Mostrando las entradas para la consulta enterro ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta enterro ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de julio de 2024

2. 4. Aventures de Barbastro.

Capítul IV.

Aventures de Barbastro.


Va arribá a la siudat prop de les onse de la nit; y sentín una rondalla sen va aná cap allá y se va agregá a la turba. Passada una carrera se van prepará pera cantali dabán de una casa a una sagala que per lo nom que repetíen a les lletres se diebe Lorenza.

Va vore Pedro Saputo que un dels de la ronda mentres los atres cantaben se va arrimá y va brincá a una reixa no mol alta, va fé 'sht'! tres vegades, y se van entreobrí los finestrons. Se va ficá a escoltá dissimuladamen, y va sentí que lo mosso, un sabaté en molta grassia, díe:

- Mira, Lorenza, no ploros, pos un atra vegada te juro que no ha sigut mes que una rascada en algo de sang. Se veu que ha ficat lo peu a una puta pedra que ere com un bolo redó de riu y s'ha futut de cap contra la paret de la iglesia.

iglesia, San Bartolomé, plaza, Beceite, Beseit, puerta pintada













Lo Gafed y Ressuello han anat en ell, y a mí me han encarregat que te u diguera. Conque después lo tindrás aquí. No te gitos. Adiós.

Y va baixá. Va aná a la ronda, y Pedro Saputo pera divertís y passá lo tems, ya que no sabíe qué fé aquella nit, se va ajustá un drap al cap y va aná cap a la reixa, va fé la seña, van obrí la finestra, va escalá y va di la mosseta al vórel: ¡Ay, Conched meu!, va di mol abalotada; ya pensaba que no te voría mes. ¿Conque no es cosa de perill? Y dién aixó li agarráe les mans y les hi apretabe. Ell li va di: Me fa una mica mal lo cap, pero per vóret... Es di, que esta nit, va di ella en sentimén, ya no entrarás pel corral.

- No, va contestá ell; y prou me pene.

- Passiensia, va contestá ella donán un suspiro, y van cuatre nits. Com ha de sé; ya mos u cobrarem. Ara vesten a casa, que no te faigue mal la rasca de la nit; pren este pastel, magre y esta llenguañissa cruga. Adiós, amor meu; vesten, y demá no ixques de casa.

- No ixiré, va di ell; adiós, alma meua. Y va baixá de la reixa y se va apartá en lo ven, no fore que la trampa portare allí a Conched mes pronte de lo que ere menesté y passare una calamidat.

Y li va vindre be lo agassajala o convoyala, perque mes be li féen lo pastel de magre y la llenguañissa que los suspiros y les carissies de la mosseta; com que en tot lo día no habíe minjat mes que un parell de ous que va robá a un molí; y dinán y senán a un tems anáe de carré en carrera. Va pará al riu, y va di: tot me va be. Ara que teníe sed en lo regustet salat del magre, se trobe al riu. Pero no podíe baixá al aigua, y veén un pon se va embutí per nell y al atre costat un chorro perenne de aigua, un burs com lo bras. Aixó es una fon, va di: y arrimanse y baixán en mol tiento unes grades, perque no se veíe mes que a una bossa de avaro, va arribá al chorro que sentíe y va beure mol a gust. Se va assentá a un escaló, se va acabá lo magre y va empendre la llenguañissa; va torná a beure, se va gitá a dormí y encara mastegán los radés bossins se va quedá adormit a la vora de la fon del tío Matacroc.

Abans de día cla, perque la gen de Barbastro es mol matinera y templada, bullíe pels carrés y per la vora de la fon, y Pedro Saputo no despertabe; hasta que va arribá una sagala a omplí aigua. 

Ell, una mica sobressaltat, pero dissimulán, li va preguntá si coneixíe algún mestre sastre que lo puguere pendre com a aprendís; y va contestá la mossa:

- A casa nostra ha de cusí avui lo nostre, que per naixó hay matinat una mica mes de lo ordinari. Si voléu vindre, allí podréu parlali. 

Va asseptá Pedro Saputo y va seguí a la seua grassiosa guía.

Van arribá a la casa y dit al pare y a la mare lo que habíe passat, y afegín Saputo lo que li va pareixe mentí, y satisfén les preguntes impertinens, encara que fassils que li van fé, los va enviá lo sastre un recado dién que perdonaren, que aquell día no podíe vindre, perque la seua dona no se trobáe be.

- No importe, va di ell; yo retallaré y cusiré los vestits. Y contra antes milló, siñores meues; venga ixa tela o lo que sigue, y que sápiga yo a quí hay de pendre la mida. Lo que me falte són estisores y les demés ferramentes del ofissi; pero les supliré en lo que ñague per casa; perque an este món sol ñan dos coses que no se poden suplí, que són, lo pa, y la bona dona. Va fé después assentás a la seua vora a la sagala pera enseñali, y lo pare sen va aná mol pagat y a la mare se li ablaníe lo cor de gust. Y se va passá lo día sense novedat que digna de contá sigue, lo únic que ell va vore que la sagala se li afissionabe clara y determinadamen, y an ell sense sabé per qué, li agradáe tamé tíndrela prop y mirala; encara que ere llauradora, teníe molta grassia en tot y parláe y sentíe en gran amabilidat. Fea u podríe sé sa mare, pero ella ere mol maja, guapa, y una rosa del amor al obrí lo capullo.

Casi de nit o entre sol y cresol, hora a la que los jornalés se solen pendre un rato de descans pera vuidá la bufeta de lo que conté y lo ventre de flatos, los va di que en la seua llissensia ixiríe un ratet al carré a oreás. Y va eixí, pero en ánim y propósit de no torná, perque no podíe assossegás ni está pel ofissi, encara li pareixíe poc disfrás, se assustáe tot lo día cuan sentíe cridá, no foren los corchetes que veníen a péndrel.

famós enterro que se encaminabe a la catedral

Donán voltes per los carrés se va trobá al mich de un famós enterro que se encaminabe a la catedral, y en la gen lo va seguí y se va embutí a la iglesia. Van tocá moltes sinfoníes a la morta, que ere una donsella de uns devuit o vin añs de edat, filla de una casa prinsipal, plena de dijes mol pressiosos y un vestit de molta riquesa, en un vel solt galonejat de or, y al cap una diadema de valor mol alt segons brillaben les pedres. Van durá hasta ben entrades les deu les sinfoníes y los cantics, y después van pará y van ficá a la morta a una capella, la van rodejá de veles y llums y sen va aná tot lo món, menos Pedro Saputo, que se va di:

¿Yo aón hay de aná an estes hores? Aquí podré passá la nit, y no ña perill que me buscon los flares; demá ixirá lo sol y voré lo que me convé fé. Y dién aixó se va acomodá a un arca o bang de l'atra capella d'enfrente de la morta, va encomaná a Deu lo seu cos y alma, y se va tombá a dormí.

Se va adormí pronte, li fée falta desde la nit passada; pero la son ere tan ligera com dura la fusta a la que descansáe, y va sentí a deshora un soroll que li va fé eixecá lo cap. Ere lo chirrit de una porta. Y después va vore entrá (perque la llum y resplandó de les antorches que cremáen en honor de la difunta omplíe la iglesia) dos homens que se van dirigí cap a la capella de la depositada. 

Van arribá, y la un, que ere un mosso de uns vinticuatre a vintissís añs de edat, va escomensá a tráureli los dijes y diadema, y al mateix tems li anáe colocán uns atres que ell portáe mol pareguts an aquells. Los de la morta eren fins y los que li ficáen falsos y de pichó vista. Van acabá de fotre lo cambiasso, y donán lo jove al atre una bossa li va di: hasta aquí a partí, lo demés es sol meu: ahí tens los trenta escuts del pacte y vesten a la sacristía. Lo mosso se va arrimá a la morta, la va abrassá y li va doná mols besets, y pareixíe aná mes allá, cuan Pedro Saputo no puguén soportáu, y escandalisat, va pendre del altá de la seua capella un candelabro michanet de bronce y lo va embestí en tota la seua forsa. Li va assertá al mosso al muscle y al pit, se va plegá an terra pegán un bram espantós. 

Va acudí lo sacristá o ajudán, lo va vore desmayat, se va assustá, va corre a per aigua, la hi va tirá a la cara, va torná lo mosso en sí, se va reviscolá, lo va eixecá, y sense coló y tancán los ulls de po y casi tan mort com la difunta sel va emportá l’atre mich caminán mich arrastrán o arrossegán. Va agarrá Pedro Saputo un atre candelabro y fen abans un caragol en les mans contra la fusta del altá, va pegá un rugit tan fort que va pareixe que caíen les columnes de la iglesia atronanse tota y amenassán les seues altes bóvedes; y después disparán lo candelabro en tota la seua forsa, que ere terrible, li va fotre al sacristán a la esquena y lo va fé caure an terra com un taco, juns en lo mosso que ya casi expirabe. Li va faltá tamé an ell l'ánim entonses, y pareixíe que los dos s'anáen a quedá allí morts de esglay y del susto. No parláen, y después de esforsás mol rato y de está entre basques y entresuó freda, en una respirassió agonisán, van podé arribá a la porta per aon van entrá, y la van tancá, y se van sentí encara unes atres mes interiós. Y tot sossegat y volta al silensio majestuós y solemne, se va embolicá Pedro Saputo en los mantellets del altá de la seua capella, per si algú lo puguere vore, fore com fore, y va passá a la de la morta. La va mirá a la cara, y pareixíe en la seua serenidat y pau que li donáe les grassies de tan bon ofissi y defensa com li habíe fet. Y pateján o calsigán en los peus alguna cosa, va vore que ere la roba que li habíen tret a la morta.

La va agarrá tota, y ficanla en gran respecte al llit y recomponén mol be lo vel y lo vestit, li va ficá a les mans un paperet doblegat, escrit en un llapis que portáe, aon díe:

"Esta nit entre les dotse y la una dos homens infames y descombregats o excomulgats han cambiat los dijes y adornos de esta donsella per los que portáen ells. Passá volíen a ultrajalla; pero un atre mort que invissiblemen la guardabe la ha defengut del ultraje y profanassió que anáe a patí, y ha arreplegat la roba robada. Si se vol sabé quí són los desalmats que tan gran maldat van acometre, que se miro quín del sirviens de esta iglesia está ben futut de la esquena, éste es un de ells y sap del atre.»

Fet aixó y al retirás va vore una cosa blanca a enterra, la va alsá y va vore que ere la bossa dels trenta escuts que lo perdut del jove habíe donat al sacristán y habíe éste dixat caure sense preocupás de replegala. Meus són, va di; perque encara que los faiga pregoná, segú que no vindrá l'amo a demanáls. Y en aixó se va retirá a la capella, tornán los candelabros al seu puesto, una mica boñats, y se va tombá al arca.

Pero de la escena que habíe vist li va escomensá a naixe al ánim tan gran horror, que se li van esturrufá los pels del cap, y se ni anáe la forsa de les cames y la vida del cor. Al final, pensán en la obra tan caritativa y tan heroica y santa que habíe fet se va aná assossegán y va aguardá lo día.

Se va ficá después a pensá en lo seu estat, y después de vores mil vegades a les mans dels alguasils de Huesca y de escapás unes atres tantes per casualidat y ben justet, tot a la seua imaginassió, va determiná fé la mes atrevida y grassiosa travessura que cap home ha imaginat may, com se vorá al capítul siguién.

lunes, 25 de marzo de 2024

Lexique roman; Fulgor - Furguon


Fulgor, s. f., lat. fulgor, éclat, splendeur.

Crizopassi de nuch cum foc es resplendent, et de jorn pert sa fulgor.

Eluc. de las propr., fol. 186.

Chrysoprase est resplendissante de nuit comme feu, et de jour perd son éclat.

Lo malvatz esperitz li apparec am gran fulgor.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.

Le mauvais esprit lui apparut avec grand éclat.

- Éclair.

Prumier vezem la fulgor. Eluc. de las propr., fol. 138.

(chap. Primé veém la fulgor, esplendó, llumenaria.)

Premièrement nous voyons l' éclair. 

ESP. PORT. Fulgor. IT. Fulgore.

2. Folzer, Fouzer, s. m., lat. fulgur, foudre. (chap. Rellámpec.)

No tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

Paraula que sera plus trencans que glazis e que folzers.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

Parole qui sera plus tranchante que glaive et que foudre.

Fan los tros e los fouzers e las plueias e 'ls vens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Font les tonnerres et les foudres et les pluies et les vents.

IT. Folgore.

3. Foldre, s. m., foudre.

Del cel tombet un foldre que luy e tota sa maysso... mes a mort.

L'Arbre de Batalhas, fol. 29.

Du ciel tomba un foudre qui lui et toute sa maison... mit à mort.

So tropas condicios de foldre. Eluc. de las propr., fol. 138.

Sont nombreuses espèces de foudre.

4. Refulgencia, s. f., lat. refulgentia, éclat, splendeur.

Ha maior blancor et refulgencia.

