Mostrando las entradas para la consulta llebre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llebre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 23 de junio de 2026

Stranguria, Stridor, Stupor, Suagra, Suau, Suberna, Suberstition, Sublimitat

Stranguria, s. f., lat. stranguria, rétrécissement du canal de l'urètre,
rétention d'urine.
Engendra si stranguria talment que hom urina dificilment.
Val contra calhau et stranguria. 
Eluc. de las propr., fol. 95 et 200. 
S'engendre rétention d'urine tellement qu'on urine difficilement. 
Vaut contre cailloux et rétention d'urine. 
IT. Stranguria. (chap. Estrangulassió del canal de la uretra.)

Stridor, s. f., lat. stridor, strideur, bruit aigre.
Fa stridor per razo de sa siccitat et dureza. Eluc. de las propr., fol. 183.
Fait strideur par raison de sa siccité et dureté.
ESP. PORT. Estridor. IT. Stridore. (chap. Estridó, estridós: classe de brugit o crit.)

Stupor, s. f., lat. stupor, stupeur, engourdissement, insensibilité.
Stupor,... es una sompnolencia aysshi que hom vol dormir.
Stupor, dizem que es admiracio de cauza novela.
Eluc. de las propr., fol. 81.
Stupeur,... c'est une somnolence ainsi qu'on veut dormir.
Stupeur, nous disons que c'est admiration de chose nouvelle.
Cauterizacio de stupor. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 
Cautérisation d'engourdissement.
ESP. PORT. Estupor. IT. Stupore. (chap. Estupor, estupors.)

sompo, sompa, assompat, assompada, estupor, estupors

2. Stupefar, v., lat. stupefacere, stupéfier, engourdir.
Part. pas. La camba es stupefacta.
Las sieuas mas ja mollificadas e stupefaytas.
Trad. d'Albucasis, fol. 62.
La jambe est engourdie.
Les siennes mains déjà amollies et engourdies. 
IT. Stupefare. (chap. adj. estupefacto o estupefacte, estupefactos o estupefactes, estupefacta, estupefactes.)

Suagra, s, f., suagre, goutte aux mains.
Si las dolors so en las mas tam solament, es apelada suagra.
Trad. d'Albucasis, fol. 10.
Si les douleurs sont dans les mains tant seulement, elle est appelée suagre.
(chap. Suagra, suagres, la enfermedat de gota a les mans.)

Suau, adj., lat. suavis, suave, agréable, doux, tranquille.
Dolz e suaus es plus que bresca.
(chap. Dols y suau es mes que bresca - mel en la sera.)
Est doux et suave plus que gaufre.
Fig. Degran estar suau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Devraient être tranquilles.
Esdeveno suau e pasible. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Ils deviennent doux et paisibles.
Tan m' es l' espers per vos dous e suaus.
Arnaud de Marueil: Us joys.
Tant m'est l'espoir par vous doux et suave.
Adv. El gent parlar ab que suau m' atrays.
B. de Ventadour: Quan la.
Le gentil parler avec quoi elle m'attire agréablement.
ANC. FR. Tost fu li gorpil endormiz,
Car moult estoit soef ses liz.
Roman du Renart, t. III, p. 301. 
Choisissent... les belles et odorantes fleurs et herbes, en tissent et composent un ouvrage qui est bien souef à sentir. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 165. 
Tot belement et tot soef.
Roman du Renart, t. III, p. 286.
CAT. Suau. ESP. PORT. Suave. IT. Soave. (chap. Suau, suaus; suave, suaves; suavet, suavets, suaveta, suavetes; Brandy Suau, de Mallorca.)

OBRAS RIMADAS DE  RAMON LULL,  ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES, Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ.  PALMA.  IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.

