Mostrando las entradas para la consulta pausa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pausa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de julio de 2026

Succar, Sucar, Sucquar; Suççura; Sufferre, Suffrir, Soffrir, Sufrir, Sofrir

Succar, Sucar, Sucquar, v., sucer, absorber.
Sucquar per succio temprada.
Succa per bona succacio.
Pausa.. coto viel per que sucque aquo que yeys.
Trad. d'Albucasis, fol. 55, 18 et 42.
Sucer par succion modérée.
Suce par bon sucement.
Pose... coton vieux pour qu'il absorbe ce qui sort.
Si que dels codols e de las peyras duras sap succar oli e mel.
V. et Vert., fol. 52.
De sorte que des cailloux et des pierres dures il sait sucer huile et miel.
Part. prés. Sucans et atyrans aygas. Eluc. de las propr., fol. 158.
Sucant et attirant eaux.
CAT. Sucar. IT. Succiare. (chap. Chuclá, chupá : chuclo, chucles, chucle, chuclem o chuclam, chucléu o chucláu, chuclen; chuclat, chuclats, chuclada, chuclades; chuclaré; chuclaría; si yo chuclara. Yo chupo, chupes, chupe, chupem o chupam, chupéu o chupáu, chupen; chupat, chupats, chupada, chupades; chuparé; chuparía; si yo chupara. Vore sucá, de suc)

Chuclá, chupá : chuclo, chucles, chucle, chuclem o chuclam, chucléu o chucláu, chuclen; chuclat, chuclats, chuclada, chuclades; chuclaré; chuclaría; si yo chuclara. Yo chupo, chupes, chupe, chupem o chupam, chupéu o chupáu, chupen; chupat, chupats, chupada, chupades; chuparé; chuparía; si yo chupara.



2. Succio, s. f., succion, sucement, absorption.
Sucquar per succio temprada.
Es possible la succio del loc am ventoza.
Trad. d'Albucasis, fol. 55 et 56.
Sucer par succion modérée.
Est possible la succion de la place avec ventouse.
IT. Succio. (chap. sucsió, sucsions; chuclada, chuclades; chupada, chupades.)

3. Succacio, s. f., succion, sucement, absorption.
Succa per bona succacio. Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Suce par bon sucement.

Suççura, s. f., lat. susurrus, murmure.
Las suççuras del cor e de la bocca. Doctrine des Vaudois.
Les murmures du coeur et de la bouche.
ANC. FR. Sous l'ombre toujours verd des myrtes amoureux.
Que les tendres zéphyrs animent d'un susurre.
Scévole de Sainte-Marthe, p. 77.
ESP. PORT. IT. Susurro. (chap. Sussurro, sussurros; v. sussurrá: sussurro, sussurres, sussurre, sussurrem o sussurram, sussurréu o sussurráu, sussurren; sussurrat, sussurrats, sussurrada, sussurrades; sussurraré; sussurraría; si yo sussurrara; v. murmurá : rossegá en veu baixa.)

Sufferre, v., lat. sufferre, souffrir, abstenir, empêcher.
Qui sufferre s' en pogues.
Giraud de Borneil: Ops m' agra.
Qui abstenir s'en pourrait.
ANC. CAT. Sofferir, soferir. IT. Sofferire.

2. Suffrir, Soffrir, Sufrir, Sofrir, v., souffrir, endurer, tolérer, supporter, consentir. 
En volh suffrir so qu' autr' om no suffrira.
Pierre de Blai: En est son.
J'en veux souffrir ce qu'autre homme ne souffrira.
Sofrirai so qu' ai sufert ancse.
P. Vidal: Si col paubres.
J'endurerai ce que j'ai enduré toujours.
Fig. Quan Dieus mi fai be,
No el refus ni 'l soan;
E quant al re m' ave,
Ben sai suffrir l' afan.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Quand Dieu me fait du bien, je ne le refuse ni le dédaigne; et quand autre chose il m'advient, bien je sais supporter la peine.
Que no puesca soffrir lo fais
Qu' el payres li engenrara.
Brev. d'amor, fol. 131.
Qu'il ne puisse supporter la charge que le père lui engendrera.
- Permettre.
Iran a Dieu, si lor o vol sofrir.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Ils iront à Dieu, s'il veut le leur permettre.
Degras mi sofrir c' ieu vos auzes dir
E mostrar ma greu dolor.
P. Bremon Ricas Novas: Ben farai.
Vous devriez me permettre que j'osasse vous dire et montrer ma pénible douleur.
- Retenir, empêcher, abstenir.
No m puesc sufrir d' una leu chanso faire.
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Je ne me puis retenir d'une légère chanson faire.
Nuls hom no s pot de vos amar sufrir. 
B. de Ventadour: Non es meravelha.
Nul homme ne se peut empêcher de vous aimer.
Cilh que nul temps no n' uzet, sy pot mielhs sufrir de causa que non a acostumada. Liv. de Sydrac, fol. 83.
Celle qui (en) nul temps n'en usa pas, peut mieux s'abstenir de chose qu'elle n'a pas accoutumée.
- Patienter.
Si us voletz, no us falh tensos,
Mas sufretz, e venceres los.
Deudes de Prades: En un sonet.
Si vous voulez, il ne vous manque disputes, mais patientez, et vous les vaincrez.
Prov. Un reprochier ai auzit dir:
Pieger es sofrir que morir.
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Un proverbe j'ai entendu dire: Pire est souffrir que mourir.
Loc. Suffrir mort e passio. Brev. d'amor, fol. 169.
Souffrir mort et passion.
Part. prés. Plus suffrens que negus hermitas.
Bernard de Rovenac: Belhs m' es.
Plus patientant que nul ermite.
Qui son d' autrui maritz sufrens.
Marcabrus: Pus mos. Var.
Ces putains ardentes qui sont des maris d'autrui consentantes.
- Subst. En parlant d'un mari trompé.
Maritz que marit fay sofren,
Deu tastar d' atretal sabor.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es.
Mari qui mari fait souffrant, doit tâter de pareille saveur.
Part. pas. Non pot esser suffert ni atendut
Qu' ades non chan, pus estius vey tornat.
G. Adhemar: Non pot esser.
Il ne peut être souffert ni attendu qu'incessamment je ne chante, puisque l'été je vois revenu.
Belh senher Dieus, quo pot esser sufrit
Tan estranh dols!
Giraud de Calanson: Belh senher.
Beau seigneur Dieu, comment peut-il être souffert si étrange douleur.
Subst. On plus ab mi dons m' aten
Ni mais la prec, ieu mays y pert,
E meins i truep de bon suffert.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Où plus je m'affectionne à ma dame ot davantage je la prie, davantage j'y perds, et moins j'y trouve de bonne tolérance.
CAT. ESP. Sufrir. PORT. Soffrer, sofrer. IT. Soffrire. (chap. Patí, soportá, aguantá : patixco o patixgo, patixes, patix, patim, patiu, patixen; patit, patits, patida, patides; patiré; patiría; si yo patira o patiguera.)

