Sen, Se - Sen, Seinh, Cen - Sentenciar, Sentensiar

Sen, Se, s. m., lat. sinus, sein, poitrine.

Lo mortal vere

Que portatz el se.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Le mortel venin que vous portez dans la poitrine.

Fausset lhi la bronha dedins lo sen.

Vec lhi de vermelh sanc tot lo ple sen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56 et 83.

Lui faussa la brugne dans la poitrine.

Lui voilà de sang vermeil tout le sein plein.

CAT. ESP. Seno. PORT. Seio. IT. Seno. (chap. Seno, senos; pechuga, pechugues; mamella, mamelles; pit, pits; pitral, pitrals; pitralera, pitraleres.)

2. Insinuatio, Insinuation, s. f., lat. insinuationem, insinuation, insertion, inscription d'un acte dans les registres publics.

Lei que dis que donatio facha oltra cinq cens sols no vailha senes insinuatio.

Tit. de 1253. DOAT, t. CXXXIX, fol. 72.

Loi qui dit que donation faite outre cinq cents sous ne vaille sans insinuation.

Ses insinuation e decret del baile. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

(chap. Sense insinuassió y decret del baile.)

Sans insinuation et décret du bailli.

CAT. Insinuació. ESP. Insinuación. PORT. Insinuação. IT. Insinuazione.

(chap. insinuassió, insinuassions; inscripsió, inscripsions de un documén al registre públic, registres publics. Signifique un atra cosa.)

3. Insinuar, Ensinuar, v., lat. insinuare, insinuer, insérer, inscrire dans les registres publics.

Part. pas. Donatio... ensinuada davant nos.

Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.

Donation... insinuée devant nous.

Es insinuat.

Donatio... no val si no es insinuada per davant lo bayle.

Fors de Béarn, p. 1085 et 1086.

Est insinué.

Donation... ne vaut si elle n'est insinuée pardevant le bailli.

CAT. ESP. PORT. Insinuar. IT. insinuare. (chap. insinuá, insinuás; té un atre significat apart del de insertá, inscriure : yo me insinúo, insinúes, insinúe, insinuem o insinuam, insinuéu o insinuáu, insinúen; insinuat, insinuats, insinuada, insinuades; insinuaré; insinuaría; si yo me insinuara.)

Sen, Seinh, Cen, s. m., lat. sensus, sens, faculté de recevoir l'impression 

des objets.

Totz los delietz que prendon los V cens del cors.

Los V cens corporals.

V. et Vert., fol. 35.

Toutes les délices que prennent les cinq sens du corps.

Les cinq sens corporels.

- Esprit, âme, jugement, raison.

Vos qu' avetz saber e sen.

(chap. Vosté que té sabé y señ.)

B. de Ventadour: Accosselhatz.

Vous qui avez savoir et sens.

El sens non a poder contra talen.

Gui d'Uisel: Ben feira.

Le sens n'a pas pouvoir contre désir.

Loc. Non ai de sens per un efan.

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Je n'ai pas de sens pour un enfant.

Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sens,

Ben gardaratz qui faitz imperadors.

Peyrols: Pus fum Jordan.

Beau seigneur Dieu, si vous agissiez à mon sens, bien vous regarderiez qui vous faites empereur.

Us Rolanz

Qu' ab sen enqueria

Guerras, trebaillz et affanz.

G. Raimond: N Ots de Biguli.

Un Roland qui avec raison cherchait guerres, tracas et fatigues.

Enueia m, de tot mon sen,

D' ome quan pren sa putana.

Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.

Il m'ennuie, de toute mon âme, d'homme quand il prend sa concubine.

Senes gran sens natural.

B. Zorgi: Mout fai.

Sans grand jugement naturel.

Am pauc non eyssi de sen. Trad. d'un Évang. apocr.

(chap. Per poc no sen va eixí del señ.)

Peu s'en fallut s'il ne sortit pas de sens.

Mi fan bon sens tornar.

A. Daniel: Amors e joy.

Me font tourner le bon-sens.

- Côté, sinuosité.

Baizera 'lh la boca de totz seinhs.

