Mostrando las entradas para la consulta giné ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta giné ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.
Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

domingo, 14 de abril de 2024

J, Ja - Jaune

J

J, s. m., dixième lettre de l'alphabet, j. La lettre J n'existait pas expressément dans l'alphabet roman: néanmoins comme la lettre I avait la double valeur d'une consonne et d'une voyelle, j'ai cru devoir, pour plus de clarté, séparer les mots qui commencent par l' I voyelle de ceux qui commencent par l' I consonne, et employer pour l'impression de ces derniers le signe adopté dans tous les dictionnaires modernes. 

Le passage suivant des Leys d'amors autorise à faire cette division: Aquestas letras I et U tenon loc de consonans, can en lo comensamen de motz son ajustadas am las autras vocals, o am lors meteyshas; aquo meteysh fan el mieg de dictio. Leys d'amors, fol. 3. 

Ces lettres i et u tiennent lieu de consonnes, quand au commencement des mots elles sont ajoutées avec les autres voyelles, ou avec elles-mêmes; elles font de même au milieu d'un mot.

choix poésies originales troubadours Raynouard; Ja

Ja, adv., lat. jam, déjà, désormais, incessamment.

Ja m vai revenen

D' un dol e d' un' ira 

Mos cors.

Giraud de Borneil: Ja m vai.

Déjà mon coeur me va revenant d'une douleur et d'une tristesse.

Aisi ja l' en penra merces. 

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion. 

Ainsi désormais lui en prendra merci. 

ANC. FR. La nouvelle estoit jà tout partout espandue. 

Adam de la Halle, Chron. métr., v. 137.

- Jamais.

Ja non er, ni anc no fo 

Bona dona senes merce.

Giraud le Roux: Auiatz la.

Jamais ne sera, ni oncques ne fut bonne dame sans merci.

Ja no serai 

Jauzens ses vos, ni benanans. 

P. Raimond de Toulouse: Pus vey.

Jamais je ne serai joyeux sans vous, ni heureux. 

Partirai m' en donc ieu? Non, ja. 

Peyrols: Manta gens. 

M'en séparerai-je donc moi? Non, jamais. 

ANC. FR. Ne jà si grant dun ne dunast 

K' asez petit ne li semblast.

Roman de Rou, v. 7587. 

Lequel traicté n'a esté par moi enfraint ne jà ne sera.

Monstrelet, t. II, fol. 19. 

Ils viennent pour jouer, mais ils ne joueront jà. 

Poisson, Comédie des Femmes coquettes. 

CAT. Ja. ESP. Ya. PORT. Ja. IT. Già. (chap. Ya.)

- Conj. Jà soit que, jà soit ce que, bien que, quoique.

Ja no m' ametz, totz temps vos amarai.

Arnaud de Marueil: Aissi cum li. 

Bien que vous ne m'aimiez, toujours je vous aimerai.

- Conj. comp. Ja zia que non pogues anar mas per la voluntat de Dieu.

Liv. de Sydrac, fol. 49. 

Bien qu'il ne pût aller que par la volonté de Dieu. 

Ja sia so que uchaisos de persecutio cesse, paz a ades so martyri.

Trad. de Bède, fol. 81. 

Jà soit ce que occasion de persécution cesse, la paix a incessamment son martyre.

Ja sia aisso que elhs no se pessavo ges que elh agues entendut. Philomena.

Jà soit ce qu'ils ne s' imaginaient point qu'il eût entendu.

Jacia aisso que no lho diguo. Liv. de Sydrac, fol. 40. 

Jà soit ce qu'ils ne le disent. 

ANC. FR. Jaçoit ço ke li dus laidement li forfist. 

Roman de Rou, v. 2951.

Jà soit ce que pas ne desserve 

Vostre grâce par mon servir.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 508. 

ANC. CAT. Jatsia. IT. Già sia ciò che.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

- Adv. comp.

Que d' aras e de ja els abandonen totz lors bens. 

Chronique des Albigeois, col. 91. 

Que d'ores et déjà ils abandonnent tous leurs Biens. 

