Mostrando las entradas para la consulta herba ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta herba ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de enero de 2026

Pustula, Pustella, Postella - Puteiar, Putaneiar

Pustula, Pustella, Postella, s. f., lat. pustula, pustule, abcès, petite gale, bouton.

So pustulas fetidas, las quals so feytas de materias... corruptas.

(chap. Són pústules fétides, les cuals están fetes de materies... corruptes o corrompudes. Lo catalá, inclús después de Pompeyo Fabra, fee aná lo plural o plurals en AS, bonas Pasquas, las casas, Casasnovas, etc, etc.
Lo ingeniero químic y lingüístic Pompeyo va voldre diferensiás del castellá, pero sol va fé una ristra de cagades y burrades.)

Pustula, pústula, Pustella, Postella, pustule, abcès, petite gale, bouton, pústules


Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Sont pustules fétides, lesquelles sont faites de matières... corrompues.

Pustella en son huelh.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Pustule dans son oeil.

Haia en son oill postella.

Folquet de Romans: Auzels no. 

Qu'il ait dans son oeil pustule. 

CAT. ESP. (pústula) PORT. Pustula. IT. Pustula, postola. (chap. pústula,  pústules.)

2. Pustulacio, s. f., lat. pustulatio, pustulation, état de ce qui est pustuleux.

Per ulceracio del paladar et pustulacio.

(chap. Per ulserassió del paladar o paladá y pustulassió.)

Eluc. de las propr., fol. 85.

Par ulcération du palais et pustulation.

(chap. pustulassió, pustulassions.)

3. Postulos, adj., lat. pustulosus, pustuleux, couvert de pustules.

Lors cambas so postulozas. Eluc. de las propr., fol. 99.

(chap. Les seues cames són pustuloses; pustolós, pustulosos, pustulosa, pustuloses; ple de pústules; algo paregut a leprós, leprosos, leprosa, leproses, ple de pústules de la lepra; de la peste: apestat, apestats, apestada, apestades. Si es peste, pudó, corrompina: apestós, apestosos, apestosa, apestoses; v. apestá, putí.)

Leurs jambes sont pustuleuses.

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut


Puta, s. f., fille, putain.

Primitivement ce mot était pris en bonne acception.

Goldoni a composé une comédie dont le titre est: la Puta honorata, la Fille honnête.

Dans une traduction en patois bolonais, on a rendu virginella du Tasse par: 

A savia putta. Ch. V, st. 71. 

Una putta d' vint ann o poch d' piu. Ch. II, st. 14.

La vergogna da putta. Ch. II, st. 17.

Patués, Toni Babia, Jaume Marfany, Patue Kamina

Les Portugais ont employé ce mot dans la même acception: Origem e Ortographia de (da) Lingua portuguesa, p. 54.

On trouve aussi en italien le mot putto, fanciullo, employé dans le même sens.

Les troubadours ont toujours employé ce mot en mauvaise part: putain, courtisane, vilaine. 

Aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens.

Marcabrus: Pus mos.

Ces putains ardentes qui sont de maris d'autrui consentantes.

En puta qui si fia

Es hom traitz.

(chap. Qui se fíe de una puta, es traissionat.)

Marcabrus: Soudadier.

En putain qui se fie est homme trahi.

Adj. Qui te femna puta, coma qui ten serpen. Trad. de Bède, fol. 40.

(chap. Qui té dona puta, com si té una serp.)

Qui tient femme putain, comme qui tient serpent.

Sarrazis los asalho, la puta gen malvada.

Roman de Fierabras, v. 2745.

Les Sarrasins les assaillent, la vilaine gent mauvaise.

ANC. FR. Des Sarrasins qui tiennent putes lois.

Roman d'Ogier le Danois. Notes sur Véland, p. 83.

Toutes estes, serés ou futes

De fait ou de volenté putes.

Roman de la Rose, v. 9194.

On dit cest proverbe:

De pute rachine, pute hierbe.

(chap. De puta arraíl, puta herba.)

Roman de Cléomades. Carpentier, t. III, col. 448.

CAT. ESP. PORT. Puta. IT. Putta. (chap. Puta, putes; putarranca, putarranques; v. putejá. Vore la dansa de la dona a La Venteta, La Vall - Calaseit.)

dos añs treballán sense cobrá a La Venteta

2. Putana, s. f., putain, prostituée.

Jazon ab putanas tro 'l solelh es levatz.

