Mostrando las entradas para la consulta mentres ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mentres ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 7 de agosto de 2026

Traititz, Trama, Tranquillitat, Tranquilitat, Trantol, Trap, Destrapar, Trapa, Atrapar

Traititz, adj., bien fait, régulier.
Quan vei vostre bel nas traititz
E 'ls cils gignosetz e petitz.
Folquet de Romans: Domna ieu.
Quand je vois votre beau nez bien fait et les cils délicats et minces.
ANC. FR. Et si n'ot pas nés d'Orlenois,
Ainçois l'avoit lonc et traitis,
Iex vairs, rians, soreis votis.
Roman de la Rose, v. 1201.

Silvia Dilla Vidal; Quan vei vostre bel nas traititz E 'ls cils gignosetz e petitz.

Trama, s. f., lat. trama, trame.
Voyez Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Aiatz an fil dins remenat
De trama, e d' aital mezura
Qu' en poscatz far al col sentura.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez un fil de trame ramené dedans, et de telle mesure que vous en puissiez faire ceinture au cou.
CAT. ESP. PORT. IT. Trama. (chap. Trama, trames.)

Biblioteca valenciana, tomo 2, Gregorio Mayans Siscar

Tranquillitat, Tranquilitat, s. f., lat. tranquillitatem, tranquillité.
De la tranquilitat de nostre ryalme. Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
(chap. De la tranquilidat de nostre regne o reino.)
De la tranquillité de notre royaume.
Fos hom de gran tranquillitat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 32.
Fut homme de grande tranquillité.
CAT. Tranquilitat. ESP. Tranquilidad. PORT. Tranquilidade. IT. Tranquilità, tranquilitate, tranquilitade. (chap. Tranquilidat, tranquilidats; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles; v. tranquilisá, tranquilisás : yo me tranquiliso, tranquilises, tranquilise, tranquilisem o tranquilisam, tranquiliséu o tranquilisáu, tranquilisen; tranquilisat, tranquilisats, tranquilisada, tranquilisades; tranquilisaré; tranquilisaría; si yo me tranquilisara.)

Trantol, s. m., balancement, agitation.
Amors en ayssi, tot dia,
En aquest trantol me te. 
Leys d'amors, fol. 27.
Amour par ainsi, tout le jour, dans ce balancement me tient.
(N. E. Raynouard no encontró trontollar)
//
TRONTOLLAR v. (DCVB)
|| 1. intr. Moure's d'un costat a l'altre una cosa poc segura, que no s'aguanta bé; cast. oscilar, traquear, traquetear. I sota els peus trontolla lo món d'on som pubills, Atlàntida iii. La porta de l'escala trontollà una estona, Pons Com an. 17. Alguns borratxons de la vigilia van alçar-se trontollant amb les cames poc segures, Caselles Mult. 138. El sostre trontolla y el mur s'estremeix, Ruyra País pler 63.
a) fig. Que vulla exalsar la ley chrestiana | qui va trontollant per desordes grans, Jaume d'Olesa (ap Bover Bibl. ii, 15). El sansimonianisme trontolla d'aquest fet, Oliver Obres, i, 197.

|| 2. intr. Fer soroll com de cosa remoguda violentament; cast. retemblar. L'esquerdat trontollar dels trons, Pous Empordà 35.

|| 3. tr. Atordir amb excés de soroll o de moviment repetit; cast. aturdir, marear. Mentres la terra trontollen | vents y pluja, llamps y trons, Llorente Versos 152. La tartana... a tombollons fa cap al Port, a on baixen los trontollats passatjés, Moreira Folkl. 220.
Fon.: tɾuntuʎá, tɾuntuјá (or.); tɾontoʎá (occ.); tɾontoʎáɾ (val.); tɾantoʎá (Tortosa, Maestrat).
Var. form.: atrontollar. Aquesta forma l'hem vista usada només per Joaquim Ruyra, amb un significat que sembla esser ‘oprimir’: El cor se li atrontollava i se li omplia d'una angúnia estranya, Ruyra Pinya, ii, 157; Atrontollant-se-li l'alè, va rompre a plorar a mars desfetes, ibid. 229.
Etim.: onomatopeia del soroll de cosa que oscil·la violentament.
//


