Mostrando las entradas para la consulta estiguen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta estiguen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de mayo de 2026

Sarrar, Serrar, Serra, Serradura

Sarrar, Serrar, v., lat. serare, serrer, fermer, enfermer, rétrécir, presser, embarrasser.
Quan lo vescoms s' en aperceup..., fes fort serrar e gardar la domna.
V. de B. de Ventadour.
Quand le vicomte s'en aperçut... il fit fort enfermer et garder la dame.
Serreron las portas per lo sieu mandamen. V. de S. Honorat.
(chap. Van tancá les portes per lo seu manamén.)
Fermèrent les portes par le sien commandement.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.
Avant que la mort lui rétrécisse le visage.
Fig. Si se sarreron ensems per qu'il se deffendesson d' al com Richart.
V. de Bertrand de Born.
Ils se serrèrent ensemble pour qu'ils se défendissent du comte Richard.
Malvestatz estreing e serra e lia.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
Méchanceté étreint et serre et lie.
Part. pas. Si era la porta... sarrada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.
(chap. Si estabe la porta... tancada.)
Si la porte était... fermée.
Es tot entorn claus de fossatz
Ab lissas de fortz pals serratz.
Bertrand de Born: Be m play.
Est tout à l'entour clos de fossés avec palissades de forts pieux serrés.
Fig. No y a cors tan serrat d' erguelh
C' Amors, si s vol, dedins non renh.
A. Daniel: Ab plazer.
Il n'y a coeur si pressé d'orgueil qu'Amour, s'il veut, ne règne dedans.
Torna serratz e cortz.
Nat de Mons: Sitot non es.
Il devint serré et mesquin.
ESP. PORT. Cerrar. IT. Serrare. (chap. Tancá. Serrá es tallá en una serra, en un tronsadó o “pa tú pa mí”.)

2. Serra, s. f., serre, défilé, colline.
En plan o en serra.
(chap. Al pla o a la serra.)
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
En plaine ou en colline.
Que m pendon en una serra.
(chap. Que me penjon a una serra : a un desfiladero. Guillermet del Berguedá ne trobaríe alguna per la seua terra.)
Guillaume de Berguedan: Talans m' es.
Qu'ils me pendent dans un défilé.
ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres.)

3. Serradura, s. f., du lat. sera, fermeture, serrure.
Pessa portas e serradura. V. de S. Honorat.
Brise portes et serrure.
Fig. Quan trais la man de son gan,
Trais del cor la serradura.
(chap. Cuan trau la ma de son guán, trau del cor lo forrollat.)
Aimeri de Bellinoy: Per Crist.
Quand elle tire la main de son gant, elle tire du coeur la serrure.
CAT. Cerradura. IT. Serratura. (ESP. Cerradura, cerrojo. Chap. Forrollat, forrollats; ferro va passá a forro.)

Fardar; Farga, forja, Forges, Fraguas, herrar es humano, errar

4. Serrailha, Serralha, Sarralha, s. f., serrure, fermeture, enceinte, clôture.
Las sarralhas en las portas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 117.
(chap. Los forrollats a les portes.)
Les serrures dans les portes.
Fermar las sarralhas per que, dins mayzo, totas cauzas sio plus seguras.
(chap. Tancá los forrollats pera que, a dins de casa, totes les coses estiguen mes segures.)
Eluc. de las propr., fol. 127.
Fermer les serrures pour que, dans maison, toutes choses soient plus sûres. 
Loc. Lai on sentes raustir moutos,
Vos fas del intrar plus cochos
Qu' al pal ni a la serrailha. 
Bertrand de Born: Maitolin.
Là où vous sentez rôtir mouton, vous vous faites de l'entrer plus empressé qu'à la palissade et à la fermeture.
Fig. Conoissenza e largueza
Son las claus de proeza,
Poder es la serralha.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Connaissance et largesse sont les clefs de prouesse, pouvoir (en) est la serrure.
ESP. Cerraja (cerrojo). IT. Serraglia.

5. Serralh, s. m., arsenal, enceinte, clôture.
Fig. Tot mon sen ten dins mon serralh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Tout mon sens je tiens dans mon arsenal.
Metrai lo chan en serralh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Je mettrai le chant en clôture.
IT. Serragliò.

6. Sarramen, s. m., rétrécissement.
Contra sarramen 
De nars, faitz autre guerimen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Contre rétrécissement de narines, vous faites autre remède.
ESP. Cerramiento. IT. Serremento. (chap. Tancamén, tancamens; obstrucsió, obstrucsions; tapamén del nas, tapamens dels nassos.)

7. Sarradamen, adv., serrément, étroitement, d'une manière serrée, en ligne 
serrée.
Son se comensat de retirar... sarradamen.
Chronique des Albigeois, col. 38.
Ils se sont commencé de (se) retirer... en ligne serrée. 
(chap. Estretamen o estrétamen; tancadamen o tancádamen; apretadamen o apretádamen.)

8. Dessarrar, Deyssarrar, Deyssarar, Desserrar, Deysserrar, Deyserrar, v., desserrer.
Albarestas et arcs deysserar e destendre. (arbalestas)
D' albarestas mantes claus
Et estreyner e deyssarrar.
Lo vestir de son cors deysserra.
V. de S. Honorat.
Arbalètes et arcs desserrer et détendre.
D'arbalètes maintes clefs et étreindre et desserrer.
Le vêtir de son corps il desserre.
- Déployer.
Fai sonar las trombas e fai desserrar los sieus confanos.
(chap. Fa soná les trompes (trompetes) y fa desplegá los seus estandarts.)
V. de Bertrand de Born.
Fait sonner les trompettes et fait déployer les siens gonfanons.
 - Descendre, venir. 
Co folzer can del cel dessera.
Los XV Signes de la fi del mon.
Comme la foudre quand du ciel elle descend.
 - Jeter, lancer.
Brandir lansas e bordos
E cayrels dessarrar espes.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 
Brandir lances et piques et dards lancer épais.
- Accomplir, délier.
Fetz son vot, e lo ventz deysserrar. V. de S. Honorat.
Fit son voeu, et le vint délier.
- Se lever, souffler.
Meton s' en mar, lo venz deyserra. V. de S. Honorat.
Ils se mettent en mer, le vent soufle.
IT. Disserrare, diserrare.

