Mostrando las entradas para la consulta mant ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mant ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de junio de 2026

Som, Son, ensomiá

Som, Son, s. m., lat. somnum, sommeil, somme.
Tanta fam, tanta set e tan som.
(chap. Tanta fam, tanta set y tanta son.)
Bertrand de Born: Quan la novella.
Si grande faim, si grande soif et si grand sommeil.
 
Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso
 
Ab que dures aissi mos soms.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Pourvu que durât ainsi mon sommeil.
D' al prim son juscas a mieia nueh, deu hom dormir de la dextra partida.
Liv. de Sydrac, fol. 128.
Du premier somme jusqu'à minuit, on doit dormir sur la droite partie.
CAT. Son. ESP. Sueño. PORT. Somno, sono. IT. Sonno. (chap. La son. Sonámbul, sonambuls, sonámbula, sonámbules, de son + ambulá : aná : caminá dormín o están adormit.)
 
2. Somni, s. m., lat. somnus, somme, sommeil.
Loc. Esparvier,
Qu' en nulh albre somni far non l' agensa.
B. Carbonel: Aissi m' a dat.
Épervier, qui en nul arbre faire somme ne lui plaît.
CAT. Somni. (chap. Somni, somnis; v. ensomiá. A la llengua valensiana: Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull.)
 
3. Sonelh, s. 7. sommeil.
Anc puieis (pueis), pus de vos me parti,
Li mey huels no preiron sonelh. 
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Oncques après, depuis que de vous je me séparai, les miens yeux ne prirent sommeil.

Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
 
4. Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
Iest de matin somelhos.
(chap. Estás de matí adormit : ensopit; encara que ya te haigues despertat, encara te dure la son.)
Bertrand de Born: Maitolin.
Vous êtes de matin engourdi.
Cant hom se sent pezans e sonilhos. V. et Vert., fol. 12.
Quand on se sent pesant et assoupi.
Fig. Fes l' un regart amoros,
Que non era tan somillos 
Jaufre que tot lo cor no 'l saute.
Roman de Jaufre, fol. 42.
Elle lui fit un regard amoureux, de sorte que n'était pas si endormi Jaufre que tout le coeur ne lui saute.
ANC. FR. D'un pavot sommeilleux
Engourdissant le sens de ce prince orgueilleux.
Les autres au contraire aiment si chèrement 
Le sommeilleux repos.
Du Bartas, p. 412 et 220.
Combien la peste noire aux ailes sommeilleuses.
(chap. adormit, adormits, adormida, adormides; ensopit, ensopits, ensopida, ensopides. Hasta legañós, legañosos, legañosa, legañoses; llegañós, llegañosos, llegañosa, llegañoses, que té llegañes o legañes.)
R. Garnier, Trag. de la Troade, act. 1, sc. 1.
 
Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.

 

 
5. Someillar, Sonelhar, Sonilhar, v., sommeiller, reposer, s'assoupir.
Perdutz es qui sonelha,
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Est perdu qui sommeille, vu que la mort lui est fort voisine.
Fig. Joven someilla,
Greu penra mais revel.
Marcabrus: Lo vers.
Le plaisir sommeille, difficilement il prendra désormais réveil.
Si be s sonilha ni s clucha
L' amor, qui m fara languir.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Bien que se repose et se ferme les yeux l'amour, qui me fera languir.
IT. Sonnecchiare.
 
6. Somnolar, v., sommeiller, dormir. 
Son cors somnolet, e desemparet sa arma. Carya Magalon, p. 43.
Son corps sommeilla, et son âme désempara.
 
7. Sompnolent, Sompnolen, adj., lat. somnolentus, somnolent, nonchalant, assoupi.
Flegmatics, sompnolens.
Bestias que han trop gran cervel so mot sompnolentas.
Eluc. de las propr., fol. 185 et 35.
Flegmatiques, nonchalants.
Les bêtes qui ont fort grand cerveau sont moult somnolentes.
CAT. Somnolent. ANC. ESP. Soñolento. ESP. MOD. Soñoliento. PORT. Somnolento. IT. Sonnolento, sonnolente. (chap. Somnolén, somnolens, somnolenta, somnolentes.)
 
8. Sompnolencia, s. f., lat. somnolentia, somnolence, nonchalance, assoupissement.
Per so que non puescon aver deguna escuzation de sompnolencia. 
Regla de S. Benezeg, fol. 38.
Pour cela qu'ils ne puissent avoir nulle excuse de nonchalance.
Stupor..., es una sompnolencia. Eluc. de las propr., fol. 81.
(chap. L'estupor..., es una somnolensia.)
Stupeur..., c'est une somnolence.
CAT. Somnolencia. ESP. Somnolencia, soñolencia. PORT. Somnolencia, sonolencia. IT. Sonnolenzia, sonnolenza. (chap. somnolensia, somnolensies.)
 