2. Suavet, adv. dim., suavement, agréablement, doucement, tranquillement. 
Mais vueill aver jauzimen
Tot suavet e ses bruda.
T. de Blacas et de Rambaud: Raymbaut.
Davantage je veux avoir jouissance tout tranquillement et sans bruit.
ANC. FR. Alons-nos ent le petit pas
Tout bielement et souavet.
Roman du Renart, t. IV, p. 78.
Tout souavet que nel bleciez.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 190.
Tot soavet et tot le pas
Por ce que ne fusions trop las.
Roman du Renart, t. III, p. 301.
(chap. Suaumen, suavemen; agradablemen, dolsamen, tranquilamen, delissiosamen.)

3. Suavetamens, adv., suavement, doucement, délicieusement.
Mentre qu' el dormia mot suavetamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tandis qu'il dormait moult délicieusement.
(chap. Suavetamen.)

4. Suaveza, s. f., douceur, aménité, bonté.
Fencha suaveza
Remanra e falseza.
P. Cardinal: Quals aventura. 
Feinte douceur restera et fausseté.
Chastedaz, es fruz de suaveza. Trad. de Bède, fol. 32.
Chasteté, c'est fruit de douceur.
(chap. Suavesa, suaveses; suavidat, suavidats.)

5. Suaument, adv., doucement, modérément.
Cove que sia tractada suaument. Trad. d'Albucasis, fol. 48.
(chap. Convé que sigue tratada suaumen o suavemen : dolsamen, moderadamen.)
Il convient qu'elle soit traitée modérément.

6. Suavetat, s. f., lat. suavitatem, suavité, aménité, bonté, douceur.
Aquel es sabis predicaire que sap comdar la suavetat del regne de Dieu.
Qui essenia lo covers ses suavetat plus lo pot desesperar que chastiar.
Trad. de Bède, fol. 57 et 30.
Celui-là est savant prédicateur qui sait assaisonner la suavité du règne de Dieu.
Qui enseigne le converti sans aménité peut plus le désespérer que châtier.
CAT. Suavitat. ESP. Suavidad. PORT. Suavidade. IT. Suavità, suavitate, suavitade. (chap. Suavedat, suavedats; suavidat, suavidats.)

7. Suausar, Suauzar, v., adoucir, apaiser, calmer, délecter.
Ges non o puesc durar,
Si la dolor no m suausa.
B. de Ventadour: Amors e que.
Point je ne le puis endurer, si la douleur il ne me calme.
Com suauza
Sel joi qu' ieu azor.
Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.
Comme délecte cette joie que j'adore.
CAT. Suavisar. ESP. PORT. Suavizar. (chap. Suavisá : suaviso, suavises, suavise, suavisem o suavisam, suaviséu o suavisáu, suavisen; suavisat, suavisats, suavisada, suavisades; suavisaré; suavisaría; si yo suavisara.) 

8. Assuauzar, Assuavar, Assuaviar, Asuaviar, v., adoucir, apaiser, calmer.
Sec tal senhor
Qu' els dans m' assuauza.
Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.
Je suis tel seigneur qui les dommages m'adoucit.
Parlar dossamens
Assuavia enemicx mal volens.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Le parler doucement adoucit ennemis malveillants.
Fig. Lo peril m' assuava e m daura
Lo bon esper qu' ai en vos fermamens. 
Le Moine de Foissan: Be m' a lonc.
Le péril m'adoucit et me dore le bon espoir que j'ai en vous fermement.
Lo vens atressi e la mars, car ilh fan la tempesta, et, a son comandamen, s'  asuauzo. Liv. de Sydrac, fol. 9.
Le vent pareillement et la mer, car ils font la tempête, et, à son commandement, s'apaisent.
ANC. FR. Moult m'assoaga l'ointure. Roman de la Rose, v. 1886.
Bone espérance m'assouage. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 144.
ANC. CAT. Asuavar.

9. Mansuet, adj., lat. mansuetus, doux, apprivoisé.
Bestia lanoza... mansueta. Eluc. de las propr., fol. 234.
(chap. Bestia llanuda... manseta.)
Bête laineuse... douce.
CAT. Mansuet. ESP. IT. Mansueto. (chap. Manset, mansets, manseta, mansetes; dim. de manso, mansos, mansa, manses.)
10. Mansueza, s. f. mansuétude, douceur.
Ovelha es de granda mansueza. Eluc. de las propr., fol. 229.
La brebis est de grande douceur.