B. de Ventadour: Quant erba.

Je lui baiserais la bouche en tous sens.

E 'l coms sega lo sens

Que fai la mars.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Et que le comte suive la sinuosité que fait la mer.

Qui 'l sec plus al pieitz s' enpren;

Pero no i a mas un bon sen.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Qui le suit plus au pire se commet; pourtant il n'y a qu'un bon sens.

Loc. Per aquest sen suy ieu sors.

P. Rogiers: Al pareissen.

Par ce sens je suis élevé.

Aissi com hom tra l' estam

A sens vers qu' era a dreich.

Garins d'Apchier: Aissi com hom.

Ainsi comme on tire la trame à sens inverse qui était à l'endroit.

ANC. CAT. Sen. CAT. MOD. Seny. ANC. ESP. Seso. IT. Senso. (chap. Señ; quixal del señ. Sentit de la vista, los 5, sing, sentits.)

2. Nonsen, Nosen, s. m., non-sens, folie, sottise.

Marques, e tu fas nosen.

Albert, Marquis de Malespine: Dona a vos.

Marquis, et tu fais non-sens.

Mas gran sciens' es sen cobrir

Lai on nonsens pot plus valer.

B. Zorgi: Mout fai.

Mais c'est grande science de cacher sens là où non-sens peut valoir davantage. 

Quant hom es desbaratatz,

Ditz om qu' a perdut per nonsen. 

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres.

Quand l'homme est déconfit, on dit qu'il a perdu par non-sens.

3. Senar, v., donner, rendre le sens, être sensé.

Res no m podia senar.

(chap. Res no me podíe torná lo señ.)

Giraud de Borneil: En un chantar.

Rien ne pouvait me rendre le sens.

Part. pas. Ab savis, senatz.

G. Riquier: Tant petit.

Avec les sages, sensé.

Subst. Entr' els nescis e 'ls fatz

Pot chausir lo senatz.

Arnaud de Marueil: Razos es. Var.

Entre les niais et les fous le sensé peut choisir.

Loc. Ab no senat. Trad. de Bède, fol. 43.

(chap. En Manel Riu Fillat, que no está senat, sino sonat.)

Avec le non-sensé.

ANC. FR. Mès Bernart estoit plus senez,

Por ce qu'il estoit li ainz nez.

Roman du Renart, t. 1, p. 238.

Que vers lui ne soit trop irée,

Mais or soit et france et sènée. 

Marie de France, t. 1, p. 506.

L'ANC. CAT. faisait usage du participe passé senat.

(N. E. No hay apenas diferencias entre el occitano y el antiguo catalán.)

4. Sensual, adj., lat. sensualis, sensuel.

Cauzas sensuals..., cauzas espiritals. Eluc. de las propr., fol. 16.

(chap. Coses sensuals..., coses espirituals.)

Choses sensuelles..., choses spirituelles.

- Qui tombe sous les sens.

Las que han invisibilitat, a las sensuals. Eluc. de las propr., fol. 1.

Celles qui ont invisibilité, à celles qui tombent sous les sens.

CAT. ESP. PORT. Sensual. IT. Sensuale. (chap. Sensual, sensuals.)

5. Sensualitat, s. f., lat. sensualitatem, sensualité.

La prima vigor, so sapchatz,

Es dicha sensualitatz. 

Brev. d'amor, fol. 53.

La première vigueur, sachez cela, est dite sensualité.

CAT. Sensualitat. ESP. Sensualidad. PORT. Sensualidade. IT. Sensualità, sensualitate, sensualitade. (chap. Sensualidat, sensualidats.)

6. Sensation, s. f., lat. sensationem, sensation.

Tal sensation as faza. Dialogue de l'Âme et du Corps.

Telle sensation tu as faite.

CAT. Sensació. ESP. Sensación. PORT. Sensação. IT. Sensazione.

(chap. Sensassió, sensassions.)

7. Sentible, adj., lat. sensibilem, sensible.

Fay Dieus sentir e gostar per verray (veray) sentimen e per sentibla experiensia.