9. Asonar, v., dormir, reposer.
D' on veill la nueyt, quant autra gen s' asona.
Giraud de Calanson: Sitot s' esfortz.
D'où je veille la nuit, quand autre gent se repose.
ANC. FR. Un compains estoit assommez
Qui romfloit dessus une escame. 
Eustache Deschamps, p. 179.
ANC. CAT. Assonar. (chap. Tindre son, aná a dormí, reposá, descansá.)
 
10. Insompnietat, s. f., lat. insomnietatem, insomnie. 
Insompnietat, es exces de velhar.
Vigilia no natural, o insompnietat.
Eluc. de las propr., fol. 77 et 81.
Insomnie, c'est excès de veiller.
Veille von naturelle, ou insomnie.
(chap. Insomnio, insomnios : no pugué o podre dormí, velá.)
 
11. Somnhe, Songe, Somje, Somni, s. m., lat. somnium, songe, rêve.
E 'l somnhe ten a gran folhor,
E non crei que puesc' avenir.
Crey qu' el somjes sera vertatz.
Giraud de Borneil: No pues.
Et le songe je tiens pour grande folie, et je ne crois pas qu'il puisse advenir.
Je crois que le songe sera vérité.
La nuh somjet un somni en son durmen.
(chap. A la nit va ensomiá un somni al seu dormí : mentres dormíe.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
La nuit il songea un songe pendant son dormant (sommeil).
Un songe qu' ieu sognava.
(chap. Un somni que yo ensomiaba.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
ANC. CAT. Sompni. CAT. MOD. Somni. ESP. Sueño. PORT. Sonho. IT. Sogno.
(chap. Somni, somnis, lo producte de ensomiá. Algunes persones sen enrecorden de lo que han ensomiat.)
 
12. Sog, s. m., songe, rêve. 
Me fe saber per sog 1 angils que elh lo vendra sagrar de sa ma. Philomena.
Un ange me fit savoir par songe qu'il le viendra sacrer de sa main.
 
13. Sonjamen, s. m., songe.
Vi sonjamens 
Don Daniel li dis los ponhs e 'ls erramens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Vit songes dont Daniel lui dit les points et les errements.
 
14. Sumjos, adj., lat. somniosus, soucieux, irrésolu, inquiet. 
Tan non esguart ab mos huels sumjos
Que de beutat puesca trobar eguansa.
G. Faidit: Be m cugei.
Tant je ne regarde avec mes yeux inquiets que de beauté je puisse trouver égalité.
 
15. Somjar, Sognar, Sompnhar, Sompiar, v., lat. somniare, songer, rêver.
Yeu somjava vezer.
Guillaume de Saint-Didier: Estat aurai.
Je songeais voir.
Fan sompnhar malvatz sompnhes de diables e de dragos.
(chap. Fan ensomiá malvats somnis (malsons) de diables (dimonis) y de dragons.)
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Font songer de mauvais songes de diables et de dragons.
Un songe qu' ieu sognava.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
Home avar sompnia d' aur. Eluc. de las propr., fol. 78.
Homme avare rêve d'or.
Part. prés. Veillan e pueis sompnhan durmen.
G. Rudel: Quan lo rossinhols.
Veillant et puis songeant en dormant.
Com selui qi s vai joi sognan.
Pierre d'Auvergne: Eu non laudarai.
Comme celui qui se va rêvant plaisir.
Subst. Mais m' en platz un somjatz
De vos, quan sui colguats.
Arnaud de Marueil: Ses joi.
Davantage m'en plaît un songe de vous, quand je suis couché.
CAT. Somiar. ESP. Soñar. PORT. Sonhar. IT. Sognare. (chap. Ensomiá : ensomio, ensomies, ensomie, ensomiem o ensomiam, ensomiéu o ensomiáu, los catalanistes ensomien truites o truches; ensomiat, ensomiats, ensomiada, ensomiades; ensomiaré; ensomiaría; si yo ensomiara en tú.)
 
sompo, sompa, assompat, assompada,
 
16. Somniador, adj., lat. somniator, songeur, rêveur.
Fig. Son vengutz en error
Mant home pec, somniador.
Brev. d'amor, fol. 56.
Sont venus en erreur maints hommes niais, rêveurs.
CAT. Somiador. ESP. Soñador. PORT. Sonhador. IT. Sognatore.
(chap. Ensomiadó, ensomiadós, ensomiadora, ensomiadores; ensomiatruites = catalanista sense ous o independentista. Sompo, sompos, sompa, sompes : que pareix que ensomio o ensomion despert, desperts, desperta, despertes.)
 