Eluc. de las propr., fol. 108.

A plus grande blancheur et éclat. 

ESP. Refulgencia. (chap. Refulgensia, resplandó, rellámpec, sentella, llumenaria, etc.)

5. Fulmen, s. m., lat. fulmen, foudre.

Quar fen, trauca, talha et divizish, es apelat fulmen.

Eluc. de las propr., fol. 138. 

Parce qu'il fend, troue, taille et divise, il est appelé foudre.

6. Fulminatio, s. f., lat. fulminatio, fulmination.

Una fulminatio lhi venc que l' espaventet.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29. 

Une fulmination lui vint qui l' épouvanta. 

CAT. Fulminació. ESP. Fulminación. PORT. Fulminação. IT. Fulminazione.

(chap. Fulminassió, fulminassions.)

7. Fulminar, v., lat. fulminare, fulminer, foudroyer.

Fig. Per quant qu'el papa pogues fulminar, la plueia no pot cazer sobr' el rey. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207. 

Combien que le pape pût fulminer, la pluie ne put tomber sur le roi.

CAT. ESP. PORT. Fulminar. IT. Fulminare. (chap. Fulminá: fulmino, fulmines, fulmine, fulminem o fulminam, fulminéu o fulmináu, fulminen; fulminat, fulminats, fulminada, fulminades.)


Fulvi, adj., lat. fulvus, fauve. 

Taurs salvagges... fulvis en color. Eluc. de las propr., fol. 259.

Taureaux sauvages... fauves en couleur.

IT. Fulvo.


Fum, s. m., lat. fumus, fumée, vapeur.

Quan vi 'l gran fum e la flam' e 'l carbo.

(chap. Cuan yo vach vore la gran fumarrina y la flama y lo carbó; lo gran fumeral, fum.)

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Quand je vis la grande fumée et la flamme et le charbon.

Beu lo fum de la tina.

Marcabrus: L'iverns vai. 

Boit la fumée de la tine.

Fig. Glorios Dieus, tramet me lum

Que m get dels huels aquel mal fum.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dieu glorieux, transmets-moi lumière qui me chasse des yeux cette méchante fumée. 

Loc. Dont elh non a re mas fum.

Bernard de Venzenac: Belhs m'es. 

Dont il n'a rien que fumée.

Prov. El fuecs no s fai tan preon

Que lo fums non ane fors.

(chap. Lo foc no se fa tan fondo que lo fum no vaigue (ixque) fora.)

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Le feu ne se fait si profond que la fumée n'aille hors. 

ANC. FR. Li fums de la *furur de lui.

Anc. trad. du Psaut., ms. n° 1, ps. 17. 

CAT. Fum. ANC. ESP. Fumo. ESP. MOD. Humo. PORT. IT. Fumo. 

(chap. Fum, fuma; fumarrina, fumarrines; fumeral, fumerals.)

2. Fumada, s. f., fumée.

Aytan que la fumada dura, nul encantamen no i s pot far.

Liv. de Sydrac, fol. 43.

Autant que la fumée dure, nul enchantement ne s'y peut faire.

3. Fumera, Fumieyra, s. f., fumée, vapeur.

Al Torronet sentiron la fumera.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.

Au Touronet ils sentirent la fumée.

Fig. La fumieyra del potz d' avarica a montat.

L'Arbre de Batalhas, fol. 26.

La vapeur du puits d'avarice a monté.

ANC. FR. Que il semble venu d' enfer,

Trop avoit géu en fumiere.

Roman du Renart, t. I, p. 130. 

Et parmi l'air la fumiere au ciel tend. 

Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 651. 

CAT. Fumera. ESP. Humera.

4. Fumanso, s. m., colonne de fumée. 

Quant veira levar I fumanso.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 9. 

Quand il verra s'élever une colonne de fumée.

5. Fumosetat, Fumositat, s. f., vapeur.

Las neus s' engenro, so sapchatz, 

D' umorosas fumosetatz.

Brev. d'amor, fol. 42. 

Les nuages s'engendrent, cela sachez, d' humides vapeurs.

Per razo de calor inclusa resolvent l' ayga en fumositat.

Las caudas fumositatz.

Eluc. de las propr., fol. 24 et 25. 

Par raison de chaleur renfermée résolvant l'eau en vapeur.

Les chaudes vapeurs.

ESP. Fumosidad. IT. Fummosità, fummusitate, fummositade.

6. Fumadiera, s. f., bouffée de fumée.

Levet tan gran polveriera,

Tal tabust e tal fumadiera.

Roman de Jaufre, fol. 34. 

S'éleva si grand tourbillon de poussière, tel tintamarre et telle bouffée de fumée.

7. Fumos, adj., lat. fumosus, fumeux, qui jette ou qui sent la fumée, enfumé.

Foc flameiant, fumos et negre. 

Ploia si engendra de vapors fumozas.

Eluc. de las propr., fol. 158 et 74. 

Feu flambant, fumeux et noir. 

Pluie s'engendre de vapeurs fumeuses. 

Qu' aitals gastaus fumos tengues.

Marcabrus: Pois l'iverns. 

Qu'il tint de tels gâteaux enfumés. 

CAT. Fumos. ESP. PORT. IT. Fumoso.

8. Fumal, adj., de fumée.

La vapor fumal es cauda et seca.

Eluc. de las propr., fol. 41.

La vapeur de fumée est chaude et sèche.

Desideri Lombarte

9. Fumar, v., lat. fumare, fumer.

Lucerna pot fumar ses oli. Trad. de Bède, fol. 52.

(chap. Llinterna pot fumejá sense oli; lo cresol.)

Lanterne peut fumer sans huile. 

Si veyrian fumar cozina.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14.

S'ils verraient fumer cuisine. 

Vei la bruma que fuma.

Alegret: Ara pareisson. 

Je vois la brume qui fume.

CAT. ESP. PORT. Fumar. IT. Fumare. (chap. Fumá; fumejá: fumo, fumes, fume, fumem o fumam, fuméu o fumáu, fumen; fumat, fumats, fumada, fumades; fumejo, fumeges, fumege, fumegem o fumejam, fumegéu o fumejáu, fumegen; fumejat, fumejats, fumejada, fumejades.)

10. Afumar, v., enfumer, noircir.

Fig. Quan mi membra de l' avol gen

Cui escassedatz afuma,

No i val pretz ni castiamens.

Alegret: A per pauc.

Quand je me souviens de la méchante gent que l'avarice enfume, n'y vaut mérite ni remontrance. 

ESP. Afumar. PORT. Affumar. IT. Affumicare. (chap. Afumá, com lo salmó fumat o afumat, afumats, afumada, afumades.)

11. Enfumar, v., enfumer.

Part. pas. Si vostr' auzel es enfumat.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Si votre oiseau est enfumé.

12. Subfumigi, Suffumigi, s. m., suffumigation.

Deu far banh et subfumigis.

Suffumigis dejus las nars.

Eluc. de las propr., fol. 90 et 81.

Doit faire bain et suffumigations.

Suffumigations dessous les narines. 

IT. Suffumigio.

13. Subfumigacio, Subffumigacio, s. f., lat. suffumigatio, suffumigation. Tu, itera la subfumigacio motas vetz.

Trad. d'Albucasis, fol. 48. 

Toi, répète la suffumigation plusieurs fois. 

Cura si per subffumigacios. 

Uzar de subfumigacio.

Eluc. de las propr., fol. 82 et 96. 

Se guérit par suffumigations. 

User de suffumigation. 

ESP. Sufumigación (sahumerio). PORT. Suffumigação. IT. Suffumigazione. (chap. sufumigassió, safumeri, saumeri, aspirá fum o braf, vapor.)

14. Subfumigar, Suffumigar, v., lat. suffumigare, fumiger, exposer à la fumée, faire des fumigations. 

Part. prés. La cara suffumigan. Eluc. de las propr., fol. 100.

Fumigeant la face.

Part. pas. Mayzo suffumigada ab pulmo d'aze

Eluc. de las propr., fol. 234. 

Maison fumigée avec poumon d'âne.

La femna es subfumigada. Trad. d'Albucasis, fol. 38.

La femme est fumigée.

IT. Suffumigare. (chap. fumigá: fumigo, fumigues, fumigue, fumiguem o fumigam, fumiguéu o fumigáu, fumiguen; fumigat, fumigats, fumigada, fumigades. S' apareix a ensofatá, ya que l'aigua mesclada en lo medicamén, sofat, ix en forma de vapor, braf.)


Fumala, s. f., lat. fumaria, fumeterre. 

Un' erba c'om fumala ditz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Une herbe qu'on appelle fumeterre. 

CAT. ESP. PORT. Fumaria.

Fumala, fumaria, fumeterre


2. Fumterra, s. f., fumeterre

Lo sucx de fumterra val

A rascas guerir.

Brev. d'amor, fol. 50.

Le suc de fumeterre vaut à guérir teigneux. 

Fumterra es herba... val contra ronha.

Eluc. de las propr., fol. 209. 

Fumeterre est une herbe... elle vaut contre rogne. 

IT. Fumosterno.

Funerarias, s. f. pl., du lat. funerarius, funérailles, cérémonies funèbres.

En processions... en ... funerarias.

Tit. de 1409. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 251.

En processions... en... funérailles.

CAT. Funeraria. ANC. ESP. Funerarias. (chap. Funeraria es la empresa que se encarregue de los servissis fúnebres, lo funeral, funerals; enterro, enterros, entierro, entierros; funeraries.)


Furguon, s. m., fourgon, charrette.

De Ramberg ab lo furguon.

Giraud de Cabreira: Cabra juglar.

De Ramberd avec le fourgon.

ESP. Hurgón (furgón, carreta; chap. furgó, furgons).

sábado, 20 de noviembre de 2021

LTDF, ACATO - ACOURCHIMEN

Acato, Cato (lim.), s. f. Pierre de couronnement, enfaiteau, couverture, v. arraso, encrestamen; dalle qui recouvre un conduit, un fossé, 
v. graso (chap. grasógraó). R. acata.

Acato (lat. Achates), n. p. Achate, compagnon d' Enée. 
Iéu ère soun fidèl Acato. 
D. Sage.
D' abord Acato me prendra. 
C. Favre.
Acatoula, Acatoura (m.), Acatria (g.), v. a. Couvrir légèrement, cacher sous le pan de sa robe; choyer, caresser, mignarder, v. acachouli, cachoula; recueillir, mettre en lieu sûr, v. recata. (chap. acotolá)
Tendramen acatoulo l' enfanço.
P. de Gembloux.
R. acata.

Acatoun (D'), d' Acachoun, loc. adv. En se cachant, en tapinois, v. escoundoun. (chap. aná de amagatóns, amagat, acachat.)
Ana d' acatoun, avancer sans se montrer.
Restarai toujour d' acatoun. 
M. de Truchet. 
En arribant bèn plan n' intras que d' acatoun.
ID. 
R. acata. 
Acaua, v. acavala. 

Acauma, Cauma (g.), v. a. Suffoquer de chaleur, v. acaloura; faire reposer un troupeau, v. achauma. (N. E. calor de calima; calicha)
Aquelo flassado m' acaumo, cette couverture de laine m' accable.
Abèn un pla bèl jour, mais le soulèl acaumo.
Daveau.
R. à, caumo.

Acaumi (v. fr. calmir), v. a. Calmer, apaiser, en Gascogne, v. abauca, apasima. 
Acaumit, acaumido, part. et adj. Calmé, calmée; rempli de chaleur lourde. 
Vent pesucas, vent acaumit.
G. D' Astros. 
Auro acaumido, accalmie. R. à, calaumo. 
Acaura, v. acaloura (chap. acalorá); acaus, v. caus.

Acaussa, v. a. Enchausser, butter une plante, v. caussa. R. à. causso. 
Acava, v. acaba. 

Acavala, Acavauca, Acavauta (m.), Acabala (b.), Acabalga (l. G.),
Acaua, Acraua (g.), (esp. acaballar, it. accavalciare, accavallare), v. a. Monter à cheval, à califourchon, achevaler, v. cavauca (chap. cabalgá; cat. cavalcar; cas. cabalgar), encavala, escambarla. 
Acavalo la paret, monte sur le mur. 
S' acavala, s' acavauca, v. r. Se mettre à cheval.
Acavala, acabalat (b.), acabalado, part. et adj. Monté à cheval; chevauché, chevauchée. 
An *bèit (o hèit) viene un saumet, puich l' an acabalat dessus.
Picot. 
R. à, cavau. (chap. caball; cas. caballo; caval, cavall) 
Acavi, v. achabi, chabi; acaxa, v. acacha. Acc... v. par ace, aci, acu, les mots qu' on ne trouvera pas par acc.
Ace, v. ah! ço; acè, v. acié. 

