Mostrando las entradas para la consulta mossegá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mossegá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 25 de julio de 2024

1. 4. De cóm Pedro Saputo va aná a escola.

Capítul IV.

De cóm Pedro Saputo va aná a escola.

no tots los burros porten albarda ni caminen a cuatre potes y ferrats

Un dels mes grans engañs que se patixen al món es que no tots los burros porten albarda ni caminen a cuatre potes y ferrats com hauríen, perque aixina no entropessaríe un en tans que pareixen un atra cosa. Si al menos los creixqueren les orelles, que es lo distintiu mes propi; pero ni aixó. ¡Oh qué bo que siríe! Pedro Saputo los coneixíe en sol mirals a la cara; y desde chiquet, com se va vore lo que li va di del veinet sa mare, que lo proposáe com a modelo de aplicassió de les lletres, pero ñan arts y siensies que moren en los seus autós; esta va sé una de elles. La que después han fundat los moderns fisonomistes dits servellistes o frenólogos, es un atra; lo que no veu res als ulls y a tot lo rostro, poc vorá al cráneo, y sobre aixó, que me torron viu.

En estos ejercicios y jocs va passá encara algún tems, cuan una nit después de sená y de estás un rato calladet y cavilán li va di a sa mare en ressolusió: 

- Mare, esta nit vull ditos algo bo: demá si tos pareix aniré a escola. 

- Sí, fill; sí que me pareix be, va contestá sa mare emosionada; sí que vull que vaigues a la mostra. ¡grassies a Deu! Bona nit me dones, fill: be u has dit: de goch no podré dormí. ¡Ay! Si sapigueres lo que hay patit cuan me díen que criaba a un dropo. Ara sí que estic contenta. Perque mira, fill, que soc ta mare, y estem los dos sols al món. 

- Y mos bastem, va contestá ell: los dos y lo de allá dal (siñalán al sel en la má) contra tot lo món si mos es contrari; que no u sirá mare, no, sino mol favorable.

- Miréu, mare meua: la escola es pa mol du y sense bones dens no se pot mossegá. M’han caigut los primés, ting tots los segons, y forts, y puc mossegá y minjá lo pa de la escola que com hay dit es mol du y estopeng, y no té que donás als chiquets mentres són tan tendres. Tots ploren, tots u senten mol, tots van capbaixos y se queden arguellats y apocadets, y no adelanten res o están en les primeres lletres tans añs, que sol per sé cosa corrén no es gran vergoña per an ells y per als maestres. Yo, la verdat, no sé be lo que són les lletres; pero me pareix que en poc tems hay de alcansá y passá an eixe Agustinet y a tots los que fa tres o cuatre añs que van a la escola. Ara anem al catre, y demá voréu al seu fill escomensá a sé home y séu mol depressa. Sa mare lo miráe y ploráe de goch, y donán grassies a Deu se va gitá y no va pugué dormí de alegría com habíe dit.

arguellat

Se va fé de día, pero mol abans la bona mare teníe la llum als ulls només de pensá en la ressolusió del seu fill. Se va eixecá, y cuan va tindre fet lo amorsá, va aná a despertá al chiquet Pedro, que li va demaná la roba dels díes de festa dién que aquell ere mol gran per an ell.

- Y pera ta mare tamé, va contestá ella. Y li va traure lo traje mes nou y milló; después de habé minjat un plat de migues y sense voldre pendre atra cosa va di a sa mare que lo acompañare pera dili al mestre que lo entregáe a la seua potestat y gobern.

Van arribá a les escoles, y la mare li va di al mestre que li portáe y presentáe a son fill Pedro; qui hasta aquell día no habíe tingut a be escomensá la escola perque volíe creixe y fes fort. Lo mestre sen va enriure y va contestá que admitíe en gust al chiquet Pedro per discípul, y que confiabe que en poc tems adependríe la paleta de la Jesús. En aixó sen va aná la mare, y ell se va quedá a la classe.

Aquell primé día y los dos siguiens no va fé mes que repetí los noms de les lletres com los anáen dién en veu alta los atres chiquets; pero lo cuart va preguntá al mestre si ñabíen mes lletres que aquelles; y com li va di que no, va torná a preguntá si als llibres que lligíen los chiquets adelantats ñabíen unes atres, y contestán lo mestre que ni a ixos llibres ni a tots los del món ñabíen mes lletres que aquelles, va di lo chiquet Pedro:

ni a ixos llibres ni a tots los del món ñabíen mes lletres que aquelles, va di lo chiquet Pedro

- Pos si es aixina en adependre yo estes lletres ya sabré tot lo que hay de sabé per ara.

- No, fill, va contestá lo mestre; perque después se han de ajuntá unes en atres pera formá les palaures.

- Pero en fin, va replicá Pedro, en estes se han de compondre totes.

- Sí, va di lo mestre.

- Pos be, va continuá lo chiquet: esta tarde me donaréu llissensia pera no vindre a escola, y demá tos demanaré un favor, que si mel feu, ni yo me trauré de está aquí cridán tantes hores matí y tarde, ni vosté tindrá que fé mes que dim lo que li pregunta. Li va otorgá lo mestre lo que demanáe; y aquella tarde va pendre una viola de sons yayos mich asclada y sense claus, la va desfé, va pegá a les dos taules per un costat un papé blang y sen va aná cap al tallé de un fusté. Li va demaná una regla, un llapis y una serreta fina, y tirán línies de dal a baix y de crusat a les taules, les va serrá les dos y va fé de vintissís a trenta tablilles cuadrades, les va ficá a la capucha del gabán, y sen va aná a amostrálesi a sa mare diénli que demá voríe en qué paráe alló.

En son demá per lo matí va aná a escola y va demaná al mestre que li escriguere a cada tablilla una lletra; después li va rogá que les embutiguere per orden a un filferro passanlo per un foradet que teníen, y fet tot per lo mestre li va doná les grassies y va di:

- Ara, siñó mestre, ya me avindré yo en estes lletres, perque les sé de corregut y ne coneixco o conec mol poques. Doneume llissensia y men vach a casa.

Dos díes va está a casa donán voltes a les tablilles y mirán de cuan en cuan una paleta del A. B. C., que teníe penjada a la paret, al cap dels dos díes li va di a sa mare: 

- Ya coneixco les lletres; vingue en mí a escola y vorá que no la engaño. Van aná a la escola, va fé lo mestre la proba y no ne va errá cap.

Va quedá espantat lo mestre; los chiquets lo miráen encantadets y sa mare estáe embargada de goch. Va corre la notissia al poble, y tots selebráen lo ingenio del chiquet Pedro de la pubilla, escomensán algúns a dili desde entonses Pedro Saputo, que al dialecto antic del país volíe di Pedro lo sabut; nom que se li va quedá com a propi y ya no va sé conegut per atre.

Lo van ficá a deletrechá; y fenlo escriure a un papé les sílabes soltes a un costat, y al atre lo vocablo que componíen, en sing díes va adependre a llichí, habense perfecsionat del tot en catorse desde lo primé en que va aná a escola.

Lo burro mort.

lunes, 1 de julio de 2024

Mordre - Morgoil


Mordre, v., lat. mordere, mordre.

Semblon mastis que layron a totz, e mordon aquelh que podon.

V. et Vert., fol. 25.

Ressemblent à mâtins qui aboient à tous, et mordent celui qu'ils peuvent.

Qui de parlar trassauta,

Dreitz es qu'en la lengua s morda.

(chap. Qui de parlá se passe, dret (just) es que la llengua se mossego.)

A. Daniel: Autet e bas.

Qui outrepasse de parler, il est juste qu'à la langue il se morde.

Lai on no mort, ilh lecha 

Pus aspramens no fai chatz.

Marcabrus: Dirai vos. 

Là où elle ne mord, elle lèche plus âprement que ne fait chat. 

Prov. Qui mort sas lavras, pessa mal. Trad. de Bède, fol. 34. 

(chap. Qui se mossegue sons labios, pense mal; malpense.)

Qui mord ses lèvres, pense mal. 

ANC. FR. Jusqu'en la vive char l' a mors. 

Roman du Renart, t. II, p. 264.

Des moutons qui ont esté mors du loup.

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 109. 

Délivre la, que du chien ne soit morse. Cl. Marot, t. IV, p. 262.

ANC. CAT. Mordre, mordrer. ESP. PORT. Morder. IT. Mordere. 

(chap. Mossegá, mossegás: yo me mossego, mossegues, mossegue, mosseguem o mossegam, mosseguéu o mossegáu, mosseguen; mossegat, mossegats, mossegada, mossegades.)