 
//
 

lunes, 4 de mayo de 2026

Salir, Salhir, Sallir, Saillir

Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.
Areire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
En arrière se tire pour mieux sauter en avant.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal; Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.

Fes un sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra.
Fit un sirvente pour faire saillir le roi Richard à la guerre.
Al encontre dels brans foc e flama 'n salis. Roman de Fierabras, v. 1132.
A la rencontre des glaives feu et flamme en jaillit.
Fig. Veiaire m' es qu' el cor ves cel mi sailla.
B. de Ventadour: Per meillz.
Il m'est avis que le coeur vers le ciel me saute.
Ja non creatz qu' om ressis
Puig de pretz dos escalos,
Mas al soteiran de jos
Pot ben esser que salis. 
Bertrand de Born: Be m platz car.
Ne croyez jamais qu'homme lâche monte de mérite deux échelons, mais à l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Richart si sailli a la guerra. V. de Bertrand de Born.
Richard s'élança à la guerre.
Part. prés. Fons salans d' ayga viva. V. et Vert., fol. 35.
Fontaine jaillissante d'eau vive.
Part. pas.
Belfadens totz prumiers lai es salhitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
Belfadent tout le premier là est sauté.
Fig. La doussa votz ai auzida...,
Et es m' ins el cor salhida.
B. de Ventadour: La doussa.
La douce voix j'ai entendue..., et elle m'est dans le coeur saillie.
ESP. Salir. PORT. Sahir. IT. Salire. (chap. Eixí, ixí, eissí, issí.)
Voyez Pe. 

2. Salhia, s, f., saillie, sortie, assaut.
Lai on prendran terra faran salhia, 
Que anc no fo per els nulha salhia,
Qu' els pogues retener, murs ni cairia.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Là où ils prendront terre ils feront assaut, vu que oncques il ne fut pour eux nulle saillie, qui les put retenir, mur ni rempart.
(chap. Eixida, eixides; issida, issides.)

3. Sautar, v., lat. saltare, sauter.
Yeu faray messio qu' ieu sautaria X pas. Leys d'amors, fol. 86.
Je ferai mise que je sauterais dix pas.
Las barcas an layssat,
E sautan en la mar.
V. de S. Honorat. 
Les barques ils ont laissé, et sautent dans la mer.
Fig. La filha Na Constansa,
Per cui jovens sauta e dansa.
P. Vidal: Cara amiga.
La fille de dame Constance, pour qui joie saute et danse.
Mantenen lo fieron el cors
Per tal que la vida saute defors.
V. de S. Honorat.
Maintenant ils le frappent au corps afin que la vie sorte dehors.
- Sortir. 
Loc. Las donzellas cuion sautar
Fors de las taulas per dansar.
(chap. Les donselles pensen saltá fora de les taules pera dansá : ballá.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Les damoiselles pensent sortir hors des tables pour danser.
Loc. fig. Non fora coms, dux ni marques
A qui tan plagues messios,
Ni mens sautes d' avols baros.
P. Vidal: Quant hom. 
Il ne serait comte, duc ni marquis à qui tant plût dépense, et (qui) moins sortît  (eût extraction) de méchants barons.
ANC. FR. Et li poulains salt ès cuisines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 268.
David salt à l'espée.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 23.
CAT. ESP. PORT. Saltar. IT. Saltare. (chap. Saltá, saltás: salto, saltes, salte, saltem o saltam, saltéu o saltáu, salten; saltat, saltats, saltada, saltades; yo saltaré; yo saltaría; si yo saltara.)
- S'élancer. 
Part. prés. Aybres montans naut et sautans.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Arbres montant haut et s'élançant. 

