Mostrando las entradas para la consulta femelles ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta femelles ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de agosto de 2024

Onix - Oratori

 

Onix, s. f., lat. onyx, onyx, sorte de pierre précieuse.

Onix es peyra. Eluc. de las propr., fol. 190.

Onyx est pierre.

CAT. Oniquel. ESP. Onique (ónix, ónice). PORT. Onix. IT. Onice.

(chap. Ónix.)

Ónix, onix, onyx, onique, ónice, oniquel


Onocrotali, s. m., lat. onocrotalus, butor, sorte d'oiseau aquatique.

Onocrotali es auzel ab dos ventres, un per reculhir vianda, et autre per digerir. Eluc. de las propr., fol. 147.

Le butor est oiseau avec deux ventres, un pour recueillir la nourriture, et l'autre pour digérer. 

ESP. (pelícanoalcatraz) PORT. Onocrótalo.


Onomothopeya, Omothopeia, s. f., lat. onomatopaeia, onomatopée. Onomothopeya es una figura que s fay can la dictios pren votz del so.

Prozopopeya... e omothopeia. 

Leys d'amors, fol. 132 et 143. 

L' onomatopée est une figure qui se fait quand le mot prend voix du son.

Prosopopée... et onomatopée.

(ESP. Chap. Onomatopeya.)


Onsa, s. f., lat. uncia, once, sorte de poids.

Mil onsas d'aur ben aya.

G. Figueiras: Un nou. 

Que j'aye bien mille onces d'or.

- Phalange du doigt.

Per las onsas dels detz tot en brevadamens 

Poiria comtar d'un rei totz los despensamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Par les phalanges des doigts tout brièvement je pourrais compter toutes les dépenses d'un roi.

- Division du temps.

Momens en XII partz partitz;

Quascuna partz onsa se ditz.

Brev. d'amor, fol. 43.

Moment divisé en douze parties; chaque partie once se dit. 

CAT. Unsa. ESP. Onza. PORT. Onça. IT. Oncia. (chap. Onsa, onses: tipo de pes. Onsa, onses, femella y femelles de onso, onsos : animal, latín ursus (ESP. Oso.)

Desperten onso pardo hivernán cova dona Beseit


Ont, Hon, On, o, adv., lat. unde, où. 

Quan me dis: ont anaria?

B. de Ventadour: En abril. 

Quand elle me dit: Où irais-je? 

Dix K.: Veyaz hon sera elh monestier. Philomena. 

Dit Charles: Voyez où sera le monastère.

Lo mas o intra ins es en gran claritat. Poëme sur Boèce.

La demeure où elle entre dedans est en grande clarté.

CAT. On. ANC. ESP. (MOD. Donde) PORT. IT. Onde. (chap. Aon, aón?)

Adv. comp. On mais n' a, plus l' en cove.

Giraud le Roux: Auiatz la.

Où davantage elle en a, plus il lui en convient.

Mais vos am on plus me desesper.

Arnaud de Marueil: Si m destrenh.

Je vous aime davantage où plus je me désespère.

Ni sai d' on ven ni on van.

Pons d'Ortafas: Si ai perdut.

Ni je ne sais d'où je viens ni où je vais.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

D' on nais e don soste.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Qui désire prouesse est fou s'il ne considère d'où elle naît et de quoi elle se soutient.

Es vos en tal razon mes

D' on ieu issirai.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert. 

Vous vous êtes engagé dans matière d'où je sortirai.

Pois d'amor no m cal,

No sai d' on ni de que chan.

Folquet de Marseille: Chantars. 

Depuis que je ne me soucie d'amour, je ne sais d'où ni de quoi je chante.

Lai on Amors vol renhar, 

Razos non pot contrastar.

Aimar de Rocaficha: No m lau. 

Là où Amour veut régner, raison ne peut résister.

Vau lai o 'l cors mi mena.

Bertrand de Born: Cazut sui. 

Je vais là où le coeur me mène.

Ieu vauc m' en lai a selui 

On merce claman pellegrin. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je m'en vais là à celui où les pélerins crient merci.

Layssatz un trauc per on puisqua intrar. Philomena. 

Laissez un trou par où puisse entrer.

Ans es pus ferms on qu' ieu an ni m' estia.

Pierre d'Auvergne: Ab lial cor. 

Au contraire il est plus ferme où que j'aille et je sois.

ANC. FR. D' ont estes-vous? Je sui d'Artois. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 363. 

E fu mis là d' unt il chaï. Roman de Rou, v. 5627.

Responds-moi, d' ond es-tu? Rabelais, liv. II, ch. 6.

