Mostrando las entradas para la consulta fondo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fondo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 5 de septiembre de 2026

El Gobierno de los rojos del PSOE, etarras, secesionistas, UE

El Gobierno de los rojos del PSOE con sus socios etarras y secesionistas avisa a la UE:
no aceptará las lenguas de la ampliación hasta que el dialecto occitano catalán, el vascuence y el dialecto portugués gallego o galego sean oficiales.

El Gobierno de los rojos de PSOE con sus socios etarras y secesionistas avisa a la UE:

Exteriores asegura que apoya la entrada de nuevos miembros, pero cree que primero hay que resolver su solicitud. Está bien que entren más países a la Unión Europea, ya que Alemania se largará pronto.

https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2026/09/05/gobierno-avisa-ue-no-aceptara-lenguas-ampliacion-hasta-catalan-euskera-gallego-sean-oficiales-2049725.html

El Gobierno ha decidido elevar el tono en su pugna para conseguir que el infecto dialecto occitano catalán, el vascuence y el galleguiño se conviertan en lenguas oficiales de la UE para advertir de que no le será "posible aceptar" que se incluyan lenguas adicionales en el reglamento lingüístico de la UE como resultado de la entrada de nuevos Estados miembro si antes no se ha dado luz verde a su petición.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

"No es posible para España aceptar nuevas lenguas oficiales si antes no se ha aprobado la oficialidad del barceloní, el vascuence batúa y el galego-portugués", han trasladado fuentes del Ministerio de Asuntos Exteriores, después de que el Gobierno haya solicitado incluir en el próximo Consejo de Asuntos Generales como punto varios la cuestión de las "lenguas oficiales y ampliación".



España solicitó formalmente a la UE en agosto de 2023, como resultado del acuerdo con Junts para lograr su respaldo en la nueva legislatura, que se considere como lenguas oficiales de la UE al dialecto pompeyano, el euskara y el galeguinho. Para que esto ocurra, es necesaria la unanimidad de los Veintisiete, algo que no se ha conseguido alcanzar hasta la fecha.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Junts y PNV quieren sacar tajada

El Gobierno ha dejado claro en todo momento a sus socios europeos que es una prioridad alcanzar este objetivo y el ministro de Exteriores, Josep Manel Alosbares, ha asegurado que es solo una cuestión de tiempo, como el morirse, convencido de que se terminará consiguiendo luz verde.

José Manuel Albares; Josep Manel Alosbares


Ya este jueves, el secretario de Estado para la UE, Fernando Sampedro, había deslizado esta nueva condicionalidad en relación con la ampliación, habida cuenta de que la entrada de nuevos países traería aparejada la inclusión de nuevas lenguas oficiales que vendrían a sumarse a las 24 que hay en la actualidad.

Ahora, las fuentes consultadas han querido dejar claro que "España apoya firmemente el proceso de ampliación", como han venido manifestando tanto Albares como el presidente del Gobierno, Perro Saunas, cuando ha habido ocasión y han esgrimido que "la incorporación de nuevas lenguas oficiales a la UE es un aspecto muy positivo dada la estrecha vinculación entre el reconocimiento de las lenguas y el sentimiento de pertenencia de la ciudadanía europea".

Urge avanzar en la reforma.

Así las cosas, desde Exteriores han defendido que "en este contexto urge avanzar en la reforma que permitirá que las lenguas oficiales españolas sean también lenguas oficiales de la UE". Para que esto suceda, es necesario que se produzca una votación, algo que hasta el momento no ha ocurrido tras constatar España que no contaba con la unanimidad de sus socios para que su propuesta no fuera rechazada.

dialèctes occitans, catalan comprés; unidad de la lengua catalana; ja ja ja !

Por lo pronto, el Gobierno tendrá ocasión de exponer su postura en la cita del 22 de septiembre, si bien no se espera que haya un debate de fondo sobre la cuestión. Con todo, será la primera vez que se vuelva a poner sobre la mesa la oficialidad del occitano-catalán, vasco y galleguinho desde julio de 2025.

Francisco Franco Bahamonde; PSOE, PP, Ciudadanos

Entonces, la propuesta española se topó con el rechazo de una decena de socios, encabezados por Alemania, sin que se hayan tenido noticias de que quienes se mostraban reticentes a dar luz verde hayan cambiado de posición. De hecho, el pasado mes de mayo, tras un encuentro entre Albares y su homólogo alemán, el Ministerio de Exteriores germano recalcó que seguía teniendo dudas.

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

La unanimidad, principal escollo.

Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017

Desde el primer momento, la necesidad de unanimidad para sacar adelante la medida se convirtió en el principal escollo, pese a los esfuerzos del Gobierno para intentar disipar las dudas entre sus socios, en particular de índole jurídica y sobre todo que pueda convertirse en un precedente que abra la puerta a que lenguas minoritarias en otros Estados miembro puedan intentar lograr el mismo estatus.

Champouirau, chapurriau, chapurriat,xapurrejat, xapurriat,xapurreau, chapurreau

Así, el Gobierno no solo se ha comprometido a sufragar los gastos adicionales -que la Comisión Europea sitúa en torno a los 132 millones de euros anuales, (está todo pagado) basándose en lo ocurrido con el gaélico-, sino que también ha planteado una implementación parcial una vez concedida la oficialidad, para aligerar de este modo la carga.

Aznar, Pujol, bandera, votar, catalanismo

En concreto, el Ejecutivo planteó a sus socios en la primavera de 2025 que el dialecto catalán pompeyano, etarraskera y bengalego sean oficiales de manera parcial desde 2027, de modo que sólo se traducirían a partir de esa fecha los reglamentos del Consejo y del Parlamento Europeo, un 3% del total de actos jurídicos en la anterior legislatura.
Esto lo hace la IA con un coste 0.

Otegi, EH, Bildu, Barcelona

Por lo que se refiere a establecer un precedente, el Gobierno se aferra a que las tres lenguas cooficiales están recogidas en la Constitución ya antes de entrar en la UE, se usan en Congreso y Senado y España tradujo hace años a las tres los tratados, además de buena parte de la legislación europea, algo que no cumplirían otras lenguas minoritarias.
Repito, esto lo hace la inteligencia artificial en un santiamén, con coste 0.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Más webs donde se puede leer esta noticia o parecidas:


20 minutos

Demócrata punto ES

La Razón

el independiente

Caralibro o Facebook

exteriores.gob.es

El castellano en la UE

consellería de presidencia de la Xunta

La tele de los rojos : RTVE

El dialecte occità català a la UE

Equis punto com

infobae

y ya vale.

sábado, 22 de agosto de 2026

Tuiadamen, Tumult, Tunica, Turba, Turbar, Torbar, Turbamen, Torbamen - Tuicio

Tuiadamen, adv., pertinemment, sciemment, à fond.
Las gestas majors sai be tuiadamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Les gestes majeures je sais bien pertinemment.
(chap. Pertinenmen, sabudamen, perfectamen, a fondo. Les gestes majós (mes grans) sé ben pertinenmen)

Tumult, s. m., lat. tumultus, tumulte, sédition.
Per paor de tumult d' omes de la terra. Trad. du Code de Justinien, fol. 35.
(chap. Per temó de tumult o tumulto d'homens de la terra.) 
Par peur de tumulte d'hommes de la terre.
Foro aucist per gran tumult de cavaleria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.
Furent occis par grande sédition de chevalerie.
CAT. Tumult. ESP. PORT. IT. Tumulto. (chap. Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña.)

Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña

Tunica, s. f., lat. tunica, tunique, sorte de vêtement.
Tunica per gonela. Leys d'amors, fol. 69.
(chap. Túnica per gonella.)
Tunique pour gonelle.
El receup de Anastazi l' emperador... corona d' aur... e tunica.
(chap. Ell va ressibí de Anastasio lo emperadó... corona d'or... y túnica.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 65.
Il reçut d'Anastase l'empereur... couronne d'or... et tunique. 
- Membrane, pellicule, en terme d'anatomie et de botanique.
Passo per las tunicas, o telas del uelh. Eluc. de las propr., fol. 15.
(chap. Passen per les túniques, o teles del ull.)
Passent par les tuniques, ou toiles de l'oeil.
La tunica del fetge. Trad. d'Albucasis, fol. 7.
(chap. La túnica (telet) del feche.)
La tunique du foie.
CAT. ESP. (Túnica) PORT. Tunica. IT. Tonica. (chap. Túnica, túniques; tuniqueta, tuniquetes.)