4. Saut, s. m., lat. saltus, saut, bond, élan.
Galop e trot e saut e cors,
Velhars e maltrait et afan
Seran miei sojorn derenan.
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Galop et trot et saut et course, veiller et souffrance et peine seront mes plaisirs désormais.
Loc. Venc los sautz menutz per plan cambo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Vint les (à) petits sauts en plein champ.
Loc. fig.
En X e XI ans n' es us ans totz perdens,
C' om clama saut de luna.
Pierre de Corbiac: El nom de.
En dix et neuf ans il en est un an tout perdant, (ce) qu'on appelle saut de lune. 
Tuich me pregon, Engles, qu' en vos don saut
De fol anar.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Tous me prient, Anglais, que je vous donne élan de fol aller.
Adv. comp. Venc vas lieis de saut coitos. 
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Je vins vers elle d'emblée empressé.
- Défilé, gorge.
Al noven jorn li puegz tan autz
E las valladas e li sautz
Tornaran trastotz en egal.
Los XV Signes de la fi del mon.
Au neuvième jour les monts si hauts et les vallées et les sauts deviendront tous par égal (de niveau).
ANC. FR. Derrier l'aigle fist un grant salt.
Marie de France, t. II, p. 283.
CAT. Salt. ESP. PORT. IT. Salto. (chap. Lo salt, los salts, com lo de La Portellada al riu Tastavins. A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.)

A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.

- Bois, forêts.
Saut, es loc salvagge on naysho aybres.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Bois, c'est lieu sauvage où naissent arbres.

Salt del cabrit, Ulldemó, Beceite, Beseit, Bulldemó,

5. Sautiquiar, v., sautiller, élancer. 
Anhel... va denant... jogan et sautiquian.
(chap. Lo cordé... va dabán... jugán y saltán, brincán, botán, fotén brincos o bots.)
Eluc. de las propr., fol. 234 et 235.
Agneau... va devant... jouant et sautillant.

6. Sauticament, s. m. sautillement, élancement.
La qual dolor hom sent ab batement et sauticament.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Laquelle douleur on sent avec battement et élancement.

7. Salivenca, s. f., lat. saliunca, lavande, nard.
Salivenca, es herba talment dita quar... fa sautar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Lavande, c'est herbe ainsi dite parce que... elle fait sauter.
(chap. Espígol, espígols.)

Espígol, espígols; lavanda, Lavandula



8. Assalhir, Assallir, Assaillir, Asalir, v., assaillir, attaquer.
Non ai ardit ni coart
Enemic, qu' er no m' assalha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je n'ai hardi ni couard ennemi, qui maintenant ne m'assaillisse.
Per gastar et assalhir Roma. L'Arbre de Batalhas, fol. 41.
Pour détruire et attaquer Rome.
Fig. Bernart del Ventadorn, del chan
Vos sui sai vengutz assaillir.
T. de Lemosin et de B. de Ventadour: Bernart.
Bernard de Ventadour, pour le chant je vous suis ici venu attaquer.
Pus la mort vol assalhir.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Puisque la mort veut assaillir.
Part. pas. En auta roca es bastitz,
E ja non er assalhitz.
Pierre d'Auvergne: En estiu. 
Sur haute roche il est bâti, et jamais ne sera assailli.
ANC. CAT. Assailler. ESP. Asalir (asaltar). IT. Assalire. (chap. Assaltá : assalto, assaltes, assalte, assaltem o assaltam, assaltéu o assaltáu, assalten; assaltat, assaltats, assaltada, assaltades; yo assaltaré; yo assaltaría; si yo assaltara. Atacá.)

Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

9. Assautar, Asautar, v., attaquer, assaillir.
Tro silh de Piza nos vengron assautar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Jusqu'à ce que ceux de Pise nous vinrent assaillir.
Quant la serpentz los sent, tantost los assautet.
A Nostra Domna de la Mar
Corsari vengron assautar. 
V. de S. Honorat.
Quand le serpent les sent, aussitôt il les attaqua.
A Notre-Dame de la Mer des corsaires vinrent assaillir.
Part. pas. Ja fora Ferabras el tertre asautatz. 
Roman de Fierabras, v. 1497.
Déjà serait Fierabras sur le tertre sauté.
ANC. FR. Ki en alcun de ces chemins occit home ... et asalt.
Lois de Guillaume-le-Conquérant, 30.
Si asauroient la ville par mer ou par terre. Villehardouin, p. 61.
CAT. Assaltar. ESP. Asaltar. PORT. Assaltar. IT. Assaltare. (chap. Pera assaltá lo castell, prepárat a saltá los muros.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

10. Assalh, Assaut, s. m., assaut.
Soven mov guerra et assalh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Souvent excite guerre et assaut.
Anc assaut ni sembelh
No vim, passat a un an.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Oncques assaut ni combat nous ne vîmes, passé a un an.
Per vostra guerr', en ai, a vostre pro,
Fag mant assaut et ars manta maiso.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Pour votre guerre, j'en ai, à votre profit, fait maint assaut et brûlé mainte maison.
ANC. FR. Que nul asalt ne redotoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 15.
Ensi dura cel assals... et i assaillièrent mult grant assalt.
Villehardouin, p. 96 et 145.
CAT. Assalt. ESP. Asalto. PORT. IT. Assalto. (chap. Assalt, assalts.)