On demandoit un jour d' ont ceste coustume avoit pris son commencement. Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 337.

ANC. ESP. Al tercer dia d' on yxo y es tornado.

Poema del Cid, v. 946.

ESP. MOD. De onde (de dónde). PORT. IT. Donde. (chap. De aón.)

2. Don, pron. rel. indét., lat. de unde, dont, de qui, de quoi.

De domna ab bellas faichos

Don tot lo mons es enveios.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.

De dame avec belles manières dont tout le monde est désireux.

Don chantarem ieu ni 'l coms de Proensa?

Pujols: Si 'l mal. 

De quoi chanterons-nous moi et le comte de Provence?

Amic a don no s partria. 

T. de G. Faidit et d'Hugues de La Bachelerie: N Uc.

Elle a ami de qui elle ne se séparerait pas. 

ANC. FR. Cent paroles a fait acroire

Dont il n' i avoit nule voire. 

Roman du Renart, Gloss. sur Joinville.


Onzen, Honzen, Onze, adj. num., lat. undecimus, onzième.

Venc l' onzen jor.

Pierre d'Auvergne: Lauzat sia. 

Vint le onzième jour.

Al honzen jorn sorzeran. Fragment de trad. de la Passion. 

Au onzième jour ils ressusciteront.

Epacta onzena. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160. 

Épacte onzième.

L' onzes es Guiraudetz lo Ros,

Que sol viure d'autrui cansos.

Le moine de Montaudon: Pus Peire.

Le onzième est Giraudet le Roux, qui a coutume de vivre de chansons d'autrui. 

CAT. Onsé. ESP. Onceno (undécimo). PORT. Onzeno. IT. Undecimo.

(chap. Undéssim, onsé; número onse, 11.)

samaruc, teatre, ONCE


Opinio, Opinion, s. f., lat. opinionem, opinion, avis. 

Cazon en errors et en falsas opinios contra la fe. V. et Vert., fol. 26. Tombent en erreurs et en fausses opinions contre la foi.

El era d' opinion que mandessen lors amics.

Chronique des Albigeois, p. 5.

Il était d' avis qu'ils mandassent leurs amis.

CAT. Opinió. ESP. Opinión. PORT. Opinião. IT. Opinione.

(chap. Opinió, opinions.)

2. Opinar, v., lat. opinare, opiner.

Part. pas. Lo dit evesque avia dit et opinat.

Chronique des Albigeois, p. 56.

Ledit évêque avait dit et opiné.

CAT. ESP. PORT. Opinar. IT. Opinare.

(chap. Opiná: opino, opines, opine, opinem u opinam, opinéu u opináu, opinen; opinat, opinats, opinada, opinades.)


Opion, s. m., lat. opium, opium.

Papaver... del qual distilla suc, dit pels phizicias, opion.

(chap. Roellaruella (ababolamapola)... de la cual destile suc, dit pels fisics o meches, opio.)

Eluc. de las propr., fol. 218.

Pavot... duquel découle suc, dit par les physiciens, opium.

CAT. Opi. ESP. PORT. (chap.) Opio. IT. Oppio.

ababol, rosella, roella, ruella, amapola


Opportun, adj., lat. opportunus, opportun.

Consentir letras opportunas. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

Consentir lettres opportunes.

CAT. Oportú. ESP. Oportuno. PORT. IT. Opportuno.

(chap. Oportú, oportuns, oportuna, oportunes.)

2. Opportunitat, s. f., lat. opportunitatem (oportunitatem), opportunité.

Si avia loc ni temps ni opportunitat. Les X Commandements de Dieu.

S'il y avait lieu et temps et opportunité.

CAT. Oportunitat. ESP. Oportunidad. PORT. Opportunidade. 

IT. Opportunità, opportunitate, opportunitade. 

(chap. Oportunidatoportunidats.)


Ops, Obs, s. m., lat. opus, besoin, utilité, secours, aide, appui. Ensenhamens e pretz e cortezia 

Trobon en vos lurs obs e lur vianda.

Arnaud de Marueil: Aissi com cel.

Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur aide et leur nourriture.

Loc. Ja non es obs foc i ssia alumaz. Poëme sur Boèce. 

Jamais il n'est besoin que feu y soit allumé.

Mot l' es ops, sapcha sofrir,

Qui vol a gran honor venir.

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Moult lui est besoin qu'il sache souffrir, qui veut parvenir à grand honneur.

Ades m'agra ops, sitot s' es bos, 

Mos chans fos mielhers que non es.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

Incessamment il me serait besoin, bien qu'il soit bon, que mon chant fût meilleur qu'il n'est. 

Ops m' auria us ans entiers.