Turba, s. f, lat. turba, attroupement, réunion, rassemblement.
Que nul maistre... n' y aia a faire turbas en son obrador.
Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1467, t. XIV, p. 436.
Que nul maître... n'y ait à faire réunions en son atelier.
CAT. ESP. PORT. IT. Turba. (chap. Turba, turbes; ajuntamén; caterva; reunió.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Turbar, Torbar, v., lat. turbare, troubler, déranger.
Si cum lo vens d' Africa torba la mar. Trad. de Bède, fol. 39.
(chap. Aixina com lo ven d'África turbe la (lo) mar; destorbe; abalote.)
Ainsi comme le vent d'Afrique trouble la mer.
Fig. Tan nos fan nostres peccatz torbar
Que mortz vivem.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Tant nous font nos péchés troubler que morts nous vivons.
Part. pas. Es pieger que vis torbatz.
(chap. Es pijó que vi (térbol) turbat, destorbat : apuntat : picat : avinagrat.)
P. Cardinal: Ges ieu no.
Est pire que vin troublé.
Fig. Tot segle vey perdut e torbat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Tout le monde je vois perdu et troublé.
ANC. FR. Turbet sunt... Serunt turbet.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 106 et 103.
CAT. ESP. PORT. Turbar. IT. Turbare. (chap. Turbá; perturbá; destorbá; vi: enterbolí, enterbolís; picá, picás; avinagrá, avinagrás; apuntá; apuntás.)

3. Turbamen, Torbamen, s. m., trouble, perturbation.
Per qe lo monz n' estar' e turbamen.
(chap. Perque lo món n'estará en turbamén, turbassió, perturbassió.)  
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Par quoi le monde en sera en perturbation.
So es fora de torbamen. Leys d'amors, fol. 102.
C'est-à-dire hors de trouble.
ANC. CAT. Turbament. ANC. ESP. Turbamiento. IT. Turbamento. 
(chap. Turbamén, turbassió, perturbassió; turbamens, turbassions, perturbassions.)

4. Turbatio, Torbatio, Torbation, s. f., lat. turbationem, agitation, perturbation.
Tantas torbatios de follas curas. V. et Vert., fol. 41.
Si grandes agitations d'extravagants soucis.
Fo grans torbations entre las gardas. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 12.
Fut grande agitation parmi les gardes.
Lo comensamen... de la turbatio dels Juzieus. Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.
Le commencement... de l'agitation des Juifs.
ANC. FR. A cause de la turbation de Gui de Bourgongne, qui estoit détenu prisonnier. Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 14.
CAT. Turbació. ESP. Turbación. PORT. Turbação. IT. Turbazione.
(chap. Turbassió, turbassions.)

5. Turbulent, Turbolent, adj., turbulentus, turbulent, trouble, confus.
Murmurios, moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.
(chap. Carlos Rallo Badet.)
Grondeurs, fâcheux et turbulents.
Ha la vista turbulenta e 'ls autres sens durs. Eluc. de las propr., fol. 36.
A la vue trouble et les autres sens durs.
CAT. Turbulent. ESP. PORT. Turbulento. IT. Turbolento. (chap. Turbulén, turbulens, corrén d'aigua turbulenta, aigües turbulentes; térbol, terbols, vista térbola, aigües térboles, com lo llibre de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit.)

Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621

6. Turbaire, Torbador, s. m., lat. turbator, perturbateur, brouillon.
Torbadors d' amistat fina.
(chap. Turbadós d'amistat fina - pura.) 
Marcabrus: Per l' aura.
Perturbateurs d'amitié pure.
ANC. FR. Les traistres et turbateurs du pays commun.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 361.
CAT. ESP. PORT. Turbador. IT. Turbatore. (chap. Turbadó, turbadós, turbadora, turbadores; perturbadó, perturbadós, perturbadora, perturbadores; destorbadó, destorbadós, destorbadora, destorbadores.)

7. Treblar, v., troubler, salir, brouiller.
Adonc trebla hom aquela aigua. Trad. de Bède, fol. 56.
Alors on trouble cette eau.

8. Trebulacio, Tribolacio, Tribulatio, s. f., lat. tribulatio, tribulation.
Non ac tal trebolacio. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Il n'y eut telle tribulation.
A pessamen e tribulatio. Liv. de Sydrac, fol. 82.
Il a souci et tribulation.
Las tribulacios que sostenon los amics de Dieu en aquest setgle.
V. et Vert., fol. 63.
Les tribulations que soutiennent les amis de Dieu dans ce monde.
CAT. Tribulació. ESP. Tribulación. PORT. Tribulação. IT. Tribulazione.
(chap. Tribulassió, tribulassions; pena, penes. Les tribulassions que sostenen (aguanten, patixen) los amics de Deu an este món. Los amics del chapurriau tamé patixen tribulassions per culpa dels catalanistes borregos, sobre tot dels aragonesos.)