11. Asaliador, s. n., assaillant, envahisseur, entrepreneur.
Auguradors, o asaliadors en nigromantia. De la Confessio.
Augures, ou entrepreneurs en nécromancie.
IT. Assalitore.

12. Asaltador, s. m., assaillant, envahisseur.
Cant vindran primer li lor asaltador. Guillaume de Tudela.
Quand viendront les premiers les leurs assaillants.
CAT. Assaltador. ESP. Asaltador. PORT. Assaltador. IT. Assaltatore. 
(chap. Assaltadó, assaltadós, assaltadora, assaltadores; assaltán, assaltans, assaltanta, assaltantes.)

13. Outrasalhir, v., outre-passer.
Part. pas. Ab lui venceretz totz los cas
Cui Bafometz a escarnitz,
E 'ls renegatz outrasalhitz. 
Gavaudan le Vieux: Senhors per. Var.
Avec lui vous vaincrez tous les chiens que Mahomet a bernés, et les renégats outre-passés.

14. Sobresaillir, v., surpasser.
Quan ve qu' om sobresaill 
Sos parens plus prezatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Quand il voit qu'on surpasse ses parents les plus prisés.

15. Trassalhir, Tressalhir, Tressaillir, v., transgresser, dépasser, outre-passer.
Cazer, levar e trassaillir.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Tomber, se lever et outre-passer.
Peire Rogiers, a tressaillir
M' er, per vos, los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons.
Rambaud d'Orange: Peire Rogier.
Pierre Rogiers, à transgresser il me sera, pour vous, les paroles et les accords que j'ai avec ma dame.
- Tressaillir, frémir.
Quant ieu cug dormir, trassalh.
Lamberti de Bonanel: S' a mon.
Quand je pense dormir, je tressaille.
La nueg el lieg vir e torney,
E 'l jorn tressalh et esglay.
Arnaud de Marueil: Cui que.
La nuit au lit je vire et tourne, et le jour je tressaille et m'effraie.
Fig. L' harma trassalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
L'âme tressaille comme le poisson.
Part. pas. Drudaria n' es tressaillida,
E creis putia s' onor.
Marcabrus: Per l' aura.
La galanterie en est outre-passée, et accroît le putanisme son domaine.
ANC. FR. Por poi ke il ne tresbucha
A un boissun k'il tressailli.
Roman de Rou, v. 13574.

16. Trasautar, v., sauter outre, outre-passer, franchir les bornes.
Fig. Qui de parlar trasauta. 
A. Daniel: Autet e bas.
Qui de parler franchit les bornes.
ANC. FR. A ce commandement mon coeur tressauta d'aise.
Bertaut, p. 524.
Mon coeur se pasme, et le sang me tressaut.
Ronsard, t. 1, p. 171.

17. Dessalhir, v., départir, partir, sortir.
De doussa terra conja
Me trays, e m fes dessalhir. 
Pierre d'Auvergne: Al descebrar.
De douce terre agréable il me tira, et me fit départir. 

18. Ressautar, Resautar, v., trépigner, rebondir.
Resauta, braida e crida. V. de S. Honorat.
Trépigne, braille et crie.
ANC. FR. La teste lui bondist et ressaute sanglante.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. V, sc. 10.
CAT. Ressaltar. ESP. PORT. Resaltar. IT. Risaltare. (chap. Ressaltá.)

19. Ressaut, Resaut, s. m., ressaut, contre-coup, rebondissement. 
Adv. comp. Non dis ges que anc fosses batutz,
Si non fon colps que vengues de resaut.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Je ne dis point que oncques vous fussiez battu, si ne fut coup qui vint de ressaut.
CAT. Ressalt. ESP. PORT. Resalto. IT. Risalto. (chap. Cop de rechás.)

20. Ressautellar, v., bondir, tressaillir.
Tan l' am de bon talan
Qu' el cor me ressautella.
Folquet de Romans: Aucels no.
Tant je l'aime de bonne volonté que le coeur me tressaille.

lunes, 6 de abril de 2026

Ratela - Rauba - Raubir

Ratela, s. f., rate, l'un des viscères du corps.