11. Persuasiu, adj., persuasif.
Aquestas razos no so demostrativas, mas persuazivas.
Eluc. de las propr., fol. 3.
Ces raisons ne sont pas démonstratives, mais persuasives.
CAT. Persuasiu. ESP. PORT. IT. Persuasivo. (chap. Persuasiu, persuasius, persuasiva, persuasives.)
12. Persuasio, s. f., lat. persuasio, persuasion.
Ab falsa persuasio. Brev. d'amor, fol. 72.
(chap. En falsa persuasió.)
Avec fausse persuasion. 
CAT. Persuasió. ESP. Persuasión. PORT. Persuasão. IT. Persuasione. 
(chap. persuasió, persuasions.)

Suberna, s. f., débordement.
Tan sai qu' el cors fas restar de suberna.
A. Daniel: Ans qu' els sims.
Tant je sais que je fais arrêter le cours de débordement.
La lebre ab lo buou casset,
E contra suberna nadet.
(chap. La llebre en lo bou va cassá y contra desbordamén o inundassió va nadá.)
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
Le lièvre avec le boeuf il chassa, et contre débordement il nagea.

Suberstition, s. f., lat. superstitionem, superstition.
Error de suberstition. Doctrine des Vaudois.
(chap. Error de superstisió. Los textos en chapurriau antic del Vaud, Suiza, se entenen prou be, aixó que són mol antics, sobre l'añ 1100.)
Erreur de superstition.
CAT. Superstició. ESP. Superstición. PORT. Superstição. IT. Superstizione.
(chap. superstisió, superstisions; superstissió, superstissions.)

Los textos en chapurriau antic del Vaud, Suiza, se entenen prou be, aixó que són mol antics, sobre l'añ 1100.

Sublimitat, s. f., lat. sublimitatem, sublimité, élévation, hauteur, excellence.
Es sobre totz de major sublimitat.
Mont... de major sublimitat. 
Eluc. de las propr., fol. 131 et 160. 
Est sur tous de plus grande excellence.
Mont... de plus grande élévation.
Foc, per la sua sublimitat. 
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Feu, par la sienne sublimité.
CAT. Sublimitat. ESP. Sublimidad. PORT. Sublimidade. IT. Sublimità, sublimitate, sublimitade. (chap. Sublimidat, sublimidats.)

2. Sublimatiu, adj, sublimatif, propre à sublimer.
Calor... es... sublimativa,... quar resol e convertish en ayga. 
Eluc. de las propr., fol. 24.
Chaleur... est... sublimative,... car elle résout et convertit en eau.
(chap. Sublimatiu, sublimatius, sublimativa, sublimatives.)

3. Sublimar, v., lat. sublimare, élever, porter en haut.
Sublimar o establir el regne. Cat. dels apost. de Roma, fol. 123.
Élever ou établir au royaume.
- Sublimer, terme de chimie.
Part. pas. subst. Sublimat, arsenic.
(chap. Sublimat, arsénic o arsénico.)
Fors de Béarn, p. 1078.
Sublimé, arsenic.
CAT. ESP. PORT. Sublimar. IT. Sublimare. (chap. Sublimá: sublimo, sublimes, sublime, sublimem o sublimam, subliméu o sublimáu, sublimen; sublimat, sublimats, sublimada, sublimades; sublimaré; sublimaría; si yo sublimara.)

domingo, 8 de septiembre de 2024

Peing, Pein, Peng - Sobrepelitz

Peing, Pein, Peng, s. m., lat. pignus, gage, nantissement, assurance.

Ja no i s deu hom fiar

Mais en bella semblansa,

Ses peing.

Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.

Jamais on ne s'y doit fier en belle apparence, sans assurance.

Non an peins ni gatge.

Rambaud de Vaqueiras: Si eu sui. 

N'ont nantissements ni gage.

ESP. Peño (empeñar, pignorar, etc.). PORT. Penhor. IT. Pegno.

