champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 3 de junio de 2026
Som, Son, ensomiá
lunes, 4 de mayo de 2026
Salir, Salhir, Sallir, Saillir
lunes, 6 de abril de 2026
Ratela - Rauba - Raubir
Ratela, s. f., rate, l'un des viscères du corps.
Val contra 'l mal de la ratela. Brev. d'amor, fol. 50.
Vaut contre le mal de la rate.
Esteves a trop mala ratela.
P. Cardinal: Un sirventes.
Estève a trop mauvaise rate.
ANC. FR.
Plus la ratelle croist, plus le corps diminue. Du Bartas, p. 495.
On dit qu'elle va guérissant
Et le poulmon et la ratelle.
Remi Belleau, t. 1, p. 64.
Desopile la ratelle, soulaige les roignons.
Rabelais, liv. III, ch. 4.
(Esp. chap. Bazo.)
Rauba, s. f., robe, vêtement, tunique.
Voyez Denina, t. III, p. 65; Aldrete, p. 362.
Donon raubas e roncins e garçons.
Palais: Molt m'enueia.
Donnent robes et roussins et goujats.
Una mot bela rauba e un palafre bai
Li a fait amarvir.
Guillaume de Tudela.
Une moult belle tunique et un palefroi bai lui a fait apprêter.
- Dépouille.
Coma lo fuox que alhumna e art, e te sa calor e sa clardat de la rauba de la gen. Liv. de Sydrac, fol. 75.
Comme le feu qui allume et brûle, et tient sa chaleur et sa clarté de la dépouille de la gent.
Loc. No ti mostres misericordios de l'autrui rauba.
Trad. de Bède, fol. 35.
Ne te montre pas miséricordieux avec la dépouille d'autrui.
CAT. Roba. ESP. Ropa. PORT. Roupa. IT. Roba, ruba. (chap. Roba, robes; robeta, robetes.)
2. Raubor, s. f., pillage, ravage.
L'us a terra dos tans,
Et es, ses raubor, graziz.
T. de Guion et de Mainard: En Maenart.
L'un a terre deux fois autant, et est, sans pillage, honoré.
3. Raubaire, Raubador, s. m., dérobeur, ravisseur, voleur.
Fai diablia
Peior que negun raubaire.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Fait diablerie pire que nul voleur.
Cen tans sabon mais d'engan
Que raubadors.
P. Cardinal: Quan vey.
Cent fois autant ils savent plus de tromperie que voleurs.
Adjectiv. Eratz glotz e raubaire.
T. d'Ogiers et de Bertrand: Bertran.
Vous étiez glouton et voleur.
Fals jutges raubadors.
Marcabrus: Pus mos.
Faux juges voleurs.
ANC. FR. Ne sofri en la terre robeor ne larron.
Ki par mer vindrent robeor.
Roman de Rou, v. 3821 et 9908.
Seront punis comme roubeurs.
Ord. des R. de Fr., de 1463, t. III, p. 29.
Ange robeur, plain de ravissement.
Eustache Deschamps, p. 6.
CAT. ESP. Robador. PORT. Roubador. IT. Rubatore.
(chap. Robadó, robadós, robadora, robadores : lladre, lladres, lladra, lladres : robaire, robaires.)
Un philologue italien a fait cette remarque au sujet du mot robbadore:
I Provenzali dissero raubador, l'au... loro l'abbiam noi convertito en o.
Tavola de' Documenti d'Amore, v° Robbadore.
4. Raubaria, s. f., pillage, volerie, soustraction.
Aucir no tem ni perjurs fals,
E viu de raubaria.
Bertrand d'Allamanon III: Del arcivesque.
Il ne craint occire ni parjures faux, et vit de pillage.
Aisso m par que valria
Mais que raubaria.
Cadenet: Aitals cum.
Il me paraît que cela vaudrait davantage qu'escroquerie.
ANC. FR. N' i a ki os embler ne fere roberie.
Roman de Rou, v. 2796.
De ce viennent et naissent roberies, larrecins, meurdres.
Anc. Tr. du Traité des Offices de Cicéron, p. 115.
ANC. CAT. Robaria, roberia. ANC. ESP. Roberia (robería). IT. Ruberia.
(chap. Robo, robos.)
