Mostrando las entradas para la consulta parlá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta parlá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

sábado, 6 de diciembre de 2025

Pros - Provincial

Pros, adj., lat. probus, preux, généreux, libéral, vertueux. 

Pros, Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins

Voyez Denina, t. III, p. 61.

Ja non er hom tan pros

Que no sia blasmatz,

Cant es a tort fellos.

Arnaud de Marueil: Ja non er.

Jamais ne sera homme si preux qui ne soit blâmé, quand il est à tort félon.

Elh era pros e larc e bo cavayer d' armas. Philomena.

Il était généreux et libéral et bon cavalier d'armes.

En Sordel, que vos es semblan 

De la pros comtessa prezan?

T. de P. Guillem et de Sordel: En Sordel.

Seigneur Sordel, que vous est-il semblant de la vertueuse comtesse prisée? 

Subst. Ieu m vuelh ab joi tenir 

Et ab los pros de Proensa.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je veux me tenir avec joie et avec les preux de Provence. 

ANC. FR. Qui mult ere sage e proz. Villehardouin, p. 10.

Si n'est-il mès nule Lucrece... 

Ne prode fame nule en terre.

Roman de la Rose, v. 8695.

Chascuns dist que je sui si proz

Et que j'ai tant sens et savoir.

Roman du Renart, t. I, p. 206.

IT. Pro, prode. (chap. Home de pro, homens de pro : prohome, prohomens; latín probos homines; aragonés : ricos hombres.)

2. Proeza, Proheza, Proessa, s. f., prouesse, valeur, générosité, honneur, vertu, mérite.

Ja non aura proeza

Qui no fug avolezza.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Jamais n' aura prouesse qui ne fuit lâcheté.

En proheza ha III partidas: ardimen, forssa e fermetat.

V. et Vert., fol. 32.

En prouesse il y a trois parties: hardiesse, force et fermeté.

Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Les dames pareillement ont prix diversement: les unes de beauté, les autres de mérite.

ANC. FR. Par son sens o par sa proece.

N'est pas proesce de médire. 

Roman de la Rose, v. 249 et 2099.

CAT. Proesa. ESP. PORT. Proeza. IT. Prodezza. (chap. Proesa, proeses.)

3. Proosamen, Prozamen, adv., courageusement.

Volia qu' el coms Richartz guerreies lo vescomte de Lemogas, e qu' el vescoms si defendes proosamen. V. de Bertrand de Born. 

Il voulait que le comte Richard guerroyât le vicomte de Limoges, et que le vicomte se défendît courageusement.

Vencer prozamen d' aquest mon la batalla. Leys d'amors, fol. 15. 

Vaincre courageusement la bataille de ce monde. 

IT. Prodemente.


Prosa, s. f., prose, sorte d'hymne religieuse.

Prosas, respos, preces e repossetz.

La Crusca provenzale, p. 101.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Proses, répons, prières et versets.

Aquest rei Robbert fetz... la prosa del Sanh Esperit.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 136.

Ce roi Robert fit... la prose du Saint-Esprit.

CAT. ESP. PORT. IT. Prosa. (chap. Prosa, proses; himno o himne de la liturgia; diém prosa a un estil de narrassió.)

2. Prosaicamen, adv., prosaïquement. 

Procezir alcunas ves prosaicamen, segon us acostumat de parlar.

(chap. Prossedí algunes vegades prosaicamen, segons l'us acostumat de parlá.)

La Crusca provenzale, p. 89.

Procéder aucunes fois prosaïquement, selon l'usage accoutumé de parler.

(ESP. Prosaicamente) (chap. Prosaicamen, prosáicamen.)

3. Prozel, Prozell, s. m., prose.

Adoncx li angels a tropels

Cantavon kiris e prozels.

Passio de Maria. 

Alors les anges en troupes chantaient kyrielles et proses. 

Enans canton baladas e prozels trasgitats.

P. Cardinal: Un estribot. 

Avant ils chantent ballades et proses entremêlées.


Proselit, s. m., lat. proselytus, prosélyte. 

Veramen, Senher, avem digz 

Que gentil fom e proselitz; 

Mas ara em e ver Juzieu, 

E cresem be el veray Dieu.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Vraiment, Seigneur, nous avons dit que nous fûmes gentils et prosélytes; mais maintenant nous sommes juifs en vérité, et croyons bien au vrai Dieu.

