Terger, Terser, v., lat. tergere, purger, nettoyer.
Non es jorn, per s' amor, non la terga.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Terger, Terser, v., lat. tergere, purger, nettoyer.
Non es jorn, per s' amor, non la terga.
Lavar, v., lat. lavare, laver.
Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,
D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.
Lavarai soven ma cara.
(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Je laverai souvent ma face.
Fig. Las mans sian netas de peccat
Que lavan l'autrui malvestat.
V. de S. Honorat.
Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui.
Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.
(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Avec une main, ils lavent l'autre.
Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat.
Cent fois je lui ai lavé la tête.
Part. pas. Er del tot mons e lavat.
Pons de Capdueil: En honor.
Sera du tout pur et lavé.
ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.
ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare.
(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)
2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.
De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273.
(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)
Lavative de boyaux.
ESP. IT. Lavativo.
3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.
Si pel sanh lavamen
Non esperes venir a salvamen.
P. Cardinal: De selhs qu'avetz.
Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.
En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.
Dans le lavement de la fontaine du baptême.
ANC. FR. Par le lavement du baptesme.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.
- Clystère.
En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51.
En emplâtres ou en lavements.
ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)
4. Lavador, s. m., lavoir.
Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.
V. et Vert., fol. 84.
Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.
ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)
5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.
Ploia soptament fazen lavaci.
Trameto lavacis a terras planas.
Eluc. de las propr., fol. 135 et 161.
Pluie faisant soudainement ravines.
Transmettent inondations aux terres planes.
(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!)
6. Lavadura, s. f., lavure.
Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94.
Lavure de viande crasse.
7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.
Aras auch qu' en una lavandiera
A mes son cor e tota sa esperansa.
Hugues de Saint-Cyr: Antan.
Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.
ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)
8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.
Non tem folzer ni lavanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Je ne crains foudre ni ravine.
IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)
Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.
Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99.
Si elles sont trop lâches.
Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.
Liv. de Sydrac, fol. 103.
Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.
Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.
(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)
Trad. de Bède, fol. 61.
De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole.
ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.
2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.
Adhoras laxatius, adhoras costipatius.
Herbas laxativas.
Eluc. de las propr., fol. 75 et 274.
Tantôt laxatif, tantôt constipatif.
Herbes laxatives.
Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Médecines laxatives.
ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)
3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.
Herba per laxar lo ventre.
Laxo ventre ple.
Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.
Herbe pour relâcher le ventre.
Relâchent ventre plein.
Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.
Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.
CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)
4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.
Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95.
Par élargissement du col de la vessie.
ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)
5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.
Laxament de ventre.
Prendo laxament excessiu.
Eluc. de las propr., fol. 56 et 99.
Relâchement de ventre.
Prennent relâchement excessif.
CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)
6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.
Que jamais... laxetat no li seria reprochada.
Chronique des Albigeois, col. 15.
Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée.
ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.
7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.
Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.
Choses émollientes et laxatives.
(chap. Relaján, relajans.)
8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.
Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.
Résolvent l'humeur dure, et relâchent.
Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.
Trad. de Bède, fol. 49.
Désire notre confession, et relâche notre plaisir.
- Mettre en liberté.
Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 153.
Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.
- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.
Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.
Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis.
Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.
Humidité relâchant leurs ligaments.
Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.
Raffermit les dents ébranlées.
Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.
Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.
Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.
Acquittés et absous des crimes à eux imputés.
CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)
9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.
Per contraccio, per relaxacio.
Per relaxacio dels nervis.
Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.
Par contraction, par relâchement.
Par relâchement des nerfs.
CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)
10. Relaxamen, s. m., relâchement.
Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.
Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31.
Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.
- Rémission.
II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201.
Deux chartes de rémission.
ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.
(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)
11. Relaxi, s. m., relâche, répit.
El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.
Tit. de 1381. Ville de Bergerac.
Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.
12. Alaschar, v., relâcher, amollir.
Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia.
Trad. de Bède, fol. 42.
Le corps est relâché vers paresse.
13. Alaschamen, s. m., relâchement.
Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3.
La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.
- Rémission.
Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8.
Le pardon est rémission de peine due.
Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard.
Un lazert querretz vert e gran.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous chercherez un lézard vert et grand.
Grapautz e lauzertz mot grans.
(chap. Sapos y fardachos mol grans.)
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Crapauds et lézards moult grands.
ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.
(chap. Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)
L.
LÁ. Allí.
L' ACULL. Le acoje, la acoje.
