Mostrando las entradas para la consulta fons ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fons ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.
Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

miércoles, 6 de mayo de 2026

Sanct, Sant, Sanh, San, Saint, Sayn

Sanct, Sant, Sanh, San, Saint, Sayn, adj., lat. sanctus, saint.
Sanctz paires, Dieus glorios.
G. Riquier: Vertatz es.
Saint père, Dieu glorieux.
La ost que vic aquest miracle, jugero 'l per sant home. Philomena.
L'armée qui vit ce miracle, ils le jugèrent pour saint homme.

Papa de Roma, Francisco; cardenal Omella; Sanct, Sant, Sanh, San, Saint, Sayn, adj., lat. sanctus, saint.

- Par extens., en l'appliquant aux choses.
Segon los ditz de la Sainta Escriptura.
Bernard de la Barthe: Foilla ni.
Selon les paroles de la Sainte-Écriture.
Per sancta visio en un pascor.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.
Par sainte vision dans un pâturage.
Li vestiment son saint, mas fals' es la persona.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna.
Les vêtements sont saints, mais fausse est la personne.
Ce mot, précédant un nom propre de saint, prenait l'article féminin, parce que le mot Festa était sous-entendu.
Ja l' autra Sanh Joan
No veyas vos, s' el mieg no faitz deman.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Que jamais l'autre Saint-Jean vous ne voyiez, si au milieu (dans l'intervalle) vous ne faites demande.
Pus la San Miquel es passada.
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
Depuis que la Saint-Michel est passée.
ANC. FR. Ce fu à une Saint-Jehan. Roman du Renart, t. II, p. 349.
CAT. ANC. ESP. Sant. ESP. MOD. San, santo. PORT. Santo, são. IT. Santo. 
(chap. San, sans, santa, santes.)

Los sans inossens. Llibre primé. Azarías.

2. Santisme, adj. sup., très saint.
Aicest santismes hom. Guillaume de Tudela.
Ce très saint homme.
En santismas fons lavada e mondada. Roman de Fierabras, v. 4429.
Dans les très saintes fontaines lavée et purifiée.
ANC. FR. Après cele invocacion
K'il fist de cel seintisme nun.
Marie de France, t. II, p. 446.
CAT. Santissim (santíssim). ESP. Santísimo. IT. Santissimo. (chap. Santíssim, santissims, santíssima, santíssimes.)

3. Santan, adj., saint.
Laus la filha santana
E 'l Senher que de liey fon natz.
Folquet de Lunel: E nom del.
Je loue la fille sainte et le Seigneur qui d'elle fut né.

4. Sanctamenz, Sanhtamen, adv., saintement.
Aquest glorios sanz visquet tan sanctamenz. V. de S. Honorat.
(chap. Este gloriós san va viure tan sántamen.)
Ce glorieux saint vécut si saintement.
Nos detz a totz.
Pons Santeuil: Marritz.
Exemple de vivre saintement nous donna à tous.
CAT. Santament. ESP. PORT. IT. Santamente. (chap. Sántamen, santamen.)

5. Sanctor, Santor, s. m. et f., sainteté.
Mostrar vos ei la via on anetz al santor. Guillaume de Tudela.
Je vous montrerai la voie (par) où vous allâtes à la sainteté.
Peccatz cassa sanctor.
P. Cardinal: Falsedats.
Péché chasse sainteté.
- Relique. 
Quant agron la sanctor escondut' e clavada.
La sanctor del monestier.
V. de S. Honorat.
Quand ils eurent la relique cachée et enfermée.
La relique du monastère.
- Plur. Saints.
Sus en l' onrat heretatge
On son li sanctor. 
R. Gaucelm de Beziers: Quascus.
Sus en l'honoré héritage où sont les saints.
E 'l coms es las
De Dieu e de sanctor.
P. Cardinal: Tals cuia.
Et le comte est à côté de Dieu et de saints.

6. Sancteza, s. f., sainteté, dévotion.
Qui s' enten en sancteza
Tray greu malanansa.
P. Cardinal: Falsedatz.
Qui s'applique en dévotion éprouve difficilement chagrin.