2. Mors, s. m., lat. morsus, morsure.

A mors fort e rege. Naturas d'alcunas bestias.

A morsure forte et rude.

Mordon... co fay serpen, et enverinon III personas en 1 mors.

(chap. Mosseguen... com fa la serp, y envenenen tres persones en un mos; en una mossegada.)

V. et Vert., fol. 24.

Mordent... comme fait serpent, et enveniment trois personnes en une morsure. 

ANC. FR. Adans nous a, par un seul mors, 

Si malement honnis et mors.

Roman de Mahomet, v. 707. 

Ce fu par le mors de la pomme. Fables et cont. anc., t. IV, p. 194. 

Tot le manga à un sol mors. Roman du Renart, t. II, p. 302.

ANC. ESP. Que non tragó peor muerso nin Judio nin Pagano. 

Poema de Alexandro, cop. 1210.

IT. Morso. (chap. Mos, mossos; mossegada, mossegades; mosset, mossets.)

El mordisco catalán a Aragón, Ricart Garcia Moya,

3. Morsura, s. f., morsure.

Morsura de serpen. Brev. d'amor, fol. 50. 

Morsure de serpent.

El poyria dampnatgar, per sa morsura, manhtas gens o bestias.

Liv. de Sydrac, fol. 29.

Il pourrait endommager, par sa morsure, maintes gens ou bêtes.

IT. Morsura.

4. Mordement, s. m., morsure.

Mordement de bestia venenoza. Eluc. de las propr., fol. 98. 

Morsure de bête venimeuse.

ESP. Mordimiento. IT. Mordimento.

5. Mordedura, s. f., morsure.

Contra mordedura de ca ravios.

(chap. Contra mossegada de gos rabiós; per ejemple, Artur Quintana Font, que los va apegá la rabia a uns cuans aragonesos; alguns encara babegen o trauen espuma per la boca, com los de la Ascuma.)

Artur Quintana, Arturo Quintana Font

Mordedura de vipra.

(chap. Mossegada, picotada de víbora, escursó.)

Eluc. de las propr., fol. 191 et 145. 

Contre morsure de chien enragé.

Morsure de vipère.

ESP. PORT. Mordedura.

6. Mordicament, s. m., picotement, tiraillement.

Val contra mordicament et arsura d' estomach. 

Eluc. de las propr., fol. 212.

Vaut contre tiraillement et irritation d' estomac.

IT. Mordicamento. (chap. Picassó, malestá, coissó, exitassió.) 

7. Mordicacio, s. f., lat. mordicatio, excitation, picotement.

Senta la mordicacio de la medecina.

Las medecinas que fan cessar flux de sang ses mordicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 5 et 35. 

Sente l' excitation de la médecine. 

Les médecines qui font cesser le flux de sang sans excitation.

ESP. Mordicación. PORT. Mordicação. IT. Mordicazione.

8. Mordedor, s. m., mordant, satirique.

Fig. Son ja li mordedor

Per un de nos, duy de lor. 

Aimeri de Peguilain: Li folh. 

Déjà les mordants sont pour un de nous, doux des leurs. 

ESP. (mordaz) PORT. Mordedor. IT. Morditore. 

(chap. Mossegadó, que mossegue, mossegadós, mossegadora, mossegadores; mordás, mordassos, mordassa, mordasses; satíric, satirics, satírica, satíriques.) 

9. Mordicatiu, adj., lat. mordicativus, excitatif, mordicatif, qui cause des picotements.

Aquela ayga es dels sieus budels mordicativa. 

De budels lavativa et mordicativa.

Eluc. de las propr., fol. 144 et 273. 

Celle eau est excitative des siens boyaux. 

De boyaux lavative et mordicative. 

ESP. IT. Mordicativo.

10. Mordificar, v., picoter, être mordicant.

Part. prés. Sal... mordifican les budels. Eluc. de las propr., fol. 193. 

Sel... mordicant les boyaux.

(chap. Picá, doná picassó, urticá com fa la ortiga.)

JM Virgili i Ortiga

11. Mordificatiu, adj., piquant, mordicatif, excitatif.

Ayga salada... cum sia mordificativa.

Eluc. de las propr., fol. 75. 

Eau salée... comme elle soit mordicative.

12. Morcel, Morsel, Morseus, s. m., morceau.

Fan thesaur de bos morcels e de lor lecarias.

Liv. de Sydrac, fol. 129. 

Font trésor de bons morceaux et de leurs friandises.

De carn de vacha faitz morsels.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De chair de vache faites des morceaux. 

Adiós, Cordera.

Amon dinz lur maizos 

Mais bos vis e bos morseus, 

C' ab afan penre casteus.

B. Calvo: En luec.

Aiment davantage dans leurs maisons bons vins et bons morceaux, qu'avec peine prendre châteaux.

Prov. Ab semblan de bon morsel

Se prenon li glot auzel.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Avec apparence de bon morceau se prennent les gloutons oiseaux. 

ANC. FR. Ki del morsel fu estranglez. Roman de Rou, v. 10728.

N' avez cure de tel morsel.

Roman du Renart, t. II, p. 256.

IT. Morsello. (chap. Mosset; trosset.)

13. Remordre, v., lat. remordere, martyriser, déchirer, bourreler.

Fig. No s tanh las jens remordas,

Car peccas y mortalmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Il ne convient pas que tu déchires les gens, car tu y pèches mortellement.

La predicatio li remort la cociencia de son peccat.

(chap. La predicassió li remort (: remossegue) la consiensia de son pecat; té remordimens.)

V. et Vert., fol. 49.

La prédication lui martyrise la conscience à cause de son péché.

Sa consciencia l'en remordia. Tit. de 1286. DOAT, t. XLI, fol. 76.

Sa conscience l'en bourrelait.

ANC. FR. Ne ce dont conscience le reprent et remort.

Jehan de Meung, Test., v. 316.

Dont conscience vous remorde. Farce de Pathelin, p. 138.

CAT. Remordir. ESP. PORT. Remorder. IT. Remordere. (chap. Remossegá.)


Morenas, s. f. pl., hémorrohïdes (hémorroïdes).

Estopacis verais per cert 

Val mot ad home que sanc pert...,  

E val encontra morenas.

Brev. d'amor, fol. 40. 

La topase vraie certainement vaut moult à homme qui perd son sang..., et vaut contre hémorrhoïdes. 

CAT. Morenas (con artículo occitano plural las). ESP. Almorranas.

PORT. Almorreimas. IT. Morice, morici. (chap. Morenes, almorranes.)

CAT. Morenas (con artículo occitano plural las). ESP. Almorranas.  PORT. Almorreimas. IT. Morice, morici. (chap. Morenes, almorranes.)


Morgoil, s. m., du lat. mergus, plongeon.

Morgoil......

Que hom apella corpmari.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plongeon... qu'on appelle cormoran.

ESP. Somorgujo (somormujo). PORT. Mergulhão. IT. Mergo.

(N. E. Ver Merguli más arriba.)

Merguli, s. m., lat. mergus, plongeon, oiseau aquatique

martes, 30 de enero de 2024

Lexique roman; D, Dacita - Dart

Tome troisième.

D – K.

1844.


D, quatrième lettre de l'alphabet, troisième des consonnes.

Per esquivar hyat, deu hom pauzar z o d aprop A prepositio. 

Leys d'amors, fol. 4.

Pour éviter l'hiatus, on doit placer Z ou D après A préposition.


Dacita, s. f., dace, sorte d'impôt perçu plus spécialement sur les denrées et sur les marchandises.

On lit dans les Statuts de Marseille, lib. I, cap: 44:

Quod nemo teneatur bis dacitam præstare pro eodem avere.

Du Cange, t. II, col. 1311.  

Aiso es l'aordenamen de la dacita que fon empauzada en Monpeslier... Pague la miega dacita sobre dicha.

(chap. Aixó es l' ordenamén de la dacita que va sé imposada a Montpellier... que pago la mija dacita sobre dita.

Cartulaire de Montpellier, fol. 218 et 219.

Ceci est l'ordonnance de la dace qui fut imposée en Montpellier... 

Qu'il paie la demi-dace susdite.


Dadau, s. m., fuite.

Quan lo viron, prenon dadau. V. de S. Honorat.

Quand ils le virent, ils prennent la fuite.


Dalfin, Dalphin, s. m., lat. delphinus, dauphin, sorte de poisson. 

(N. E. mamífero, delfín; chap. delfín, delfins, nom propi Delfín.)

Las balenas e li dalfi

Faran una host sobre la mar.

Los XV Signes de la fi del mon.