9. Enserrar, Esserrar, Eserar, Essarrar, Eissarrar, Eyssarrar, Issarrar, v., enfermer, enserrer, enclore.
Dedins sos magers cofres las fetz pueys eserar.
Roman de Fierabras, v. 4999.
Dedans ses plus grands coffres les fit ensuite enfermer.
Es cum aurs esmeratz que om essera.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.
Il est comme or épuré qu'on enferme.
Don el n' ac gran gelosia, et enserret la en una tor.
V. de Guillaume de Cabestaing.
De quoi il en eut grande jalousie, et l'enferma dans une tour.
- Envelopper.
Aissi 'l clau e 'ls enserra 
Qu' Engolmes a per fort cobrat.
Bertrand de Born: Jeu chant.
Ainsi il les clôt et les enveloppe qu'Angoulême il a par force recouvré.
En auta votz escridan: Anem los essarrar.
Guillaume de Tudela.
A haute voix criant: Allons les envelopper.
Part. pas.
A 'N Bertrand Folc man, com hom esserat,
Per so qu' el aia de venir volontat,
Qu' el jorn, estam nos el caval armat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Au seigneur Bertrand Folc je mande, comme homme enfermé, afin qu'il ait de venir volonté, que, le jour, nous sommes sur le cheval armés.
Entre doas postz enserrada
Vos la tenretz dos jorns entiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Entre deux planches enfermée vous la tiendrez deux jours entiers.
Fig. Tenebras li an esseratz los oils. Trad. de Bède, fol. 23.
(chap. Tiniebles o tenebres li han tancat los ulls : lo han segat.)
Ténèbres lui ont enveloppé les yeux.
Non es tan ferm ni tan enseignatz
Qu' en aital pas non fos totz eissarratz.
Giraud de Borneil: Quant creis.
Il n'est si ferme ni si instruit qu'en pareil pas il ne fut tout enserré.
En la mar suy per lieys profundamens (o profondamens)
Eyssarratz.
Sordel: Aitan ses plus.
Dans la mer je suis par elle profondément enclos.
Tan vey que tortz s' affassa
E dreitz es esseratz.
G. Riquier: Res no m val.
Tant je vois que tort se déguise et (que) droit est enfermé.
Ancmais no fui issarratz de causimen.
Le Comte de Poitiers: Companho farai.
Oncques plus je ne fus enfermé (embarrassé) de choix.
ANC. CAT. Enserrar. ESP. PORT. Encerrar. IT. Inserrare. (chap. Tancá, embolicá, empresoná, enclaustrá, etc.)

10. Insercio, s. f., lat. insertio, ente, greffe, écusson.
Es temps de empentar e de insercio.
(chap. Es tems de empeltá y de insersió. Lo castellá té injertar, natros diém empeltá.)
Eluc. de las propr., fol. 129.
C'est temps d'enter et d'écusson.
(chap. Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.)

Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.

miércoles, 21 de enero de 2026

Pudit - Pulegi

Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.

La grana
D' un arbre que a nom puditz.

Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC. CAT. Pudich.


Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.

La remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris. (“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)

Abans que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.

Loc. fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t. V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT. Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés: pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)

Puigdemont ,mi objetivo es tapar la corrupción de mi partido y de nuestro padrino, Jordi Pujol, los catalanes me la sudan


2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.

Les puiols del mont Liba.

Eluc. de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E. Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los Pujols.)

Jordi Pujol, el hombre andaluz

3. Puiansa, s. f., ascendance.

Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)

4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.

En los autres elevatios et puiamens.

Leys d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig. Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol. 74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap. Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)

Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens : costa, costes, San Roc, San Roque, Beceite, Beseit

5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.

Sus li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh. Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig. Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc. Poiar en dignitat.

V. et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.

Substantiv. Tals es en gran poiar

Cui la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.

Giraud de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue, en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés. Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés en quelque dignité.

L' emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.

Folquet de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté aux plus hauts degrés.

ANC. FR. Contre mont puie le degré.

Fables et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.

Roman du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP. Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge, pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada, pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir, pujar en una puja.)

6. Empuiar, v., monter, s'élever.

Quan enpugiei sus el bar merlat.

G. Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.

7. Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.

Folquet de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne peut penser.

Es fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.

Bertrand de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le voit surmonter.

Part. pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.

Pons de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT. ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá, dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)

Puericia, Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité, bas âge.
Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.

CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)

2. Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril... en la qual intra quascu... quan laissa la popa.

Eluc. de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.

- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.

Pecatz et faytz puerils.

Eluc. de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP. PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)


Pulegi, s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)

Eluc. de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta.)

Puliol menta, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta

jueves, 26 de septiembre de 2024

Plen

 

Plen, adj., lat. plenus, plein, rempli.

Li vaysell tro al bondon

Foro plen de vin bell e bon.

Foron plenas de froment.

V. de S. Honorat.

Les vaisseaux jusqu'à la bonde furent pleins de vin bel et bon.

Qui furent pleines de froment.

Fig. De tot joy fora mos cors ples.

Arnaud de Marueil: Cui que fui.

De toute joie serait mon coeur rempli.

Tant em ple d' erguelh e de bauzia.

Folquet de Lunel: Bona dompna.

Tant nous sommes remplis d'orgueil et de tromperie.

Loc. Viron los Sarrasins venir a plenas velas. V. de S. Honorat.

Virent les Sarrasins venir à pleines voiles.

En parlant de la lune:

Ella es plena e perfeicha.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Elle est pleine et parfaite. 

ANC. CAT. Plen. CAT. MOD. Ple. ESP. Pleno, lleno. PORT. Pleno. IT. Pieno.

(chap. Ple, plens, plena, plenes; plenet, plenets, pleneta, plenetes.)

2. Plener, Plenier, adj., lat. plenarius, plénier, entier, complet, accompli.

D'una legua plenieyra los a hom ben auzis. Roman de Fierabras, v. 340.

(chap. D' una legua sansera los ha hom ben escoltats, sentits; se 'ls ha ben escoltat, sentit.)

D'une lieue entière on les a bien entendus. 

Car s' eu l' estau lonc lei un an plener, 

No m tenria tot l' an un jorn enter.

Aimeri de Peguilain: Lanquan chanton.

Car si je suis à côté d'elle un an complet, je ne tiendrais pas tout l'an (pour) un jour entier. 

Sel qu' entr' els ricx a gran ricor pleneyra.

T. des deux Guillaume: Guillem prims.

Celui qui entre les riches a grande richesse entière. 

Son plus plasen e de sabor plenier.

T. de Henri et d'Aruer: Amic Aruer. 

Sont plus agréables et de saveur accomplis.

Fig. Dieus, per sa pietat, trames son don plenier. V. de S. Honorat. 

Dieu, par sa miséricorde, transmit son don plénier. 

El ac bona vertut e de saber pleniera. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87. 

Il eut bonne vertu et de savoir accomplie. 

Loc. Vos ai amad', e us am de cor plenier.

B. Carbonel: Aisi m'a. 

Je vous ai aimée, et je vous aime de coeur entier. 

Doni vos plenier e franc poder. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.

Je vous donne plein et franc pouvoir.

ANC. ESP. Plenero. ESP. MOD. Llenero (entero, completo).

(chap. Sansé, sansés, sansera, sanseres; sanseret, sanserets, sansereta, sanseretes; complet, complets, completa, completes.)