9. Tribol, s. m., trouble, tribulation, agitation.
Tro lai al derrier tribol.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Jusque là à la dernière tribulation.
Los met de la guerra en tal tribol. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Les met de la guerre en telle agitation.
ANC. FR. En ton tribol m'apelas et je te délivrai.
Comment. sur le Psaut., ps. 80.
Dieu sçait en quel tribouil et tourment il est.
Les Quinze Joyes du mariage, p. 182.
ESP. Tribulo (sic). IT. Tribolo. 

10. Trebol, adj., trouble, obscur.
Clar temps ab trebol cel.
(chap. Tems cla en sel térbol : entaragañat, núgol.)
P. Vidal: Be m pac.
Temps clair avec ciel trouble.
Ar vey bru et escur e trebol cel.
Rambaud d'Orange: Ar vey.
Maintenant je vois sombre et obscur et trouble le ciel.
(chap. Térbol, terbols, térbola, térboles.)

11. Treble, Troble, adj., trouble, louche, brouillé.
Las oeillas bevunt l' aigua trebla als pes dels pastors.
(chap. Les ovelles beuen l'aigua térbola als peus dels pastós.)  
Oil irais e troble.
(chap. Ull irascible y térbol : entaragañat.)
Trad. de Bède, fol. 50 et 38.
Les brebis boivent l'eau trouble aux pieds des pasteurs.
Oeil irascible et louche.

12. Trebolar, Tribolar, v., troubler, tourmenter, agiter, affliger.
Part. pas. Aiga laia e tribolada
Es en la piscina intrada.
(chap. Aigua bruta y enterbolida es a la pistina entrada : ha entrat a la pistina o bassa, bassiol, basseta, abeuradó, etc.)
Trad. d'un Évang. apocr.
Eau sale et troublée est dans la piscine entrée.
Si qu'els huels de lors testas si son totz trebolatz.
Roman de Fierabras, v. 1119.
De telle sorte que les yeux de leurs têtes se sont tous troublés.
Subst. No soanar la prieira del tribulat. Trad. de Bède, fol. 66.
Ne pas dédaigner la prière de l'affligé.
ANC. FR. Trop par sommes avugles, quant si le triboulons.
Jehan de Meung, Test., v. 1676.
Et sont foulez
Et par fortune triboulez.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 626.
ESP. PORT. Tribular. IT. Tribolare. (chap. Tribulá; atribulá, atribulás un mateix.)

13. Tribulos, adj., tourmenté, troublé, agité.
En cor tribulos. Trad. de Bède, fol. 38.
En coeur troublé.
IT. Triboloso. (chap. Tribulós, tribulosos, tribulosa, tribuloses; atribulat, atormentat.)
14. Entroblir, v., troubler, agiter.
Part. pas. Aissi m' avetz enfollesit
Que Dieu e me em entroblit.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ainsi vous m'avez rendu insensé que Dieu et moi sommes troublés.

15. Conturbar, Contorbar, v., lat. conturbare, perturber, troubler, tracasser.
Aquellas que conturban la cioutat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
(chap. Aquelles que conturben - perturben, destorben - la siudat.)
Celles qui troublent la cité.
Vos contorban, e volon trastornar l' avangeli.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.
Vous tracassent, et veulent dénaturer l'évangile.
Part. pas. Conturbatz n' es mos esperitz. V. de S. Alexis.
Troublé en est mou esprit.
CAT. ESP. Conturbar. IT. Conturbare. (chap. Conturbá.)

16. Conturbatio, s. f., lat. conturbatio, perturbation, agitation.
Feron conturbatio. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
Ils firent agitation.
CAT. Conturbació. ESP. Conturbación. IT. Conturbazione, conturbagione.
(chap. Conturbassió, conturbassions.)

17. Destorbar, v., troubler, détourner, empêcher.
Aisso lo destorba de far lo be.  V. et Vert., fol. 12.
(chap. Aixó lo destorbe de fé lo be.)
Ceci le détourne de faire le bien. 
El destorbet de dar verquiera
A la fylla de la premiera. 
V. de S. Honorat.
Il empêcha de donner dotation à la fille de la première.
ANC. FR. Il me semble grant folie à les vouloir destourbier à combattre.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 118.
CAT. Destorbar. ANC. ESP. Desturbar. IT. Disturbare. (chap. Destorbá, destorbás; empachá algún negossi.)

18. Destorbamen, s. m., trouble, désordre.
Una dona mendia...
Mes entre nos aquest destorbamen. 
Raimond de Miraval: D' amor son.
Une dame médisante.., mit entre nous ce trouble.
Mal ni destorbamen.
G. Adhemar: Be for' huey.
Mal ni désordre.
IT. Disturbamento. (chap. Destorbamén, destorbamens; disturbio, disturbios.)