CAT. Proselit. ESP. Prosélito. PORT. Proselyto. IT. Proselito.

(chap. Prosélit, proselits, prosélita, prosélites, com los sectaris de la Ascuma.)


Prosperos, adj., prosperus, prospère, heureux.

El en guerra non era prosperos.

V. de Bertrand de Born.

Lui en guerre n'était pas heureux.

CAT. (pròsper, Raynouard aún no había encontrado esta palabra) 

ESP. (próspero, como Próspero de Bofarull y Mascaró)

PORT. IT. Prospero.

(chap. Próspero o prósper, prospers o prósperos, próspera, prósperes.)

2. Prosperitat, s. f., lat. prosperitatem, prospérité, bonheur.

La prosperitat ni la adversitat d'aquest mun non preza 1 boto.

V. et Vert., fol. 55. 

La prospérité ni l'adversité de ce monde il ne prise un bouton.

En gran prosperitat viven. Brev. d'amor, fol. 35. 

(chap. En gran prosperidat vivín.)

Vivant en grande prospérité.

Prov. Prosperitaz aparelia tost amicz, aversitaz los proa tost.

Trad. de Bède, fol. 2.

La prospérité apprête tôt des amis, l'adversité les éprouve tôt.

CAT. Prosperitat. ESP. Prosperidad. PORT. Prosperidade. 

IT. Prosperità, prosperitate, prosperitade.

(chap. Prosperidat, prosperidats, v. prosperá : prospero, prosperes, prospere, prosperem o prosperam, prosperéu o prosperáu, prosperen; prosperat, prosperats, prosperada, prosperades; prosperaría; prosperaré; si yo prosperara.)


Prostrar, v., du lat. prostratus, renverser, prosterner, coucher.

Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.

Eluc. de las propr., fol. 249.

Les éléphants... courent contre les combattants, et renversent et vainquent l'armée. 

Pros, Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.


Part. pas. Jete se prostraz a sos pes.

Trad. de la Reg. de S. Benoît, fol. 37.

Qu'il se jette prosterné à ses pieds.

Malaute sia prostrat sobre... ventre e sobre la cara.

Trad. d'Albucasis, fol. 64.

Que le malade soit couché sur... le ventre et sur la face.

ANC. CAT. ANC. ESP. Prostrar. CAT. MOD. ESP. MOD. Postrar. 

PORT. Prostrar. IT. Prostrare. (chap. Prostrá, postrá, prostrás, postrás: yo me postro, postres, postre, postrem o postram, postréu o postráu, postren; postrat, postrats, postrada, postrades; postraré; postraría; si yo me postrara dabán de Deu.)


Prothcolle, s. m., lat. protocollum, protocole.

Papers, sedulas et prothcolles.

(chap. Papés, sédules y protocolos - o protocols.)

Tit. de 1335, Bordeaux. Cab. Monteil.

Papiers, cédules et protocoles. 

CAT. Protócol (protocol, acento en la tercera o, sin tilde). 

ESP. Protocolo. PORT. IT. Protocole.

(chap. Protocolo o protocol, protocolos o protocols; v. protocolá, fé un protocol : protocolo, protocoles, protocole, protocolem o protocolam, protocoléu o protocoláu, protocolen; protocolat, protocolats, protocolada, protocolades; si yo fora notari, cuántes coses protocolaría; protocolaré; si yo protocolara.)


Prothezis, s. f., lat. prothesis, prothèse, figure de mots.

Prothesis, appositio in principio verbi: ut gnato pro nato.

Isidor., Orig. I, 34, 2.

Prothezis es ajustamens de letra o de sillaba en lo comensamen de dictio, coma: entre, mentre. Leys d'amors, fol. 120.

La prothèse est addition d'une lettre ou d'une syllabe dans le commencement du mot, comme: entre, mentre.

(ESP. La prótesis (o próstesis) es una figura retórica, metaplasmo, que consiste en añadir un fonema o sílaba al principio de una palabra sin alterar su significado original, usándose a veces con fines expresivos o métricos. Ejemplos incluyen "apretar" (de apretar), "arremedar" (de remedar) o "amatado" (de amado en Garcilaso).)