LANGUIMENT. V. LANGOR.
LADRARÁ. v. Ladrará. (Religiós! tú saps qu' el chá; lladrará )
LADRE. v. Ladra. (lladre de lladrar; lladre de robar, furtar)
LADRÓ. sust. p. Ladrón.
LADRONIA. sust. c. Robo, hurto.
LÁGREMAS. V. LÁGREMES.
LÁGREMES. sust. c. pl. Lágrimas.
LAGRON. Le hubieron.
LAHOR. sust. c. Alabanza.
LAIS. sust. c. Composición poética. Canto. (típico de trobadores y jochs florals)
L' ALBA. La aurora. (Auba)
L' ALS. Lo otro, lo demás.
L' ALT, ALTA. El alto, la alta.
L' ALTRE. El otro.
L' AMÁS. Le amase, la amase.
L' AMS. Le ames, la ames.
LAMENTAS, sust. c. Lamentos.
LAMPEGAR. V. modo inf. Relampaguear.
LA ‘N. Le han.
LANA, sust. c. Lana. (llana; los uns porten la fama, los atres carden la llana)
L' ANATS. Lo vais. - L' anats bastir: lo vais a edificar.
LANÇA, sust. c. Lanza. (llansa, llança)
LANÇA. V. Lanza, echa. (llança, de llançar)
LANGOR. sust. c. Languidez, padecimiento lento, pena, desmayo.
LANGUIMENT. V. LANGOR.
LANGUIR. v. modo inf. Languidecer, desmayar, padecer lentamente, penar.
LAOR. sust. c. Loor, alabanza.
L‘ AOR. Le adore, le adoro.
LARCH. adj. Largo, dadivoso. (largo con el dinero; largo de longitud o tiempo: lonch)
LARGUEA. sust. c. Largueza.
LARGUEJAR. v. modo inf. Ser largo, ser dadivoso, derrochar.
LARGUEJAT. part. pas. de "larguejar". Derrochado, sido dadivoso.
LARGUETAT. V. LARGUEA.
LAS. sust. c. Lazo. (llas, llaç, llaçada, enllaçar etc)
LAS, LASSA. adj. Abatido, abatida; débil, cansado, cansada; fatigado, fatigada.
- Ah las! Ay de mí!
LASE. v. Ata, deja.
LASSA. v. Deja.
LASSÁ ‘S. Déjose. (dejóse; se dejó)
LASSETA. Diminutivo de LASSA.
LA SUS. Allí arriba.
LA ‘T. Allí te. - E de la ‘t fá temptació: y desde allí te tienta.
LATÍ. sust. c. latín. (llatí)
L' ATROB. Le encuentro, le encuentre. (trobar)
LATS. sust. c. pl. Lados. - De lats en lats: de lado a lado.
LAURENS. sust. p. Lorenzo. (Llorenç, Llorens; Laurentius)
LAUS. sust. c. Alabanza.
LAUS. v. Alabo, alabes. - Lo laus: lo alabo.
LA ‘US. La os.
LAUSADOR. sust. c. pl. Los que alaban. (loador, loadores)
LAUSAMENT. sust. c. Alabanza.
LAUSANT. v. gerundio de "lausar". Alabando.
LAUSAR. v. modo inf. Loar, alabar.
LAUSAT. part. pas. de "lausar". Loado, alabado.
LAUSOR, sust. c. Alabanza, loor.
L' AUTRA. La otra.
L' AUTRE. El otro.
L' AUTRE 'S. El otro se, el otro es, la otra se, la otra es.
LAVÁ. v. Lavó. (ell -va- llavá los seus pecats)
LAVAMENT. Lavatorio, el acto de lavar, ablución.
LAVEN. v. Laven. (llavon, renton)
LAVORS. adv. Entonces. (Llavors, muchas variantes)
LAX. v. Deja, deje. - No lax argumentar: no deja argumentar. - Que lax lo mal e face 'l be: que deje el mal y haga el bien.
LAXA. V. Deja.
L' AY. Le he, le tengo; lo he, lo tengo.
LAY. adv. Allí.
LAYRE. sust. c. Ladrón. (lladre)
LEER. sust. c. Medio, permiso, ocio.
LEG, LEGA. adj. Feo, fea. (lletg, lletja)
LEGEA, sust. c. Fealdad.