Acebenchi, Acebenqui, Encebenqui, v. a. Racornir, resserrer, en parlant de l' action du froid et du vent sur les fruits et sur les arbres, 
v. ressarra, retira; opprimer, écraser quelqu'un, v. esquicha. 
Acebenchisse, Acebenchisses, Acebenchis, Acebenchissèn, Acebenchissès, Acebenchisson.
S' acebenchi, v. r. Se resserrer, se ratatiner, rabougrir; se soumettre humblement.
Se leissa acebenqui, se laisser opprimer. 
Acebenchi, acebenchido, part. et adj. Racorni, racornie, rabougri, rabougrie, avorté, avortée.
Uno vièio acebenchido, une vieille ratatinée. (: vielha, vella; vieja)
Avien moun couer encebenqui. 
A. Crousillat. 
R. à, ceben.

Acebenchimen, s. m. Racornissement, v. retiramen. R. acebenchi. 

Acèdi, Accèdit (l.), (lat. accedit), s. m. Descente de juge, v. descèndo; consultation de médecins dans la chambre du malade, v. counsulto.
Faire l' acèdi, faire une descente; un verbau d' acèdi, un procès-verbal d' accedit. 
E vivènt, dins lou cros faguères toun acèdi.
T. Aubanel. 
Douge loueis-d'or pèr tres acèdi, (Luys, Louis, Luis, d' or; Luises de oro)
E sus acò pa 'n liard de crèdi. 
V. Gelu.

Acedi, Aceda (cat. accedir, esp. port. acceder, it. lat. accedere), v. n. Se porter sur le lieu du délit; accéder, v. counsenti. 
Se conj. comme cedi, ceda. 
Se noun volon acedi, s' ils refusent d' acquiescer.
(chap. Si no volen acsedí)

Acefale (rom. acephali, - esp. acéfalo -, cat. port. it. acefalo, lat. acephalus), s. m. t. sc. Acéphale, enfant qui vient au monde sans tête ou sans cerveau. (chap. infán, chiquet que ve al món sense cap o sense servell. Manel Riu Fillat va vindre en mol poquet, pobret, o pobrissò. Y com ell mols atres catalanistes o catazombies.)
Acei, v. eici; acèi, v. acié.

Aceira, Acieira (l.), (rom. port. aceirar, cat. esp. acerar), v. a. Acérer, garnir d' acier; aciérer, convertir en acier (chap. asserá, convertí en asser), v. ressua; affermir, consolider, asseoir, v. assegura.
Acèire, acèires, acèiro, aceiran, aceiras, acèiron. 
S' aceira, v. r. S' affermir, se consolider. 
Aceira, acieirat (l.), ado, part. et adj. Acéré, acérée, affermi, affermie, rassis, rassise. 
R. acié.

Aceiren, Acieirenc (l.), Acieirenco (rom. aceirin, aceiral, esp. acerino), adj. D' acier, dur comme l' acier, acérain, acéraine. (cas. duro como el acero; acerado; chap. du com lo asser, asserat, barra asserada.)
Emé brassau e cuissau aceiren.
ARM. PROUV. 
R. acié.

Acela, Aciela, Aciala (l.), Açala (lim.). v. a. Mettre à l' abri du vent, v. abriga, acala. (chap. abrigá, arrasserá, de rasé)
Acelle, acelles, acello, acelan, acelas, acellon.
A l' acela, à l' abri. 
Cò fai que nous van alai 
Nous acela sous lou plai. 
CH. POP. LIM. 
Pèr las acela jous mas trelhos. 
A. Chastanet. 
S' acela, v. r. S' abriter, se mettre à couvert.
Acela, acelado, part. Abrité, abritée. R. à, cello. 

Acelera, Accelera (l.), (esp. acelerar, cat. port. accelerar, it. lat. accelerare), v. a. Accélérer, presser, v. abriva, coucha, entancha, despacha. (chap. asselerá; asselero, asseleres, asselere, asselerem o asseleram, asseleréu o asseleráu, asseleren. Asseleradó.)
Acelère, acelères, acelèro, aceleran, aceleras, acelèron.
Parten dounc pèr la grand roubino, 
Aceleren noste despart. 
J. Désanat.
Acelera, accelerat (l.), (chap. catalanista asselerat, com Artur Quintana Font) acelerado, part. et adj. Accéléré, accélérée. 
Sa bèutat s' avalis à pas accelerat.
Debar. 

Aceleracioun, Aceleracien (m.), Acceleraciéu (l.), (cat. acceleració, esp. aceleración, lat. acceleratio, acceleratonis), s. f. Accélération, v. abrivacioun, coucho.

Acèndre (rom. acendre, accendre, port. acender, esp. (accender) encender, it. lat. accendere), v. a. Allumer, enflammer, à Nice, v. abra, atuba, encèndre.
Acèndi, acèndes, acènde, acendèn, acendès, acèndon. (cas. encender, iluminar.)
Nem à l' autar majour acènde doui candèlo.
(chap. Anem al altá majó a ensendre dos candeles o veles.)
J. Rancher.
Un caud qu' acènde l' esco. (chap. una caló que ensén la yesca.)
ID. 
Acendu, acendudo, part. Allumé, allumée. 
La làmpeo de l' autar si trouvavo acendudo.
ID. 
Acenello, v. acinello.

Acensa (rom. acensar, accensar, acessar, cat. esp. acensar, it. accensare), v. a. Acenser, donner à cens (chap. doná a censal - o sensal), v. afeva; prendre à ferme, en bas Limousin, v. arrenda (chap. arrendá).
Acensa, acensado, part. Acensé, acensée. R. à, cènso. 

Acensaire (rom. acensayre, assensador), s. m. Celui qui prend à cens, fermier (vieux), v. censau. R. acensa.

Acensamen (rom. acensament), s. m. Acensement, v. afevamen (chap. afeudamén, afeudá, feudo). 
R. acensa.

Acènso (rom. accensa, assensa), s. f. Acens, terre tenue à cens, v. cènso; Assence, nom de fam. prov. R. acensa.

Acènt, Accent (l. g. b.), (rom. cat. accent, esp. acento, it. port. accento, lat. accentus), s. m. Accent, v. titoulet. 
Acènt que tirasso, accent traînant, v. relais; acènt agut, accent aigu; acènt grèu, accent grave. Ces deux accents sont usités en provençal pour différencier l' e fermé, e estré, et l' e ouvert, e larg. Ainsi avé, poudé, carestié, péu, Diéu ont la tonique moins ouverte que proucès, nè, cafè, pèu, lèu. Ces accents servent aussi à distinguer l' o estré de l' o larg. Ainsi dóu, póutroun, óulivo doivent se prononcer plus sourdement que dòu, pòu, biòu. La plupart des mots qui ont en provençal l' accent grave sur l' è, comme parènt, lusènt, rèn, bèn, prennent en languedocien un e fermé, parent, lusent, re, be, et vice versâ les e fermés du provençal, comme panié, premié, sabatié, deviennent généralement ouverts en languedocien, paniè, premiè, sabatiè.
Voste paire meno l' araire, 
E voste acènt sènt lou terraire. 
AD. Dumas.
E dins mis auriho dindo
L' acènt de ta lengo lindo.
G. B.-Wyse. 
Hèi, Gourgoulet, m' es avis qu' àusi
Tout l' accènt de moun segne-grand. 
G. Zerbin. 

Acentua, Accentua (l. g. b.), (cat. port. accentuar, esp. acentuar, b. lat. it. accentuare), v. a. Accentuer. 
Acentua, Accentuat (l.), Accentuado, part. et adj. Accentué, accentuée. R. acènt.

Acentuacioun, Acentuacien (m.), Acentuaciéu (l. g.), (cat. accentuació, esp. acentuación, b. lat. accentuatio, accentuationis), s. Accentuation. 
Avèn respeta l' acentuacioun. 
C. de Villeneuve. 

Acepcioun, Acepcien (m.), Accepciéu (l. g.), (cat. accepció, esp. acepción, lat. acceptio, acceptionis), s. f. t. sc. Acception. 
Acepta, v. aceta. 
Acèr (rom. Acer), n. de l. Acer (Basses-Pyrénées). 
Acera, v. eila; acerafin, v. afin. 

Acerbamen (esp. it. acerbamente), adv. Aprement, v. aspramen (chap. áspramen, de aspre; mes aspre que una serba o serva verda; Abargè, Auarchè, s. m. Azerolier; acerolo, acerola).
R. acerbe. (cas. acerbo, áspero)

Acerbe, acerbo (it. esp. acerbo, lat. acerbus), adj. t. littéraire. Acerbe, 
v. aspre, ispre, arèbre.
Lei gènt an tant de superbo 
Que iéu tròvi qu' a bouen couer,
Meme quouro sèmblo acerbo.
E. Negrin.

Acerca (rom. cat. esp. port. acercar), v. a. Approcher, accoster, en Languedoc (cat. acostar), v. abourda, aproucha. (chap. acercá, arrimá, apropá.)
Se conj. comme cerca.
Acerco-lou, accoste-le. 
S' acerca, v. r. S' approcher. 
Tabé toutos s' en acercavon. 
P. de Gembloux.
Lou loup s' acerquèt mai. 
ID. 
Acercat, acercado, part. Approché, approchée, accosté, accostée. 
D' un chi sauvatge es acercat. 
ID. 
R. à, cerco. 
Acerco, s. f. Approche, v. aproche. 
Predigués pas jamai l' acerco dau malur. 
P. de Gembloux.
R. acerca. 
Acero, v. aquelo; acerò, v. acò-d'eila.

Acerta, Acerti (l.), Assarta (lim.), (rom. cat. esp. port. acertar, it. accertare), v. a. Certifier, assurer (cas. asertar, aserto; acertar; certificar, asegurar), v. afourti; rencontrer, deviner, réussir, v. capita.
L' on acerto que, on assure que. (chap. assertá, si la enserto la endivino)
Acerta, acertat (l.), acertado, part. Assuré, assurée; réussi, réussie. 
Ai acerta 'n fort numerò, j' ai tiré un fort numéro; (chap. hay assertat o ensertat un bon número.) cop bèn acerta, coup bien réussi. R. à, cert. 

Acertamen (rom. acertamen, cat. acert, esp. acertamiento, - aserto - it. acertamento), s. m. Affirmation, assurance, preuve, v. asseguranço. 
R. acerta.

Acertana (rom. acertenar, v. fr. acertainer), v. a. Rendre certain, convaincre (chap. convense), v. assegura (chap. assegurá).
Acertana, acertanat (l.), acertanado, part. et adj. Convaincu, convaincue. R. à, certan (fr. certain).

Acès, Achès (l.), Accès (g. cat.), Cès (querc.), (esp. port. acceso, it. accesso, lat. accessus), s. m. Accès, v. abord; abri, en Gascogne, 
v. sousto, recès; redoublement de fièvre, v. ranfort, recoupamen. 
Boutas-nous à l' acès (Jasmin), abritez-nous; à l' acès d' un auba (F. de Cortète), à l' ombre d' un saule; fèbre d' acès, fièvre intermittente. 
Acèsses, achèsses, plur. lang. d' acès.
PROV. Lis acès d' avoust 
Duron un an o dous.

Acessa (rom. asessar), v. n. Se mettre à l' abri, v. assousta, abriga. 
Acèsse, acèsses, acèsso, acessan, acessas, acèsson. R. acès.

Acèssi, Accèssit (l.), (cat. lat. accessit), (cas. accésit, premio, mención honorífica) s. m. Accessit, mention honorable, v. mencioun.
Avié gagna lou premier accèssit. 
ARM. PROUV. 

Acessible, Accessible (l.), Accessiblo (cat. accessible, esp. accesible, it. accessibile, lat. accessibilis), adj. Accessible, v. abourdable, 
aprouchable. 
Soun aspresso gaire acessiblo. 
Calendau. 

Acessioun, Acessien (m.), Accessiéu (l. g.), (rom. cat. accessió, esp. accesión, it. accessione, lat. accessio, accessionis), s. f. t. sc. Accession. 

Acessòri, Accessòri (l. G.), òrio, òri, (rom. cat. accessori, esp. accesorio, it. port. accessorio, b. lat. accessorius), adj. et s. m. Accessoire; soin minutieux, détail, circonlocution, embarras, v. bescountour. 
Que d' acessòri! que d' attirail! 
Nou pèr naturau ajutòri, 
Mès coumo pèr un accessòri.
G. D' Astros.

Acessourimen (cat. accessoriment, it. port. accessoriamente, esp. accesoriamente), adv. Accessoirement, incidemment. R. acessòri. 
Aceste, acesto, v. aqueste, aquesto; acet, ero, v. aquéu, aquelo.

Aceta, Acepta, Accepta (l.), (rom. cat. acceptar, esp. aceptar, port. aceitar, it. accettare, lat. acceptare), (chap. asseptá o acseptá; yo assepto, asseptes, assepte, asseptem o asseptam, asseptéu o asseptáu, assepten) v. a. Accepter, v. recebre (chap. ressibí).
Acète, acètes, acèto, acetan, acetas, acèton, ou (l.) accèpti, accèptes, etc. 
Acò s' acèto (leo acèlo) pas, on ne doit pas accepter cela. 
Acetas toui de couor ço que lou couor vous douno.
J. Rancher.
E li segnour courtés acèton lou presènt. 
F. Gras.
Aceta, acceptat (l.), ado, part. Accepté, acceptée; pour excepté, v. ciceta. 