3. Sufrensa, Sufransa, Sofrensa, Sofransa, s. f., souffrance, patience, 
privation.
Per razo m deuria valer
Amors e servirs e merces
E sufrensa e bona fes.
Amanieu des Escas: Dona per cuy.
Par raison me devrait valoir amour et le servir et merci et souffrance et bonne foi.
Mon senher no 'l fai be ni sufransa.
T. de G. Riquier et d'Austorc: Senh' En Austorc.
Mon seigneur ne lui fait bien ni privation.
IT. Sofferenza.

4. Sufrimen, Sofrimen, s. m., souffrance, privation.
Plus vos am leyalmen
Ab sufrimen
Qu' el maritz ab jauzir.
Giraud de Calanson: Li mey dezir.
Je vous aime plus loyalement avec privation que le mari avec jouir.
CAT. Sufriment. ESP. Sufrimiento. PORT. Sofrimento. IT. Sofferimento. 
(chap. Patimén, patimens. Si algú diu sufrimén, no es cap castellanisme, perque existix a la llengua antiga.)

5. Suffrire, Sofrire, Sufridor, Sofridor, adj., patient, souffrant, endurant, résigné.
Amors vol qu' ieu sia sofrire.
Folquet de Marseille: Pos entremes.
Amour veut que je sois patient.
M' a fag sofridor 
Manhs jorns.
G. Faidit: Ges no m tuelh.
Il m'a fait endurant maints jours.
Substantiv. Aissi cum bos suffrire.
Arnaud de Marueil: Ses joy.
Ainsi comme bon patient.
CAT. ESP. Sufridor. PORT. Sofredor. IT. Sofferidore, sofferitore. (chap. Patidó, patidós, patidora, patidores; passién, passiens, passienta, passientes.)

6. Sufracha, Sofracha, Sofraicha, Sofraita, s. f., manque, disette, dénuement, pénurie, faute.
Aissi s pert ad estros,
Per sofracha d' omes bos,
Aquest segle ves totz latz.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Ainsi se perd entièrement, par disette d'hommes bons, ce monde de tous côtés.
Per sofracha de bes temporals. Liv. de Sydrac, fol. 17.
Par manque de biens temporels.
Fig. Saber no m fai sofracha
De far un novel sirventes.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Le savoir ne me fait pas faute pour faire un nouveau sirvente.
Gaubert, Moine de Puicibot: Ar tant no.
Manque de désir.
ANC. FR. Grant soffrete a de pain d'avaine. Roman de la Rose, v. 10198.
Mès de ce ont trop grant souffrete
Qu'il ne se puéent solacier.
Fabl. et cont. anc. t. 1, p. 171.
Car de viande aveient sofreite.
Marie de France, t. II, p. 77.
Con cil qui avoit grant soufraite.
Roman du Renart, t. 1, p. 241.
7. Sofrancha, s. f., manque, disette, faute.
(chap. Té falta de ardimén : corache, valentía.)
Giraud de Borneil: Tals gens.

8. Sofrachilla, s. f., manque, disette, dénuement, pénurie.
Quan ve a la sofrachilla.
Marcabrus: Tan quan.
Quand il vient au dénuement.

9. Sofraitz, s. m., dénuement, disette, faute.
Loc. Nuls bos pretz no l' es en re sofraitz.
E. Cairels: Lo rossinhols.
Nul bon mérite ne lui est (fait) en rien faute.

10. Sofrachos, Sofraitos, Sofraytos, adj., souffreteux, pauvre, privé,  manquant.
Ges los paubres sofrachos
No seran per els sebelitz.
P. Cardinal: Quan vei lo segle.
Point les pauvres souffreteux ne seront par eux ensevelis.
La caytiva doloyrosa,
D' amic e d' aver sofrachosa. 
V. de S. Honorat.
La chétive affligée, d'ami et d'avoir privée.
Fig. Sofraitos de coratge.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Manquant de coeur.
Subst. Aitals cortz que no i a sofraytos.
Giraud de Calanson: Belh senher.
Telle cour qu'il n'y a souffreteux.
ANC. FR. Tant fusse d'argent sofreitoz.
Tu ne seras jà sofretos
De rien.
Roman du Renart, t. II, p. 214 et 137.

11. Sofranher, Sofragner, Sofrainher, Sofraingner, v., manquer, faire faute.
Ja vilan non deu hom planher
Si 'l vetz bras o camba franher,
Ni ren de sos obs sofranher.
Bertrand de Born: Mout mi plai.
Jamais vilain ne doit homme plaindre s'il le voit bras ou jambe se casser, ni rien de ses nécessités manquer.
Ren no m sofraing, 
Sol qu' amor no m sofraigna.
Aimeri de Peguilain: En amor trob.
Rien ne me manque, pourvu qu'amour ne me manque pas.
(chap. Faltá, fé falta.)