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José


2. Pegnora, Penhora, Pignora, s. f., gage, assurance, saisie.

Pero 'l senhers coms, ducs, marques 

N' a ben pegnora traicha.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Pourtant le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré gage.

Ara digam de la causa que us hom met en penhora ad autre.

Me sera obligat per penhora tacitament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 30 et 87.

Maintenant disons de la chose qu'un homme met en nantissement à autre.

Me sera obligé par gage tacitement.

ANC. FR. Lesquels débats commencèrent pour la pigneure de certaines bestes prinses. Tit. de 1447. Carpentier, t. III, col. 277.

CAT. Penyora. PORT. Penhora.


3. Penhoramen, s. m., gage, nantissement.

D' aquella forza ni d'aquel penhoramen. Statuts de Montpellier, de 1204. De cette violence et de ce nantissement.


4. Pignorar, Penhorar, v., lat. pignerare, nantir, gager, appeler en garantie, mettre à l'amende.

Si no o fasia pignorar degudamen.

Puescan pignorar... o destringer aquel. Charte de Gréalou, p. 82.

S'ils ne le faisaient gager dûment. 

Puissent appeler en garantie... ou contraindre celui-là.

Penhoras ne En Pons de Capdueil.

T. de Gui de Cavaillon et de Richard de Tarascon: Cabrit.

Nantissez-en le seigneur Pons de Capdueil.

Part. pas. Aquel que sera defailhens sera penhorat de XII deners. 

Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 607.

Celui qui sera faisant défaut sera mis à l'amende de douze deniers.

ANC. CAT. Penyorar. PORT. Penhorar. IT. Pegnorare. 

(ESP. Pignorar. Chap. Pignorá : empeñá : hipotecá.)


5. Empenhar, v., hypothéquer, engager.

Si res si vendia o si empenhava. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17. 

Si rien se vendait ou s' hypothéquait.

Loc. fig. Bel joc no vent ni empenha.

P. Vidal: Pus ubert.

Beau jeu elle ne vend ni engage.

CAT. Empenyar. ESP. Empeñar. PORT. Empenhar. IT. Impegnare.

(chap. Empeñá, empeñás: yo m' empeño, empeñes, empeñe, empeñem o empeñam, empeñéu o empeñáu, empeñen; empeñat, empeñats, empeñada, empeñades.)


6. Empeinhorahura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.

Vendas, empeinhoraduras et acaptas.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXIV, fol. 302.

Ventes, droits d' hypothèque et acaptes.


7. Impignoratio, s. f., gage, hypothèque.

Lo ces, l' acapta e sas impignoratios. Charte de Gréalou, p. 90.

Le cens, l' acapte et ses hypothèques.

8. Empenhadura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.

Mos acaptes e mas empenhaduras, si res se vendia o si empenhava.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.

Mes acaptes et mes droits d' hypothèque, si rien se vendait ou s' hypothéquait.


9. Impignorar, Empeinnorar, Empenhorar, v., engager, hypothéquer, donner en nantissement.

La volria impignorar. Tit. de 1222. Arch. du Roy., Toulouse, J. 329. 

La voudrait engager.

Per tal que el no lla poscha tolre a lui ni a sos hereters, o empeinnorar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1. 

Afin qu'il ne la puisse ôter à lui ni à ses héritiers, ou donner en nantissement. 

Part. pas. Demandar la causa empenhorada. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 30. 

Demander la chose engagée.

ANC. CAT. Empenyorar.


10. Sobrepignora, s. f., surgage, surhypothèque.

De totas las pignoras e de las sobrepignoras. 

Tit. de 1224. Arch. du Roy., J. 323.

De tous les gages et des surgages.


Peis, Peys, Peiz, Peyz, Peisso, Peysso, s. m., lat. piscis, poisson. 

Res, mas bestia o peys.

No lur es obediens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Rien, excepté bête ou poisson, ne leur est obéissant. 

Si cum li peiz an en l'aigua lor vida.

Arnaud de Marueil: Si cum li.