Acetable, Acceptable (l.), Aceptaple (l.g.), Acceptablo, Acceptaplo (cat. acceptable, esp. aceptable, it. accettabile, lat. acceptabilis), adj. Acceptable.
Tóutis les ciéutadins soun acceptables pèr toutos las dignitats. 
A. Faidit.

Acetacioun, Acetacien (m.), Acceptaciéu (l.g.), (cat. acceptació, rom. acceptamen, esp. aceptación, port. aceitação, it. accettazione, 
lat. acceptatio; acceptationis), s. f. Acceptation. 
Manda soun acetacioun. 
C. de Villeneuve. 
R. aceta.
Acetaire, Acceptaire (l.), arello, airo, (cat. acceptador, esp. aceptador, port. aceitador, it. accettatore), s. Celui, celle qui accepte, accepteur. 
L' acetaire d' uno letro de change, l' accepteur d' une lettre de change. R. aceta.

Aceti, Acetic (l.), Acetico (cat. acetich, it. acetico, esp. acético), adj. t. sc. Acétique. 
Acide aceti, acide acétique. (cas. ácido acético.) 

Acetous, Acetouso, Acetouo (m.), (rom. cat. acetos (leo acelos), esp. port. it. acetoso, lat. acetosus), adj. Acéteux, acéteuse, aigre, v. aigre, aisse, espoun. (cas. + agrio, vinagre.)

Acetouso, Acetouo (m.), Acitouro, Citouro (a.), (it. lat. acetosa), s. l. Oseille, oseille ronde, plante, v. eigreto. R. acelous.

Ach, At (b.), (esp. hasta), prép. Au, à la, en Gascogne (Azaïs), v. à, cach.
Ach oustau, à la maison; ach (couslal) coustat, au côté.

Ach, Aich, interj. Aïe, ouf, cri de douleur ou de surprise, en Gascogne, v. ai, houi. R. aisso.

Acha (rom. ayssar, it. acciare, lat. asciare), v. a. Hacher, v. chapla, capoula; pour avoir, prendre, v. aja. 
Me farièu acha, je me ferais hacher. 
Acha, achat (l. g.), achado, part. et adj. Haché, hachée. R. acho, aisso. 
Acha, v. à cha; achaba, v. acaba; achabala, v. acabala; achabènço, v. chabènço. 
Achabi, Achavi (d.), Acavi (l.), v. a. Perdre, éloigner, égarer, dissiper, en Forez, v. chabi; gaspiller, achever, v. acaba. 
Se conj. comme chabi. 
S' achabi (it. accivirsi, b. lat. acapere), v. r. Se procurer, se pourvoir de, v. acampa.
S' achabi uno femo, prendre femme; s' es achabi un ase, il s' est pourvu d' un âne. R. à, chabi.
Achabrida, v. cabrida. 

Achadis, Achis, s. m. Hachis, v. archipol. 
Dam l' achis à l' estoufaduro
E le pastis à punto d' al.
P . Goudelin. 
R. acha. 

Achado, s. f. Ce qu' on hache en une fois, hachis, v. capoulado. R. acha.

Achadou, s. m. Hachoir, v. cabussèu, platello, picadouiro. 
Coutèu achadou, grand couteau à hacher. R. acha.

Achaire, Acharello, Achairo (l. g.), s. Celui, celle qui hache, v. chaplaire; hachoir, v. taiadou. (chap. talladó) R. acha. 

Achalanda, Achalandi (d.), v. a. Achalander, v. acandoula, apratica, aparrouquia, avouga.
Farai ço que pourrai pèr que bèn t' achalandes. 
A. Crousillat.
Achalanda, achalandado, part. et adj. Achalandé, achalandée. R. à, chaland.
Achalandaire, Achalandarello, Achalandairo, S. Celui, celle qui achalande, v. acandoulaire. R. achalanda. 
Achalena, achalina, v. acalina; achamina, v. acamina; achamouti, v. agamouti; achamp, v. acamp; achampa, v. acampa; achampassi, v. 
acampassi; achampeira, v. champeira; achampestri, v. acampestri.

Achampi (S'), Se Champi (lim.), v. r. Devenir inculte, v. acampassi; s' attacher à quelque chose, s' opiniâtrer, v. achini. 
Achampi, achampido, part. et adj. Inculte; tenace, opiniâtre. 
Bèn achampi, terrain abandonné. R. à, champ.
Achana, v. acana; achanaire, v. acanaire; achanau, v. chanau; achanavouiro, v. acanadouiro; achanço, v. cance.

Achancri, v. a. Ronger comme un chancre, v. rousiga. 
(chap. rossegá, rossigá com un cáncer; cangrejo)
La luno achancris li pèiro, dicton et croyance populaire.
S' achangri, v. r. Être attaqué du chancre.
Achancri, Achancrido, part. et adj. Rongé par le chancre, R. à, chancre.
(N. E. Ver cranch en Ramon Lull.)

Achancrimen, s. m. Érosion, v. rousigaduro. R. achancri. 
Achandoura, v. acandoula; achanela, v. acalina; achanta, v. echanta. 

Achapa, Achaupa (rh.) Chapa (it. acchiappare), v. a. Attraper, faire tomber dans le piège, tromper, v. arrapa.
PROV. Noun te prèsses, senoun pèr achapa li niero.
S' achapa, v. r. S' attraper, trouver chapechute. 
Achapo-t'aquèu, attrape ce coup. 
Achapa, achapat (l.), achapado, part. Attrapé, attrapée, heurté, heurtée. 
Mai tu m' as bèn mies achapat.
Valeton. 
R. aclapa.

Achapadou, s. m. Attrape, piège, v. leco. R. achapa.

Achapaire, Achaparello, Achapairo, s. Celui, celle qui tend des pièges, trompeur, trompeuse, v. enganaire, agouraire. R. achapa.

Achapatòri, s. m. Attrapoire, pierre d' achoppement, v. acipadou, atrapatòri. (chap. lloseta y culla; trampa, ratera: lloseta y culla)
Lou mounde es plen d' achapatòri.
A. Crousillat. 
R. achapa. 
Achapte, achaptèl, v. acate. 

Achard, Etchard (b.), Acher (auv.), (noms all. Ascher, Atger, nom b. lat. Aggiardus) n. p. Achard, Achardy, Etchard, Acher, Aché, Agier, noms de fam. mérid.
Lou dóutour Achard, Claude-François Achard, de Marseille (1751-1809), auteur d' un Vocabulaire provençal (Marseille, 1785) et d' une 
Biographie des hommes illustres de la Provence; Sant-Achard, Saint-Achard (Isère), nom de lieu.
Achardit pour ah! s' ardit; acharla, v. acaloura; acharna, acharni, v. acarna, acarni; achas pour agachas, v. agacha; achas pour ajas, agués; achassa, v. ajassa; achat, v. eissado.

Achat, Achate (lim.), Achèt (rh.), (it. incetta, b. lat. acaptum, achetum), s. m. Achat, v. croumpo.
As fa 'n paure achat, tu as fait une mauvaise acquisition. R. achata.

Achata, Chata (auv.), Acheta (rh.), Cheta, Achita (d.), Chota (lim.), (rom. acaptar, it. incettare, b. lat. acaptare, achaptare), 
v. a. Acheter, v. croumpa, (chap. crompá, comprá), afita. 
Quau te counèis pas, que t' achate, (cas. el que no te conozca, que te compre, como en el cuento de Juan Valera) se dit à quelqu'un dont l' extérieur trompe; li Prouvençau achatarien (leo achalarien) li fèsto, les Provençaux aiment beaucoup les fêtes; li femo s' achaton, on ne déroge pas en épousant une femme pour sa beauté.
Pèr n' achata n' a plus d' argènt.
C. Blaze. 
Achata, achatat (l.), achatado, part. Acheté, achetée. R. acata 2.

Achataire, Achetaire (rh.), arello, airo (b. lat. achaptator), 
s. Acheteur, acheteuse v. croumpaire. (chap. compradó, crompadó)
I' a mai de vendèire que d' achataire, il y a plus de vendeurs que d' acheteurs. (chap. ñan mes venedós que compradós.) 
S' atroubavo plus d' achataire.
P. Giéra. 
R. achata.
Achate, v. acate; achati, v. agati.

Achatourli (S'), v. r. Devenir amoureux des jeunes filles.
Moun cor s' achatourlis. 
J. Roumanille. 
Achatourli, Achatourlido. part. et adj. Qui aime, qui recherche les jeunes filles.
Dins nòsti vers achatourli
Es pièi cantado e recantado. 
ARM. PROUV. 
L' autour di Sounjarello 
Querèlo 
Mi vers achatourli. 
A. Mathieu.
R. à, chato.
(N. E. En el texto se encuentran muchas “l” que tienen que ser “t”, por ejemplo, leo “chalo”)
Achaua, v. acaloura.

Achauma, Achaumi, v. a. Réunir les brebis pour les faire reposer pendant la chaleur. 
S' achauma, s' achaumi, v. r. Cesser de manger, se reposer pendant la chaleur, en parlant des troupeaux.
La terro aperalin s' achaumo dins l' oumbrun.
C. Bagnol. 
A sounda lou mau-cor ounte vau m' achaumi.
Calendau. 
Achauma, achaumado, part. et adj. Qui repose.
Destousco aperalin li troupèu achauma.
Mirèio. 
R. à, chaumo.

Achaume, n. p. Achaume, Achalme, nom de fam. PROV. R. Ansèume? 
Achaumouti, v. agamouti: achaupa, v. achapa; achaura, v. acaloura; achaus, v. caus. 

Achavani (S'), v. r. Se mettre à l' orage, v. enauragi, encabana, entrouni. Achavani, achavanido, part. et adj. Chargé d' orages, orageux, orageuse. Car lou mounde es achavani. 
Isclo d' or.
De-longo achavani pèr de flot d' amaresso. 
R. Marcelin. 
R. à, chavano.
Achavi, v. achabi; ache pour atge, age; ache pour age, ague; ache, v. aisso; acheita, v. asseta.

Achen, s. m. L' Achen, montagne des environs de Draguignan (Var). 
Achen pour agen, aguen; acheri, v. esquiròu. (chap. esquirol; ardilla) 

Acheroun (rom. lat. Acheron, it. port. Acheronte), s. m. L' Achéron, fleuve infernal. (cas. Aqueronte, río del infierno.)
A franqui lou negre Acheroun.
H. Morel. 
Lou jour que toun bèl uelh au founs de ma courado 
Dounèt lou cop mourtau, aniéu troubar Caroun, (Caronte, barquero)
Afin de mi passar las ribos d' Acheroun. 
La Bellaudière. 
Achès, achèsses, v. acès; achès, achèsse, achèsson, pour agués, aguèsse, aguèsson; achèt pour agèt, aguè; achèt, v. achat; acheta,
v. achata; acheti, v. agati; acheto, v. eisseto; achi, achiéu, v. eici.

Achicouti, v. a. Rapetisser, en Guienne, v. apichouti. R. à, chicot, chic. 
Achiéula, v. acula. (chap. fés chicotet, fés menudet.)

Achile, Achille (l.), Chiloun, Chilou (it. Achille, rom. lat. Achilles), n. d' h. Achille. (cas. Aquiles) 
Digas-ié qu' avès mau de cor 
De vèire Achile sènso vèsto. 
AD. Dumas.
Qui sauriò ço qu' Achilles èro 
Sense le bèl esprit d' Oumèro? (Homero; Homer) 
P. Goudelin.
Vous avès melhou fach qu' Achilles. 
D. Sage.
Achilhou, v. sengloun. 

Achiliéu (rom. cat. Achilleu, lat. Achilleus), n. d' h. Achillée.
Sant Achiliéu, saint Achillée, martyrisé à Valence (Drôme) en 212. Le mystère des saints Félix, Fortunat et Achillée, joué à Valence en 1524 pour la dernière fois, s' y jouait tous les vingt-cinq ans de temps immémorial. 

Achina, v. a. Hacher menu, en Limousin, v. capoula. R. acha. 

Achina, v. a. Poursuivre une femelle, en Dauphiné, v. coucha, segui. (chap. seguí, perseguí, acassá) 
R. à, chino. 
Achinca, v. aguincha.

Achini, Acheni (esp. achinar, it. accanire), v. a. Acagnarder, acoquiner, attacher avec excès, v. afisca, óupigna. 
Achinisse, Achinisses, Achinis, Achinissèn, Achinissès, Achinisson.
Aquèu rouman vous achinis, ce roman attache beaucoup. 
S' achini, v. r. S' opiniâtrer à une chose, v. encagna, atissa.
Achini, achinido, part. et adj. Acagnardé, acagnardée, opiniâtre, opiniâtrée.
Couquin d' or, quand t' avèn, nous tènes achini.
J. Roumanille. 
Em' uno ensistanço achinido.
J. Désanat.
R. à, chin.