12. Suffertar, Soffertar, Sofertar, Soffretar, v., supporter, souffrir, tolérer, endurer.
Tot en patz suffertar
So don autre s plangeria.
Raimond de Castelnau: Ges sitot.
Tout en paix souffrir ce dont autre se plaindrait.
Coven li 'l gran mal sofertar.
(chap. Li convé lo gran mal soportá.)
Pons d'Ortafas: Aissi cum la.
Il lui convient le grand mal endurer.
Non puesc pus soffretar l' ardor. 
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Je ne puis plus supporter l'ardeur.
Part. prés. Dieus sufertan, 
Li peccat per home se fan.
Brev. d'amor, fol. 13.
Dieu tolérant, les péchés par hommes se font.
Part. pas. Per nos son tan sufertatz
Los Turcs fals.
Folquet de Romans: Tornatz es.
Par nous sont tant tolérés les Turcs perfides.
ANC. CAT. Sofertar. (chap. soportá: soporto, soportes, soporte, soportem o soportam, soportéu o soportáu, soporten; soportat, soportats, soportada, soportades; soportaré; soportaría; si yo soportara.)

13. Suffertaire, Sufertaire, Sofertaire, Suffertador, Sofertador, adj., souffreteux, patient, endurant, résigné.
Fora plus suffertador si aytals persona se dampnes sola.
V. et Vert., fol. 20.
Il serait plus résigné si pareille personne se damnait seule.
Subst. No m' irais,
Tant sui bos sufertaire.
G. Faidit: Ara cove.
Je ne me fâche pas, tant je suis bon endurant.

14. Soffertable, adj., supportable.
Breus es... pena d' aquest segle e sofertabla. Trad. de Bède, fol. 22.
Courte est... la peine de ce monde et supportable.
(chap. Soportable, soportables; contrari: insoportable, insoportables.)

domingo, 21 de junio de 2026

Sotlar; Sotol; Sotz; Soudan; Soven, Soen

Sotlar, s. m., soulier.
Esperos ab sotlar.
(chap. Esperons o espolons en sola.)
B. Martin: A senhors.
Éperons avec soulier.
Sotlars e causas de lana.
(chap. Soles y calses de llana.)
Marcabrus: L' autr ier.
Souliers et chausses de laine. 
Sotlars ben causans.
B. de Ventadour: Lanquan vei.
Souliers bien chaussant.
ANC. FR. Aurés grans solers à liens
Larges à metre grans panufles.
Roman de la Rose, v. 9346.
(chap. Sola, soles; ESP. Suela, suelas.)

abarca, abarques, albarca, albarques, sola de goma, sandalia

Sotol, s. m.; basse lat. sotulum, base, fondement, emplacement.
Los sotols de la maio del castel de Capdenac... El sotol de la dicha maio.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Les fondements de la maison du château de Capdenac... Au fondement de ladite maison.
III d. del sotol de la plassa. Cartulaire du Bugue, fol. 4.
Trois deniers de l'emplacement de la place.
ESP. Sotillo. (chap. Solamén, solamens; fundamén, fundamens; basse, basses; alacet, alacets o alazet, alazets.)

Sotz, prép., lat. subtus, sous.
En Eblos lo feri sotz la forsela. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.
Le seigneur Ébles le frappa sous la fourcelle.
Sotz son elme s' enbronca. Guillaume de Tudela.
Sous son heaume il se refrogne.
La lor amor m' agra ferit sotz l' ala.
T. de B. de Ventadour et d'Albert de Sisteron: En amors.
Le leur amour m'aurait frappé sous l'aile.
ANC. FR.
Myeux vault vivre soubz gros bureaux
Pauvre, qu'avoir esté seigneur,
Villon, p. 22.
CAT. Sotz (MOD. Sota el llit té la ma Maria). IT. Sotto. (chap. Daball, deball, davall, devall, baix, abaix.)

Manel Riu Fillat, Natxo Sorolla; Sota el llit te la mamaria

2. Desotz, Desostz, prép., dessous.
Senhor que sia desostz lo solelh. Lett. de preste Jean à Fréderic, fol. 31.
(chap. Siñó que estigue daball del sol.)
Seigneur qui soit dessous le soleil.
Trauca 'lh costat, desotz l' aiscela. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.
Lui perce le côté, dessous l'aisselle.
Desotz son mantel vayre.
B. Martin: Quan l' herba.
Dessous son manteau vair.
(chap. Daball de son mantel vert : manta verda.)
Prép. comp. Per desotz lor gonelas. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Par-dessous leurs gonelles.
ANC. FR. Tot droit par-desoz un auvant. 
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 16.
IT. Disotto. (CAT. MOD. De sota, a sota.)

3. Desotz, Desot, adv., dessous.
Sant Peyre fo pausa en la croc, li pe desobre e lo cap desot. 
Doctrine des Vaudois.
Saint Pierre fut placé en la croix, les pieds dessus et la tête dessous.
(chap. San Pere va sé posat a la creu, los peus damún y lo cap daball.)
Loc. Que 'l roda no s vire
So dessus desotz.
Folquet de Romans: Far vuelh.
Que la roue ne se tourne c'en dessus dessous.
IT. Disotto.

4. Sotzcela, s. f., housse, chabraque.
Tug arsso foro de jaspe
E la sotzcela d' un diaspe.
P. Vidal: Lai on cobra.
Tous les arçons furent de jaspe et la housse d'un diaspre.
Voyez Sella.