P. Cardinal: Un estribot.

Couchent avec prostituées jusqu'à ce que le soleil est levé.

De putana cortejaire.

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

De prostituée courtisan.

ANC. CAT. Putana. IT. Puttana.

3. Putanela, s. f. dim., petite putain, petite prostituée.

Vay, dis el, putanela, laycha m' estar en patz.

(chap. Vesten, va di ell, puteta, díxam está en pas.)

Roman de Fierabras, v. 4908.

Va, dit-il, petite putain, laisse-moi être en paix.

4. Putan, s. m., putassier, libertin.

Mout se fez grazir als arlotz et als putans. V. de Guillaume Figueiras.

Moult il se fit agréer par les goujats et par les putassiers.

Botiga Ascuma, Putan, putassier, libertin

5. Putanier, Putaner, adj., putassier, libertin.

Ai! fals clergue, messongier, traidor,

Perjur, lairo, putanier, descrezen.

B. Carbonel: Per espassar. 

Ah! faux clergé, menteur, traître, parjure, voleur, putassier, mécréant.

Enchantaire o putaners.

Traité de la Pénitence en provençal, fol. 59. 

Enchanteur ou putassier.

ESP. Putanero. PORT. Putanheiro. IT. Puttaniere. (chap. Putero, puteros; libertino, libertinos o libertins.)

6. Putage, s. m., prostitution.

Sibilia per cert a consentit putage. V. de S. Honorat.

Sibilie pour sûr a consenti prostitution.

ANC. FR. Qui sacrement de mariage

Tornent à honte et à putage.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 122. 

Et miz par povreté mainte fame et putage.

Roman de Rou, v. 1873.

7. Putaria, s. f., putanisme, prostitution.

Malvestat e putaria

No 'l laisson tener dreita via.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Méchanceté et putanisme ne lui laissent tenir droite voie.

ANC. FR. Onc, foi que doi sainte Marie,

Ne fis de mon cors puterie.

Roman du Renart, t. II, p. 7.

D'yvrognerie,

De puterie, 

Scandale et bruict.

Blason des faulces Amours, p. 227.

ESP. Putería (prostitución, puterío). PORT. Putaria. (chap. Puterío, prostitussió.)

8. Putia, s. f., putanisme, prostitution. 

Greu er amor ses putia

Camjantz

Tro qu' el mon sia fenitz.

B. Martin: Companho. 

Difficilement amour sans prostitution sera changeant, jusqu'à ce que le monde soit fini. 

La putia l' es apres.

Marcabrus: Lanquan. 

Le putanisme lui est après.

9. Puteiar, Putaneiar, v., se prostituer, paillarder, forniquer.

O mentir o putaneiar. Brev. d'amor, fol. 62.

Ou mentir ou paillarder.

Fig. Domneis ar puteia.

Marcabrus: Pus la fuelha.

Courtoisie maintenant se prostitue. 

ANC. FR. Et tout briser, 

Rompre, casser 

Et putasser. 

Blason des faulces Amours, p. 286. 

ESP. Putear, putañear. PORT. Putear. IT. Putaneggiare.

(chap. Putejá : fé putades; putanejá, prostituís, fornicá, follá. Yo putejo, puteges, putege, putegem o putejam, putegéu o putejáu, putegen; putejat, putejats, putejada, putejades; yo putejaré; yo putejaría; si yo putejara als putos catalanistes. Putechá a Vallchunquera, La Fresneda : putechat, putechats, putechada, putechades.) 

martes, 27 de enero de 2026

Pur - Espurgatori

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre.
De bon vi pur a beure assatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
De bon vin pur à boire assez.
Pura cum la pupilla. Eluc. de las propr., fol. 69.
(chap. Pura com la pubilla : verge, virgen, no casada. No crec que se traduíxque en fransés “prunelle”, que es la nina del ull.)
Pure comme la prunelle.
Moral. Tal cuia esser purs e netz de peccatz.
Hom leva puras mas en oratio.
V. et Vert., fol. 41 et 90.
Tel pense être pur et net de péché. 
On lève pures mains en oraison.
CAT. Pur. ESP. PORT. IT. Puro. (chap. Puro, pur, puros, pura, pures.)

