nostre car oncle lo duch de Gandia comtes barons nobles cavallers gentilshomens et altres axi de nostres regnes et terres com del regne de Castella aci presents ab diverses et multiplicades invasions et artallarias haven macerat fins a la jornada de vuy en la qual lo Fill de la Verge a intercessions de la gloriosa Mare sua en qui es tota nostra esperança no volent la destruccio del poble de la dita ciudat nels grans dans a ell subseguidors ha humiliat et oppremit lo cor del dit Jacme que ell ab ses muller mare et germanes ses vengut metre en nostre poder ab jonols fiquats demanant merce et misericordia confessan sa gran error. E nos moguts mes de pietat que de rigor de justicia al dit Jacme havem perdonat mort natural mutilacio de membres et exili perpetual de nostres regnes et terres et a les dites muller mare e germanes sues les dites morts mutilacio et exili et encare
presons: pero lo dit Jacme pres et ben guardat nos havem detengut per tal que purgues la pena de sos peccats orribles. E per tal quen haurets pleer les dites coses vos notificam ab .... exibidor de la present.
E hajaus molt car et molt amat primogenit en la sua sancta guarda la sancta Divinitat. Dada en lo siti
de Balaguer sots nostre segell secret a XXXI dies doctubre del any mil CCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.
Núm. 17. Reg. 2403. Fol. 143.
Lo rey. - En Fenollet: segons havem entes e vist en una letra per vos a nos tramesa vos havent en los fets e aparellaments de nostra coronacio aquella diligencia queus pertany ensemps ab mossen Sancho Davila cavaller cambrer nostre havets ja mirats drap dor e de seda mas que fallen aceytonis tafetans e belluts blanchs e altres en lo dit acte de coronacio necessaris. E axi matex nos fets saber que havets parlat ab en Guillem Mulet de les joyes e penyores de don Jayme Durgell e de sa mare e de sa muller lo qual Guillem Mulet ha parlat ab en Torramorell e diu que noy ha als sino ço que tenim en manifest: de que som molt maravellats com siam informats quey havia mes joyes e penyores que aquelles que son contengudes en manifest e inventari. Perqueus pregam dehim e manam que de les dites joyes e penyores diligentment encerquets e sapiats praticant e comunicant daço ab los dits Guillem Mulet e Torramorell lo fet de la veritat e mes avant nos scrisquats prestament quins e quals draps ço es acetonis tafetans e beluts blanchs fallen que nols puxan haver daqui e quants ni porem haver dor ni de seda per tal que daquells quis poran trobar ni haver puxam fer pertret e haver aquells daltra part. E sobre les dites coses e altres necessaries a la dita benaventurada coronacio ensemps ab los dessus nomenats o sens ells treballets ab sobirana diligencia en tal manera que migençant vostra obra nos siam provehits dels dits apparellaments e per aquests e altres serveys a nos per vos fets siam tenguts de proseguirvos de opportunes gracies e favors. Dada en Leyda sots nostre sagell secret a XXII dias de noembre del any MCCCCXIII.
- Rex Ferdinandus.
- P. D. - E si cas es que vehets o coneixets que aqueix hom sen fracas os metia en torn en no manifestar les dites penyores clarament remetetslom aci a nos decontinent ab una altra persona.
- Dada axi com dessus. - Dominus rex mandavit michi Petro Margall.
Núm. 18. Reg. 2403. Fol. 142.