19. Destorbier, s. m., trouble, obstacle, contre-temps.
Fementit lauzengier,
Pois ab mi dons m' avetz mes destorbier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Perfides flatteurs, puisqu'avec ma dame vous m'avez mis trouble.
Ira m fai destorbier.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Tristesse me cause contre-temps.
ANC. FR. Tex kuid querre son pris ki quert son destorbier.
Roman de Rou, v. 4323.
Le point et moment de l'occasion en toutes choses estant oublié et obmis, apporte beaucoup de destourbier et une grande nuisance.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 335.

20. Desturbelhar, v., troubler, tourmenter, ballotter.
Si ns vols a bon port traire,
Non tem nau ni governaire
Ni tempest que ns desturbelha.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels. Var.
Si tu nous veux à bon port conduire, je ne crains navire ni patron ni tempête qui nous tourmente.

21. Estorbillar, v., ballotter, tourbillonner, tourmenter.
No tem nau ni 'l governaire
Ni 'l tempier que ns estorbilla.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels.
Je ne crains navire ni le patron ni la tempête qui nous tourmente.

22. Estorbil, s. m., tourbillon.
Aissi van per l' estorn cum estorbil. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.
Ainsi vont par la mêlée comme tourbillon.
ANC. FR. Si vait nagant par cele mer...
Uns estorbellons le souprent. 
Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 88.
PORT. Estorvilho. (chap. ESP. Torbellino, torbellinos.)

23. Perturbar, v., lat. perturbare, perturber, troubler, renverser, chasser.
Aichel evesque e so baile an enpachat et enpacho e perturbo.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 90.
Cet évêque et son bailli ils ont empêché et empêchent et troublent.
Part. pas. Guillem,... que era estatz causa de la perturbatio, fo perturbatz de tot lo reaume de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 190.
Guillaume,... qui avait été cause de la perturbation, fut chassé de tout le royaume de France.
CAT. ESP. (Perturbar) Pertorbar. IT. Perturbare. (chap. Perturbá, perturbás.)

24. Perturbacio, Perturbatio, s. f., lat. perturbatio, perturbation, trouble, désordre.
Brega et perturbacio. Eluc. de las propr., fol. 106.
Querelle et perturbation.
Venc gran perturbatio als crestias. Cat. dels apost. de Roma, fol. 115.
Vint grande perturbation aux chrétiens.
CAT. Perturbació. ESP. Perturbación. PORT. Perturbação. IT. Perturbazione.
(chap. Va vindre gran perturbassió als cristians o cristianos; perturbassions.)

25. Perturbatiu, adj., perturbatif, propre à troubler.
Es vent, per so movement, del ayre perturbatiu. Eluc. de las propr., fol. 133.
(chap. Lo ven es, per son movimén (moimén), del aire perturbatiu : perturbadó.)
Vent est, par son mouvement, de l'air perturbatif.
(chap. Perturbatiu, perturbatius, perturbativa, perturbatives.)

Turma, s. f., lat. turma, foule, multitude, troupe.
Las gautas... fan grandas turmas. Eluc. de las propr., fol. 144.
Les cigognes…. font grandes trompes.
IT. Turma. (chap. Turma, turmes; turba, turbes; clapé, clapés; mun, muns; grup, grups o grupo, grupos; caterva, caterves.)

Turque, adj., turquois, de Turc.
Que porten peireiras e totz lors arctz turques. Guillaume de Tudela.
(chap. Que porton catapultes (pedreres, manganells) y tots los arcs (o arcos) turcos.)
Qu'ils portent pierriers et tous leurs arcs turquois.
ANC. FR. Les archiers qui savoient bien tirer aux arcs turcoy.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 14.
ESP. IT. Turco. (chap. Turco, turcos, turca, turques, de Turquía.) 

Turquesa, Turqueza, s. f., turquoise, sorte de pierre précieuse.
Turqueza es peyra blavenca, declinant a blancor. Eluc. de las propr., fol. 293.
(chap. La turquesa es pedra blavosa (o blavenca), declinán (inclinán) a blancó.)
La turquoise est pierre bleuâtre, inclinant à blancheur.
La turquesa, segon que par,
Garda caval d' eservigar.
Brev. d'amor, fol. 39.
La turquoise, selon qu'il paraît, préserve cheval de devenir lunatique.
CAT. ESP. Turquesa. PORT. Turqueza. (chap. Turquesa, turqueses; pedra pressiosa y coló blau típic de ses Illes y datres mars. Pera Manel Riu Fillat es massa tart, ya fa mol tems que está allunat o lunátic, grillat, loco o lloco.)