7. Sanctitat, Sanctetat, s. f., lat. sanctitatem, sainteté.
Sitot s' es grans vostra sanctitatz,
No m' oblidatz, domna, per mos peccatz.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Bien qu'est (soit) grande votre sainteté, ne m'oubliez pas, dame, pour mes péchés.
La sanctetatz d' aquest loc... es per tot lo mon publicada. Philomena.
(chap. La santidat d'este puesto (lloc)... es per tot lo món publicada. Món en tilde, pera diferensiá de mon, lo meu.)
La sainteté de ce lieu... est par tout le monde publiée.
ANC. FR. La tue maisun covient saintetet.
Anc. trad. des Psaumes, Ms. n° 1, ps. 92.
CAT. Santedat. ESP. Santidad. PORT. Santidade. IT. Santità, santitate, santitade. (chap. Santidat, santidats.)

8. Sanctoral, Santoral, s. m., livre des actes des saints, action sainte.
Adoncx auran ayzinat
Qu' el cami fasson lur peccat
Sotz cuberta dels sanctorals. 
Brev. d'amor, fol. 130.
Alors elles auront arrangé pour qu'en chemin elles fassent leur péché sous protection des actions saintes.
CAT. ESP. PORT. Santoral. (chap. Santoral, santorals.) 

9. Sanctuari, s. m., lat. sanctuarium, sanctuaire.
Diran que volon anar
Al sanctuari per horar.
(chap. Dirán que volen aná al santuari pera orá, resá.)
Brev. d'amor, fol. 130.
Elles diront qu'elles veulent aller au sanctuaire pour prier.
Rauba los sanctuaris que Dieus mays ama. V. et Vert., fol. 98.
Dérobe les sanctuaires que Dieu davantage aime.
ANC. FR. Ki est Deus e sire de cest suintuarie.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 8.
CAT. Santuari. ESP. PORT. IT. Santuario. (chap. Santuari, santuaris.)

10. Sanctificatio, s. f., lat. sanctificatio, sanctification.
Avez frut en sanctificatio. Trad. de Bède, fol. 42.
Vous avez fruit en sanctification.
CAT. Santificació. ESP. Santificación (Sanctificacion). PORT. Sanctificação. 
IT. Sanctificazione. (chap. Santificassió, santificassions.)

11. Sanctifiar, v., sanctifier.
E 'l dissapte sanctifiet home. Liv. de Sydrac, fol. 136.
Et au samedi il sanctifia l'homme.
Dona tos desmes en alegresa, e eu santifiarai ti. Trad. de Bède, fol. 46.
Donne tes dîmes en allégresse, et je le sanctifierai.

12. Sanctificar, Sanctifiquar, v., lat. sanctificare, sanctifier, consacrer, 
célébrer.
En secret fan lo lag peccat..., e davan la gen se sanctifico.
A establit sancta Glieya colre et sanctificar lo ditmergue.
(N. E. Ditmergue es una más de las variantes de domingo; diumenge, dicmenge, dimergue, domenge; fr. dimanche.)
V. et Vert., fol. 2 et 9.
En secret font le laid péché..., et devant la gent se sanctifient.
La sainte Église a établi de solenniser et sanctifier le dimanche.
Sanctificar las fons. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22.
Consacrer les fonts.
Part. pas. Cant lo mestiers fon consumatz
E finitz e sanctificatz.
V. de S. Honorat.
Quand le mystère fut consommé et fini et sanctifié.
CAT. ESP. PORT. Santificar. IT. Sanctificare. (chap. Santificá : santifico, santifiques, santifique, santifiquem o santificam, santifiquéu o santificáu, santifiquen; santificat, santificats, santificada, santificades; yo santificaré; yo santificaría; si yo santificara.)

13. Ensanhtir, Ensantir, v., se sanctifier, devenir saint.
Mas tan paucx en vei ensanhtir. 
P. Cardinal: Tan vey lo.
Mais si peu j'en vois se sanctifier.
(chap. Ensantí, ensantís : fés san. Canonisá.)

14. Totzsants, Totsanct, s. f., Toussaint, fête de tous les saints.
Jorn de Totzsants.
Perilhos, Voy. au purg. de S. Patrice.
Jour de Toussaint.
Lo dimergue de apres la Totsanct. 
Charte de Gréalou, p. 106.
Le dimanche d'après la Toussaint.
(chap. Tots sans, 1.11. La vespra es la castañada. ESP. Todos (los) santos.)

lunes, 4 de mayo de 2026

Salir, Salhir, Sallir, Saillir

Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.
Areire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
En arrière se tire pour mieux sauter en avant.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal; Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.