Achinimen, s. m. Application opiniâtre, attention excessive, v. afiscacioun. R. achini.

Achinissènt, Achinissènto, adj. Qui acoquine, qui attache trop, absorbant, absorbante. R. achini. 

Achinouta, v. n. Chienner, mettre bas, en Velay, v. cadela, cagnouta. R. à, chin, chenoto. 

Achintre (nom it. Archinto), n. p. Achintre, nom de fam. PROV. 
Achipa, v. acipa; achipelle, v. ausipèlo, erisipèlo; achipouta, v. chipouta. 

Achiqueta, v. a. Déchiqueter, charcuter, v. chicouta. R. à, chiquet.
Achira, v. aqueirado; achis, v. achadis; achita, v. achata; achital, v. eicito; achiu, v. eici.

Acho, Ato (l.), (rom. lat. acta), s. f. Attitude, geste, en mauvaise
part, dans les Alpes, v. gestas. 
Acho pour agacho, v. agacha; acho pour ajo, impér. du v. aja; acho, v. aisso; achoio, v. anchoio; achonce, v. cance. 

Achopi, Ochopi, Chopi, s. f. et m. Hachereau emmanché au bout d' une perche, à Limoges, v. gibo, visplo. "Ce terme nous semble formé de acho et de àpi, deux mots qui signifient hache." (Ruben). Nous croyons plutôt qu' il est formé de acho, hache, et de pi, pic.

Achou, Achoui, s. m. Onomatopée de l' éternuement, v. esternut. (chap. estornut; estornudá; estornudo, estornudes, estornude, estornudem o estornudam, estornudéu o estornudáu, estornuden.) 
Lacho un segound achoui, puei la farço es jugado. 
Siga. 
Achou, achoun, v. eissoun; achouca, v. ajouca. 

Achoua, Choua (gasc. Chou! cri pour arrêter), v. n. t. de mar. Échouer, v. arena, encala. 
Fau prene la partego, 
Pulèu que d' achoua. 
M. de Truchet. 
R. à, chou. 

Achoufa, Ajoufa, Achoupa, Achóupa (it. acciuffare, prendre aux cheveux), v. a. Harper, accrocher, attraper, (chap. enchampá), v. agafa (cat. agafar), achapa.
Sens perdre tems, l' achoufo e s' encamino. 
B. Floret.
E d' ome grand coume uno tourre
Souvènt se veson achóupa.
J. Désanat.
Lèu-lèu declaron la guerro 
E mi vènon achoupa.
Lou Tron de l' Èr.
S' achoupa, v. r. S' attraper, en Forez, v. arrapa. R. à, tufo.

Achouma, v. a. Étêter un arbre, en Gascogne, v. acouta, escabassa. 
R. à, soum, ou acima. (chap. escamochá, descapsá, tallá lo cap, despuntá.)

Achourra, v. a. Mettre la face contre terre, v. abouca, amourra.
(chap. amorrá; yo me amorro, te amorres, se amorre, mos amorrem o amorram, tos amorréu o amorráu, amorren. Abocá, abocás un topí, tombá en la boca contra enterra; abocá un sac adins de un atre.)
R. à, chourra.

Achourri (S'), v. r. Se laisser choir sur son séant et y rester dans le mutisme, tomber dans la prostration, v. amudi. (cas. enmudecer) 
R. à, chourro. 
Achuausa, v. assuausa; achuda, v. ajuda; achut, (achudá, achut, a Vallchunquera, Valjunquera, La Fresneda) v. eissuc; achuta, v. assuta.

Aci (suisse ichi, pousser des cris de joie, lat. accire, ascire, appeler, attirer), v. a. Saillir une femelle, v. ani, lusi. 
Se faire aci, être en rut, en parlant des chèvres. 
Aci, v. eici; aci, v. veici; aciala, v. acela; acibada, v. acivada. 

Acide, Acido (rom. aci, cat. esp. port. it. acido, lat. acidus), adj. et s. t. sc. Acide, v. aisse, acetous, espoun. (cas. ácido; chap. ássit)
Un acide, un acide.
Saran court vòsti jour acide. 
S. Lambert.
Acidènt, Aucidènt, Accident (l.), (rom. cat. accident, esp. port. it. accidente, lat. accidens, accidentis), s. m. Accident, v. afragnènt, 
auvàri; convulsion apoplectique; apoplexie, v. subè. (chap. acsidén, ambolia, embolia, ictus; apoplejía, derrame serebral, pujada de sang, convulsións, patatús.)
Avè d' aucidènt, avoir des convulsions; aucidènt de gouteto, épilepsie des enfants; qu' un aucidènt me vire se, sorte d' imprécation.

Acidentalamen, Accidentalomen (l.), (rom. cat. accidentalmen, esp. port. it. accidentalmente), (chap. acsidentalmen) adv. Accidentellement, v. pèr escasènço. R. acidentau.

Acidentau, Acidental (l.), Acidentalo, (rom. cat. esp. port. accidental, it. accidentale, lat. accidentalis). adj. Accidentel, accidentelle. 
Lou fa dièsi acidentau. 
F. Vidal.
Caduno d' aquèlei noto acidentalo s' arrescontro dins lei tres numerò venènt. 
ID. 
R. acidènt. 

Acideta, Acidetat (l. g.), (cat. aciditat, it. acidità, lat. aciditas, aciditatis), 
s. f. Acidité, v. eigrige (chap. agró, de agre). (cas. acidez; chap. assidés.)

Acidula (cat. esp. port. acidular, du lat. acidulus), v. a. t. sc. Aciduler, v. eneigri. 

Acié, Arcié (rh.), Aciè (l.), Acèi (auv. bord.), Acè (b.), Aci (d.), 
(rom. acer, ascyr, asser, cat. acer, asser, it. acciajo, esp. acero, b. lat. 
aceir, aciare, acerium, lat. acioeris), s. m. Acier, v. fèr-sedat; couteau, 
v. coutèu; Assier, Dassier, Dacier, Darcier, noms de fam. mérid. 
A 'n pougnet d' aciè d' Alemagno, il a un poignet de fer; vièi arcié, vieille personne qui a eu des aventures; la Roco-d'Arcié, nom que portent certains rochers à pic, dans les pays de montagne. Les seigneurs de Crussol (Ardèche) prenaient le titre de barons d' Acier, par corruption d' Apchier (Lozère), dont ils avaient la seigneurie; l' elenisto Dacié, l' helléniste André Dacier, né à Castres (Tarn).
Acieira, v. aceira; aciela, v. acela; acien, aciéu, v. acioun; aciéu, v. eici; aciéuna, v. assiéuna. 

Acima (esp. cimar - subir hasta la cima -, it. accimare, b. lat. aczimare), v. a. Aller jusqu' à la cime, achever, v. acaba; écimer, v. descapela, descima. 
Acima 'n debas, faire la pointe d' un bas; acima 'no garbiero, terminer un gerbier en pointe.
Acimant, alos desplegados, nostre drapèu. 
A. Faurès. 
Acima, acimat (l.), acimado, part. et adj. Dont la cime est élevée; achevé, achevée; écimé, écimée. 
Tal èro aquel vilage acimat pèr la pèsto. 
J. Sans. 
R. à, cimo. 
Acimata, v. descima. 

Acimela, Acimerla et Acimberla (l.), v. a. Percher, jucher, hisser, 
v. encimela, quiha. Acimelle, acimelles, acimello, acimelan, acimelas, acimellon. 
S' acimela, v. r. Se jucher. 
S' acimerlo en nis d' agasso. 
Lafare-Alais. 
Acimela, Acimerlat (l.), Cimerlat, ado, part. et adj. Perché, perchée, juché, juchée, élevé, élevée. 
E reluco lou bedigas 
Qu' acimela toujour bramavo.
L. Roumieux. 
R. à, cimello, cimèu. 

Acinas, Acinié, Cinié, Cinas, Cinat, Arcinat, s. m. Aubépine, v. aubespin, cenelié, peretiè. R. acino. 
Acindabans (g.) pour aci en davans, dorènavant (chap. de ara en abán), v. eici.

Acinello, Cinello, Acenello, Ancenello, Ansanello (rouerg.), Aussanello, Sanello, Arsanèro (périg.), (v. fr. Cenelle), s. f. Baie d' aubépine (Cratægus), v. poumeto; baie de houx, v. grèule; fruit du buis, v. oulo. 
(chap. baya del grévol; Ilex aquifolium, fam. aquifoliáceas; cas. acebo)
Sèmblo uno sanello, il est maigre comme un clou.
Sus l' ansanello esclato un rouge pus founsat. 
C. Peyrot.
R. acino.

Acino, Arcino, Cino, Arsano (ariég), (it. acino, lat. acina), s. f. Baie d' aubépine, v. acinello, graneto, pereto.
S' anèren sus la mountagno
Manja arsanos e abajous.
CH. POP.
Acins, v. çasins.

Acinsa, Acissa (d.), v. a. Apprêter, disposer, v. alesti; haler, exciter un chien, v. ahissa. 
R. à, cinso. 

Acioun, Acien (m.), Aciéu (d.), Acciéu (l.g.), Acciou (b.), 
(rom. accio, cat. acció, esp. acción, it. azione, lat. actio, actionis), s. f. 
Action, v. agi; part d' intérêt, v. quirat; emportement, colère, v. sacrebièu.
Acioun de gràci, action de grâces (cas. acción de gracias; inglés. thanksgiving day); malo acioun, mauvaise action; li bòni, li marrìdis acioun, les bonnes, les mauvaises actions; ai acioun sus éu, j' ai action contre lui; quinto acioun m' as fa! quel tour tu m' as joué! es toujour en acioun, il est toujours en mouvement (cas. está siempre – lit. todos los días - en movimiento); l' acioun me sufoco (cas. me sofoca), la vivacité (cas. vivacidad) me surmonte. (sobrepuja, lit. “sobremonta”)
Vous l' avès mes en talo acioun 
E sa coulèro tant móugudo. 
C. Brueys.
Parlas embé mouderaciéu, (cat. parlas : parles amb moderació)
Aici se parlo sens acciéu. 
N. Fizes. 
PROV. Cadun es coume sis acioun lou fan. (ses : cas. sus; les seves cat. modern: cascú és com les seves accions el fan) (chap. Cadaú es com les seues acsións lo fan.)

Aciouna, Acciouna (l. G.), Aciéuna (lim.), (cat. esp. accionar, b. lat. actionare), v. a. Actionner, v. assigna; donner de l' activité, v. boulega. 
Aciouna, acciounat (l.), ado, part. et adj. Actionné, actionnée; qui travaille activement. (cas. activo, activa, que trabaja activamente.)
Aciounado, Babèu fielavo. 
M. Trussy. 
R. acioun.

Aciounamen, Aciéunamen (lim.), s. m. Poursuite en justice.
R. aciouna.

Aciounàri, Acciounàri (l. G ), Aciéunàri (lim.), (cat. accionari, port. accionario , it. azionario, b. lat. actionarius), s. m. Actionnaire, 
v. parsounié. (cas. accionario, como reaccionario)
Leis aciounàri de nouesto fueio si soun acampa dimenche passa.
Lou Tron de l' Èr.
R. acioun.

Aciout, adj. m. Actif, dispos, alerte (Sauvages), v. atiéu. 

Acip, s. m. Heurt, choc, pierre de scandale, v. tane, tuert, tru; prise, capture, v. piho.
Doulènt e matrassa pèr tal acip.
Calendau. 
R. acipa.

Acipa, Achipa (l.), Açupa, Supa (lim.), Chiéupa (d.), (rom. acupar, all. schuppen), v. a. Chopper, heurter; choquer, scandaliser, v. chaupa, truca, turta; rencontrer, attraper, surprendre, v. aganta, encapa: gripper, saisir, gober, v. cipa. 
Tout l' acipo, tout le scandalise; se t' acipe, si je t' attrape;
se lous supas, amagas-vous (Favre), si vous les rencontrez, cachez-vous. (chap. si te enchampo, verbo enchampá; enchampo, enchampes, enchampe, enchampem o enchampam, enchampéu o enchampáu, enchampen; amagas-vous : amagueutos.)
S' acipa, v. r. Se heurter, se donner un coup en marchant; se rencontrer; cosser, en parlant des béliers; s' abattre, en parlant d' un cheval; se scandaliser; v. arteia. 
En que t' acipes? de quoi te formalises-tu? nous aciperian, nous acipèn (l.), nous nous heurtâmes nez à nez. 
Trop souvènt peréu s' acipant. 
A. Crousillat. 
PROV. Qu cour en camin peiregous, es un asard se noun s' acipo.
- Qu s' acipo e noun cais, avanço camin. (chap. lo que entropesse y no cau, adelante, abanse camí; cas. el que tropieza y no se cae, avanza camino.)
Acipa, acipat (l.), acipado, part. et adj. Choppé, heurté, attrapé, attrapée. 
R. à, cep?