5. Raubatori, s. m., volerie, pillerie.
Grevio trop fazen mant raubatori. Leys d'amors, fol. 152.
Aggravent trop en faisant mainte volerie.
(chap. Robatori, robatoris.)
6. Raubamen, s. m., pillage, volerie.
Fes altre asietgamen
Per tornar a Rhodes e per far raubamen.
Frag. de la V. de S. Amant.
Il fit autre siége pour retourner à Rodes et pour faire volerie.
ANC. FR. Et qu'ils ne facent aussi aucuns robemens ou dommages.
Monstrelet, t. I, fol. 169.
ANC. CAT. Robament. ESP. Robamiento. IT. Rubamento.
(chap. Robamén, robamens : Robatori : Robo.)
7. Raubar, v., voler, dérober, ravir.
Ar er pretz de raubar
Buous, motos e berbitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Maintenant (ce) sera mérite de voler boeufs, moutons et brebis.
Vos es sel que fai donas raubar.
Rambaud d'Orange: Parliers.
Vous êtes celui qui fait dérober les dames.
Cum sel que rauba e tol e pren.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna.
Comme celui qui dérobe et enlève et prend.
Subst. Ans quan faill raubars, es totz dolens.
T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.
Mais quand manque le voler, il est tout dolent.
Part. pas. So melhor castel raubat e pres.
(chap. Son milló castell robat y pres.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 51.
Son meilleur château ravi et pris.
Subst. Om pot emendar be
Al raubat raubaria.
G. Riquier: Tant petit.
On peut bien amender au volé la volerie.
ANC. FR. Trestotz les robe.
Nouv. rec. de fabl. et cont. ant., t. 1, p. 66.
Li soucretains nous a robez.
Fabl. et cont. ant., t. IV, p. 131.
Piller, rober custodes et calices.
J. Marot, t. V, p. 56.
Prenoient et roboient ses bons et loyaulx subjects.
Monstrelet, t. 1, fol. 133.
CAT. ESP. Robar. PORT. Roubar. IT. Rubare.
(chap. Robá : robo, robes, robe, robem o robam, robéu o robáu, roben; robat, robats, robada, robades; yo robaré; yo robaría; si yo robara.)
8. Arauba, s. f., robe, tunique, vêtement.
Sas araubas... e sas joias.
Cout. de Condom.
Ses robes... et ses joyaux.
9. Arrauberia, Arraubeyria, s. f., volerie.
Am tantas arrauberias.
A far la deyta arraubeyria.
Priv. conc. par les Rois d'Angleterre, p. 24 et 22.
Avec si nombreuses voleries.
A faire ladite volerie.
10. Arraubar, v., piller, voler.
Los arrauban cascun an.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 22.
Les pillant chacun an.
11. Deraubar, v., dérober, ravir, voler.
Derauban laicx e clers,
E prenden las heretatz.
P. Cardinal: Lo mons es aital.
Volant laïques et clercs, et prenant les héritages.
Part. pas. No 'n sai pres ni deraubat.
P. Cardinal: Ar mi pues. Var.
Je n'en suis pris ni volé.
ANC. CAT. Derrobar. IT. Dirubare.
12. Raubimen, s. m., ravissement,
Ses raubimen d' esperit.
V. de Sainte-Flore. DOAT, t. CXXIII, fol. 261.
Sans ravissement d'esprit.
13. Raubir, v., ravir, enlever, dérober.
D' Enoch que Dieu raubi, c' anc pueis no fon parvens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
D'Énoc que Dieu ravit, vu qu'oncques depuis il ne fut apparent.
Subst. No conoys que 'lh valha raubirs.
Aimeri de Bellinoy: No m laissa.
Je ne connais que lui profite le voler.
- Part. pas. Ravi, enlevé, tombé en extase.
S. Paul... que fon raubitz entro al ters cel de la Divinitat.
Es raubida e levada entro al cel a la vista de Dieu.
V. et Vert., fol. 30 et 55.
Saint Paul... qui fut ravi jusqu'au troisième ciel de la Divinité.
Elle est ravie et enlevée jusqu'au ciel à la vue de Dieu.
Loc. Esser raubitz en esperit, ayssi co fo S. Paul.
V. et Vert., fol. 55.
Être ravi en esprit, ainsi comme fut saint Paul.