Trap, s. m., tente, pavillon, baraque.
Quan lay aura son trap tendut.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Quand là il aura son pavillon tendu.
Tendas e traps desplegar.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Tentes et pavillons déployer.
Loc. Ades tendes vostre trap 
Lai on sentes taverna.
T. de G. Rainols d'Apt et de G. Magret: Maigret.
Incessamment vous tendez votre tente là où vous sentez taverne.
- Demeure, habitation.
Ja per negu no m partrai de son trap.
Raimond de Miraval: Selh que joys.
Jamais pour nul je ne me départirai de sa demeure.
Encaras mens cre que ses dan escap
Qui vil femna acolh dins en son trap.
Serveri de Girone: A greu pot.
Encore moins je crois qu'il échappe sans dommage celui qui accueille vile femme dans sa demeure.
ANC. FR. Maint riche tref et maint paveillon. Villehardouin, p. 30.
Dedenz le tref fu la pucele. Marie de France, t. I, p. 210.
(chap. Tenda, tendes (de campaña, campamén, acampá); barraca, barraques; pabelló, pabellons.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

2. Destrapar, v., détendre, reployer.
Si fan destrapar los traps e 'ls pabalhos. Guillaume de Tudela.
Ils font détendre les tentes et les pavillons.
- Débander. 
Piereras far destrapar e destendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pierriers faire débander et détendre.
ANC. FR. Ceste passion est tellement entrée et enclavée en rostre âme, que nous ne nous en pouvons destrapper.
(chap. Despará, una tenda, la taula; arreplegá; arretirá.)
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 184.
3. Trapela, s. f., tente, pavillon.
Anem tendre la trapela. Leys d'amors, fol. 32.
Allons tendre la tente.

Trapa, s. f., trappe, piége, trébuchet.
Aissi tendon lur trapa.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Ainsi ils tendent leur piége.
Fig. A mala trapa
Es lo mons cazutz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
En mauvaise trappe est le monde tombé.
CAT. Trapa. ESP. Trampa. PORT. Trapa. (chap. Trapa, trapes; trampa, trampes.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

2. Atrapar, v., attraper, saisir, prendre.
Quar es tan arditz, prec Dieu que no m' atrap.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Parce qu'il est si hardi, je prie Dieu qu'il ne m'attrape pas.
ANC. FR. Et li rendu l'ont atrapé
Qui l'ont moult durement frapé.
Roman du Renart, t. 1, p. 258.
Euripide fut mangé des chiens, Milon Crotoniate des bestes sauvages, ayant les mains attrapées dans les éclats d'un arbre qu'il s'estoit esforcé de rompre.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 158.
CAT. Atrapar. ESP. Atrampar (Atrapar). IT. Attrapare. (chap. Atrapá, pessigá, enchampá, agarrá, pendre, ficá trampes, cassá en una ratera, o en la lloseta y culla. Yo atrapo, atrapes, atrape, atrapem o atrapam, atrapéu o atrapáu, atrapen; atrapat, atrapats, atrapada, atrapades; atraparé; atraparía; si yo atrapara un onso en un llas.)

lloseta, culla

jueves, 6 de agosto de 2026

Trachea, Tractar, Tractat, Tractayre, Tractador, Tractayritz, Tractament, Tractamen - Maltractar

Trachea, s. f., lat. trachea, trachée.
Fum caut dezicant la trachea arteria.
Nulla bestia forma votz si no ha arteria trachea et pulmo.
(chap. Fum calén secán la tráquea arteria.
Cap bestia forme veu si no té arteria tráquea y pulmó.)
Eluc. de las propr., fol. 31 et 231.
Fumée chaude desséchant la trachée-artère.
Aucune bête ne forme voix si elle n'a trachée-artère et poumon.
(chap. Tráquea, tráquees. ESP. Tráquea.)
 
El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.
 
Tractar, v., lat. tractare, traiter, s'occuper de, s'appliquer à.
Voyez Muratori, Diss. 33; Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Plus leugier tractar en lati que dir en romans. Brev. d'amor, fol. 6.
Plus facile à traiter en latin qu'à dire en roman.
Sirventes e chansos lais,...
Que ja no 'n tractarai mais.
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Sirventes et chansons je laisse,... vu que désormais je n'en traiterai pas davantage.
Mentre K. tractava et adordenava aysso, lo comte de Flandres deisxendec del pueg. Philomena.
(chap. Mentres Carlos tratabe y ordenabe aixó, lo comte (conde) de Flandes va dessendí (dessendre, baixá) del puch.)
Tandis que Charles traitait et combinait ceci, le comte de Flandre descendit de la montagne.
Ni m lais, per abril ni per martz,
Qu' ieu non tracte cum venha dan.
Bertrand de Born: Ges de far. Var.
Et je ne laisse, par avril ni par mars (en nul temps), que je ne traite comment vient dommage.
- Négocier, conférer.
Sui agut mandat per tractar patz am vos. V. de S. Honorat.
J'ai été mandé pour traiter paix avec vous.
De patz, si t plai, dona, traita
Qu' ab ton filh me sia faita.
P. Cardinal: Vera vergena.
De paix, s'il te plaît, dame, traite qu'avec ton fils elle me soit faite.
- En user bien ou mal envers quelqu'un.
Tractar sa molher aissi coma 1 ribauda vilana.
Cant hom tracta irreverenmens lo precios cors de Jhesu Crist.
V. et Vert., fol. 15 et 92.
Traiter sa femme ainsi comme une ribaude vilaine.
Quand on traite irrévéremment le précieux corps de Jésus-Christ.
- Manier, faire usage, employer.
Fig. Saup ben tractar mals e bens. V. de Bertrand de Born.
Il sut bien traiter maux et biens.
ANC. FR. L'avoient villement treitiet. Chronique de Cambray.
CAT. ANC. ESP. Tractar. ESP. MOD. Tratar. PORT. Tractar, tratar. IT. Trattare.
(chap. Tratá : trato, trates, trate, tratem o tratam, tratéu o tratáu, traten; tratat, tratats, tratada, tratades; trataré; trataría; si yo tratara. Vendre animals, tratán, tratans.)
 
qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

2. Tractat, s. m., lat. tractatus, traité, dissertation, accord.
Si legon lo tractat
Noble de Sancta Trinitat.
(chap. Si lligen - llichen - lo tratat noble de la Santa Trinidat.)
Brev. d'amor, fol. 2. 
S'ils lisent le noble traité de Sainte-Trinité.
Ayssi finis lo tractat dels articles. V. et Vert., fol. 6.
Ici finit le traité des articles.
Per lo tractat de donar argent.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237.
Par le traité de donner argent.
CAT. Tractat. ESP. PORT. Tratado. IT. Trattato. (chap. Tratat, tratats.)

3. Tractayre, Tractador, s. m., lat. tractator, négociateur, traitant, commentateur.
De tractar, tractayres, tractadors, tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
De traiter, négociateur, négociateur, négociatrice.
Doctors de theologia et... tractadors de philosophia.
(chap. Doctós de teología y... tratadós (comentadós) de filosofía; per ejemple, Ernesto Nazario Martín Peris, de Monroch - La Sorollera, Cerollera.)
Eluc. de las propr., fol. 1.
Docteurs de théologie et... commentateurs de philosophie.
CAT. Tractador. ESP. Tratador. IT. Trattatore. (chap. Tratadó, tratadós, tratadora, tratadores; tratán, tratans; negossiadó, negossiadós, negossiadora, negossiadores; negossián, negossians, negossianta, negossiantes; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores.)

4. Tractayritz, s. f., lat. tractatrix, négociatrice, commentatrice.
Tractayres,... tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
Négociateur,... négociatrice.

5. Tractament, Tractamen, s. m., traité, délibération, convention, arrangement. 
Avut diligent consell et tractament ab los consols.
(chap. Hagut diligén consell y tratamén - tratat, deliberassió, convensió, acord - en los consuls.)
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Eut diligent conseil et délibération avec les consuls. 
Per amicable tractamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 53.
Par amiable convention.
Sobre 'l tractamen de la patz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 186.
Sur le traité de la paix.
CAT. Tractament. ESP. Tratamiento. PORT. Tratamento. IT. Trattamento. 
(chap. Tratamén, tratamens; tratat, tratats.)

6. Tractable, adj., lat. tractabilem, traitable, maniable, ductile.
Coma aur que, cant plus es el fuoc, e plus se merma, e plus es purs e tractables.
Tractable coma cera amolegada.
V. et Vert., fol. 65 et 36.
Comme or qui, quand plus il est au feu, et plus il s'amoindrit, et plus il est pur et ductile.
Maniable comme cire amollie.
CAT. Tractable. ESP. Tratable. PORT. Tratavel. IT. Trattabile. (chap. Tratable, tratables; contrari: intratable, intratables.)
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

7. Contractar, v., lat. contractare, contracter.
Que cascun puesca contractar, vendre e comprar.
(chap. Que cadaú pugue contratá, vendre y comprá o crompá.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV pr., col. 426.
Que chacun puisse contracter, vendre et acheter.
CAT. ANC. ESP. Contractar. ESP. MOD. PORT. Contratar. IT. Contrattare. 
(chap. Contratá : contrato, contrates, contrate, contratem o contratam, contratéu o contratáu, contraten; contratat, contratats, contratada, contratades; contrataré; contrataría; si yo contratara un payasso com Juaquinet Monclús pera lo meu cumpleañs.)

8. Contract, s. m., lat. contractus, contrat.
Si ela me sera vencuda per natura del contract.
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Si elle me sera évincée par la nature du contrat.
CAT. Contracte. ANC. ESP. Contracto. ESP. MOD. Contrato. PORT. Contracto, contrato. IT. Contratto. (chap. Contrate, contrates.)