3. Plenetat, Plentat, Plendat, Plantat, s. f., quantité, abondance, plénitude.

Car dedins en la vila es bes e plenetatz

De totas las viandas qu' els agrada ni 'ls platz. Guillaume de Tudela.

Car dedans en la ville il y a bien et abondance de toutes les subsistances qu'il leur convient et leur plaît. 

Dieus dona, mantas vetz, als mals 

Gran plantat de bes temporals.

Brev. d'amor, fol. 17. 

Dieu donne, maintes fois, aux méchants grande abondance de biens temporels.

Dels arquiers e dels autres lay ac mot gran plentat.

Roman de Fierabras, v. 389.

Des archers et des autres là il y eut moult grande quantité. 

Pueys li gitet desus de peyras gran plendat. V. de S. Honorat.

Puis lui jeta dessus grande quantité de pierres. 

Per so que Dieus li don plantat 

De mondana prosperitat.

Brev. d'amor, fol. 61. 

Pour ce que Dieu lui donne plénitude de mondaine prospérité.

ANC. FR. Li duz à la planté de la chevalerie. 

Roman de Vacce. Du Cange, t. V, col. 576. 

La terre est la plented de li. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 23.

Qui tant avoit or et argent, 

Plenté forment et planté dras.

Fables et cont. anc., t. III, p. 2. 

Car il avoit de tous biens à planté. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 133, 

La plénité de la royal puissance.

Stat., an. 1254. Carpentier, t. III, col. 317.

(ESP. Plenitud. Chap. Plenitut, plenituts.)

4. Plendos, adj., comblé de biens.

Ad Arles fon uns homps que era ricx e plendos. V. de S. Honorat.

A Arles fut un homme qui était puissant et comblé de biens.

5. Plendensa, s. f., quantité, abondance.

Adv. comp. Car de totz autres bens avian a gran plendenza.

V. de S. Honorat. 

Car de tous autres biens ils avaient en grande quantité.

6. Pleneza, s. f., plénitude, abondance, quantité.

De sa pleneza nos omplira. V. et Vert., fol. 46.

De son abondance nous emplira.

En tota la pleneza de Dieu. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Ephésiens.

En toute la plénitude de Dieu. 

IT. Pienezza.

7. Plendor, s. m., quantité, espace, étendue.

L' escut lhi fendet un gran plendor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55. 

L'écu il lui fendit un grand espace.

8. Plenega, s. f., des deux mots latins plenus et aqua, pot à l'eau.

Plenega per aiguiera. Leys d'amors, fol. 69. 

Pot à l'eau pour aiguière.

9. Plenir, v., remplir. 

Lors fums pleno lo cap. Eluc. de las propr., fol. 270.

Leurs fumées remplissent la tête. 

Part. pas. Plenit de sa lei. Trad. de Bède, fol. 31. 

Rempli de sa loi.

(chap. Plená; omplí, umplí.)

10. Pleneiramen, Plenieyramens, adv., entièrement, pleinement.

En Jhesu Crist foron totas las gracias e las virtutz plenieyramens, ses mesura. V. et Vert., fol. 45.

En Jésus-Christ furent toutes les grâces et les vertus entièrement, sans mesure.

Non ai ges totas tocadas 

Pleneiramen lurs qualitatz.

Brev. d'amor, fol. 51. 

Je n' ai point toutes touchées entièrement leurs qualités.

ANC. ESP. Pleneramente. ESP. MOD. PORT. Plenariamente.

(chap. plenamen, sanseramen.)

11. Emplir, Omplir, Umplir, v., lat. implere, emplir, remplir.

Ab que non aia grineza

Mas d' emplir sa pansa.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Pourvu qu'il n' ait souci que d' emplir sa panse. 

Fetz omplir detz concas d' aigua. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22. 

Fit remplir dix conques d'eau.

Fetz lo umplir d' aiga. Liv. de Sydrac, fol. 6. 

Le fit emplir d'eau.

Part. pas. Laqual coronda fo omplida de sanctas reliquias. Philomena.

(chap. La cual columna estabe plena (omplida) de santes reliquies.)

Laquelle colonne fut remplie de saintes reliques.

CAT. Umplir. IT. Empiere. (chap. Omplí, umplí: ómpligo, omplis, ompli, omplim o umplim, ompliu o umpliu, omplin; omplit o umplit, omplits o umplits, omplida o umplida, omplides o umplides (ple, plens, plena, plenes.) 

12. Ahumplir, v., accomplir, exécuter. 

Sera sircumcis per ahumplir la ley. Liv. de Sydrac, fol. 119. 

(chap. Sirá sircunsidat (sircunsís) pera cumplí la ley.) 

Il sera circoncis pour accomplir la loi.

13. Ademplir, Adimplir, Adumplir, Aemplir, Azemplir, v., remplir, accomplir, achever.

S' ill voletz ben servir, 

Ni sos talans ademplir. 

T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm. 

Si vous voulez bien la servir, et ses désirs remplir. 

Despendon e gaston, per lurs golas adimplir, so de que motz paubre poyrian esser revengutz e sadollatz. V. et Vert., fol. 21.

Dépensent et gâtent, pour leurs gosiers remplir, ce de quoi de nombreux pauvres pourraient être ranimés et rassasiés. 

Fig. Li adumplisca son poder. V. de S. Honorat.

Qu'il lui accomplisse son pouvoir. 

Part. pas. Cant lo temps fo aemplit. Trad. d'un Évangile apocryphe. Quand le temps fut accompli. 

IT. Adempiere, adempire.

14. Aumplimen, Aumplimens, s. m., accomplissement, terme.

L' aumplimen de la lei, es bona amors.

L' aumplimens de sciencia.

Trad. de Bède, fol. 23 et 31.

L' accomplissement de la loi, c'est bon amour. 

Le terme de science.

IT. Adempimento. (chap. Cumplimén de un terme, de un tems.)

15. Remplir, v., remplir.

Jehus vos fassa 'l sieu servir

El cel, clar paradis, remplir.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Jésus vous fasse remplir le sien servir dans le ciel, clair paradis.

16. Replenir, v., remplir.

Odors del ences replenis l' aer. Trad. de Bède, fol. 54. 

L'odeur de l'encens remplit l'air.

(chap. L' auló del incienso (re-)ompli l' aire.)

Fig. Cruels chausa es que cel que a non done al non avent e no 'll replenischa sa sofraita. Trad. de Bède, fol. 84.

C'est cruelle chose que celui qui a ne donne pas au non ayant et ne lui remplisse sa disette.

Part. pas. De tal doussor sui replenitz.

B. de Ventadour: Quan lo.

Je suis rempli de telle douceur.

D' aital cuiar douz et amar 

Es totz lo segles replenitz.

Marcabrus: Doas cuidas. 

De tel penser doux et amer est tout le monde rempli. 

ANC. FR. Que tut le cors lui repleni. Marie de France, t. II, p. 469. 