Acipado, Cipado, Acipa (a.), Supado (lim.), Acipo (Var),
(rom. sypada), s. f. Coup que l' on se donne en heurtant, choc, bronchade. v. arteiado, supelado, turtado; blessure, maladie, v. mau. 
Cadun fai d' acipado, chacun est sujet à broncher; douna 'no acipado, donner un coup.
As pas pòu, emé tei cambado, 
De douna quauqueis acipado? 
T. Gros.
S' èron sauva, franc de touto acipado. 
J.-F. Roux.
R. acipa.

Acipadou, Acipadouiro, adj. Sujet à chopper, à broncher. 
Li vièi soun acipadou, les vieillards sont sujets à faire des chutes.
R. acipa.

Acipadou, Acipadouiro, s. Pierre d' achoppement, chose où l' on se heurte, v. entravadis, nouiso. R. acipa.
Aciprès, v. ciprès; acira, v. aceira. 

Acisela, v. a. Terminer en ciseau, v. agusa.
Aciselle, aciselles, acisello, aciselan, aciselas, acisellon. 
S' acisela, v. r. Prendre la forme d' un ciseau; s' effiler, en parlant d' un instrument d' agriculture. (chap. pendre forma de estisora, afilá, afilás)
Acisela, aciselat (l.), aciselado, part. et adj. Terminé, en ciseau. R. à, cisèu. (ing. Scissors; cas. Tijera, tijeras)

Acissa (esp. azuzar, lat. acitare), (cas. azuzar) v. a. Haler un chien, 
v. acinsa, ahissa, cussa. 
Acitau, v. eicito; acitouro, v. acetouso; aciu, v. eici. 

Aciva (it. cibare, lat. incibare), v. a. Abecquer, appâter, en Dauphiné et Forez, v. abeca, arriba; donner à manger avec la main. R. acive. (cas. cebar : dar de comer - en abundancia; “dar de comer con la mano”)
(chap. sebá; doná de minjá en la ma, per ejemple, sibada a una ovella, com aquí baix, assibadá o assivadá, sivada o sibada)

Acivada, Acibada (l. G.), Encivada (rom. acivadar, cat. acibadar), 
v. a. Donner de l' avoine (chap. avena; no es igual que la sibada); enjôler quelqu'un, v. alisca; battre, rosser, v. ablada.
Mai nous reveiren mai,
E t' acivadarai.
L. Roumieux.
Acivada, Acibadat (l.), Acibadado, part. Pourvu d' avoine; rossé, rossée. 
Un chivau acivada de luen a d' alen, un cheval nourri à l' avoine depuis longtemps a du souffle. R. à, civado. (chap. un caball alimentat o nutrit en avena después de llarc tems, alene, bufe) 

Acivaire, Acivairis, s. Celui, celle qui donne à manger, v. arribaire. 
R. aciva. (cas. cebador, aquel o aquella que da de comer, ceba; en electricidad es una pieza de los tubos fluorescentes; chap. sebadó, sebadora, aquell o aquella que done de minjá, sebe; als tubos fluoresséns, una pessa.)

Acivamen, s. m. Action de donner à manger, v. arribage. R. aciva.
 
Acive (niç. et it. cibo, lat. cibus), s. m. Becquée, en Dauphiné, v. becado. Aclacha, v. aglaja. 

Aclafa (S'), (cat. aclofarse), v. r. Se courber, se blottir pour éviter un coup ou se cacher, dans l' Aude, v. aclata.
Aclafat coumo uno lèbre al jas, coumo uno clouco, tapi comme un lièvre au gite, comme une poule sur ses oeufs. R. aclapa. 
(chap. aclofá, aclofás, com una llebre al cau, com una lloca o cloca damún dels ous; yo me aclofo, aclofes, aclofe, aclofem o aclofam, acloféu o aclofáu, aclofen.)


Aclama (cat. esp. aclamar, it. lat. acclamare), (chap. aclamá) v. a. Acclamer, v. prouclama. (cas. proclamar; chap. proclamá.)
A-de-rèng aclamant e bramant quau lou meno.
A. Tavan.
Aclama, aclamat (l.), aclamado, part. et adj. Acclamé, acclamée. R. à, clama.

Aclamacioun, Aclamacien (m.), Aclamaciéu (l.), (cat. aclamació, esp. aclamación, it. acclamazione, lat. acclamatio, acclamationis), s. f. Acclamation, v. cridadèsto. 
Se te falié counta ço que la poupulasso 
Nous fai d' aclamacioun, n' auriéu jusqu' à deman. 
L. Roumieux. 

Aclamaire, Aclamarello, Aclamairo (cat. esp. aclamador), s. Celui, celle qui acclame, v. bramaire. (chap. bramadó, bramá) R. aclama.

Aclap (rom. aclap), s. m. Tas de pierres, entassement, v. clapas. R. aclapa. (chap. clapé de pedres.)

Aclapa, Acliapa (auv. d.), (rom. aclapar, b. lat. acclapare), v. a. Couvrir de pierres, enterrer, enfouir; recouvrir les sillons d' une terre emblavée et en briser les mottes, butter, v. enterra, caussa; accabler, v. ablasiga.
Aclapa 'n pous, combler un puits; aclapa de pesoto, enfouir des vesces en vert; aclapa lou fens, enfouir le fumier; aclapa de soutiso, accabler d' injures; aclapa lou fiò, couvrir le feu; aclapas-m'acò, ne parlons plus 
de cela.
Despièi que lou malur un jour nous aclapè. 
AD. Dumas.
PROV. Se lou cèu toumbo, nous aclapo tóuti.
S' aclapa, v. r. Se clapir, s' accroupir, se cacher, v. aclafa; tomber sur ses genoux, v. ageinouia (chap. aginollá, agenollá); s' affaisser, v. escagassa. 
Digo-me, bouié brave ome, 
Tu que semenes toun blad: (chap. tú que sembres ton, lo teu, blat) 
Fai la rego un pau plus grando
Pèr pousqué me i' aclapa. (chap. pousqué : pugué : poder)
CH. POP. 
Aclapa, aclapat (l.), aclapado, part. et adj. Enterré; enterrée, accablé, accablée, à bout de forces.
D' aclapa, étant blotti, tapi. R. à, clapo.
 
Aclapadis, s. m. Amas de ruines, murs écroulés, v. escoumbre (cas. escombro; chap. enruna), madran. 
As vièls aclapadis d' abadiès, de capellos. (chap. A les velles abadíes, capelles enrunades)
P. Félix. 
R. aclapa.

Aclapaduro, Acapladuro, s. f. Chose enterrée, enfouie. 
Dins la terro uno aclapaduro? 
La terro aquito èro trop duro.
Lou Tron de l' Èr.
R. aclapa.

Aclapage, Aclapàgi (m.), s. m. Action de couvrir, d' enterrer; plantes que l' on enfouit en vert comme engrais. R. aclapa.

Aclapaire, Aclaparello, Aclapairo, s. Celui, celle qui couvre, enterre, accable, fossoyeur, v. enterraire. (cas. enterrador; chap. enterradó)
L' aclapaire de Seloun. 
A. Crousillat. 
La man dis aclapaire, 
La man saunouso dóu plus fort.
G. B.-Wyse. 
R. aclapa.

Aclapant, Aclapanto, adj. Accablant, accablante, v. aclinant. 
Lou vieiounge aclapant. 
A. Crousillat. 
R. aclapa.

Aclapassa, v. a. Combler de pierres; entasser des pierres, amonceler, v. peirega (chap. pedregá, cas. granizar). 
Aclapasso en tavèls sa terraio groussièiro.
Lafare-Alais. 
Quand aclapasso e qu' entavello 
Pèr basti la Babèl nouvello. 
ID. 
R. à, clapas.

Aclapeira, v. a. Mettre des pierres en tas, entasser, v. amoulouna.
Aclapèire, aclapèires, aclapèiro, aclapeiran, aclapeiras, aclapèiron. 
(chap. aclaperá pedres; aclapero, aclaperes, aclapere, aclaperam o aclaperem, aclaperéu o aclaperáu, aclaperen; aclaperaría pedres hasta lo sel per a fé una nova Babel.)
Aclapeira, aclapeirado, (chap. aclaperat, aclaperada) part. Entassé, entassée, amoncelé, amoncelée. 
R. à, clapié. (chap. clapé, mun)

Aclapi, v. a. Battre un terrain, le piétiner, v. abardassi; couvrir, enterrer, entasser (lat. clepere), v. aclapa.
Aclapi, aclapido, part. Piétiné, piétinée, tassé, tassée, accroupi, accroupie. R. à, clap.

Aclapo-Mort, Aclapo-Mouert (m.), s. m. Fossoyeur, v. enterro-mort, toumbassiè. R. aclapa mort. (chap. aclaperamorts, enterradó, fossadó) 

Aclapouira, v. a. Couvrir d' un tas de pierres, lapider, v. aqueira.
Car pèr t' aclapouira 'mé ti quinge estafié 
A pèr ajudo enca cènt de si carbounié. 
F. Gras.
R. à, clapouiro.

Aclara (rom. aclariar, cat. esp. aclarar, port. acclarar, lat. acclarare), 
v. a. Eclairer, v. escleira, faire lume. (cas. hacer más claro, iluminar, esclarecer) (chap. aclarí : fé mes cla)
Que l' astre qu' es amount empéutat à la capo
Aclare aquel cami de ta nouvello estapo. 
J. Sans. 
R. à, clar.

Aclata, Clata (l.), Aglata, Acrata (a.), (rom. occultar, cat. esp. ocultar, lat. occultare), v. a. Baisser, courber, incliner, v. aclina; accabler, lapider, recouvrir, v. aclapa.
Aclata lou cap, baisser la tête; aclata si poulet, couvrir les poussins de ses ailes.
S' aclata, v. r. Se baisser pour passer quelque part, se courber, se blottir, se tapir, se cacher.
De l' ausi renega s' aclatè touto, en l' entendant jurer, elle se blottit; aclato, aclato, se dit à une poule pour l' inviter à se laisser prendre.
Timido flou que sèmbles t' aclata. 
H. Roch.
Móunti dins un crambot vesi dal galata
Ount caliò, tout cap-nud, de miech-pan s' aclata. 
L. Vestrepain.
Part vers la chato 
Que dins lou mas vesin s' aglato. 
F. Gras.
Aclata, aclatat (l.), aclatado, part. Blotti, blottie. Courbé, courbée.
L' un sus l' autre aclata, souscavon sèns res dire.
A. Arnavielle. 

Aclenca, Clunca (g.), Acliucha (Velay), Clenta (l.), Clincha (m.), v. a. et n. Incliner, pencher, en Languedoc, v. aclina, cranca.
Aclenque, aclenques, aclenco, aclencan, aclencas, aclencon. 
S' aclenca, v. r. S' incliner, se pencher. 
Davans sa majestat s' aclenco. (cas. delante de su majestad se inclina; chap. Debán de sa majestat se incline, se belque)
A. Villié.
Aclenca, aclencat (l.), aclencado, part. et adj. Incliné, inclinée, penché, penchée; dépéri, dépérie, vieilli, vieillie, usé, usée. (cas. inclinado, inclinada; chap. inclinat, inclinada, agüelit, agüelida &c.)
Aclenca sus lou couide, accoudé. R. à, clenc.

Aclimata (cat. esp. aclimatar), v. a. Acclimater. 
S' aclimata, v. r. S' acclimater. (chap. aclimatá, aclimatás)
Trovo lou soulèu bon, s' aclimato e se plais. 
A. Tavan.
Aclimata, aclimatat (l.), aclimatado, part. et adj. Acclimaté, acclimatée. 
Lou tèms es aclimata à la plueio, la température est à la pluie.
Atal aclimatat, nostre rafe es d' un biais 
Que douze dins un sac cargon un porto-fais.
Debar. 
R. à, climat.

Aclimatacioun, Aclimatacien (m.), Aclimataciéu (l. g.), (esp. aclimatación), s. f. Acclimatation. (chap. aclimatassió)
La Soucieta d' Aclimatacioun. 
ARM. PROUV. 
R. aclimata.

Aclin, Acli (l.), Aclino (rom. acli, aclé, it. acclino, lat. acclinis), adj. Enclin, v. sujèt; soumis, soumise, (cas. sumiso, sumisa, sometido, sometida; chap. sumís, sumisa, sometut, sometuda) dévoué, dévouée, 
v. soumès. (sotsmés : sou : sous : sots : sota + mes : mettre : meter)
A canta sèmpre aclin.
R. Marcelin. 
Iéu vese l' enfantueio rèn qu' à mau faire aclino.
A. Crousillat.

Aclina, Aclena (l.), (rom. aclinar, it. lat. acclinare), v. a. Incliner; courber, pencher, v. clina; accabler, harasser, v. arrena. 
L' adrech vers la calanco aclino douçamen de bouscasses ramats.
X. de Ricard.
S' aclina, v. r. S' incliner, se pencher.
Nòstis espalo ensèn s' aclinon. 
Calendau. 
Aclina, aclinat (l.), aclinado, part. et adj. Incliné, inclinée, penché, penchée; courbatu, courbatue, brisé, brisée de fatigue. 
Siéu aclina, je suis éreinté.
De vielhesso aclinat.
J. de Valès. 
Regardas-la, fai gau, la chatouno aclinado. 
J. Roumanille. 
R. à, clin.

