champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Esteidiota aragonés,Pininfarinetes,tontoútilcatalanista, es untrollque malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.
Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.
Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.
Lo coche porte: Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén. Varies bossines, per a interpretá lo tema "La Cucaracha" o la escarabicha.
Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals. Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final" Aguantatasses gigans per a les begudes.
2. Gelosia, Gilosia, s. f., lat. zelotipia, jalousie.
Fon dic al marit d' ela, d'on el n' ac gran gelosia, et enserret la en una tor.
(chap. literal: Va sé dit al marit d'ella, d' aon ell ne va tindre grans sels, y la va tancá a una torre.)
V. de Guillaume de Cabestaing.
Fut dit au mari d'elle, d'où il en eut grande jalousie, et l'enferma dans une tour.
Er auiatz, senher, cal desastre
Li avenc per sa gilozia.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Maintenant écoutez, seigneur, quel désastre lui advint par sa jalousie.
La gilosia de las femnas, que es molt ardens e molt malitioza.
Liv. de Sydrac, fol. 36.
La jalousie des femmes, qui est moult ardente et moult malicieuse.
CAT. Gelosia. ESP. Zelotipia (celotipia, celos). PORT. IT. Gelosia.
(chap. Sels, en plural; selet, selets cuan no són massa forts.)
3. Agelosir, v., enjalouser, devenir jaloux.
Part. pas. D'aitan sui agelositz.
Raimond de Miraval: Chans quan.
D'autant je suis enjalousé.
4. Engelozir, v., enjalouser, devenir jaloux.
L'amor de la domna e de Peirols montet tan, qu'el dalfi s' engelozi d'ella. V. de Peyrols.
L'amour de la dame et de Peyrols monta tant, que le dauphin s'enjalousa d'elle.
CAT. Engelosir. IT. Ingelosire. (chap. Enselá, enselás: yo me enselo, enseles, ensele, enselem o enselam, enseléu o enseláu, enselen; enselat, enselats, enselada, enselades.)
CAT. ESP. (Géminis, gemelo, gemelos) PORT. Geminis. IT. Gemini.
(chap. Gemelo, gemelos; bessó, bessons; bessonada: cuan se tenen dos fills a la vegada; bessonera: la femella que té dos bessons, dos fills, normalmén una ovella.)
2. Gemol, s. m., jumeau.
Sapias que gemols motas veguadas so natz, et alcunas vetz tres o quatre. Trad. d'Albucasis, fol. 37.
(chap. Sápigues que bessons moltes vegades naixen (són naixcuts),
y algunes vegades tres o cuatre.)
Sachez que jumeaux nombreuses fois sont nés, et aucunes fois trois ou quatre.
3. Gemel, s. m., jumeau.
Gemini que vol dire gemels. Eluc. de las propr., fol. 111.
Gémeaux qui veut dire jumeaux.
ESP. Gemelo. PORT. Gemeo. IT. Gemello.
4. Geminar, v., lat. geminare, géminer, doubler.
Sa virtut si gemina, so es a dire si dobla.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Sa puissance se gémine, c'est-à-dire se double.
ANC. ESP. Geminar. IT. Geminare. (chap. Doblá.)
Gena, s. f., lat. gena, joue.
Las genas.
Genas so aquelas partidas... on comensa la barba.
Eluc. de las propr., fol. 41.
Les joues.
Les joues sont ces parties... où commence la barbe.
IT. Gena. (ESP. Párpado inferior.)
Genciana, Gensana, s. f., lat. gentiana, gentiane.
Atressi la genciana
Es contra gotassa sana.
Brev. d'amor, fol. 50.
Également la gentiane est saine contre la goutte.
Gensana es cauda herba et amara. Eluc. de las propr., fol. 211.
(chap. La gensiana es herba calenta y amarga.)
Gentiane est herbe chaude et amère.
CAT. ESP. PORT. Genciana. (chap. Gensiana.)
Genesta, s. f., lat. genista, genêt.
Quan per la branca pueia 'l sucs
Don reviu la genest' e 'l brucs.
Marcabrus: Al departir.
Quand par la branche monte le suc dont revit le genêt et la bruyère.
ANC. FR. Le lonc d'un genestay qui estoit vert et bel.
Combat des Trente.
CAT. Genesta, ginesta (Ginestar, cerca de Tortosa). ESP. Ginesta (hay varias especies y nombres. Piorno serrano, piornal se llama al campo donde abundan, Cytisus oromediterraneus, Cytisus purgans, Cytisus scoparius, Genista cinerea, Genista scorpius, Sarothamnus purgans, Genista balansae, Genista europaea, Cytisus balansae balansae, Cytisus balansae europaeus, calabón, escoba de negrales, escoba negra, escoba serrana, escobón, espiorno, hiniesta, piorno gallego, retama angulosa, retama de escobas, retama negra, retama purgante, retamón. Es parecida a la aliaga.)
PORT. Giesta. IT. Ginestra.
(chap. Ginesta, pareguda a l' argilaga, archilaga. Lo conegut apellit Plantagenet, planta + genêt.)
19. Definir, Defenir, Diffinir, v., lat. definire, définir, déterminer,
rendre compte.
Si aven, per calque causa, que lo bistbes no s posca definir lo plait.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
S'il advient, pour quelque cause, que l'évêque ne se puisse définir le plaid.
Verbs... se diffinish en ayssi.
(chap. Lo verbo... se definix aixina, així.)
Leys d'amors, fol. 73.
Le verbe... se définit ainsi.
Aquesta escriptura defenis
Veramen cossi fon aucits
Sus en la cros Jhesu Crist, Dieus.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Cette écriture rend compte véritablement comment fut occis sus en la croix Jésus-Christ, Dieu.
Part. pas. Cas que no poiran esser diffinit.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XCVII, fol. 266.
Cas qui ne pourront être déterminés.
CAT. ESP. PORT. Definir. IT. Definire. (chap. v. definí: definixco o definixgo, definixes, definix, definim, definiu, definixen; definit, definits, definida, definides.)
20. Definar, v., finir, cesser, terminer, borner.
Nuech e jorn, ses definar,
Nos amonesto de mal far.
(chap. Nit y día, sense pará, mos amonesten de (no) fé mal.)
Brev. d'amor, fol. 24.
Nuit et jour, sans finir, nous admonestent de mal faire.
Selh' amor viu de rapina,
Que per un sol non defina.
Marcabrus: Dirai vos.
Cet amour vit de rapine, qui ne se borne pas à un seul.
- Mourir.
El s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon, e lai definet.
V. d'Elias de Barjols.
Il s'en alla rendre à l'hôpital de Saint-Benezet à Avignon, et là il mourut.
ANC. FR. Et mespris fait son pouvoir definer.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 584.
Que li doz tens d'esté define.
(chap. Que lo dols tems d'estiu s'acabe.)
Roman du Renart, t. 1, p. 29.
- Que quant plus tost definera
Plus tost en paradis ira.
Roman de la Rose, v. 5037.
Tout ensi son chanter define. Roman de la Violette, p. 12.
21. Infinitat, Enfinitat, Enfenitat, s. f., lat. infinitatem, infinité.
Una gran multitut... et infinitatz d' autras gens.
(chap. Una gran multitut... e infinidat d'atres gens.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.
Une grande multitude... et infinité d'autres gens.
Enfinitatz, generalitatz. Leys d'amors, fol. 59.
(chap. Infinidat, generalidat; infinidats, generalidats. Les generalitats eren los drets de entrada y eixida del General. A Cataluña eren mol grans, no infinits pero ben abán.)