La cité cerchent qu'est d' avoir replénie. Roman de Roncevaux.

(chap. reomplí, reumplí : torná a omplí.)

17. Repletio, Replecio, Repleccio, s. f., réplétion.

Es senhals de repleccio. Brev. d'amor, fol. 56.

C'est signe de réplétion.

Sia mermat de trebal o de replecio de vianda.

Sagna aquel, si es atrobada repletio manifesta.

Trad. d'Albucasis, fol. 10 et 28. 

Qu'il soit affaibli par travail ou par réplétion de nourriture.

Saigne celui-là, si est trouvée réplétion manifeste. 

CAT. Repleció. ESP. Repleción. PORT. Repleção. IT. Ripiezione.

(chap. Replessió, replessions: está ple, a cormull, fart, empachat.)

18. Replet, adj., lat. repletus, replet, rempli, plein. 

Per VII jorns de son cors tal odor n' es isida

Que tug n' eron replets aquels que la intravon. 

V. de sainte Magdelaine. 

Pendant sept jours de son corps telle odeur en est sortie, que tous en étaient remplis ceux qui entraient là.

Adonc Anna, que fon repleta 

Del Sant Esperit, es moult leta.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Alors Anne, qui fut remplie du Saint-Esprit, est moult joyeuse. 

ANC. CAT. Replet. ESP. PORT. Repleto. (chap. repleto o replet, repletos o replets, repleta, repletes.)

19. Repletiu, adj., réplétif, propre à remplir.

De las vacuitatz del corrs repletiva. Eluc. de las propr., fol. 65.

Des vides du corps réplétive.

20. Complir, v., lat. complere, accomplir.

No podon ges complir lo viatge.

T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics.

Ne peuvent point accomplir le voyage.

Que compliscatz 

L' obr' e non la desfasatz.

Perdigon: Entr'amor.

Que vous accomplissiez l'oeuvre et ne la défassiez pas.

- Remplir.

Compliro tot lo trauc de la coronda de santas reliquias. Philomena. 

Ils remplirent tout le trou de la colonne de saintes reliques.

Fig. Gen complir m' atendensa.

G. Faidit: L'onratz jauzens. 

Gentiment remplir mon attente.

Part. pas. Esteron trenta ans complitz. Trad. d'un Évangile apocryphe. Trente ans furent accomplis.

Quar es complitz sos sabers. Brev. d'amor, fol. 12.

Car son savoir est accompli.

Sa capelha complida de libres. Philomena.

(chap. Sa capella omplida, umplida, plena de llibres.)

Sa chapelle remplie de livres.

ANC. CAT. Complir. CAT. MOD. ESP. Cumplir. PORT. Comprir. IT. Compiere, compire. (chap. Cumplí: cumplixco o cumplixgo, cumplixes, cumplix, cumplim, cumpliu, cumplixen; cumplit, cumplits, cumplida, cumplides; tamé signifique plená, omplí, umplí.) 

21. Complidament, Complidamen, adv., complètement, entièrement, parfaitement.

Chascus que us ve, domna, sap qu' es vertatz 

Que totz bons aibs avetz complidamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh. 

Chacun qui vous voit, dame, sait qu'il est vérité que toutes bonnes qualités vous avez entièrement.

Las! qui sabra mais tan complidamen 

Faire tot so que tanh ad home bo.

B. Carbonel: S' ieu anc. 

Hélas! qui saura davantage si complètement faire tout ce qui convient à homme bon.

Pagat complidament. Tit. de 1308. DOAT, t. XIV, fol. 296.

Payé entièrement.

CAT. Cumplidament. ESP. Cumplidamente (completamente). 

(chap. Cumplidamen, completamen, sanseramen, del tot, perfectamen.)

22. Complimen, Complement, s. m., lat. complementum, achèvement, terme, complément.

Ieu ja vi comensar un pon,

Ab una peira solamen, 

Que pois venc a complimen.

G. Faidit: S'om pogues. 

Je vis incessamment commencer un pont, avec une pierre seulement, qui ensuite vint à achèvement.

L' enterinamen e complement de la d. letra clauza.

Docum. de 1475. Ville de Bergerac.

L' entérinement et complément de ladite lettre close.

- Perfection.

Anc natura non formet vostra par 

Per aver cap de totz bels complimens. 

R. Menudet: Ab grans.

Oncques nature ne forma votre pareille pour avoir chef de toutes belles perfections. 

CAT. Cumpliment. ESP. Cumplimiento. PORT. Cumprimento. 

IT. Compimento. (chap. Cumplimén, cumplimens; acabamén, acabamens, completamén, completamens.)

23. Completa, s. f., complies.

Quan agron dig completa et ora nona.

Giraud de Calanson: Sitot s'es.

Quand ils eurent dit complies et heure neuvième (nones).

Que tug sian a completa.... Quan sera issit de completa.

(chap. Que tots estiguen a completa o completes... cuan sirá (haurá) eixit de completes.)

Regla de S. Benezeg, fol. 52.

Que tous soient à complies... Quand il sera sorti de complies. 

IT. Compieta. (chap. Completa, completes : la radera orassió de la liturgia de les hores canóniques.)

24. Completas, s. f. pl., complies.

Dixero vespras et en aprop completas am gran solempnitat.

(chap. Van di vespres y enseguida completes en gran solemnidat.

Philomena. 

Dirent vêpres et ensuite complies avec grande solennité.

CAT. ESP. PORT. Completas. 

(N. E. Atención al plural en AS del dialecto occitano catalán.)

25. Completiu, adj., complétif, propre à compléter.

De lors movemens completivas. Eluc. de las propr., fol. 114. 

De leurs mouvements complétives.

ANC. ESP. IT. Completivo. (chap. Completiu : que complete y plene; completius, completiva, completives.)

26. Supplir, Suplir, v., lat. supplere, suppléer, remplacer.

Cove que las supliscam per alcunas proprietatz accidentals.

(chap. Convé que les supligam (reemplassem) per algunes propiedats acsidentals.)

El latis, alcunas vetz, supplish 1 mot per dos.

Leys d'amors, fol. 145 et 95.

Il convient que nous les remplacions par aucunes propriétés accidentelles.

Le latin, aucunes fois, supplée un mot par deux.

Part. pas. Ayssi entendatz dels autres temps suplitz.

Leys d'amors, fol. 90.

Entendez ainsi des autres temps suppléés.

CAT. ESP. Suplir. PORT. Supprir. IT. Supplire. 

(chap. reemplassá; suplí: suplixco o suplixgo, suplixes, suplix, suplim, supliu, suplixen; suplit, suplits, suplida, suplides.)

27. Suplement, s. m., lat. supplementum, supplément.

O de suplement. Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 113.

Ou de supplément.

Per suplement de legitima. Fors de Bearn, p. 1088. 

