Mostrando las entradas para la consulta grillat Fillat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta grillat Fillat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de agosto de 2024

Onix - Oratori

 

Onix, s. f., lat. onyx, onyx, sorte de pierre précieuse.

Onix es peyra. Eluc. de las propr., fol. 190.

Onyx est pierre.

CAT. Oniquel. ESP. Onique (ónix, ónice). PORT. Onix. IT. Onice.

(chap. Ónix.)

Ónix, onix, onyx, onique, ónice, oniquel


Onocrotali, s. m., lat. onocrotalus, butor, sorte d'oiseau aquatique.

Onocrotali es auzel ab dos ventres, un per reculhir vianda, et autre per digerir. Eluc. de las propr., fol. 147.

Le butor est oiseau avec deux ventres, un pour recueillir la nourriture, et l'autre pour digérer. 

ESP. (pelícanoalcatraz) PORT. Onocrótalo.


Onomothopeya, Omothopeia, s. f., lat. onomatopaeia, onomatopée. Onomothopeya es una figura que s fay can la dictios pren votz del so.

Prozopopeya... e omothopeia. 

Leys d'amors, fol. 132 et 143. 

L' onomatopée est une figure qui se fait quand le mot prend voix du son.

Prosopopée... et onomatopée.

(ESP. Chap. Onomatopeya.)


Onsa, s. f., lat. uncia, once, sorte de poids.

Mil onsas d'aur ben aya.

G. Figueiras: Un nou. 

Que j'aye bien mille onces d'or.

- Phalange du doigt.

Per las onsas dels detz tot en brevadamens 

Poiria comtar d'un rei totz los despensamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Par les phalanges des doigts tout brièvement je pourrais compter toutes les dépenses d'un roi.

- Division du temps.

Momens en XII partz partitz;

Quascuna partz onsa se ditz.

Brev. d'amor, fol. 43.

Moment divisé en douze parties; chaque partie once se dit. 

CAT. Unsa. ESP. Onza. PORT. Onça. IT. Oncia. (chap. Onsa, onses: tipo de pes. Onsa, onses, femella y femelles de onso, onsos : animal, latín ursus (ESP. Oso.)

Desperten onso pardo hivernán cova dona Beseit


Ont, Hon, On, o, adv., lat. unde, où. 

Quan me dis: ont anaria?

B. de Ventadour: En abril. 

Quand elle me dit: Où irais-je? 

Dix K.: Veyaz hon sera elh monestier. Philomena. 

Dit Charles: Voyez où sera le monastère.

Lo mas o intra ins es en gran claritat. Poëme sur Boèce.

La demeure où elle entre dedans est en grande clarté.

CAT. On. ANC. ESP. (MOD. Donde) PORT. IT. Onde. (chap. Aon, aón?)

Adv. comp. On mais n' a, plus l' en cove.

Giraud le Roux: Auiatz la.

Où davantage elle en a, plus il lui en convient.

Mais vos am on plus me desesper.

Arnaud de Marueil: Si m destrenh.

Je vous aime davantage où plus je me désespère.

Ni sai d' on ven ni on van.

Pons d'Ortafas: Si ai perdut.

Ni je ne sais d'où je viens ni où je vais.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

D' on nais e don soste.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Qui désire prouesse est fou s'il ne considère d'où elle naît et de quoi elle se soutient.

Es vos en tal razon mes

D' on ieu issirai.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert. 

Vous vous êtes engagé dans matière d'où je sortirai.

Pois d'amor no m cal,

No sai d' on ni de que chan.

Folquet de Marseille: Chantars. 

Depuis que je ne me soucie d'amour, je ne sais d'où ni de quoi je chante.

Lai on Amors vol renhar, 

Razos non pot contrastar.

Aimar de Rocaficha: No m lau. 

Là où Amour veut régner, raison ne peut résister.

Vau lai o 'l cors mi mena.

Bertrand de Born: Cazut sui. 

Je vais là où le coeur me mène.

Ieu vauc m' en lai a selui 

On merce claman pellegrin. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où les pélerins crient merci.

Layssatz un trauc per on puisqua intrar. Philomena. 

Laissez un trou par où puisse entrer.

Ans es pus ferms on qu' ieu an ni m' estia.

Pierre d'Auvergne: Ab lial cor. 

Au contraire il est plus ferme où que j'aille et je sois.

ANC. FR. D' ont estes-vous? Je sui d'Artois. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 363. 

E fu mis là d' unt il chaï. Roman de Rou, v. 5627.

Responds-moi, d' ond es-tu? Rabelais, liv. II, ch. 6.

On demandoit un jour d' ont ceste coustume avoit pris son commencement. Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 337.

ANC. ESP. Al tercer dia d' on yxo y es tornado.

Poema del Cid, v. 946.

ESP. MOD. De onde (de dónde). PORT. IT. Donde. (chap. De aón.)

