Mostrando las entradas para la consulta mentres ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mentres ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de abril de 2026

Redon, Redun, Redondet, Rutlo

Redon, Redun, adj., lat. rotundus, rond, arrondi.
Lo caps es redons com lo firmamens. Liv. de Sydrac, fol. 10.
(chap. Lo cap es redó com lo firmamén.)

Enrique Segurana Celma; Lo cap es redó com lo firmamén

Le chef est rond comme le firmament.
La terra fes redonda.
(chap. La terra va fé redona.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
La terre il fit ronde.
Gota pluvial... redunda... transparent. Eluc. de las propr., fol. 137.
(chap. Gota pluvial... redona... transparén o transparenta.)
Goutte pluviale... ronde... transparente.
Fig. Canson redonda et encadenada de motz e de son.
V. de G. Riquier.
Chanson arrondie et enchaînée de mots et de son.
Loc. Non er de la taula redonda. Roman de Jaufre, fol. 4.
(chap. No sirá de la taula redona.)
Il ne sera pas de la table ronde.
Volon lo segle redon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Ils veulent le siècle rond (tout entier).
Adv. comp. On par la cros e la flors en redon.
P. Cardinal: Tos temps.
Où parait la croix et la fleur en rond.
Es fahs en redon en guisa d' una poma. Liv. de Sydrac, fol. 63.
(chap. Está fet en redó a guisa d'una poma.) 
Est fait en rond en guise d'une pomme.
C' om vos rase e tonda
En redon.
Sordel: Non puesc mudar.
Qu'on vous rase et tonde en rond.
Trazon tug li genh a la redonda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Tirent tous les engins à la ronde.
ANC. FR. E fiert un autre sor son elme reon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 1642.
A un escu roont.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 303.
Pierres grosses et roondes.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 294.
Qui chercheroit à la réonde.
Roman du Renart, t. III, p. 21.
CAT. Redó, rodó. ESP. PORT. Redondo. IT. Rotondo, ritondo. 
(chap. Redó, redons, redona, redones.)

raím; CAT. Redó, rodó. ESP. PORT. Redondo. IT. Rotondo, ritondo.  (chap. Redó, redons, redona, redones.)

2. Redondet, adj. dim., rondelet.
Es pauca e redondeta.
(chap. Es menuda y redoneta; pauca : poca cosa.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Est petite et rondelette.
(chap. Redonet, redonets, redoneta, redonetes.)

3. Redondeza, Redundeza, Redoneza, s. f., rondeur.
Per la redondeza e la grandeza del mon.
De terra e de sa redondeza.
Liv. de Sydrac, fol. 1 et 48.
Par la rondeur et l'étendue du monde.
De la terre et de sa rondeur.
Granissa... prend redundeza.
(chap. Lo granís... pren redonesa, se fa redó; la pedregada, granissada.)
La grêle.… prend rondeur.
La redoneza de la terra.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
La rondeur de la terre.
ANC. ESP. Conquisto (conquistó)
La tierra, y sojuzgó
Su rondeza.
CAT. Rodonesa. ESP. MOD. Redondez. PORT. Redondeza. IT. Rotondezza, ritondezza. (chap. Redonesa, redoneses.)

4. Redondamens, adv., rondement, en rond.
Engalar ab figura facha redondamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Égaler avec figure faite en rond.
CAT. Rodonament. ESP. PORT. Redondamente. IT. Ritondamente.
(chap. Redonamen, en redó.)
5. Rotonditat, s. f., lat. rotonditatem, rotondité, rondeur.
Rach ha en si luminozitat... rotonditat.
Rayon a en soi luminosité... rotondité.
ESP. Rotundidat (rotundidad). PORT. Rotundidade. IT. Rotondità, rotonditate, rotonditade, ritondità, ritonditate, ritonditade. (chap. Rotundidat, rotundidats; rotundo, rotundos, rotunda, rotundes.)

6. Arondar, v., embrasser, environner.
Cel Deu vos sal qui tot lo mon aronda.
T. d'un Anonyme et d'une Hirondelle: Arondela.
Ce Dieu vous sauve qui tout le monde embrasse.