V. et Vert., fol. 100.

Dieu fait sentir et goûter par vrai sentiment et par sensible expérience.

ANC. CAT. Sentible. CAT. MOD. ESP. Sensible. PORT. Sensivel. IT. Sensibile. 

(chap. Sensible, sensibles.)

8. Senssibilitat, s. f., lat. sensibilitatem, sensibilité.

Corporeitat..., senssibilitat. Eluc. de las propr., fol. 1.

Corporéité..., sensibilité.

CAT. Sensibilitat. ESP. Sensibilidad. PORT. Sensibilidade. IT. Sensibilità, sensibilitate, sensibilitade. (chap. sensibilidat, sensibilidats.)

9. Sensitiu, adj., lat. sensitivus, sensitif.

De creatura

Sensitiva tan solamen.

An arma sensitiva.

Brev. d'amor, fol. 4 et 54.

De créature sensitive tant seulement.

Ont âme sensitive.

CAT. Sensitiu. ESP. PORT. IT. Sensitivo. (chap. Sensitiu, sensitius, sensitiva, sensitives.)

10. Insensibilitat, s. f., insensibilité.

Son, es natural insensibilitat del corrs. Eluc. de las propr., fol. 76.

(chap. La son, es natural insensibilidat del cos.)

Sommeil, c'est naturelle insensibilité du corps. 

CAT. insensibilitat. use. Insensibilidad. PORT. Insensibilidade. IT. Insensibilità, insensibilitate, insensibilitade. (chap. insensibilidat, insensibilidats; v. insensibilisá, insensibilisás.)

11. Sensificar, v., causer, procurer sensation, rendre sensible.

Part. prés. Apoplexia..., que no permet que l' esperit animal sensificant et movent, sia trames pels nervis. Eluc. de las propr., fol. 27.

Apoplexie..., qui ne permet pas que l'esprit animal rendant sensible et mouvant, soit transmis par les nerfs.

(chap. Sensibilisá, sensibilisás.)

12. Assenat, adj., sensé, raisonnable.

Es dos de sciencia, e fay home clar et assenat. V. et Vert., fol. 58.

Est don de science, et fait l'homme brillant et sensé.

L' assenatz sens no s camja.

Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs.

Le sens raisonnable ne se change pas.

ANC. FR. Et vos estes mal asenez.

Roman du Renart, t. II, p. 113.

Quant Diex i ot valor et bonté assenée.

Romancero français, p. 25.

ANC. CAT. Assenat. IT. Assennato.

13. Dessenh, s. m., déraison, folie.

Loc. Ieu suy vengutz en dessenh.

Deudes de Prades: Sitot m' ai.

Je suis venu en déraison.

(chap. Desseñ, desraó, tontina, locura, grilladura. Lo que patix lo grillat de Manel Riu Fillat, aragonés catalaniste.)

14. Dessenament, Dessenamen, s. m., déraison, folie.

Venc foras entre las gens

On tug feiron dessenamens. 

P. Cardinal: Una cieutat.

Vint dehors entre les gens où tous firent folies.

Aytals sens, es verays dessenamens. V. et Vert., fol. 31.

Pareil sens, c'est vraie folie.

15. Dessenar, Decenar, v., devenir fou, perdre le sens, être insensé.

De totz ponhs non dessena.

Brev. d'amor, fol. 25.

De tous points il ne devient pas fou.

Tug dessenero mas sol us.

P. Cardinal: Una cieutat.

Tous devinrent fous excepté seulement un.

Prov. Peire, qui ama dessena.

T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.

Pierre, qui aime perd le sens.

Part. pas. Ieu ten cel per dessenat

Que secret encelat

Voilla a femna descobrir.

Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.

Je tiens celui-là pour insensé qui secret caché veuille à femme découvrir.

Subst. Aquest segles... 

... Es totz ples de dessenatz.

P. Cardinal: Una cieutat.

Ce siècle... est tout plein d'insensés.

ANC. FR. Hontes ki mon cors dessenist.

Fabl. et cont. ant., t. 1, p. 129.

IT. Dissenare.