2. Don, pron. rel. indét., lat. de unde, dont, de qui, de quoi.

De domna ab bellas faichos

Don tot lo mons es enveios.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.

De dame avec belles manières dont tout le monde est désireux.

Don chantarem ieu ni 'l coms de Proensa?

Pujols: Si 'l mal. 

De quoi chanterons-nous moi et le comte de Provence?

Amic a don no s partria. 

T. de G. Faidit et d'Hugues de La Bachelerie: N Uc.

Elle a ami de qui elle ne se séparerait pas. 

ANC. FR. Cent paroles a fait acroire

Dont il n' i avoit nule voire. 

Roman du Renart, Gloss. sur Joinville.


Onzen, Honzen, Onze, adj. num., lat. undecimus, onzième.

Venc l' onzen jor.

Pierre d'Auvergne: Lauzat sia. 

Vint le onzième jour.

Al honzen jorn sorzeran. Fragment de trad. de la Passion. 

Au onzième jour ils ressusciteront.

Epacta onzena. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160. 

Épacte onzième.

L' onzes es Guiraudetz lo Ros,

Que sol viure d'autrui cansos.

Le moine de Montaudon: Pus Peire.

Le onzième est Giraudet le Roux, qui a coutume de vivre de chansons d'autrui. 

CAT. Onsé. ESP. Onceno (undécimo). PORT. Onzeno. IT. Undecimo.

(chap. Undéssim, onsé; número onse, 11.)

samaruc, teatre, ONCE


Opinio, Opinion, s. f., lat. opinionem, opinion, avis. 

Cazon en errors et en falsas opinios contra la fe. V. et Vert., fol. 26. Tombent en erreurs et en fausses opinions contre la foi.

El era d' opinion que mandessen lors amics.

Chronique des Albigeois, p. 5.

Il était d' avis qu'ils mandassent leurs amis.

CAT. Opinió. ESP. Opinión. PORT. Opinião. IT. Opinione.

(chap. Opinió, opinions.)

2. Opinar, v., lat. opinare, opiner.

Part. pas. Lo dit evesque avia dit et opinat.

Chronique des Albigeois, p. 56.

Ledit évêque avait dit et opiné.

CAT. ESP. PORT. Opinar. IT. Opinare.

(chap. Opiná: opino, opines, opine, opinem u opinam, opinéu u opináu, opinen; opinat, opinats, opinada, opinades.)


Opion, s. m., lat. opium, opium.

Papaver... del qual distilla suc, dit pels phizicias, opion.

(chap. Roellaruella (ababolamapola)... de la cual destile suc, dit pels fisics o meches, opio.)

Eluc. de las propr., fol. 218.

Pavot... duquel découle suc, dit par les physiciens, opium.

CAT. Opi. ESP. PORT. (chap.) Opio. IT. Oppio.

ababol, rosella, roella, ruella, amapola


Opportun, adj., lat. opportunus, opportun.

Consentir letras opportunas. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

Consentir lettres opportunes.

CAT. Oportú. ESP. Oportuno. PORT. IT. Opportuno.

(chap. Oportú, oportuns, oportuna, oportunes.)

2. Opportunitat, s. f., lat. opportunitatem (oportunitatem), opportunité.

Si avia loc ni temps ni opportunitat. Les X Commandements de Dieu.

S'il y avait lieu et temps et opportunité.

CAT. Oportunitat. ESP. Oportunidad. PORT. Opportunidade. 

IT. Opportunità, opportunitate, opportunitade. 

(chap. Oportunidatoportunidats.)


Ops, Obs, s. m., lat. opus, besoin, utilité, secours, aide, appui. Ensenhamens e pretz e cortezia 

Trobon en vos lurs obs e lur vianda.

Arnaud de Marueil: Aissi com cel.

Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur aide et leur nourriture.

Loc. Ja non es obs foc i ssia alumaz. Poëme sur Boèce. 

Jamais il n'est besoin que feu y soit allumé.

Mot l' es ops, sapcha sofrir,

Qui vol a gran honor venir.

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Moult lui est besoin qu'il sache souffrir, qui veut parvenir à grand honneur.

Ades m'agra ops, sitot s' es bos, 

Mos chans fos mielhers que non es.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

Incessamment il me serait besoin, bien qu'il soit bon, que mon chant fût meilleur qu'il n'est. 

Ops m' auria us ans entiers.

B. de Ventadour: Pels dols chant. 

M' aurait besoin un an entier.

A mos ops chant et a mos ops flaviol,

Car hom, mas eu, non enten mon lati.

P. Cardinal: Las amairitz. 

Pour mon besoin je chante et pour mon besoin je flageole, car homme, excepté moi, n'entend mon langage.

Si tot no 'l say a mos ops retenir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Quoique je ne le sais retenir à mes besoins. 

Al vostre ops n' ai eu vergoigna.