LEGUAS, sust. c. Leguas. (medida de longitud)
LEGUT. adj. Lícito, permitido.
LEIG. adj. Feo.
LEIX. v. Deje.
LEIXA. V. Deja.
LEXATZ. V. LEXATS,
LEIXADA. V. LEXADA.
LEIXANT. v. gerundio de "lexar". Dejando. (deixar, dixar, dixá)
LEIXEL. Lo deje.
LEIXLO. Déjelo.
L‘ EMPORT. Le lleve.
LENDEMÁ. El día siguiente. (cendemá, çendemá, l‘ endemá)
LENGUA. sust. c. Lengua. (lenga; llengua; langue)
LENGUATJE. sust. c. Lenguaje, idioma.
LE ‘NS. Nos la. - Le' ns ha: nos la ha.
LENT. adj. Lento. - De lent en lent: poco a poco.
LENTETAT. sust. c. Lentitud. (lentitut)
LEÓ. sust. c. León. (lleó)
LEONITAT. sust. c. Lo que es propio de la naturaleza del león.
LESSA. V. Deja.
LETJA. adj. Fea.
LETRAT. adj. Entendido, sabio, hombre de letras.
LETS. v. Le habéis.
LEU. adj. Fácil, leve, ligero, pronto, listo, desembarazado, cómodo. (lleu; lleuger)
LEU. v. Levanto. - Leu las mans e los uyls: levanto las manos y los ojos. (levar, llevar)
LEUGERAMENT. adv. Ligeramente y en algunos casos fácilmente.
LEUMENT. adv. Levemente, ligeramente, fácilmente, prontamente.
LEVA. V. Levanta, realza.
LEVÁ. v. Quitó, elevó, levantó.
LEVABA. v. Levantaba, elevaba, quitaba.
LEVADA. part. pas. de "levar". term. fem. Elevada, levantada, quitada.
LEVANT. v. gerundio de “levar". Quitando, elevando, levantando.
LEVAR. V. modo inf. Alzar, levantar, elevar, quitar.
LEVÁS. Levantóse. (se levantó)
LEVAT. part. pas. de "levar". Levantado, elevado.
LEX. V. LEIX.
LEXA. V. LEIXA.
LEXADA. part. pas. de "lexar". term. fem. Dejada.
LEXAR. v. modo inf. Dejar, abandonar.
LEXA ‘S. Se dejó.
LEXATS. v. Dejáis, dejad.
LEXATZ. V. LEXATS.
LEXEM. v. Dejemos.
LEXET. v. Dejó.
LEXETS. v. Dejéis.
LEYAL. adj. Leal.
LEYALMENT. adv. Lealmente.
LEYALTAT. sust. c. Lealtad.
L‘ HA. Le ha, le tiene; lo ha, lo tiene; la ha, la tiene.
L' HAJA. La haya, la tenga; le haya, le tenga; lo haya, lo tenga.
L' HAS. Le has, le tienes.
L' HAUS. Os la.
L' HOM. El hombre.
L' HOST. La hueste.
LI. Le, los. - Li perdó, le perdone. - Li peccador: los pecadores.
LIA. V. Ata, liga. (lliga, lligue)
LIAR. V. LIGAR.
LIAT. V. LIGAT.
LIBRE. sust. c. Libro. (llibre)
LIBERTAT. sust. c. Libertad. (llibertat)
LIBERALITAT. sust. c. Liberalidad.
LIG. v. Lee. (legir, llegir, lligir, llich; llix una mica, panka mermat; llegeix)
LIG. sust. c. Ley, fé, creencia religiosa. (lley, llei; lex)
LIGAMENT. sust. c. Lazo, el acto de enlazar o de ligar. (lligament, llas, llaç groc, llaça etc)
LIGEN. Leen.
LIGAR. v. modo inf. Ligar, atar.
LIGAR. v. modo inf. Ligar, atar.
LIJA. v. Lea.
LI ‘N. Le (por ello). - Li ‘n tany (pertany) : le pertenece (por ello).
LIR. Lirio. - Flor de lir: flor de lirio o flor de lis. (lliri)
LISCA. V. Lea.
LIT. sust. c. Cama, lecho. (llit; lectum)
LITELÓ, sust. c. Cuna.
LIURATS. v. Libertáis, salváis, encomendáis, ponéis en mis manos.
LO. art. Lo, le, el.
LOS. art. pl. Los, les.