Pavors,
Temors
D'aquels raubitz
Lur es dregz niens.
J. Esteve: Quossi moria.
Substantiv.
Peur, crainte de ces extasiés leur est vrai rien.
viernes, 28 de noviembre de 2025
Premer
Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.
Part. pas. Semblon razains prems en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)
Lantelm: Lanfran qu' ill.
Semblent raisins pressés en pressoir.
Eras l' a si prem e gros.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.
Maintenant il l'a si tendu et gros.
Fig. Chascus vices es prems per paor.
Trad. de Bède, fol. 44.
Chaque vice est comprimé par peur.
ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)
2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.
Bella m' es pressa de blezos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Belle m'est presse de bliaux.
Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.
C'est pourquoi la presse fut si grande.
CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa.
(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)
3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.
Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Par action de froid comprimant et endurcissant.
- Figer, coaguler, cailler.
Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.
(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)
Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.
Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.
Son suc a vertu de cailler lait en fromage.
Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.
Part. pas. Materia prezurada.
Eluc. de las propr., fol. 68.
Matière coagulée.
(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)
4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.
Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.
Frag. de trad. de la Passion.
Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.
Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.
Frag. de trad. de la Passion.
En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.
ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura.
(chap. Presió, presions.)
5. Prezurament, s. m., présure, caillement.
Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.
(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)
Eluc. de las propr., fol. 215.
Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.
6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.
Dux fols aprem mots homes per calumpnia.
Trad. de Bède, fol. 78.
Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.
Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems.
Trad. de Bède, fol. 77.
Celui qui cherche le mal, sera froissé.
Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.
Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre.
Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.
Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.
Leys d'amors, fol. 2.
Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.
Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.
Trad. de Bède, fol. 27.
Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.
(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)
7. Apreissar, v., presser, tourmenter.
Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.
Trad. du Code de Justinien, fol. 8.
Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.
8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.
Que enprema... fort enprecio.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qui imprime... forte impression.
CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)
9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.
Trameten sas empressios.
Brev. d'amor, fol. 32.
Transmettant ses impressions.
Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.
(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)
Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.
CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.
(chap. Impressió, impressions.)
10. Emprenta, s. f., empreinte.
Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.
Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.
(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.);
11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.
La grana madura
Faretz espremer.
(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine mûre vous ferez presser.
- Articuler, énoncer.
No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.
Leys d'amors, fol. 145.
Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup.
CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir.
PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo, exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)
12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.
Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.
Leys d'amors, fol. 101.
Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.
13. Expremesos, s. f., oppression.
Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.
Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.
Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.
Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.
Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.
14. Expressiu, adj., expressif.
Pots so... de dolor et tristor expressius.
(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)
Eluc. de las propr., fol. 42.
Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives.
CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo. IT. Espressivo.
(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)
15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.
Adv. comp.
Conoyssensa a tant de mestiers bos
Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.
G. Riquier: Be m meravelh.
Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.
(N. E. Salvador Espriu.)
16. Expres, adj., lat. expressus, exprès.
L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.
L'expresse écriture.
CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso.
(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)
17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.
Aco esdeven tacitament o expressament.
(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Cela advient tacitement ou expressément.
Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79.
Ceci montra expressément Jésus-Christ.
CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente.
IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)
18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.
Mas per so no volc espressar
Dieus, que hom se degues amar.
Brev. d'amor, fol. 134.
Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer.
Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.
Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.
Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.
CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar.
(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)
19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.
Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.
Lequel foulait et comprimait l'Italie.
Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.
De sorte que l'hérésie fut étouffée.
CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere.
(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)
20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.
Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.
Leys d'amors, fol. 7.
Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.
CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione.
(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)
21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.
Opprimens las moylhers per forssa.
(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)
Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.
Opprimant les femmes par force.
ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir.
IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)
22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.
En oppression... de la... gent.
(chap. En opressió... de la... gen - chen.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 224.
En oppression... de la... gent.
CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.
(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)
23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)
24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão.
IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)
25. Conpressiu, adj., compressif.
De venas et arterias conpressiva.
Eluc. de las propr., fol. 65.
De veines et artères compressive.
ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)
26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.
Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.
Deu los hom... reprimer.
V. et Vert., fol. 18 et 3.
Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.
On les doit... réprimer.
CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)





