Bertrand de Born: Seingner En coms. 

Pour le votre besoin, j'en ai vergogne. 

Cre 

Qu' ad ops de leis me fe Deus. 

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no. 

Je crois que Dieu me fit pour le besoin d'elle.

Parlar per ops e quan n' es ops calhars. 

Raimond de Miraval: Dels quatre. 

Parler par besoin et, quand il en est besoin, se taire.

ANC. FR. Dure Atropos à ops l' a faict soubmettre 

Pour luy descripre en lay, ballade, ou mettre 

Quelques secrets des infernaux palus.

J.. Marot, t. V, p. 388.

ANC. CAT. Ops. 

ANC. ESP. Bien los mandó servir de quanto huebos han. 

Bien casariemos con sus fijas pora huebos de pró.

Poema del Cid, v. 1887 et 1383.

IT. Uopo. (chap. falta, utilidat, socorro, ajuda, apoyo).


Optatiu, Obtatiu, s. m., lat. optativus, optatif.

L' optatiu conoysh hom, can desira cauza presen, passada o endevenidoyra. Leys d'amors, fol. 75. 

On connaît l'optatif, quand on désire chose présente, passée ou à venir. Obtatius es aquel, quar desira. Gramm. provençal. 

Celui-là c'est l' optatif, car il désire.

CAT. Optatiu. ESP. PORT. Optativo. IT. Ottativo.

(chap. Optatiu, optatius, optativa, optatives; que se pot triá entre al menos dos coses, per ejemple, les assignatures.)

Optic, Obtic, adj., lat. opticus, optique.

Un nervi en la anothomia apelat optic. Eluc. de las propr., fol. 14. 

Un nerf en l'anatomie appelé optique.

CAT. Optic. ESP. (óptico) PORT. Optico. IT. Ottico.

(chap. Óptic, optics, óptica, óptiques : del ull, dels ulls; nervi óptic.)


Option, s. f., lat. optionem, option. 

Lo senhor... a option. Fors de Béarn, p. 1086. 

Le seigneur... a option.

CAT. Opció. ESP. Opción. PORT. Opção. (chap. Opsió, opsions.)


Opulencia, s. f., lat. opulentia, opulence.

La terra es apelada Ops, per razo de sa opulencia. (Orbe)

Eluc. de las propr., fol. 114. 

La terre est appelée Ops, par raison de son opulence.

CAT. ESP. PORT. Opulencia. IT. Opulenza. 

(chap. Opulensia, opulensies; opulén, opulens, opulenta, opulentes. 

Ña un vi rumano que se diu opulent. Se pot trobá al Aldi. Ix un home gort, fart, opulén, que se vol minjá una vaca, s' apareix a Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Ña un vi rumano que se diu opulent. Se pot trobá al Aldi. Ix un home gort, fart, opulén, que se vol minjá una vaca, s' apareix a Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma de Calaseit.


Orar, v., lat. orare, prier, intercéder, supplier.

Ieu vos or entre mos bratz,

Que no i sai far autr' orazon.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Je vous prie entre mes bras, vu que je n'y sais faire autre prière.

Davant l'autar de Nostra Dona orar. Philomena. 

Prier devant l'autel de Notre-Dame. 

Orar devem de cor non pas de lavras. Trad. de Bède, fol. 27.

(chap. Orá (resá) debem de cor, no de (en los) labios.)

Nous devons prier de coeur non pas de lèvres. 

Part. pas. Si anc s'averet oratz

Dieus! aquest me si' autreiatz. 

Guillaume de Berguedan: Mais volgra. 

Si oncques Dieu se reconnut adoré! que celui-ci me soit octroyé.

ANC. FR. Li oratoires... c'est que en i doit orer. 

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 138. 

Au main vont au moustier orer. Roman du Renart, t. IV, p. 245.

Quant Richart leva al jur cler, 

A Saint-Oen ala urer. 

Roman de Rou, v. 5641. 

Devant la Virge aloit orant. Fables et cont. anc., t. 1, p. 273. 

CAT. ESP. PORT. Orar. IT. Orare. (chap. Orá, resá: oro, ores, ore, orem u oram, oréu u oráu, oren; orat, orats, orada, orades; orat : loco deu vindre de oratge, orache, allunat, grillat com Manel Riu Fillat.)

2. Oratio, Oraso, Oration, Orazon, s. f., lat. orationem, oraison, prière.

La oratio del pater noster passa totas autras oratios. V. et Vert. fol. 38. La prière du pater noster passe toutes autres prières.

Tres jorns en orazon estet. 

Com deiam servir Dieu, e far orations. 

V. de S. Honorat. 

Resta trois jours en oraison.

Comment nous devions servir Dieu, et faire des oraisons.

CAT. Oració. ESP. Oración. PORT. Oração. IT. Orazione.

3. Orador, s. m., lat. orator, orateur, prédicateur.

Dieus regarda lo cor del orador plus que las paraulas. 