IT. Di già.

2. Jasse, Jace, adv., toujours.

Cal que m fassatz, o mal o be, 

Vos am e us amarai jasse.

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Quoi que vous me fassiez, ou mal ou bien, je vous aime et vous aimerai toujours.

Sieus sui e sieus serai jasse.

Peyrols: Atressi col. 

Sien je suis et sien je serai toujours. 

- Adv. comp.

Car qui un jorn pert de joi ni de be, 

Ja recobrar no'l poira en jasse.

Palais: A dreit fora. 

Car qui perd un jour de joie et de bien, jamais ne le pourra recouvrer à toujours.

De lieys prenc comjat per jasse.

P. Cardinal: Ben tenh per. 

D' elle je prends congé pour toujours.

3. Jadis, adv., jadis, autrefois.

La vida s' atrobet en un temple jadis. V. de S. Honorat. 

La vie se trouva en un temple jadis.

4. Jamais, adv., lat. jam magis, jamais.

Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me.

Giraud le Roux: Auiatz.

Écoutez la dernière chanson que jamais vous entendrez de moi.

Perdud' ai la bellazor

Dona qu' anc fos ni er jamais.

Gavaudan le Vieux: Crezens, fis.

J'ai perdu la plus belle dame qui oncques fut ni sera jamais.

CAT. Jamay, jamès. ESP. Jamás. PORT. Jámais. IT. Giammai.
(chap. May, may mes.)

 

Jacenti, s. m., lat. hyacinthus, hyacinthe, pierre précieuse. 

Lo XI, jacentis, lo XII, amatistz. Trad. de l'Apocalypse, c. 21. 

Le onzième, hyacinthe, le douzième, améthyste.

2. Jacint, s. m., hyacinthe, pierre précieuse.

Jacint es peyra precioza. Eluc. de las propr., fol. 188. 

Hyacinthe est pierre précieuse.

- Hyacinthe ou jacinthe, plante.

Jacint es herba ab flor de color celesta. Eluc. de las propr., fol. 211.

Jacinthe est herbe avec fleur de couleur céleste. 

CAT. Jacint, jacinto. ESP. PORT. (chap.) Jacinto. IT. Giacinto, iacento.

 

Jactar, v., lat. jactare, vanter.

Jacto se e se bobanso de lur paratge. 

Lo Farizieus que se jactava de sos bes. V. et Vert., fol. 34 et 87. 

Se vantent et s' enorgueillissent de leur noblesse. 

Le Pharisien qui se vantait de ses biens. 

ANC. FR.

O mines, jactez-vous de renverser par terre 

Les bastions, les tours, et les murs plus espais. 

Du Bartas, p. 471.

CAT. ESP. PORT. Jactar. (chap. jactá, jactás: yo me jacto, jactes, jacte, jactem o jactam, jactéu o jactáu, jacten; jactat, jactats, jactada, jactades. Significat paregut a presumí, vanagloriás, chulejá, pressiás, alabás, ufanás, alardejá, pavonejá, fanfarronejá, farolejá, gallardejá.)

Fresco aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

1. Jactancia, Jactansia, s. f., lat. jactantia, jactance.

Jactancia, cant hom se jacta e gaba se meteys. V. et Vert., fol. 8.

Jactance, quand on se vante et prône soi-même. 

Mostra sos faiz ab jactansia. Trad. de Bède, fol. 28. 

Montre ses actions avec jactance.

CAT. ESP. PORT. Jactancia. IT. Iattanzia, giattanzia. (chap. Jactansia, jactansies.)

3. Jactansa, s. f., jactance.

Jactansa, es cant hom si meteysh lauza e gaba. Leys d'amors, fol. 119. Jactance, c'est quand on se loue et prône soi-même.

IT. Iattanza.

4. Jactacio, s. f., lat. jactatio, jactance, parade, présomption.

Poestaz del diable non es pas en sa jactacio, mas en la toa voluntat.

Trad. de Bède, fol. 60.

La puissance du diable n'est pas en sa présomption, mais en la tienne volonté.

 

Jafar, v., plaisanter.