7. Aredondir, v., arrondir.
En l' aire si consumis,
E consumen s' aredondis.
(chap. En l'aire se consumix, y consumínse s'arredonix.) 
Brev. d'amor, fol. 43.
En l'air elle se consume, et en se consumant s'arrondit.
CAT. Arrodonir. (chap. Arredoní, arredonís: yo me arredonixco o arredonixgo, arredonixes, arredonix, arredonim, arredoniu, arredonixen; arredonit, arredonits, arredonida, arredonides; yo me arredoniré; yo me arredoniría; si yo me arredoniguera o arredonira.)

8. Roda, s. f., lat. rota, roue.
Col molinz qu' a roda de latz,
Que s mov tot jorn e no vai re.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Comme le moulin qui a roue de côté, qui se meut toujours et n'avance point.
Fig. Fortuna es apellada lo cors e la roda d' aquest mon. V. et Vert., fol. 9.
La Fortune est appelée le cours et la roue de ce monde.
- Instrument d'astronomie.
Auras denan te la roda d' austronomia. Liv. de Sydrac, fol. 138.
Tu auras devant toi la roue d'astronomie.
- Bois, fourré, touffe, bouquet.
Erisso a tal natura, que se met en las grans battas et en las grans rodas d' espinas que no 'l puesca hom penre.
Naturas d'alcunas bestias.
Le hérisson a telle nature, qu'il se met dans les grands buissons et dans les grands fourrés de ronces, pour qu'on ne puisse le prendre.
CAT. Roda. ESP. Rueda. PORT. Roda. IT. Rota, ruota. (chap. Roda, rodes.)

Lo carro vuit. CAT. Roda. ESP. Rueda. PORT. Roda. IT. Rota, ruota. (chap. Roda, rodes.)


9. Rodar, Rogar, v., lat. rotare, rouler, tourner, arrondir.
Tu, regarda ben apres, e roda al viron.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 45.
Toi, regarde bien après, et tourne à l'entour.
Roda 'n sotz
Environan los signes totz.
Brev. d'amor. fol. 28.
Roule en dessous contournant tous les signes.
Rodavon mortz sobre las aigas.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 11.
Roulaient morts sur les eaux.
Peyras y rogan mot espes.
V. de S. Honorat.
Pierres y roulent moult épais.
Part. prés. N' i a d' alcunas rodans
Desotz.
Brev. d'amor, fol. 29.
Il y en a d'aucunes roulant dessous.
Part. pas.  
Pendrai a mon col mon fort escut rodat.
(chap. Pendré a mon coll mon fort escut arredonit.)
Roman de Fierabras, v. 914.
Je pendrai à mon cou mon fort écu arrondi.
Lhi filh Terric lai porton verguas peladas,
La mainada Boso, targuas rodadas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Les fils de Thierri portent là des verges pelées, la troupe de Boson, des boucliers arrondis.
- Rôder.
Per tant que aia fait ni rodat al entour. 
Chronique des Albigeois, col. 18.
Pour tant qu'il ait fait et rôdé à l'entour.
CAT. ESP. PORT. Rodar. IT. Rotare. (chap. Rodá : rodo, rodes, rode, rodem o rodam, rodéu o rodáu, roden; rodat, rodats, rodada, rodades; yo rodaré; yo rodaría; si yo rodara.)

10. Roden, Rodenc, s. m., tournant, chemin tournant.
Per puis e per plas e per rodens.
Deroquet lo mort en un rodenc. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Par coteaux et par plaines et par tournants.
Le renversa mort dans un tournant.

11. Redolar, Rodolar, v., rouler.
Si 'l tafurs pren m' arma ni la redola en yfern arden.
Leys d'amors, fol. 29.
Si le traître prend mon âme et la roule dans l'enfer ardent.
Vos redolas, et yeu iray per sol.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Vous roulez, et j'irai par terre.
ANC. FR. De grant corous les iols roelle.
Roman du Renart, t. IV, p. 277.
CAT. Rodolar. ESP. PORT. Rodear. IT. Rotolare. (redolá : rodá; rodejá, fé un rodeo. La pilota va redolá costa aball hasta la sequia, com lo gort de Beseit.)

Beceite, Beseit; redolá : rodá; rodejá, fé un rodeo. La pilota va redolá costa aball hasta la sequia, com lo gort de Beseit.