(chap. Prótesis, figura retórica, o médica, que tamé es un afegit. Lo plural es igual que lo singular. En chapurriau tenim moltes paraules que se formen en prótesis: escomensá, agarrá, ensomiá, arrepetá, arrailá, sondormí, etc.)


Provincia, Proensa, Prohensa, s. f., lat. Provincia, province. (Provence)

Si ambas las partz son en diversas provincias, pot donar inducias entro a VI mes. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.

Si les deux parties sont en diverses provinces, il peut donner sursis jusqu'à six mois.

Senher d'una gran prohensa. Liv. de Sydrac, fol. 1.

Seigneur d'une grande province.

Par extens. Parlam de las regios et proensas de la terra e de la divizio del mon.

(chap. Parlam de les regions y provinsies de la terra y de la divisió del món.)

Eluc. de las propr., fol. 163.

Parlons des régions et des provinces de la terre et de la division du monde.

CAT. ESP. PORT. IT. Provincia. (chap. Provinsia, provinsies; Provensa.)

2. Provincial, adj., lat. provincialis, provincial, de province, qui a rapport à la province. 

Al capitol provincial dels Fraires menors.

(chap. Al capítul provinsial dels Flares menors.)

Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 16.

Au chapitre provincial des Frères mineurs.

En parlant du supérieur général des maisons d'un ordre dans une province.

Prior provincial en Lombardia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207. 

(chap. Prió o prior provinsial a la Lombardía; de allí ve lo apellit Lombarte, com Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins, Llombart, barba llarga : Longobardo, etc.)

Prieur provincial en Lombardie.

CAT. ESP. PORT. Provincial. IT. Provinciale. (chap. Provinsial, provinsials.) 

jueves, 4 de diciembre de 2025

Proar

Proar, v., lat. probare, prouver, démontrer.
Tot quan en dic entr' els fins amadors
Posc ben proar, qu' es vertatz e mesura.
Pistoleta: Sens e sabers.
Tout ce que je dis entre les fidèles amants je puis bien prouver, vu que c'est vérité et mesure.

- Éprouver, constater, vérifier.
Fornaz e 'l focz proa l' aur e l'argent. Trad. de Bède, fol. 81.
La fournaise et le feu éprouve l'or et l'argent.
Aras pot hom conoisser e proar
Que de bons faitz ren Dieus bon guizardo.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. (Raimbaud)

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Maintenant on peut reconnaître et constater que de bonnes actions Dieu rend bon guerdon.
Fig. A la cocha pot hom proar
Amic de bocha.
(chap. A la nessessidat se pot probá amic de boca; cuan te fa falta ajuda, probes los amics o les amigues “de boca”; cocha ocsitá, fransés besoin, ocsitá bezonh.)

Pierre d'Auvergne: Abans que.
(chap. Abans en chapurriau : antes, abans de : antes de; abans que : antes de que; fa tems, aixó se fée abans, allacuanta.)
Au besoin l'on peut éprouver ami de bouche.
Part. pas. Non es amors, ans es engans proatz.
(chap. No es amor, sino engañ probat. Lo latín probare passe a probá; no sé per qué ni cuan va passá a v, provar.)
T. de Blacas et de P. Vidal: Peire.
Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie prouvée.
Ayzo es cauza proada. V. de S. Honorat.
(chap. Aixó (assó, açó) es cosa probada.)
Ceci est chose prouvée.

CAT. ESP. Probar. PORT. Provar. IT. Provare.
(N. E. Cuando Raynouard escribía este Lexique Roman, aún encontraba en el dialecto occitano catalán el verbo probar, con b de Barchinona.)
(chap. Probá, probás: yo me probo, probes, probe, probem o probam, probéu o probáu, proben; probat, probats, probada, probades.)

2. Prova, Proa, s. f., lat. proba, éprouvette, sonde.

Vos lo coretz e sabetz co,

Ab una prova de lato.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous le parcourez et vous savez comment, avec une sonde de laiton.

Li qual pauzeron la proa e troberon XX passes.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.

Lesquels posèrent la sonde et trouvèrent vingt pas.