16. Forsenaria, Forceneria, Forsanaria, s. f., forcénerie, fureur, violence, extravagance.

Aspra paraula escomov forceneria.

Es veraya follia e drecha forsenaria. 

V. et Vert., fol. 31.

Âpre parole excite violence.

C'est vraie folie et directe extravagance.

Ira, audacia, forsanaria. Eluc. de las propr., fol. 53.

Colère, audace, forcénerie.

ANC. FR. Fust la forsénerie à ce montée que il se fussent entre-occis aus coutiaus et aus espées.

Toute la forsénerie du pople fu apaisiée.

Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 153 et 154.

ANC. CAT. Forsenaria. ANC. IT. Forsenneria.

(N. E. Entre forsenaria, forceneria y forsanaria, el dialecto occitano catalán antiguo prefirió forsenaria.)

17. Forsenar, Forcenar, v., forcener, extravaguer, faire rage.

Dona, mais volgr' ab vos murir

Ab joi, qu' ab ira forsenar.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Dame, davantage je voudrais avec vous mourir avec joie, que forcener avec tristesse.

Criden e forsenan com leons a carnage. V. de S. Honorat.

Ils crient et font rage comme lion au carnage.

Part. pas. Si el a mens de XXV ans, o si el es forsenatz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 4.

S'il a moins de vingt-cinq ans, ou s'il est forcené.

Subst. Rendre lo sens al forcenatz et al mutz lo parlar.

V. et Vert., fol. 22.

Rendre le sens au forcené et au muet le parler.

ANC. FR. 

Por kei, dist Loeis, sont-il donc forsené? Roman de Rou, v. 2852.

Feront forcener les lays contre l'Église.

Monstrelet, t. II, fol. 74.

Le CAT. faisait autrefois usage du participe passé, et l'IT. s'en sert encore.

ANC. CAT. Forsenat. IT. Forsennato. (chap. Fora + senat : fora de señ.)

18. Aforcenar, v., rendre, devenir forcené.

Part. pas. Om aforcenat,

Que tensona de lenga.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 16.

Homme forcené, qui dispute avec la langue.

19. Esforcenar, v., être forcené, devenir forcené.

Si el devia esforcenar. L'Arbre de Batalhas, fol. 173.

S'il devait devenir forcené.

Part. pas. Esforcenada gen. L'Arbre de Batalhas, fol. 53.

Gent forcenée.

20. Sobresen, s. m., sur-sens, déraisonnement, extravagance.

Anc tant durs sofismes ni tant clus dictamens

No foron ditz ni fait ni tant grans sobresens.

Guillaume de Tudela.

Oncques si rudes sophismes ni si obscurs discours ne furent dits ni faits ni si grands déraisonnements.

Cridaras Lunel per sobresen,

E Castelnau per ceb' e per formatge.

T. de Bertrand d'Allamanon et de Guigo: Amicx Guigo.

Tu crieras Lunel pour extravagance, et Castelnau pour oignon et pour fromage. 

21. Sentiment, Sentimen, s. m., sentiment.

Ha alcus sentimens d' aquesta dossor. V. et Vert., fol. 55.

A aucuns sentiments de cette douceur.

CAT. Sentiment. ESP. Sentimiento. PORT. IT. Sentimento. (chap. Sentimén, sentimens.)

22. Sentir, v., lat. sentire, recevoir une impression par les sens, sentir, flairer, 

éprouver, ressentir.

Ni m fai sentir dolor, guota ni febres.

A. Daniel: Ans qu' els.

Ni goutte ni fièvre (ne) me fait sentir douleur.

Si vostr' auzel gota sentis.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau ressent goutte.

Qui la volria flairar el sentiria la flairor en l' aiga. Liv. de Sydrac, fol. 47.

Qui voudrait la flairer il sentirait l'odeur dans l'eau.

Fig. Sentir una gota del menor gaug que sia en paradis.

V. et Vert., fol. 29.

Sentir une goutte de la moindre joie qui soit en paradis.

Loc. Una dolor mi sent venir

Al cor.

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

Une douleur je me sens venir au coeur.