Ainsi comme les poissons ont dans l'eau leur vie.

Aitan pauc col peissos 

Viu ses l' aigua, viurai, s'il platz mos dans. 

Pons de Capdueil: Astrucx es selh. 

Aussi peu comme le poisson vit sans eau, je vivrai, si lui plaît mon dommage.

Ha cors de femna e coa de peysso. V. et Vert., fol. 23.

A corps de femme et queue de poisson.

(chap. Té cos de femella y coa de peix : sirena.)

Trasalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Saute comme le poisson.

- Signe du zodiaque.

Lo derriers signe es peisso. Brev. d'amor, fot. 28.

Le dernier signe est poissons.

CAT. Pèx. ANC. ESP. Pesce, pece. ESP. MOD. Pez. PORT. Peixe. IT. Pesce.

(chap. Peix, peixos.)

Lo agüelo y lo Mar.


2. Peissonet, Peisonet, s. m. dim., petit poisson.

Vezer

Un peissonet nadar 

En aigua.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Voir un petit poisson nager en eau.

Dels peisonetz c' om tot l' an pren, 

Que an nom trochas o tregans.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Des petits poissons qu'on prend toute l'année, qui ont nom loches ou goujons.

ANC. FR. Maint poissonet, mainte vandoise. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 596.

CAT. Pexet. ESP. Pececico, pececillo. PORT. Peixinho. IT. Pesciolino. 

(chap. peixet, peixets.)


3. Pisses, s. m. pl., lat. pisces, poissons, l'un des signes du zodiaque.

Renha en un signe que a nom pisses. Liv. de Sydrac, fol. 54.

Règne en un signe qui a nom poissons.

CAT. ESP. (chap.) Piscis. PORT. Pisces. IT. Pesce.


4. Peissonier, Peyssonier, Peissoneir, Peychonier, adj., poissonnier, en parlant d'un des signes du zodiaque.

En lo dig signe peyssonier

Entra lo solelhs en febrier. 

Brev. d'amor, fol. 28.

Dans ledit signe poissonnier entre le soleil en février.

- Substantiv. Marchand de poisson.

Us peisoneirs, III d. l'an. Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

Un marchand de poisson, trois deniers l'an.

IT. Pesciaiuolo. (chap. Peixcaté, peixcatés, peixcatera, peixcateres.)


5. Peyssonaria, Peichonaria, s. f., poissonnerie, commerce du poisson, lieu où il se vend.

Yeu, hom establitz garda de la peyssonaria.

Los usatges de la peichonaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 194 et 108.

Moi, homme établi garde de la poissonnerie. 

Les usages de la poissonnerie.

(chap. Peixcatería, peixcateríes.)


6. Pesquier, Peschier, s. m., étang, vivier.

Un gran vergier 

Ont avia trop bel pesquier.

Das mi de l' aiga del peschier.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Un grand verger où il y avait fort beau vivier. 

Donnez-moi dé l'eau de l' étang.

(chap. Peixquera, peixqueres, com les de Beseit, tolls aon abundaben los peixos; vivero, viveros; estanque, estanques, com la estanca de Alcañís.)


7. Pesquiu, Pesquieu, s. m., droit de pêche.

Lo ters de totz los frugz e de pesquiu. 

Tit. de 1235. Arch. du Roy., Toulouse, J. 4.

Le tiers de tous les fruits et du droit de pêche.

Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 4.

Droit de pacage, droit de chasse, droit de pêche.


8. Pesca, s. f., pêche.

La pesca entro el lac. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17. 

La pêche jusqu'au lac.

Gent... donada a cassa et a pesca. Eluc. de las propr., fol. 183. 

Gent... adonnée à chasse et à pêche.

CAT. ESP. PORT. IT. Pesca. (chap. Peixca.)


9. Pescaire, Pescayre, Pescador, s. m., lat. piscator, pêcheur.

Quo 'l pescaire que plumba

En la mar, e pren, ab l' esca,

Lo peisso que sauta.