Val contra 'l mal de la ratela. Brev. d'amor, fol. 50.

Vaut contre le mal de la rate.

Esteves a trop mala ratela. 

P. Cardinal: Un sirventes.

Estève a trop mauvaise rate.

ANC. FR.

Plus la ratelle croist, plus le corps diminue. Du Bartas, p. 495.

On dit qu'elle va guérissant

Et le poulmon et la ratelle.

Remi Belleau, t. 1, p. 64.

Desopile la ratelle, soulaige les roignons.

Rabelais, liv. III, ch. 4.

(Esp. chap. Bazo.)

Ratela, rate, bazo



Rauba, s. f., robe, vêtement, tunique.

Voyez Denina, t. III, p. 65; Aldrete, p. 362.

Donon raubas e roncins e garçons.

Palais: Molt m'enueia.

Donnent robes et roussins et goujats.

Una mot bela rauba e un palafre bai

Li a fait amarvir.

Guillaume de Tudela.

Une moult belle tunique et un palefroi bai lui a fait apprêter.

- Dépouille.

Coma lo fuox que alhumna e art, e te sa calor e sa clardat de la rauba de la gen. Liv. de Sydrac, fol. 75.

Comme le feu qui allume et brûle, et tient sa chaleur et sa clarté de la dépouille de la gent.

Loc. No ti mostres misericordios de l'autrui rauba.

Trad. de Bède, fol. 35.

Ne te montre pas miséricordieux avec la dépouille d'autrui.

CAT. Roba. ESP. Ropa. PORT. Roupa. IT. Roba, ruba. (chap. Roba, robes; robeta, robetes.)

2. Raubor, s. f., pillage, ravage.

L'us a terra dos tans,

Et es, ses raubor, graziz.

T. de Guion et de Mainard: En Maenart.

L'un a terre deux fois autant, et est, sans pillage, honoré.

Fuster, Jordi Pujol; Raubor, s. f., pillage, ravage

3. Raubaire, Raubador, s. m., dérobeur, ravisseur, voleur.

Fai diablia

Peior que negun raubaire.

P. Cardinal: Qui ve gran.

Fait diablerie pire que nul voleur.

Cen tans sabon mais d'engan

Que raubadors.

P. Cardinal: Quan vey. 

Cent fois autant ils savent plus de tromperie que voleurs.

Adjectiv. Eratz glotz e raubaire. 

T. d'Ogiers et de Bertrand: Bertran.

Vous étiez glouton et voleur.

Fals jutges raubadors.

Marcabrus: Pus mos.

Faux juges voleurs.

ANC. FR. Ne sofri en la terre robeor ne larron.

Ki par mer vindrent robeor.

Roman de Rou, v. 3821 et 9908.

Seront punis comme roubeurs. 

Ord. des R. de Fr., de 1463, t. III, p. 29.

Ange robeur, plain de ravissement.

Eustache Deschamps, p. 6.

CAT. ESP. Robador. PORT. Roubador. IT. Rubatore. 

(chap. Robadó, robadós, robadora, robadores : lladre, lladres, lladra, lladres : robaire, robaires.)

Un philologue italien a fait cette remarque au sujet du mot robbadore:

I Provenzali dissero raubador, l'au... loro l'abbiam noi convertito en o.

Tavola de' Documenti d'Amore, v° Robbadore.

4. Raubaria, s. f., pillage, volerie, soustraction.

Aucir no tem ni perjurs fals,

E viu de raubaria.

Bertrand d'Allamanon III: Del arcivesque.

Il ne craint occire ni parjures faux, et vit de pillage.

Aisso m par que valria

Mais que raubaria.

Cadenet: Aitals cum.

Il me paraît que cela vaudrait davantage qu'escroquerie.

ANC. FR. N' i a ki os embler ne fere roberie.

Roman de Rou, v. 2796.

De ce viennent et naissent roberies, larrecins, meurdres.

Anc. Tr. du Traité des Offices de Cicéron, p. 115.

ANC. CAT. Robaria, roberia. ANC. ESP. Roberia (robería). IT. Ruberia.

(chap. Robo, robos.)

Artur Quintana i Font; ANC. CAT. Robaria, roberia. ANC. ESP. Roberia (robería). IT. Ruberia.  (chap. Robo, robos.)

5. Raubatori, s. m., volerie, pillerie.

Grevio trop fazen mant raubatori. Leys d'amors, fol. 152.

Aggravent trop en faisant mainte volerie.

(chap. Robatori, robatoris.)