Senti si grossa d' enfant. V. de S. Honorat.

Elle se sentit grosse d'enfant.

Ella sentir s' a desliada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Elle se sentira déliée.

Tartarassa ni voutor

No sent plus leu carn puden,

Com clerc e prezicador

Senton ont es lo manen.

P. Cardinal: Tartarassa.

Milan ni vautour ne sent plus vite la chair puante, comme clercs et prédicateurs sentent où est le riche.

Subst. An be sentir et odorar,

Auzir e vezer e gostar.

Brev. d'amor, fol. 52.

Ont bien le sentir et l'odorer, l'ouïr et le voir et le goûter.

Part. prés. Tota sentens creatura. Brev. d'amor, fol. 47.

Toute créature sentante.

Part. pas. fig.

No intrem pels pons, que seriam sentitz. Guillaume de Tudela.

(chap. No entrem pels pons, que siríem sentits : mos sentiríen, escoltaríen, sen acataríen de que entrem; mos descubriríen.)

N'entrons pas par les ponts, vu que nous serions sentis (découverts).

CAT. ESP. PORT. Sentir. IT. Sentire. (chap. Sentí en los sentits; sentí : escoltá, en lo sentit del oít.)

23. Assentiment, Asentimen, s. m., assentiment.

Assentiment de lauzengier

Un pauc delecha de primier.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Assentiment de flatteur délecte un peu en premier.

De volontat e d' asentimen del cenat.

(chap. De voluntat y d'assentimén del senat : dels senadós, que no venen a sená o sopá, sino que són homens senats, en bon señ pera goberná.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 23.

De volonté et d'assentiment du sénat.

ANC. CAT. Assentiment. IT. Assentimento. (ESP. Asentimiento. chap. Assentimén, assentimens.)

24. Cossentimen, Cocentiment, s. m., consentement.

Aquest cocentiment es... peccat mortals. V. et Vert., fol. 18.

(chap. Este consentimén es... pecat mortal.)

Ce consentement est... péché mortel.

Per cossentimen de las partz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11.

Par consentement des parties.

CAT. Consentiment. ESP. Consentimiento. PORT. IT. Consentimento.

(chap. Consentimén, consentimens.)

25. Cossentida, s. f., consentement, adhésion, concession.

Si 'lla m fai breu cossentida.

B. Martin: Quant l' erba.

Si elle me fait courte concession.

(chap. consentida : concessió, adhesió, consentimén.)

26. Cosensa, s. f., consentement.

Per cosensa Milo, lo duc n' issit.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Par consentement de Milon, le duc en sortit.

27. Cossentidor, s. m., approbateur, tolérant, flatteur.

Vei rics los cossentidors,

Car faillir laisson lor seingnors.

Pons Barba: Sirventes non.

Je vois riches les flatteurs, parce qu'ils laissent faillir leurs seigneurs.

ESP. PORT. Consentidor. IT. Consentitore. (chap. Consentidó, consentidós, consentidora, consentidores; aprobadó, aprobadós, aprobadora, aprobadores; tolerán, tolerans, toleranta, tolerantes; llepacul, llepaculs.) 

28. Consen, Cossen, adj., complice, consentant.

Aissellas putas ardens

Que son d' autrui maritz cossens.

Marcabrus: Pus mos.

Ces putains ardentes qui sont des maris d'autrui consentantes.

Dieus vos es consenz.

B. Calvo: Mout a que.

Dieu vous est consentant.

ANC. CAT. Consent. (chap. ESP. cómplice.)

29. Consentir, Cossentir, v., lat. consentire, consentir, approuver, souffrir, endurer, accorder.

Non deu consentir deshonor

Negus sos fizels cosseliers.

Raimond de Miraval: D' amor son. 

Ne doit consentir déshonneur nul son fidèle conseiller.

Personniers es del mal qui 'l consen.

Guillaume de Montagnagout: Nuls hom.

Participant est du mal qui le consent.

E 'l proverbis consent hi be.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et le proverbe s'y accorde bien.

Part. prés. Es colpables e cossentens. Brev. d'amor, fol. 60.