E. Cairel: Era no vey.

Comme le pêcheur qui jette plomb en la mer, et prend, avec l'appât, le poisson qui saute. 

1 pescayre, cant pren 1 gran salmo. V. et Vert., fol. 98.

Un pêcheur, quand il prend un grand saumon. 

En aissi m pren cum fai al pescador, 

Que non auza son peys manjar ni vendre 

Entro que l' a mostrat a son senhor.

G. Magret: En aissi m pren. 

Par ainsi il me prend comme il fait au pêcheur, qui n'ose manger ni vendre son poisson jusqu'à ce qu'il l'ait montré à son seigneur.

ANC. FR. Grim le peschere est mon piere.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, p. 541. 

CAT. ESP. PORT. Pescador. IT. Pescatore. (chap. Peixcadó, com lo del llibre en chapurriau Lo agüelo y lo mar, de Hemingway; peixcadós, peixcadora, peixcadores.)


10. Pescaria, s. f., pêcherie.

En una ret de pescaria.

(chap. A una ret de peixcá o de peixca.)

Una barca de pescaria.

(chap. Una barca de peixca o de peixcá.)

V. de S. Honorat.

En un filet de pêcherie.

Une barque de pêcherie.

CAT. ESP. (pesquería) Pesqueria. IT. Pescheria.


11. Pesquieira, s. f., pêcherie.

Ac la pesquieira aquela virtut. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 17. 

La pêcherie eut cette vertu.

CAT. ESP. Pesquera. (Chap. Peixquera, peixqueres.)

control de acceso la Pesquera, Peixquera, toll del Caje 2

12. Pescadoira, s. f., lat. piscatoria, pêcherie.

A una pescadoira de Saina ven. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.

A une pêcherie de Seine il vint.

CAT. Pescateria. ESP. Pescadería. PORT. Pescadaria. 

(chap. Peixcatería, peixcateríes.)


13. Pescada, s. f., droit de pêche.

La pescada del poiar e del deissendre.

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307.

Le droit de pêche du monter et du descendre.


14. Pescar, v., lat. piscari, pêcher.

Si us mena pescar al lac.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.

S'il vous mène pêcher au lac.

Car leu troba qui pesca en estanc.

Guillaume de Durfort: Quar sai.

Car facilement trouve qui pêche en étang.

Fig. Mon cor que ses aigua pesca.

Rambaud d'Orange: Un vers. 

Mon coeur qui sans eau pêche.

Prov. Sobre totz cols gen fols pesc.

Rambaud d'Orange: Ben s'eschai. 

Sur toutes collines le fou gentiment pêche. 

Part. pas. Subst. Las venazos, los pescatz, las aiguas.

Tit. de 1221. DOAT, t. XXVII, fol. 226.

Les venaisons, les pêches, les eaux.

CAT. ESP. PORT. Pescar. IT. Pescare.

(chap. Peixcá: peixco, peixques, peixque, peixquem o peixcam, peixquéu o peixcáu, peixquen; peixcat, peixcats, peixcada, peixcades.)


15. Paisseira, Paisera, Paichera, s. f., barrage, estacade, pêcherie.

Lo moli de la Begonia e 'l molinar e la paisseira.

Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac. 

Le moulin de la Begonie et la vanne et l' estacade.

Entre la paisera del moli. Tit. de 1203. Arch. du Roy., J. 323.

Entre le barrage du moulin.

Els deismes de las paicheras e dels molis.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 310. 

Les dîmes des pêcheries et des moulins. 

Tot lo peis que penran en la paisseira. 

Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 325.

Tout le poisson qu'ils prendront en la pêcherie.


16. Piscina, s. f., lat. piscina, piscine, réservoir.

Fon sorna la piscina. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Fut trouble la piscine.

Piscina, es ajustament d' aygua per noyrir peishos.

Eluc. de las propr., fol. 152.

Piscine, c'est ajustement d'eaux pour nourrir poissons.

- Dans les églises, c'est le lieu où l' on jette l' eau qui a servi à laver les vases sacrés.