5. Soteiran, Soteira, Sotiran, Sotira, adj., inférieur, ravalé, obscur.
An baissat l' erguelh dels Genoes,
Que fan estar aunitz e soteiras.
P. Vidal: Ara m' alberc.
Ont abaissé l'orgueil des Génois, qu'ils font être honnis et ravalés.
La carrieyra soteirana. Brev. d'amor, fol. 15.
La route inférieure.
Fig. Els vostres faitz soteiras.
Rambaud d'Orange: Amors com er.
Les vôtres faits obscurs.
Totz vostres fagz sotiras.
Marcabrus: Senher.
Tous vos faits obscurs.
Subst. Al soteiran de jos 
Pot ben estre que salis.
Bertrand de Born: Be m platz.
A l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Adv. comp. Pero manhs cavaliers
Abaissa fagz vilas,
E torna 'l nom desobre soteiras.
Giraud de Borneil: Dels bels digz.
Pourtant vilaine action abaisse maints cavaliers, et tourne le nom dessus dessous.

6. Sotran, Sotra, adj., inférieur.
Que non ause esser sobras qui non apres esser sotras. Trad. de Bède, fol. 55.
Qu'il n'ose pas être supérieur qui n'apprit pas à être inférieur.
Anc, domna qui gen sermo,
Per nuill ric home non fo
Ni tornet de pretz sotrana.
Rambaud d'Orange: A mon vers.
Oncques, dame qui gentiment raisonne, par nul noble homme ne fut ni devint en mérite inférieure.
Subst. Li sotra conprant aquo que il sobra pechun. Trad. de Bède, fol. 6. 
Les inférieurs acquièrent ce que les supérieurs négligent.

7. Sostror, s. f., abaissement, mépris.
Loc. 
Dompna, tornatz m' avetz a gran sostror.
Lo dreh Dieu an tornat en gran sostror.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101 et 107.
Dame, vous m'avez tourné en grand abaissement.
Le droit de Dieu ils ont tourné en grand mépris.
8. Sosta, s. f., délai, sursis, reste.
Vendre mais que no val per lo terme o per la sosta que hom dona.
V. et Vert., fol. 17.
Vendre plus qu'il ne vaut par le terme ou par le délai qu'on donne.
Pus l' autrui brost as
Ab gran tort, ab paucas sostas. 
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Puisque le (bien) d'autrui tu as dévoré à grand tort, avec petits restes.
IT. Sosta.

Soudan, Soda, Saudan, s. m., soudan.
Vai ost e setjes tener
Sobr' el soudan.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Va armée et siéges tenir contre le soudan.
Quan li fe 'l soudan honrada patz e bona.
(chap. Cuan li va fé lo sultán honrada y bona pau - o pas.)
G. Figueiras: Un nou sirventes ai.
Quand lui fit le soudan honorable paix et bonne.
Lay al saudan del Cayre.
P. Bremond Ricas Novas: Pus partit.
Là au soudan du Caire.
Mandero al soda de Babilonia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 115.
Mandèrent au soudan de Babylone.
CAT. Soldá. ESP. Soldan (sic: sultán). PORT. Soldão. IT. Soldano. (chap. Sultán, sultans, sultana, sultanes.)
2. Sultan, s. m., sultan.
Lai al sultan del Caire.
P. Bremond Ricas novas: Pus partit. Var.
Là au sultan du Caire.
CAT. Sultá. ESP. Sultán. PORT. Sultão. IT. Sultano. (chap. Sultán.)


Soven, Soen, adv., du lat. soepe, souvent.
Soven mi levi en sezens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Souvent je me lève en séant.
Soen mi fai Amors ab se contendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Souvent me fait Amour avec soi contester.
Adv. comp. Esser soven e menut
A refrescar vostra vertut.
P. Vidal: Abril issic.
Être souvent et menu à rafraîchir votre vertu.
L'auteur du Dictionnaire universel, critique, encyclopédique de la langue italienne déclare que l'adverbe sovente est dérivé du provençal.
CAT. Sovint. IT. Sovente. (chap. Assobín; en frecuensia; moltes vegades; repetídamen.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

2. Sovendet, adv. dim., fréquemment.
Sovendet los lavatz.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Vous les lavez fréquemment.
Adv. comp. Sovendet e menut Sibilia li venia. V. de S. Honorat.
Fréquemment et menu Sibilie venait à lui.
(chap. Assobintet; en frecuensia, frecuenmen.)

3. Sovendier, Soendier, adj., assidu, coutumier, fréquent.
Anc fort no fui sovendiers
De tals lauzars plazentiers.
Giraud de Borneil: S' ara no.
Oncques je ne fus fort coutumier de tels louers agréables.
Soendeira orazos estien las batalhas dels vices.
Trad. de Bède, fol. 27.
Oraison fréquente éteint les combats des vices.
Loc. Toza, sovendier
Aurai est semdier.
G. Riquier: L' autre jorn.
Fillette, assidu j'aurai (je fréquenterai souvent) ce sentier.

4. Sovendejar, Sovendeiar, Sovendeyar, v., mentionner, répéter, redoubler souvent.
Aquels vulhatz sovendeyar.
P. Vidal: Abril issic.
Ceux-là veuillez mentionner souvent.
S' entr' els desconoisedors
Sovendejava mos chans. 
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Si entre les ignorants et les dames de mauvais désirs je répétais souvent mes chants.

Tomás Bosque Peñarroya; S' entr' els desconoisedors E donas de mals talans Sovendejava mos chans.

Subst. Non lauza Dieus lo sovendeiar de motz. V. et Vert., fol. 97.
Dieu n'approuve pas le répéter souvent des mots.
CAT. Sovintejar. (chap. Sobintejá; mensioná, repetí, redoblá assobín.)