Qui l' autrui jafa e gabeya.

Arnaud de Cotignac: Mout dezir. 

Qui autrui plaisante et raille.

 

Jangar, s. m., marécage, lieu où croît le jonc.

De bosc et de jangar qui es en la deita parropia (parroqia, parroquia).

Tit. de 1422. Bordeaux, bibl. Monteil. 

De bois et de marécage qui est dans ladite paroisse.

(chap. Junquera, com Valjunquera, Valljunquera, Valchunquera, Vallchunquera. ESP. Juncal, juncar, juncada. Jonquera, Junquera, en Gerona.)

Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam

 

Jangla, s. f., médisance, babil, caquet, facétie.

Dison las chuflas et los gaps e truphas e janglas per mays far de offenda. V. et Vert., fol. 22.

Disent les moqueries et les railleries et dérisions et facéties pour faire plus d'offense.

2. Janglaria, s. f., médisance, moquerie, bavardage, coquetterie.

Per que lurs vils janglaria 

No m deuria tener dan.

B. Zorgi: L' autr' ier. 

C'est pourquoi leur vile médisance ne me devrait causer dommage.

ANC. FR. Tous jors les avoit diffamés

Vers jalousie et tous traïs... 

Cele aimoit trop sa janglerie.

Roman de la Rose, v. 14772. 

Se tu veux sçavoir dont est source telle janglerie mensongère.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 317.

3. Janglosia, s. f., moquerie, raillerie, médisance, bavardage, coquetterie.

Ill vostra janglosia, 

Don vos faiz escarnir, 

Me desplaz chascun dia.

Garin d'Apchier: Veillz Comunal. 

Le votre bavardage, pour lequel vous vous faites railler, me déplaît chaque jour.

4. Janglaire, Janglador, s. m., moqueur, railleur, médisant, bavard, babillard.

Si hom janglaire te demanda alcun ben, tu ti taz. Trad. de Bède, fol. 80.

Si homme médisant le demande aucun bien, tu te tais.

Rescon e cel mon joy als jangladors.

Pons de Capdueil: Per joy d'amor. 

Je cache et cèle mon bonheur aux bavards. 

Amors! janglador 

Solon virar joi en plor.

B. Zorgi: L'autr'ier. 

Amour! les médisants ont coutume de changer la joie en pleur. 

ANC. FR. Si jangleur u si losengier

Le me volent à mal turner. Marie de France, t. 1, p. 48.

Tant refraignit alors sa parolle que icelluy jangleur se taisa. 

G. Tory, Trad. des Politiques de Plutarque, fol. 29.

5. Janglos, Ganglos, adj., moqueur; railleur, médisant, bavard, babillard.

Bona dompna, si mal parlier janglos 

Nuill destorbier volon metre entre nos.

Lamberti de Bonanel: Al cor.

Bonne dame, si mauvais parleurs médisants veulent mettre entre nous quelque trouble.

Homes janglos e de solatz, 

Per donar gaug et alegrier.

Nat de Mons: Al bon rei.

Hommes railleurs et de soulas, pour donner joie et allégresse.

Te deu meins offendre ganglos enemics que tazens. Trad. de Bède, fol. 2. Te doit moins offenser ennemi bavard que se taisant. 

Substantiv. Li lauzengier e li enoios

M' enoian molt e li janglos. 

Le Moine de Montaudon: Amicx Robert. 

Les médisants et les ennuyeux et les moqueurs m'ennuient beaucoup. ANC. FR. Plus les en voi jenglos venir 

Que n'est estorniax en jaiole. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 385.

6. Janglar, v., railler, se moquer, médire, bavarder, babiller.

Per so que us puescan janglar, 

Volran auzir vostre cantar.

P. Vidal: Abril issic. 

Afin qu'ils vous puissent railler, ils voudront ouïr votre chanter.

Aquilh que l' auzo l'en janglo, e lhi bufon en la barba

Liv. de Sydrac, fol. 103. 

Ceux qui l' entendent l'en raillent, et lui soufflent dans la barbe.