9. Pertractar, v., lat. pertractare, traiter, arranger, négocier. 
Las causas... se deion pertractar et determinar. 
Statuts de Provence, Bomy, p. 5.
Les choses... se doivent traiter et déterminer.
IT. Pertrattare.

10. Maltractar, v., maltraiter.
Ay! filh, be vos vech maltractar. Passio de Maria. 
(chap. Ay! fill, be vos (te) vach vore maltratá.)
Ah! fils, bien je vous vis maltraiter.
CAT. Maltractar. ESP. PORT. Maltratar. IT. Maltrattare. (chap. Maltratá, tratá mal o malamen : maltrato, maltrates, maltrate, maltratem o maltratam, maltratéu o maltratáu, maltraten; maltratat, maltratats, maltratada, maltratades; maltrataré; maltrataría; si yo maltratara.)

miércoles, 3 de junio de 2026

Som, Son, ensomiá

Som, Son, s. m., lat. somnum, sommeil, somme.
Tanta fam, tanta set e tan som.
(chap. Tanta fam, tanta set y tanta son.)
Bertrand de Born: Quan la novella.
Si grande faim, si grande soif et si grand sommeil.
 
Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso
 
Ab que dures aissi mos soms.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Pourvu que durât ainsi mon sommeil.
D' al prim son juscas a mieia nueh, deu hom dormir de la dextra partida.
Liv. de Sydrac, fol. 128.
Du premier somme jusqu'à minuit, on doit dormir sur la droite partie.
CAT. Son. ESP. Sueño. PORT. Somno, sono. IT. Sonno. (chap. La son. Sonámbul, sonambuls, sonámbula, sonámbules, de son + ambulá : aná : caminá dormín o están adormit.)
 
2. Somni, s. m., lat. somnus, somme, sommeil.
Loc. Esparvier,
Qu' en nulh albre somni far non l' agensa.
B. Carbonel: Aissi m' a dat.
Épervier, qui en nul arbre faire somme ne lui plaît.
CAT. Somni. (chap. Somni, somnis; v. ensomiá. A la llengua valensiana: Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull.)
 
3. Sonelh, s. 7. sommeil.
Anc puieis (pueis), pus de vos me parti,
Li mey huels no preiron sonelh. 
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Oncques après, depuis que de vous je me séparai, les miens yeux ne prirent sommeil.

Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
 
4. Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
Iest de matin somelhos.
(chap. Estás de matí adormit : ensopit; encara que ya te haigues despertat, encara te dure la son.)
Bertrand de Born: Maitolin.
Vous êtes de matin engourdi.
Cant hom se sent pezans e sonilhos. V. et Vert., fol. 12.
Quand on se sent pesant et assoupi.
Fig. Fes l' un regart amoros,
Que non era tan somillos 
Jaufre que tot lo cor no 'l saute.
Roman de Jaufre, fol. 42.
Elle lui fit un regard amoureux, de sorte que n'était pas si endormi Jaufre que tout le coeur ne lui saute.
ANC. FR. D'un pavot sommeilleux
Engourdissant le sens de ce prince orgueilleux.
Les autres au contraire aiment si chèrement 
Le sommeilleux repos.
Du Bartas, p. 412 et 220.
Combien la peste noire aux ailes sommeilleuses.
(chap. adormit, adormits, adormida, adormides; ensopit, ensopits, ensopida, ensopides. Hasta legañós, legañosos, legañosa, legañoses; llegañós, llegañosos, llegañosa, llegañoses, que té llegañes o legañes.)
R. Garnier, Trag. de la Troade, act. 1, sc. 1.
 
Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.

 

 
5. Someillar, Sonelhar, Sonilhar, v., sommeiller, reposer, s'assoupir.
Perdutz es qui sonelha,
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Est perdu qui sommeille, vu que la mort lui est fort voisine.
Fig. Joven someilla,
Greu penra mais revel.
Marcabrus: Lo vers.
Le plaisir sommeille, difficilement il prendra désormais réveil.
Si be s sonilha ni s clucha
L' amor, qui m fara languir.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Bien que se repose et se ferme les yeux l'amour, qui me fera languir.
IT. Sonnecchiare.
 
6. Somnolar, v., sommeiller, dormir. 
Son cors somnolet, e desemparet sa arma. Carya Magalon, p. 43.
Son corps sommeilla, et son âme désempara.
 
7. Sompnolent, Sompnolen, adj., lat. somnolentus, somnolent, nonchalant, assoupi.
Flegmatics, sompnolens.
Bestias que han trop gran cervel so mot sompnolentas.
Eluc. de las propr., fol. 185 et 35.
Flegmatiques, nonchalants.
Les bêtes qui ont fort grand cerveau sont moult somnolentes.
CAT. Somnolent. ANC. ESP. Soñolento. ESP. MOD. Soñoliento. PORT. Somnolento. IT. Sonnolento, sonnolente. (chap. Somnolén, somnolens, somnolenta, somnolentes.)
 