Trad. de Bède, fol. 27.

Dieu considère le coeur du prédicateur plus que les paroles.

CAT. ESP. PORT. Orador. IT. Oratore. (chap. Oradó, oradós, oradora, oradores; resadó, resadós, resadora, resadores.)

- Oratoire, chapelle.

Intra en l' orador … Justa l' orador 1 fontaina avia. 

V. de Sainte Magdelaine. 

Entre dans l' oratoire.... Près de l'oratoire il y avait une fontaine.

Quant es en gleiza, ho denant orador.

R. Jordan: No puesc.

Quand il est en église, ou devant oratoire.

4. Oratori, s. m., lat. oratorium, oratoire. 

D' enfra son oratori un jorn li appareys. V. de S. Honorat. 

Du fond de son oratoire lui apparaît un jour. 

En l' oratori no sia facha autra obra..., mas orasos.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 26. 

En l' oratoire ne soit faite autre oeuvre..., excepté oraison. 

CAT. Oratori. ESP. PORT. IT. Oratorio. 

(chap. Oratori, oratoris: capella, capelles, capelletacapelletesreclinatori, reclinatoris.) 

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

jueves, 9 de mayo de 2024

Lexique roman; Lumtar, Lumdar, Lhumdar, Luntar, Lundar - Dilus, Diluns


Lumtar, Lumdar, Lhumdar, Luntar, Lundar, s. m., seuil, demeure.

Sus en lo lumtar son cazutz. V. de S. Honorat.

Sus en le seuil sont tombés.

Coma el desires vizitar los sanhs lhumdars dels apostols.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 106.

Comme il (desirât) désirât visiter les saintes demeures des apôtres.

Onhes en los luntars de las portas. Hist. abr. de la Bible, fol. 28.

Oignez-en les seuils des portes.

Claus e porta e lundar. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Clef et porte et seuil.

ANC. ESP. Lumbral (MOD. Umbral VS dintel). PORT. Lumiar. (chap. Llindá, llindás.)


Luna, Lhuna, s. f., lat. luna, lune.

En cela ora ve lo clipses de la lhuna; quar la lhuna non ren clardat mas del solelh, que fer la lhuna, e lhi fai redre clardat.

Liv. de Sydrac, fol. 51 et 52.

En cette heure vient l'éclipse de la lune; car la lune ne rend clarté excepté du soleil, qui frappe la lune, et lui fait rendre clarté.

Atressi creys cum la luna es creyssens.

Richard de Barbezieux: Lo nous mes.

Ainsi il croît comme la lune est croissante. 

Un cantel

De la luna.

Guillaume de Mur: Al avinen. 

Un quartier de la lune. 

CAT. Lluna. ESP. Luna. PORT. Lua. IT. Luna. (chap. Lluna, llunes; lluneta, llunetes; v. alluná, allunás; lo poder gravitatori de la lluna afecte al aigua, marea, y al servell : allunat com Manel Riu Fillat, allunats com los catalanistes, allunada com Carmen Junyent (QEPD), allunades com les dones de la huelga de Valderrobres: grillat, grillats, grillada, grillades; lunátic, lunatics, lunática, lunátiques o llunátic, llunatics, llunática, llunátiques.)

2. Lunamen, s. m., lunaison.

De CCC e de XXX e de V lunamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De trois cents et de trente et de cinq lunaisons. 

ANC. CAT. Lunament. IT. Lunamento.

3. Lunacio, Lunaso, s. f., lunaison. 

Apelam una lunacio mes lunar. Eluc. de las propr., fol. 124. 

Nous appelons une lunaison mois lunaire. 

Es lunasos complida. Brev. d'amor, fol. 33. 

La lunaison est accomplie. 

CAT. Llunacio (llunació). ESP. Lunación. PORT. Lunação. IT. Lunazione.

(chap. La lunassió es una volta completa de la lluna, 28 díes, un mes lluná o lunar.)

4. Lunar, adj., lat. lunaris, lunaire. 

Us mes... lunars.

Brev. d'amor, fol. 46. 

Un mois... lunaire.

Alcunas vetz apelam an lunar aquel espazi qui ha XII lunacios.

Eluc. de las propr., fol. 122. 

Aucunes fois nous appelons an lunaire cet espace qui a douze lunaisons. De figura lunar. Trad. d'Albucasis, fol. 14. 

De forme lunaire.

CAT. ESP. PORT. Lunar. IT. Lunare. (chap. Lunar o lluná.)

5. Lunatic, adj., lat. lunaticus, lunatique.

Lunatic, adj., lat. lunaticus, lunatique.

A lhi un sieu filh presentat 

Lunatic et endemoniat.

Brev. d'amor, fol. 158. 

Lui a présenté un sien fils lunatique et démoniaque.

Substantiv. Com vezem dels lunaticx et dels epilenticx.