Rex Aragonum et Sicilie. - Religiose devote ac dilecte noster: Rex regum et dominus ponens circulum in naribus superborum et frenum in labiis impiorum elationem ipsorum conculcat in infimum et cornua eorum servitutis jugo submittit ne ponant in aquilonem sedem suam et similes fier Altissimo erubescant. Sane jamdiu proh dolor exiit in publicum quod
vos non credimus ignorare qualiter Jacobus de Urgello fidelitatis sue rupto federe nobis suo vero regi et domino indisolubiliter alligatus quot rebellionis actus iniquitatis dolos stucia Sathane concepit peperit et fraudes nequissimas obortivit majestatem nostram insudans offendere et
in nostri ditione infidelitatis perfidiam supplantare quibus compulit nos planctus et gemitus nostre reipublice ut abciso radicitus ipso morbo ne amplius pullulet aut concrescat eidem personalem salutis ministraremus medelam: ob quod huc accessimus civitatem hujusmodi Balagerii ubi idem Jacobus et alii ejus complices residebant obsessimus usque in diem hujusmodi multipliciter macerantes quo digno Dei judicio sub cujus virtute prospera cuncta succedunt intercessionibus gloriose virginis matris ejus superbum cor ipsius Jacobi sic humilitate contrivit quod a dicta civitate ad nostri presentiam accessit poplitibus flexis illud davidicum verbum materna linga prosiliens Miserere seque in posse nostre majestatis inmisit ut de ejus persona disponeremus ad nostre libitum voluntatis. Nos autem non rigore justitie comoti sed pietatis rore ac misericordie madefacti eidem mortis naturalis ac membrorum mutilationis exiliique securitatem concessimus ac ejus uxori matri sororibus et populo captionem ultra predicta remissimus ipsumque tamen Jacobum conservari jussimus: in laudes Altissimo exalantes cujus glorie
sunt hec omnia describenda quique ejus solita clementia speramus sic
dexteram nostram diriget quod sedebit populus noster in pulcritudine
pacis et tabernaculis justilie ac requie oppulenta. Ceterum devote et
dilecte noster sunt quamplures in nostri ditione filii Moysi hucusque cecitatis judayce laqueati qui eorum corda Spiritus sancti gratia inspirante ad fidem catholicam tenero volatu anelant sperantes
sitibunde ad nonnulla que humanus capere eorum sensus non valet
instructionibus debitis adjuvari: unde cum speremus e firmo vestri
edificantis sermonis fulgore ab ipsis ofuscationibus eosdem in lucem
catholice veritatis prodire: vos affectuose rogamus et in Domino
exhortamur quatenus visis presentibus Dertusam ubi plures ex
predictis causa previa convenerunt remeare aliquatenus non tardetis
ut ex vobis judei prefati palmam salutis colligant qua possint
perenni in celestibus vita frui: et deinde Çesaraugustam ubi dante Domino proposuimus in brevi sacre nostre coronationis solemnia celebrare procuretis adire cum vestro salutari adventu
predictorum sequentes incessus ex judayca lege quamplures ad
orthodoxam sperentur beatitudinem evolare: nos enim scribimus nostro
procuratori regio ut ad vestri et vestrorum remeatum studeat
necessaria celeriter procurare. Data Ilerde sub nostro sigillo
secreto XX die novembris anno a nativitate Domini MCCCCXIII.
- Rex Ferdinandus. - Venerabili et religioso dilectoque ac devoto nostro fratri Vicentio Ferrarii in sacra pagina pereximio professore. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.
Núm. 19. Arch. de la Dip., Reg. Del trien. De 1413 a 1416. Fol. 128.
Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
- Molt honorables senyors: reebuda havem vostra letra en la qual pregats nosaltres que si la ambaxada que havem tramesa al senyor rey sobre la convocacio del Princeps namque ha feta avinença o composicio de la exequcio daquella queus en deguessem certificar car aquexa ciutat ne sta fort congoxosa. A la qual vos responem que de la dita ambaxada havem reebudes letres en les quals fa saber que dimarts que hom comptava a XXXI doctobre per lo mati assats hora de tercia lo duch de Gandia don Enrich e mossenyer Diago de Vedilla son venguts a parlament e tracte ab don Jacme Durgell qui es exit fora la porta del mur de Balaguer vestit de burell ab barret negre al cap ab barba longa e stoch sint e daga e calçat destivals lo qual ha molt plorat en lo companyament e abrassament que faeren. E apres quel duch de Gandia fon puyat al senyor rey vench linfanta e torna supplicar lo dit senyor que fos sa merce perdonar al dit don Jayme marit seu e mes que fos sa merce de prorogar la jornada que havia dada de haver los homens de Balaguer si nos retien per traydors per tot lo dit mes doctobre a ir que fon dimecres festa de Tots Sants e primer de noembre: e mes avant de guiar aquells qui son delats de esser stats a la mort del archabisbe de Çaragossa e del governador de Valencia en tant que sen poguessen anar soltament. E lo dit senyor respos que si don Jayme se metia en son poder per tot lo dit XXXI dia doctobre e vingues a ell al reyal on es que li plahia.