5. Sovendierament, Soendeirament, adv., souvent, fréquemment.
Grant honor es parlar sovendierament e familiarment an lo rey terrenal.
Doctrine des Vaudois.
C'est grand honneur de parler fréquemment et familièrement avec le roi de la terre.
(chap. Gran honor es parlá frecuenmen y familiarmen en lo rey terrenal - de la terra.)
S' esforsa soendeirament de nos tirar. Trad. de Bède, fol. 12.
S'efforce fréquemment de nous attirer.
IT. Soventemente. (chap. frecuenmen, assobín.)

jueves, 22 de enero de 2026

Pulvina - Repugnancia

Pulvina, s. f., lat. pulvinus, coussin.
Estreyssec la fractura sobre la plaga am pulvinas.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Étreignit la fracture sur la plaie avec coussins.
2. Pulvil, Polvilh, s. m., lat. pulvillus, petit coussin, coussinet.
Que tu pauses pulvils embegutz am aigua et oli.
Pausa dejos la palpebra polvilhs petits de coto.
Trad. d'Albucasis, fol. 24 et 16.
Que tu poses coussinets imbibés avec eau et huile.
Pose dessous la paupière coussinets de coton.
(chap. Cuixí, cuixins; cuixinet, cuixinets : com los que se fan aná per a punchá les agulles y les agulles de cap o alfilers. ESP. Cojín, almohada.)

Pulvina, pulvinus, coussin, cuixí, cuixins, cojín, cojines, almohada, almohadas



Punh, Poing, Poinh, Ponh, s. m., lat. pugnus, poing.
L' estrenh tan el punh tro que l' aussi.
Folquet de Marseille: Aytan gent.
L'étreint tant au poing jusqu'à ce qu'il l'occit.
Tans ponhs trencatz e tanta testa. V. de S. Honorat.
Tant de poings coupés et tant de têtes.
La lansa al punch. Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
(chap. La llansa al puñ.)
La lance au poing.
- Poignée. 
Nég. expl. El non val un poing de cendre. 
B. Zorgi: S'ie us trobes. 
Il ne vaut pas une poignée de cendres.
Loc. Ple ponh de linos solamen
Faretz fort cozer e buillir.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d'ayga, cent d'ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105. 
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
ANC. FR.
E çaint l'espée au pont d'or flamboiant
Roman d'Agolant, v. 814.
CAT. Puny. ESP. Puño. PORT. Punho. IT. Pugno. (chap. Puñ, puñs; cop: puñada, puñades; puñeteo; los de Queretes, gen de puñetes.)
2. Pogalh, s. m., poignet. 
L'escut lhi trenquet sot lo pogalh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.
L'écu lui coupa sous le poignet.
3. Ponhat, s. m., poignée, ce que peut contenir la main.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d' ayga, cent d' ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105.
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
CAT. Punyat. ESP. Puñado. PORT. Punhado. IT. Pugneto. (chap. lo que cap a dins del puñ tancat es un grapat, de garra, carpe, no una puñada.)
4. Ponhada, Punchada, s. f., poignée, ce que peut contenir la main.
Una ponhada d'arena.
Liv. de Sydrac, fol. 56.
Une poignée de sable.
(chap. Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans, etc.)

Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans


De mieia punchada de sal. Tit. de 1285. DOAT, t. X, col. 191. 
De demi-poignée de sel.
(chap. De mich grapat de sal.)
5. Punhadiera, s. f., pougnadière, sorte de mesure.
Del moli d' al pont, VIII punhadieras de froment.
Cartulaire du Bugue, fol. 1.
Du moulin du pont, huit pougnadières de froment.
(chap. Del molí del pon, vuit “punhadieras” de fromén : blat candeal o tardá, com lo que se sembrabe a Formenta, masos de Beseit a Fredes, y a la isla Formentera.)
ANC. FR. Item en seigle quatre sextiers,... quarteranche de ponhardière.
Tit. de 1464, Carpentier, t. III, col. 345.
6. Ponhal, adj., gros comme le poing.
Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.
(chap. Gran cantidat de pedres - grosses - com lo puñ per a llansá en fones. Se diu tamé de alguna pedregada o granisada, pedres com lo puñ, com a ous de gallina; com a ous de avestrús espero no vóreu.)
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes.
7. Pognador, Poingnador, Ponhedor, s. m., lat. pugnator, combattant, guerrier.
En Antioch' als poingnadors.
Hugues de Pena: cora que m.
Dans Antioche aux combattants. 
Rotlan ab sos ponhedors
No saubron tan gen conquerir. 
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Roland avec ses guerriers ne surent si gentiment conquérir.
Adoncx viratz plurar man gentil ponhedor.
E vic venir Richart lo noble ponhedor.
Roman de Fierabras, v. 3904 et 3908.
Alors vous verriez pleurer maint gentil combattant.
Et vit venir Richard le noble combattant.
ANC. FR. Li queus de vos conoist cest poigneor,
Qui tel damage nus a fait hui ce jor.
Roman d'Aubri. Bekker, p. 172.
IT. Pugnatore. (chap. Pugnadó : luchadó, pugnadós : luchadós, pugnadora : luchadora, pugnadores : luchadores. Los catalans tenen la lluita per la truita.)
8. Pugnar, v., lat. pugnare, combattre, guerroyer.
Voyez Denina, t. I, p. 285; Aldrete, p. 181.
Pugnaran matin e ser.
(chap. Pugnarán matí y tarde; lucharán; combatirán.)
Deudes de Prades: En un sonet. 
Combattront matin et soir.
Part. pas. fig.
Molt a pugnat Amors en mi delir.
G. Faidit: Molt a. 
Moult a combattu Amour à me détruire.
ANC. CAT. ESP. PORT. Pugnar. IT. Pugnare. (chap. Pugná: pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; yo pugnaré; yo pugnaría; si yo pugnara.)
9. Impugnar, Enpugnar, Empunhar, v., lat. impugnare, impugner, combattre.
Per enpugnar los Sarrazis. Cat. dels apost. de Roma, fol. 219.
(chap. Pera impugná - combatre, luchá contra - los sarracenos o sarraíns : moros, mahometans, musulmans, agarenos.)
Pour combattre les Sarrasins.
Angels... malignes impugno vigorozament. 
Eluc. de las propr., fol. 12. 
Anges... les diables ils combattent vigoureusement.
En re empunhar.
Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.
En rien impugner.
CAT. ESP. PORT. Impugnar. IT. Impugnare. (chap. Impugná : impugno, impugnes, impugne, impugnem o impugnam, impugnéu o impugnáu, impugnen; yo impugnaré; yo impugnaría; si yo impugnara.)
10. Inpugnador, s. m., lat. impugnator, attaquant, assiégeant, qui impugne.
Dels inpugnadors defensar. Eluc. de las propr., fol. 50.
Défendre des assiégeants.
CAT. ESP. PORT. Impugnador. IT. Impugnatore.
(chap. impugnadó, impugnadós, impugnadora, impugnadores.)
11. Impugnacion, s. f., lat. impugnationem, attaque, opposition. Renuncian... a impugnacion d' aquesta present carta.
(chap. Renunsián... a la impugnassió d'esta presén carta.) 
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
Renonçant... à l'attaque de ce présent titre.
CAT. Impugnació. ESP. Impugnación. PORT. Impugnação. 
IT. Impugnazione. (chap. Impugnassió, impugnassions.)
12. Repugnar, v., lat. repugnare, répugner, contredire.
La qual causa repugna al drech. Statuts de Provence. BOMY, p. 227.
(chap. La cual cosa repugne al dret: lo contradiu.)
Laquelle chose répugne au droit.
Part. prés. Paraula mot estranha e repugnan al entendemen d' ome.
(chap. Paraula mol estraña y repugnán al entenimén d' home; del home, pero tamé de la dona.)
Leys d'amors, fol. 106.
Parole moult étrange et répugnant à l'entendement d'homme.
CAT. ESP. PORT. Repugnar. IT. Repugnare. (chap. Repugná: repugno, repugnes, repugne, repugnem o repugnam, repugnéu o repugnáu, repugnen; repugnat, repugnats, repugnada, repugnades; repugnán, repugnans; yo repugnaré; yo repugnaría; si yo repugnara.)
13. Repugnancia, s. f., lat. repugnantia, répugnance, opposition, contradiction.
Implicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5.
Impliquant opposition.
CAT. ESP. PORT. Repugnancia. IT. Repugnanza.
(chap. Repugnansia, repugnansies; la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit.)