12. Rudela, s. f., culbute, pirouette, roue.
Ta rudela sia bela.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Que ta pirouette soit belle.
En aquesta rudela
A fag trop de mazan.
P. Cardinal: Un sirventes.
En cette culbute il a fait trop de bruit.
(chap. Curumbela, curumbeles; pirueta, piruetes; volta al aire.)
13. Rodela, s. f., lat. rotula, rond, cercle.
E 'ls XII cardenals totz en una rodela.
(chap. Y los dotse cardenals tots en un rogle.)
Guillaume de Tudela.
Et les douze cardinaux tous en un rond.
- Rotule.
La rodela del ginol.
(chap. La rótula del ginoll o genoll o chinoll o chenoll.)
Trad. d'Albucasis, fol. 64.
La rotule du genou.
CAT. Rodella. ESP. Rodela (rótula). PORT. Rodella. IT. Rotella. (chap. Rogle, rogles; rótula, rótules.)

Safraña, Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera; rótula, rótules

14. Redondel, s. m., rondeau, sorte de poésie.
Han mudat lo son de dansa en so de redondel. 
Algu comenso a far redondels en nostra lenga.
(chap. Alguns escomensen a fé redondels en la nostra llengua, lo chapurriau. Jotes de ronda, que se canten mentres se ronde.)
Leys d'amors, fol. 40 et 41.
Ont changé l'air de danse en air de rondeau.
Aucuns commencent à faire rondeaux dans notre langue.



15. Rolar, Rotlar, v., rouler.
Rolava se per la terra escumant. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9.
Il se roulait sur la terre en écumant.
Li tonel que rotlan. Guillaume de Tudela.
(chap. Los carretells que redolen, roden.)
Les tonneaux qui roulent.
- Voter, en mettant son suffrage dans un rouleau creux.
Devon rotlar en aichi con desus escrig, de V en V.
Cartulaire de Montpellier, fol. 46.
Doivent voter par ainsi comme dessus écrit, de cinq en cinq.
CAT. Rotollar. ESP. Rollar. PORT. Rolar. IT. Rotolare. (chap. Los redolins o rodolins pera votá eren unes boletes en un rollet o rulet o rotulet de papé escrit adins, en un nom; tamé podíen sé de diferens colós pera sortejá les aigües a Valensia. A un texto en aragonés de 1391 se díen teruelo, teruelos.)

16. Rolle, Rotle, Rutle, s. m. lat. rotulus, rôle, écrit.
A San Denis, e Fransa, fo lo rolle trobatz.
Roman de Fierabras, v. 35.
A Saint-Denis, en France, fut le rôle trouvé.
Rolles dessus ditz legits e publicats.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356.
Rôles dessus dits lus et publiés.
Per inspection dels rotles de nostra cancellaria.
(chap. Per inspecsió dels rotuls de la nostra cancillería.)
Priv. conc. par les R. d'Angl., p. 40.
Par inspection des rôles de notre chancellerie.
- Rouleau.
Tela que aia cap e coha, que se meta en rutle.
Cartulaire de Montpellier, fol. 39.
(N. E. “cap e coha” es en el dialecto occitano cataláncap i cua”, y de ahí proviene la palabra capicúa, cabeza y cola, palíndromo, 1001, Anna, etc.)
Toile qui ait chef et queue, qui se mette en rouleau.
(chap. Rótul, rotuls; rotulet, rotulets; roll, rolls; rollet, rollets; rulo, rulos.)

albarda, aubarda; “cap e coha” es en el dialecto occitano catalán “cap i cua”, y de ahí proviene la palabra capicúa, cabeza y cola

17. Rutlo, Rutlon, s. m., rouleau, tuyau creux où l'on introduisait les suffrages.
Sera donat a cascun dels ditz cinq, 1 rutlon... e aquel que... aura aquel rutlon en lo cal sera la carta escricha, sia entendut cosol de mar.
Cartulaire de Montpellier, fol. 40.
Il sera donné à chacun desdits cinq, un rouleau... et que celui qui... aura ce rouleau dans lequel sera le papier écrit, soit entendu consul de mer.
- Vote.
Que cambiadors aion X rutlos per dos cosols, et d' aquels X rutlos donon cascun an a pebriers 1 rutlon. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Que les changeurs aient dix votes pour deux consuls, et que de ces dix votes ils donnent chaque an à poivriers un vote.
CAT. Rotllo. ESP. Rollo. PORT. Rolo. IT. Rotolo, ruotolo. (chap. Roll, rolls; rollet, rollets; rulet, rulets, rotulet, rotulets de papé. Pera rollá la terra, aplanála, se fa aná lo roll, los rolls, que són mes grans que estos de papé, pero tenen la mateixa forma. Lo trucol té una forma algo diferenta.)

