Mostrando las entradas para la consulta grillat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta grillat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 27 de octubre de 2026

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Del pol. 
La natura del pol es que canta lo vespre, can sent venir la nuech, pus soven; e l mati, can sen venir lo jorn, canta pus soven; e vas la mieia nueg engrueissa sa vot e canta pus larc e pus clar.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias; Del pol (gall)

- De l'aze. 
La natura de l'aze es que canta, cant a fam et on mais se trebalha. 

qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

- Del lop. 
La natura del lop es que, can ve hom' enans c'om lo veya, el li tol lo parlar. E si l'ome lo ve enans, l'ome li tol la forsa. Et a l col tan rot que no l pot plegar. E so que cassa va fort luenh de sa lobeyra; e cant vol intrar en cortal, va fort suau, e can mena segle ab sos pes, el pren son pe a mors fort e rege, et aysi s'en venja.

ball del poll, bureo


- Del grilh.
Lo grilh a tal natura que tant ama son cantar e tan s'en delecha que no s percassa de vianda e mor cantan.

Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.

- Del signe. 
Lo signes a tal natura que, can deu morir, canta tan clar que, si hom li ve denan ab esturmens, el si acordara ab los esturmens; adoncx conoys hom que deu morir.
- Del ca. 
Lo ca, cant a manjat et es sadol e ples, el geta so que a manjat; e cant a fam, o torn' a manjar.
- De la vibra. 
La vibra, can ve home nut, ela non l'auza regardar de paor; e cant lo ve vestit, no l preza re e sauta li desus. 

Víbora, hocicuda, Puertos de Beceite






- Del simi. 
Lo simi vol centrafar (contrafar) tot cant ve far. E cant hom lo vol penre, hom se met en loc que lo veya, e caussa unas sabatas ab corregas e pueys laissa las sabatas e va s metre a una part. E l simi va e fay aital; 
e cant es caussatz, hom lo pren. 

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

- Del corp. 
Lo corp, cant a sos corbatos, que son ses pluma e no semblan paire ni 
mayre, ja non lur donara clam ni cosselh, tro que an pluma e que ls semblo. E cant troba home mort, premieiramen li manja los huelhs e per los huelhs lo servel.

Lo corv. Edgar Allan Poe.


- Del leon. 
Can lo leon a preza e home li passa denan, ja no l tocara, que passar y pot set vetz, sol que l'home no l regarde. Mas si l'ome lo garda, el es tan senhorilh que cui' esser deceubutz, car esgart d'ome es tan senhoril, e per so el laisa la cassa e cor vas hom e l cofon. E cant hom lo cassa que ve que no s pot defendre e l'aven a fugir, el cobri sas pezadas ab la coa dereire, per so c'om no veya son esclau. E can la leonessa a leonat, el nais mort; e tres jorns lo paire crida e rugis sobre el e fay lo vieure.
- De la mostela. Can la mostela a son mostelon qu'es natz, ela l muda per paor c'om no lo y emble; e si hom lo y men' a mort, ab c'om lo y rendes, ela l revieu. 
- Del calandri. 
Si l calandri porta hom denan un malaute et hom lo geta sul lieg, e lo calandri gara lo malaute en la cara, senhal es de guerir; e si l gira la coa, es senhal de mort.
- Serena canta tan dossamen que tot hom que l'auia, ven vas ley, e non pot estar que no s'adorma; e cant es adormit, ela l met mort. 
- De aspis. 
Aspis es la serp que garda lo basme; e cant hom vol aver del basme, hom lo adormis ab esturmens, e pren hom del basme; e can ve que es enganatz, el se clau la una aurelha ab la coa e freta tan l'autra per terra, tro que tota l'a clauza, per so que non auia los esturmens e velha.
- Del merle. 
Merles noiris hom volontiers; e non canta mas tres mes de l'an, e fa l pus plazen can que auzel que sia.
- De l'huelh de veire. Huelh de veire es un petitet auzel blanc e vert, et a la pus sotil vista que res que sia, que be veiria tras un paret.
- De la talpa.
Talpa no ve, ans a los huelhs desotz lo cuer, e sen pus fort d'autra bestia, e vieu de pura terra.
- Del pluvier. 
Pluvier vieu de pur aire del cel. 
- De la salamandra. 
Salamandra vieu de pur foc; e de son pel fa hom un drap que foc no l pot cremar. 
- De l'eranh. 
Eranh vieu de pur' aiga.
- De la trida. 
Can la trida a sos cadels, e ls cassadors la casson que l volon emblar sos tridos, els meton miralhs per aqui on els van e prendo sos tridos; e cant 
la trida a perdutz sos cadels, ela torna forssenada e sec per esclau los cassadors e troba los miralhs e mira se, et a tal gaug, can se ve, que tota sa dolor pert et aisi s'oblida de sos tridos. 
- De l'unicorn.
Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes 
esperar, ab un corn que a sul cap; et a ta gran plazer de flairor de pieuzela e de verginitat que, cant los cassadors lo volo penre, els li meton el pas una pieussela; e can la ve, el s'adorm e sa fauda, et adoncx es pres. 
- De la pantera. La pantera a tan dous ale e tan be flairan, que tot' autra bestia, pueys que l'a vista, no s vol d'ela partir, tro qu'es morta, per la flairor de l'ale.
- De las gruas. Gruas an tal natura que s'ajuston en grans tropels; e lur natura fa las trop dormir, e la una fay la garda, can las autras dormo; e per tal que la garda no s'adorma, ela met a sos pes de petitas peiretas, per tal que non puesca estar ferma, car lur natura es que dormon en pes.

grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

- Del paon. 
Paon, tota la garda que a, es en regardar sa coa.
- De l'argus. 
Argus es homs que a cen huelhs, e dorm de dos en dos huelhs, et enaisi velha tostemps. 
- De la randola. 
Randola, qui trazia los huelhs a sos randolos e ls y tornava, la maire los 
fay revezer; e no manja ni pais mas en volans, e non a paor d'auzel de cassa.
- Del pellica.
Pellicans es us auzel que ama mot sos poletz; e cant sos pols lo senton venir, els baton lurs alas e donon ne al pellican per los huelhs; e l  pellican es tan ergulhos e de tal natura que totz los aussi; e cant ve que son mortz, el a gran dol e leva l'ala et ab lo bec obri son costat et arroza ls de son sanc, e tornon vieus. 
- Del castor.
Lo castors es una bestia que a un membre que porta medecina, e per aco lo cassa hom; e can ve c'om lo cassa, a gran paor de mort e sap que per lo membr' es cassatz, c'aital es sa natura; et el lo pren ab las dens et arraba lo s e laissa l cazer el sol, e ls cassadors venon aprop e, can vezon lo membre, prenon lo e laisso l anar; enpero d'an en an remet lo membre. 

ASCUMA, junta, presidente, Joaquín Monclús, garbier; Cobeitos, Cubitos; ceu, seu, sebo, sagí

- Del pic. 
Pic a aital natura que fai son nis en albre cavat, e cant hom li tapa son nis ab que que sia, el va per una erba e toca lo n, e tantost es hubert.
- De l'erisso. 
Erisso a tal natura que se met en las grans bartas et en las grans rodas d'espinas que no l puesca hom penre, que per totas partz ponh; e garda que sia en loc pres de pomier, que dins de la barta puesca manjar. 
- De la cocodrilla. 
Cocodrilha es una bestia mala; e can ve hom, ela l devora tot, e cant lo a manjat, ela lo plora totz los temps que vieu. Et estalva se que una serp, que a nom idre, ven vas la cocodrilla e fa se adormitz; e can la cocodrilla ve que l'idres dorm, ela l devora en un morcel; e can lo idre ve qu'es el ventre de la cocodrilla, el li trauca los costatz e va fora gauzens, e la cocodrilla mor.

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

- De l'idre. 
Idre es una serp que, cant hom li talha una testa, el ne met doas; e d'aquel idre s'a paor la cocodrilla. 
- De la vibra.
Can la vibra vol aver paria de sa par, el met son cap en la boca bayan de 
la femela; e la femela estrenh li tan fort lo bec e l cap al mascle que 
mantenen mor; e la femela reman prenhs de doas vibras, mascle e feme; e can devon naysser, els salhon per l'esquina, e la maire mor; et enaisi el mon non son mas dos. 
- De la simia.
La simia fay dos simos; e cant hom la cassa, ela met sel que mens ama sul col, e tenga se, si s vol; e sel que mays ama, lo maior, met entre sos bras, e fug ab dos pes. E cant ve que non li val re, per tal que puesca mielhs fugir ab catre pes, ela laissa sel que mays ama, e fug s'en ab lo menor.

sábado, 19 de septiembre de 2026

Vira, Viril, Viron, Viro, Environ, Enviro, Eviron, Vironar, Avironar, Environar, Esvironar, Revironar - Revidar

Vira, s. f., vire, flèche, dard.
Porta son carcaysh
E l' arc tes am la vira.
Leys d'amors, fol. 27.
Porte son carquois et l'arc tendu avec la flèche.
ESP. Vira. (chap. Vore Saeta, Flecha.)

Flecha, s. f., flèche, dard.

Viril, adj., lat. virilis, viril.
La extremitat del membre viril. Trad. d'Albucasis, fol. 30.
(chap. La extremidat del membre viril : lo capullo, lo prepussio de la sigala. 
L'extrémité du membre viril.
CAT. ESP. PORT. Viril. IT. Virile. (chap. Viril, virils.)