Les baleines et les dauphins feront une armée sur la mer.

Algunas bestias d'ayga han respiracio, cum so dalphis.

Eluc. de las propr., fol. 52.

Quelques bêtes d'eau, comme sont les dauphins, ont respiration.

- Constellation.

Dalfis, signes e bootes. Brev. d'amor, fol. 37.

Le dauphin, le cygne et le bouvier.

CAT. Delfí. ESP. (chap.) Delfín. PORT. Delfim. IT. Delfino.

2. Dalfin, s. m., dauphin, titre de dignité.

Lo dalfins d'Alverne... fo coms d'Alverne.

Le dauphin d'Auvergne... fut comte d'Auvergne.

Ben saup del dalfin lo talen.

L'évêque de Clermont: Per Crist.

Il sut bien le désir du dauphin.

CAT. Delfí. ESP. Delfín. PORT. Delfim. IT. Delfino.

Dalh, Dayll, s. m., faux, coupe, taille.

(chap. Dalla, fals, corbella.)

Dans la langue gothique Dail signifia partie: On lit à la page 168 de la

traduction de l'Évangile par Ulphilas, parabole de l'Enfant prodigue:

Alta, gif mis sei undrinnai mis dail (N. E. Alta : aita : vasco padre.)

Pater, da mihi quae occurrat mihi partem aiginis (o siginis, no atino).

proprii. S. Luc, ch. 15.

Voyez Schilter, Gloss. teutonic., v° Teil. (N. E. alemán actual, Teil : parte. teilnehmen : tomar parte, participar.)

Segan prat am lo dalh el ma.

(chap. Segán lo prat en la dalla a la ma. La dalla se agarre en les dos mans. La fals o corbella en una.)

Brev. d'amor, fol. 47.

Fauchant pré avec la faux à la main.

Los vai segan am son dayll.

Un troubadour anonyme: Dieus vos salve.

Va les tranchant avec sa faux.

ANC. FR. Il venoit d'un sien pré avec ung dail à son col.

Lett. de rém. de 1473. Carpentier, t. II, col. 3.

La mort, six jours après le rencontrant sans coingnée, avecques son dail l'eust faulché et cerclé de ce monde.

Rabelais, liv. IV, Nouv. Prol.

CAT. Dalla. ESP. Dalle (guadaña, hoz. Dalle aún se usa en el norte.)

2. Dalhayre, s. m., faucheur.

En semlansa de dalhayre es figurat.

Eluc. de las propr., fol. 125.

Il est figuré en forme de faucheur.

CAT. Dallayre, dallador. ESP. Dallador (segador, quien maneja la guadaña, hoz). (chap. dalladó, dalladós, dalladora, dalladores, segadó, segadós, segadora, segadores.)

3. Dalhar, v., faucher.

L'erba del prat dalha. Leys d'amors, fol. 36.

(chap. Segue la herba del prat.)

Fauche l'herbe du pré.

Part. pas. Fe... quan ve son temps, es dalhat.

(chap. Fenás... cuan ve lo seu tems, se segue, es segat, dallat.)

Eluc. de las propr., fol. 209.

Le foin... quand vient son temps, est fauché.

4. Talh, Taill, s. m., taille, coupe, tranchant.

Qui a servitut de talh et dalh. Fors de Béarn, p. 1092.

Qui a servitude de taille et coupe.

Zo es l'espaza flameyantz

… Daus ambas partz ben talantz;

L'us tails garda cel que la ten,

E l'autre cel que vas lui ven.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

C'est l'épée flamboyante... taillant bien des deux côtés; un tranchant regarde celui qui la tient, et l'autre celui qui vient vers elle.

- Carrière, taille.

Et anet s'en al tayll;

Can fon intrat dedintz.

V. de S. Honorat.

Et il s'en alla à la carrière; quand il fut entré dedans.

- Amputation. (ESP. Amputación; chap. amputassió, tall.)

A penas li val autre remedi que talh.

Eluc. de las propr., fol. 238.

A peine lui vaut autre remède qu'amputation.

- Détail. (ESP. Detalle)

Loc. adv. Telas per vendre... a talh.

Cartulaire de Montpellier, fol. 39.

Toiles pour vendre... en détail.

Vendre draps a talh en la vila.

Cout. de Moissac, XIIe siècle, DOAT, t. CXXVII, fol. 7.

Vendre draps en détail dans la ville.

- Forme, façon.

Un bel taill de persona. (ESP. talle)

V. de Bertrand de Born.

Une belle forme de personne.

En suy plus d'avinen talh.

Lamberti de Bonanel: S'a Mon Restaur.

J'en suis davantage de façon avenante.

Loc. Sap far de volpilh vassalh

E 'l desavinen de bon talh.

Rambaud de Vaqueiras: Leu pot hom.

Sait faire de poltron guerrier et le désagréable de bonne façon.

Fig. Sos coratges

L'es viratz d'autre taill.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet.

Son cœur lui est tourné d'autre façon.

D'on lo segles es vengutz en tal talh

Qu'a penas vey pastoret non torn alh.

P. Vidal: Ma voluntatz.

D'où le monde est venu en telle façon, qu'à peine vois-je pastoureau qui ne devienne autre.

Ges homz non pot portar a fil

Ni a bon talh totas amors.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

On ne peut point porter à fil ni à bonne taille toutes amours.

ANC. FR. Une vigne, laquelle ilz avoient pour lors taillée ou chapoulée, et le boys ou sarment provenu dudit tail, etc.

Lett. de rém. de 1459, Tr. des ch., R. 190, pièce 16.

CAT. Tall. ESP. Tajo (como el río), talle. PORT. Talho, talhe (el río Tejo). IT. Taglio. (chap. tall, talls; v. tallá: tallo, talles, talle, tallem o tallam, talléu o talláu, tallen; tallat, tallats, tallada, tallades.)

5. Talh, Tail, s. m., taille, impôt, contribution.

Contribuir als talhs de la vila. Tit. de 1345. Ville de Bergerac.

(chap. Contribuí als talls de la vila. Tall, impost, contribussió.)

Contribuer aux tailles de la ville.

Un talh que els avian fach l'an present...

Volguesso contribuir al dich talh.

Tit. de 1383. Doat, t. CXLVII, fol. 153.

Une taille qu'ils avaient faite l'an présent... Voulussent contribuer à ladite taille.

CAT. Tall.

6. Talha, s. f., incision, coche, coupure.

Jadis on marquait d'une même coche deux morceaux de bois appelés tailles, qui, confrontés postérieurement l'un avec l'autre, attestaient, par le rapport identique des coches, l'exactitude des comptes.

Tot destrador non deu metre son conte per talhas, mas lo deu tantost scrieure. Trad. du tr. de l'Arpentage, ch. 11.

Tout arpenteur ne doit mettre son compte par tailles, mais le doit aussitôt écrire.

On s'est servi de tailles pour la levée des impositions: l'un des morceaux

restait dans les mains du percepteur, et l'autre dans celles du contribuable, de là le nom de taille donné à certains impôts.

Il y a encore, en France, des boulangers qui tiennent ainsi leurs comptes.

- Taille, impôt.

E levaran novelamen

Talhas e quistas et uzatges

E gabelas e pesatges.

Brev. d'amor, fol. 122.

Et lèveront nouvellement tailles et quêtes et impôts et gabelles et péages.

- Forme, façon.

Pros apar e de bela talha. Leys d'amors, fol. 37.

Paraît distingué et de belle façon.

CAT. Talla. ESP. Taja, tala, talla (de buen talle). PORT. Talha.

IT. Taglia. (chap. Talla, altura, llargaria, sintura; de bona talla.)

7. Talhament, s. m., coupure, amputation.

Per talhament de carn.

Eluc. de las propr., fol. 29.

Par amputation de chair.

ANC. CAT. Tallament. ANC. ESP. Tajamento. IT. Tagliamento. (chap. tallamén, tallamens, tallamenta de pullissos, tallamentes, talladissa, talladisses.)

8. Taillonet, s. m., petit morceau.

De sain blanc un taillonet.

(chap. De sagí blanc una talladeta.)

Deudes de Prades, Aus. cass.

Un petit morceau de lard blanc.

ANC. FR. Mangez ce taillon de massepain.

(chap. lo massapá en antic fransés: massepain; ESP. mazapán.)

Rabelais, liv. III, ch. 30.

9. Tailhage, s. m., taillage, certain tribut.

Que paguaran tailhage. Charte de Gréalou, Pp. 108.

Qui paieront taillage.

10. Talhada, Talliada, s. f., coupe de bois, taille.

En talhadas de bosc. Coutume de Condom.