Pour supplément de légitime. 

CAT. Suplement. ESP. Suplemento. PORT. IT. Supplimento.

(chap. Suplemén, suplemens; suplimén, suplimens.)

28. Supletio, s. f., supplément, supplétif.

Aytal meteysha supletio.... Aytal supletio pot hom trobar per los autres temps. Leys d'amors, fol. 90.

Pareil même supplétif.... Pareil supplétif on peut trouver pour les autres temps.

29. Expletiu, adj., lat. expletivus, explétif.

Las autras expletivas, si cum sivals. Gramm. provençal.

Les autres explétives, ainsi comme Quoique.

ESP. PORT. Expletivo. IT. Espletivo. 

(chap. Expletiu, expletius, expletiva, expletives.)


viernes, 26 de julio de 2024

Llibre segón. Capítul I. De cóm Pedro Saputo va eixí a corre lo món.

Llibre segón.

Capítul I.

De cóm Pedro Saputo va eixí a corre lo món.

Que a ningú o dingú se li ocurrixque di, de esta aigua no beuré, perque pot sé que tingue que béuressela, y aixó encara que estigue térbola, y mesclada en sang humana; encara que la estiguen passán de un cuerno a un atre, com fée un grillat, lloco o loco al carré este atre día.

Lexique roman; Mania – Manjuiar

¿Cuánta aigua de cuerno per al hidalgo de la cantonada de la plassa, que vóres obligat a rendí la seua soberbia al fill de aquella pupila a qui ell va denostá en tan despressio y en paraules de tanta injuria, debénli nada menos que la vida de sa filla y no tenín pas y amor en ella si cada día no la visitabe lo que ell destinare pera comadrón y casamenté, y ademés va eixí ara, que valíe mes sén un chiquet y pobre que tots los hidalgos de la provinsia? Y encara ell va patí menos que datres en aquella humillassió, perque no ere desagraít, y l'agraimén, ¡ay, qué majo que es!, no permitix quisquilles del amor propi. Si visquere una mica mes, y veiguere encara coses mes grans, y la seua soberbia mes retirada, y la seua imprudensia mes arrepentida. Van preguntá a un sabut antic qué fée Deu, y va contestá: Recachá lo alt y eixecá lo baix.

Se ha de anotá que la Providensia done lloc a preguntes com aquelles: 

Disme, pare comú, pos eres just, an esta may se ha de dessichá mol tems lo seu cuidado de recordá al home vano, que no es res y no res pot fé de ell mateix; habénmos previngut pera que no lo extrañem, que lo que se alegre de la caiguda de un atre, de la flaquesa de l'atre, o se creu exento y segú de ella, no quedará sense cástic, no dixará de sé abandonat pera que caigue an aquella mateixa o a un atra mes miserable. 

Trobáe Pedro Saputo esta llissó y doctrina als seus llibres, y encara que lo chiquet la teníe sempre mol presén y evitabe així la vanagloria, la pressunsió, lo engreimén, ajudanli tamé sa mare que continuamén referíe a Deu totes les grassies y habilidats del seu fill.

Passáe lo tems mentrestán, y ell entráe ya als quinse añs de edat; y va di un día a sa mare:

- Yo, mare meua, voldría anamen a vore món. Hasta ara sol hay vist la siudat de Huesca y alguns atres poblets de la comarca aon m' hau portat; y aixó es com no habé eixit de Almudévar, perque no ña diferensia en les costums, ni al sel, ni a la terra y vull anamen sol y mes lluñ, perque al món ña mol que vore y mol que sabé, y a casa y per aquí sempre són los mateixos campos, los mateixos margens, ribassos, les mateixes parets, finestres y finestrons, y ni los uns diuen res, ni les atres fan mes llum que lo primé día. Conque doneume la vostra bendissió y men aniré en la vostra llissensia. 

Se va entristí sa bona mare en esta notissia, y li va di plorán: 

- ¿Cóm, fill meu, cóm sirás lo consol de ta mare si ten vas del meu costat?

- Mare meua, va contestá ell: los fills són lo consol de sons pares pero no están sempre lligats a les seues garres, sino honrats, guañanse honestamen la vida, no donanlos maldecaps, volenlos mol, y assistinlos y cuidanlos cuan u nessessiten. Ademés, no tardaré en torná, perque com sirá lo primé viache y soc encara mol sagal, no vull aná a terres apartades ni embutím a la confussió de llengües y nassions pera probá a la fortuna.

- Pos be, va di sa mare, ya que estás convensut, yo voldría que u comunicares al siñó mossen, que es home que coneix a moltes persones, y escriu y ressibix cartes del correu, pera que te dono cartes que diuen de recomanassió.

- ¡Ay mare!, va contestá ell entonses; ¡qué lluñ estéu de atiná al blang, y qué mal caléu lo meu pensamén! No vull cap lletra de recomanassió, perque ni sé aón aniré, ni dixen de sé pigüelas (esposes) que no se poden chafá sense ofensa de algú.

Ademés, ¿Qué faré? ¿Pintá? Es títul que obligue a mol, y per ventura no me se oferirá pintá un estrel. ¿De músic? No sé aón podríe portam esta habilidat si no es an algún sarao, boda o festa de convén. Pero sobre tot la libertat es lo que me fa al cas; cap respecte, cap ley inútil me convé, fora de la honradés; y lo parlá be y lo just comedimén. Esta nit anirem a casa de ma padrina y li direm que demá me se oferix un curt viache, y a ningú mes donarem cuenta, exepte si después vullgueres contálay al siñó mossen, que es tan amic nostre

- ¿Demá ya ten vols aná?, va preguntá sa mare. ¿No veus, fill, que aixó es massa de repén?

- Aixó pera vosté, va contestá ell; no pera mí, que fa mol tems que u ting pensat y resolt. Plegueume dos camises, y en esta mateixa roba y un morral al muscle ting lo menesté per al poc tems que penso caminá fora de casa.

Va habé de asseptá sa mare per mes que li ploráe lo cor; y en son demá de matinet li va besá la má y va eixí del poble eixecán los ulls al sel com pera invocá a la Providensia.

Com lo camí de Huesca ere lo mes conegut y al mateix tems lo mes curt, se ni en van aná los peus per nell y va dixá lo poble atrás, no portán mes bartuls que lo que per la nit li va di a sa mare, y deu libres jaqueses de or, no habén vullgut mes provissió, perque díe que lo que va a corre món a la aventura, lo món li ha de valé y al món ha de trobá la vida o la mort.


Original en castellá:

Libro segundo.


Capítulo I.

De cómo Pedro Saputo salió a correr el mundo.