Fes un sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra.
Fit un sirvente pour faire saillir le roi Richard à la guerre.
Al encontre dels brans foc e flama 'n salis. Roman de Fierabras, v. 1132.
A la rencontre des glaives feu et flamme en jaillit.
Fig. Veiaire m' es qu' el cor ves cel mi sailla.
B. de Ventadour: Per meillz.
Il m'est avis que le coeur vers le ciel me saute.
Ja non creatz qu' om ressis
Puig de pretz dos escalos,
Mas al soteiran de jos
Pot ben esser que salis. 
Bertrand de Born: Be m platz car.
Ne croyez jamais qu'homme lâche monte de mérite deux échelons, mais à l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Richart si sailli a la guerra. V. de Bertrand de Born.
Richard s'élança à la guerre.
Part. prés. Fons salans d' ayga viva. V. et Vert., fol. 35.
Fontaine jaillissante d'eau vive.
Part. pas.
Belfadens totz prumiers lai es salhitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
Belfadent tout le premier là est sauté.
Fig. La doussa votz ai auzida...,
Et es m' ins el cor salhida.
B. de Ventadour: La doussa.
La douce voix j'ai entendue..., et elle m'est dans le coeur saillie.
ESP. Salir. PORT. Sahir. IT. Salire. (chap. Eixí, ixí, eissí, issí.)
Voyez Pe. 

2. Salhia, s, f., saillie, sortie, assaut.
Lai on prendran terra faran salhia, 
Que anc no fo per els nulha salhia,
Qu' els pogues retener, murs ni cairia.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Là où ils prendront terre ils feront assaut, vu que oncques il ne fut pour eux nulle saillie, qui les put retenir, mur ni rempart.
(chap. Eixida, eixides; issida, issides.)

3. Sautar, v., lat. saltare, sauter.
Yeu faray messio qu' ieu sautaria X pas. Leys d'amors, fol. 86.
Je ferai mise que je sauterais dix pas.
Las barcas an layssat,
E sautan en la mar.
V. de S. Honorat. 
Les barques ils ont laissé, et sautent dans la mer.
Fig. La filha Na Constansa,
Per cui jovens sauta e dansa.
P. Vidal: Cara amiga.
La fille de dame Constance, pour qui joie saute et danse.
Mantenen lo fieron el cors
Per tal que la vida saute defors.
V. de S. Honorat.
Maintenant ils le frappent au corps afin que la vie sorte dehors.
- Sortir. 
Loc. Las donzellas cuion sautar
Fors de las taulas per dansar.
(chap. Les donselles pensen saltá fora de les taules pera dansá : ballá.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Les damoiselles pensent sortir hors des tables pour danser.
Loc. fig. Non fora coms, dux ni marques
A qui tan plagues messios,
Ni mens sautes d' avols baros.
P. Vidal: Quant hom. 
Il ne serait comte, duc ni marquis à qui tant plût dépense, et (qui) moins sortît  (eût extraction) de méchants barons.
ANC. FR. Et li poulains salt ès cuisines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 268.
David salt à l'espée.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 23.
CAT. ESP. PORT. Saltar. IT. Saltare. (chap. Saltá, saltás: salto, saltes, salte, saltem o saltam, saltéu o saltáu, salten; saltat, saltats, saltada, saltades; yo saltaré; yo saltaría; si yo saltara.)
- S'élancer. 
Part. prés. Aybres montans naut et sautans.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Arbres montant haut et s'élançant. 

4. Saut, s. m., lat. saltus, saut, bond, élan.
Galop e trot e saut e cors,
Velhars e maltrait et afan
Seran miei sojorn derenan.
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Galop et trot et saut et course, veiller et souffrance et peine seront mes plaisirs désormais.
Loc. Venc los sautz menutz per plan cambo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Vint les (à) petits sauts en plein champ.
Loc. fig.
En X e XI ans n' es us ans totz perdens,
C' om clama saut de luna.
Pierre de Corbiac: El nom de.
En dix et neuf ans il en est un an tout perdant, (ce) qu'on appelle saut de lune. 
Tuich me pregon, Engles, qu' en vos don saut
De fol anar.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Tous me prient, Anglais, que je vous donne élan de fol aller.
Adv. comp. Venc vas lieis de saut coitos. 
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Je vins vers elle d'emblée empressé.
- Défilé, gorge.
Al noven jorn li puegz tan autz
E las valladas e li sautz
Tornaran trastotz en egal.
Los XV Signes de la fi del mon.
Au neuvième jour les monts si hauts et les vallées et les sauts deviendront tous par égal (de niveau).
ANC. FR. Derrier l'aigle fist un grant salt.
Marie de France, t. II, p. 283.
CAT. Salt. ESP. PORT. IT. Salto. (chap. Lo salt, los salts, com lo de La Portellada al riu Tastavins. A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.)