En tailles de bois.

- Taille, sorte d'impôt.

Enpauzo... talliadas als habitans del loc.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.

Imposent... tailles aux habitants du lieu.

Demandar... talhada en la dicha vila.

Charte de Gréalou, p. 102.

Demander... taille dans ladite ville.

CAT. Tallada. ESP. Tajada. PORT. Talhada. IT. Tagliata.

11. Talhadura, s. f., coupon, morceau, lambeau.

Talhadura de drap nou.

Los Draps , Penarroija de Tastavins

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 45.

Coupon de drap neuf.

CAT. Talladura. ESP. Tajadura. IT. Tagliatura.

12. Tailhadre, s. m., taillage.

L'assaiadre e lo tailhadre de la moneda.

Tit. de la commune de Périgueux, de 1276.

L'essayage et le taillage de la monnaie.

13. Taliador, s. m., tailloir, bassin, vase. 

Tolre la testa e portar davant se en un taliador.

Trad. de Bède, fol. 41.

Couper et porter la tête devant soi en un tailloir.

ANC. FR. Un grant taillouer d'or chargé de joiaus à pierres précieuses.

Joinville, p. 122.

Le millier d'escuelles et de tailloers.

Titre de 1314. Carpentier, t. III, col. 950.

CAT. Tallador. ESP. Tajadero. PORT. Talhador. IT. Tagliere, tagliero.

14. Talaire, Talhayre, Talador, Talhador, s. m., tailleur d'habits, de pierres,

coupeur.

(chap. Talladó, talladós, talladora, talladores. Si es de pedres, picapedré, picapedrés, com la familia de Luis Latorre Albesa de Beseit.)

Fa home... talhayre de raubas de femnas.

Eluc. de las propr., fol. 115.

Fait l'homme... tailleur de robes de femmes.

Qui atrobara talador en la sua vinha... El talaire que aura facha la tala.

Cout. de Moissac, XIIe siècle, Doat, t. CXXVII, fol. 7.

(chap. Qui trobará talladó a la seua viña... Lo tallaire, talladó, que haurá feta la tala, talladissa, tallamenta.)

Qui trouvera tailleur en sa vigne... Le tailleur qui aura fait la taille.

D'aqui donc so loiatz li talhador,

Tan cum s'eran essems guerreiador.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 57.

De là donc sont loués les tailleurs, autant comme s'ils étaient ensemble guerriers.

CAT. Tallador. ESP. Tajador, tallador. PORT. Talhador. IT. Tagliatore.

15. Talhandier, s. m., tailleur.

Se devon far plus voluntiers

Que d'autre mestier talhandiers 

De drap.

Brev. d'amor, fol. 32.

Ils doivent se faire plus volontiers tailleurs de drap que d'autre métier.

ANC. FR. S'en ala querir ung taillandier pour soy vestir.

Lett. de rém., 1455. Carpentier, t. III, col. 944.

16. Talhable, adj., taillable, imposable.

Sian talhables.

Statuts de Provence, BOMY, p. 219.

Soient taillables.

Substantiv. La deffensa del dich luoc et habitans de Villafrancha et de lors talhables. Tit. de 1383. DOAT, t. CXLVII, fol. 154.

La défense dudit lieu et habitants de Villefranche et de leurs taillables.

17. Talar, Talhar, Taillar, v., tailler, couper, trancher, escarper, amputer.

E vey talar ortz e vinhas e blatz.

(chap. Y vech tallá horts y viñes y blats.)

B. de Rovenac: Belh m'es.

Et je vois couper jardins et vignes et blés.

Mes man a son coutell per la gola tayllar.

V. de S. Honorat.

Mit la main à son couteau pour couper la gorge.

Us metgues taillet mal un meu ser qu'el volia metgar; et per aco es mortz, qu'el non lo saup taillar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

Un médecin amputa mal un mien serf qu'il voulait guérir; et il est mort, parce qu'il ne sut pas l'amputer.

La cot

Que non tailh' e fa 'l fer talhar.

B. Martin: Farai un vers.

La pierre qui ne coupe pas et fait couper le fer.

L'espaza que talha d'ambas partz.

V. et Vert., fol. 58.

L'épée qui coupe des deux côtés.

Part. prés. Roca redonda,

Auta e rausta e talant.

Roman de Jaufre, fol. 3.

Roche ronde, haute et raide et escarpée.

Part. pas. El sepulcre que es de peyra talhat.

Passio de Maria.

Le sépulcre qui est taillé de pierre.

- Imposer une taille.

Cinq cens solz devo talhar li prohome de la vila.

Cout. de Moissac, XIIe siècle. Doat, t. CXXVII, fol. 3.

Les prud'hommes de la ville doivent imposer cinq cents sous.

Om los talhava mais que no devia.

Tit. de 1267, Arch. du Roy., J. 303.

On les taillait plus qu'on ne devait.

Part. pas. La dicha tailla quant sera taillada.

Tit. de 1418. Doat, t. CXLVI, fol. 30.

Ladite taille quand elle sera imposée.

CAT. Tallar. ESP. Tajar, talar, tallar. PORT. Talhar. IT. Tagliare.

18. Detal, s. m., détail.

Loc. adv. Vendre oli a detal per la vila.

Tit. de 1381, ville de Bergerac.

(chap. Vendre oli a detall per la vila.)

Vendre huile en détail par la ville.

19. Entalh, s. m., entaille, forme.

So e no so d'un entalh.

Marcabrus: Contra l'ivern.

Sont et ne sont pas d'une même entaille.

ANC. CAT. Entalhz. ANC. ESP. Entalle. PORT. Entalho. IT. Intaglio.

20. Entalhament, s. m., sculpture.

Non faras entalhament ni semblansa ni figura d'aco que es sotz lo cel.

Hist. abr. de la Bible, fol. 32.

Tu ne feras sculpture ni image ni figure de ce qui est sous le ciel.

ESP. Entallamiento. IT. Intagliamento.

21. Entalhar, Entaillar, v., entailler, tailler, sculpter, blesser.

Quals qu'el debois ni l'entailh,

Deboissar lo pot d'aital tailh.

Garins d'Apchier: Mos cominals.

Qui que ce soit qui le dégrossisse et le sculpte, il peut le dégrossir de telle façon.

Fig. Celha que saup al departir

Mon cor entalhar sotilmen.

Deudes de Prades: Pus amors.

Celle qui sut au départir blesser délicatement mon cœur.

Part. pas. So entalhat en sa tomba.

(chap. Son entallats a la seua tumba. Esculpits. v. entallá, esculpí.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153.

Sont sculptés en sa tombe.

Que vi las peyras entailladas,

D'anticas figuras obradas.

V. de S. Honorat.

Qui vit les pierres taillées, d'antiques figures ciselées.

ANC. FR. Crucefix et imagerie

D'argent et d' yvuire entaillie.

Prov. et dict. popul., p. 162.

Facent honneur à l'arbre entaillé de ton nom.

Ronsard, t. I, p. 163.

ESP. Entallar. PORT. Entalhar. IT. Intagliare.

22. Retalh, s. m., taille, tranchant.

Mot fo subtil et prima la textura,

Uzar no s pot ni rumpre sa costura;

D'estox, retalhs, de scindens es segura.

Palaitz de Savieza.

Le tissu fut moult fin et délié, sa couture ne se peut user ni rompre; elle est à l'épreuve de pointes, de tranchants, de coupants.

CAT. Retall. ESP. Retal. PORT. Retalho. IT. Ritaglio. (chap. retall, retalls.)

23. Retalhar, v., retailler.

(chap. retallá: retallo, retalles, retalle, retallem o retallam, retalléu o retalláu, retallen. Retallat, retallats, retallada, retallades.)

Fig. Tot jorn ressoli e retalh

Los baros e 'ls refon e 'ls calh,

E lur cug metre cor auzart.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Je rogue et retaille toujours les barons et je les refond et les rassure, et pense leur mettre cœur hardi.

Retalha et restrenh tos desiriers. V. et Vert., fol. 103.

Retaille et restreins tes désirs.

ANC. FR. Les cors aus Sarrazins qui estoient retaillés, getoient d'autre part du pont. Joinville, p. 63.

CAT. Retallar. ESP. Retajar (recortar). PORT. Retalhar. IT. Ritagliare.

24. Entretalhar, v., entailler, ciseler, découper.

Part. pas. Emages entretalhadas. Brev. d'amor, fol. 74.

Images ciselées.

Cascu porta mantas entretalhadas.

Perilhos, Voy. au purg. de S. Patrice.

Chacun porte mantes découpées.