8. Sompnolencia, s. f., lat. somnolentia, somnolence, nonchalance, assoupissement.
Per so que non puescon aver deguna escuzation de sompnolencia. 
Regla de S. Benezeg, fol. 38.
Pour cela qu'ils ne puissent avoir nulle excuse de nonchalance.
Stupor..., es una sompnolencia. Eluc. de las propr., fol. 81.
(chap. L'estupor..., es una somnolensia.)
Stupeur..., c'est une somnolence.
CAT. Somnolencia. ESP. Somnolencia, soñolencia. PORT. Somnolencia, sonolencia. IT. Sonnolenzia, sonnolenza. (chap. somnolensia, somnolensies.)
 
9. Asonar, v., dormir, reposer.
D' on veill la nueyt, quant autra gen s' asona.
Giraud de Calanson: Sitot s' esfortz.
D'où je veille la nuit, quand autre gent se repose.
ANC. FR. Un compains estoit assommez
Qui romfloit dessus une escame. 
Eustache Deschamps, p. 179.
ANC. CAT. Assonar. (chap. Tindre son, aná a dormí, reposá, descansá.)
 
10. Insompnietat, s. f., lat. insomnietatem, insomnie. 
Insompnietat, es exces de velhar.
Vigilia no natural, o insompnietat.
Eluc. de las propr., fol. 77 et 81.
Insomnie, c'est excès de veiller.
Veille von naturelle, ou insomnie.
(chap. Insomnio, insomnios : no pugué o podre dormí, velá.)
 
11. Somnhe, Songe, Somje, Somni, s. m., lat. somnium, songe, rêve.
E 'l somnhe ten a gran folhor,
E non crei que puesc' avenir.
Crey qu' el somjes sera vertatz.
Giraud de Borneil: No pues.
Et le songe je tiens pour grande folie, et je ne crois pas qu'il puisse advenir.
Je crois que le songe sera vérité.
La nuh somjet un somni en son durmen.
(chap. A la nit va ensomiá un somni al seu dormí : mentres dormíe.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
La nuit il songea un songe pendant son dormant (sommeil).
Un songe qu' ieu sognava.
(chap. Un somni que yo ensomiaba.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
ANC. CAT. Sompni. CAT. MOD. Somni. ESP. Sueño. PORT. Sonho. IT. Sogno.
(chap. Somni, somnis, lo producte de ensomiá. Algunes persones sen enrecorden de lo que han ensomiat.)
 
12. Sog, s. m., songe, rêve. 
Me fe saber per sog 1 angils que elh lo vendra sagrar de sa ma. Philomena.
Un ange me fit savoir par songe qu'il le viendra sacrer de sa main.
 
13. Sonjamen, s. m., songe.
Vi sonjamens 
Don Daniel li dis los ponhs e 'ls erramens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Vit songes dont Daniel lui dit les points et les errements.
 
14. Sumjos, adj., lat. somniosus, soucieux, irrésolu, inquiet. 
Tan non esguart ab mos huels sumjos
Que de beutat puesca trobar eguansa.
G. Faidit: Be m cugei.
Tant je ne regarde avec mes yeux inquiets que de beauté je puisse trouver égalité.
 
15. Somjar, Sognar, Sompnhar, Sompiar, v., lat. somniare, songer, rêver.
Yeu somjava vezer.
Guillaume de Saint-Didier: Estat aurai.
Je songeais voir.
Fan sompnhar malvatz sompnhes de diables e de dragos.
(chap. Fan ensomiá malvats somnis (malsons) de diables (dimonis) y de dragons.)
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Font songer de mauvais songes de diables et de dragons.
Un songe qu' ieu sognava.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
Home avar sompnia d' aur. Eluc. de las propr., fol. 78.
Homme avare rêve d'or.
Part. prés. Veillan e pueis sompnhan durmen.
G. Rudel: Quan lo rossinhols.
Veillant et puis songeant en dormant.
Com selui qi s vai joi sognan.
Pierre d'Auvergne: Eu non laudarai.
Comme celui qui se va rêvant plaisir.
Subst. Mais m' en platz un somjatz
De vos, quan sui colguats.
Arnaud de Marueil: Ses joi.
Davantage m'en plaît un songe de vous, quand je suis couché.
CAT. Somiar. ESP. Soñar. PORT. Sonhar. IT. Sognare. (chap. Ensomiá : ensomio, ensomies, ensomie, ensomiem o ensomiam, ensomiéu o ensomiáu, los catalanistes ensomien truites o truches; ensomiat, ensomiats, ensomiada, ensomiades; ensomiaré; ensomiaría; si yo ensomiara en tú.)
 