Aclinamen (rom. aclinamen), s. m. Inclination, penchant, v. empencho; soumission, v. soumessioun. (cas. inclinación, sumisión; chap. inclinassió, sumissió)
Un quicoumet d' aclinamen. 
X. de Ricard.
R. aclina.

Aclinant, Aclenant (l.), Aglenant (g.), anto, adj. Accablant, accablante, v. abimant. R. aclina.
Aclo, v. aiglo; aclo, v. asclo; acloumpi, v. acoumpli. 

Aclouti, v. a. Rendre uni, égaliser, aplanir, v. replana (chap. replaná, aplaná, igualá); caler, raffermir un meuble qui chancelle, v. clouta, enclouta. 
Acloutisse, acloutisses, acloutis, acloutissèn, acloutissès, acloutisson. 
Soustiho pèr aclouti, cale.
Aclouti, Acloutido, part. et adj. Uni, unie, aplani, aplanie. (chap. unit, unida, aplanat, aplanada)
Un releisset dóu ro mau aclouti èro soun lié.
Abbé Bresson. 
R. à, clot.

Acluca (rom. cat. aclucar), v. a. Fermer les yeux, bander les yeux, 
v. cluca. (chap. clucá los ulls; cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen)
Aclucat (l.), aclucado, part. Qui a les yeux fermés. R. à, cluco.
Acluca, aclucha, v. acucha.

Aclussi (S'), v. r. Manifester le besoin de couver, v. acouvassi. 
Galino aclussido, poule qui veut couver ou qui couve. R. à, clusso. 
(chap. gallina aclocada, allocada, polla que vol cová o que cove - los ous)

Acò, Acòs (g.), Acoto (m.), Cò (d.), Ca (lim.), (rom. aco, aquo, acquo, lat. quod), pron. dém. Cela, ça, v. eiçó. (aço, açò, açó, això, aixó, axò, axò, assò, assó; ixo) 
Acò vai aqui, c' est la conséquence; acò se saup (chap. assó se sap), on le sait; acò m' agrado, cela me plaît; vos acò? veux-tu cela? 
porge-m'acò, donne-moi ça; veirés acò, vous verrez; acò, o, pour cela, oui; acò, si, vraiment oui, oui-da; acò rai, (ixo rai) à cela ne tienne, d' accord! qu' es acò? qu' est-ce, qu' est-ce que c' est? locution qu' on emploie en proposant une énigme; qu' es acò, nom d' un genre de coiffure qui fut à la mode sous Louis XVI. C' était un panache de trois plumes, que les élégantes portaient derrière la tête, et c' est Marie-Antoinette qui l' appela ainsi, après qu' on lui eut expliqué la devise d' un gazettier nommé Marin, originaire de la Ciotat, qui était: Qu' es acò, Marin?
Te sies leissa faire acò, acò t' as daissat faire (l.)? tu t' es laissé faire cela? o b' acò (l.), oui certainement; acò 's acò, acò ei acò (lim.), c' est cela, très bien; es pas acò, acò 's pa' cò, ce n' est pas ça; acò se venié pas! s' il n' allait pas venir! acò 'cò (l.), ah! peste, ce n' es pas peu de chose.
Fau d' acò, il faut du quibus; avé d' acò, avoir de l' argent, des moyens; 
a forço d' acò, il a beaucoup d' adresse, d' esprit; es d' acò bèu, c' est du beau; d' acò fin, du distingué, du recherché; d' acò bon, du bonbon; d' acò dous, de la liqueur; es d' acò 'mè d' acò, c' est tout ce qu' on peut imaginer de meilleur; es pas d' acò bóusaru, mai a 'no bravo courpouro, il n' est pas ventru, mais il a une belle corpulence; èro pas d' acò tant vièi que l' autre, il n' était pas tout à fait si vieux que l' autre; countènt d' acò mièu, content de ce qui m' appartient; acò dis autre, le bien d' autrui; acò dóu vesin, la propriété du voisin; un d' acò, une chose dont on ne se rappelle pas le nom; prestas-me voste d' acò, prètez-moi votre chose; de que sèr aquèu d' acò? à quoi sert cet engin? acò de mai, acò mai, cela de plus, cela en plus.
Avè d' acò de, ressembler à; as d' acò de l' autre, tu es comme l' autre; a d' acò di fournigo, il fait comme les fourmis; faire acò de, faire comme, agir comme.
Coume acò, comme cela, couci-couci, à peu près, de cette façon; dins acò, dins tout acò, cependant, néanmoins; em' acò, emb' acò, end' acò, en sorte, puis, après, pourtant; em' acò adièu, et ce fut fini; et que ce 
soit fini; em' acò pas mai, et voilà tout.
Pèr acò, pracò (l. g.), pour cela, pourtant; rèn que pèr acò, pour cela seulement, pour ce motif exprès; es pèr acò que, c' est pourquoi; es poulido: pèr acò, se marido pas lèu, bien que jolie, elle ne se marie pas vite; pèr acò pamens, quoi qu' il en soit; per acò mens, si ce n' eût été cela. 
Es acò que disièu, c' est ce que je disais; es d' acò que plouravo, c' est pour cela qu' elle pleurait; es d' acò que sièu vengu, c' est pourquoi je suis venu; es d' acò que m' a rèn di, c' est à cause de cela qu' il ne m' a rien dit. (chap. es per naixó que no me ha dit res)
Acò 's pour acò es, c' est: acò 's à dire, acò qu' es (b.), c'est-à-dire; acò 
'ro pour acò èro, c' était; acò de pour à caso de, chez, v. encò.
PROV. Qu a acò, qu a aqui, 
chacun sent où le bât le blesse. 
Qu' es acò?
- Un ase sènso co, (chap. Qué es açó? - Un ase sense coa.)
réponse que l' on fait à un questionneur indiscret. (Com Ignacio Sorolla Vidal y Javier Giralt Latorre fén encuestes sobre lo dialecte catalá)
Cò plòu, ca plou, il pleut, en Périgord; que fau-cò fa, que faut-il faire? id.; ca fai fre, il fait froid, id.

Acò-d'aqui, Cò-d'aqui (d.), Acò-qui (bord.), Acò-d'aquiéu, Aquerò (g.), Cò-d'ati (auv.), Co-qui (lim.), Caqui (périg.), pron. dém. qui précise mieux que le précédent la proximité d' une chose, ceci, v. eiçò.
Es acò-d'aqui, c' est cela même; coume acò-d'aqui, de cette façon-là; 
pèr acò-d'aqui, à cause de cela.
Iéu siéu pas tant badau pèr crèire acò-d'aqui. (català babau: Jo no soc pas tant babau per creura – creure – això d' aquí.)
A. Peyrol. 
D' acò-d'aqui, mounsegnour, iéu me dòli. 
A. Gaillard.
R. acò, de, aqui.


Acò-d'eila, Acò-d'Aia (Niç.), Cò-D'eilèi, Celèi (d.), Cò-d'alèi (auv.) Acerò (g.), pron. dém. qui indique l' éloignement, cela, v. acò.
Pren acò-d'eila, prends ce qui est là-bas. (chap. Pren alló de allá.) 
R. acò, de, cila. 
Aço, v. ah! ço; acò, v. eiçò; acoire, v. bouta-couire; acol, v. acòu.

Acomte, Acòmti (d.), Acoumte (l. g.), (rom. aconte), s. m. Acompte, v. pago.
Baia 'n acomte, donner un acompte. 
Mai pèr èstre segu demandavon d' acomte. 
L. Pélabon. 
Aquéu lóugier acomte es pres que pèr la formo. 
J. Désanat.
R. à, comte.

Acord, Acòrdi (l.), Acouerd, Acouérdi (m.), Acouòrdi (a.), 
Arcord (b.), (rom. acort, accort, arcord, acordi, acordy, cat. acord, acordi, port. acordo, esp. acuerdo, it. accordo, b. lat. accordum, accordium), s. m. et f. Accord, harmonie; genre de poésie usité chez les Troubadours.
Acord! commandement à l' équipage pour voguer avec ensemble, v. seme; èstre d' acord ou d' acòrdi, être d' accord; soun pas d' acord, ils sont brouillés; siéu d' acord emé vous que, je conviens avec vous que; faire l' acord, se réconcilier; l' acord es fa ou es facho, l' accord est fait, la paix est faite; metès-vous d' acord, entendez-vous (chap. ficautos o fiqueutos de acord, enteneutos); d' un coumun acord, de commun accord; de bon acord, d' un consentement mutuel; acò 's pas nòstis acord, telles ne sont pas nos conventions; vièure d' acord coume lis abiho, (chap. viure de acord com les abelles) vivre en bonne intelligence; d' acord coume chin e cat, coume dos nose dins un sa (chap. Com lo gos y lo gat, com dos anous a dins de un sac), vivre comme chien et chat, en bisbille. 
Nautre avèn l' esperit proun fin 
(chap. natres o natros tenim lo esperit prou fi)
Pèr vous remetre lèu d' acòrdi.
C. Brueys.
PROV. Lis acord fan tout. 
- Canaio es lèu d' acord. 
- Quand li partido soun d' acòrdi, lis avoucat soun d' ase.
- Sigués d' acord, e Diéu fara plòure.
R. acourda.

Açoro (esp. Azores, it. Azzore), s. f. pl. Les Açores, îles de l' Océan. 
Acorse, acorses, acorso, indic. près. lim. du v. acoursa, acourcha.
(chap. acursá; acurso, acurses, acurse, acusem o acursam, acurséu o acursáu, acursen.)

Acort, Acorto (it. accorto, avisé), adj. Accort; accorte, v. engaubia.
Enfin prudènt e bèn acort, 
Lous embrassas sènso finesso. 
C. Brueys.
Pèr fauto d' èstre bèn acort, 
N' i' a proun que perdon sa fourtuno. 
ID. 
Car avès uno fremo acorto
Qu' es bello coumo lou soulèu.
ID. 
Emai avès la man acorto, 
La passas d' amount e d' avau.
ID. 
Açòs-en-la (d'), v. dès-en-lai. 

Acost, Acouest (m.), s. m. Action d' accoster, approche, accointance, v. abord. R. acousta. 
Acota, v. acouta. 

Acoto, Acotos, pron. dém. Cela; se dit emphatiquement pour acò, à Aix et Marseille; pour cale, étai, v. coto.
Acoto es uno bagatello. 
G. Zerbin. 
R. acò.

Acòu, Acol (l.), Acouel (m.), (b. lat. acoys, acoha), s. m. Mur de terrasse, gradin qui soutient un terrain en pente, v. bancau (chap. bancal), casèr, estanco. R. à, colo. 
Acou, v. acout; acouassa, acouata, v. acouvassa; acouassi, v. acouvassi; acoubida, v. counvida; acoubit, counvit. 

Acoubita, v. a. Achever un ouvrage, une entreprise, dans les Alpes, 
v. acaba, assouida.
R. acoubit, counvit. 

Acoubla, Acoupla (l. g.), (it. accoppiare), v. a. Accoupler, apparier, 
v. abina, aparia; coupler, v. encoubla. (cas. acoplar, aparejar; chap. acoplá, aparellá.)
Aquèu miòu acoublariè bèn lou mièu, ce mulet s' appareillerait bien avec le mien. 
S' acoubla, v. r. S' accoupler, s' apparier.
M' ensouvèn plus coume parlèron. 
Mai lou tout es que s' acoublèron. 
A. Autheman. 
Acoubla, acoublat (l.), acoublado, (chap. acoplada, aparellada) part. et adj. Accouplé, accouplée. 
Vous sias autant bèn acoublat.
C. Brueys.
R. à, couble. 

Acoublaire, Acouplaire (l.), arello, airo (it. accoppiatore), 
s. Celui, celle qui accouple, accoupleur; proxénète, v. poutingoun, trataire. R. acoubla. (cas. acoplador, proxeneta, tratante; chap. acopladó, acopladora; tratán de blanques.)

Acoublamen, Acouplomen (l. g.), (it. accopiamento), s. m. Accouplement, v. apariage. (cas. cópula, acoplamiento)
Acoublamen divin. (chap. acoplamén, aparellamén, cojunta)
J.-J. Bonnet.
R. acoubla.

Acoucara, Acoucari, Acoucardi, v. a. Acoquiner, v. abóumiani, agusi. 
S' acoucara, s' acoucari, v. r. S' acoquiner; s' encanailler, prendre les habitudes des gueux, des truands. 
PROV. S' acoucari coume un caraco. 
Acoucari, acoucarit (l.), acoucarido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée, affolé, affolée. 
Se n' èron tant acoucarits 
Coustantin, Teoudòsi. (Constantino, Constantín, Teodosio)
O. Bringuier. 
R. à, coucaro. 