CAT. Proba. ESP. Prueba. PORT. IT. Prova, pruova. (chap. Proba, probes.)

3. Proazo, Probatio, s. f., lat. probatio, épreuve, essai.

Parti se de la folla proazo que avia faita.

V. de Pons de Capdueil.
Il se départit de la folle épreuve qu'il avait faite.
Pas a damnament, mas a probatio. Trad. de Bède, fol. 30.
Pas à damnation, mais à épreuve.
ANC. FR. La probation de vraye amour gist en fait.
Trad. de S. Bernard. Montfaucon, Bib. bibl. Ms., p. 1390.

CAT. Probació. ESP. Probación. PORT. Provação. IT. Probazione, provazione, provagione.

4. Proansa, Probansa, Provansa, s. f., preuve.

Proansa, so es leials demostransa d' aquela causa dont es doptes.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27.
Preuve, c'est loyale démonstration de cette chose dont est doute.

De falsa carta o de falsas probansas.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
De faux actes ou de fausses preuves.

Aras diguam d' aquelas provansas que son faitas per estruments.
(chap. Ara diguem (parlem) d'aquelles probes que són fetes per instrumens.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 29.
Maintenant parlons de ces preuves qui sont faites par instruments.

ANC. FR. Par le prouvanche des anchiens escrips.
Cartulaire 21 de Corbie. Carpentier, t. III, col. 406.
Mostrèrent du fet la provance.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 316.
ESP. Probanza. PORT. Provança. IT. Provanza.

5. Proaire, s. m., essayeur, examinateur.

La toisos de la lana...
Don fo Gedeons proaire.

Pierre de Corbiac: Domna dels.
La toison de la laine... dont Gédéon fut essayeur.
ESP. Probador. PORT. Provador. IT. Provatore.
(chap. Probadó, probadós, probadora, probadores.)

6. Provament, s. m., épreuve, essai.
Lo provament de l' obra es compliment de l' amor.

Doctrine des Vaudois.
L'épreuve de l'oeuvre est complément de l'amour.
IT. Provamento.

7. Aproar, Aprobar, v., lat. approbare, approuver.

Los quals enten aproar l' avesques de Caortz.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XVIII, fol. 78.
Lesquels entend approuver l'évêque de Cahors.
CAT. ESP. Aprobar. PORT. Approvar. IT. Approvare.
(chap. Aprobá: aprobo, aprobes, aprobe, aprobem o aprobam, aprobéu o aprobáu, aproben; aprobat, aprobats, aprobada, aprobades; aprobaría; aprobaré; si yo aprobara.)

- Éprouver, essayer.
Part. pas. fig. No fo anc bos cel que non es aproat per la aspredat dels mals. Trad. de Bède, fol. 65.
Ne fut jamais bon celui qui n'est pas éprouve par l'âpreté des maux.
(N. E. Observen aspredat occitano, âpreté francés de tiempos de Raynouard, más antiguo “aspreté”; chapurriau aspredat, aspró.)

Valhen... et aprobat en bonas vertus.
(chap. Valén... y aprobat en bones virtuts.)

Genologia dels contes de Tholoza, p. 3.
Vaillant... et éprouvé en bonnes vertus.

8. Aprobatiu, adj., approbatif.
Que aprobatiu. Leys d'amors, fol. 77.
Que approbatif.

ESP. Aprobativo. (RAE: aprobatorio, https://www.rae.es/tdhle/aprobativo)

9. Comprobar, v., lat. comprobare, prouver, approuver.
Part. pas. Om comprobat qu' en fossetz... per batailla.

Titre de 960.
(chap. Home comprobat que ne foreu... per batalla. Ojo com cambie lo ocsitá del añ 960 en lo chapurriau de 2025; sol han passat 1065 añs desde entonses y yo u enteng perfectamen. No crec que los catalans dels añs 960 anigueren a enseñáls a parlá als Francos y caudillos de la época.)
Homme prouvé que vous en fussiez... par bataille.

Parecidos razonables, Francisco Franco Bahamonde

- Éprouver.
Subst. Al comprobad o per batala venend o que combatre no n' aus.

Titre de 1025.