LOAMENT. sust. c. Alabanza, loor, el acto de alabar.
LOAR. V. modo inf. Alabar, loar.
LOARVOS. v. Alabaros.
LOAT, LOADA. part. pas. de "loar". Loado, loada; alabado, alabada.
L' OBRE ‘S. La obra es.
LOCH. sust. c. Lugar, sitio. - En loch (enlloc): en ninguna parte. (lloc; locum, locus, locis; en un lugar de la Mancha; lugar : población : aldea : pueblo; La Codoñera es “lo lloc”)
LÓGICA. sust. c. Lógica.
LOGAT. part. pas. de "logar". Alquilado, dado o tomado en conducción.
L‘ ON. Lo, le.
LONCH. adj. Largo. - Como sust. c. Longitud.
LONGA. adj. term. fem. Larga. (llonga; existe como apellido en Valderrobres)
LONGAMENT. adv. Largamente, por mucho tiempo.
LONGUAMENT. V. LONGAMENT.
LONGUEA, sust. c. Longitud.
LOP. sust. c. Lobo. (llop; ai vist lo lop lo rainard la lebre ...)
LOR. pron. Ellos. (A lor : a ells !)
LOTS. sust. c. Lugares.
LOU. v. Alabo.
LOYS. sust. p. Luis.
L' Ú. El uno.
LUENTAS. adj. term. fem. Relucientes. (lluentas, lluentes, relluentes)
LUM. sust. c. Luz.
LUMANERA. sust. c. Lumbrera.
LUMINATS. part. pas. de "luminar o enluminar”. Iluminados.
LUNA. sust. c. Luna.
LUNY. adv. Lejos.
LUNYA. v. Aleja. (s‘ allunya)
LUNYADANAS. adj term. fem. Lejanas.
LUNYALO. Aléjalo.
LUNYAT. part. pas. de "lunyar" Alejado.
LUR. Su y alguna vez le. (posesivo; lur, llur, cosas)
LURS. pron. Sus. (llurs)
L' US. El uso.
LUTS. sust. c. Luz. (lux latín; lucem, lucis etc)
LUTXURIA, sust. c. Lujuria.
LUTXURIARÁS. v. Serás lujurioso. (lujuriarás)
LUTXURIÓS. adj. Lujurioso.
L‘ YLA. La isla. (En Mallorca, sa illa, de ipsa ínsula, ses illes)
LYVADA. sust. c. No estamos seguros de la verdadera equivalencia castellana de este vocablo. Quizás signifique alivio, solaz. (E muler es per ço dada Que sia d' Adam lyvada; quizás del verbo, libar - néctar -, libada, chupada.)
| laberinto, laberintos | laberinto, laberintos |
| labio, labios | labio, labios |
| labor, labors | labor, labores |
| laborable, laborables | laborable, laborables |
| laboral, laborals | laboral, laborales |
| lactán, chiquet que mame | lactante, chiquillo que mama |
| Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera |
Zorrilla de Valjunquera |
| Lambada, lambades – cagada, cagades de Lambán (bambán), presidén de la DGA durán un tems |
lambada, baile – cagada de Lambán |
| lamén, lamens | lamento, lamentos |
| Lamentá, lamentás | lamentar, lamentarse |
| lamentánse | lamentándose |
| Lámpara, lámpares | Lámpara, lámparas |
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes![]() |
Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes |
| lapidán (g), codoleján, apedregán | lapidando, apedreando |
| lateral, laterals | lateral, laterales |
| latí (v) bategá | latir el corazón |
| latí, bategá, bombejá lo cor | latir, bombear el corazón |
| latíe | latía |
| látigo, látigos (vore surriaca) | látigo, látigos |
| latín, llatí – latinajo, latinajos | Latín – latinajo, latinajos |
| latino, de latinoamérica, latinos | latino, de latinoamérica, latinos |
| latit, latits, batec, batecs | latido, latidos |
| laúd, laúds | laúd, laúdes |
| laudes, cántics de (y salmos) | cánticos de laudes |
| lavandería | lavandería |
| lay, la hay, la hai, l´hai fet | la he hecho |
| lealíssim | lealísimo |
| lealmen | lealmente |
| lealtat | lealtad |
| lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit | lechera (mujer y recipiente) |
| lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. | lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas |
| lechero | lechero |
| lechero, lecheros | lechero, lecheros, los que venden leche |
| Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) | lechuza, lechuzas |
| lecsió, lecsións | lección, lecciones |
| lecsións | lecciones |
| lectó, lectós | lector, lectores |
| lectura, lectures | lectura, lecturas |
| legaña, legañes als ulls | legaña, legañas en los ojos |
| Legañós, legañosos | Legañoso, legañosos |
| legañosa, legañoses | legañosa, legañosas |
| legítim, legítims | legítimo, legítimos |
| legítimamen | legítimamente |
| Legua, legües, medida de distánsia o llargária | Legua, leguas, medida de distancia |
| lejía, lejíes | lejía, lejías |
| Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) | lejía |
| lejía, lleixiu | lejía |
| lenguaje | lenguaje |
| lensería, roba interió | lencería, ropa interior |
| lenta, lentes | lenta, lentas |
| lentamén | lentamente |
| lentitut | lentitud |
| lento, len | lento, lentos |
| León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat | León – el león del Maestrazgo |
| leona | leona |