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre. Oro, or, aurum, aur


2. Purament, adv., purement, simplement.
Heres pot esser instituitz alcus hom e purament e sotz condicion.
Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
Héritier peut être institué aucun homme et purement et sous condition.
CAT. Purament. ESP. PORT. IT. Puramente. (chap. Puramen, púramen si se vol ficá tilde aon está lo acento, que es lo correcte segons la ortografía del chapurriau.)

3. Puritat, Puretat, Purtat, s. f., lat. puritatem, pureté, netteté. 
L' abitacols dels peissos 
Non es de puritat tan gran
Cum l' aires on l' aucel estan.
Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. L'habitácul dels peixos no es de puresa tan gran com l'aire aon los muixons están.)
Le séjour des poissons n'est pas de pureté si grande comme l'air où les oiseaux sont.
Car de purtat nasquet et mor. Libre de Senequa.
Car de pureté naquit et meurt.
Moral. Aquels que fan vida d' angel en terra per puritat de sancta vida.
V. et Vert., fol. 103. 
Ceux qui font vie d'ange sur la terre par pureté de sainte vie.
ANC. FR. Aimant d'un cueur rempli de purité.
CL. Marot, t. IV, p. 346.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 225.
La cape blanche signifie purité et virginité.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 214.
CAT. Puritat. ESP. Puridad (pureza). PORT. Puridade. IT. Purità, puritate, puritade. (chap. Puresa, pureses; impuresa, impureses; valensiá: purea, nedea.)

4. Puracio, s. f., purification.
Puracio de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. Purificassió de la llaga : ferida; llimpiesa.)
Purification de la plaie.

5. Purificar, v., lat. purificare, purifier.
Purifica la mia arma. Lo Payre eternal.
(chap. Purifique la meua alma o ánima. Vore l'agüelo sebeta : ting presa, ting pressa. La meua ánima té pressa. - Pedro Salinas.)

“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA". Carambelos. Ting Presa, Pedro Salinas; Luis Arrufat

Purifie la mienne âme.
Part. pas. Adonc Paul pres II barons purificatz.
(chap. Entonses Pablo, Paúl, Pol va pendre o prendre dos barons purificats. Traducsió dels Actes dels Apostols al ocsitá, antic chapurriau.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
Alors Paul prit deux hommes purifiés.
CAT. ESP. PORT. Purificar. IT. Purificare. (chap. Purificá : purifico, purifiques, purifique, purifiquem o purificam, purifiquéu o purificáu, purifiquen; purificat, purificats, purificada, purificades; yo purificaré; yo purificaría; si yo purificara; si yo tinguera una purificadora, cuánta aigua purificaría; o pixum de gorrino, purín, purins.)

6. Purificacio, Purificatio, s. f., lat. purificatio, purification.
Lo complimens de lur purificacio.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21. 
L'accomplissement de leur purification.
La purificatio de sancta Maria. Calendrier provençal.
(chap. La purificassió de Santa María.)
(N. E. Supongo que cualquier catalanoparlante, escribiente u oyente entenderá esta corta frase en provenzal, uno de los dialectos de la lengua occitana, de òc, Languedoc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo.
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo
El vocablo catalán purificació, con tilde, es el mismo que purificacio sin tilde, se encuentran palabras en textos catalanes sin tilde, y son las mismas que las occitanas. ¿Òc o no?)
La purification de sainte Marie.
CAT. Purificació. ESP. Purificación. PORT. Purificação. IT. Purificazione.
(chap. Purificassió, purificassions.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

7. Purificatiu, adj., purificatif, propre à purifier.
Es del sanc purificatiu.
Solelh... ha virtut purificativa.
(chap. Es de la sang purificatiu : purifique la sang. Lo sol … té virtut purificativa.)
Eluc. de las propr., fol. 20 et 116.
Il est du sang purificatif.
Soleil... a faculté purificative.
(chap. Purificatiu, purificatius, purificativa, purificatives.)

8. Impuritat, s. f., lat. impuritatem, impureté.
Ab infeccio et impuritat. Eluc. de las propr., fol. 133.
Avec infection et impureté.
CAT. Impuritat. ESP. Impuridad (impureza). IT. Impurità, impuritate, impuritade. (chap. Impuresa, impureses; impuridat, impuridats.)