B. de Ventadour: Pels dols chant. 

M' aurait besoin un an entier.

A mos ops chant et a mos ops flaviol,

Car hom, mas eu, non enten mon lati.

P. Cardinal: Las amairitz. 

Pour mon besoin je chante et pour mon besoin je flageole, car homme, excepté moi, n'entend mon langage.

Si tot no 'l say a mos ops retenir. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Quoique je ne le sais retenir à mes besoins. 

Al vostre ops n' ai eu vergoigna.

Bertrand de Born: Seingner En coms. 

Pour le votre besoin, j'en ai vergogne. 

Cre 

Qu' ad ops de leis me fe Deus. 

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no. 

Je crois que Dieu me fit pour le besoin d'elle.

Parlar per ops e quan n' es ops calhars. 

Raimond de Miraval: Dels quatre. 

Parler par besoin et, quand il en est besoin, se taire.

ANC. FR. Dure Atropos à ops l' a faict soubmettre 

Pour luy descripre en lay, ballade, ou mettre 

Quelques secrets des infernaux palus.

J.. Marot, t. V, p. 388.

ANC. CAT. Ops. 

ANC. ESP. Bien los mandó servir de quanto huebos han. 

Bien casariemos con sus fijas pora huebos de pró.

Poema del Cid, v. 1887 et 1383.

IT. Uopo. (chap. falta, utilidat, socorro, ajuda, apoyo).


Optatiu, Obtatiu, s. m., lat. optativus, optatif.

L' optatiu conoysh hom, can desira cauza presen, passada o endevenidoyra. Leys d'amors, fol. 75. 

On connaît l'optatif, quand on désire chose présente, passée ou à venir. Obtatius es aquel, quar desira. Gramm. provençal. 

Celui-là c'est l' optatif, car il désire.

CAT. Optatiu. ESP. PORT. Optativo. IT. Ottativo.

(chap. Optatiu, optatius, optativa, optatives; que se pot triá entre al menos dos coses, per ejemple, les assignatures.)

Optic, Obtic, adj., lat. opticus, optique.

Un nervi en la anothomia apelat optic. Eluc. de las propr., fol. 14. 

Un nerf en l'anatomie appelé optique.

CAT. Optic. ESP. (óptico) PORT. Optico. IT. Ottico.

(chap. Óptic, optics, óptica, óptiques : del ull, dels ulls; nervi óptic.)


Option, s. f., lat. optionem, option. 

Lo senhor... a option. Fors de Béarn, p. 1086. 

Le seigneur... a option.

CAT. Opció. ESP. Opción. PORT. Opção. (chap. Opsió, opsions.)


Opulencia, s. f., lat. opulentia, opulence.

La terra es apelada Ops, per razo de sa opulencia. (Orbe)

Eluc. de las propr., fol. 114. 

La terre est appelée Ops, par raison de son opulence.

CAT. ESP. PORT. Opulencia. IT. Opulenza. 

(chap. Opulensia, opulensies; opulén, opulens, opulenta, opulentes. 

Ña un vi rumano que se diu opulent. Se pot trobá al Aldi. Ix un home gort, fart, opulén, que se vol minjá una vaca, s' apareix a Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Ña un vi rumano que se diu opulent. Se pot trobá al Aldi. Ix un home gort, fart, opulén, que se vol minjá una vaca, s' apareix a Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma de Calaseit.


Orar, v., lat. orare, prier, intercéder, supplier.

Ieu vos or entre mos bratz,

Que no i sai far autr' orazon.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Je vous prie entre mes bras, vu que je n'y sais faire autre prière.

Davant l'autar de Nostra Dona orar. Philomena. 

Prier devant l'autel de Notre-Dame. 

Orar devem de cor non pas de lavras. Trad. de Bède, fol. 27.

(chap. Orá (resá) debem de cor, no de (en los) labios.)

Nous devons prier de coeur non pas de lèvres. 

Part. pas. Si anc s'averet oratz

Dieus! aquest me si' autreiatz. 

Guillaume de Berguedan: Mais volgra. 

Si oncques Dieu se reconnut adoré! que celui-ci me soit octroyé.

ANC. FR. Li oratoires... c'est que en i doit orer. 

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 138. 

Au main vont au moustier orer. Roman du Renart, t. IV, p. 245.

Quant Richart leva al jur cler, 

A Saint-Oen ala urer. 

Roman de Rou, v. 5641. 

Devant la Virge aloit orant. Fables et cont. anc., t. 1, p. 273. 