A nadie le ocurra decir, de esta agua no beberé, porque puede ser que tenga que beberla, y eso aunque esté turbia, y mezclada con sangre humana; aunque la estén pasando actualmente de un cuerno a otro, como hacía un loco en la calle estotro día. ¿Qué más agua de cuerno para el hidalgo de la esquina de la plaza, que verse obligado a rendir su soberbia al hijo de aquella pupila a quien él denostó con tanto desprecio y con palabras de tanta injuria, debiéndole nada menos que la vida de su hija y no teniendo paz y amor con ella si cada día no la visitaba el que él destinara para comadrón y casamentero, y además salió ahora, que valía más siendo un niño y pobre que todos los hidalgos de la provincia, cuanto más él y los suyos? Y aun él padeció menos que otros en aquella humillación, porque no era ingrato, y la gratitud, ¡ay, qué hermosa es!, no permite quisquillas del amor propio. Viviera un poco más, y viera aún cosas mayores, y su soberbia más retirada, y su imprudencia más arrepentida. Preguntaron a un sabio antiguo qué hacía Dios, y respondió: abajar lo alto y levantar lo bajo. Siendo de notar que si en otras cosas su providencia da lugar a preguntas como aquéllas: Dime, padre común, pues eres justo, en ésta nunca se ha de desear mucho tiempo su cuidado de recordar fuertemente al hombre vano, que nada es y nada puede de sí mismo; habiéndonos prevenido para que no lo extrañásemos, que el que se alegra de la caída de otro, de la flaqueza de otro, o se cree exento y seguro de ella, no quedará sin castigo, no dejará de ser abandonado para que caiga en aquella misma o en otra más miserable. Encontraba Pedro Saputo esta lección y doctrina en sus libros, y aunque niño la tenía siempre muy presente y evitaba así la vanagloria, la presunción, el engreimiento, el desvanecimiento, ayudándole también su buena madre que continuamente refería a Dios todas las gracias y habilidades de su hijo.

Pasaba el tiempo entretanto, y él entraba ya en los quince años de su edad; y dijo un día a su madre: - Yo, madre mía, quisiera irme a ver mundo. Hasta ahora sólo he visto la ciudad de Huesca y algunos otros lugares de la comarca adonde me habéis llevado; y eso es no haber salido de Almudévar, porque no hay diferencia en las costumbres, ni en el cielo, ni en la tierra y quiero irme solo y más lejos, porque en el mundo hay mucho que ver y mucho que saber, y en casa y por aquí siempre son los mismos campos, las mismas paredes y ventanas, y ni los unos dicen nada, ni las otras dan más luz ni otra que el primer día. Conque dadme vuestra bendición y me iré con vuestra licencia. Contristóse su buena madre con semejante nueva, y le dijo llorando: - ¿Cómo, pues, hijo mío, cómo serás el consuelo de tu madre si te vas de mi lado? - Madre mía, respondió él: los hijos son el consuelo de sus padres no estando siempre atados de su pierna, sino honrados, ganando honestamente la vida, no dándole pesadumbres, queriéndolos mucho, y asistiéndolos y cuidándolos cuando lo necesitan. Además que no tardaré en volver, porque como será el primer viaje y soy aún muy rapaz, no quiero apartarme a luengas tierras ni lanzarme a la confusión de lenguas y naciones para prueba de mi fortuna.

- Pues bien, dijo su madre, ya que estás resuelto, yo querría que lo comunicases al señor cura, que es hombre que conoce muchas personas, y escribe y recibe cartas del correo, para que te diese letras que llaman de recomendación. - ¡Ay madre!, contestó él entonces; ¡qué lejos estáis dando del blanco, y qué mal caláis mi pensamiento! No quiero ninguna letra de recomendación, porque ni sé adonde iré, ni dejan de ser pigüelas que no se pueden romper sin ofensa de alguno. A más, ¿qué calidad queréis que me dé en ellas? ¿De pintor? Es título que obliga a mucho, y por ventura no se me ofrecerá pintar una estrella. ¿De músico? No sé a dónde podría conducirme esta habilidad si no es a algún sarao, boda o fiesta de convento. Pero sobre todo la libertad es lo que me hace al caso; ningún vano respeto, ninguna ley inútil me conviene, fuera de la honradez; y el bien hablar y el justo comedimiento. Esta noche iremos en casa de mi madrina y le diremos que mañana se me ofrece un corto viaje, y a nadie más daremos cuenta, salvo si después quisiéredes participárselo al señor cura, que es tan amigo nuestro. - ¿Que ya mañana te quieres ir?, preguntó su madre. ¿No ves, hijo, que eso es muy súbito? - Esto para vos, respondió él; no para mí, que hace mucho tiempo lo tengo pensado y resuelto. Aviadme dos camisas, y con esta misma ropa diaria y un ferreruelo al hombro tengo mi menester para el poco tiempo que pienso andar fuera de casa. Hubo de condescender su madre por más que le lloraba el corazón; y al día siguiente de mañanita le besó la mano y salió del lugar levantando los ojos al cielo como para invocar la Providencia.

Como el camino de Huesca era el más conocido y así mismo el más corto en la imaginación, se le fueron los pies por él y dejó el lugar atrás, no llevándose más equipaje que el que por la noche dijo a su madre, y diez libras jaquesas en oro, no habiendo querido mayor provisión, porque decía que el que va a correr mundo a la ventura, el mundo le ha de valer y en el mundo hallar la vida o la muerte.

martes, 27 de febrero de 2024

Faina - Falgueira

Faina, s. f., fouine.

La dotzena de fainas e de martrins..., .III. deners.

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

La douzaine de fouines et de peaux de martres..., trois deniers.

CAT. Fagina. ESP. Fuina (garduña, rámila, rezmila, marta, martes foina). PORT. Foinha. IT. Faina.
(chap. fagina, fagines, de la familia de la mustela, musteles.)

fagina, fagines; Faina, fouine

 

Fais, s. m., lat. fascis, faix, charge, fardeau.

Per Dieu, aleujatz m' aquest fays!

G. Adhemar: Lanquan vei.

Pour Dieu, allégez-moi ce fardeau.

Que portetz vostra part del fais.

(chap. Que portéu la vostra part del feix.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Que vous portiez votre part du faix.

Loc. Aprendetz, si no us es fays, 

So don m' alegr' e m' irais.

Pierre d'Auvergne: Al descebrar.

Apprenez, si ne vous est fardeau, ce dont je me réjouis et m'attriste.

Quan pres a quintals et a fais

L'aver que Manuels trames.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

Quand il prit à quintaux et à charge la richesse que Manuel transmit.

Dels reys d'Espanha tenh a fais, 

Quar tan volon guerra mest lor.

P. Vidal: A per pauc. 

Je tiens à fardeau, au sujet des rois d'Espagne, de ce qu'ils veulent tant la guerre entre eux. 

Adv. comp. Els menestrals e l'autra gent, 

Tuit a un fais cominalment, 

Corron carieras escobar.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Les ouvriers et l'autre gent, tous en masse généralement, courent balayer les rues.

Proverb. No valon un fais de pailla.