(chap. Al comprobat o per batalla vinén o que combatre no n'ose; no osá : no tindre collons, no atrevís; v. combatre, o combatí: combatixgo o combatixco, combatixes, combatix, combatim, combatiu, combatixen; combatut, combatuts, combatuda, combatudes; combatit, combatits, combatida, combatides.)
A l'épreuve ou par bataille venant ou qui combattre n'en ose.

CAT. ESP. Comprobar. PORT. Comprovar. IT. Comprobare.
(chap. Comprobá, comprobás: yo me comprobo, comprobes, comprobe, comprobem o comprobam, comprobéu o comprobáu, comproben; comprobat, comprobats, comprobada, comprobades; comprobaría; comprobaré; si yo comprobara.)

10. Esproar, Esprohar, v., éprouver, vérifier, reconnaître.

En Guillen dis qu' el o volia esproar. V. de Guillaume de Balaun.
(chap. Mossen Guillén (Guillermo, Guillem, Guiem) va di que ell u volíe probá : verificá, reconeixe.)
Le seigneur Guillaume dit qu'il voulait éprouver cela.

Lo fuocs esproa lo fer. Trad. de Bède, fol. 45.
(chap. Lo foc probe lo ferro, lo fierro.)
Le feu éprouve le fer.
Fig. A la cocha pot hom son amic esproar.
Roman de Fierabras, v. 720.
Au besoin on peut éprouver son ami.

Part. pas. Si non es premieyramens ben esprohatz.
Coma bona moneda ben esprohada.

V. et Vert., fol. 83 et 59.
S'il n'est premièrement bien éprouvé.
Comme bonne monnaie bien éprouvée.
ANC. FR. Al besuin est truved l'ami e épruved.
Philippe Than, Liv. des Créatures.

11. Esproadamens, adv., d'une manière éprouvée, avérée, certainement. Mot esproadamens. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 1.
Moult certainement.
(chap. Probadamen, de una manera probada, verificat, averiguat, sertamen.)

12. Esproa, s. f., épreuve.

Per sas bonas armas, las quals el ben sap de bona esproa.

Arbre de Batalhas, fol. 77.

Par ses bonnes armes, lesquelles il sait bien de bonne épreuve.

13. Esproansa, Esprovanza, s. f., épreuve, essai.

Pos de Capduelh fon lo plus alegres homs del mon, e dis que mais no faria esproansa. V. de Pons de Capdueil.
Pons de Capdueil fut le plus allègre homme du monde, et dit que davantage il ne ferait épreuve.

Comtet li tot l' isquern e com o fes per esproansa.

V. de Guillaume de Balaun.
(N. E. Creo que isquern tiene algo que ver con escarnio.)
Il lui conta toute la plaisanterie et comment il le fit pour essai.

Non las jutges doncs per semblanza,
Mas per ver e per esprovanza.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que tu ne les juges donc pas par ressemblance, mais par vérité et par épreuve.

14. Esproaire, s. m., essayeur, examinateur.

Ieu sui assatz esproaire.

Marcabrus: El son.
Je suis assez examinateur.

ANC. FR.

Quelque morceau d'esprouveur de triacle.
J. Marot, t. V, p. 85.

15. Reproar, Reprovar, v., lat. reprobare, réprouver.
Provi, aprovi, reprovi. Leys d'amors, fol. 90.
(chap. Probo, aprobo, reprobo.)
Je prouve, j'approuve, je réprouve.

Subst. Que non caia en reproar.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Qu'il ne tombe pas dans le réprouver.
Part. pas. Mas aquest sian reproat.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Mais que ceux-ci soient réprouvés.
Mays volgra esser morts que si 'lh fos reprovat.

Roman de Fierabras, v. 1379.
Davantage il vaudrait être mort que s'il fut réprouvé.

CAT. ESP. Reprobar. PORT. Reprovar. IT. Riprovare.
(chap. Reprobá: reprobo, reprobes, reprobe, reprobem o reprobam, reprobéu o reprobáu, reproben; reprobat, reprobats, reprobada, reprobades; reprobaría; reprobaré; si yo reprobara.)

16. Repropche, s. m., reproche, blâme.
Ses negun orguelh e ses negun repropche. Liv. de Sydrac, fol. 37.
Sans nulle insolence et sans nul reproche.
No ti fassa aver reproche. Trad. de Bède, fol. 70.
Qu'elle ne te fasse avoir reproche.
ESP. Reproche. (chap. Reproche, reproches.)