(chap. Com veém dels lunatics y dels epileptics.)

Eluc. de las propr., fol. 117.

Comme nous voyons des lunatiques et des épileptiques.

CAT. Lunatic. ESP. (lunático) PORT. IT. Lunatico. (chap. lunátic, lunatics, lunática, lunátiques o llunátic, llunatics, llunáticallunátiques.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

6. Lus, Luns, s. m., lundi.

Pueis fe lo lus e 'l mars e 'l mercres eissamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Puis il fit le lundi et le mardi et le mercredi également.

Lus e dimartz, mati e ser.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

Lundi et mardi, matin et soir.

7. Dilus, Diluns, s. m., lundi.

No y guart dilus, ni dimartz, 

Ni setmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.

Voyez dia.

jueves, 28 de marzo de 2024

Lexique roman; Gavaingnar, Gavanhar - Regazerdonar, Reguizardonar


Gavaingnar, Gavanhar, v., miner, ronger, affaiblir, nuire.

Pus no t puesc destruir e gavanhar.

Mathieu de Querci: Tant suy.

Puisque je ne te peux détruire ni affaiblir.

Dic vos que re no y gavanha.

Amanieu des Escas: A vos qu' ieu. 

Je vous dis que rien n'y affaiblit.

No s bayssa ni s gavanha.

Raimond de Miraval: Tot quan. 

Ne s'abaisse ni s'affaiblit.

Fig. Qu'ieu pueis senta tant est mal que m gavanha.

G. Riquier: Aisi com selh.

Que puis je sente tant ce mal qui me mine.

Om ja m di ni m' enseigna

Qu' aissi m gavaing.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

Incessamment on me dit et m'enseigne qu'ainsi je me mine.


Gavina, s. f., lat. gavia, mouette. 

Dins las isllas, de las gaudinas

Yeysson aucels que han nom gavinas.

V. de S. Honorat.

Dans les îles, des bois sortent oiseaux qui ont nom mouettes. 

CAT. Gavina. ESP. Gaviota. PORT. Gaivota. (chap. Gaviota, gaviotes. Alemán Möwe, inglés Seagull.)

2. Gavanh, s. m., du lat. gavia, goëland (Goéland est un nom vernaculaire ambigu désignant les espèces d'oiseaux marins de la famille des laridés appartenant au genre Larus ainsi que d'autres...)

D' albanel, de gavanh, d'autres auzels ferens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De hobereau, do goëland, d'autres oiseaux carnassiers.

ESP. Gavia. PORT. Gaivão. IT. Gabbiano.

Gavanh, gavia, Gaivão Gabbiano

Gaymentar, Guaimentar, Gasmentar, v., se lamenter, se tourmenter, gémir.

La lenga d'Oc en devra sospirar,

E Proenzals planher et gaymentar.

(chap. La llengua d'Oc ne deurá suspirá, y los provensals plorá y lamentá; gañolá.)

Poëme sur la mort de Robert, roi de Naples. 

La langue d'Oc en devra soupirer, et Provençaux pleurer et se lamenter.

Per so no s guaimenta

Mos cors.

P. Rogiers: Tan no plou.

Pour cela mon coeur ne se tourmente pas.

Mot plorero e gasmenteron las donas.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.

Moult pleurèrent les dames et se lamentèrent.

ANC. FR. Brief, à ouyr leur resverie,

Comment l'une l'autre guermente, 

S'estoit une droicte faerie.

Coquillart, p. 106.

De chantz plaisans ne fault plus guermenter, 

Mais en douleurs vous expérimenter. 

Cretin, p. 43. 

Pensant qu'ils se guementassent de quelcque larron, meurtrier ou sacrilége.

Rabelais, liv. IV, ch. 48.

Fort je me garmentoye

Et souvent lamentoye.

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 65.

ANC. CAT. Guaymentar.

2. Gayment, s. m., gémissement, lamentation, deuil.

Loc. Menar gran gayment.

Lo Desprezi del mont. (Despreczi)

Mener grand deuil. 

Que ploron e menon gaimen. V. de S. Énimie, fol. 21.

Qui pleurent et mènent deuil.

3. Gaimentamen, s. m., gémissement, lamentation.

Per plors et per gaimentamens de penedensa. Trad. de Bède, fol. 11.

Par pleurs et par gémissements de pénitence.

4. Esgaimentar, Esgamentar, v., gémir, se lamenter.

Qui vezia las donas esgaymentar... no s podian tener de plorar.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.

Qui voyait les dames gémir... ne se pouvaient tenir de pleurer.

Dis: Mayre, laissa 'l plorar 

E 'l doler e l' esgamentar.

(chap. Va di: Mare, dixa lo plorá y lo doldre y lo gemegá o gemecá.)

Passio de Maria.

Dit: Mère, laisse le pleurer et le douloir et le gémir.