(chap. No valen un feix de palla; com los catalanistes aragonesos que se están manifestán estos díes a favor del dialecte catalá. Coranta añs después de la declarassió de Mequinensa y que encara estiguen plorán los ploramiques.)

garba, garbes; garbera, garberes; nugo, nugos

Roman de Jaufre, fol. 78. 

Ne valent une faix de paille. 

ANC. FR. Vindrent tous à un faix assaillir ladicte ville.

Monstrelet, t. 1, fol. 136. 

ANC. CAT. Faix (N. E. Los catalanistas inventaron feixistefeixistes; por ejemplo los alucinados miembros del grupo musical Los Draps, fundado en Peñarroya de Tastavins.). ANC. ESP. Fajo. 

ESP. MOD. Haz. IT. Fascio. (chap. Feix, feixos; fascista, fascistes, com los sossialistes HitlerMussolini.)

escudo, Reyes Católicos, fasces, facha, fascistas, fascismo

2. Faissimen, s. m., embarras, étalage.

A cel qui son fin prez garda, 

Non fa ges gran faissimen.

Pierre de Valières: Ja hom que. 

Pour celui qui considère son pur mérite, elle ne fait point grand embarras.

3. Sobrefais, s. m., surcharge, surcroît.

Car per un sobrefais d' afan.

Arnaud Daniel: Amors e. 

Car pour un surcroît de peine.

4. Fayssit, s. m., portefaix.

Ly qual fayssits devo portar tota aquela sal ab sacs de la nau.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.

Lesquels portefaix doivent porter tout ce sel avec sacs du vaisseau.

5. Faysser, Fayser, s. m., portefaix.

Ly dichs fayssers... ab los dichs faysers qui la sal portaran.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.

Lesdits portefaix... avec lesdits portefaix qui porteront le sel.

6. Afaissar, Efaissar, v., affaisser, accabler.

Mas uns malastrus m' afaissa.

Augiers: Era quan l'ivern. 

Mais un malotru m'accable.

D' on lo fuelh e 'l frug s'afaissa.

G. Adhemar: Lanquan vei. 

D'où la feuille et le fruit s'affaisse. 

Part. pas. fig. Nos autres que em cargatz 

De grans peccatz et efayssatz. 

Los XV signes de la fi del mon. 

Nous autres qui sommes chargés et accablés de grands péchés.

(chap. Portafeix, portafeixos siríen los mossos de cárrega, estibadós; en catalá fan aná bastaix, bastaixos, del ocsitá bast, cárrega. Faixero, que es un mote de Valderrobres, ve de faixafaixes, vore mes abán faissa.)

faixa, faixes; faja, fajas

Faisan, Fayhan, s. m., lat. phasianus, faisan.

Cum tormenta temensa e desconortz

Lo faisan qu'es en tal albre pausatz,

On ve l'austor qui es sobremontat.

B. Zorgi: Aissi col.

Comme la crainte et le découragement tourmente le faisan qui est posé en tel arbre, où il voit l'autour qui est monté au-dessus.

Aussels que son aqui en gran habondanssia, que son apellatz fayhans.

(chap. Muixons que ñan aquí en gran abundansia, que se diuen faissans.)

Lett. du Preste Jean à Frédéric, fol. 27.

Oiseaux qui sont là en grande abondance, qui sont appelés faisans.

CAT. Faysá. ESP. Faysan (faisán). PORT. Faisão. IT. Fagiano. (chap. Faissán, faissans.)

Phasianus colchicus, faisán; faissán, faissans

 

Faisol, s. m., lat. faseolus, faséole, haricot.

A lui no dol ni s' irais 

Si 'l datz faisols ab uignos, 

Senes autra bandisos.

R. de Miraval, Gloss. occit., p. 37. 

Il ne lui fait peine ni se fâche, si vous lui donnez haricots avec oignons, sans autre apprêt. 

ANC. FR. Si tu veux manger des pois et faseols, va à Crémone.

Hist. maccaronique, t. I, p. 36.

CAT. Fasol. ANC. ESP. Faseolo (MOD. Judía blanca). PORT. Feijão. 

IT. Fagiolo. (chap. Fesolfesols; están embolicats a una bajocabajoques, bachoca, bachoques.)

 

Faissa, s. f., lat. fascia, lien, bande.

D'una faissa de pali se senh e s lhia.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 9. 

Se ceint et se lie d'une bande de drap de soie.

- Lisière de terre.

Vinhas... per fayssas.

(chap. Viñes per faixes o faixons.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, c. 1. 

Vignes... pour lisières de terre. 

La faissa Bernard d'Unziac.

(chap. La faixa de Bernardo d'Unziac.)

Cartulaire de Sauxillanges. 

La lisière de terre de Bernard d'Unziac.

- Signe, marque.

Per la cropa, una faissa 

Plus blanca que flor de lis.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Par la croupe, une marque plus blanche que fleur de lis.

CAT. Faxa. ESP. Faja. PORT. Faixa, faxa. IT. Fascia. (chap. faixa, faixes; faixó, faixons.)

2. Faissar, v., lat. fasciare, lier, bander, serrer. 

Esquiset son bliaut, faisset se ben, 

Puis montet el chaval de bon alen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54. 

Déchira son bliau, se banda bien, puis monta sur le cheval de bonne haleine. 

Fig. Iferns vos estrenh e us fayssa.

B. Alahan de Narbonne: No puesc mudar. 

L'enfer vous étreint et vous serre. 

CAT. Faxar. ESP. Fajar. PORT. Faxar. IT. Fasciare. (chap. faixá, faixás: yo me faixo, faixes, faixe, faixem o faixam, faixéu o faixáu, faixen; faixat, faixats, faixada, faixades; farchat, farchats, farchada, farchades; farjat, farjats, farjada, farjades.)

 

Falangia, s. f., lat. phalangiustarentule, espèce d'araignée.

Engendra ffalangias, que so aranhas venenozas.

(chap. Engendre “falangies”, que són arañes venenoses.)

Eluc. de las propr., fol. 167.

Engendre tarentules, qui sont araignées venimeuses.

 

Falb, Faub, Fauve, adj., lat. fulvus, pâle, blême, fauve, terne.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Si solelh... si mostra vayr, de diversas colors, designa temps plovios... 

si faub, tempestuos.

Luna, si es falba, significa vens. 

Cum ades sia faub, ades luzent. 

La cara es fauba. 

(chap. La cara está (té) blanca, pálida.)

Eluc. de las propr., fol. 116, 117, 102 et 80.. 

Si le soleil... se montre vair, de diverses couleurs, il annonce temps pluvieux... si pâle, tempétueux. 

La lune, si elle est terne, signifie vents. 

Comme il soit tantôt terne, tantôt luisant. 

Le visage est blême.

Sobre un caval moven, ab coma fauva... 

De pur ardimen ac la color fauva.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10. 