17. Reprochier, s. m., reproche, outrage.

De reprochiers sadolatz.
(chap. De reproches saturat.)
Passio de Maria.
Rassasié d'outrages.

18. Reprochament, s. m., reproche, blâme.

Apres ma mort n' auran reprochament,
Si sai mi laisson pres.

Richard Coeur-De-Lion: Ja nuls.
(N. E. Sí, Ricardo Corazón de León también hablaba y escribía en occitano. Sus textos son los favoritos de Ignacio Belanche y Silvia Dilla, filólogos de inglés en el instituto de Valderrobres. Ambos de la CHA.)
Après ma mort ils en auront reproche, si ici ils me laissent prisonnier.

Per que Dieus lo tornet en grans reprochamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
C'est pourquoi Dieu le tourna en grands reproches.

19. Repropchar, v., reprocher.
No m pot dir nuls hom, ni repropchar
Qu' anc, en guerra, m volgues de vos lunhar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Ne me peut dire nul homme, ni reprocher que oncques, en guerre, je voulusse m'éloigner de vous.
ESP. Reprochar. (chap. reprochá: reprocho, reproches, reproche, reprochem o reprocham, reprochéu o reprocháu, reprochen; reprochat, reprochats, reprochada, reprochades; reprocharé; reprocharía; si yo reprochara.)

20. Reprochier, Reprovier, Reproier, s. m., proverbe.

Vers es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.

Amanieu des Escas: Dona per.
Est vrai le proverbe qu'on dit: Tel se croit chauffer qui se brûle.

Del reprovier mi sove:
Qui non contraditz autreia.
(N. E. El que calla, otorga; quien no contradice, otorga.)

Peyrols: Nuls hom.
Du proverbe il me souvient: Qui ne contredit octroie.

E 'l reproiers es vertatz:
Del cal seignor tal mainada.
T. du Dauphin d'Auvergne et de Bertrand de la Tour: Mauret.

Et le proverbe est vérité: Duquel seigneur tel domestique.

ANC. FR.

Ke bien savès, ja n'iert, en reprovier,
D'orgellex cuer, bone cançons cantée.
Le Roi de Navarre, chanson 14.


Probage

viernes, 28 de noviembre de 2025

Prat - Precipient

Prat, s. m., lat. pratum, pré.

Quan vei florir pratz e boyssos.

E. Cairels: Mout mi platz.

Quand je vois fleurir prés et buissons. 

Pel gent estiu ni per las flors del prat.

Le moine de Montaudon: Aras pot.

Par le gentil été et par les fleurs du pré.

ANC. FR. Ung certain prat... ouquel prat ung lors nommé Jehan de Clavaire eust beuté... pasturer. 

Lett. de rém., 1442. Carpentier, t. III, col. 388.

CAT. Prat. ESP. PORT. Prado, IT. Prato. (chap. Prat, prats; la vall del prat a Beseit; lo prat está damún de l'assut, aon viu mon cusí Pistoles, José Ramón Urquizú Guimerá, en la seua dona de Tailandia, y en sa mare Pilar Guimerá Ramia.)

2. Pradal, s. m., pré, prairie.

El tornei rengat, espes,

A Saill, fora del pradal,

N' aic lo bon elme que tan val.

G. de Berguedan: Talans m'es. 

Au combat aligné, épais, à Sail, hors de la prairie, j'en eus le bon heaume qui tant vaut.

Dos deniers del pradal.

Cartulaire du Bugue, fol. 1. 

Deux deniers de la prairie. 

ANC. ESP. Pradal.

3. Pradelh, Pradel, s. m. dim., préau, petit pré, pelouse.

M' anava sol per un pradel.

Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier. 

J'allais seul par un préau.

E 'l doutz pradelh 

E 'l vergier on chanton l' auzelh.

P. Vidal: Pois ubert.

Et la délicieuse pelouse et le verger où chantent les oiseaux.

ANC. FR. Le roi descendi, après manger, ou prael, desouz la chapelle.

Joinville, p. 8.