Lexique roman; Esperit – Sospirar

Planhian e esgaymentavo fort. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17.

Se plaignaient et gémissaient fort.

5. Desguaimentar, v., gémir, se lamenter.

Fort si playn e si desguaimenta.

Aissi si desguaymenta Venanzis cascun dia. V. de S. Honorat.

(chap. Aixina se lamente Venancio cada día; gañole, plore, gemegue o gemeque.)

Fort se plaint et se lamente.

Ainsi se lamente Venance chaque jour.


Gayna, s. f., lat. vagina, gaîne.

Dieus comandet a sant Peyre qu' el tornes son cotel en la gayna.

(chap. Deu li va maná a San Pere que tornare son gaviñet a la vaina.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 91.

Dieu commanda à saint Pierre qu'il remit son couteau en la gaîne.

Torna ton cotel en la gayna.

(chap. Torna ton gaviñet a la vaina.)

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 26. 

Remets ton couteau dans la gaîne.

IT. Guaina. ESP. Vaina. (chap. Vaina, vaines; v. desenvainá, envainá.)


Gayssar, v., drageonner, pousser, croître.

Fig. Malvestatz el mon tan gayssa,

Per que patz de nos s' avanta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc. 

Méchanceté croît tant dans le monde, c'est pourquoi la paix s'éloigne de nous.

(chap. Grillá, traure grill, grills, com les pataques, les sebes y un sebollot de Penarroija que está tan grillat com lo seu amic Manel Riu Fillat. Los dos són víctimes del tomàtic.)


Gazal, adj., bavard.

Diray vos que fort me tira 

Vielha gazals. 

Le Moine de Montaudon: Mot m' enueya.

Je vous dirai que me déplaît fort vieille bavarde.

2. Gazalhar, v., bavarder, hâbler.

Ans que plus se gazalh. 

Giraud de Borneil: Joys e chans. 

Avant que se bavarde davantage. 

Part. prés. Gilos que s fan baut, guazalhan, 

Meton nostras molhers en joc. 

Marcabrus: A l' alena del. 

Jaloux qui se font gais, en bavardant, mettent nos femmes en jeu.

3. Gasar, v., bavarder, babiller.

Prenes aquel vilan, anas lo estacar

Per pes, per mans, qu' el non puesca movre ni gasar.

Chronique d'Arles. 

Prenez ce vilain, allez l' attacher par les pieds, par les mains, qu'il ne puisse mouvoir ni bavarder.


Gazanh, Guazanh, Gazainh, Guazaing, Gaanh, Gaaing, s. m., gain, profit, 

bénéfice.

Lo perdr' er granz, e 'l gazainhz er sobriers.

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Le perdre sera grand, et le gain sera supérieur.

Ieu am mais...

Sofrir un honrat damnatge,

Que far guazanh on ieu honratz non fos.

Arnaud de Marueil: Us guays amoros.

J'aime mieux... souffrir un honoré dommage, que faire profit où je ne fusse pas honoré.

Qui a tort guereia trop longamen, 

A tart ve lo gaanh, e per soven.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43. 

Qui à tort guerroie très longuement, sur le tard voit le gain, et perd souvent. 

Fig. Quar conosc qu'en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor.

Giraud le Roux: A ley de bon. 

Car je connais qu'en fol gain m'ont mis mes yeux traîtres.

Loc. Car qui cuia gazaing traire,

Non es fort bons dompneiaire. 

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui pense tirer gain, n'est pas fort bon galant. 

Cyst auran guazanh ifernau.

Marcabrus: Pus mos. 

Celles-ci auront gain infernal. 

Per cobezeza de gazanh temporal. V. et Vert., fol. 76.

Par convoitise de gain temporel. 

Prov. Gaains en archa es dans en cosciencia. Trad. de Bède, fol. 80.

(chap. Lo guañ al arca es mal a la consiensia.)

Gain en coffre est dommage en conscience.

- Intérêt. 

Quan n' ac tot trait, lo gasaing e 'l capdal.

V. de P. Pelissier. 

Quand il en eut tout tiré, l' intérêt et le capital. 

En aisso pert lo gazaing e 'l capdal. 

Reforsat de Forcalquier: En aquest. 

En cela perd l' intérêt et le capital. 

ANC. FR. Que tuit cil qui armes porroient porter alassent après lui au gaaing. 

C. de G. de Tyr. Martenne, A. C, t. V, col. 598. 

Ainsi fu departi le gaienz de Constantinoble. Villehardouin, p. 91.

ANC. CAT. Gazagn, guadagn. CAT. MOD. Guany. ANC. ESP. Gano.

PORT. Ganho. IT. Guadagno. (chap. Guañ, guañs; ganansia, ganansies; benefissi, benefissis; profit, profits.)

2. Gazalha, s. f., gain, profit, bénéfice.

Auretz aital guazalha,

Que vos dara palafre.

Cercamons: Car vei.