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela; Raubatori, s. m., volerie, pillerie

6. Raubamen, s. m., pillage, volerie.

Fes altre asietgamen

Per tornar a Rhodes e per far raubamen.

Frag. de la V. de S. Amant.

Il fit autre siége pour retourner à Rodes et pour faire volerie.

ANC. FR. Et qu'ils ne facent aussi aucuns robemens ou dommages.

Monstrelet, t. I, fol. 169.

ANC. CAT. Robament. ESP. Robamiento. IT. Rubamento. 

(chap. Robamén, robamens : Robatori : Robo.)

7. Raubar, v., voler, dérober, ravir.

Ar er pretz de raubar

Buous, motos e berbitz.

Giraud de Borneil: Per solatz.

Maintenant (ce) sera mérite de voler boeufs, moutons et brebis.

Vos es sel que fai donas raubar.

Rambaud d'Orange: Parliers.

Vous êtes celui qui fait dérober les dames.

Cum sel que rauba e tol e pren.

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna.

Comme celui qui dérobe et enlève et prend.

Subst. Ans quan faill raubars, es totz dolens.

T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.

Mais quand manque le voler, il est tout dolent.

Part. pas. So melhor castel raubat e pres.

(chap. Son milló castell robat y pres.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 51.

Son meilleur château ravi et pris.

Subst. Om pot emendar be

Al raubat raubaria.

G. Riquier: Tant petit. 

On peut bien amender au volé la volerie.

ANC. FR. Trestotz les robe.

Nouv. rec. de fabl. et cont. ant., t. 1, p. 66.

Li soucretains nous a robez. 

Fabl. et cont. ant., t. IV, p. 131.

Piller, rober custodes et calices.

J. Marot, t. V, p. 56.

Prenoient et roboient ses bons et loyaulx subjects.

Monstrelet, t. 1, fol. 133.

CAT. ESP. Robar. PORT. Roubar. IT. Rubare. 

(chap. Robá : robo, robes, robe, robem o robam, robéu o robáu, roben; robat, robats, robada, robades; yo robaré; yo robaría; si yo robara.)

8. Arauba, s. f., robe, tunique, vêtement.

Sas araubas... e sas joias.

Cout. de Condom.

Ses robes... et ses joyaux.

9. Arrauberia, Arraubeyria, s. f., volerie.

Am tantas arrauberias.

A far la deyta arraubeyria.

Priv. conc. par les Rois d'Angleterre, p. 24 et 22.

Avec si nombreuses voleries.

A faire ladite volerie.

10. Arraubar, v., piller, voler.

Los arrauban cascun an.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 22.

Les pillant chacun an.

11. Deraubar, v., dérober, ravir, voler.

Derauban laicx e clers,

E prenden las heretatz.

P. Cardinal: Lo mons es aital.

Volant laïques et clercs, et prenant les héritages.

Part. pas. No 'n sai pres ni deraubat. 

P. Cardinal: Ar mi pues. Var.

Je n'en suis pris ni volé.

ANC. CAT. Derrobar. IT. Dirubare.

12. Raubimen, s. m., ravissement,

Ses raubimen d' esperit.

V. de Sainte-Flore. DOAT, t. CXXIII, fol. 261.

Sans ravissement d'esprit.

13. Raubir, v., ravir, enlever, dérober.

D' Enoch que Dieu raubi, c' anc pueis no fon parvens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

D'Énoc que Dieu ravit, vu qu'oncques depuis il ne fut apparent.

Subst. No conoys que 'lh valha raubirs.

Aimeri de Bellinoy: No m laissa.

Je ne connais que lui profite le voler.

- Part. pas. Ravi, enlevé, tombé en extase.

S. Paul... que fon raubitz entro al ters cel de la Divinitat.

Es raubida e levada entro al cel a la vista de Dieu.

V. et Vert., fol. 30 et 55.

Saint Paul... qui fut ravi jusqu'au troisième ciel de la Divinité.

Elle est ravie et enlevée jusqu'au ciel à la vue de Dieu.

Loc. Esser raubitz en esperit, ayssi co fo S. Paul.

V. et Vert., fol. 55.

Être ravi en esprit, ainsi comme fut saint Paul.

Pavors,

Temors

D'aquels raubitz

Lur es dregz niens.

J. Esteve: Quossi moria. 

Substantiv. 

Peur, crainte de ces extasiés leur est vrai rien. 

viernes, 28 de noviembre de 2025

Premer

Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.

Part. pas. Semblon razains prems en troill.

trull, prensa, vi, oli, almazara

(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino

Lantelm: Lanfran qu' ill. 