E veus senyors ço que ab veritat vos podem al present certificar: de la composicio o avinença par que la dita missatgeria non hage encara finat ab lo dit senyor. Daço ques seguira per avant vos certificarem tantost Deu volent. Apres senyors que la dita resposta vos haguem feta es vengut un correu ab letra quels missatgers de Barchinona han tramesa als consellers de Barchinona: huy que es dijous hora de completa en quels fan saber com dimarts a vespre prop passat lo dit Jayme Durgell ses mes soltament en poder del dit senyor rey demanantli perdo presens los dits missatgers de Barchinona e lo dit senyor reptant lo dit
don Jayme daço que fet havia remeslo a Pere Juniz de Guzman e ha perdonat a tots los altres. E veus senyors ço queus podem fer saber. Scrita en Barchinona dijous a dos dies de noembre ora del seny del
ladre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII.
- Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats. -
Dominus abbas Montiserrati Gilabertus de Scintillis et Johannes Ros. - Deputati mandarunt michi Johanni Gacet.
Núm. 6. Reg. 2401. Fol. 35.
(pegat de https://chapurriau.blogspot.com/2019/11/lo-rey-fernando-ferrando-arago-antequera.html)
Lo Rey. - En Ramon Fivaller: com per rao de la entrada per nos Deu migençant e en breu faedora en aquexa ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra persona una cota un manto e un juppo de drap daur de aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nostre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre nostre mestre Johan Dalvernia: pregamvos et manam que decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur com a aço sia manester et axi mateix arminis per afolradures et que prestament se façan los dits manto cota et juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos puscam haver les dites robes acabades: car en Barthomeu Gras regent nostra tresoreria dara o fara donar bon recapte aqui sobre la paga dels dits drap e arminis e altres coses a aço necessaries. E en aço dats aquella bona cura et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato domini regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo secretarii.
jueves, 4 de diciembre de 2025
Prior, Privat, Pro, Pron, Proa
Prior, s. m., lat. prior, prieur.
Ieu
non sai tan fals coronat
Clerge ni prior ni abbat.
Guillaume
de Berguedan: Mal o fe.
Je ne sais si faux couronné clerc ni
prieur ni abbé.
Vengut son a Llerins, demandan lo prior. V. de S.
Honorat.
Ils sont venus à Lerins, ils demandent le prieur.
Dans cet ouvrage on trouve priols, pour prior.
L'an
de Dieu mil e tres cent
Compli lo priols son Romans.
(chap.
L'añ de Deu mil y tressens acabe lo prior son (lo seu) romans.)
V.
de S. Honorat.
L'an de Dieu mil et trois cents le prieur acheva
son roman.
ANC. FR. Que li abbé ne li prior
Tant
les gardoient chierement.
Fables et cont. anc., t. II, p.
345.
CAT. ESP. PORT. Prior. IT. Priore. (chap. Prior, priors.)
2. Priorat, s. m., lat. prioratus, prieuré.
L'
abas si 'l det lo Priorat de Montaudon.
V. du moine de Montaudon.
L'abbé ainsi lui donna le prieuré de Montaudon.
CAT.
Priorat. ESP. Priorato. PORT. Priorado. IT. Priorato.
(chap.
Priorat, priorats, com la famosa comarca de Falset, Montsant.)
3. Prioressa, Prioresa, s. f., lat. priorissa, prieure, supérieure.
Las
terras de la prioresa. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.
Les
terres de la prieure.
Domna l' abadessa... la prioressa.
Cartulaire du Bugue, fol. 32.
Dame l'abbesse... la prieure.