CAT. ESP. Entretallar. PORT. Entretalhar.


Dalmatica, s. f., lat. dalmatica, dalmatique.

Que li diague uzesso dalmaticas... Ses dalmatica o ses cazubla.

(chap. Que los diáconos portaren dalmátiques... Sense dalmática o sense cassulla.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 37 et 29.

Que les diacres usassent des dalmatiques... Sans dalmatique ou sans chasuble.

CAT. ESP. (chap. dalmática) PORT. IT. Dalmatica.


Dam, Dan, s. m., lat. damnum, dam, dommage, détriment.

Que dams t'en venga. Tit. de 1059.

(chap. Que mal t'en vingue.)

Que dommage t'en vienne.

Gran mal e gran dan.

R. de Tors de Marseille: A tots maritz.

Grand mal et grand dommage.

Per vostre pro avetz fag lo lur dan.

Bertrand de Born: Quan la novella.

Pour votre profit vous avez fait leur dommage.

Loc. A mon dam met gelos e lauzengiers.

Perdigon: Be m dison.

A mon dam je mets (je brave) jaloux et médisants.

M'an bauzat ni mes a lur dam.

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.

Ils m'ont trompé et mis à leur dam (se sont moqués de moi).

Prov. Ben m'el dizon tuit li savis del mon

Que sel a 'l dan cui es la seignoria.

Faidit de Belistar: Tot atressi com.

Tous les sages du monde me le disent bien que celui-là a le dommage à qui est la seigneurie.

ANC. FR. Le bien des bons, le dam des inhumains.

Fourqué (Fouqué): V. de J.-C., fol. 117.

Qui vont au dam d'autrui conquérir des lauriers.

De Laudun: La Franciade, p. 270.

Faisons-nous sages, à leur dam, mais regrettons leur naufrage.

Camus de Belley: Diversités, t. 1, fol. 430.

ANC. CAT. Dam, dan. ESP. Daño. PORT. Damno, dano. IT. Danno. (chap. Mal.)

(N. E. Sine damno, 1143: … Propter hoc judicaverunt quod Guillelmus ante predictum vicecomitem salvet et defendat eum sine damno alicujus pecunie Poncii et si hucusque ob hoc Poncius aliquod passus est dampnum emendet ei Guillelmus...)

2. Damnatge, Dampnatge, s. m., dommage.

Li sabria percassar son domnatge.

(chap. Li sabría procurá lo seu mal.)

Cadenet: Longa sazo.

Je saurais lui procurer son dommage.

Ni per sufrir franchamen son dampnatge.

Gaucelm Faidit: Si anc nuls. 

Et pour souffrir franchement son dommage. 

Loc. Om pren soven gran dampnatge 

Per deschauzit compaignatge.

(chap. Hom pren assobín gran mal per mal triada compañía; com la de Luisico Companys o la de Luisset Rajadell, catarrico de Valdarrores.)

B. Zorgi: Sitot.

On prend souvent grand dommage par mauvaise compagnie.

ANC. FR. Cascun jour acroit mes damages. 

(N. E. El inglés damage, como muchísimas otras palabras, es igual al francés antiguo, sólo ha cambiado la pronunciación. 

William the conqueror hablaba y escribía chapurriau antiguo. 

En chapurriau se llamaba Guillermet lo conquistadó.)

fables et cont. anc., t. I, p. 116. 

Que mielz valoit cil damages à soffrir. 

Ville-Hardouin, p. 202.

ANC. ESP. Ficieron tal domage en los mas delanteros.

(ESP. MOD. Hicieron tal daño en los más delanteros, avanzados, los de la vanguardia, avante + guardia. El catalanismo también ha hecho mucho daño en La Vanguardia, están bastante aborregados.)

Vida de S. Millán, cap. 441.

ANC. CAT. Damnatge, dampnatge. IT. Dannaggio.

3. Dampnamen, s. m., damnation.

Obras a ton dampnamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu travailles à ta damnation.

ANC. FR. Son dampnement pas ne voloit.

N. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 387. 

ANC. ESP. Dañamiento (MOD. Daño). IT. Dannamento. (N. E. Dannamento es una palabra que recuerda a Dante, la divina comedia, inferno, purgatorio, el paradiso ya no, incluso aunque no se haya leído en original toscano, que no es lo mismo que el italiano, ni que el napulitano – saludos a Massimiliano Verde, no Verdi – ni otras lenguas absorbidas por la lengua italiana.)

4. Dampnatio, s. f., lat. damnatio, damnation.

(N. E. En latín puro ya se encuentran las variantes dampnatio y damnatio.)

Per nos rezemer de dampnatio. V. et Vert., fol. 73.

(chap. Per a redimímos de la perdissió, condenassió, eterna.)

Pour nous racheter de damnation.

Loc. El es en via de dampnacio.

L'arbre de Batalhas, fol. 147.

Il est en voie de damnation.

- Condamnation.

Me requezeron dampnacio contra el.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 25. 

Me requirent condamnation contre lui. 

A dampnacion de lors cors.

Tit. de 1378. Hist. du Languedoc, t. IV, pr., col. 357. 

A condamnation de leurs corps.

ANC. CAT. Damnació, dampnació. ANC. ESP. Dañacion, damnacion (no añado tildes, Raynouard nunca las pone en ESP. porque así las leía en los documentos que consultaba; en los otros idiomas tengo dudas de si estaban o no esas tildes que pone; tanto él como su sucesor).

PORT. Damnação. IT. Dannazione.

5. Dampnos, adj., lat. damnosus, dommageable, préjudiciable.

Qu'offici non sia dampnos.

Brev. d'amor, fol. 126.

Qu'office ne soit dommageable.

Son mot dampnosas e perilhozas.

(chap. Son mol perjudissials y perilloses.)

V. et Vert., fol. 22.

Sont moult dommageables et périlleuses.

Autras aordenansas sobre lo fah de la dicha draparia mot dampnosas.

(chap. Atres ordenanses sobre lo fet de la dita drapería mol perjudissials.)

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 217. 

Autres ordonnances sur le fait de ladite draperie moult préjudiciables.

ANC. CAT. Dampnos. ESP. Dañoso. PORT. Damnoso. IT. Dannoso.

6. Dampnatjos, Dampnaggos, adj., préjudiciable.

A trops es dampnaggos. Eluc. de las propr., fol. 106. 

Est préjudiciable à plusieurs. 

Si las paraulas no so dampnatjosas. Liv. de Sydrac, fol. 40.

Si les paroles ne sont préjudiciables.

ANC. FR. Mult leur a esté domagos.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 69. 

Trop vous est prez veizin, trop vous est damagous.

Roman de Rou, v. 4418.

IT. Dannagioso.

7. Dampnaggozament, adv., dangereusement, préjudiciablement.

Las serpens.... no pongen trop dampnaggozament.

Eluc. de las propr., fol. 136.

Les serpents... ne piquent pas fort dangereusement.

8. Damnuc, adj., endommagé.

Dels fortz assays los vey damnucx. 

Marcabrus: Al departir. 

Je les vois endommagés des forts essais.

9. Dampnable, adj., lat. damnabilem, damnable.

El delechars

Es damnables.

Brev. d'amor, fol. 65.

Le délecter est damnable.

ANC. FR. Leurs certaines entreprinses damnables.

Monstrelet, t. I, fol. 169.

Meus de malicieux, dampnable et innaturel vouloir.

Jean Marot, t. V, p. 279.

ANC. CAT. Dampnable. ANC. ESP. Dañable, damnable. IT. Dannabile.

10. Dampnar, v., lat. damnare, damner, condamner.

Tals que dizo: Per que nos fetz Dieus?... non ges per dampnar.

Liv. de Sydrac, fol. 129.

Tels qui disent: Pourquoi nous fit Dieu?... non point pour damner.

L'emperaire vie lo perilh

Et vay lo dampnar en eissilh. Brev. d'amor, fol. 185.

(chap. Lo emperadó va vore lo perill y lo va condená a l' exili; eixí, ixí, issí.)

L'empereur vit le péril et va le condamner à l'exil.

Dampnaran lo a mort.

Trad. du N.-Test. S. Marc, ch. 10. 

Ils le condamneront à mort. 

Part. pas. Las armas que son dampnadas. 

(chap. Les almes que son condenades.)

Brev. d'amor, fol. 24.

Les âmes qui sont damnées. 

Substantiv.

Car Dieus nos ditz que l'anem lai servir

On el fo mortz per nos dampnatz garir.

(chap. literal: Ya que Deu (son fill) mos va di que l' anem, aniguem, 

a serví allí aon ell va sé mort, lo van matá, per a natres condenats curá, salvá. 