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com

Viron, Viro, prép., environ, autour, entour, vers.
Voyez Denina, t. II, p. 313.
Jamais d' armas ni d' amor
Non parlara hom viron lor.
Bertrand de Born: Rassa tan.
Jamais d'armes ni d'amour on ne parlera autour d'eux.
Nuls, qu' es covert viron sa fi, no s deu desesperar. Trad. de Bède, fol. 51. 
Nul, qui est converti vers sa fin, ne doit se désespérer.
- Adv. comp. Autour, à l'entour.
Ayga sensa terra essucha al viron.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 32.
Eau sans terre sèche à l'entour.
E motas de partidas i vengon d' a viron. Guillaume de Tudela.
En de nombreuses parties y viennent d'à l'entour.

2. Environ, Enviro, Eviron, adv., environ, autour, tout autour.
L' aigua de sos huels environ
Ha banhat tot lo paymen.
V. de S. Honorat.
L'eau de ses yeux autour a baigné tout le pavé.
Son de fer e d' acer tuit lassat environ. Guillaume de Tudela.
Ils sont de fer et d'acier tous lacés autour.
Tuit en son enluminat
Cels que l' anavon environ. 
Roman de Jaufre, fol. 81.
Tous en sont illuminés ceux qui lui allaient autour.
Adv. comp. Un bosson
Que noit e jorn tabusta sus el mur d' environ. Guillaume de Tudela.
Un bélier qui nuit et jour frappe sur le mur à l'entour.
A penas vezer la poyran
Aycels que d' eviron seran.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
A peine pourront la voir ceux qui seront à l'entour.
Li borges se clavo d' eviro.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Les bourgeois se retranchent tout autour.
Prép. comp.
En breu aura environ de VII anz
Que m fetz amar tan fort senes mezura.
G. Faidit: Molt a poinat (ponhat).
Dans peu il y aura environ de sept ans que vous me fîtes aimer si fort sans mesure.
ANC. FR. Li chien li viengnent environ
Qui le pain li tolent des mains.
Roman du Renart, t. II, p. 22.
Environ de ladite demoiselle de Bourgogne estoit parlé de plusieurs mariages pour elle. Comines, liv. I, p. 357.
Voyez Tornar.

3. Vironar, v., faire le tour, environner.
D' aquel' ayga covenc tastes,
Joseph, e l' autar virones.
Trad. d'un Évang. apocr.
De cette eau il convient que vous tâtiez, Joseph, et que (de) l'autel vous fassiez le tour.
Part. pas. fig. Li faillimen vironat de follia
D' un croi marques.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Les fautes environnées de folie d'un méchant marquis.

4. Avironar, v., entourer, environner.
Tan com la mars avirona.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Autant comme la mer environne.
Part. pas. An la trapa avironada
Per terra e per la mar salada.
V. de S. Honorat.
Ils ont la trappe environnée par terre et par la mer salée.
ANC. FR. Se logièrent en l'autre rive pour miex avironner la montaigne.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 303.
Tot si con la mers avirone. Roman del conte de Poitiers.
Moult fu bien d'éve avironez. Roman du Renart, t. II, p. 327.
Espée très bele... avironnée de la force nostre Seignour.
Chr. de Fr., Rec. des Hist, de Fr., t. V, p. 303.

5. Environar, v., faire le tour, environner.
Set vetz l' autar environava. Trad. d'un Évang. apocr.
Sept fois (de) l'autel faisait le tour.
Part. pas. Eran entorn environadas de peyras presiosas. Philomena.
Étaient autour environnées de pierres précieuses.
ANC. CAT. Environar. (chap. Rodejá, rodechá; voltá.)

6. Esvironar, v., environner, entourer.
De la mar que esvirona la terra. Trad. de Bède, fol. 47.
(chap. Del mar que rodege o rodeche - volte - la terra.)
De la mer qui environne la terre.

7. Revironar, v., environner, entourer, dérouler, envelopper.
Us cercles, dichs zodiacus,
Lo cel entorn revirona.
Brev. d'amor, fol. 26.
Un cercle, dit zodiaque, le ciel autour environne.
Fig. D' un pessamen qu' el cor mi revirona.  
Giraud du Luc: Ges sitot.
D'un penser qui le coeur m'entoure.
Se revirona tot entorn. Brev. d'amor, fol. 78.
Se déroule tout autour.
Part. pas. De mot grans mons et boscagges per totas partidas revironada.
Eluc. de las propr., fol. 166.
De nombreux grands monts et bocages par toutes parties environnée.

8. Revironda, s. f., circonférence.
Entorn la revironda
A mes la mar prionda.
P. Cardinal: Sel que fes tot.
Autour de la circonférence il a mis la mer profonde.