Il est coupable et consentant.

Part. pas. Sibilia per cert a consentit putage. V. de S. Honorat.

Sibilie pour sûr a consenti prostitution.

CAT. ESP. PORT. Consentir. IT. Consentire. (chap. Consentí : consentixco o consentixgo, consentixes, consentix, consentim, consentiu, consentixen; consentit, consentits, consentida, consentides; consentiré; consentiría; si yo consentiguera o consentira.)

30. Dissencio, Dissentio, Dicentio, Dissention, Dessession, Decession, 

s. f., lat. dissensionem, dissension, dissentiment.

La dissencio... entre los nobles. L'Arbre de Batalhas, fol. 2.

(chap. La dissensió... entre los nobles; dissentimén, no está de acuerdo o d'acord.) 

La dissension.. entre les nobles.

Per que manda a sant Honorat,

Ad Arle, la dissention

Dels frayres e de la mayson.

V. de S. Honorat.

C'est pourquoi il mande à saint Honorat, à Arles, la dissension des frères et de la maison.

Deus non es pas de dicentio, mas de patz. Trad. de Bède, fol. 59.

Il n'est pas Dieu de dissension, mais de paix. 

La gran decession e l' error de sa gent. V. de S. Honorat.

La grande dissension et l'erreur de sa gent.

CAT. Dissenció. ESP. Discensión (disensión). PORT. Dissenção. IT. Dissenzione. 

(chap. dissensió, dissensions; dissentimén, dissentimens.)

31. Resentir, v., ressentir.

Fig. Baro, en altra part los anem resentir. Guillaume de Tudela.

Barons, en autre part allons les ressentir (tâter).

Part. pas. Nos avem proat lo mal e resentit. Guillaume de Tudela.

Nous avons éprouvé le mal et ressenti.

CAT. Ressentir. ESP. PORT. Resentir. IT. Risentire. (chap. Ressentí, ressentís de una caiguda.)

32. Sentencia, Sententia, Sentensa, s. f., lat. sentencia, sentence.

Cant Dieus fara justicia, le jorn que dara de nos sentencia.

V. et Vert., fol. 60.

Quand Dieu fera justice, le jour qu'il donnera sentence de nous.

Sententia fon donada c' om la cremes el fuec. V. de S. Honorat.

Sentence fut donnée qu'on la brûlât au feu.

ANC. CAT. Sentença. CAT. MOD. (N. E. Com la de 1505, aon encara ix “hoc”.) 

ESP. Sentencia. PORT. Sentença. IT. Sentenzia, sentenza. (chap. Sentensia, sentensies.)

33. Sentencial, adj., sentencieux.

Entre las ordinals e las sentencials. Leys d'amors, fol. 26.

Entre les ordinales et les sentencieuses.

34. Sentenciar, Sentensiar, v., juger, sentencier. 

Sentenciero LIIII templiers.

(chap. Van sentensiá a sincuanta cuatre templaris.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 211.

Jugèrent cinquante-quatre templiers.

Part. pas. Ja aicest platz non er sentensiat.

Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.

Jamais ce plaid ne sera jugé.

ANC. FR. Il fut remené à Tours... pour estre sentencié.

Monstrelet, t. III, fol. 66.

Comment doncq est-ce qu'il faut sentencier et juger en ce différent?

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 453.

Sous l'espérance à lui donnée que sentenciant en sa faveur, etc.

Mémoires de Sully, t. I, p. 533.

CAT. ESP. PORT. Sentenciar. IT. Sentenziare. (chap. Sentensiá: sentensio, sentensies, sentensie, sentensiem o sentensiam, sentensiéu o sentensiáu, sentensien; sentensiat, sentensiats, sentensiada, sentensiades; sentensiaré; sentensiaría; si yo sentensiara.)

Boecio, códice, monasterio de Ripoll

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141. La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi. Lo II capitol. - Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant en benanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -  

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra.

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeament ab ella. E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la I^a I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada. Lo V^e capitol. En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix - o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VI^e capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. - Lo VII^e capitol. E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat. Lo VllI^e capitol. E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....