9. Depurar, v., lat. depurare, épurer, rendre pur, clarifier. 
Vens... l' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-135.
(chap. Los vens... l'aire pestilén o pestilensial depuren; lo ven depure l'aire pestilén. Lligí Lo Decamerón en chapurriau.)
Vents... l'air pestilentiel épurent.
Part. pas. La clartat depurada.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 
La clarté épurée.
CAT. ESP. Depurar. IT. Depurare. (chap. Depurá: depuro, depures, depure, depurem o depuram, depuréu o depuráu, depuren; depurat, depurats, depurada, depurades; yo depuraré; yo depuraría; si yo depurara; si yo tinguera una depuradora, cuánta aigua depuraría. 
A Beseit fa tems que depurem les aigües residuals, fecals, pixarrades, caguerades, lo safarech, la de escurá o fregá, y tota l'aigua bruta que vullgues. Al cárcol, toll de les madrilles, abans baixabe molta gorrinada.)

10. Depuracio, s. f., dépuration, épurement.
Ayga... per accio del foc pren depuracio. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. L'aigua... per la acsió del foc se depure - pren depurassió -) 
L'eau... par action du feu prend épurement. 
CAT. Depuració. ESP. Depuración. IT. Depurazione. 
(chap. Depurassió, depurassions.)

11. Depurament, s. m., épurement, purification.
Depuro l'ayre..., dono depurament. Eluc. de las propr., fol. 38. 
Épurent l'air..., donnent épurement.
(chap. Depuren l'aire..., donen depuramén o depurassió : purifiquen.) 

12. Depuratiu, adj., dépuratif, propre à épurer.
Del ayre... depuratiu.
Depurativa... de superfluitatz d' humors.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 25.
De l'air... dépuratif.
Dépurative... de superfluités d'humeurs.
(chap. menjunje depuratiu, depuratius, beguda depurativa, herbes depuratives com lo gitam, timó, saduricha, ruda, mansanilla, ortiga, herba de san Juan, herba fechera, herba del riñó, etc.)

saduricha
13. Purgar, v., lat. purgare, purger, purifier, nettoyer.
Bona sirventa que purga be lo ostal.
Coma aquell que purga la pura farina del bren.
V. et Vert., fol. 68 et 35.
Bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Moral. Per purgar los peccatz... e per conquerre las virtutz.
Purgar lur consciencia.
(chap. Pera purgá los pecats... y pera conquistá les virtuts. Purgá la seua consiensia. Lur : llur; lurs : llurs : seu, seua, seus, seues.)
V. et Vert., fol. 66 et 33. 
Pour purger les péchés... et pour conquérir les vertus.
Purifier leur conscience.
- Terme de médecine.
El cap e 'l cors tot eisamen
Li purga fort be et adoba.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
La tête et le corps tout pareillement il lui purge fort bien et arrange.
Subst. Ab purgar o ab sagnia. Brev. d'amor, fol. 37.
(chap. En purga (sust.) o en sangría; en lo purgá o en sangría. Lligí a Pedro Saputo cuan se va fé dotó o meche.)
Avec le purger ou avec saignée.
- Polir, affiner.
La lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. La llima esmerille (esmole, pulix) y purgue lo ferro.)
La lime polit et affine le fer.
Part. pas. Aprop de mel ben escumat
E del bel oli ben purgat
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après du miel bien écumé et de belle huile bien purifiée sis gouttelettes.
- Terme de pratique.
Premeirament se deu esser purgatz d' aquel crim.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Premièrement il doit s'être purgé de ce crime.
CAT. ESP. PORT. Purgar. IT. Purgare. (chap. Purgá; porgá, cribá, ventá; purgo, purgues, purgue, purguem o purgam, purguéu o purgáu, purguen; purgat, purgats, purgada, purgades; yo purgaré; yo purgaría; si yo purgara; porgo, porgues, porgue, porguem o porgam, porguéu o porgáu, porguen; porgat, porgats, porgada, porgades; porgadora, porgadores; ventadó, ventadós; criba, cribes; aré, arés; sedás, sedassos.)

ventadó
14. Purgatori, Porguatori, s. m., lat. purgatorium, purgatoire.
Si es en purgatori, lai si purgara. Liv. de Sydrac, fol. 16. 
(chap. Si está (ell, ella) al purgatori, allí se purgará : purificará.)
S'il est en purgatoire, là il se purifiera. 
Tu intraras en porguatori.
(chap. Tú entrarás al purgatori.)
Tu entreras en purgatoire. 
Pensa d' yfern e de paradis e de purgatori.
V. et Vert., fol. 28.
Pense d'enfer et de paradis et de purgatoire.
CAT. Purgatori. ESP. PORT. IT. Purgatorio. (chap. Purgatori.)