Lo trucol es una pedra en forma silíndrica en una punta mes gran que l´atra pa doná voltes a la era y acondissionála pa la trilla.

lunes, 29 de diciembre de 2025

Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat)

Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat Jarque)

Los Reis Magos son de verdat.



Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills.
Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro.

(Yo sol lo traduisco y lo adapto a la nostra tiarra).

Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu:
- ¿Pare?
- Sí, filla, contam.
- Vull que me digo la verdat. (digue)
- Claro, filla, sempre te la dic. - Va contestá lo pare un poc asustat. -
- Es que… - Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí. -
- Disme, filla, disme.
La chica ya se atrevís….
- Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?

Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá.
La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares….
- Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares
¿Es verdat?

A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chirá la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu:
- ¿Y tú que penses, filla?
- No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que sí que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…?
Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán…
- Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu:
- Entonses es verdat!, me hau engañat!
Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís:
- No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat.
La chiqueta desorientada li conteste:
- Entonses no hu enteng, pare.
Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos.
- Sentat, menuda, - li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta - y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre.
Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reys Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins.
Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí:
- ¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs.
- ¡Oh, sí!, - va cridá Gaspar, un atre Rei Mago - Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon.
Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí:
- Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo...

Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé. Y lo niño Jesús que desde lo seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos:
- Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich.
A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon?
- ¡Oh, Siñó! – van dí los tres Reis Magos, achiñollánse - Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos.
Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns.
- No tos preocupeu per aisó – va dí Deu - yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon.
- Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? – van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara.
- A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets?
- Home, cla, aisó es fundamental – van di a coro los tres Reis -.
- Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u?
- Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje.
- Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares?

Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot.
Deu va seguí:
- Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arrivá este día los farán regalos a sons pares.

Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu:
- Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.

Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella será paje del reis Magos de verdat."



FIN.

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

jueves, 8 de agosto de 2024

Obrar - Obstinar

Obrar, v., lat. operare, ouvrer, opérer, travailler, ouvrager.

Prepausan en lur cor que morissan enan

Que obressan la festa. V. de S. Honorat.

Proposent dans leur coeur qu'ils mourussent avant qu'ils ouvrassent la fête.

Chiringuito del Azud, Assut, Liebherr 918, Milián Quílez


Lo fust s' obra per lo fer. Liv. de Sydrac, fol. 81. 

Le bois s' ouvrage par le fer. 

Fig. Obri e lim

Motz de valor.

A. Daniel: Chanson.

Je travaille et lime mots de valeur. 

Si no so sanas tas pessas, 

Obras a ton dampnamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Si ne sont saines tes pensées, tu travailles à ta damnation.

Vers paires Dieus, ...

Faitz nos obrar tals obras ab crezensa

Qu' entr' els gueritz trobem ab vos guirensa.

G. Riquier: Fortz guerra.

Vrai père Dieu,... faites-nous ouvrer telles œuvres avec croyance, qu'entre les préservés nous trouvions avec vous refuge. 

Part. prés. Obrant e fazent de sas artz. V. de S. Honorat. 

Travaillant et faisant de (pratiquant) ses arts. 

Part. pas. Qui vi las peyras entailladas, 

D' anticas figuras obradas.

V. de S. Honorat. 

Qui vit les pierres entaillées, d'antiques figures ouvragées.

Copas obradas meravelosament. Philomena.

Coupes ouvragées merveilleusement.

CAT. ESP. PORT. Obrar. IT. Operare. (chap. Obrá: obro, obres, obre, obrem u obram, obréu u obráu, obren; obrat, obrats, obrada, obrades; operá: opero, operes, opere, operem u operam, operéu u operáu, operen; operat, operats, operada, operades. Sinónim de traballá o treballá, cuan se referix a pedres, escultures, joyes, etc.)