CAT. ESP. PORT. Orar. IT. Orare. (chap. Orá, resá: oro, ores, ore, orem u oram, oréu u oráu, oren; orat, orats, orada, orades; orat : loco deu vindre de oratge, orache, allunat, grillat com Manel Riu Fillat.)

2. Oratio, Oraso, Oration, Orazon, s. f., lat. orationem, oraison, prière.

La oratio del pater noster passa totas autras oratios. V. et Vert. fol. 38. La prière du pater noster passe toutes autres prières.

Tres jorns en orazon estet. 

Com deiam servir Dieu, e far orations. 

V. de S. Honorat. 

Resta trois jours en oraison.

Comment nous devions servir Dieu, et faire des oraisons.

CAT. Oració. ESP. Oración. PORT. Oração. IT. Orazione.

3. Orador, s. m., lat. orator, orateur, prédicateur.

Dieus regarda lo cor del orador plus que las paraulas. 

Trad. de Bède, fol. 27.

Dieu considère le coeur du prédicateur plus que les paroles.

CAT. ESP. PORT. Orador. IT. Oratore. (chap. Oradó, oradós, oradora, oradores; resadó, resadós, resadora, resadores.)

- Oratoire, chapelle.

Intra en l' orador … Justa l' orador 1 fontaina avia. 

V. de Sainte Magdelaine. 

Entre dans l' oratoire.... Près de l'oratoire il y avait une fontaine.

Quant es en gleiza, ho denant orador.

R. Jordan: No puesc.

Quand il est en église, ou devant oratoire.

4. Oratori, s. m., lat. oratorium, oratoire. 

D' enfra son oratori un jorn li appareys. V. de S. Honorat. 

Du fond de son oratoire lui apparaît un jour. 

En l' oratori no sia facha autra obra..., mas orasos.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 26. 

En l' oratoire ne soit faite autre oeuvre..., excepté oraison. 

CAT. Oratori. ESP. PORT. IT. Oratorio. 

(chap. Oratori, oratoris: capella, capelles, capelletacapelletesreclinatori, reclinatoris.) 

domingo, 28 de julio de 2024

3. 7. De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.

Capítul VII.

De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.


Restituít a casa seua, no lo dixaben viure preguntanli pel seu gran viache; y pera satisfé a tots a la vegada va fé pregoná que acudigueren a la plassa; van acudí, y desde lo balcó va di: 

"Si tot lo que hay vist y me ha passat haguera de referitos, en un mes no acabaría. Pero algunes coses particulás les aniré contán als amics, y ells les contarán a datres, y així les sabréu tots. Atres no les diré ni an ells ni a dingú, perque no vach demaná llissensia pera publicales y lo món es mol mal pensat.»

Sabéu pos, amics y compatrissis meus, que a tot arreu hay trobat homens espabilats, y homens tontos; de éstos mes que de aquells; homens que se creurán lo que se 'ls diu als chiquets, que lo sel es de seba y que los faríeu combregá en rodes de molí. Aixó tos u dic pera que veigáu en quina raó podrán di per neixos pobles veíns que sou los mes tontos del món. ¡Cuáns ne ña que u són mes que vatres!, perque encara que es verdat que vau aná al planet de Violada a cavá ixos forats buscán tessoros amagats, pero aixó u han fet y u fan mols atres que se tenen per mol espabilats, y troben lo mateix que vatres, que es la terra fresca y lo fron suat. Pero dingú de Almudévar ha anat a vórem pegá lo salt de Alcolea, perque ya tos figurabeu que ere pera fótretos lo pel, cuan hi han anat mols doctós de la Universidat de Huesca, y hasta colegials de Santiago y de San Vissén, alguns canonges, mols caballés y dames prinsipals, y totes les sing pes de la copla. De Barbastro, pos, no dic res; hi van aná de tres parts les dos, sén los que en mes llargs nassos se van quedá veén volá l'áliga del meu gabán desde la Ripa. Y nomenantos a Huesca y Barbastro, no ña pera qué mensioná a Fraga, Monsó, Binéfar, Tamarit y tota la Litera o Llitera, Graus, Benabarre, Fonz, Estada, Estadilla o Estadella, Sariñena, Ayerbe, Loarre, Bolea, ni los pobles de la Hoya, ne van aná mes que al jubileu del añ san; com igualmén del Somontano y Sobrarbe o Superarbe. Conque be podéu consolatos y no tíndretos per mes tontos que atres, perque no u sou com estáu sentín.