Vous aurez tel profit, qu'il vous donnera palefroi.

Rica gazalha.

Gavaudan le Vieux: Aras quan. 

Riche bénéfice.

3. Gazanha, s. f., gain, profit.

Anc hom d' amar non fetz gensor gazanha.

Peyrols: Si be m sui.

Oncques d'aimer on ne fit plus beau gain. 

ANC. FR. Ne por gaaigne ne por perte... 

Mès il ne puet de sa gaaingne 

Soffisamment vivre sor terre.

Roman de la Rose, v. 8714 et 11660.

IT. Guadagna. (N. E. Guadaña en castellano es la dalla, el dalle, herramienta que lleva la muerte, pero que ha dado la vida a infinidad de gente.)

4. Gazanhatge, s. m., gain, profit.

Doncx be fa tot hom gran gazanhatge

Qu' el retenga per amic.

R. Gaucelm de Beziers: A Dieu.

Ainsi bien fait tout homme grand profit qu'il le retienne pour ami.

ANC. FR. Esperans qu' audit lieu de Paris trouveroient bon gaignage.

Monstrelet, t. I, fol. 264.

5. Gazanhament, s. m., profit, bénéfice. 

Aquest gazanhament fo fag en la sala, a Montalban.

Tit. de 1203. Arch. du Roy., J. 304.

Ce profit fut fait dans la salle, à Montauban.

6. Guazan, s. m., vassal.

Li guazan si son acordat 

Entr' elhs, e ves lui revelat.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Les vassaux se sont accordés entr'eux, et rebellés contre lui.

7. Guasandor, s. m., cultivateur, exploitateur.

Laboradors e guasandors de teras. L'Arbre de Batalhas, fol. 211.

(chap. Llauradós y explotadós de terres.)

Laboureurs et exploitateurs de terres.

8. Guazanhador, s. m., pillard, pilleur, maraudeur.

Pessa en qual terrador

Emblaran siey guazanhador.

P. Cardinal: D' Esteve de. 

Pense en quel territoire voleront ses pillards. 

CAT. Guanyador. ESP. Ganador. PORT. Ganhador. IT. Guadagnatore.

(chap. Guañadó, guañadós, guañadora, guañadores.)

9. Guaignar, s. m., pillard, avide de gain.

Aquest plah deu cerchar lo plus guaignars. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.

Doit rechercher ce plaid le plus avide de gain.

10. Gazanhable, adj., profitable, productif, de bonne venue.

L' efas que y nayssera er gazanhable. V. et Vert., fol. 76.

L'enfant qui y naîtra sera de bonne venue. 

IT. Guagnabile.

11. Gazanhar, Gazagnar, Guazanhar, Gasaingnar, Gaaniar, v., gagner.

Tot so qu'el gasaingnava dava a sos paubres parens.

V. de Giraud de Borneil.

Donnait à ses pauvres parents tout ce qu'il gagnait.

Anc no guazanhei tant en re, 

Cum quan perdey m'amia.

P. Cardinal: Ben tenh per. 

Oncques je ne gagnai tant en rien, comme quand je perdis mon amie. Fig. Ja ab vos no gazanh be per mal.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Jamais avec vous ne gagne bien pour mal.

Venian de randon

En l' islla de Lerins gazagnar lo perdon. 

V. de S. Honorat.

Venaient avec hâte en l'île de Lerins gagner le pardon.

Loc. Ben sai guazanhar mon pa 

En totz mercatz. 

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Je sais bien gagner mon pain en tous marchés.

Prov. Quar leu despen qui de leu o gazan. 

G. Faidit: Moutas. 

Car légèrement dépense qui facilement le gagne.

Asaz val mais guazanhar en argen

Que perdre en aur, segon mon escien.

Aimeri de Peguilain: En greu pantais.

Beaucoup plus vaut gagner en argent que perdre en or, selon mon escient.

- Acquérir.

Saup gazanhar amics et amigas.

V. de Raimond de Miraval. 

Sut gagner amis et amies.

- Obtenir, remporter un avantage.

En Deu n'ai fianza,

D' on gazagnarem

Sobre sels de Fransa.

Tomiers: De chantar. 

En Dieu j'en ai confiance, d'où nous gagnerons sur ceux de France.

- Avancer, faire du chemin.

Quavalgan a Barssalona, e aqui, gazaynnem pueys a Lerida. Philomena.

Chevauchant vers Barcelonne, et là, nous gagnâmes puis vers Lérida. Part. pas. Qu'els grans plazers d'amor

Aia totz guazanhatz.

Giraud de Calanson: El mon non. 

Qui ait gagné tous les grands plaisirs d'amour.

- Fertilisé, exploité.

Si cum profeitunt li espes semenat en la bona terra e gaaniada.

Trad. de Bède, fol. 62.

Ainsi comme profitent les semés épais en la terre bonne et fertilisée. ANC. FR. Loiaument lor pain gaaignent.