A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.

- Bois, forêts.
Saut, es loc salvagge on naysho aybres.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Bois, c'est lieu sauvage où naissent arbres.

Salt del cabrit, Ulldemó, Beceite, Beseit, Bulldemó,

5. Sautiquiar, v., sautiller, élancer. 
Anhel... va denant... jogan et sautiquian.
(chap. Lo cordé... va dabán... jugán y saltán, brincán, botán, fotén brincos o bots.)
Eluc. de las propr., fol. 234 et 235.
Agneau... va devant... jouant et sautillant.

6. Sauticament, s. m. sautillement, élancement.
La qual dolor hom sent ab batement et sauticament.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Laquelle douleur on sent avec battement et élancement.

7. Salivenca, s. f., lat. saliunca, lavande, nard.
Salivenca, es herba talment dita quar... fa sautar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Lavande, c'est herbe ainsi dite parce que... elle fait sauter.
(chap. Espígol, espígols.)

Espígol, espígols; lavanda, Lavandula



8. Assalhir, Assallir, Assaillir, Asalir, v., assaillir, attaquer.
Non ai ardit ni coart
Enemic, qu' er no m' assalha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je n'ai hardi ni couard ennemi, qui maintenant ne m'assaillisse.
Per gastar et assalhir Roma. L'Arbre de Batalhas, fol. 41.
Pour détruire et attaquer Rome.
Fig. Bernart del Ventadorn, del chan
Vos sui sai vengutz assaillir.
T. de Lemosin et de B. de Ventadour: Bernart.
Bernard de Ventadour, pour le chant je vous suis ici venu attaquer.
Pus la mort vol assalhir.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Puisque la mort veut assaillir.
Part. pas. En auta roca es bastitz,
E ja non er assalhitz.
Pierre d'Auvergne: En estiu. 
Sur haute roche il est bâti, et jamais ne sera assailli.
ANC. CAT. Assailler. ESP. Asalir (asaltar). IT. Assalire. (chap. Assaltá : assalto, assaltes, assalte, assaltem o assaltam, assaltéu o assaltáu, assalten; assaltat, assaltats, assaltada, assaltades; yo assaltaré; yo assaltaría; si yo assaltara. Atacá.)

Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

9. Assautar, Asautar, v., attaquer, assaillir.
Tro silh de Piza nos vengron assautar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Jusqu'à ce que ceux de Pise nous vinrent assaillir.
Quant la serpentz los sent, tantost los assautet.
A Nostra Domna de la Mar
Corsari vengron assautar. 
V. de S. Honorat.
Quand le serpent les sent, aussitôt il les attaqua.
A Notre-Dame de la Mer des corsaires vinrent assaillir.
Part. pas. Ja fora Ferabras el tertre asautatz. 
Roman de Fierabras, v. 1497.
Déjà serait Fierabras sur le tertre sauté.
ANC. FR. Ki en alcun de ces chemins occit home ... et asalt.
Lois de Guillaume-le-Conquérant, 30.
Si asauroient la ville par mer ou par terre. Villehardouin, p. 61.
CAT. Assaltar. ESP. Asaltar. PORT. Assaltar. IT. Assaltare. (chap. Pera assaltá lo castell, prepárat a saltá los muros.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

10. Assalh, Assaut, s. m., assaut.
Soven mov guerra et assalh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Souvent excite guerre et assaut.
Anc assaut ni sembelh
No vim, passat a un an.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Oncques assaut ni combat nous ne vîmes, passé a un an.
Per vostra guerr', en ai, a vostre pro,
Fag mant assaut et ars manta maiso.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Pour votre guerre, j'en ai, à votre profit, fait maint assaut et brûlé mainte maison.
ANC. FR. Que nul asalt ne redotoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 15.
Ensi dura cel assals... et i assaillièrent mult grant assalt.
Villehardouin, p. 96 et 145.
CAT. Assalt. ESP. Asalto. PORT. IT. Assalto. (chap. Assalt, assalts.)