ANC. FR. Ne mie jangler à la gent

Qu'il trovera par les cemins.

Roman du Renart, t. III, p. 31. 

Si janglast là quanqu' il vosist...

Ains jangle tout quanqu' ele pense. 

Roman de la Rose, v. 7419 et 13660.

7. Jangluelh, Janguel, Janguoil, Janguoilh, s. m., médisance, moquerie, caquetage, bavardage.

Ab ensenhamen, ses jangluelh,

L' es dada beutat ab valor. 

Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Avec science, sans caquetage, lui est donnée beauté avec mérite.

Ben laus que s gart de janguelh. 

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims. 

J'approuve bien qu'il se garde de médisance.

8. Janguelhar, Jangloillar, Jangolar, v., médire, railler, caqueter. 

Totz temps la vuelh onrar et obezir 

E car tener, qui s vuelha s' en janguelh. 

Deudes de Prades, Ben ay' amors.

Toujours je veux l'honorer et lui obéir et la tenir chère, qui se veuille en médise.

- Grogner.

Cas non pot layrar ni japar ni jangolar. V. et Vert., fol. 71.

Chien ne peut aboyer ni japper ni grogner.

 

Januer, Januier, s. m., lat. januarius, janvier.

Januers es prumiers de totz, 

E sapchas que om figura 

Januer en la penchura 

Ab doas caras.

Brev. d'amor, fol. 46. 

Janvier est le premier de tous, et sachez qu'on représente janvier en la peinture avec deux faces.

El mes de januier. Cat. dels apost. de Roma, fol. 150.

Au mois de janvier. 

CAT. Janer. ESP. Enero. PORT. Janeiro. (chap. Giné.)

2. Genovier, Genoyer, Jenovier, Jenier, s. m., janvier

La XVIII canso d' En Giraud Riquier, facha en l'an MCCLXXVI, en genovier. Titre de la pièce de G. Riquier: Ogan no. 

La dix-huitième chanson du seigneur Giraud Riquier, faite en l'an 1276, en janvier.

L' octan vers d' En Giraud Riquier, l' an MCCLXXVI, en jenier.

Titre de la pièce de G. Riquier: Karitatz.

Le huitième vers du seigneur Giraud Riquier, l'an 1276, en janvier.

El mes de genoyer.

G. Riquier: Als subtils.

Au mois de janvier.

IT. Gennaio, gennaro.

 

Jap, Jaup, s. m., jappement, aboi, cri.

Lur feron far Turc mant crit e mant jap.

Durand, tailleur de Paernes: En talent.

Leur firent faire les Turcs maint cri et maint aboi.

Non tem glat ni crit ni jaup de gossa.

Guillaume de Berguedan: Amicx. 

Je ne crains glapissement ni cri ni jappement de chienne.

(chap. Clapit, clapits.)

2. Japar, v., japper, aboyer.

Negus cas non pot layrar ni japar. V. et Vert., fol. 71.

Nul chien ne peut aboyer ni japper.

(chap. Clapí: cuan lladre un gosset, o un gos se fa mal.)

 

Jaques, s. m., jaques, sorte de monnaie des rois d'Aragon.

Los mieus jaques

Si mesclaran ab lor tornes.

Pierre, Roi d'Aragon: Peyre.

Les miens jaques se mêleront avec leurs tournois.

(chap. Sou, sueldo, solido jaqués, de Jaca, moneda jaquesa

Jaques, Jacques, Jaume, Jacme, Jacobus, Iacobus, Jaime, Xacobo, Jacobo, Iaymes, Iavmes, Jaymes, Iaumes, Santiago, Thiago, va sé lo fill de Pedro II. Tornes ere la moneda tornesa.)

Nos Don Iavmes por la gta (gratia, gracia) de dius, (dios) rey daragon "et" (símbolo que parece un 7) de mauiorgas (no leo exacto lo que pone, Mallorcas) et de ualentia (parece ualen+letra pi+a), conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  (Montis Pesulani)

 

Jardin, s. m., goth. garten, jardin.

Voyez Aldrete, p. 361, et Mayans, t. I, p. 223.