PORT.
Prioreza. (ESP. Priora, menos común prioresa.)
(chap. Prioresa,
prioreses; prioressa, prioresses; priora, priores.)
4.
Prioritat, s. f., priorité.
Totas tres ses prioritat. Eluc. de
las propr., fol. 4.
Toutes trois sans priorité.
CAT.
Prioritat. ESP. Prioridad. PORT. Prioridade. IT. Priorità,
prioritate, prioritade. (chap. Prioridat, prioridats.)
5. Sotz prior, s. m., sous-prieur.
Esser
sotz prior et soz abatz.
(chap. Sé subprior y subabat, sub-prior,
sub-abat.)
Regla
de S. Benezeg., fol. 25.
Être sous-prieur et sous-abbé.
Privat, adj., lat. privatus, privé, intime, secret, particulier, connu.
Aras sai per vertat
Que 'lh a autr' amic privat.
B.
de Ventadour: Accossellatz.
Maintenant je sais par vérité
qu'elle a autre ami intime.
Auran
can e lebrier
Del comt', e s' amor privada.
Bertrand
de Born: Rassa mes se.
Ils auront chien et lévrier du comte, et
son attachement intime.
Dis l'emperaire: Vuelh siatz de mon cossel privat.
Roman
de la Prise de Jérusalem, fol. 8.
L'empereur dit: Je veux que
vous soyez de mon conseil privé.
Anc non vi tan salvatge,
Mais pueys fon maniers e privatz.
Giraud
de Borneil: No puesc sofrir.
Oncques je ne vis si sauvage, mais
après il fut familier et privé.
De
totas encontradas
Estranhas e privadas.
Arnaud
de Marueil: Razos es.
De toutes contrées étrangères et
connues.
Subst. Non pas solament als bos et als privaz, mas als
non doctrinaz.
Trad.
de Bède, fol. 74.
Non pas seulement aux bons et aux intimes,
mais aux non instruits.
Adv. Comtan privat e pales. V. de S.
Honorat.
Ils content particulièrement et publiquement.
Adv.
comp.
N
Aimars fai lum en sa cambra
De sef ardent, quan a privat s' en
intra.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Le seigneur
Aimar fait lumière en sa chambre de suif ardent, quand en secret il
s'en entre (rentre).
ANC. FR. Où que je soie, ge sui vostre
privé.
Roman d'Agolant, v. 1262.
Ne vaudroit-il pas mieux
que cela eust esté dit à part et en privé.
Amyot,
trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 321.
CAT. Privat. ESP. PORT.
Privado. IT. Privato.
(chap. Privat, privats, privada, privades;
íntim, intims, íntima, íntimes; secret, secrets, secreta,
secretes; particulá, particulás; conegut, coneguts, coneguda,
conegudes.)
2.
Privada, s. f., amie.
Preguet una sia privada
Que annes en
cell' encontrada.
V.
de S. Honorat.
Pria une sienne amie qu'elle allât dans cette
contrée.
- Privé, latrine.
Poyrir
en privadas et en lagz luocz. V. et Vert., fol. 80.
Pourrir en
privés et en vilains lieux.
CAT. ESP. PORT. Privada. IT. Privata.
(chap. Privada, privades : amiga, amigues; novia, novies; amán,
amans. Letrina, letrines, cagadó, cagadós.)
3. Privadamen, adv., privément, particulièrement, secrètement.
Alberguet privadamen e seladamen en la cieutat.
Roman
de la Prise de Jérusalem, fol. 1.
Il séjourna privément et
secrètement dans la cité.
Anet
s' en a la vinha un ser privadamen. V. de S. Honorat.
Il s'en alla
à la vigne un soir secrètement.
ANC. FR. Tant qu'eussiez à
cest péchière
Privéement un poi parlé.
Roman
du Renart, t. III, p. 38.
CAT. Privadament. ESP. PORT.
Privadamente IT. Privatamente.
(chap. Privadamen, privádamen.)