la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit

martes, 1 de abril de 2025

Anna Gabriel, trabajo, un país sin paro, Suiza

Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro, Suiza

 
Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro
 
 

https://m.es.investing.com/economic-calendar/unemployment-rate-sa-296

2,9% 29.04.2018

La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza.

Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP
 
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán
a caballo.
 
Hay que ser muy idiota para ingresarle un solo euro por Paypal (o con Wise : Savi : Sabio : Sabut : Saputo)
Mucho mejor pagarle con Bizcoin.

Me pregunto si los catalanes fueron a la Suiza actual a enseñarles a los Vaudois, del cantón del Vaud, su lengua milenaria.


La nobla leyczon


O frayres, entende una nobla leyczon:
Sovent deven velhar e istar en oreson,
Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon;
Mot curios deorian esser de bonas obras far,
Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar.
Ben ha mil e cent ancz compli entierament
Que fo scripta l' ora car sen al derier temp;
Poc deorian cubitar, car sen al remanent.
Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment,
Acreisament de mal e amermament de ben.
Ayczo son li perilh que l' escriptura di:
L' evangeli o reconta, e sant Paul asi
Que neun home que viva non po saber sa fin;
Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
Si la mort nos penre o encuey o deman;
Ma cant venre Yeshu al dia del jujament,
Un chascun recebre per entier pajament,
E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
Ma l' escriptura di, e nos creire o deven,
Que tuit home del mont per dui chaminz tenren:
Li bon iren en gloria e li mal al torment.
Ma aquel que non creire en aquel departiment,
Regarde l' escriptura del fin commenczament,
Depois que Adam fo forma entro al temps present;
Aqui poire trobar, si el aure entendament,
Que poc son li salva, a ver lo remanent.
Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar,
E apellar en ajuda lo seo glorios filh car,
Filh de sancta Maria,
E lo sant Spirit, que nos done bona via.
Aquisti trey, la sancta trinita,
Enayma un dio devon esser aura
Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
Aquest deven sovent aurar e requerir

Que nos done fortalecza encontra l' enemic,
Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin,
Co es lo mont e lo diavol e la carn,
E nos done sapiencza acompagna de bonta,
Que nos poisan conoisser la via de verita,
E gardar pura l' arma que dios nos ha dona,
L' arma e lo cors en via de carita,
Enayma que nos aman la santa trinita
E lo proyme, car dio ho ha comanda,
Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
E aver ferma sperancza al rey celestial
Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal:
Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
Non intrare en la sancta maison.
Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
Lical aman trop l' or e l' argent,
E han las empromessions de dio en despreziament,
E que no gardan la ley e li comandament
Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
E per que es aguest mal entre humana gent?
Per czo que Adam peche del fin comenczament,
Car el manje del pom otra deffendament
E a li autre germene lo gran del mal semencz;
El aquiste a si mort e a l' autre enseguador.
Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator;
De ayci poen ver que ara son fait peior,
Ce il habandonan dio lo paire omnipotent,
E creon a las ydolas al lor destruiment,
Co que deffent la ley que fo del comenczament,
Ley de natura s' apella, comuna a tota gent,
Lacal dio pause al cor del seo primier forma;
De poer far mal o ben li done franqueta;
Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda:
Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda,
Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
Ma car el era bon
E avia sa fe al segnor e non a creatura;
Ayci poen penre exemple de la ley de natura
Lacal haven coropta, passa haven la mesura;
Pecca aven al creator e offendu a la creatura.
Nobla ley era aquela lacal dio nos done,
Al cor d' un chascun home scripta la pause,
Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
Ames dio al seo cor sobre tota creatura,
E temes e serves, non hi pauses mesura,
Ce non es atroba en la santa scriptura;
Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent;
Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
Ayres arguelh e ames humilita,
E fes a li autre enayma volria esser fait a si;
E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni.
Pauc foron aquilh que la ley ben garderon,
E moti foron aquilh que la trespasseron;