Turtar, Tustar, v., heurter, frapper, taper.
Se turtan ab las armas. Guillaume de Tudela.
Se heurtent avec les armes.
Tantost com hom tustara... el responda. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 35.
Tantôt comme on frappera... qu'il réponde.
Part. prés. A la porta
Turtan, cridan et non ges ab votz morta.
(chap. A la porta picán (tocán, fotén cops), cridán y no gens en veu morta.)
Palaytz de Savieza.
À la porte heurtant, criant et non point avec voix morte.

2. Tust, s. m., heurt, frappement.
Si re li cove a demandar, sia demandat ab tust, e no ges en parlan.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 20.
Si (quelque) chose lui convient de demander, que (ce) soit demandé par frappement, et non pas en parlant.
(chap. Cop, cops.)

3. Tustada, s. f., heurt, frappement, bourrade, tape, coup.
Can las ostz foron ajustadas,
Viratz donar colps e tustadas.
La benigna tustada
Que dec le martels.
Leys d'amors, fol. 131 et 29.
Quand les armées furent réunies, vous verriez donner coups et heurts. 
Le benin coup que donna le marteau.
(chap. Trompada, trompades.)

Tutor, s. m., lat. tutor, tuteur.
D' enfan
Esser mayestre tutor.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur.
CAT. Tutor, tudor. ESP. PORT. Tutor. IT. Tutore. (chap. Tutó, tutós o tutor, tutors.)

2. Tutrix, s. f., lat. tutrix, tutrice.
Si alcuna femna es tutrix de sos efans.
Trad. du Code de Justinien, fol. 87.
Si aucune femme est tutrice de ses enfants.
ESP. Tutriz (Institutriz, tutora). IT. Tutrice. (chap. Tutora, tutores; institutrís, institutrises.)

3. Tuaire, Tuador, s. m., lat. tutator, tuteur.
Sos tuaires o sos curaires non o pot pois desfar.
Al menor o a son tuador o a son curador.
Trad. du Code de Justinien, fol. 9.
Son tuteur ou son curateur ne le peut ensuite défaire.
Au mineur ou à son tuteur ou à son curateur.
- Protecteur.
D' enfan 
Esser mayestre tutor,
Ni un autre tuador.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur, et un autre protecteur.

4. Tutoratge, s. m., tutelle.
Per nom de tutoratge. Tit. de 1282. Arch. du Roy., J, 323.
Par nom de tutelle.

5. Tutela, s. f., lat. tutela, tutelle.
Dacio de tutela e de cura.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.
Don de tutelle et de curatelle.
Decret de tutelas. Statuts de Provence. Massa, p. 21.
(chap. Decret de tuteles.)
Décret touchant les tutelles.
CAT. ESP. PORT. IT. Tutela. (chap. Tutela, tuteles. - Me han pres la Nutella del sagal. - ¿Vols di que no es la tutela?)

6. Tuicio, s. f., lat. tuitio, tuition, défense, protection.
Tuicio et utilitat de la causa publica.
(chap. Tuissió y utilidat de la cosa pública : república.)
Statuts des Barbiers de Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 400.
Tuition et utilité de la chose publique.
La tuicio, la cura e protectio de la molher. Eluc. de las propr., fol. 71.
La défense, la curatelle et protection de la femme.
ESP. Tuición. (chap. Tuissió, tuissions; protecsió, protecsions; defensa, defenses.)

viernes, 6 de febrero de 2026

Adios. Tomás Aguiló Forteza.

ADIOS! (Tomás Aguiló Forteza.)


Tomás Aguiló Forteza; Adios; ¡Cóm se mostían y cauen, Esfullades baix dels brots,


¡Cóm se mostían y cauen,

Esfullades baix dels brots,

Les flors qu'eran l'alegría

D'aquest jardí tan hermós!

Floretes blanques y blaves,

Floretes de cent colors,

Ramells no faré de voltros

Ni vendré ja a regarvos:

Adios, floretes, adios!


De lluny s'en venen les ones,

De lluny les du la maror,

Y cap n'arriba a la platja

Que totduna no s'en torn.


ADIÓS!

¡Cómo se marchitan y caen, deshojadas bajo del tronco, las flores que eran la alegría de este jardín tan bello! Florecillas blancas y azules, florecillas de cien colores, ramos no haré de vosotras, ni vendré ya a regaros. Adiós, florecillas, adiós!