9. Virar, v., virer, tourner, retourner, détourner.
La roda que s deu virar. Liv. de Sydrac, fol. 134.
(chap. La roda que 's deu virá : girá.)
La roue qui se doit tourner.
Qui ns poira la peira virar. Brev. d'amor, fol. 174.
Qui pourra nous retourner la pierre.
Adoncx me torn e m volv' e m vir.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Alors je me tourne et me roule et me vire.
Com la flors qu' om retrai 
Que totas horas vai
Contra 'l soleill viran.
Peyrols: D' un sonet.
Comme la fleur qu'on rapporte qui toujours va vers le soleil tournant.
Fig. Qu' un pauc ves mi lo sieus coratge vires.
Arnaud de Marueil: Belh m' es lo.
Qu'un peu vers moi le sien coeur tu tournes.
No m virarai ja alhors.
Giraud le Roux: A la mia.
Je ne me tournerai jamais ailleurs.
- Changer.
Janglador
Solon virar joi en plor.
B. Zorgi: L' autr' ier.
Les médisants ont coutume de tourner joie en pleur.
Loc. Si que a totz fis las testas virar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Tellement qu'à tous je fis les têtes tourner.
Per qu' ieu alhors non puesc virar mon fre.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
C'est pourquoi ailleurs je ne puis tourner mon frein.
Al mieu tort me viret l' escut.
Rambaud d'Orange: Er quan s' embla.
A mon détriment elle me tourna l'écu.
Plus soven no s vira mos escutz
Lai ves Arles.
Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar.
Plus souvent ne se tourne mon écu là vers Arles.
Que viresson lor guerra en autra fuelh
Contra la gen que nostra lei non cre.
P. Vidal: Si col paubres.
Qu'ils tournassent leur guerre en autre feuille (d'autre sens) contre la gent qui notre loi ne croit pas.
Prov. La lenga vir on la dent mi fa mal.
Hugues de l'Escure: De motz.
La langue je tourne où la dent me fait mal.
Part. pas. Ten los huels viratz vas lo pais
On ilh estai.
Giraud de Borneil: Ar ai gran.
Je tiens les yeux tournés vers le pays où elle est.
Brandis la bona lansa, e a 'l caval virat. Roman de Fierabras, v. 272.
Brandit la bonne lance, et a le cheval tourné.
Sos coratges
L' es viratz d' autre taill;
E 'l coms no n' es d' un aill
Cregut.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Son coeur lui est tourné d'autre manière; et le comte n'en est pas d'un ail accru.
ANC. FR. Lors vira et tallona sa mule.
Histoire de Jehan de Saintré, t. III, p. 615.
Je ne fay dans le lict que virer et tourner. Ronsard, t. II, p. 886.
Tant ont par els dui chevalchié
Et tant viré é tant espié.
Roman de Rou, v. 12133.
Voyez Regir.
ESP. PORT. Virar. (chap. Virá, girá, torná, tombá.) 

10. Revirar, v., tourner, retourner, détourner.
Tro qu' en una ombreira
Reviriey mos huelhs alhor.
Joyeux de Toulouse: L' autr' ier el.
Jusqu'à ce qu'en une ombrière je détournai mes yeux ailleurs.
Fig. I son cregut enjan tant e no fes
Qu' an revirat vas totas partz lor gir.
Aimeri de Peguilain: Totas honors.
Y sont accrues tromperies et non foi tant qu'elles ont tourné vers toutes parts leur tournoiement.
ANC. FR. Qui vous fait ainsinc sospirer
Et tressaillir et revirer.
Roman de la Rose, v. 16606.

11. Revirol, adj., tournoyant. 
Pus la fuelha revirola
Vei de sobr' els sims chazer.
Marcabrus: Pus la fuelha.
Puisque la feuille tournoyante je vois du haut des sommets cheoir.

12. Revidar, v., repousser, culbuter.
Part. pas.
Li Frances los an am lors brans revidatz,
Que, per forsa, los an un arpen reculatz.
Roman de Fierabras, v. 446.
Les Français les ont avec leurs glaives repoussés, vu que, par force, les ont un arpent reculés.

sábado, 22 de agosto de 2026

Tuiadamen, Tumult, Tunica, Turba, Turbar, Torbar, Turbamen, Torbamen - Tuicio

Tuiadamen, adv., pertinemment, sciemment, à fond.
Las gestas majors sai be tuiadamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Les gestes majeures je sais bien pertinemment.
(chap. Pertinenmen, sabudamen, perfectamen, a fondo. Les gestes majós (mes grans) sé ben pertinenmen)

Tumult, s. m., lat. tumultus, tumulte, sédition.
Per paor de tumult d' omes de la terra. Trad. du Code de Justinien, fol. 35.
(chap. Per temó de tumult o tumulto d'homens de la terra.) 
Par peur de tumulte d'hommes de la terre.
Foro aucist per gran tumult de cavaleria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.
Furent occis par grande sédition de chevalerie.
CAT. Tumult. ESP. PORT. IT. Tumulto. (chap. Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña.)

Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña

Tunica, s. f., lat. tunica, tunique, sorte de vêtement.
Tunica per gonela. Leys d'amors, fol. 69.
(chap. Túnica per gonella.)
Tunique pour gonelle.
El receup de Anastazi l' emperador... corona d' aur... e tunica.
(chap. Ell va ressibí de Anastasio lo emperadó... corona d'or... y túnica.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 65.
Il reçut d'Anastase l'empereur... couronne d'or... et tunique. 
- Membrane, pellicule, en terme d'anatomie et de botanique.
Passo per las tunicas, o telas del uelh. Eluc. de las propr., fol. 15.
(chap. Passen per les túniques, o teles del ull.)
Passent par les tuniques, ou toiles de l'oeil.
La tunica del fetge. Trad. d'Albucasis, fol. 7.
(chap. La túnica (telet) del feche.)
La tunique du foie.
CAT. ESP. (Túnica) PORT. Tunica. IT. Tonica. (chap. Túnica, túniques; tuniqueta, tuniquetes.)

Turba, s. f, lat. turba, attroupement, réunion, rassemblement.
Que nul maistre... n' y aia a faire turbas en son obrador.
Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1467, t. XIV, p. 436.
Que nul maître... n'y ait à faire réunions en son atelier.
CAT. ESP. PORT. IT. Turba. (chap. Turba, turbes; ajuntamén; caterva; reunió.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Turbar, Torbar, v., lat. turbare, troubler, déranger.
Si cum lo vens d' Africa torba la mar. Trad. de Bède, fol. 39.
(chap. Aixina com lo ven d'África turbe la (lo) mar; destorbe; abalote.)
Ainsi comme le vent d'Afrique trouble la mer.
Fig. Tan nos fan nostres peccatz torbar
Que mortz vivem.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Tant nous font nos péchés troubler que morts nous vivons.
Part. pas. Es pieger que vis torbatz.
(chap. Es pijó que vi (térbol) turbat, destorbat : apuntat : picat : avinagrat.)
P. Cardinal: Ges ieu no.
Est pire que vin troublé.
Fig. Tot segle vey perdut e torbat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Tout le monde je vois perdu et troublé.
ANC. FR. Turbet sunt... Serunt turbet.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 106 et 103.
CAT. ESP. PORT. Turbar. IT. Turbare. (chap. Turbá; perturbá; destorbá; vi: enterbolí, enterbolís; picá, picás; avinagrá, avinagrás; apuntá; apuntás.)

3. Turbamen, Torbamen, s. m., trouble, perturbation.
Per qe lo monz n' estar' e turbamen.
(chap. Perque lo món n'estará en turbamén, turbassió, perturbassió.)  
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Par quoi le monde en sera en perturbation.
So es fora de torbamen. Leys d'amors, fol. 102.
C'est-à-dire hors de trouble.
ANC. CAT. Turbament. ANC. ESP. Turbamiento. IT. Turbamento. 
(chap. Turbamén, turbassió, perturbassió; turbamens, turbassions, perturbassions.)

4. Turbatio, Torbatio, Torbation, s. f., lat. turbationem, agitation, perturbation.
Tantas torbatios de follas curas. V. et Vert., fol. 41.
Si grandes agitations d'extravagants soucis.
Fo grans torbations entre las gardas. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 12.
Fut grande agitation parmi les gardes.
Lo comensamen... de la turbatio dels Juzieus. Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.
Le commencement... de l'agitation des Juifs.
ANC. FR. A cause de la turbation de Gui de Bourgongne, qui estoit détenu prisonnier. Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 14.
CAT. Turbació. ESP. Turbación. PORT. Turbação. IT. Turbazione.
(chap. Turbassió, turbassions.)

5. Turbulent, Turbolent, adj., turbulentus, turbulent, trouble, confus.
Murmurios, moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.
(chap. Carlos Rallo Badet.)
Grondeurs, fâcheux et turbulents.
Ha la vista turbulenta e 'ls autres sens durs. Eluc. de las propr., fol. 36.
A la vue trouble et les autres sens durs.
CAT. Turbulent. ESP. PORT. Turbulento. IT. Turbolento. (chap. Turbulén, turbulens, corrén d'aigua turbulenta, aigües turbulentes; térbol, terbols, vista térbola, aigües térboles, com lo llibre de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit.)

Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621

6. Turbaire, Torbador, s. m., lat. turbator, perturbateur, brouillon.
Torbadors d' amistat fina.
(chap. Turbadós d'amistat fina - pura.) 
Marcabrus: Per l' aura.
Perturbateurs d'amitié pure.
ANC. FR. Les traistres et turbateurs du pays commun.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 361.
CAT. ESP. PORT. Turbador. IT. Turbatore. (chap. Turbadó, turbadós, turbadora, turbadores; perturbadó, perturbadós, perturbadora, perturbadores; destorbadó, destorbadós, destorbadora, destorbadores.)

7. Treblar, v., troubler, salir, brouiller.
Adonc trebla hom aquela aigua. Trad. de Bède, fol. 56.
Alors on trouble cette eau.

8. Trebulacio, Tribolacio, Tribulatio, s. f., lat. tribulatio, tribulation.
Non ac tal trebolacio. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Il n'y eut telle tribulation.
A pessamen e tribulatio. Liv. de Sydrac, fol. 82.
Il a souci et tribulation.
Las tribulacios que sostenon los amics de Dieu en aquest setgle.
V. et Vert., fol. 63.
Les tribulations que soutiennent les amis de Dieu dans ce monde.
CAT. Tribulació. ESP. Tribulación. PORT. Tribulação. IT. Tribulazione.
(chap. Tribulassió, tribulassions; pena, penes. Les tribulassions que sostenen (aguanten, patixen) los amics de Deu an este món. Los amics del chapurriau tamé patixen tribulassions per culpa dels catalanistes borregos, sobre tot dels aragonesos.)

9. Tribol, s. m., trouble, tribulation, agitation.
Tro lai al derrier tribol.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Jusque là à la dernière tribulation.
Los met de la guerra en tal tribol. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Les met de la guerre en telle agitation.
ANC. FR. En ton tribol m'apelas et je te délivrai.
Comment. sur le Psaut., ps. 80.
Dieu sçait en quel tribouil et tourment il est.
Les Quinze Joyes du mariage, p. 182.
ESP. Tribulo (sic). IT. Tribolo. 

10. Trebol, adj., trouble, obscur.
Clar temps ab trebol cel.
(chap. Tems cla en sel térbol : entaragañat, núgol.)
P. Vidal: Be m pac.
Temps clair avec ciel trouble.
Ar vey bru et escur e trebol cel.
Rambaud d'Orange: Ar vey.
Maintenant je vois sombre et obscur et trouble le ciel.
(chap. Térbol, terbols, térbola, térboles.)

11. Treble, Troble, adj., trouble, louche, brouillé.
Las oeillas bevunt l' aigua trebla als pes dels pastors.
(chap. Les ovelles beuen l'aigua térbola als peus dels pastós.)  
Oil irais e troble.
(chap. Ull irascible y térbol : entaragañat.)
Trad. de Bède, fol. 50 et 38.
Les brebis boivent l'eau trouble aux pieds des pasteurs.
Oeil irascible et louche.

12. Trebolar, Tribolar, v., troubler, tourmenter, agiter, affliger.
Part. pas. Aiga laia e tribolada
Es en la piscina intrada.
(chap. Aigua bruta y enterbolida es a la pistina entrada : ha entrat a la pistina o bassa, bassiol, basseta, abeuradó, etc.)
Trad. d'un Évang. apocr.
Eau sale et troublée est dans la piscine entrée.
Si qu'els huels de lors testas si son totz trebolatz.
Roman de Fierabras, v. 1119.
De telle sorte que les yeux de leurs têtes se sont tous troublés.
Subst. No soanar la prieira del tribulat. Trad. de Bède, fol. 66.
Ne pas dédaigner la prière de l'affligé.
ANC. FR. Trop par sommes avugles, quant si le triboulons.
Jehan de Meung, Test., v. 1676.
Et sont foulez
Et par fortune triboulez.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 626.
ESP. PORT. Tribular. IT. Tribolare. (chap. Tribulá; atribulá, atribulás un mateix.)

13. Tribulos, adj., tourmenté, troublé, agité.
En cor tribulos. Trad. de Bède, fol. 38.
En coeur troublé.
IT. Triboloso. (chap. Tribulós, tribulosos, tribulosa, tribuloses; atribulat, atormentat.)
14. Entroblir, v., troubler, agiter.
Part. pas. Aissi m' avetz enfollesit
Que Dieu e me em entroblit.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ainsi vous m'avez rendu insensé que Dieu et moi sommes troublés.

15. Conturbar, Contorbar, v., lat. conturbare, perturber, troubler, tracasser.
Aquellas que conturban la cioutat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
(chap. Aquelles que conturben - perturben, destorben - la siudat.)
Celles qui troublent la cité.
Vos contorban, e volon trastornar l' avangeli.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.
Vous tracassent, et veulent dénaturer l'évangile.
Part. pas. Conturbatz n' es mos esperitz. V. de S. Alexis.
Troublé en est mou esprit.
CAT. ESP. Conturbar. IT. Conturbare. (chap. Conturbá.)