E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,

Ma creseron al demoni e a la soa temptation:
Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
E serviron al cors maiorment que a l' esprit;
Emperczo nos troben que moti en son peri.
Ayci se po repenre tot home que di
Que dio non fe las gencz per laisar li perir;
Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor,
Ce lei dulivi venc e destruis li fellon.
Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon;
Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva:
Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza.
Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
Que tuit aquilh que no la faren periren tuit;
Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession
Que jamais en aiga non perera lo mont.
Aquilh creisseron e foron multiplica;
Del ben que dio lor fey poc foron recorda,
Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor,
Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor,
Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont;
E disseron de far torre per redure se aqui,
E ben la comenczero segont czo qu' es script,
E dician de far la larga e tan hauta e tant grant
Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant,
C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant.
Babelonia avia nom aquella grant cipta,
E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
Adonca era un lengage entre tota la gent,
Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment,
Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza.
Li lenguage foron per tot lo mont scampa.
Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura,
Enayma se po provar per la santa scriptura;
Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal;
En fuoc e en solpre dio li condampne;
El destruis li fellon, e li bon deslivre
Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte;
Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne,
Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
Aysi ha grant exemple a tota humana gent
Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent.
En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio,
E engenre un patriarcha dont foron li Judio:
Nobla gent foron aquilh en la temor de dio;
En Egips habiteron entre autra mala gent;
Lay foron apermu e costreit per lonc temp,
E crideron al segnor, e el lor trames Moysent,
E delivre son poble e destruis l' autra gent:
Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt;
Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit.
Motas autras ensegnas dio al seo poble fey;
El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley;
En doas taulas peyrientes la trames per Moysent:
E troberon la y scripta e ordena noblament.
Un segnor demostra esser a tota gent,
E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor,
E temer e servir entro al dia de la fin;
E un chascun ames lo proyme enayma si,
Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
Alberguesan li paure, e li nu revestir,
Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
E la ley de lui mot fort deguessan gardar;
E a li gardant promes lo regne celestial.
Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
Mentir e perjurar e falsa garentia,
Usura rapina e mala cubiticia,
Enamps avaricia e tota fellonia;
A li bon enpromes vita, e li mal aucia.
Adonca era justicia en la soa segnoria,
Car aquilh que trapassavan ni faczian malament
Eran mort e destruit sencza perdonament:
Ma l' escriptura di, e mot es manifest
Que trenta milia foron li remas al desert;
Trenta milia e plus, segont que di la ley,
Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent;
E moti autre periron del destermenament,
La terra se partic, e li receop l' enfern.
Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport.
Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor
Hereteron la terra de l' enpromession.
Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
Enayma fo David e lo rey Salamon,
Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
Lical combatian per la ley e faczian deffension,
Un poble era a dio eyleit de tot lo mont:
Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn;
Grant exemple poen penre en aquesta leyczon:
Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
Dio combatia per lor encontra l' autra gent;
Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent.
Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor:
Emperczo nos troben en aquesta leyczon
Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson;
Lai foron apermu e constreit per lonc temp,
E crideron al segnor au lo cor repentent:
Adonca li retorne en Jerusalem;
Pauc foron li obedient que gardesan la ley
Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey:
Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita;
Co foron li Pharisio e li autre scriptura;
Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra,
Que la gent o veguessan, per esser plus honra;
Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon:
Ilh perseguian li sant e li just e li bon;
Au plor e au gemament oravan lo segnor
Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont,
Car tot l' uman lignage anava a perdicion.
Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey;
Noblament la saluda, car s' apartenia a ley;
Enamps li dis: “Non temer, Maria,
Car lo sant Sperit es en ta companhia;
De tu nayssere filh que apellares Yeshu;
El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.”
Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu)
Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa:
Paura era Nostra Dona e Joseph atresi;
Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di,
Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin,
De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:

Ayci se pon repener li cubit e li avar

Que de amassar aur non se volon cessar:
Moti miracle foron, cant fo na lo segnor,
Car dio trames l' angel annunciar a li pastor,
Et en Orient aparec una stella a li trey baron;
Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon;
Ma enamps un petit sufferc persecution;
Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
E en sapiencia divina en lacal el era ensegna;
E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta)
E volc mudar la ley que devant avia dona;
El non la mude pas, qu' il fos habandona,
Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda.
El receop lo baptisme per donar salvament,
E dis a li apostol que baptegesan la gent;
Car adonca comenczava lo renovellament.
Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar,
Ma la novella repren veser e cubitar:
La ley velha autreia partir lo matrimoni,
E carta de refu se deguessa donar;
Ma la novella di non penre la leysa,
E neun non departa co que dio a ajosta:
La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
Ma la novella conselha gardar vergeneta:
La ley velha deffent solament perjurar,
Ma la novella di al pos tot non jurar,
E plus de si o de no non sia en ton parllar:
La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal;
Ma la novelha di: “Non te volhas venjar,
Ma laisa la venjancza al rey celestial,
E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
E trobares perdon del rey celestial.”
La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”

Ma la novella di: “Non fares plus en aisi,
Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,