4. Privadeza, Prevadeza, s. f., privauté, familiarité, habitude.
El amava una domna de gran valor, et avia gran prevadeza ab ela.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Il aimait une dame de grande valeur, et avait grande privauté avec elle.
Nuls hom non pot conoisser lo sen de las Saintas Scripturas si non o aprent per la privadeza de ligir. Trad. de Bède, fol. 83.
Nul homme ne peut connaître le sens des Saintes-Écritures s'il ne l'apprend par l'habitude de lire.
5. Privar, v., lat. privare, priver, cacher.
La
priva, deshereta de totz sos bens et heretages.
Tit. de 1399.
Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 134.
La prive,
déshérite de tous ses biens et héritages.
Coms de Tolsan, ja
non er qu' ie us o priva;
Veiaire m' es que 'l guerra recaliva.
Montan
Sartre: Coms de.
Comte de Toulouse, jamais il ne sera que je vous
le cache; il me semble que la guerre se rallume.
Part.
pas. Coma Valent, l' emperador... agues privadas motas glieias de
lors pastors. Cat. dels apost. de Roma, fol. 47.
Comme Valens,
l'empereur... eut privé de nombreuses églises de leurs pasteurs.
CAT. ESP. PORT. Privar. IT. Privare. (chap. Privá, privás: yo
me privo, prives, prive, privem o privam, privéu o priváu, priven;
privaré; privaría; si yo me privara.)
6.
Privacio, Privatio, s. f., lat. privatio, privation, perte.
Ab
privatio de votz. Eluc. de las propr., fol. 47.
Avec privation de
voix.
Per negatio o per privatio. Leys d'amors, fol. 45.
Par
négation ou par privation.
CAT. Privació. ESP. Privación. PORT.
Privação. IT. Privazione.
(chap. Privassió, privassions.)
7. Aprivadansa, s. f., familiarité, privauté.
Per
sel' aprivadansa que davan lor auria facha. Liv. de Sydrac, fol. 64.
Par cette familiarité que devant eux il aurait faite.
8. Aprivadar, v., apprivoiser, familiariser, rendre familier.
No lor deves mostrar bela cara... ni els aprivadar de te.
Liv.
de Sydrac, fol. 64.
Tu ne leur dois montrer belle mine... ni les
familiariser avec toi.
Pueis,
quan s' ira aprivadan,
Hom li mostre la carn denan.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Puis, quand il ira s'apprivoisant, qu'on
lui montre la chair devant.
Moral.
Aprivadar pot hom estranhas gens,
Et estranhar los pus propdas
parens.
Serveri de Girone: Cavayers.
On peut apprivoiser les
gens farouches, et rendre farouches les plus proches parents.
Part.
pas. Tant l' ai aprivadat.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Tant je l'ai apprivoisé.
Pro, Pron, adv., prou, assez, beaucoup.
Quan
me soi pro trebalhatz,
Ieu jet defor amdos mos bratz.
Arnaud
de Marueil: Dona genser.
Quand je me suis assez tourmenté, je
jette dehors mes deux bras.
Subst. Del papa, sai que dara largamen
Pro
del perdon e pauc de son argen.
(chap. Del Papa, sé que dará
(donará) llargamen prou de perdó y poc de son argén : dels seus
dinés. prou de : mol, bastán.)
Bertrand d'Allamanon III: D'un
sirventes.
Touchant le pape, je sais qu'il donnera largement
beaucoup du pardon et peu de son argent.
Adv. comp. No n' ai retengut
Ni
pauc ni pro per negun autr' afaire.
P. Raimond de Toulouse: No m
puesc.
Je n'en ai retenu ni peu ni prou pour nulle autre affaire.
Qu'
om no li puesca essenhar
Petit ni pro.
Marcabrus:
Cortezamens.
Qu'on ne lui puisse apprendre peu ni beaucoup.
ANC.
FR. Ce qui se fait bien, se fait prou vistement.
Du
Bartas, p. 24.
Entre peu ou prou de durée, il n'y a rien de
différence si nous le comparons avec l'infinie éternité.
Amyot,
trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 239.