ESP. Pradillo. IT. Pratello. (N. E. Pradell de la Teixeta, Tarragona)

 

Pradell de la Teixeta, Tarragona

 

4. Pradet, s. m. dim., petit pré.

En un pradet, culhen flor,

Encontrei pastora ses par.

J. Esteve: L'autr'ier. 

En un petit pré, cueillant fleur, je rencontrai bergère sans pareille.

Volc esser venc en un pradet.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps. 

Il voulut être vaincu dans un petit pré. 

CAT. Pratet. ESP. Pradito (pradillo, pradecito). 

(chap. pradet, pradets.)

5. Prada, s. f., prairie, pré.

Non chan per auzel ni per flor... 

Ni per reverdir de la prada.

Rambaud d'Orange: Non chan. 

Je ne chante pour oiseau ni pour fleur... ni pour le reverdir de la prairie.

Par la flor en la prada.

Marcabrus: Lanquan.

La fleur paraît dans la prairie.

ANC. FR. Se logèrent tous ensemble au bout de la prée en une ville.

Monstrelet, t. II, fol. II.

6. Pradaria, s. f., prairie.

Vergiers e pradarias.

(chap. Vergés y praderes; vergé tamé se li diu al jardí.)

Brev. d'amor, fol. 46. 

Vergers et prairies.

Passan vilas e borcx e boys e pradaria.

Roman de Fierabras, v. 64.

Ils passent villes et bourgs et bois et prairie. 

ANC. FR. Les sains enmi la praerie.

Roman del conte de Poitiers, v. 1123.

Forès et praeries tout ce n'i faut noient. 

Roman de Berte, p. 14.

CAT. ESP. (pradera) PORT. Praderia. IT. Prateria. 

(chap. Pradera, praderes.)

7. Pradela, s. f., prairie.

Els pratz Marimonda, qu'es bela la pradela. 

Ar si fay Ferabras armar en la pradela.

Roman de Fierabras, v. 1293 et 132.

Aux prés de Marimonde, qu'est belle la prairie.

Maintenant Fierabras se fait armer dans la prairie.

 

Pratica, s. f., lat. practica, pratique.

La pratica e uzança.

Doctrine des Vaudois.

La pratique et usage.

CAT. (pràctica) ESP. (práctica) Practica. PORT. IT. Pratica. 

(chap. práctica, práctiques.)

2. Practic, adj., lat. practicus, pratique.

Entendement practic... es dit practic, quar praxis vol dire operacio.

Ars mechanica et practica.

(chap. L'art mecánica y práctica; les arts.) 

Eluc. de las propr., fol. 22 et 105. 

Entendement pratique... est dit pratique, parce que praxis veut dire opération.

Art mécanique et pratique.

ANC. FR. Juger de ce à quoi il est pratic, et dont il fait profession.

Joyeusetez, Facéties, etc., p. 10.

CAT. Practic (pràctic). ESP. Practico (práctico). PORT. IT. Pratico.

(chap. Práctic, practics, práctica, práctiques.)

3. Praticamen, s. m., pratique, ce qui regarde le praticien.

De fesiqua sai ieu aisi sometamens

E de rethorica e dels praticamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De physique je sais aussi supérieurement et de rhétorique et des pratiques.

4. Praticar, v., pratiquer, exercer.

En las cors ont an a praticar.

Statuts de Provence. BOMY, p. 8. 

Dans les cours où ils ont à exercer.

CAT. ESP. Practicar. PORT. Praticar. IT. Praticare. 

(chap. practicá : practico, practiques, practique, practiquem o practicam, practiquéu o practicáu, practiquen; practicat, practicats, practicada, practicades; antigamén practicá ere com platicá : parlá, discutí, sobre tot a les corts : “En las cors ont an a praticar.” : A les corts, aon han de platicá, o be exersí - ejersí, practicá.)

 

Prau, adj., lat. pravus, pervers, méchant.

Las pravas obras.

Trad. de Bède, fol. 60.

Les perverses œuvres.

CAT. Prau. ESP. IT. Pravo. (chap. Pervers, perversos, perversa, perverses; roín, roins, roína, roínes : ruín, ruins, ruína, ruínes; mesquí, mesquins.)