15. Purgatori, adj., du purgatoire, qui appartient au purgatoire. 
Tres penas son: Las temporals, purgatorias et ifernals.
Brev. d'amor, fol. 108.
Trois peines sont: Les temporelles, du purgatoire et infernales.
(chap. Purgatori : purgán; purgatoris : purgans; purgatoria, purgatories.)

16. Purgatio, Purgacion, s. f., lat. purgationem, purgation, purification. Una vetz l' an prenga purgatio.
(chap. Que una vegada al añ prengue purgassió : se purgo dels pecats.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Qu'une fois l'an il prenne purgation. 
Fig. Lo don del S. Esperit, don nos parlam ayssi, complis e perfay aquesta purgatio et aquesta neteza de l'arma.
V. et Vert., fol. 83.
Le don du Saint-Esprit, dont nous parlons ici, accomplit et parfait cette purification et cette netteté de l'âme.
Dona salut et purgacion de l' arma.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 81.
Donne salut et purification de l'âme.
(N. E. Habría que comparar una Biblia provenzal con una catalana del mismo tiempo, incluso una traducción de Limoges (en verdadero lemosín) con una de Tortosa, a ver las grandes diferencias. La Biblia en valenciano de Bonifaci o Bonifacio Ferrer lamentablemente no se puede comparar, sólo la última página donde está especificado que está traducido a la lengua valenciana.)
CAT. Purgació. ESP. Purgación. PORT. Purgação. IT. Purgazione.
(chap. Purgassió, purgassions : purga, purgues.)

17. Purgament, s. m., purification.
Jorn del purgament de la Verge.
(chap. Lo día del purgamén o purificassió de la virgen, verge; pubilla.)
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Jour de la purification de la Vierge.
ANC. ESP. Purgamiento. IT. Purgamento. (chap. purgamén, purgamens.)

18. Purgador, s. m., purgatif, purgation.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers ni far sagnia. (N. E. A veces se encuentra volontiers.)
Brev. d'amor, fol. 37. 
On ne doit pas prendre purgatif volontiers ni faire saignée.
- Purgatoire.
Las penas del purgador.
Gui Folquet: Escrig trop. 
Les peines du purgatoire.
(chap. Purgadó, purgadós, purgadora, purgadores; porgadó, porgadós, porgadora, porgadores.)

19. Purgatiu, adj., lat. purgativus, purgatif, purificatif, propre à purger, propre à purifier. 
Ha virtut purgativa. Eluc. de las propr., fol. 150. 
A propriété purgative.
CAT. Purgatiu. ESP. PORT. IT. Purgativo. (chap. purgatiu, purgatius, purgativa, purgatives.)

20. Depurgar, v., lat. depurgare, purger, purifier.
Trulhat se depurga colan. Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Lo prensat (la prensada: trullat : que va al trull) se purgue colán. En efecte, antes de que lo suc de raím, mosto, o l'oli vaigue al trull, convé colál, depurál, purgál, porgál.)
Pressé il se purifie en coulant.

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


21. Espurgar, Espurjar, v., lat. expurgare, purger, purifier.
Enquera per ben espurgar,
La flor del' api faitz secar.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Encore pour bien purger, la fleur du céleri faites sécher.
Moral. Celui que s vol de pechat espurjar. Trad. de Bède, fol. 50.
Celui qui veut se purifier du péché.
Part. pas. Lendema, cant ser' espurgatz.
(chap. En son demá, cuan estará purgat : purificat : llimpio.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le lendemain, quand il sera purgé.
ANC. FR. Espurgier soi parfaitement.
Helinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
L'or ou l'argent se espurge et afine au feu.
Livre de la Loi au Sarrasin, p. 115.
(N. E. No es extraño que un libro de la ley para los sarracenos, moros, mahometanos, musulmanes se encuentre escrito o traducido en romance, provenzal, occitano, ya que esta población usaba el romance (ladino) desde siglos bien tempranos, no sólo el árabe. Pedro IV en sus Ordonacions tiene una donde especifica que a los príncipes moros hay que escribirles en romance, romans.)
CAT. Expurgar, espurgar, esporgar. ESP. PORT. Expurgar. IT. Spurgare.
(chap. Esporgá: esporgo, esporgues, esporgue, esporguem o esporgam, esporguéu o esporgáu, esporguen; esporgat, esporgats, esporgada, esporgades; yo esporgaré; yo esporgaría; si yo esporgara; si yo tinguera un serrucho en mánec llarc, cuáns olivés u oliveres esporgaría!)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