Van pesseiar los sanctuaris, 

Claustras, piscinas et armaris.

V. de S. Honorat. 

Vont briser les sanctuaires, clôtures, piscines et armoires. 

CAT. ESP. PORT. IT. Piscina. (chap. Pistina, pistines.)

Alquilo casa con piscina, San Valentín, sorprende a tu churri dándole un día de relax y placer, interesados, escribid sólo personas serias, por favor, no me dañen el negocio


Pel, Pelh, s. f., pellis, peau, cuir.

Tot en premier, en una pel

Bona e prima d'un anhel, 

Vostr' auzel enmaillotaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tout d'abord, dans une peau d'un agneau bonne et fine, votre oiseau vous emmailloterez.

El XX dia escorgaria la malvasa pel, et al conplimen de XXV jorns, lhi mudaria un' autra pels. Liv. de Sydrac, fol. 43. 

Au vingtième jour dépouillerait la mauvaise peau, et au complément de vingt-cinq jours, une autre peau lui muerait.

Dedins sion folratz

Ab pels de lebre o de catz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Que dedans ils soient fourrés avec peaux de lièvre ou de chats.

ANC. FR. De l' aignel a vestu la pel. Fables et cont. anc., t. II, p. 41.

CAT. Pell. ANC. ESP. Pel. ESP. MOD. Piel. PORT. IT. Pelle.

(chap. Pell, pells; v. pelá, despellotá; pellaranca, pellaranques.)


2. Peleta, s. f. dim., petite peau.

Es la gola vestida de semlans peletas que la lengua e 'l paladar.

Eluc. de las propr., fol. 46.

La gorge est revêtue de semblables petites peaux que la langue et le palais.

CAT. Pelleta. (chap. pelleta, pelletes.)


3. Pellicula, s. f. dim., lat. pellicula, pellicule.

Tot so que es remas de aquela pellicula. Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Tout ce qui est resté de cette pellicule.

ESP. Película. PORT. Pellicula. IT. Pellicula, pellicola.

(chap. Película, películes : pelleta, pelletes.)


4. Pelalha, s. f., pelure, écorce.

Las pelalhas e 'ls gras remanens, quan le vi n' es fora, las quals manjo porcs. Eluc. de las propr., fol. 228.

Les pelures et les grains restant, quand le vin en est dehors, lesquelles les porcs mangent.

(chap. Brisa : pells y grans del raím que queden al prensá. Tamé ñan tronchos dels carrolls. La brisa se pot fé aná per a destilá orujo, aiguardén.)


5. Pelhier, Pelier, s. m., pelletier, peaussier.

D' aquels V rutlons donon als pelhiers 1 rutlon lo segon an.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

De ces cinq boules ils donnent aux pelletiers une boule la seconde année.

CAT. Peller. (chap. Pelleté, pelletés, pelletera, pelleteres.)


6. Pellicier, Pellecier, s. m., pelletier, peaussier, apprêteur, marchand de peaux.

Que non foras bos pelliciers.

Giraud de Borneil: Cardalhac.

Que tu ne serais bon peaussier. 

Al vilan qu' er' un pellicier.

Le moine de Montaudon: Pus Peyre.

Au vilain qui était un pelletier.

Fui mareschals de cavals... 

E fabres e pelleciers.

Raimond d'Avignon: Sirvens sui.

Je fus maréchal pour les chevaux... et forgeron et pelletier.

CAT. Pellisser. ESP. Pelletero. PORT. Pelleiro. IT. Pellicciere.

(chap. Pellissé, pellissés, pellissera, pellisseres; pelleté.)


7. Pelissa, s. f., pelisse, fourrure.

Cap' e gonel' e pelissa.

(chap. Capa y gonella y pellissa.)

Marcabrus: L'autr'ier.

Cape et gonelle et pelisse.

Era cenhs de pelissa. 

Brev. d'amor, fol. 151. 

Était ceint de fourrure.

Las pelissas de conils e las pelissas de lebre.

(chap. Les pellisses de conills y les pellisses de llebre o liebre.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

Les fourrures de lapins et les fourrures de lièvre.