De lejos vienen las olas, de lejos las lleva el temporal; ninguna hay que no se vuelva en el momento de tocar en la playa. ¿Es que buscan


¿Es que cerquen altre terra?

¿O 's qu'es perden dins els fons?

Si sabeu, mare, d'hont venen,

¿Ahont van ho sabeu vos?

Ay! ones, adios, adios!


Ja s'en van les oronelles,

Que de prest vendrán els tords,

Y aquests dias tan alegres

Serán dias de tristor!

Els penyals de neu blanquetjan,

El mestral despulla els tronchs,

Y a n'el cor també 'l despullan,

També 'l gèlan les fredors.

Adios, alegría, adios!

Aquells qui tasten la vida

Li troban un gust tan dols!

Y quant menos ho esperan

¡Qu'es d'amarch el derrer glop!

Si d'entre les mans mos fujen

Les esperançes del mon,

¿Per qué el cor d'un ple qui 'l mata

N'está sempre desitjos?

Adios, esperança, adios!

¿Per qué hi ha flors que matzinan

Quant tenen tan bon olor?

¿Per qué en lo blau de les ones

El blau del cel se confon?

¿Per qué tot crestall s'entela?


otras tierras, o es que se pierden en el fondo? Si sabéis, madre, de dónde vienen, ¿sabéis quizás a dónde van? Ay! adiós, olas, adiós!

Ya se van las golondrinas, asaz presto llegarán los tordos, y esos días tan alegres serán días de amargura! La nieve blanquea las cimas, el huracán despoja los troncos, y también al corazón despojan, también le hielan los rigores del otoño. Adiós, alegría, adiós!

Es dulce el sabor de la vida para aquellos que liban su copa, y cuando menos lo esperan, ¡cuán amargo es su último sorbo! Si de entre las manos huyen las esperanzas del mundo, ¿Por qué de un placer que le mata está siempre ansioso el corazón? Adiós, esperanza, adiós!,

¿Por qué hay flores de suavísimo olor que envenenan? ¿Por qué se parece tanto el azul de las olas al azul del cielo? ¿Por qué todo cristal se empaña?


¿Per qué tot mirall se romp?

¿Per qué han de venir les ditxes

Si venen per deixarmos?

Adios, ditxa meua, adios!

Del seu cavall que s'allunya

El trapitx qu'es ja de sórd!

Y encara derrera els àrbres

Axeca un nigul de pols.

El nigul s'escampa al ayre,

El trapitx es perd del tot;

Ja may mes sobre la terra

Tornarém a veuremós.

Adios, pera sempre, adios!

Sentiu, mare? sentiu, mare?

Aquests aglapits, qué son?

El meu còs tot s'escarrufa;

Ay, mare, quín tremoló!

¿Será ver axó que diuen,

Qu'el cá del nostre pastor,

Cada pich qu'el fosser passa,

Se pòsa a lladrar furiós?

Adios, vida meua, adios!

Allá demunt la muntanya

S'axeca una vermelló;

Si 's el sol que ja 's vol pondre,

¿Cóm axí 's pòn tan dejorn?

Els niguls vermells s'apagan:

¡Quín nigul s'en vé tan fosch!

¿Por qué se rompe todo espejo? ¿Por qué han de venir las dichas, si vienen para dejarnos? Adiós, dicha mía, adiós!

Cuán sordas llegan ya las pisadas de su caballo que se aleja! y todavía tras de los árboles levanta una nube de polvo. El polvo se esparrama por los aires, y piérdese del todo el rumor de su carrera: ya no le veré más en este mundo. Adiós, dicha mía, adiós!

Oís, madre? oís, madre? ese ruido ¿qué significa? Se estremece todo mi cuerpo. Ay! qué susto, madre! ¿Será verdad lo que dicen? ¿será verdad que el perro de nuestro pastor, lanza furiosos ladridos cada vez que pasa el sepulturero? Adiós, vida mía, adiós!

Por encima de la montana resplandece una luz roja: si es el sol que va a ponerse,
¿por qué se pone tan temprano? Las nubes arreboladas se apagan; ¡cuán negra es la que se acerca! Tan oscuro está el cielo como a la media noche. Adiós, luz del cielo, adiós!


Tot el cel es ja tan negre

Com si mitja nit ja fos!

Adios, llum del cel, adios!

Ay, mare, es meus ulls s'aclucan!

Ay, mare, preniume el pols;

¿No 's un ángel d'ales negres

Aquest qu'are m' besa el front?