  La Llitera no e Cataluña,tshirt,camiseta

Pos respecte al meu viache, hau de sabé que hay recorregut lo Prinsipat de Cataluña, lo Regne de Valensia, los cuatre de Andalusía y les Castelles; y total hay vist lo que vatros veéu sense móuretos de casa, apart dels rius, montes, siudats y datres coses que tamé són com les que vatres teniu vistes de lluñ o de prop. Així mateix a tot arreu lo sol ix per lo matí y se pon per la tarde, y sempre la lluna fa llum de nit y a les dotse es michdía menos a la Cort, que michdía es a les cuatre de la tarde, y micha nit es a les sis del matí.

Perque a les terres aon es de día cuan aquí de nit, hivern cuan aquí estiu, y estiu cuan aquí hivern, yo no hi hay estat, perque hay que caminá mol cap al frente o a la zaga, a la dreta o a la zurda.

De les costums dels pobles ña mol que di. Pero miréu; que porton la robeta mes o menos llarga, enaigüetes a modo de calses, montera, gorra, boina o barretina a modo de sombrero; que amorson figues y panses, o migues y sopes de oli, y berenon gazpacho o be pa en tomata y formache; a la postre homens y dones són tots, y tots lo mateix que vatres se maten per nelles y per los dinés; y a tot arreu ñan rics y pobres, y lo mes tonto es lo alcalde y lo mes sego lo que los guíe. Per lo demés a Cataluña me vach vore una mica apuradet; a Valensia me va aná be; y a Andalusía vach guañá lo que vach volé, y vach di y fe lo que vach voldre, y tot su van creure y tot u donáen per be, remitinme a les probes. A Cataluña vach vore comersians y marinés; a Valensia artistes, volatines y gaités; a Andalusía comares y matons mes femelles encara que les comares. A Castilla es la gen de un modo que pareix que ara ixquen del ou y que no han ubert los ulls.

Pel meu gust, aniría a Castilla per nessessidat, a Andalusía per curiosidat, a Barselona o Barchinona hi viuría tres mesos, a Valensia un añ, y a Saragossa tota la vida. Y aixó que Valensia es un món abreviat, perque lo que ha vist tot lo món y lo que sol ha vist Valensia, lo mateix han vist la un que l’atre, y encara mes potsé lo segón que lo primé.

Va escomensá en aixó a ploure una mica, y va di: Lo tems no vol que acaba la meua relassió, pero ya estáe mol abansada. Una cosa vull que entengáu sobre tot; y es, que aon vullgue que vach procuro doná honra a la meua patria. Perque tos fach sabé que al meu cor ñan dos grans amors, lo de la meua bona mare y lo vostre, enrecordanmen sempre de lo mol que per nella y per mí hau fet desde lo meu naiximén.

¡Viva Pedro Saputo!, va cridá lo poble: ¡Viva lo nostre fill y veí! 

¡Viva la gloria de Almudévar! Y se va dispersá la gentada alabán y beneín a Deu, que tan sabé y tanta virtut habíe donat al fill de la pupila.

Dins a la sala estáen lo justissia, los jurats y los prinsipals del poble, y lo bon Sisenando, a qui li caíe la baba de gust. Allí lo van agassajá o convoyá en un vermutet y después en un gran sopá o sena a la que casi los va agarrá lo día assentats.

miércoles, 17 de julio de 2024

Libre de caça. Libre de animals de casar.

N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.

Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons. (N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)

esparvé, cernícalo, halcón, falcó

94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)

¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?

Se conservan los capítulos siguientes:

De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.

De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.

Dels mijans astors quins deuen eser.

Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.

Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.

Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.

Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell

Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.

Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)

De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.

De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.

Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.

Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.

Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.

De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.

Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.

De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.

Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.

De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.

Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.

De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.

Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.

Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.

Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.

Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets. 

Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.

Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.

Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.

Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.

Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.

Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.

Per a fer ardit lo falco o lo oçell.

Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.

De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.

Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.

Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.

Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.

Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.

Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.

Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.

Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.

Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.

Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)

Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.

Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.

Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.

De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.

Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.

Per a escatir de agulla.

De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.

Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.

Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.

De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.

Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.

Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.

De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.

Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.

Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.

Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.

Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.

Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.

Del falco o del oçell ques forada la gorga.

Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.

Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.

Com se deu fer oli apati.

Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.

Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.

De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.

Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.

Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.

Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.

Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.

Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.

De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.

De altra aygua congelada que es mala.

Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull) 

Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.

Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.

Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.

De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.

Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)

Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.

De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.

De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.

De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.

De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.

De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.

De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.

Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.

Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.

Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.

De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.

Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.

Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.

De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.

Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.

De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.

Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.

Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.

De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.

Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.

Del falco o del oçell que haura pantax.

Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.

De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.

Del falco o del oçell que reb colp.

Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.

Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.

De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic)

De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.

Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.

Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.

Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.

Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.

Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso, empachat

Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.

(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.

Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.

Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.

Del falco o del oçell que se li fa potra.

Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)

Del mal de fistola ques fa als oçells.