| leprós, leprosos | leproso, leprosos |
| leprosa, leproses | leprosa, leprosas |
| les | las |
| letanía, letaníes | letanía, letanías |
| letargo | letargo |
| levadura, llevat | levadura |
| leve | leve |
| leves | leves |
| ley, leys (latín lex) | ley, leyes |
| Li | le |
| liá | liar |
| liál | liarlo |
| lián (g) | liando |
| liberá | liberar |
| liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada | liberar |
| liberal | liberal |
| libéral | libéralo, líbralo |
| libéral | libéralo |
| liberalidat | liberalidad |
| liberalisme | liberalismo |
| liberalmen | liberalmente |
| liberals | liberales |
| libertat, llibertat, libertats, llibertats | libertad |
| Libránla, lliuránla | librándola |
| Libránlo, lliuránlo | librándolo |
| libránme | librándome |
| librat, lliurat | librado |
| librátos, lliurátos | libraros |
| libre, lliure, libres, lliures | libre, libres |
| libremen | libremente |
| libres | libres |
| licor, licors | licor, licores |
| líe | lía |
| liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval | liebre, liebres |
| lienzo, llens (llansol, llensol) | lienzo (sábana) |
| liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano | liga (pierna) |
| ligat (ha) | ligado (ha) |
| ligeramen | ligeramente |
| ligeresa | ligereza |
| ligeret, ligerets | ligerito, ligerito |
| ligereta, ligeretes | ligerita, ligeritas |
| ligero | ligero |
| ligeros | ligeros |
| límit | límite |
| limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. | limitar |
| limitaben | limitaban |
| limitadíssim | limitadísimo |
| limitadíssima | limitadísima |
| limitat | limitado |
| límits | límites |
| limo, fang | limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno |
| limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda | limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda |
| lingüistic, lingüistics | lingüistic, lingüistics |
| línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá | linea, lineas – sedal para pescar |
| linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues | linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega |
| lío, líos | lío, líos |
| liós, liósos, liósa, lióses | lioso, liosos, liosa, liosas |
| liquidá | liquidar |
| líquida, líquides | líquida, líquidas |
| líquit, líquits, líquid, líquids | líquido, líquidos |
| Lira, lires | Lira, liras |
| liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó | Lirón, lirones |
| lissensiats | licenciados |
| lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu | licencioso, licenciosos |
| Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva | licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo |
| lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat | lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado |
| líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just | lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo |
| lista de inteligénsia | lista de inteligencia |
| lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau | lista, listas |
| listín de teléfonos | listín de teléfonos |
| listo de inteligénsia – está amanit | listo de inteligencia – estar listo |
| literal | literal |
| literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental | literario, literarios |
| literária, literáries | literaria, literarias |
| literatura, literatures | literatura, literaturas |
| litro | litro |
| litros | litros |
| litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat | liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad |
| litúrgies | liturgias |
| Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné | almez, latón |
| lladre (de lladrá un gos), clapíx | ladra |
| lladre, lladres | ladrón, ladrones |
| lladres | ladrones |
| lladrits | ladridos |
| llágrima, llágrimes | lágrima, lágrimas |
| llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes | lágrima, lágrimas |
| llágrimes | lágrimas |
| llagrimeta | lagrimita |
| llagrimetes | lagrimitas |
| llagrimosa, llagrimós | Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido |
| llagrimot, llagrimota | lagrimón |
| llagrimots, llagrimotes | lagrimones |
| Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé | dulce, golosina |
| llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines | golosina |
| llaminé, golut, llépol | goloso |
| llana, llanes (vore suncha) | lana, lanas |
| llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” | hojalata, bandeja de este material |
| llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa | llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza |
| llangosto, llangostos | saltamontes |
| llansa, llanses | lanza, lanzas |
| llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos | lanzar, brotar (árbol) |
| llansabe | lanzaba |
| llansol, llensol, llansols, llensols | sábana, sábanas |
| llanuda, que te llana | lanuda, lanudas |
| llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa | llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa |
| llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo | lanudo, lanudos |
| llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. | simiente, simientes |
| llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. | lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
| llapissera, llapisseres | lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
| llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua | largo, extendido |
| llarcs | largos, extendidos |
| llardé (dijous, dichous) | lardero (jueves) |
| llarga, llargues | larga, largas |
| llárgamen | largamente |
| llargária, distánsia, extensió | longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión |
| llargueta (amela) | Almendra largueta |
| llarguirut | larguirucho |
| llarguíssim, llarguíssims | larguísimo, larguísimos |
| llarguíssima, llarguíssimes | larguísima, larguísimas |
| llas, llassos, llasset, llassets | lazo, lazos, lacito, lacitos |
| llástima, llástimes | lástima, lástimas |
| llatí, latín | latín |
| llatina, latina, llatines, latines | latina, latinas |
| Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré | labrar, arar |
| llaurabe | labraba, araba |
| llauraben | labraban |
| llauradó, llauradora, llauradós, llauradores | labrador, labradora, labradores, labradoras |
| llaurán (g) | labrando |
| llaurat (bancal), llaurada (era) | labrado, labrada |
| llaurat, llaurats (bancals) | labrado, labrados (bancales) |
| llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) | Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro |
| llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. | lavar (ropa) |
| llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech | lavadero (de ropa) |
| llavadora, rentadora, llavadores, rentadores | lavadora |
| llaván (g), rentán | lavando |
| lláven | lavan |
| llavores | entonces |
| llavors | entonces |
| llebre, liebre | liebre |
| llechíben, lligíen (lligí, llichí) | leían |
| llechín (g), lligín | leyendo |
| llechís, llich, llix | lee |
| llechisco, llixgo | leo |
| llechisen, llígen | leen |
| llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc | legumbre, legumbres |
| llei, ley | ley |
| lleis, lleys, leys | leyes |
| lleit, lleits, llet, llets | leche, leches |
| lleitós, lleitosos | lechoso, lechosos |
| lleitosa, lleitoses | lechosa, lechosas |
| lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) | lejía |
| llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa | lemosín, limousin |
| llengua, llengües, llengüeta, llengüetes | lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas |
| llenguache, llenguaje | lenguaje |
| llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) | longaniza |
| Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses | longanizas |
| llengües | lenguas |
| llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón | lengüeta de un instrumento |
| Llengüetada, llengüetades | lengüetazo, lengüetazos |
| llens, tela de cánem, llansol | lienzo, tela de cáñamo, sábana |
| llentíes | lentejas |
| llentíes, llentilles | lentejas |
| llentilles, lentilles | lentillas |
| lleña | leña |
| Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades | lamer |
| llepáe, llepabe | lamía |
| llepáli | lamerle |
| llepán (g) | lamiendo |
| llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé | goloso, golosos |
| llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera | golosa, golosas |
| llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes | Rebanada – rebanadita, rebanaditas |
| lletra | letra |
| lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí | letra, letras |
| lletrada, que sap de lletra, abogada | letrada |
| lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) | letrado |
| lletrats | letrados |
| lletrero, lletreros, cartell, cartells | letrero, letreros |
| lletres | letras |
| lletreta, lletretes | letrita, letritas |
| Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu | Liviano, pulmón, pulmones |
| lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ | masa madre de pan |
| Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure | Alzar, levantar, apartar, quitar |
| llevabe | quitaba |
| llevaben, lleváen (traíen) | quitaban |
| llevades | quitadas |
| lleváe, llevabe | quitaba |
| lleváen, llevaben | quitaban |
| lleváles | quitarlas |
| lleváli | quitarle |
| lleván (g) | quitando |
| llevánlos | quitándoles |
| llevantabe | levantaba |
| llevantada | levantada |
| llevantaren | levantaran, levantasen |
| llevantaríe | levantaría |
| llevantás | levantarse |
| llevante | levanta |
| llevaré (llevá) | quitaré, ver llevá |
| llevaríe | quitaría |
| llevássela | quitársela |
| llevássels | quitárselos |
| Llevat – tret – levadura | Quitado – levadura |
| lleváu | quitáis |
| lleve | quita |
| llevém | quitamos |
| lleven | quitan |
| llevo | quito |
| llevon | quiten |
| lleys, leys | leyes |
| llibertat, libertat | libertad |
| llibre, llibres | libro, libros |
| llibre, llibres | libro, libros |
| llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes | libreta, libretas |
| llich | lee |
| llíches | lees |
| llichí | leer |
| llichíe | leía |
| llichíen | leían |
| llichíla | leerla |
| llichín (g) | leyendo |
| llichís | lee |
| llichquere, llichguere | leyera, leyese |
| Llidó – vore lladó, lledó | almez, latón |
| llidoné, llidonés | árbol del almez, latonero |
| Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc | atar, ligar |
| lligaben | ataban |
| lligabes | atabas |
| lligada | atada |
| lligada, lligades | atada, atadas |
| lligáe, lligabe | ataba |
| lligáen, lligaben | ataban |
| lligál | atarlo |
| lligála | atarla |
| lligáles | atarlas |
| lligám | atarme |
| llígam | átame |
| lligán (g) | atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá” |
| lligánme les sabates (los cordóns) | anudándome los zapatos (los cordones), atándome |
| lligare | atara, atase |
| lligarem | atáramos |
| lligarém | ataremos |
| lligaren | ataran, atasen |
| lligaríe | ataría |
| lligaríen | atarían |
| lligássel | atárselo |
| llígat | átate |
| lligat, lligats | atado, atados |
| lligats | atados |
| lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. | leer |
| lligida | leída |
| lligíe | leía |
| lligíen | leían |
| lligíla | leerla |
| lligíli un cuento a un chiquet | leerle un cuento a un niño |
| lligín (g) | leyendo |
| lligínles | leyéndolas |
| lligirá | leerá |
| lligirán | leerán |
| lligirás | leerás |
| lligiré | leeré |
| lligit, lligida , lligits, lligides | leído, leída, leídos, leídas |
| lliguen | atan |
| llíguen | atan |
| llígues | atas |
| lliguéu | atais |
| lliguéulo | atadlo |
| lliguéutos | ataos |
| Llima, llimes | lima, limas |
| llimó, llimóns | limón, limones |
| llimosna, limosna, almoina, almoines | limosna |
| Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc | limpiar |
| llimpiabe | limpiaba |
| llimpiacristals, llimpiavidres | limpiacristales |
| llimpiáe, llimpiabe | limpiaba |
| llimpiáen, llimpiaben | limpiaban |
| llimpiál | limpiarlo |
| llimpiála | limpiarla |
| llimpiáles | limpiarlas |
| llimpiáls | limpiarlos |
| llimpiamen | limpiamente |
| llimpián (g) | limpiando |
| llimpiaríe | limpiaría |
| llimpiás | limpiarse |
| llimpie | limpia |
| llimpien | limpian |
| llimpies | limpias |
| llimpiesa | limpieza |
| llimpio | limpio |
| llimpios | limpios |
| llinterna, llinternes, llanterna, llanternes | linterna, linternas |
| llinterneta, llinternetes | linternita, linternitas |
| llintiarna | linterna |
| llis, llisos, llisa, llises | liso, lisos, lisa, lisas |
| llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies | licencia, licencias |
| llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades | licenciada, licenciadas |
| llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats | licenciado, licenciados |
| llises | lisas |
| llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa | nube pequeña |
| llissó, llissóns | lección, lecciones |
| llissoneta, llissonetes | leccioncita, leccioncitas |
| llissóns | lecciones |
| llista, lista | lista |
| llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá | tabla de madera |
| llisura | lisura |
| Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega | cama, lecho, camas, lechos |
| llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí | litera, literas, La Litera |
| lliterari, literari, lliteraris, literaris | literario, literarios |
| llitet, llitets | camita, camitas |
| llits | camas |
| lliurá, librá, lliurás, librás | librar, librarse |
| lliurarán, librarán | librarán |