2. Obra, s. f., lat. opera, oeuvre, ouvrage, action.

Erguelhs non es sinon obra d' aranha.

P. Vidal: Quor qu' om.

Orgueil n'est sinon ouvrage d'araignée.

Obras servils que podon esser fachas els autres jorns ferials.

(chap. Obres servils que poden sé fetes als atres díes ferials : festius, de festa.)

V. et Vert., fol. 89.

Œuvres serviles qui peuvent être faites aux autres jours fériaux.

Fig. Se deu hom gardar de obras de peccat.

Las VI obras de misericordia. V. et Vert., fol. 2 et 96. 

(chap. Les sis (6) obres de misericordia. Recordéu que, en ocsitá, tan los articuls com los noms, com los adjetivos se solíen escriure en A: 

las obras. Per supost, passabe lo mateix al dialecte catalá, inclús después de la gramática de laboratoris Pompeyo Fabra, escrita en llengua castellana per als semi analfabetos catalans que la teníen que lligí.
La mayoría de los que se consideren catalanoparlans no han lligit ni una página de aquell llibre, com a mol del que va fé después lo IEC pera despistá e intentá apartás del ocsitá, castellá, fransés, sense conseguíu.)

On doit se garder d' œuvres de péché.

Les six œuvres de miséricorde.

Loc. A las obras pareis

Qu' el vol tant pretz e tant (') bon' aventura.

Bertrand de Born: Nostre Senher. 

Aux œuvres il paraît qu'il veut tant gloire et tant bonne aventure.

Proverb. Qui fai deslial obra,

Segon c' a servit, o cobra.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, le recouvre.

A l' obra conois hom l' obrier. Brev. d'amor, fol. 81.

A l' oeuvre on connaît l'ouvrier.

CAT. ESP. PORT. Obra. IT. Opera. (chap. Obra, obres.)

3. Obralha, s. f., ouvrage, fabrique.

Ilh son de peior obralha

Que non es lo fers san Launart.

Bertrand de Born: Un sirventes on.

Ils sont de pire fabrique que n'est le fer de saint Léonard.

4. Obratge, s. m., ouvrage.

Que m' ayen trencats mon obratge.

Un troubadour anonyme: El nom de.

Qui m'aient coupé mon ouvrage.

CAT. Obratge. (N. E. ¿Alguien ve alguna diferencia entre el occitano obratge y el catalán obratge? Si es así, quiero un poco de lo que os metéis por la nariz o directamente en la vena; no es para mí, es para un amigo aragonés catalanista.) ESP. Obrage (obraje). IT. Operaggio.

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, no sap lligí ni un cromo

(chap. Obra, obres.)

Mireu la cara de un ser superió, de un atra rassa diferenta a la española

5. Obrier, s. m., lat. operarius, ouvrier, artisan.

Ab pauc de foc fon l' aur e 'l franh

L' obriers, entro qu' es esmeratz.

P. Vidal: Neu ni gel.

Avec peu de feu fond l'or et le brise l' ouvrier, jusqu'à ce qu'il est épuré.

Pagar vol sos obriers. V. de S. Honorat.

Veut payer ses ouvriers.

Proverb. A l' obra conois hom l' obrier. Brev. d'amor, fol. 81.

A l'oeuvre on connaît l' ouvrier.

CAT. Obrer. ESP. Obrero. PORT. Obreiro. IT. Operaio.

(chap. Obré, obrés, obrera, obreres; operari, operaris, operaria, operaries; se li diu obré al que obre : fa cases, edifissis, lo paleta

baldosas, antideslizante, al revés, cemento cola

pero tamé al que fa pa, lo forné, fornés, fornera, forneres; ve de operatorium, obradó, en castellá obrador.
Operatorium (tamé furnus) ix a mols textos antics, perque ere mol importán per a consevol poble que se fundabe, y eixíe a les cartes de poblassió, donassió, testamens, etc. Laboratori, com lo de Pompeyo Fabra, taller, botiga o tenda, fábrica.)

6. Obrador, s. m., ouvroir, laboratoire, atelier, boutique, fabrique.

Ben vuelh que sapchon li plusor

D' est vers, si 's de bona color,

Qu' ieu ai trag de mon obrador.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.

Bien je veux que les plusieurs (le plus grand nombre) sachent de ce vers, que j'ai tiré de ma fabrique, s'il est de bonne couleur.