Del falco o del oçell que se li fara sobre os.

Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.

Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.

De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.

Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.

Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.

Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.

Per a fer desfer lupia.

Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.

Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...

miércoles, 26 de junio de 2024

Lexique roman; Moleste - Molleta


Moleste, adj., lat. molestus, fâcheux, incommode, chagrinant.

Murmurios e moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.

Grondeur et fâcheux et turbulent.

ANC. FR. Si ne fut-il pas à son arrivée importun du commencement ne moleste aux Grecs. Amyot, trad. de Plutarque. Vie d'Antoine. 

L'envie, monstre horrible, abominable peste, 

Plus que tout autre mal furieuse et moleste. 

Scévole de Sainte-Marthe, p. 16. 

CAT. Molest. ESP. PORT. IT. Molesto. 

(chap. Molesto, molestos, molesta, molestes. Incordio. Molestadó, molestadós, molestadora, molestadores; cansino, cansinos, cansina, cansines; mosca collonera, mosques colloneres.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

2. Molestia, s. f., lat. molestia, ennui, embarras, contrariété. 

Garda ti de fol, que non aias molestia. Trad. de Bède, fol. 73. 

Garde-toi de fou, afin que tu n' aies pas de contrariété. 

ANC. FR. Que il ne li féist moleste.

Tot jors nos avez fet moleste. 

Roman du Renart, t. III, p. 138, et t. II, p. 168. 

Plusieurs autres honneurs ont jadis esté tornez en molestie.

G. Tory, Tr. des Politiques de Plutarque, fol. 55.

CAT. ESP. PORT. IT. Molestia. (chap. Molestia, molesties.)

3. Molestar, v., lat. molestare, molester.

Molesten lo dit abbat, sos servidors et lo dit monestier.

Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 220. 

Molestent ledit abbé, ses serviteurs et ledit monastère. 

Part. pas. Non puesca esser molestat.

Statuts de Provence. BOMY, p. 200. 

Qu'il ne puisse être molesté. 

CAT. ESP. PORT. Molestar. IT. Molestare. (chap. Molestá: molesto, molestes, moleste, molestem o molestam, molestéu o molestáu, molesten; molestat, molestats, molestada, molestades. Incordiá.)

4. Molestation, s. f., molestation, vexation.

Preservar... de... molestations. Tit. de 1440. DOAT, t. CXLII, fol. 221. Préserver... de... molestations.


Molh, adj., lat. mollis, mou, tendre, doux, souple.

Lo pan del folh 

Caudet e molh

Manduc, e lays lo mieu frezir.

Marcabrus: D'aisso laus. 

Le pain du fou chaud et tendre je mange, et laisse le mien froidir.

Trop son espes denan, 

E mols deves lo trenchan.

Bertrand de Born: Greu m' es. 

Sont très épais devant, et mous devers le tranchant.

De cuer que sia mols e plas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

De cuir qui soit souple et uni. 

Fig. Ans n' a cor plus humil e mol.

Arnaud Daniel: D'autra guisa. 

Mais en a le coeur plus humble et mou. 

CAT. Moll. ESP. Mole, muelle (mullido, blando; miga). PORT. IT. Molle.

(chap. Moll, molls, molla, molles. v. amollá : amollo, amolles, amolle, amollem o amollam, amolléu o amolláu, amollen; amollat, amollats, amollada, amollades.)

2. Molamen, adv., mollement.

Vigorosamen, 

Non de paraula molamen.

Brev. d'amor, fol. 68. 

Vigoureusement, non de paroles mollement.

ANC. CAT. Mollament. ESP. Muellemente (mullidamente, flojamente). PORT. IT. Mollemente. (chap. Mollamen, fluixamen.)

3. Molet, adj. dim., mollet.

Es pauc ampla e be moleta.

(chap. Es poc ampla y ben molleta. Mollet.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Est peu ample et bien mollette.

ANC. FR. Puis nous endormirons dessus l'herbe molette.

Ronsard, t. 1, p. 164.

CAT. Mollet. (chap. Mollet, mollets, molleta, molletes.)

4. Molleza, Moleza, s. f., lat. mollitia, mollesse, douceur, souplesse.

En home deu resplandir vertut et forssa, non pas moleza de corruptio ni de frevoleza.

Molleza e tenreza de cor et de cors. V. et Vert., fol. 70 et 12.

En l'homme doit resplendir vertu et force, non pas mollesse de corruption et de frivolité.

Douceur et tendresse de coeur et de corps.

Fluzibilitat et moleza. Eluc. de las propr., fol. 275.

Flexibilité et souplesse.

ANC. CAT. Mollesa. ANC. ESP. Mollez (mullidez). PORT. Molleza. 