Garir, guarir: saná, curá, salvá.)

Gaucelm Faidit: Cascus hom.

Car Dieu nous dit que nous l'allions servir là où il fut mis à mort pour sauver nous damnés.

ANC. FR. Il fu dampnez sans pitié par le jugement de son père.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 200.

Toutes les sentences morales damnent excès.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 357.

ANC. CAT. Dampnar. ANC. ESP. Dañar, damnar. PORT. Damnar.

IT. Dannare.

11. Dampnatgar, v., endommager.

Car el poyria dampnatgar, per sa morsura, manthas gens o bestias.

Liv. de Sydrac, fol. 29.

(chap. Ya que ell podríe fé mal, per la seua mossegada, a molta gen o bestiá; moltes gens o bestiás. Aixó va passá cuan lo gos Artur Quintana Font va mossegá a cuatre gats; entonses encara no ere doctor.

Alguns encara están rabián de aquella mossegada, a la Ascuma, per ejemple; y la rabia se escampe, encara que se mórigue lo gos rabiós.)

Car, par sa morsure, il pourrait endommager plusieurs gens ou bêtes.

Part. pas. Que els e los habitans de Caiarc eron estats dampnatgats per los dichs Angles. Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366.

Qu'eux et les habitants de Caiarc avaient été endommagés par lesdits Anglais.

Substantiv. Esmendar al dampnatghat lo dampnatge.

Tit. de 1400, Arch. du Roy., K. 1174. Réparer à l'endommagé le dommage.

ANC. FR. S'il le poeit, ço dist, grever

E damagier, sans mer passer, 

Volentiers le damagereit. 

Roman de Rou, v. 11112-11114. 

Il ne vout pas souffrir sa gent ne sa terre domager.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 213. 

ANC. CAT. Dampnejar.

12. Damnificar, Dampnificar, Damnifiar, Damnifiar, v., endommager, préjudicier.

Nozer ni damnificar en re.

Tit. de 1270. DOAT, t. LXXXIX, fol. 69. 

Nuire ni préjudicier en rien.

Non dampnificaray ni aderairaray las fazendas del cossolat per las mieuas.

Cartulaire de Montpellier, fol. 83. 

Je n' endommagerai ni arrièrerai les affaires du consulat pour les miennes.

Damnifiava lo reaume.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 71. 

Il endommageait le royaume. 

Part. pas. Foro dampnificats en trenta milla floris et mai.

Tit. du XIV siècle. DOAT, t. CXXV, fol. 98. 

Ils furent endommagés pour trente mille florins et plus.

ANC. FR. Et restabliront le dommage au dampnifié.

Ord. des R. de Fr., 1347, t. VII, p. 33. 

CAT. Dampnificar. ESP. Damnificar. PORT. Danificar. IT. Dannificare. (chap. Damnificá; damnificat, damnificats, damnificada, damnificades.)

13. Condemnacion, Condempnation, s. f., lat. condemnationem, condamnation.

En aquella condempnacion. Hist. abr. de la Bible, fol. 65. 

En cette condamnation. 

Que tals condemnations si deguessan exigir.

(chap. Que tals condenassions se degueren exigí.)

Statuts de Provence, BOMY, p. 6. 

Que telles condamnations se dussent exiger. 

CAT. Condemnació. ESP. Condenación. PORT. Condemnação. IT. Condennazione, condannazione.

14. Condempnamen, s. m., condamnation. 

Apres lo condempnamen.

Pet. Thalam. de Montpellier. 

Après la condamnation.

IT. Condannamento.

15. Condempnatori, adj., lat. condemnatorius, condamnatoire.

En la dita sentencia condempnatoria.

Coutume de Condom. 

En ladite sentence condamnatoire. 

CAT. Condemnatori. ESP. Condenatorio. PORT. Condemnatorio. IT. Condannatorio. (chap. condenatori, condenatoris, condenatoria, condenatories.)

16. Condampnar, v., lat. condemnare, condamner.

Va los condampnar a mort.

(chap. Los va condená a mort.)

V. de S. Honorat. 

Va les condamner à mort. 

Part. pas. Aras tem que blasmatz 

En fos e condampnatz, 

S'ieu res d'aisso fazia.

Bertrand d'Allamanon: Lo segle. 

Maintenant, je crains que j'en fusse blâmé et condamné, si je faisais rien de cela. 

CAT. Condemnar. ESP. Condenar. PORT. Condemnar. IT. Condennare, condannare. (chap. condená: condeno, condenes, condene, condenem o condenam, condenéu o condenáu, condenen.)


Dam, s. m., dama, s. f, lat. dama, daim.

De cabrol et de dam.

Giraud de Borneil: Ben cove. 

De chevreuil et de daim.

Dam o dama es capra salvagga.

(chap. Dam o dama es cabra salvache. A Beseit li diem salvache.)

Eluc. de las propr., fol. 248.

Daim ou dama est chèvre sauvage.

ESP. Dama. IT. Damma.


Dangier, s. m., difficulté, retard.

El mati ses dangier 

Aiatz so c'a mestier

Vostra dona 'l levar.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Au matin sans retard ayez ce dont a besoin votre dame au lever.

ANC. FR. Li preudom grant dangier fesoit 

De dire ce qu'el enquerroit.

Fables et cont. anc., t. II, p. 150. 

Ils ne pouvoient tenir grand nombre de gens pour les vivres qu'ils avoient à danger. Monstrelet, t. 1, fol. 91.


Dansa, s. f., ANC. all. Tanz, danse, ronde. 

Qu' esdeve son gent anar en dansa?

P. Durand: Mi dons. 

Que devient son gentil aller en danse. 

Fig. M'an e mon cor bastida una dansa. 

Aimeri de Bellinoi: Meraveill me. 

Dans mon coeur m'ont établi une danse.

- Danse, sorte de poésie.

Coblas, sirventes, dansas 

Ab cui an honransas.

G. Riquier: Pus Dieus. 

Couplets, sirventes, danses avec lesquels ils ont honneurs.

E de far dansas doblas 

E sirventes valens.

G. Riquier: Sitot s'es. 

Et de faire danses doubles et sirventes de prix. 

Ela entendia en un cavayer que avia nom Guillem Bremon, don ela fazia sas dansas.

V. de Raimond de Miraval. 

Elle avait son affection en un cavalier qui avait nom Guillaume Bremon, dont elle faisait ses danses. 

CAT. Dansa. ESP. Danza. PORT. Dança. IT. Danza. (chap. dansa, danses, ball, balls. Tamé signifique algo roín o raro: mos ha passat una dansa cuan estabem buscán bolets. Ha rellissat Faustino y ha baixat redolán lo menos sen metros. Menos mal que no se ha trencat res.)

2. Dansar, v., ANC. all., tanzen, danser, sauter.

El ricx s'irais mentre l'amoros dansa. 

P. Cardinal: Ieu trazi. 

Le riche s'attriste tandis que l'amoureux danse. 

Fig. La filha Na Constansa,

Per cui jovens sauta e dansa.

P. Vidal: Cara amiga.

La fille de dame Constance, pour qui joie saute et danse.

CAT. Dansar. ESP. Danzar. PORT. Dançar. IT. Danzare. (chap. v. ballá, dansá: danso, danses, danse, dansem o dansam, danséu o dansáu, dansen.)


Dar, v., lat. dare, donner, accorder. 

Om don tan gran non deu dar.

B. Calvo: Qui ha talen. 

On ne doit pas donner un don si grand. 

Si no lor datz una summa d'argen.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Si vous ne leur donnez une somme d'argent.

- Accorder, attribuer.

Mas la razo apenre 

Non es mas a gen datz.

Nat de Mons: Sitot non. 

Mais il n'est donné qu'à la gent de connaître la raison.

- Frapper.

D'un cotel li dari' al cor.

L'évêque de Clermont: Per Crist. 

Lui donnerait d'un couteau au coeur. 

Mentre que aquelhs de la ost encausara... Matran isxira del agayt e dara amb els. Philomena. 

Tandis qu'il poursuivra ceux de l'armée... Matran sortira de l'embuscade et donnera avec eux.

Fig. Lur det sa maledictio.

Brev. d'amor, fol. 58. 

Leur donna sa malédiction. 

Loc. E 'l fon dat a entendre qu'ela era netsa del emperador.

V. de P. Vidal. 

Et il lui fut donné à entendre qu'elle était nièce de l'empereur. 

Substantiv. Ab dar, fo Alixandres rics.

Augier: Laig faill cor. 

Avec le donner, Alexandre fut puissant.