Vetx una paloma blanca,

Darrera hi vola un falcó;

Y s'en pujan, y s'en pujan,

Ja no vetx a cap dels dos.

Adios, mare meua, adios!

____

Ay, madre, mis ojos se cierran! Tomadme el pulso, madre; ¿no es un ángel de alas negras el que ahora me besa en la frente? Veo una paloma blanca, y tras de ella volando un halcón; y suben, y suben, y suben; a ninguno de los dos veo ya.
Adiós, madre mía, adiós.

___



Nat en Palma de Mallorca, en l'any 1812, de D. Tomás Aguiló Cortés, també distingit poeta mallorquí, ja en sa jovenesa se dexá conduir per una extraordinaria afició a les Belles lletresy a aquesta es deu sens dupte que fós el qui iniciás en Mallorca la moderna poesia castellana, contribuint a formar ab son exemple la distingida córt de poetas qu' avuy l'honra. En l'any 1840, juntament ab D. Joseph Maria Quadrado y D. Antoni Móntis, publica la revista anomenada La Palma, primer periódich literari que ha vist la llum en aquesta illa; y en lo de 1844 fou un dels principals redactors de La Fé, revista mensual relligiosapolítica y literaria que es vá publicar per espay d'algun temps també en la capital de las Balears.

Entre les obres que 'n llengua nacional té publicades en Tomás Aguiló, son las principals: Rimas varias, colecció de poesies, en tres volums in 8.°, estampats en lo establiment tipografich de D. Felip Guasp; La agonia del Redentor, poema relligiós, un petit volum in 16; Á la sombra del ciprés, cuentos y fantasías, un altre volum in 4.°; y la are derrerament impresa que té per titol Escenas episódicas y es aplech de quadros de la passió de Jesucrist, totes eixes obres estampades en lo mateix establiment.

En aquests ultims anys ha sigut un dels mes constants y eloquents redactors de la Unidad católica, periódich que defensava la unidad relligiosa en nostra patria. En diferents revistes y calendáris poden llegirse moltes de ses poesies escrites en la materna llengua, y ja en 1852 en publicá un tomét titolat Poesies fantásticas en mallorquí, qu'es tal vegada la flor millor de sa corona de poeta. En los Jochs florals de Barcelona del any 1865 fou adjudicat lo primer accéssit de l'englantina d'òr a sa poesia El 25 d'octubre, y en los de 1867 guanyá la viola d'or y argent per la qui s'anomena Constança d'Aragó.

Regí aquest poeta per espay de tres anys la cátedra de Historia del Institut de Tarragona, y viu en el dia en Palma entregat a ses ocupacions literaries.

___

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretor

Pretor, s. m., lat. praetor, préteur.

La majer poestatz l' en deu destrenher, si com es lo pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
La plus grande autorité doit l'y contraindre, ainsi comme est le préteur.


CAT. ESP. PORT. Pretor. IT. Pretore. (chap. Pretor, pretors; o be prétor, pretors.)

2. Pretori, s. m., lat. praetorium, prétoire.

Adonc meneron Jhesu al pretori.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Alors ils menèrent Jésus au prétoire.
CAT. Pretori. ESP. PORT. IT. Pretorio.

Adonc meneron Jhesu al pretori.


(N. E. Observen ustedes la diferencia entre el occitano Pretori y el catalán Pretori. En este Lexique Roman de Raynouard se encuentran muchísimas palabras, ya no digo frases, que son igualicas en occitano y en catalán; seguramente es porque el catalán siempre fue uno más delos dialectos occitanos, o bien la misma lengua con cuatro cambios.
Incluso después de la gramática del químico Pompeyo Fabra, escrita en castellano, Loís Alibèrt (que le llama Pompeu) afirma que el catalán es uno más de los dialectos de “los parlars lengadocians”, o sea, de la lengua de òc, och, hoc : sí en occitano; “catalan compres”.
La ausencia de tildes, apóstrofes, y otros rasgos parecen diferenciar la lengua occitana del dialecto occitano catalán, pero cuando se leen a fondo los textos desaparece esa luz de los iluminados. "autres dialèctes occitans, catalan comprés")

dialèctes occitans, catalan comprés

"resposta de hoc o de no

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Otro texto de prueba:

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.

Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


Dante nos lo explica en latín en De Vulgari Eloquentia

De Vulgari Eloquentia, Dante.

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, Jacme de Casafranca)

"E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc e encara fetge dehia laltre.
Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma."


Pretz

Prevaricador