| lliure, libre, lliures, libres | libre, libres |
| lliures, libres | libres |
| lliuro, libro | libro |
| llixgo, llixco | leo |
| llixgue | lea |
| llíxguen | lean |
| llixguera, llixquera | leyera, leyese |
| llixguere (ell) | leyera, leyese |
| lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) | loba |
| llobes | lobas |
| llobet, llobeta - Llovet com apellit | lobezno, lobito, lobezna, lobita |
| lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) | lugar, sitio, pueblo, villa |
| Lloca – gallina ponedora – loca | Clueca – loca |
| Lloco, loco | loco |
| llocos, locos | locos |
| Llodo, fang | lodo, fango |
| llogá | alquilar |
| llogán (g) | alquilando |
| llogué | alquiler |
| llom, lloms | lomo, lomos |
| lloma, coll, collet, montañeta | loma, montañita, collado |
| llomillo, solomillo | lomo, solomillo |
| llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! | rienda, riendas |
| llonganissa | longaniza |
| llonganisses | longanizas |
| llop | lobo |
| llops | lobos |
| lloques | cluecas |
| lloques, loques | Locas - gallinas cluecas |
| llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre | sucio, pesado |
| lloré | laurel |
| lloré, llorés | laurel, laureles |
| llorés | laureles |
| lloses | losas |
| lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) | loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros |
| lluén, relluén, que refleje la llum | reluciente (de luz) |
| lluentó | fulgor, luz |
| lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues | luciérnaga, luciérnagas |
| llugé, ligero | ligero |
| llugera, ligera | ligera |
| llugo, después (luego) | luego |
| Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís, Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire) |
Lucir - brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir |
| lluída | lucida |
| lluíe | lucía |
| lluíen | lucían |
| lluít | lucido |
| Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao | Luz – estar loco |
| llumenária, llumenáries | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| llumeneta | lucecita |
| llumenetes | lucecitas |
| llumera, travessé, viga, barró | viga de madera |
| llumeres | vigas de madera |
| lluminária, llumenária | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| llumináries, llumenáries | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| lluminosa | luminosa |
| lluminosidat | luminosidad |
| lluminosos | luminosos |
| llums | luces |
| lluna | luna |
| llunes | lunas |
| lluñ, llun - alluñá, alluñás | lejos, alejar, alejarse |
| lluñá | lejano |
| lluñanía | lejanía |
| lluñáns | lejanos |
| llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. | merluza, pescadilla – lucio |
| llustre | lustre, brillo |
| llustrós, que té llustre, llustrosos | lustroso |
| Llustrosa, llustroses | lustrosa, lustrosas |
| lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes | el, los, la, las |
| loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí | loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer |
| loablemen | loablemente |
| loánla | loándola |
| local, locals | local, locales |
| localisá | localizar |
| localiso | localizo |
| locals | locales |
| locamen, llocamen | locamente |
| loco, lloco | loco |
| locomossió | locomoción |
| locos, llocos | locos |
| locura | locura |
| locures | locuras |
| locutori, locutoris | locutorio, locutorios |
| lógic, lógics | lógico, lógicos |
| lógica, lógiques | lógica, lógicas |
| lograbe | lograba |
| lográn (g) – lo gran | Logrando – el grande |
| lograt, lograts | logrado, logrados |
| logro, logros | logro, logros |
| lombarda, lombardes, de la Lombardía | lombarda, lombardas |
| lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals | longitudinal, longitudinales |
| longitut, llargária | longitut |
| los | los |
| lotería, loteríes | lotería, loterías |
| lucha, luches | lucha, luchas |
| luchada, luchades | luchada, luchadas |
| luchadó, luchadós | luchador, luchadores |
| lucháe, luchabe | luchaba |
| lucháen, luchaben | luchaban |
| luchán (g) | luchando |
| luchare | luchara, luchase |
| lucharé | lucharé |
| luchat, luchats | luchado, luchados |
| luciérnaga, luciérnagues | luciérnaga, luciérnagas |
| lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) | lúdico, lúdicos |
| lujo, lujos | lujo, lujos |
| lujós | lujosos |
| lujuria | lujuria |
| lujuriosa, lujurioses | lujuriosa, lujuriosas |
| lupa, lupes | lupa, lupas |
| lustro, lustros, sing añs | lustro, lustros, cinco años |