E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.”
La ley velha comanda punir li mal faczent;
Ma la novella di: “Perdona a tota gent,
E trobares perdon del paire omnipotent;
Car si tu non perdonas, non aures salvament.”
Neun non deo aucir ni irar neuna gent;
Manc ni simple ni paure non deven scarnir,
Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais,
Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin;
Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir.
Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir.
E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent,
Judios e Grec prediquesan e tota humana gent;
E done a lor posta desobre li serpent,
Gittesan li demoni e sanesan li enferm,
Rexucitesan li mort e mondesan li lebros,
E fesan a li autre enayma el avia fait a lor;
D' or ni d' argent non fossan possesent,
Ma au vita e vistimenta se tenguesan content;
Amesan se entre lor e aguesan bona pacz:
Adonca lor enpromes lo regne celestial,
E aquilh que tenren poverta spiritual;
Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra,
Que volhan esser paure per propria volunta.
De czo que era a venir el lor vay annunciar,
Cossi el devia morir e pois rexucitar,
E lor dis las ensegnas e li demonstrament
Lical devian venir devant lo feniment;
Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
Lascals foron scriptas al novel testament.
Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
Nos convent a velhar, e legir l' escriptura.
Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
Que solament per far ben Xrist fo persegu;
El rexucitava li mort per divina virtu,
E faczia veser li cec que unca non havian vist;
El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire)
E gittava li demoni, faczent totas vertucz;
E cant el faczia mais de ben, plus era persegu:
Co eran li Pharisio lical lo perseguian
E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia;
Car ilh avian envidia car la gent lo seguia:
E car la gent creyan en li e en li seo commandament,
Penseron lui aucire e far lo trayment,
E parlleron a Juda, e feron con li convenent
Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent,
E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
E liore son segnor entre la mala gent.
Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron;
Li pe e las mas forment li clavelleron,
corona de spinas en la testa li pauseron;
Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron:
El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto)
Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc)
Que l' arma partic del cors per salvar li peccador.
Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix)
Al mecz de dui layron.
Quatre plagas li feron, sencza li autre batament,
Poys li feron la cinquena, per far lo compliment;
Car un de li cavalier vent e li uberc la costa:
Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla.
Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior
Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz.
De li bon fo sebeli, e garda de li fellon;
El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn,
E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor.
Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor,
E foron conforta, car devant avian grant paor,
E converse cum lor entro al dia de l' acension.
Adonca monte en gloria lo nostre salvador,
E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor,
E lor trames lo sant Sperit local es consolador;
E ensegne li apostol per divina doctrina,
E saupron li lengage e la santa scriptura.
Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit,
Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist;
Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
Adonca fo fait un poble de novel converti:
Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
Ma czo troben que l' escriptura di,
Mot for li perseguian Judios e Saragins;
Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor,
E li home e las fennas lical eran cum lor,
Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist:
Grant foron li torment segont czo qu' es script,
Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;

Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist,
Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant,
Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon;
Car non se troba en scriptura santa ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson;
Ma enamps li apostol foron alcun doctor
Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador.
Ma encar s' en troba alcun al temp present,
Lical son manifest a mot poc de la gent,
La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
Ma tant son persegu que a pena o poyon far;
Tan son li fals Xristian enceca per error,
E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
E laysan en pacz li fals e li enganador!
Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor,
Car non aman las feas sinon per la toyson;
Ma l' escriptura di, e nos o poen ver,
Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy
Ni venjar se de li seo enemis,
Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir,
E li troban cayson en meczonja e engan.
Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan:
Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;

Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont:
Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor;
Ma en czo es manifesta la malvesta de lor,
Que qui vol maudir e mentir e jurar,
E prestar a usura e aucir e avoutrar,
E venjar se d' aquilh que li fan mal,
Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta;
Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna:
Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
El demanda lo prever e se vol confessar;
Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di:
“San e vio te confessa e non atendre a la fin.”
Lo prever li demanda si el ha negun pecca;
Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
Ben li di lo prever que el non po esser asot,
Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort.
Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
E pensa entre si que, si el rent entierament,
Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent;
E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot:
Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,

Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
E li fai amonestancza e li promet perdon;
Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron,
E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon:
Adonca li pausa la man sobre la testa;
Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
E li fai entendament que el es mot ben asot:
Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
Ma el sere enganna en aital asolvament;
E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
Ma yo aus o dire, car se troba en ver,
Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal:
Solament dio perdona, que autre non ho po far.
Ma ayczo devon far aquilh que son pastor:
Predicar devon lo poble e istar en oracion,
E paiser li sovent de divina dotrina,
E castigar li peccant, donant a lor disciplina,
Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment;
Purament se confesson sencza alcun mancament,
E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present,
De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar)
Car per aquestas cosas troba l' arma salvament
De nos caytio crestians lical haven pecca;
La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
Car non haven temor ni fe ni carita:
Repentir nos convent e non y deven tarczar;
Au plor e au pentiment nos conven smendar
L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn,
E per superbia de vita per que nos haven fait li mal;
Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
Paureta spiritual de cor deven tenir,
E amar castita, e dio humilment servir;
Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist,
E aurian la victoria de li nostre enemics.

Breoment es reconta en aquesta leyczon
De las tres leys que dio done al mont.

La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon,
Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator;
Car aquel que ha entendament po pensar entre si
Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi:
D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
Che lo es un segnor dio local a forma lo mont;
E, reconoisent lui, mot lo deven honrar,
Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
Ma la seconda ley, que dio done a Moysent,
Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment,
Car el condampna e punis tot home que l' offent.

Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament;
Car dio atent lo peccador e li dona alongament
Qu' el poysa far penitencia en la vita present.

Autra ley d' ayci enant non deven plus aver,
Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
E gardar fermament czo qu' el a comanda,
E esser mot avisa cant venre l' Antexrist,
Que nos non crean ni a son fait ni a son dit;
Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist:
Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
Motas ensegnas e grant demostrament
Seren dos aquest temp entro al dia del jujament;
Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
E seren aplana tuit li hedificament.
Adonca sere fayt lo derier jujament:
Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script;
A li mal el dire: “Departe vos de mi,
Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin;
Per trey greos condicions sere constreit aqui,
Per moutecza de penas e per aspre torment,
E car sere dampna sencza defalhiment.”
Del cal nos garde dio per lo seo placzament,
E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,

Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre,
A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont,
Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.”
Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,

Que nos siam de li esleit per istar en sa cort!

Dio gracias. Amen.