Quant estei en aquels bels jardis, 

Lai m' aparec la bella flors de lis.

Giraud de Borneil: Ar ai gran. 

Quand je fus dans ces beaux jardins, là m' apparut la belle fleur de lis. Prov. Bon frug eys de bon jardin.

Marcabrus: Dirai vos. 

Bon fruit sort de bon jardin.

- Pelouse, gazon.

Del caval lo trabuca, e chay sus los jardis. Roman de Fierabras, v. 344. Le renverse du cheval, et il tombe sur les gazons. 

CAT. Jardí. ESP. Jardín. PORT. Jardim. IT. Giardino. (chap. Jardí, jardins; vergé, vergés.)

2. Giardina, s. f., jardin.

La retindida 

Que fai per mieg la giardina. 

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims. 

Le retentissement qu'il fait parmi le jardin.

 

Jarlet, s. m., jarlet, sorte de poisson. 

Les Statuts de Marseille, p. 587, portent: Sardini, jarreti, sercleti, boguae, etc.

Tireron la ret contra lor;

Non troban buga ni jarllet.

V. de S. Honorat.

Tirèrent le filet vers eux; ne trouvent bogue ni jarlet.

 

Jarra, Guarra, s. f., jarre, vase. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Jarra ni bacin 

No fos plen d' oli bon e fin.

V. de S. Honorat.

Jarre ni bassin qui ne fût plein d'huile bonne et fine.

Aissi com sel c' atrob' en son labor

Una guarra, don se cre certamen 

Sia plena d' aur.

B. Carbonel: Aissi com sel.

Ainsi comme celui qui trouve en son labeur une jarre, dont il croit certainement qu'elle soit pleine d'or.

CAT. Gerra. ESP. PORT. Jarra. IT. Giara. (chap. Jarra, jarres; engerra, engerres són mes grans.)

2. Jarreta, s. f. dim., petite jarre.

Que l' oli crec de la jarreta. V. de S. Honorat. 

Que l'huile de la petite jarre augmenta.

(chap. Jarreta, jarretes. Se pronunsie en la j de jota, jarabe, jirafa, etc.)

 

Jaseran, s. m., jaseran, cotte de maille, sorte de cuirasse.

L' ausbercs fon jazerans, l' elms de cartiers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.

Le haubert fut un jaseran, le heaume de quartiers.

ANC. FR. Lui Xe sans plus, sans vestir jazeranz.

Vie de Bertrand Du Guesclin, t. I, p. 71. 

Ocire le quida parmi sun jacerant. Roman de Horn, fol. 19. 

ESP. Jacerina. IT. Ghiazzerino.

Au sujet de ce mot, il est à remarquer que l'adjectif espagnol jacerino signifie dur comme l'acier.

 

Jaspi, s. m., lat. jaspis, jaspe. 

Jaspis porta am castetat... 

Jaspis a vertut essamen

Que femna fai al efantar 

Plus leugieiramen deslieurar.

Brev. d'amor, fol. 40. 

Porte jaspe avec chasteté... Jaspe a aussi la vertu qu'il fait plus facilement délivrer la femme pour enfanter.

De la virtut de jaspi en si encastrat confortatiu. 

Eluc. de las propr., fol. 184.

Confortatif de la qualité du jaspe enchâssé en lui.

ANC. ESP.

Y son las buenas piedras jaspis, è diantes (diamantes).

Poema de Alexandro, cop. 261.

CAT. Jaspi, jaspe. ESP. MOD. PORT. (chap.) Jaspe. IT. Iaspide.

CAT. Jaspi, jaspe. ESP. MOD. PORT. (chap.) Jaspe. IT. Iaspide.

 

Jaune, adj., jaune.

Qui a la cara... magra e jauna. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Qui té la cara... magra (prima) y groga.)

Qui a le visage... maigre et jaune.

Substantiv. Lo blanxs e 'l jaunes del uov. Liv. de Sydrac, fol. 45.

(chap. Lo blanc y lo groc del ou; clara, yema.)

Le blanc et le jaune de l'oeuf.