Sur un cheval mouvant, avec crinière fauve... 

De pure hardiesse il eut la couleur pâle. 

IT. Falbo.

2. Subfalb, Subfaub, adj., un peu pâle, un peu blême, roussâtre, grisâtre.

Falba o subfalba.

Albenca et subfauba.

Eluc. de las propr., fol. 90 et 265. 

Pâle ou un peu pâle. 

Blanchissante et grisâtre.

3. Faubel, adj., pâle, blême.

Cum per temor hom rog torna faubel.

(chap. Com per temó home roch se torne blanquinós, blanc, pálit.)

En estiu so verts et en yvern faubels.

Eluc. de las propr., fol. 265 et 198. 

Comme par crainte homme rouge devient blême. 

Sont verts en été et pâles en hiver.

4. Falbenc, Faubent, adj., pâle, verdâtre, roussâtre, terne. 

Boysh,... en yvern es falbenc.

(chap. Lo boix... al ivern está pálit, esblanquit, blanquinós, de coló apagada.)

Berille es peyra falbenca... Sobre totz val... qui es may falbenc. 

Solelh... vers vespre, pallent et faubent. 

Eluc. de las propr., fol. 201, 185 et 116.

Buis,... est roussâtre en hiver. 

Béryl est pierre verdâtre... Vaut au-dessus de tous... celui qui est plus verdâtre.

Le soleil... vers le soir, pâlissant et terne.

5. Subfalbenc, adj., un peu pâle, un peu terne, jaunâtre.

Falbenca et subfalbenca. 

Eluc. de las propr., fol. 58. 

Pâle et un peu terne.

6. Falbelos, adj., pâle, blême. 

Home ebrios en sa cara es falbelos.

Eluc. de las propr., fol. 227. 

Homme ivre est blême en son visage.

7. Falbeza, s. f., pâleur, blêmissement.

Falbeza en la cara es senhal de temor.

Falbeza o palhor.

Eluc. de las propr., fol. 264 et 265. 

Pâleur sur le visage est signe de crainte. 

Blêmissement ou pâleur.

8. Falbeiar, v., pâlir, blêmir.

Fuelhas en ver et en estiu verdeio, en autumpne falbeio.

Eluc. de las propr., fol. 209.

Les feuilles verdissent en printemps et en été, pâlissent en automne.

9. Falbeleiar, v., pâlir, blêmir. 

De jorn, pert sa fulgor et falbeleia.

Eluc. de las propr., fol. 186. 

De jour, perd son éclat el pâlit.

 

Falc, Falco, s. m., lat. falco, faucon.

Tot atressi cum lo falcx, qui dissen 

Vas son auzelh, quan l'a sobremontat. 

Richard de Barbezieux: Tug demandon. 

Tout de même comme le faucon, qui descend vers son oiseau, quand il l'a surmonté. 

Mas si vols bon falcon lanier,

Ab gros cap et ab gros bec lo quier.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Mais si tu veux bon faucon lanier, cherche-le avec grosse tête et avec gros bec. 

Fig.

Lo falcos, fils de l'aigla, que es reys dels Frances.

(chap. Lo falcó, fill del águila o áliga, que es rey dels fransesos.)

Hugues de S. Cyr: Un sirventes.

Le faucon, fils de l'aigle, qui est roi des Français. 

Pueis vos dopteron mais que grua falco.

(chap. Después tos van tindre temó mes que la grulla al falcó. Este tos es de vosté: vos.)

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Puis vous craignirent plus que la grue le faucon.

grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

Prov. Encar l' er a portar el man l'altruy falco.

Hugues de S. Cyr: Un sirventes. 

Il lui faudra encore porter à la main le faucon d'autrui.

ANC. FR. Et plus isnaus que faux ni espervier

Roman d'Agolant, Bekker, p. 61. 

Puis redévalent plus isnel 

Que ne volent faucs n' arondel.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 24. 

CAT. Falcó. ANC. ESP. Falcon (falcón). ESP. MOD. Halcón. PORT. Falção. IT. Falco, falcone. (chap. Falcó, falcons; lo Falcon es l'avión privat del pressidén del gobern. A Pedro Sánchez li agrade mol gastá perres de tots en este aparato.)

Se vende Falcon, seminuevo, itv y todas las revisiones pasadas, poco consumo, Madrid - Benicàssim 283 euros, una ganga, se vende por falta de presupuestos. Interesados preguntar por Pedro #AdiósPedro

2. Falconier, s. m., fauconnier. 

Sai ben esser falconiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais bien être fauconnier.

CAT. Falconer. ANC. ESP. Falconero. ESP. MOD. Halconero. 

PORT. Falconeiro. IT. Falconiere. (chap. Falconé, falconés, falconera, falconeres; si es un sagal o sagala: falconeret, falconerets, falconereta, falconeretes.)

Falconé, falconés, falconera, falconeres; si es un sagal o sagala: falconeret, falconerets, falconereta, falconeretes

 

Falda, Fauda, s. f., giron. 

Adormic si 

En la falda de la donzela.

(chap. Se va adormí a la faldeta (falda) de la donsella.)

V. de S. Énimie, fol. 33.

S'endormit dans le giron de la demoiselle.

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Car tenait dans son giron un petit enfant qui dormait.

Viron l'enfant que seya 

Ins la fauda de Maria.

(chap. Van vore lo chiquet assentadet a la faldeta de María; que seya : que estabe situat, assentat, apossentat; ins : adins, a dins, dins.)

Van vore lo chiquet assentadet a la faldeta de María

 

Trad. d'un évangile apocryphe.

Virent l'enfant qui séyait dans le giron de Marie. 

Cascus ne met e fauda aytan can ne pot aportar.

Roman de Fierabras, v. 3370.

Chacun en met en giron autant qu'il en peut emporter.

- Devant, milieu.

Toquiei li las faudas de las sieuas vestiduras, et fuy de contenent garida.

Hist. abr. de la Bible, fol. 63.

Je lui touchai les devants de ses vêtements, et je fus incontinent guérie.

ANC. FR. L'un fiert et l'autre se revange: 

N'y ot aubert, faude ni mange 

Où demourast anel ni maille. 

Trad. ms. de la Consol. (de Consolatione) de Boèce, l. IV, Carpentier, 

t. II, col. 370.

Très riches mantelines

Venans sans plus jusqu'au dessous des faudes.

Octavien de S. Gelais, Verger d'honneur. 

CAT. ESP. PORT. IT. Falda. (chap. Falda, faldes; (a la) faldeta, faldetes.)

 

Falgueira, s. f., bas. lat. filicariafougère.

Falgueira qu'es en boscatge.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

La fougère qui est dans le bocage.

CAT. Falguera. (chap. Falaguera, falagueres; ESP. Helechohelechos.)

Falaguera, falagueres; ESP. Helecho, helechos.