IT. Mollezza. (chap. Mollesa, molleses.)

5. Amollezir, Amolezir, v., amollir. 

Per amollezir vigor et fermetat. Eluc. de las propr., fol. 12. 

Pour amollir vigueur et fermeté.

La quals la fay amolezir. Brev. d'amor, fol. 87.

Laquelle la fait amollir. 

Part. pas. Dels corns al foc redressatz et amolezitz.

Eluc. de las propr., fol. 239.

Des cornes redressées et amollies au feu.

CAT. Amollir. ANC. ESP. PORT. Amollecer. IT. Ammollire. (chap. Amollá.)

6. Emolezir, v., amollir, adoucir. 

Si banha per emolezir la pel.

Trop si emolezish.

Eluc. de las propr., fol. 237 et 99.

Se baigne pour amollir la peau. 

Beaucoup s'amollit.

7. Amolegar, v., amollir, ameublir. 

Fig. El se laisset cazer als pes de Joseph per vezer si lo poyria amolegar en sa gran ira. Hist. abr. de la Bible en prov., fol. 20. 

Il se laissa tomber aux pieds de Joseph pour voir s'il le pourrait amollir dans sa grande colère.

Que non poguesson ni vezer ni auzir ni sentir cauzas delechablas al cors, per que la forssa del cor se pogues amolegar. V. et Vert., fol. 85.

Qu'ils ne pussent ni voir ni ouïr ni sentir choses délectables au corps, par quoi la force du coeur se pût amollir.

Part. pas. Coma cera amolegada per far sagel, e coma bona terra ben amolegada et aparelhada per recebre bona semensa e bonas plantas.

V. et Vert., fol. 36. 

Comme cire amollie pour faire sceau, et comme bonne terre bien ameublie et préparée pour recevoir bonne semence et bonnes plantes. ANC. FR Li pria que il refrainsist et amoliast la male volenté de son père. Mais il les sousplia et amolia leur orgueill. 

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 283 et 189.

Moult a dir coeur qui n' amolie, 

Quant il trove qui l'en suplie.

Roman de la Rose, v. 3295. 

Vous le dites pour moi amolier.

Le Roi de Navarre, chanson t\z.

8. Mollificatiu, adj., mollificatif, adoucissant, émollient, assouplissant. 

Am emplastre mollificatiu ayssi cum dyallaquilon ben fayt.

Trad. d'Albucasis, fol. 65.

Avec emplâtre adoucissant comme diachylon bien fait.

Es del estomach mollificativa. Eluc. de las propr., fol. 74. 

Est de l'estomac adoucissante.

ESP. IT. Mollificativo. (chap. Amollán, amollans, amollanta, amollantes; afluixán, afluixans, afluixanta, afluixantes.) 

9. Mollificacio, s. f., lat. mollificatio, assouplissement, élasticité, souplesse.

Dono a la carn mollificacio. Eluc. de las propr., fol. 117.

(chap. Donen a la carn elastissidat, mollesa. Afluixen, amollen la carn.) 

Donnent souplesse à la chair.

- Faiblesse, affaiblissement.

Si es necessari en la malautia de mollificacio del corps.

Trad. d'Albucasis, fol. 4.

S'il est nécessaire dans la maladie d' affaiblissement du corps.

ESP. Mollificación. PORT. Mollificação. IT. Mollificazione.

10. Mollificar, v., amollir, assouplir, adoucir.

Mollificar et recurvar ab foc. 

(chap. Afluixá, ablaní, amollá y recurvá, belcá en foc.)

Ab unguens... membres mollificar.

Eluc. de las propr., fol. 62 et 82. 

Amollir et recourber avec feu.

Avec onguent... assouplir les membres. 

Part. prés. Am aygua tebeza en la qual so coytas erbas mollificants.

(chap. En aigua tibia a la cual són cuites herbes amollans, afluixans, que ablanixen.)

Trad. d'Albucasis, fol. 66.

Avec eau tiède dans laquelle sont cuites herbes émollientes.

Part. pas. Si per saliva no ero preparadas et mollificadas.

Eluc. de las propr., fol. 45.

Si par la salive elles n'étaient préparées et amollies.

La palpebra es mollificada. Trad. d'Albucasis, fol. 16. 

La paupière est assouplie.

CAT. Mollificar. ESP. Molificar. PORT. Mollificar. IT. Mollificare. 

(chap. Amollá.)


Molher, Moller, Moiller, Moillier, s. f., lat. mulier, femme, épouse. 

Portar camiz' ab aur que 'l molher cotz tot l'an.

Sordel: Sel que m. 