22. Espurgamen, Espurjamen, s. m., purgation, médecine, purification.
Vos li daretz espurgamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez purgation.
Fig. Lo batemens de Deu, es espurjamens de presens vida.
Trad. de Bède, fol. 68.
Le battement de Dieu, c'est purification de la présente vie.
IT. Spurgamento. (chap. Esporgamén, espurgamén, esporgamens, espurgamens; esporgamenta, esporgada; espurgamenta, espurgada.)

23. Espurgatori, s. m., purgatoire.
Si non passa per espurgatori.
Liv. de Sydrac, fol. 89.
S'il ne passe pas par purgatoire.
ANC. FR. Et toutes les armes ploroient
Qui erent en espurgatoire.
(chap. Y totes les almes (ánimes) ploraben, (per) que estaben al expurgatori o purgatori.)
Fables et cont. anc., t. III, p. 144.
CAT. Expurgatori. ESP. PORT. Expurgatorio. (chap. expurgatori :  purgatori; esporgadó, esporgadós, esporgadora, esporgadores.)

miércoles, 21 de enero de 2026

Pudit - Pulegi

Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.

La grana
D' un arbre que a nom puditz.

Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC. CAT. Pudich.


Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.

La remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris. (“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)

Abans que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.

Loc. fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t. V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT. Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés: pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)

Puigdemont ,mi objetivo es tapar la corrupción de mi partido y de nuestro padrino, Jordi Pujol, los catalanes me la sudan


2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.

Les puiols del mont Liba.

Eluc. de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E. Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los Pujols.)

Jordi Pujol, el hombre andaluz

3. Puiansa, s. f., ascendance.

Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)

4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.

En los autres elevatios et puiamens.

Leys d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig. Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol. 74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap. Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)

Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens : costa, costes, San Roc, San Roque, Beceite, Beseit

5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.

Sus li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh. Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig. Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc. Poiar en dignitat.

V. et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.

Substantiv. Tals es en gran poiar

Cui la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.

Giraud de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue, en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés. Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés en quelque dignité.

L' emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.

Folquet de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté aux plus hauts degrés.

ANC. FR. Contre mont puie le degré.

Fables et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.

Roman du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP. Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge, pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada, pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir, pujar en una puja.)

6. Empuiar, v., monter, s'élever.

Quan enpugiei sus el bar merlat.

G. Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.

7. Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.

Folquet de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne peut penser.

Es fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.

Bertrand de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le voit surmonter.

Part. pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.

Pons de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT. ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá, dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)

Puericia, Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité, bas âge.
Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.

CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)

2. Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril... en la qual intra quascu... quan laissa la popa.

Eluc. de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.

- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.

Pecatz et faytz puerils.

Eluc. de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP. PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)


Pulegi, s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)

Eluc. de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta.)

Puliol menta, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta

martes, 25 de noviembre de 2025

Porr, Poyre - Pors - Port

Porr, Poyre, s. m., lat. porrum, poireau, porreau, sorte de légume. 

Herbas agudas cum es porr, ceba.

Porr, Poyre, porrum, poireau, porreau, puerro, porro, calsots


Eluc. de las propr., fol. 31. 

Herbes piquantes comme est porreau, oignon.

- Sorte de verrue.

Per poyre o per carnada.

Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Par poireau ou par excroissance de chair. 

CAT. Porro. ESP. PORT. Puerro. IT. Porro. (chap. Porro, porros : verdura; tamé són porros los de fumá, que li agraden mol a Manel Riu Fillat.)

2. Porrat, s. m., porreau.

La carga de cebat e de porrat, tres deners.