IT. Adv. Pugnate forte
et prò.
Guittone
d'Arezzo, lett. III, p. 17.
CAT. Prou. (chap. Prou, mol, bastán;
ya ne ting prou : ya val, ya no ne vull mes; plou poc, pero plou prou
pera omplí 'l (lo) pou.)
Pro, Pron, s. m., profit, avantage.
Si
qu' ieu n' aia tot lo pro,
Et el la belha razo.
B.
de Ventadour: Acossellatz.
De sorte que j'en aie tout le profit,
et lui la belle raison.
S'
ieu mueir aman per vos, cug far mon pron.
Blacasset: Gerra.
Si
je meurs pour vous en aimant, je crois faire mon profit.
Loc.
Vei que nulha pro no m te
Ves lieis que m' auci e m cofon.
B.
de Ventadour: Quan vei la.
Je vois que nulle profit ne me tient
vers celle qui me tue et me détruit.
Per
pron tener, es hom apelhatz pros.
P. Cardinal: Ieu trazi piegz.
Pour profit tenir, l'homme est appelé preux.
En mains afars
que no us tornon a pron.
T. de Blacas et de P. Vidal: Peire
Vidal.
En maintes affaires qui ne vous tournent à profit.
Loc.
fig. Podetz dire vostre talan,
Que mi no tenetz pro ni dan.
Cadenet:
S' ieu ar esdevenia.
Vous pouvez dire votre désir, vu que vous ne
me tenez profit ni dommage.
Prov. Com lo proverbis ditz:
Non es tot bel so que pro te.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Comme le proverbe dit: N'est pas tout beau
ce qui profit tient.
ANC. FR. A nul pro ne lui puet venir.
2e Trad. du Chastoiement, conte 22.
Plus
ala li soen prou ke li vostre quérant.
Roman de Rou, v. 3412.
Bevez assez, bon preu vous face.
Fables
et cont. anc., t. I, p. 365.
ESP. IT. Pro.
2. Profieg, Profieyt, s. m., profit.
A
ma honor e profieyt. Titre de 1080.
A mon honneur et
profit.
Senher, autra via
Prenetz tal que us sia
De
profieg major.
G.
Riquier: L'autre jorn.
Seigneur, autre voie prenez telle qu'elle
vous soit de profit plus grand.
CAT.
Profit. ESP. Provecho. PORT. Proveito. IT. Profitto.
(chap.
Profit, profits.)
5. Profechos, Profetchos, Profichos, Profeitos, adj., profitable.
Quan
no vol creire son sirven
De cosselh profechos e bo.
B.
Carbonel: Cor diguas me.
Quand il ne veut pas croire son
serviteur touchant conseil profitable et bon.
Atemprada vianda es profeitosa al cors e a l' arma.
Trad.
de Bède, fol. 52.
Nourriture tempérée est profitable au corps
et à l'âme.
Ta
paraula e tos sermos
Sia tot' ora profetchos.
Deudes de
Prades, Poëme sur les Vertus.
Que ta parole et ton discours soit
à toute heure profitable.
Conoisens totas las davan ditas cauzas esser profichozas als ditz cossols.
Cartulaire
de Montpellier, fol. 82.
(chap. Coneixén (que) totes les dabán
dites coses sé profitoses als dits consuls; los de Montpellier,
Mompestler, Montispessulani, etc.)
Connaissant toutes les devant
dites choses être profitables auxdits consuls.
![]() |
CAT.
Profitos. ESP. Provechoso. PORT. Proveitoso.
(chap. Profitós,
profitosos, profitosa, profitoses; que fa profit, que done profit.)
4.
Profechable, Profichable, Profeitable, adj., profitable.
Negus
homs non ama neguna causa, si no se cuia que li sia honorabla o
delechabla o profechabla.
V.
et Vert., fol. 31.
Nul homme n'aime nulle chose, s'il ne pense pas
qu'elle lui soit honorable ou délectable ou profitable.
Neguna causa profichabla a mossenhor.
Roman
de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Nulle chose profitable à
monseigneur.