Porter chemise avec or que la femme coud toute l'année.

Ab las autrui moillers

Faillir non doptei gaire.

Lanfranc Cigala: Oi! maire.

Avec les femmes d'autrui de faillir je ne craignis guère.

No letz a tu aver la moller de to fraire. Trad. du N.-Test. S. Marc, ch. 6.

Il n'est pas permis à toi d'avoir la femme de ton frère.

Fig. El rey d' Arago donet per molher las cansos d'En Guiraut de Bornelh als sieus sirventes. V. de Bertrand de Born. 

Le roi d'Aragon donna pour femme les chansons de Giraud de Borneil aux siens sirventes.

- Femelle.

Passer... per sa molher guerreia. 

Gal... tant ama sas molhers que, trobada pastura, el las sona, e per que manjo. Eluc. de las propr., fol. 148 et 146.

Le passereau... guerroie pour sa femelle.

Le coq... aime tant ses femelles que, la pâture trouvée, il les appelle, et pour qu'elles mangent. 

ANC. FR. Mult out grant duil de sa muillier.

Roman de la Rose, v. 5388. 

Et vont devenir moulier,

En filer entre pucelletes.

Villon, p. 36. 

Et prendre en pacience 

A sa noble mouiller.

Molinet, p. 149.

ANC. ESP. Peor enferma moller.

Ortiz de Zúñiga, Annales de Sevilla. 

CAT. Muller. ESP. MOD. Mujer (ANT. Muger). PORT. Mulher. IT. Mogliere, moglie. (chap. Mullé, dona, esposa. Lligí al Fuero de Jaca, si alguna muller que no aia marit...)

2. Molieransa, s. f., mariage, épousaille. 

Ara digam de matremonis, so es de las mollieransas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 45. 

Maintenant parlons de mariages, c'est-à-dire des épousailles.

Liat del no de molieransa. Trad. de Bède, fol. 32. 

(chap. Lligat del nugo de matrimoni.)

Lié du noeud de mariage.

3. Molheramen, s. m., mariage.

A nossas ni a molheramens.

Izarn: Diguas me tu.

A noces ni à mariages.

4. Molherar, Moillerar, v., marier, prendre femme.

Ce mot ne se disait que pour l'homme, comme maridar ne se disait que pour la femme, l'un venant de mulierem et l'autre de marem.

Car mais val che ns mollerem.

(chap. Ya que mes val que mos casem.)

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Car mieux vaut que nous nous mariions. 

Part. pas. Que gilozia defendatz

A totz los homes molheratz 

Que en vostra terra estan. 

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Que vous défendiez la jalousie à tous les hommes mariés qui sont dans votre terre. 

El coms venc en Bigorre, on a 'l filh molherat. Guillaume de Tudela. 

Le comte vint en Bigorre, où il a le fils marié. 

Adulteris, es cant homs es molheratz, o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130. 

Adultère, c'est quand un homme est marié, ou une femme mariée, ou que tous deux le sont, et faussent leur mariage.

Subst. Si m vol mi dons tener vestit o nut, 

Baisan lonc se, en luoc de moillerat. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

Si ma dame veut me tenir vêtu ou nu, me baisant à côté d'elle, en place de mari.

CAT. Mullerar. (chap. Casá, casás, pendre dona; se referix al home, novio, marit, espós.) 

5. Amoillerar, v., marier, prendre femme.

Venc se amoillerar a l' Isla, e Venaissi, en Proensa. 

V. de Hugues de Pena.

Il vint se marier à l' Île, en Venaissin, en Provence. 

ANC. CAT. Amoillerar. IT. Ammogliare.


Molle, s. m., moule.

De cera en molle. 

Vodet... son molle de cera. 

V. de S. Flors, DOAT, t. CXXIII, fol. 285 et 290.

De cire en moule.

Voua... son moule de cire (son cierge).

(ESP. Molde. Chap. molde, moldes. v. moldejá.)


Molleta, s. f., mollette, sorte de coiffure.

En son cap porta barreta

D' ermini, l' apellan molleta.

Artur Quintana, Arturo Quintana Font

V. de S. Honorat.

Sur sa tête porte barrette d'hermine, ils l' appellent mollette.

(chap. Molleta, molletes : classe de sombrero, normalmén fet de la pell d' armini, de la familia de les musteles (mustelidae). Pot sé que vingue de mustela, musteleta.)

Lexique roman; Faina – Falgueira

Héctor Moret Coso tamé ne porte o portáe. En estes selles no li cau la suó als ulls (huelhs etc.) cuan cave la viña. Hectorcico piscinas.

Héctor Moret Coso