sompo, sompa, assompat, assompada,
 
16. Somniador, adj., lat. somniator, songeur, rêveur.
Fig. Son vengutz en error
Mant home pec, somniador.
Brev. d'amor, fol. 56.
Sont venus en erreur maints hommes niais, rêveurs.
CAT. Somiador. ESP. Soñador. PORT. Sonhador. IT. Sognatore.
(chap. Ensomiadó, ensomiadós, ensomiadora, ensomiadores; ensomiatruites = catalanista sense ous o independentista. Sompo, sompos, sompa, sompes : que pareix que ensomio o ensomion despert, desperts, desperta, despertes.)
 
 
//
 

miércoles, 15 de abril de 2026

Redon, Redun, Redondet, Rutlo

Redon, Redun, adj., lat. rotundus, rond, arrondi.
Lo caps es redons com lo firmamens. Liv. de Sydrac, fol. 10.
(chap. Lo cap es redó com lo firmamén.)

Enrique Segurana Celma; Lo cap es redó com lo firmamén

Le chef est rond comme le firmament.
La terra fes redonda.
(chap. La terra va fé redona.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
La terre il fit ronde.
Gota pluvial... redunda... transparent. Eluc. de las propr., fol. 137.
(chap. Gota pluvial... redona... transparén o transparenta.)
Goutte pluviale... ronde... transparente.
Fig. Canson redonda et encadenada de motz e de son.
V. de G. Riquier.
Chanson arrondie et enchaînée de mots et de son.
Loc. Non er de la taula redonda. Roman de Jaufre, fol. 4.
(chap. No sirá de la taula redona.)
Il ne sera pas de la table ronde.
Volon lo segle redon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Ils veulent le siècle rond (tout entier).
Adv. comp. On par la cros e la flors en redon.
P. Cardinal: Tos temps.
Où parait la croix et la fleur en rond.
Es fahs en redon en guisa d' una poma. Liv. de Sydrac, fol. 63.
(chap. Está fet en redó a guisa d'una poma.) 
Est fait en rond en guise d'une pomme.
C' om vos rase e tonda
En redon.
Sordel: Non puesc mudar.
Qu'on vous rase et tonde en rond.
Trazon tug li genh a la redonda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Tirent tous les engins à la ronde.
ANC. FR. E fiert un autre sor son elme reon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 1642.
A un escu roont.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 303.
Pierres grosses et roondes.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 294.
Qui chercheroit à la réonde.
Roman du Renart, t. III, p. 21.
CAT. Redó, rodó. ESP. PORT. Redondo. IT. Rotondo, ritondo. 
(chap. Redó, redons, redona, redones.)

raím; CAT. Redó, rodó. ESP. PORT. Redondo. IT. Rotondo, ritondo.  (chap. Redó, redons, redona, redones.)

2. Redondet, adj. dim., rondelet.
Es pauca e redondeta.
(chap. Es menuda y redoneta; pauca : poca cosa.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Est petite et rondelette.
(chap. Redonet, redonets, redoneta, redonetes.)

3. Redondeza, Redundeza, Redoneza, s. f., rondeur.
Per la redondeza e la grandeza del mon.
De terra e de sa redondeza.
Liv. de Sydrac, fol. 1 et 48.
Par la rondeur et l'étendue du monde.
De la terre et de sa rondeur.
Granissa... prend redundeza.
(chap. Lo granís... pren redonesa, se fa redó; la pedregada, granissada.)
La grêle.… prend rondeur.
La redoneza de la terra.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
La rondeur de la terre.
ANC. ESP. Conquisto (conquistó)
La tierra, y sojuzgó
Su rondeza.
CAT. Rodonesa. ESP. MOD. Redondez. PORT. Redondeza. IT. Rotondezza, ritondezza. (chap. Redonesa, redoneses.)

4. Redondamens, adv., rondement, en rond.
Engalar ab figura facha redondamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Égaler avec figure faite en rond.
CAT. Rodonament. ESP. PORT. Redondamente. IT. Ritondamente.
(chap. Redonamen, en redó.)
5. Rotonditat, s. f., lat. rotonditatem, rotondité, rondeur.
Rach ha en si luminozitat... rotonditat.
Rayon a en soi luminosité... rotondité.
ESP. Rotundidat (rotundidad). PORT. Rotundidade. IT. Rotondità, rotonditate, rotonditade, ritondità, ritonditate, ritonditade. (chap. Rotundidat, rotundidats; rotundo, rotundos, rotunda, rotundes.)