CAT. ESP. PORT. Dar. IT. Dare. (chap. doná: dono, dones, done, donem o donam, donéu o donáu, donen; donat, donats, donada, donades; encara hay sentit di als grans “te daré” significán te fotré, pegaré; “aixó mu han dat : donat; dada : donada).

2. Datiu, s. m., lat. dativus, datif.

Li cas sun seis... datius... e 'l datiu e vocatiu e l'ablatiu.

Gram. prov.

Les cas sont six... le datif... et le datif elle vocatif et l'ablatif. CAT. Datiu. ESP. PORT. IT. Dativo.

3. Dacio, s. f., lat. datio, don, dation. 

Exceptat dacio de tutela.

(chap. Exeptat dassió, donassió de tutela.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125. 

Excepté dation de tutelle. 

ANC. CAT. Dació. ESP. Dación (donación). IT. Dazione.

4. Data, Dada, s. f., date.

Quar de sa fi degus no sap la data.

Leys d'amors, fol. 24. 

Car nul ne sait la date de sa fin. 

Al jorn de la data de la present carta.

Tit. de 1274, Arch. du Roy., M, 876. 

Au jour de la date de la présente charte. 

Aia ferma valor XV jorns apres la dada.

Sauf-conduit de 1385 donné par J. de Fara. 

Ait ferme valeur quinze jours après la date. 

CAT. ESP. PORT. IT. Data. (chap. fecha; este fóssil está datat de fa un milló de añs.)

5. Datari, s. m., nécrologe.

Que... aniversari sia mes en remembransa en lur datari.

Tit. de 1309. DOAT, t. XLII, fol. 70.

Que l'anniversaire soit mis en commémoration dans leur nécrologe.

6. Subdit, adj., lat. subditus, sujet.

Escorjon lurs subditz.

V. et Vert., fol. 15. 

Écorchent leurs sujets. 

CAT. Súbdit. ESP. (súbdito) PORT. Subdito. IT. Suddito.

7. Donar, v., lat. donare, donner, accorder.

Al lial hom donarai un bezan, 

Si 'l deslials mi dona un clavelh. 

P. Cardinal: Tos temps azir. 

Au loyal homme je donnerai un besant, si le déloyal me donne un clou. T'en donarei. Tit. de 960. 

(chap. T'en donaré.)

Je t'en donnerai.

El ser, donatz li a manjar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Au soir, donnez-lui à manger.

- Livrer, céder.

Nostra vida volriam aver donada per III diniers. Philomena. 

Nous voudrions avoir donné notre vie pour trois deniers.

Us sieus decipols lo vendet, 

Per XXX deniers lo donet.

(chap. Un discípul seu lo va vendre, per trenta dinés lo va doná, entregá.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Un sien disciple le vendit, le livra pour trente deniers.

- Frapper.

Donavan am pochas et am pics sus l'escueyll. V. de S. Honorat.

Frappaient avec pioches et avec pics sur le rocher.

(chap. pochas : pioches : arpioc, arpiocs.)

Sapchatz be que non o fetz fugen, 

Ans o a fag donan e combaten.

B. d'Allamanon: Un sirventes farai. 

Sachez bien qu'il ne le fit fuyant, mais il l'a fait donnant et combattant. 

Fig. Donet sa benedictio.

Brev. d'amor, fol. 177. 

Il donna sa bénédiction. 

Loc. Donar dels esperos.

Giraud de Borneil: Solatz.

Donner des éperons.

Aquestas causas dizia donant a entendre de qual mort devia morir.

Frag. de trad. de la Passion.

Il disait ces choses donnant à entendre de quelle mort il devait mourir.

Cant lo ray del solelh intra dins la mayo e dona a vezer claramens la pols e las orduras que son dedins. V. et Vert., fol. 41. 

Quand le rayon du soleil entre dans la maison et donne à voir clairement la poussière et les ordures qui sont dedans.

Substantiv. A lor non platz donars ni messios.

Bertrand du Puget: De sirventes. 

A eux ne plaît donner ni dépense.

Part. pas.

Per qu'ieu m'en sui del tot a vos donatz. 

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh. Par quoi je m'en suis entièrement donné a vous. CAT. ESP. Donar. PORT. Doar. IT. Donare. (chap. doná.)

8. Donat, s. m., celui qui s'était donné à un couvent lui et ses biens.

Dans les chapitres généraux de Saint-Victor de Marseille il est dit:

Mittantur visitatores... qui... inquirere debeant de meritis priorum et monachorum et donatorum et conversorum.

Du Cange, t. II, v°. Donati. 

Per fraire, per donat de la maio.

(chap. Per flare, per donat de la casa.)

Tit. de 1225. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 52. 

Par frère, par donné de la maison.

CAT. Donat. ESP. Donado. PORT. Donato (N. E. nombre típico en Portugal y Brasil). (chap. donat, donats, donada, donades.)

9. Donada, s. f., celle qui s'était donnée à un monastère elle et ses biens. Las donas, prioressa, mongas ni donadas del dit mostier.

Tit. de 1383. DOAT, t. CXXIV, fol. 112.

Les dames, prieure, religieuses et données dudit monastère.

10. Don, s. m., lat. donum, don, présent.

Anc negun bon mestier non ac, 

Mais d'anar menutz dons queren.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Il n'eut jamais nul bon métier, excepté d'aller cherchant menus dons.

Mas sazos fon qu'el maior don d'amor 

Voli' om mais esperar que tener.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Mais il fut un temps où on voulait plus espérer que tenir le plus grand don d'amour.

- Sorte de tribut.

Subsidi, ajuda, don gracios.

Reg. des états de Provence de 1401. 

Subside, aide, don gracieux.

Fig. Et mystiq. Els VII dos de Sant Sperit. 

Brev. d'amor, fol. 5. 

Les sept dons du Saint-Esprit. 

Aquest don osta tota ordura de l'arma. V. et Vert., fol. 84. 

Ce don ôte toute souillure de l'âme.

Lo don de temor es portiers.

V. et Vert., fol. 46. 

Le don de crainte est portier.

CAT. Dò. ESP. Don. PORT. Dom. IT. Dono. (chap. don, dons)

11. Dona, s. f., don, donation.

Las donas e las promessas ad ajutori al maridatge.

Tit. de 1278 du château de Capdenac.

Les donations et les promesses pour aide au mariage.

ANC. ESP. Dona.

12. Donatio, s. f, lat. donatio, donation.

Quan malautia 'l bat, 

Fan li far donatio.

P. Cardinal: Tartarassa.

Quand la maladie le frappe, ils lui font faire donation.

Per aquella donatio que es appellada donatios facha entre vius.

(chap. Per aquella donassió que se diu donassió feta entre vius. Latín inter vivos.)

Tit. de 1253. DOAT, t. CXXXIX, fol. 71.

Par cette donation qui est appelée donation faite entre vifs.

CAT. Donació. ESP. Donación. PORT. Donação. IT. Donazione.

13. Donazos, s. f., donation.

Donazos que es facha entre marit e molher non val.

(chap. Donassió (que es) feta entre marit y mullé, home y dona casats, no val.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 25. 

Donation qui est faite entre mari et femme ne vaut.

14. Donament, s. m., don, présentation.

L'ognament de las mans, lo donament de la centura.

Doctrine des Vaudois. 

L'onction des mains, la présentation de la ceinture.

ANC. FR. Il vault meulx que tu faice en ta vie donnement. 

Trad. de S. Bernard. Montfaucon, B. B. ms., p. 1392. 

ANC. CAT. Donament. IT. Donamento. (chap. donamén, donamens.)

15. Donaire, Donador, adj., lat. donator, donneur.

Sai vas Leo en sai un de bon aire, 

Franc de sazo, cortes et larc donaire. 

Marcabrus: Auiatz de chan. 

De ce côté vers Léon (Lyon) j'en sais un débonnaire, franc à propos, courtois et large donneur.

Son larc donador.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Sont donneurs généreux. 

ANC. FR. Leur vuelt estre à la mort du sien larges donnierres. 

Jean de Meung: Testament, v. 947.

Li fol large donneor.

Roman de la Rose, v. 7654. 

CAT. ESP. Donador. PORT. Doador. IT. Donatore. (chap. donadó, donadós, donadora, donadores.)

16. Donatiu, adj., lat. donativus, dispensateur, fournisseur.

De beuragge a totz animans liberalment donativa. 

Eluc. de las propr., fol. 149.

Libéralement dispensatrice de breuvage à tous les animaux.

17. Adonar, v., confier, allier, familiariser.

Mas tan la vey adonar ab enjan, 

Per que s'amor no m platz dezerenan.