2. Pravitat, Pravetat, s. f., lat. pravitatem, perversité, iniquité, dépravation.

La pravetaz dels mals homes.

Cant el sufre las doras pravitaz dels homes.

Trad. de Bède, fol. 22. et 50. 

La perversité des hommes méchants

Quand il souffre les dures iniquités des hommes. 

ANC. FR. Nous appellons les pravitez de l'âme, vices.

Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 9.

CAT. Pravitat. ESP. Pravedat (pravedad). PORT. Pravidade. IT. Pravità, pravitate, pravitade. (chap. Pravedat, pravedats; perversidat, perversidats; ruindat, ruindats; iniquidat, iniquidats; depravassió, depravassions.)

3. Pravamen, adv., perversement.

Nuils non pot aver misericordia en altrui, que, vivent pravamen, no l' a en se.

Trad. de Bède, fol. 64.

(chap. Dingú pot tindre misericordia de un atre, qui, vivín perversamen (pravamen), no la té pera nell.)

Nul ne peut avoir miséricorde pour autrui, qui, vivant perversement, ne l'a pas en soi. 

IT. (ESP.) Pravamente. (chap. Pravamen, perversamen, roínamen, vissiosamen.)

4. Depravar, v., lat. depravare, dépraver, vicier. 

Part. pas. La libertat natural dels mals es depravada... per obstinacio.

(chap. La libertat natural dels roíns es depravada... per obstinassió, tossudés.)

Eluc. de las propr., fol. 8.

La liberté naturelle des méchants est viciée... par obstination.

CAT. ESP. PORT. Depravar. IT. Depravare. (chap. Vissiá, depravá : depravo, depraves, deprave, depravem o depravam, depravéu o depraváu, depraven; depravat, depravats, depravada, depravades.)

Ignacio Sorolla Vidal. Si yo fora catalaniste, cuántes coses ignoraría

5. Adepravar, v., gâter, endommager, dépraver. 

Part. pas. Los digs consols an... la conoychenssa... de aiguieras adepravadas.

(chap. Los dits consuls tenen... lo coneiximén (coneixensa, saben)... de aigüeres espentolades, en mal estat, que se han de arreglá.)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126. 

Lesdits consuls ont... la connaissance... des ruisseaux d'arrosage endommagés.

 

Prazin, s. f., lat. prasina, prasine, terre verte. (N. E. Ver Prat.)

Prazin es terra o greda vert cum porr, per que es dita prazin, quar prazon en grec vol dire porr. (N. E. Ver Porr, porro, puerro, más arriba.)

Eluc. de las propr., fol. 267.

La prasine est terre ou craie verte comme porreau, c'est pourquoi elle est dite prasine, parce que prazon en grec veut dire porreau.

Prebenda, Prevenda, s. f., lat. praebenda, prébende, bénéfice

Senhors que an alcunas prebendas a donar, que las donan a personas non dignas.

V. et Vert., fol. 16. 

Seigneurs qui ont aucunes prébendes à donner, qui les donnent à personnes non dignes

Ieu viu de paupra prevenda.

Hugues de Saint-Cyr: Servit.

Je vis de pauvre bénéfice.

CAT. ESP. PORT. IT. Prebenda. (chap. Prebenda, prebendes; benefissi, benefissis; renta, rentes.)

2. Prevendar, (N. E. No se encuentra con b, prebendar?) v., prébender, donner une prébende.

Part. pas. Am degua et am canorgues prevendatz.

(chap. En degá (decano) y en canonges (canónigos) prebendats, benefissiats.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.

Avec doyen et avec chanoines prébendés. 

ESP. Prebendar.

Le CAT., le PORT, et l'IT. font usage du part. pas. Prebendat, prebendado, prebendato. (chap. canonge prebendat, canonges prebendats; abadesa prebendada, abadeses prebendades; no sé si a les monges o abadeses sels donabe prebendes, pero sí rentes sobre les propiedats del monasteri o convén.)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

 

Precipient, adj., lat. praecipientem, ordonnant, commandant

Per voluntat de Dieus precipient o eficient. 

Auctoritat precipient et imperativa.

Eluc. de las propr., fol. 6 et 9. 

Par volonté de Dieu ordonnante ou efficiente. 

Autorité ordonnante et impérative.


Preda