(chap. La cárrega de sebes y de porros, tres dinés.)

Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17. 

La charge d'oignons et de porreaux, trois deniers.

3. Perezin, adj., porrosin, qui tient du porreau.

Colra perezina, verda en color, et amara en sabor, et aguda cum la herba don pren son nom, dita porr o marrubium.

Eluc. de las propr., fol. 31.

Bile porrosine, verte en couleur, amère en saveur, et piquante comme l'herbe dont elle prend son nom, dite porreau ou marrube.


Pors, s. m., lat. porus, pore, ouverture imperceptible dans la peau de l'animal par où se fait la transpiration. 

Frejor es... dels pors del corrs restrictiva. 

Per razo de la apercio... dels pors.

(chap. Per raó de la apertura... dels poros.)

Eluc. de las propr., fol. 25 et 74. 

La froidure est... des pores du corps restrictive. 

Par raison de l'ouverture... des pores.

CAT. ESP. PORT. IT. Poro. (chap. Poro, poros; poret, porets; NO porret, porrets, de porro, porros.)

2. Poros, adj., lat. porosus, poreux. 

Fust es poros, et recuelh dins sa porozitat ayre qui 'l soste sobre l' ayga.

(chap. La fusta es porosa, y ressibix adins de la seua porosidat l'aire que la sosté sobre (damún de) l'aigua (: la fa flotá))

Ha semblansa d' esponja, es poroza e cavernosa (plena de forats).

(chap. S'assemelle (s'apareix) a la esponja, es porosa y cavernosa.)  

Eluc. de las propr., fol. 197 et 135.

Bois est poreux, et reçoit dans sa porosité l'air qui le soutient sur l'eau.

A ressemblance d'éponge, elle est poreuse et creuse.

CAT. Poros. ESP. PORT. IT. Poroso. (chap. Porós, porosos, porosa, poroses.)

3. Porozitat, s. f., lat. porositatem, porosité.

La porozitat de la pel. 

(chap. La porosidat de la pell.)

Per razo de la granda porozitat.

(chap. Per raó de la gran porosidat.)

Eluc. de las propr., fol. 65 et 25. 

La porosité de la peau. 

Par raison de la grande porosité.

CAT. Porositat. ESP. Porosidad. PORT. Porosidade. IT. Porosità, porositate, porositade. (chap. Porosidat, porosidats.)


Port, s. m., lat. portus, port.

Las naus yssiron del port.

(chap. Les naves (los barcos) van eixí (issí, ixí, eissí) del port.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21.

Les navires sortirent du port.

Port, portus, ports, Delta, Ebro, Ebre, Port fangós

Que nos trameta a port, e nos e nostra nau.

V. de S. Honorat. 

Qu'il nous transmette à port, et nous et notre navire.

Fig. Chansos, al port d' alegratge 

On pretz e valor s' aten, 

Al rey que sap et enten 

M' iras en Arago dire.

Pierre Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

Chanson, au port d'allégresse où mérite et valeur aspire, au roi qui sait et entend tu m'iras en Aragon dire.

Loc. Coma aquells que son tempestat el mar deziron venir a bon port.

V. et Vert., fol. 33. 

Comme ceux qui sont agités par la tempête en mer désirent venir à bon port. 

Fig. Quar si ns vols a bon port traire.

Pierre de Corbiac: Domna dels. 

Car si tu nous veux conduire à bon port. 

Peritz soi si non venc al port.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je suis mort si je ne viens au port. 

Abans que trigue gaire 

Venretz a mal port.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Avant qu'il tarde guères vous viendrez à mauvais port.

Per que fay mestiers que endresse sa vela a port de salut... ab ven ferven d'amor. V. et Vert., fol. 72. 

C'est pourquoi il est besoin qu'il dirige sa voile vers port de salut... 

avec vent fervent d'amour.

Prov. Prop del port periss soven la nau que es passada segura per auta mar. V. et Vert., fol. 72. 

Près du port périt souvent le navire qui a passé sûr à travers la haute mer. 

CAT. Port. ESP. Puerte (Puerto). PORT. IT. Porto. (chap. Port, ports; portet, portets; vore portell, portells, Portellada.)

Un portell a un marge, desportellat, paret desportellada.


La Portellada, ayuntamiento, city hall, town hall, Rathaus