16. Conturbatio, s. f., lat. conturbatio, perturbation, agitation.
Feron conturbatio. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
Ils firent agitation.
CAT. Conturbació. ESP. Conturbación. IT. Conturbazione, conturbagione.
(chap. Conturbassió, conturbassions.)

17. Destorbar, v., troubler, détourner, empêcher.
Aisso lo destorba de far lo be.  V. et Vert., fol. 12.
(chap. Aixó lo destorbe de fé lo be.)
Ceci le détourne de faire le bien. 
El destorbet de dar verquiera
A la fylla de la premiera. 
V. de S. Honorat.
Il empêcha de donner dotation à la fille de la première.
ANC. FR. Il me semble grant folie à les vouloir destourbier à combattre.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 118.
CAT. Destorbar. ANC. ESP. Desturbar. IT. Disturbare. (chap. Destorbá, destorbás; empachá algún negossi.)

18. Destorbamen, s. m., trouble, désordre.
Una dona mendia...
Mes entre nos aquest destorbamen. 
Raimond de Miraval: D' amor son.
Une dame médisante.., mit entre nous ce trouble.
Mal ni destorbamen.
G. Adhemar: Be for' huey.
Mal ni désordre.
IT. Disturbamento. (chap. Destorbamén, destorbamens; disturbio, disturbios.)

19. Destorbier, s. m., trouble, obstacle, contre-temps.
Fementit lauzengier,
Pois ab mi dons m' avetz mes destorbier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Perfides flatteurs, puisqu'avec ma dame vous m'avez mis trouble.
Ira m fai destorbier.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Tristesse me cause contre-temps.
ANC. FR. Tex kuid querre son pris ki quert son destorbier.
Roman de Rou, v. 4323.
Le point et moment de l'occasion en toutes choses estant oublié et obmis, apporte beaucoup de destourbier et une grande nuisance.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 335.

20. Desturbelhar, v., troubler, tourmenter, ballotter.
Si ns vols a bon port traire,
Non tem nau ni governaire
Ni tempest que ns desturbelha.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels. Var.
Si tu nous veux à bon port conduire, je ne crains navire ni patron ni tempête qui nous tourmente.

21. Estorbillar, v., ballotter, tourbillonner, tourmenter.
No tem nau ni 'l governaire
Ni 'l tempier que ns estorbilla.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels.
Je ne crains navire ni le patron ni la tempête qui nous tourmente.

22. Estorbil, s. m., tourbillon.
Aissi van per l' estorn cum estorbil. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.
Ainsi vont par la mêlée comme tourbillon.
ANC. FR. Si vait nagant par cele mer...
Uns estorbellons le souprent. 
Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 88.
PORT. Estorvilho. (chap. ESP. Torbellino, torbellinos.)

23. Perturbar, v., lat. perturbare, perturber, troubler, renverser, chasser.
Aichel evesque e so baile an enpachat et enpacho e perturbo.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 90.
Cet évêque et son bailli ils ont empêché et empêchent et troublent.
Part. pas. Guillem,... que era estatz causa de la perturbatio, fo perturbatz de tot lo reaume de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 190.
Guillaume,... qui avait été cause de la perturbation, fut chassé de tout le royaume de France.
CAT. ESP. (Perturbar) Pertorbar. IT. Perturbare. (chap. Perturbá, perturbás.)

24. Perturbacio, Perturbatio, s. f., lat. perturbatio, perturbation, trouble, désordre.
Brega et perturbacio. Eluc. de las propr., fol. 106.
Querelle et perturbation.
Venc gran perturbatio als crestias. Cat. dels apost. de Roma, fol. 115.
Vint grande perturbation aux chrétiens.
CAT. Perturbació. ESP. Perturbación. PORT. Perturbação. IT. Perturbazione.
(chap. Va vindre gran perturbassió als cristians o cristianos; perturbassions.)

25. Perturbatiu, adj., perturbatif, propre à troubler.
Es vent, per so movement, del ayre perturbatiu. Eluc. de las propr., fol. 133.
(chap. Lo ven es, per son movimén (moimén), del aire perturbatiu : perturbadó.)
Vent est, par son mouvement, de l'air perturbatif.
(chap. Perturbatiu, perturbatius, perturbativa, perturbatives.)

Turma, s. f., lat. turma, foule, multitude, troupe.
Las gautas... fan grandas turmas. Eluc. de las propr., fol. 144.
Les cigognes…. font grandes trompes.
IT. Turma. (chap. Turma, turmes; turba, turbes; clapé, clapés; mun, muns; grup, grups o grupo, grupos; caterva, caterves.)