6. Arondar, v., embrasser, environner.
Cel Deu vos sal qui tot lo mon aronda.
T. d'un Anonyme et d'une Hirondelle: Arondela.
Ce Dieu vous sauve qui tout le monde embrasse.

7. Aredondir, v., arrondir.
En l' aire si consumis,
E consumen s' aredondis.
(chap. En l'aire se consumix, y consumínse s'arredonix.) 
Brev. d'amor, fol. 43.
En l'air elle se consume, et en se consumant s'arrondit.
CAT. Arrodonir. (chap. Arredoní, arredonís: yo me arredonixco o arredonixgo, arredonixes, arredonix, arredonim, arredoniu, arredonixen; arredonit, arredonits, arredonida, arredonides; yo me arredoniré; yo me arredoniría; si yo me arredoniguera o arredonira.)

8. Roda, s. f., lat. rota, roue.
Col molinz qu' a roda de latz,
Que s mov tot jorn e no vai re.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Comme le moulin qui a roue de côté, qui se meut toujours et n'avance point.
Fig. Fortuna es apellada lo cors e la roda d' aquest mon. V. et Vert., fol. 9.
La Fortune est appelée le cours et la roue de ce monde.
- Instrument d'astronomie.
Auras denan te la roda d' austronomia. Liv. de Sydrac, fol. 138.
Tu auras devant toi la roue d'astronomie.
- Bois, fourré, touffe, bouquet.
Erisso a tal natura, que se met en las grans battas et en las grans rodas d' espinas que no 'l puesca hom penre.
Naturas d'alcunas bestias.
Le hérisson a telle nature, qu'il se met dans les grands buissons et dans les grands fourrés de ronces, pour qu'on ne puisse le prendre.
CAT. Roda. ESP. Rueda. PORT. Roda. IT. Rota, ruota. (chap. Roda, rodes.)

Lo carro vuit. CAT. Roda. ESP. Rueda. PORT. Roda. IT. Rota, ruota. (chap. Roda, rodes.)


9. Rodar, Rogar, v., lat. rotare, rouler, tourner, arrondir.
Tu, regarda ben apres, e roda al viron.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 45.
Toi, regarde bien après, et tourne à l'entour.
Roda 'n sotz
Environan los signes totz.
Brev. d'amor. fol. 28.
Roule en dessous contournant tous les signes.
Rodavon mortz sobre las aigas.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 11.
Roulaient morts sur les eaux.
Peyras y rogan mot espes.
V. de S. Honorat.
Pierres y roulent moult épais.
Part. prés. N' i a d' alcunas rodans
Desotz.
Brev. d'amor, fol. 29.
Il y en a d'aucunes roulant dessous.
Part. pas.  
Pendrai a mon col mon fort escut rodat.
(chap. Pendré a mon coll mon fort escut arredonit.)
Roman de Fierabras, v. 914.
Je pendrai à mon cou mon fort écu arrondi.
Lhi filh Terric lai porton verguas peladas,
La mainada Boso, targuas rodadas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Les fils de Thierri portent là des verges pelées, la troupe de Boson, des boucliers arrondis.
- Rôder.
Per tant que aia fait ni rodat al entour. 
Chronique des Albigeois, col. 18.
Pour tant qu'il ait fait et rôdé à l'entour.
CAT. ESP. PORT. Rodar. IT. Rotare. (chap. Rodá : rodo, rodes, rode, rodem o rodam, rodéu o rodáu, roden; rodat, rodats, rodada, rodades; yo rodaré; yo rodaría; si yo rodara.)

10. Roden, Rodenc, s. m., tournant, chemin tournant.
Per puis e per plas e per rodens.
Deroquet lo mort en un rodenc. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Par coteaux et par plaines et par tournants.
Le renversa mort dans un tournant.

11. Redolar, Rodolar, v., rouler.
Si 'l tafurs pren m' arma ni la redola en yfern arden.
Leys d'amors, fol. 29.
Si le traître prend mon âme et la roule dans l'enfer ardent.
Vos redolas, et yeu iray per sol.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Vous roulez, et j'irai par terre.
ANC. FR. De grant corous les iols roelle.
Roman du Renart, t. IV, p. 277.
CAT. Rodolar. ESP. PORT. Rodear. IT. Rotolare. (redolá : rodá; rodejá, fé un rodeo. La pilota va redolá costa aball hasta la sequia, com lo gort de Beseit.)

Beceite, Beseit; redolá : rodá; rodejá, fé un rodeo. La pilota va redolá costa aball hasta la sequia, com lo gort de Beseit.