Cadenet: Longa sazo ai. 

Mais je la vois tellement s'allier avec tromperie, c'est pourquoi son amour ne me plaît désormais.

Per c'oms se deu ab savis adonar.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

C'est pourquoi on doit se familiariser avec les sages. 

Nos, el temps qu'el dig, adonem 

A catre trobadors, per ver, 

La chanso.

Henri Comte de Rhodez: Si m fos. 

Nous, au temps qu'il dit, nous confiâmes la chanson, pour vrai, à quatre troubadours.

- Adonner, vouer.

Totz hom que non se adona a ben far.

(chap. Tot hom que no se adone a be fé; a fé lo be.)

V. et Vert., fol. 13. 

Tout homme qui ne s'adonne pas à bien faire.

- Part. prés., productif, fertile.

Quar per lo laor 

Plus adonans y seria.

Brev. d'amor, fol. 222. 

Car par le labeur, elle y serait plus productive. 

CAT. ESP. Adonar. IT. Adonare.

18. Adoniu, adj., généreux, facile à donner.

Tant es adoniva.

G. Riquier: Voluntiers.

Tant elle est généreuse.

19. Dotar, v., lat. dotare, doter.

Fig. Dotet home d'aytal nobleza.

Eluc. de las propr., fol. 1. 

Dota l'homme d'une telle noblesse. 

Part. pas. Las filhas que si trobaran esser dotadas per lur payre et mayre. (chap. Les filles que se trobarán está dotades per son pare y mare; per son pares.)

Statuts de Provence, BOMY, p. 127. 

Les filles qui se trouveront être dotées par leurs père et mère. 

CAT. ESP. PORT. Dotar. IT. Dotare. (chap. dotá: doto, dotes, dote, dotem o dotam, dotéu o dotáu, doten; dotat, dotats, dotada, dotades.)

20. Dot, s. f.., lat. dotem, dot.

Si 'l payre o la mayre donet en dot a alcun plus que non deu, quals drech n'es? Trad. du Code de Justinien, fol. 16.

Si le père ou la mère donna en dot à aucun plus qu'il ne doit, quel droit en est-il? 

CAT. Dot. ESP. PORT. IT. (chap.) Dote.

21. Dotaire, s. m., douaire.

Ieu vull menar ma sor en son dotaire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93. 

Je veux mener ma soeur en son douaire.

22. Doaris, s. m., douaire.

En alcus locz ditz hom doaris per dot. 

Leys d'amors, fol. 150. 

En aucuns lieux on dit douaire pour dot.

23. Dotalici, Doalici, Doalizi, s. m., douaire.

Si ela intret en fermansa per dotalici de femna... Per compra, o per camge, o per don, o per doalici... Devunt donar per elas doalizi.

Trad. du Code de Justinien, fol. 33, 18 et 3. 

Si elle entra en garantie pour douaire de femme... Par achat, ou par échange, ou par don, ou par douaire... Doivent donner douaire pour elles.

24. Dotation, Dotahcio, s. f., lat. dotatio, dotation.

De riquezas e de dotations. Doctrine des Vaudois.

De richesses et de dotations.

Donet tant a una de sas filhas o a autra persona en dotahcio, que li autres effant en perdo la falcidia. Trad. du Code de Justinien, fol. 16.

Donna tant à une de ses filles ou à autre personne en dotation que les autres enfants en perdent la falcidie.

CAT. Dotació. ESP. Dotación. PORT. Dotação. IT. Dotazione. (chap. dotassió, dotassions.)

25. Dotal, adj., dotalis, dotal. 

Honor dotal no s pot alienar.

Statuts de Montpellier, de 1205. 

Fief dotal ne se peut aliéner.

Exceptat los bes dotals de la dicha dona.

(chap. Exeptes o exeptats los bens dotals de la dita dona.)

Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX,. fol. 205. 

Excepté les biens dotaux de ladite dame.

CAT. ESP. PORT. Dotal, IT. Dotale. (chap. Dotal, dotals.)

26. Endotar, v., doter. 

Part. pas. Avem hedificatz XX monestiers et avem los... endotatz.

Philomena.

(chap. Ham edificat vin monasteris y los ham... dotat.)

Nous avons édifié vingt monastères, et les avons... dotés.


Darre, adv., de suite.

Adoncx Jhesus a dich darre 

D'outra en outra tot l'abece.

Trad. d'un évangile apocryphe. 

Alors Jésus a dit de suite d'outre en outre tout l'abécé.


Dart, s. m., dard.

Voyez Leibnitz, p. 56 et 111; Muratori, Diss. 33.

Non dupta lansa ni dart.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Ne redoute lance ni dard.

Ar ai ben d'amor apres 

Cum sap de son dart ferir.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai.

Maintenant j'ai bien appris d'amour comment il sait frapper de son dard. Fig. Li premeir dart de fornicatio... li oil. (premeir : premier.)

Trad. de Bède, fol. 41.

Les premiers dards de fornication... les yeux.

(chap. Los primés dardos de fornicassió... los ulls.)

CAT. Dard. ESP. PORT. IT. Dardo. (chap. dardo, dardos.)

2. Dardier, s. m., archer.

Si 'l reis torna a Toloza el gravier, 

E 'l coms eis ab siei caitiu dardier. 

(chap. Si 'l rey torne a Toulouse a la gravera, y lo conde ix en los seus arqués cautius; arquero, arqueros, arqué, arqués, arquera, arqueres.)

P. Vidal: Drogoman.

Si le roi revient à Toulouse au gravier, et le comte sort avec ses chétifs archers.

3. Dardasier, s. m., archer, sagittaire.

Son bon dardasier. Guillaume de Tudela. 

Ils sont bons sagittaires.

(chap. Són bons saetés; saeta, saeté, saetés, saetera, saeteres. Latín sagĭtta; ocsitá sageta.)


Dat, Datz, s. m., dé. 

Ab us datz 

Menutz plombatz 

Nos a trichatz.

P. Vidal: Tant me. 

Avec des dés plombés menu, il nous a trichés.

Anc de datz no puesc far tenguda, 

Ans giet totz temps al autruy pro.

Deudes de Prades: Pus merces. 

Je ne puis jamais faire tenue de dés, mais je jette toujours au profit d'autrui.

Qui la mante no repauza 

Plus que selh que gieta datz.

Marcabrus: Dirai vos.

(chap. Qui la manté no repose, descanse, mes que aquell que gite, tire dados.)

Qui la maintient ne repose pas plus que celui qui jette les dés.

El perdet tot son aver a joc de datz.

V. de Gaucelm Faidit. 

Il perdit tout son avoir à jeu de dés. 

Loc. Pert los datx al premier lans.

Raimond Jordan: S'ieu fos. 

Je perds les dés au premier jet. 

Que juron e renegon, e jogon a tres datz.

P. Cardinal: Un estribot. 

Qui jurent et renient, et jouent à trois dés. 

Ar entendetz en ma tenso 

Que us part, e vos, aiatz los datz, 

E cauzetz de catr' amistatz.

T. de Hugues et de Baussan: Baussan. 

Maintenant portez votre attention sur ma tenson que je vous partage, et vous, ayez les dés, et choisissez de quatre amitiés.

Mas ben vei c' un dat mi plomba.

Arnaud Daniel: Lancan son.  

Mais je vois bien qu'il me plombe un dé. 

Ieu tenc los datz.

Gui de Cavaillon: Seigneiras. 

Je tiens les dés. 

Ab mentir lor ai camjatz los datz.

B. de Ventadour: Per mielhs. 

Avec mentir je leur ai changé les dés. 

Nég. expl. Autaclara no val contra cela un dat. 

Roman de Fierabras, v. 1183. 

Hauteclaire ne vaut un dé contre celle-là. 

ANC. FR. Voudront de cel bacon mengier,

Ainz c'on lor puist les dez changier. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 246. 

CAT. Dau. ESP. PORT. IT. Dado. (chap. dado, dados.)


Datil, Dactil, s. m., gr. *, datte, fruit du palmier.

I ram de palma que fo mot bels 

E de bos datils garnitz.

Brev. d'amor, fol. 188. 

Un rameau de palmier qui fut moult beau et garni de bonnes dattes.

Alcus dactils naysho en Egipte et Siria, ses os et nogalho.

Eluc. de las propr., fol. 217. 

Quelques dattes naissent en Egypte et en Syrie, sans os et amande. 

CAT. ESP. (dátil) Datil. PORT. Datile. IT. Dattero. (chap. dátil, datils.)

dátil, datils, dátiles, dattes