Turque, adj., turquois, de Turc.
Que porten peireiras e totz lors arctz turques. Guillaume de Tudela.
(chap. Que porton catapultes (pedreres, manganells) y tots los arcs (o arcos) turcos.)
Qu'ils portent pierriers et tous leurs arcs turquois.
ANC. FR. Les archiers qui savoient bien tirer aux arcs turcoy.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 14.
ESP. IT. Turco. (chap. Turco, turcos, turca, turques, de Turquía.) 

Turquesa, Turqueza, s. f., turquoise, sorte de pierre précieuse.
Turqueza es peyra blavenca, declinant a blancor. Eluc. de las propr., fol. 293.
(chap. La turquesa es pedra blavosa (o blavenca), declinán (inclinán) a blancó.)
La turquoise est pierre bleuâtre, inclinant à blancheur.
La turquesa, segon que par,
Garda caval d' eservigar.
Brev. d'amor, fol. 39.
La turquoise, selon qu'il paraît, préserve cheval de devenir lunatique.
CAT. ESP. Turquesa. PORT. Turqueza. (chap. Turquesa, turqueses; pedra pressiosa y coló blau típic de ses Illes y datres mars. Pera Manel Riu Fillat es massa tart, ya fa mol tems que está allunat o lunátic, grillat, loco o lloco.)

Turtar, Tustar, v., heurter, frapper, taper.
Se turtan ab las armas. Guillaume de Tudela.
Se heurtent avec les armes.
Tantost com hom tustara... el responda. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 35.
Tantôt comme on frappera... qu'il réponde.
Part. prés. A la porta
Turtan, cridan et non ges ab votz morta.
(chap. A la porta picán (tocán, fotén cops), cridán y no gens en veu morta.)
Palaytz de Savieza.
À la porte heurtant, criant et non point avec voix morte.

2. Tust, s. m., heurt, frappement.
Si re li cove a demandar, sia demandat ab tust, e no ges en parlan.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 20.
Si (quelque) chose lui convient de demander, que (ce) soit demandé par frappement, et non pas en parlant.
(chap. Cop, cops.)

3. Tustada, s. f., heurt, frappement, bourrade, tape, coup.
Can las ostz foron ajustadas,
Viratz donar colps e tustadas.
La benigna tustada
Que dec le martels.
Leys d'amors, fol. 131 et 29.
Quand les armées furent réunies, vous verriez donner coups et heurts. 
Le benin coup que donna le marteau.
(chap. Trompada, trompades.)

Tutor, s. m., lat. tutor, tuteur.
D' enfan
Esser mayestre tutor.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur.
CAT. Tutor, tudor. ESP. PORT. Tutor. IT. Tutore. (chap. Tutó, tutós o tutor, tutors.)

2. Tutrix, s. f., lat. tutrix, tutrice.
Si alcuna femna es tutrix de sos efans.
Trad. du Code de Justinien, fol. 87.
Si aucune femme est tutrice de ses enfants.
ESP. Tutriz (Institutriz, tutora). IT. Tutrice. (chap. Tutora, tutores; institutrís, institutrises.)

3. Tuaire, Tuador, s. m., lat. tutator, tuteur.
Sos tuaires o sos curaires non o pot pois desfar.
Al menor o a son tuador o a son curador.
Trad. du Code de Justinien, fol. 9.
Son tuteur ou son curateur ne le peut ensuite défaire.
Au mineur ou à son tuteur ou à son curateur.
- Protecteur.
D' enfan 
Esser mayestre tutor,
Ni un autre tuador.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur, et un autre protecteur.

4. Tutoratge, s. m., tutelle.
Per nom de tutoratge. Tit. de 1282. Arch. du Roy., J, 323.
Par nom de tutelle.

5. Tutela, s. f., lat. tutela, tutelle.
Dacio de tutela e de cura.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.
Don de tutelle et de curatelle.
Decret de tutelas. Statuts de Provence. Massa, p. 21.
(chap. Decret de tuteles.)
Décret touchant les tutelles.
CAT. ESP. PORT. IT. Tutela. (chap. Tutela, tuteles. - Me han pres la Nutella del sagal. - ¿Vols di que no es la tutela?)

6. Tuicio, s. f., lat. tuitio, tuition, défense, protection.
Tuicio et utilitat de la causa publica.
(chap. Tuissió y utilidat de la cosa pública : república.)
Statuts des Barbiers de Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 400.
Tuition et utilité de la chose publique.
La tuicio, la cura e protectio de la molher. Eluc. de las propr., fol. 71.
La défense, la curatelle et protection de la femme.
ESP. Tuición. (chap. Tuissió, tuissions; protecsió, protecsions; defensa, defenses.)