Vanas e non profeitablas fablas. Trad. de Bède,
fol. 81.
Vaines et non profitables fables.
ANC. CAT.
Profitable. IT. Profittabile.
5. Profeitancza, s. f., profit, avantage.
L' autre, entre las peyras, non faczia profeitancza.
L'
Avangeli de li quatre semencz.
L'autre, entre les pierres, ne
faisait profit.
6. Profeitozament, adv., profitablement.
Eschivat
plus profeitozament. Trad. de Bède, fol. 45.
Esquivé plus
profitablement.
ANC. FR. Grandement conforté et proffitablement
conseillé.
Œuvres
d'Alain Chartier, p. 360.
CAT. Profitosament. ESP.
Provechosamente. PORT. Proveitosamente.
IT. Profittevolmente.
(chap. Profitosamen.)
7. Profechar, Profichar, Profeitar, Profitar, v., profiter, tirer profit.
Fai
profechar, quec dia,
Cels que son en bona via.
Brev.
d'amor, fol. 102.
Fait profiter, chaque jour, ceux qui sont en
bonne voie.
Cal
cosa profeita al ome? Doctrine des Vaudois.
Quelle chose profite à
l'homme?
El eis no s' o sap devezir
Tan gen que s puesca
profichar.
Pierre d'Auvergne: De Dieu no.
Lui-même ne se le
sait diviser si bien qu'il puisse (en) tirer profit.
Part. prés. Las doas profechans
Son, e de pretz enans.
G.
Riquier: Si m fos.
Les deux sont profitantes, et de mérite
avancement.
ANC. CAT. Profitar. ANC. ESP. Provechar. IT. Profittare.
8.
Aprofechable, adj., profitable, utile.
Segon que cascus sera plus
aprofechables.
Trad.
de la règle de S. Benoît, fol. 17.
Selon que chacun sera plus
utile.
Aquest
enguens a mot de vertutz, que so aprofechablas a las gens que n' an
bezonh. Liv. de Sydrac, fol. 43.
Cet onguent a moult de vertus,
qui sont profitables aux gens qui en ont besoin.
ESP.
Aprovechable. (chap. aprofitable, aprofitables.)
9.
Aprofichablamen, adv., profitablement.
Doctors lieg subtilmen o
aprofichablamen. Leys d'amors, fol. 99.
Le docteur lit subtilement
ou profitablement.
ESP. Aprovechadamente. (chap. Aprofitadamen.)
10. Aprofechar, Aprofiechar, Approfitar, v., profiter.
Podo nozer o aprofechar? - A l' arma non podo re aprofechar.
Aissy coma la medecina non aprofiecha re a la plaga can lo fers es dedins. (chap. Aixina com la medissina no fa profit a la ferida (llaga) cuan lo ferro está adins.)
Liv. de Sydrac, fol. 77 et 95.
Peuvent-ils nuire ou profiter? - A l'âme ils ne peuvent point profiter.
Ainsi comme la médecine ne profite point à la plaie quand le fer est dedans.
Coma
en los motz... approfitar. Leys d'amors, fol. 115.
Comme en les
mots... profiter.
CAT.
Aprofitar. ESP. Aprovechar. PORT. Aproveitar. IT.
Approfittare.
(chap. aprofitá : aprofito, aprofites, aprofite,
aprofitem o aprofitam, aprofitéu o aprofitáu, aprofiten; aprofitat,
aprofitats, aprofitada, aprofitades; aprofitaría; aprofitaré; si yo
aprofitara.)
11. Aprofichabletat, s. f., amélioration, perfectibilité.
Per la enfermetat e la no aprofichabletat d' el.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Par l'infirmité et la non
perfectibilité de lui.
Proa,
s. f., lat. prora, proue.
Cant per la proa pres l' azaura. V. de
S. Honorat.
Quand par la proue il prit la tartane.
CAT. ESP.
PORT. Proa. IT. Prora. (chap. Proa, proes, contrari a la popa, popes.
Lligíu l'agüelo y lo mar, en chapurriau.)