11. Asaliador, s. n., assaillant, envahisseur, entrepreneur.
Auguradors, o asaliadors en nigromantia. De la Confessio.
Augures, ou entrepreneurs en nécromancie.
IT. Assalitore.

12. Asaltador, s. m., assaillant, envahisseur.
Cant vindran primer li lor asaltador. Guillaume de Tudela.
Quand viendront les premiers les leurs assaillants.
CAT. Assaltador. ESP. Asaltador. PORT. Assaltador. IT. Assaltatore. 
(chap. Assaltadó, assaltadós, assaltadora, assaltadores; assaltán, assaltans, assaltanta, assaltantes.)

13. Outrasalhir, v., outre-passer.
Part. pas. Ab lui venceretz totz los cas
Cui Bafometz a escarnitz,
E 'ls renegatz outrasalhitz. 
Gavaudan le Vieux: Senhors per. Var.
Avec lui vous vaincrez tous les chiens que Mahomet a bernés, et les renégats outre-passés.

14. Sobresaillir, v., surpasser.
Quan ve qu' om sobresaill 
Sos parens plus prezatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Quand il voit qu'on surpasse ses parents les plus prisés.

15. Trassalhir, Tressalhir, Tressaillir, v., transgresser, dépasser, outre-passer.
Cazer, levar e trassaillir.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Tomber, se lever et outre-passer.
Peire Rogiers, a tressaillir
M' er, per vos, los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons.
Rambaud d'Orange: Peire Rogier.
Pierre Rogiers, à transgresser il me sera, pour vous, les paroles et les accords que j'ai avec ma dame.
- Tressaillir, frémir.
Quant ieu cug dormir, trassalh.
Lamberti de Bonanel: S' a mon.
Quand je pense dormir, je tressaille.
La nueg el lieg vir e torney,
E 'l jorn tressalh et esglay.
Arnaud de Marueil: Cui que.
La nuit au lit je vire et tourne, et le jour je tressaille et m'effraie.
Fig. L' harma trassalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
L'âme tressaille comme le poisson.
Part. pas. Drudaria n' es tressaillida,
E creis putia s' onor.
Marcabrus: Per l' aura.
La galanterie en est outre-passée, et accroît le putanisme son domaine.
ANC. FR. Por poi ke il ne tresbucha
A un boissun k'il tressailli.
Roman de Rou, v. 13574.

16. Trasautar, v., sauter outre, outre-passer, franchir les bornes.
Fig. Qui de parlar trasauta. 
A. Daniel: Autet e bas.
Qui de parler franchit les bornes.
ANC. FR. A ce commandement mon coeur tressauta d'aise.
Bertaut, p. 524.
Mon coeur se pasme, et le sang me tressaut.
Ronsard, t. 1, p. 171.

17. Dessalhir, v., départir, partir, sortir.
De doussa terra conja
Me trays, e m fes dessalhir. 
Pierre d'Auvergne: Al descebrar.
De douce terre agréable il me tira, et me fit départir. 

18. Ressautar, Resautar, v., trépigner, rebondir.
Resauta, braida e crida. V. de S. Honorat.
Trépigne, braille et crie.
ANC. FR. La teste lui bondist et ressaute sanglante.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. V, sc. 10.
CAT. Ressaltar. ESP. PORT. Resaltar. IT. Risaltare. (chap. Ressaltá.)

19. Ressaut, Resaut, s. m., ressaut, contre-coup, rebondissement. 
Adv. comp. Non dis ges que anc fosses batutz,
Si non fon colps que vengues de resaut.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Je ne dis point que oncques vous fussiez battu, si ne fut coup qui vint de ressaut.
CAT. Ressalt. ESP. PORT. Resalto. IT. Risalto. (chap. Cop de rechás.)

20. Ressautellar, v., bondir, tressaillir.
Tan l' am de bon talan
Qu' el cor me ressautella.
Folquet de Romans: Aucels no.
Tant je l'aime de bonne volonté que le coeur me tressaille.