ANC. CAT. Pelissa. PORT. Pellissa. IT. Pelliccia.

(chap. Pellissa, pellisses.)


8. Pelharia, s. f., pelleterie.

La draparia vermelha: Aion V rutlos per un cosol, e d' aquels V rutlos donon 1 lo premier an, a la pelharia. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

La draperie vermeille: Qu'ils aient cinq boules pour un consul, et de ces cinq boules qu'ils (en) donnent une, la première année, à la pelleterie.

(chap. Pelletería, pelleteríes.)


9. Pellissaria, Pellisaria, s. f., pelleterie, commerce de peaux, de fourrures.

A pellisaria vaira. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

A pelleterie de vair.

De pellissaria, dona hom, del C d' anhinas, 1 d.

Cartulaire de Montpellier, fol. 116.

De pelleterie, on donne, du cent (de peaux) d'agneau un denier. 

IT. Pellicceria.


10. Pellacilh, Pelacilh, s. m., pelisse, fourrure.

Greu veiretz ja juec cominau

Ab pellacilh.

Marcabrus: Lo vers comens.

Difficilement vous verrez jamais jeu commun avec pelisse.


11. Pelar, Pellar, v., peler, ôter la peau.

De figas a pellar 

Lo vencerai.

(chap. Yo lo venseré a pelá figues.)

Marcoat: Mentre m'obri.

A peler des figues je le vaincrai.

Ni ben figas no pelaretz.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.

Ni bien vous ne pèlerez figues.

Part. pas. Pilat tenc en la ma un basto pelat.

(chap. Pilatos teníe a la ma una gayata pelada; un garrot pelat.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8 bis.

Pilate tint en la main un bâton pelé.

De lenga de porc ben pelada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De langue de porc bien pelée.

CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare. 

(chap. Pelá, pelás: yo me pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)


12. Sobrepelitz, s. m., lat. superpelliceum, surplis.

Us frevols pobols petitz

Armatz de sobrepelitz.

G. Rainols d'Apt: Laissatz m'era.

Un frivole petit peuple revêtu de surplis.

CAT. Sobrepellis. ESP. PORT. Sobrepelliz. (chap. Sobrepellís.)

miércoles, 17 de julio de 2024

Libre de caça. Libre de animals de casar.

N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.

Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.
(N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)

Libre de caça. Libre de animals de casar; esparver, esparvé, esparbé, Sperber

94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)

¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?

Se conservan los capítulos siguientes:

De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.

De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.

Dels mijans astors quins deuen eser.

Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.

Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.

Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.

Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell

Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.

Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)

De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.

De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.

Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.

Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.

Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.

De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.

Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.

De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.

Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.

De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.

Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.

De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.

Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.

Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.

Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.

Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets. 

Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.

Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.

Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.

Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.

Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.

Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.

Per a fer ardit lo falco o lo oçell.

Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.

De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.

Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.

Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.

Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.

Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.

Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.

Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.

Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.

Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.

Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)

Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.

Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.

Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.

De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.

Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.

Per a escatir de agulla.

De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.

Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.

Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.

De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.

Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.

Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.

De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.

Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.

Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.

Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.

Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.

Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.

Del falco o del oçell ques forada la gorga.

Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.

Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.

Com se deu fer oli apati.

Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.

Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.

De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.

Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.

Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.

Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.

Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.

Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.

De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.

De altra aygua congelada que es mala.

Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull) 

Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.

Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.

Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.

De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.

Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)

Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.

De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.

De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.

De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.

De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.

De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.

De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.

Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.

Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.

Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.

De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.

Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.

Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.

De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.

Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.

De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.

Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.

Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.

De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.

Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.

Del falco o del oçell que haura pantax.

Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.

De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.

Del falco o del oçell que reb colp.

Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.

Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.

De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic, duplicat)

De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.

Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.

Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.

Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.

Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.

Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso, empachat

Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.

(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.

Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.

Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.

Del falco o del oçell que se li fa potra.

Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)

Del mal de fistola ques fa als oçells.

Del falco o del oçell que se li fara sobre os.

Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.

Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.

De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.

Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.

Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.

Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.

Per a fer desfer lupia.

Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.

Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...