12. Rudela, s. f., culbute, pirouette, roue.
Ta rudela sia bela.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Que ta pirouette soit belle.
En aquesta rudela
A fag trop de mazan.
P. Cardinal: Un sirventes.
En cette culbute il a fait trop de bruit.
(chap. Curumbela, curumbeles; pirueta, piruetes; volta al aire.)
13. Rodela, s. f., lat. rotula, rond, cercle.
E 'ls XII cardenals totz en una rodela.
(chap. Y los dotse cardenals tots en un rogle.)
Guillaume de Tudela.
Et les douze cardinaux tous en un rond.
- Rotule.
La rodela del ginol.
(chap. La rótula del ginoll o genoll o chinoll o chenoll.)
Trad. d'Albucasis, fol. 64.
La rotule du genou.
CAT. Rodella. ESP. Rodela (rótula). PORT. Rodella. IT. Rotella. (chap. Rogle, rogles; rótula, rótules.)

Safraña, Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera; rótula, rótules

14. Redondel, s. m., rondeau, sorte de poésie.
Han mudat lo son de dansa en so de redondel. 
Algu comenso a far redondels en nostra lenga.
(chap. Alguns escomensen a fé redondels en la nostra llengua, lo chapurriau. Jotes de ronda, que se canten mentres se ronde.)
Leys d'amors, fol. 40 et 41.
Ont changé l'air de danse en air de rondeau.
Aucuns commencent à faire rondeaux dans notre langue.



15. Rolar, Rotlar, v., rouler.
Rolava se per la terra escumant. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9.
Il se roulait sur la terre en écumant.
Li tonel que rotlan. Guillaume de Tudela.
(chap. Los carretells que redolen, roden.)
Les tonneaux qui roulent.
- Voter, en mettant son suffrage dans un rouleau creux.
Devon rotlar en aichi con desus escrig, de V en V.
Cartulaire de Montpellier, fol. 46.
Doivent voter par ainsi comme dessus écrit, de cinq en cinq.
CAT. Rotollar. ESP. Rollar. PORT. Rolar. IT. Rotolare. (chap. Los redolins o rodolins pera votá eren unes boletes en un rollet o rulet o rotulet de papé escrit adins, en un nom; tamé podíen sé de diferens colós pera sortejá les aigües a Valensia. A un texto en aragonés de 1391 se díen teruelo, teruelos.)

16. Rolle, Rotle, Rutle, s. m. lat. rotulus, rôle, écrit.
A San Denis, e Fransa, fo lo rolle trobatz.
Roman de Fierabras, v. 35.
A Saint-Denis, en France, fut le rôle trouvé.
Rolles dessus ditz legits e publicats.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356.
Rôles dessus dits lus et publiés.
Per inspection dels rotles de nostra cancellaria.
(chap. Per inspecsió dels rotuls de la nostra cancillería.)
Priv. conc. par les R. d'Angl., p. 40.
Par inspection des rôles de notre chancellerie.
- Rouleau.
Tela que aia cap e coha, que se meta en rutle.
Cartulaire de Montpellier, fol. 39.
(N. E. “cap e coha” es en el dialecto occitano cataláncap i cua”, y de ahí proviene la palabra capicúa, cabeza y cola, palíndromo, 1001, Anna, etc.)
Toile qui ait chef et queue, qui se mette en rouleau.
(chap. Rótul, rotuls; rotulet, rotulets; roll, rolls; rollet, rollets; rulo, rulos.)

albarda, aubarda; “cap e coha” es en el dialecto occitano catalán “cap i cua”, y de ahí proviene la palabra capicúa, cabeza y cola

17. Rutlo, Rutlon, s. m., rouleau, tuyau creux où l'on introduisait les suffrages.
Sera donat a cascun dels ditz cinq, 1 rutlon... e aquel que... aura aquel rutlon en lo cal sera la carta escricha, sia entendut cosol de mar.
Cartulaire de Montpellier, fol. 40.
Il sera donné à chacun desdits cinq, un rouleau... et que celui qui... aura ce rouleau dans lequel sera le papier écrit, soit entendu consul de mer.
- Vote.
Que cambiadors aion X rutlos per dos cosols, et d' aquels X rutlos donon cascun an a pebriers 1 rutlon. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Que les changeurs aient dix votes pour deux consuls, et que de ces dix votes ils donnent chaque an à poivriers un vote.
CAT. Rotllo. ESP. Rollo. PORT. Rolo. IT. Rotolo, ruotolo. (chap. Roll, rolls; rollet, rollets; rulet, rulets, rotulet, rotulets de papé. Pera rollá la terra, aplanála, se fa aná lo roll, los rolls, que són mes grans que estos de papé, pero tenen la mateixa forma. Lo trucol té una forma algo diferenta.)

Lo trucol es una pedra en forma silíndrica en una punta mes gran que l´atra pa doná voltes a la era y acondissionála pa la trilla.