A tot jorn acostumat

De venir a lor obrador.

Brev. d'amor, fol. 125.

A toujours accoutumé de venir à leur ouvroir.

D' aquo te obrador a renieu.

Durand de Carpentras: Un sirventes.

De cela il tient boutique à usure.

(N. E. Sol los faltabe als de la Ascuma tindre una botiga de usura, perque la mayoría dels llibres los tenen agotats (ells escriuen exhaurit : exhausto), pero mentres vaiguen caén subvensions está assegurada la assossiassió catalanista del Matarraña. “La pela no ens la pela”, diu lo presidén Juaquinico Monclús lo jónec.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

CAT. ESP. Obrador. (chap. Obradó, com hay explicat aquí dal.)

7. Obransa, s. f., oeuvre, ouvrage.

Per forsa d' obransa

Del Senhor pietados.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.

Par force d' oeuvre du Seigneur miséricordieux.

8. Obrari, adj., ouvrable.

Neguna obra servil d' aquellas que pot hom far els VI jorns obraris de la setmana. V. et Vert., fol. 2.

Nulle oeuvre servile de celles qu'on peut faire aux six jours ouvrables de la semaine.

9. Operatio, Operacio, s. f., lat. operatio, opération, action.

Ni es homs del mon poderos

Que de sas operatios,

Ni del sieu secret jutgamen,

Puesca saber perfiechamen

La raso.

Son de contemplacio

Pro mais que d' operacio.

Brev. d'amor, fol. 61 et 4. 

Ni est homme du monde puissant qui, de ses opérations ni de son secret jugement, puisse savoir parfaitement la raison.

Sont de contemplation beaucoup plus que d' opération.

CAT. Operació. ESP. Operación. PORT. Operação. IT. Operazione, operagione. (chap. Operassió, operassions.)

10. Adobrar, v., travailler, exercer, façonner.

Aquel om fai furt, qui adobra, en alcuna maniera, la causa d' autrui contra la volontat del senhor. Trad. du Code de Justinien, fol. 54. 

Cet homme fait vol, qui façonne, en aucune manière, la chose d'autrui contre la volonté du maître.

Fig. Que lo jutges e l' actors e 'l reus, cadaus d' aquels adobre son offici.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

Que le juge et le demandeur et le défendeur, chacun de ceux-là exerce son office.

IT. Adoperare. (chap. Adobá se fée aná antigamen en lo sentit de prepará. Avui en día sol se diu cuan se fique algún alimén en adobo, en espessies, o be colgat de oli, vinagre, etc. Té que vore en embuchá.)


Obstant, adj., lat. obstantem, obstant, qui s'oppose, qui fait obstacle. Adv. comp. Non obstant l' appellation.

Fors Beaérn (: Fors de Béarn, Fuero de Bearne), p. 1073.

Non-obstant l'appellation.

CAT. Obstant. ESP. PORT. IT. Obstante.

(chap. Obstán, obstans : que se opose, que fa obstácul; ob + stantem. Sempre lo fem aná en no dabán: no obstán : sense fé obstácul.

Yo soc una persona que se opose, que fa obstácul a consevol idiota que parle o escriu sense sabé de qué. Ma mare va naixe a Alustante, Guadalajara, Castilla la Mancha; mon pare a Beseit, Teruel, Aragó

Yo soc 100% aragonés, com diu la jota, y encara que vach naixe a Alcañís, que ere aon estabe lo hospital mes prop, pos soc sen per sen roquerol, de Beseit, Beceite.)


Obstinar, v., (lat.) obstinare, obstiner, opiniâtrer (ANC. FR. opiniastrer). 

Part. pas. Los avia trobat grandamen obstinats.

Lo dit leguat era obstinat. Chronique des Albigeois, col. 9 et 15.

Les avait trouvés grandement obstinés.

Ledit légat était obstiné.

CAT. ESP. PORT. Obstinar. IT. Ostinare.

(chap. Obstiná, obstinás : sé tossut en contra, ficás en contra: yo me obstino, obstines, obstine, obstinem u obstinam, obstinéu u obstináu, obstinen; obstinat, obstinats, obstinada, obstinades: tossut, tossuts, tossuda, tossudes.)