Semblent raisins pressés en pressoir.

Eras l' a si prem e gros.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.

Maintenant il l'a si tendu et gros. 

Fig. Chascus vices es prems per paor.

Trad. de Bède, fol. 44.

Chaque vice est comprimé par peur.

ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)

2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.

Bella m' es pressa de blezos.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Belle m'est presse de bliaux.

Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.

C'est pourquoi la presse fut si grande.

CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa. 

(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)

3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.

Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.

Eluc. de las propr., fol. 183.

Par action de froid comprimant et endurcissant.

- Figer, coaguler, cailler.

Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.

(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)

Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.

Son suc a vertu de cailler lait en fromage.

Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.

Part. pas. Materia prezurada.

Eluc. de las propr., fol. 68. 

Matière coagulée.

(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)

4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.

Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.

Frag. de trad. de la Passion.

Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.

Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.

Frag. de trad. de la Passion. 

En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.

ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura. 

(chap. Presió, presions.)

5. Prezurament, s. m., présure, caillement.

Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.

(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)

Eluc. de las propr., fol. 215.

Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.

6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.

Dux fols aprem mots homes per calumpnia. 

Trad. de Bède, fol. 78. 

Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.

Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems. 

Trad. de Bède, fol. 77.

Celui qui cherche le mal, sera froissé. 

Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.

Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre. 

Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.

Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.

Leys d'amors, fol. 2.

Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.

Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.

Trad. de Bède, fol. 27.

Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.

(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)

TV3%, Cataluña, arma de aborregamiento masivo, Espanya et roba, boba

7. Apreissar, v., presser, tourmenter.

Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.

Trad. du Code de Justinien, fol. 8. 

Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.

8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.

Que enprema... fort enprecio.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Qui imprime... forte impression.

Johannes Gutenberg, imprenta, Drucker, drucken

 

CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)

Albucasis, Abulcasis, s. X-XI

 

9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.

Trameten sas empressios.

Brev. d'amor, fol. 32.

Transmettant ses impressions.

Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.

(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)

Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.

CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.

(chap. Impressió, impressions.)

10. Emprenta, s. f., empreinte.

Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.

Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.

(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.); 

11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.

La grana madura

Faretz espremer.

(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)

Mangrana, mangranes, magrana, magranes

Deudes de Prades, Auz. cass.

La graine mûre vous ferez presser.

- Articuler, énoncer.

No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.

Leys d'amors, fol. 145.

Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup. 

CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir. 

PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo,  exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)

12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.

Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.

Leys d'amors, fol. 101.

Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.

13. Expremesos, s. f., oppression.

Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.

Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.

Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.

Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.

Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.

14. Expressiu, adj., expressif.

Pots so... de dolor et tristor expressius.

(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives. 

CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo.  IT. Espressivo. 

(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)

15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.

Adv. comp.

Conoyssensa a tant de mestiers bos

Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.

G. Riquier: Be m meravelh. 

Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.

(N. E. Salvador Espriu.)

16. Expres, adj., lat. expressus, exprès. 

L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.

L'expresse écriture.

CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso. 

(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)

17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.

Aco esdeven tacitament o expressament.

(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.) 

Trad. du Code de Justinien, fol. 3.

Cela advient tacitement ou expressément.

Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79. 

Ceci montra expressément Jésus-Christ.

CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente. 

IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)

18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.

Mas per so no volc espressar 

Dieus, que hom se degues amar.

Brev. d'amor, fol. 134. 

Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer. 

Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.

Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.

Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.

CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar. 

(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)

19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.

Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.

Lequel foulait et comprimait l'Italie.

Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.

De sorte que l'hérésie fut étouffée.

CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere. 

(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)

20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.

Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.

Leys d'amors, fol. 7.

Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.

CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione. 

(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)

21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.

Opprimens las moylhers per forssa.

(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)

Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.

Opprimant les femmes par force.

ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir. 

IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)

22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.

En oppression... de la... gent.

(chap. En opressió... de la... gen - chen.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 224.

En oppression... de la... gent.

CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.

(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)

23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.

Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.

Trad. d'Albucasis, fol. 9.

Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.

CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)

24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.

Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.

Trad. d'Albucasis, fol. 9. 

Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.

CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão. 

IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)

25. Conpressiu, adj., compressif.

De venas et arterias conpressiva.

Eluc. de las propr., fol. 65.

De veines et artères compressive.

ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)

26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.

Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.

Deu los hom... reprimer.

V. et Vert., fol. 18 et 3.

Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.

On les doit... réprimer.

CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)


Prendre