Roman de la Rose, v. 5075. 

ANC. CAT. Gazagnar, guadagnar. CAT. MOD. Guanyar. ESP. Ganar. 

PORT. Ganhar. IT. Guadagnare. (chap. guañá: guaño, guañes, guañe, guañem o guañam, guañéu o guañáu, guañen; guañat, guañats, guañada, guañades.)

12. Guazardon, Guizardon, Guizerdon, Guierdon, s. m., guerdon, récompense, profit. 

Coms de Tolza, mal guazardon aten 

Selh que vos sier, d'on vey qu'es grans dolors, 

Quar de servir tanh qualque guazardos.

Bertrand de Born: Un sirventes farai.

Comte de Toulouse, attend mauvaise récompense celui qui vous sert, d'où je vois qu'est grande douleur, car à servir il convient quelque récompense.

Mout m' a rendut gen guierdon

Amors.

Pons de Capdueil: Ges per la.

M'a rendu moult beau guerdon amour.

C' aitals sia 'l guizerdos.

Folquet de Marseille: Chantars me.

Que telle soit la récompense.

Loc. Que m pot leu guizardon rendre

Del maltrag e del doler.

B. de Ventadour: Amors e que.

Qui me peut facilement rendre récompense de la peine et du douloir.

Son voler fas, e quier li 'n guizardo.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Je fais son vouloir, et lui en demande récompense.

Loc. prov.

Qui ben sier, bon guazardon aten.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Qui bien sert, bonne récompense attend.

ANC. FR. Le franchi, et lui et sa fame et ses enfans, en guerredon de son bon servise. Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 187.

Se cil le guerredon n'a. Le Roi de Navarre, ch. 8.

Sire, dist Herloin, grant gueredon vos doi.

Roman de Rou, v. 2615.

ANC. CAT. Gazardon, gaizardon. ESP. Galardón. PORT. Galardão. 

IT. Guidardone. (chap. Galardó, galardons; v. galardoná. Tel donen perque tel has guañat. Tel : te lo : te 'l.)

13. Guazardinc, s. m., récompense.

Aitan t'en val un guazardinc.

Guillaume de Berguedan: Lai on hom. 

Autant t'en vaut une récompense.

14. Guiardonaire, Gazardonador, s. m., qui récompense, rémunérateur. Deus es guiardonaire. Trad. de Bède, fol. 57.

Dieu est rémunérateur.

Atressi an bon guazardonador.

Cadenet: Meravilh me. 

Également ont bon rémunérateur. 

ANC. FR. Vous soit, très douce dame, de ce guerredonnere.

Roman de Berte, p. 186. 

ESP. Galardonador. PORT. Galardoador. (chap. Galardonadó, galardonadós, galardonadora, galardonadores.)

15. Guazardonar, Guiardonar, v., guerdonner, récompenser.

Si ma dona m volgues guazardonar

Lo mal qu' ieu trac, no m poiria falhir res. 

Arnaud de Marueil: En mon cor ai. 

Si ma dame me voulût récompenser le mal que je souffre, ne me pourrait faillir rien.

Servirs qu'om no guazardona

Et esperansa bretona, 

Fan de senhor escudier.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Le servir qu'on ne récompense pas et espérance bretonne, font d'un seigneur un écuyer. 

Part. prés. Elha es tan ensenhada e pros

Que del tot m'er guazardonans. 

G. Adhemar: S'ieu conogues.

Elle est si apprise et méritante que du tout elle me sera récompensant. Part. pas. En aissi es trop miels guazardonatz.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Par ainsi est beaucoup mieux récompensé.

Pueis m'auria mos mals guiardonnatz.

Rambaud d'Orange: Si de trobar.

Après elle m'aurait récompensé mes maux.

ANC. FR. Qui Diex sert, Diex le guerredonne,

Qu'à cent doubles li rent et donne.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 197.

ANC. CAT. Gazardonar, guizardonar, guizerdonar. ESP. Galardonar.

PORT. Galardoar. IT. Guidardonare, guiderdonare. (chap. Galardoná: galardono, galardones, galardone, galardonem o galardonam, galardonéu o galardonáu, galardonen; galardonat, galardonats, galardonada, galardonades.)

16. Reguizardonansa, s. f., rétribution, récompense.

Una meteissa reguizardonansa de loguer.

Trad. de la IIe épître de S. Paul aux Corinthiens.

Une même rétribution de loyer.

17. Regazerdonar, Reguizardonar, v., récompenser, rémunérer.

Quar dias poiria venir que sel que auras servit ti regazerdonara.

Liv. de Sydrac, fol. 111. 

Car jour pourrait venir que celui que tu auras servi te récompensera.

Mas ieu reguizardonaray la.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Mais je la récompenserai.

ANC. FR. Mais les gaiges dont il les reguerdonne.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 552.