Acoucha, Acouja (d.), Acouija (lim.), Acouenja (Velay), v. a. et n. Accoucher, v. leva.
Elo acouchè d' un fort poulit enfant. (chap. Ella va parí un chiquet ben majo.)
N. Saboly.
S' acoucha, v. r. Accoucher, v. ajaire, creatura, enfanta, pari, partouri, meinada. (chap. tindre una criatura, parí)
Sa femo èro subre acoucha, èro au plen jour de s' acoucha, sa femme était au terme; s' acouchè d' un drole, elle accoucha d' un garçon.
Que s' acouchè lèu d' un tresor. 
Que remounte touto la Franço. 
17e siècle. 
Acouchado, part. adj. et s. f. Accouchée, v. jacènt, penairis. 
Messo d' acouchado, messe de relevailles. 
Ai parla d' uno acouchado,
Mai n' ai res pouscu touca. 
S. Lambert.
Es bello coume uno acouchado, elle est parée comme une accouchée; faire l' acouchado, garder le lit par sensualité. R. à, coucho 1.

Acoucha, Acouita (l. g.), (rom. acoitar), v. a. Presser, pourchasser, 
v. coucha, coussaia. 
S' acoucha, v. r. Se hâter, v. despacha. 
T' acouites d' èstre en libertat. 
A. Mir.
Acouitas-vous, las poulos.
A. Giron.
Acoucha, acouitat (l.), ado, part. et adj. Empressé, empressée, se hâtant. 
I courrèire acoucha 
Uni braieto cremesino. 
Calendau. 
R. à, coucho 2. 

Acouchaio, Acouchalhos (l.), s. f. pl. Couches d' une femme, 
v. jassiho. 
Dempèi sas acouchalhos (Peyrot), depuis ses couches. R. acoucha.

Acouchaire, Acoucharello, Acouchairo, S. Accoucheur, accoucheuse, 
v. levadou, levandiero, bailo. Le premier exemple connu de l' emploi d' un accoucheur eut lieu en 1663 aux premières couches de Madame de La Vallière, qui fut délivrée par Julien Clément, chirurgien célèbre né à Arles. R. acoucha.

Acouchamen, Acouchomen (l.), Acoujament (d.), s. m. Accouchement. 
Marrit acouchamen, accouchement difficile. 
Jusqu' à l' acouchamen repeto soun cantico. 
J. Azaïs. 
Beni siegue lou moumen 
Que la Vierge benurado 
A fa soun acouchamen.
N. Saboly
R. acoucha. 
Acouchara, acouchaira, acoucheira, v. coucheira; acouchegui, v. acoussegui. 
Acoucheta, v. n. Mettre bas, en parlant d' une truie, en Velay, v. poucela. R. coucheto. 
Acouchi, v. acouti; acoucho, v. coucho 1. 

Acoucouna, Coucouna (lim.), Acoucoula, Acoutoula (l.), (it. accocolare), v. a. Emmitoufler; choyer, dorloter, couver des yeux, v. coucouna, couva, vesiada, apoupouni. (chap. cová los ous, los chiquets diuen cocos; cocon mes amún es lo capullo de seda)
L' amour boime l' acoucoulabo. 
J. Jasmin. 
S' Acoucouna, S' Acoucoula (d.), S' Escoucougna, S' Acoucoumi (esp. acucurrarse, port. acocorarse), v. r. S' accroupir comme une poule qui fait l' oeuf, se blottir, v. encoucouna. (chap. aclocás com una lloca, gallina cloca, que pon un ou o que los cove.)
En arribant si desboutouno 
E dins l' estable s' acoucouno. (chap. en arribán se va desbotoná y a dins del estable se va aclocá : ajupí pera cagá)
Granon. 
PROV. Chripichichiéu! qu noun pòu courre s' acoucouno. (qu : qui)
Acoucouna, acoucounat (niç.), acoucounado, part. et adj. Emmitouflé, choyé, couvé, emmitouflée, choyée, couvée; accroupi, accroupie. 
D' acoucouna, étant accroupi.
D' ùni lachon de drech, d' àutri d' acoucounat.
J. Rancher.
Elo móuse, acoucounado, la vaco.
C. Sarato. 
R. à, coucoun. 

Acoucourouca, v. n. Appeler les poussins, en Gascogne, v. acourouca. R. à, coucouroucou.
Acouda, v. acouida; acouda, v. acouta; acouda, v. acoudi.

Acoudi, Acouti, Escoudi (g.), (cat. acudir, lat. accudere, joindre en forgeant), v. a. Aplatir, tasser, amortir, v. couti, afegi. (chap. afegí)
Ço qu' acoudis lou fioc, l' impacienço, digo-m'en-diéu l' age. 
B. Floret. 
Acoudi, acoudit (l.), acoudido, part. et adj. Tassé, tassée, compacte; mat, en parlant du pain, v. glet; réuni par mèches, mêlé, gras, en parlant des cheveux, v. acrapa; maladif, en Gascogne, v. malautous. 
Pan acoudi, pain gras-cuit; pèu acoudi, cheveux plats. 

Acoudoula, Acoudoulha (l.), Acoudoura (m.), Acoudilha (b.), Acadeira (a.), v. a. Lapider, poursuivre à coups de cailloux, v. acaiauda, aqueira. (chap. acodolá; acodolo, acodoles, acodole, acodolem o acodolam, acodoléu o acodoláu, acodolen; de códul o códol; eixecacóduls) 
S' acoudoula, v. r. Se battre à coups de pierres. 
(chap. acodolás - joc de sagals a Beseit, per ejemple, a codoleo llimpio) R. à, code.
Acoueita, acoueta, v. acouata, acouvassa; acoueitiéua, v. cultiva; acouelhe, acouelhi, v. aculi; acouerd, acouérdi, v. acord, acòrdi. 

Acoufa (S'), S' Acoufla, v. r. Se coucher dans son nid, s' accroupir sur ses petits, v. acouvassa. (chap. acloflá, acoflás: yo me acoflo, acofles, acofle, - per ejemple la mare perdiu en les perdiganes - acoflem o acoflam, acofléu o acofláu, acoflen)
Acoufa, acoufado, part. et adj. Accroupi, accroupie. R. à, coufo.
Acoufessit. v. acounfessi. 

Acoufina, Acoufigna (g.), v. a. Acculer, entasser sans ordre dans un coin, v. encoufina, escoufigna. 
S' acoufina, v. r. Se blottir dans un coin, v. amata, acantouna (chap. arraconá, arraconás, de racó : arracono, arracones, arracone, arraconem o arraconam, arraconéu o arraconáu, arraconen). 
Contro uno souco s' acoufigno. (chap. contra una soca se arracone)
P. Goudelin.
Acoufina, acoufignat (l. g.), ado, part. et adj. Rencogné, rencognée, blotti, blottie; assis au coin du feu. (chap. assís al raconet del foc)
Al pèd del foc, un sè, sa maire acoufinado. 
J. Castela.
R. à, coufin. 
Acougassa, v. acouvassa.

Acougouncha, Agrouncha (m.), Acrancha (a.), (cat. gronxar), 
v. a. Renverser sur les talons, v. agrouva, agrouvassa. 
Agrouncho-lou au sòu, renverse-le par terre. 
S' acougouncha, s' agrouncha, v. r. S' accroupir comme un magot. 
La mar se founde e s' escaraio, 
S' agrouncho e boundo fin-qu'au niéu. 
M. Bourrelly. 
Agrouncha, acougounchat (l.), ado, part. et adj. Accroupi, accroupie. 
A geinouioun davans elo agrouncha. (chap. a ginollóns, chinollóns)
A. Crousillat.
Acougounchado en escautou. 
Lafare-Alais. 
R. acoucouna.


Acougounchamen, Acranchamen s. m. Action de s' accroupir, état d' une personne accroupie. R. acougouncha. 
Acouï, v. acouvassi.

Acouida, Acouda (g.), Acoupta (bord.), Acoudena (périg.), Acouira (l.), (rom. acoudar, acoldar, acopdar, acodar, esp. acodar), 
v. a. Couder, v. ageinouia. 
(chap. aginollá, achinollá, agenollá, aginollás: yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollem o aginollam, aginolléu o aginolláu, aginollen.) 
S' acouida, v. r. S' accouder. 
E coume passo, li segaire 
S' acouidon inchaiènt. 
F. Gras.
Acouida, acoudat (g.), ado, part. et adj. Accoudé, accoudée. 
Tóuti li nue, nàutri manjan e bevèn tant asseta qu' acouida, aquesto nue tóuti acouida, paroles des Juifs provençaux au repas de la Pâque (Pascua, Pasqua, Pasques); blad acouida, blé versé qui s' est relevé; pan acouida, pain mat, affaissé, v. acouti. R. à, couide.
Acouïda, v. counvida (chap. convidá, aconvidá: convido, convides, convide, convidem o convidam, convidéu o convidáu, conviden).

Acouidadou, Acouiradou (toul.), s. m. Accoudoir, v. bacèu, couidiero, paro-pies, relais. R. acouida.

Acouidamen, s. m. Accoudement. R. acouida. 
Acouija, v. acoucha. 

Acouinda (rom. acoindar, lat. comitare), v. a. Accointer (vieux), 
v. treva.
Acouindado, Acouinda (rom. acoindansa), s. f. Assemblée de famille pour un mariage, accordailles, en Dauphiné, v. acourdaio. R. acouinda. 

Acouiouni (cat. acollonir), v. r. Rendre nigaud, crédule, v. abesti.
S' acouiouni, v. r. Devenir nigaud. 
(chap. acolloní, acollonís, acollonit : tindre temó, paó)
Acouiouni, acouiounido, part. et adj. Adonné à des pratiques ou croyances ridicules. R. à, couioun.
Acouira, v. acouida; acouita, v. acoucha: acouja, v. acoucha. 

Acoula (rom. acolar, it. accollare), v. a. Embrasser, donner l' accolade; saisir au cou, v. encoula; butter une plante, v. ancoula. 
Acole, acoles, acolo, acoulan, acoulas, acolon.
Quand lou sent trop ardit, l' auso pas acoula. 
C. Peyrot. 
S' acoula, v. r. S' embrasser, se prendre au cou. R. à, còu. 

Acoula, v. r. Accoler, réunir; louer des journaliers pour les faire travailler ensemble. Acole, acoles, acolo, acoulan, acoulas, acolon. 
Jamai noun pourra m' acoula
En ço que sa foulié pretènde. 
G. Zerbin. 
S' acoula, v. r. Se réunir par bande, par compagnie, en parlant des travailleurs. (chap. fé una colla de gen, chen)
Acoula, acoulat (l.) acoulado (it. accollato), art. adj. et s. Réuni, réunie, associé à une bande, camarade, compagnon, v. sóci; Accolas, nom de fam. mérid. 
Sis acoula, cridant revenje, 
A la precepitado, an tóuti davala.
Calendau. 
R. à, colo 2. 

Acoulado, Encoulado, Coulado (rom. colada, it. accollata), s. f. Accolade, v. brassado.
Gramaci, fasen l' acoulado. 
S. Lambert.
R. acoula 1. 

Acoulamen, s. m. Accolement, v. reünioun.
R. acoula 2.

Acouleta, Encouleta, v. a. Colleter, v. couleta. 
Acouleta, acouletado, part. et adj. Colleté, colletée. R. à, coulet. 

Acouletri, v. a. Caresser quelqu'un, le suivre partout, lui faire des avances, cajôler, v. caligna. (chap. convoyá)
La grandou, bechigouso damo, 
Jamai l' acouletrira pas. 
B. Floret.
R. acoulite ou coulin-coulet. 

Acoulite (cat. acolit. Esp. acólito, it. acolito, port. acolytho, lat. acolythus), s. m. Acolyte, v. clerc. (chap. Quintaneta y los seus acolits de la Ascuma de Calaseit)
El e sous acoulites devourarien la ramo de cent malhols. 
H. Birat.
Acoulo, v. acouro, ancoulo.

Acouloubri (S'), v. r. Devenir dragon, semblable à un dragon; se dit du germe contenu dans les prétendus oeufs de coq; se tuméfier et se charbonner, en parlant des épis de maïs; s' effaroucher, (chap. farruco, enfarrucá, enfarrucás) grandir en méchanceté.
Li serpatas s' acouloubrisson, le peuple croit que les couleuvres (cas. culebra, culebras; chap. serp, serps, serpota, serpotes) se raccourcissent en vieillissant, prennent des ailes et deviennent dragons. Une légende prétend que Jean Nostradamus, frère du prophète de ce nom, s' était acouloubri après sa mort. La même fable courut au moyen âge sur Charles Martel.
Acouloubri, acouloubrit (l.), acouloubrido, part. et adj. Devenu dragon, devenu méchant comme une couleuvre; irrité, effarouché, irritée, effarouchée; éveillé, éveillée, déluré, délurée. 
Fiho acouloubrido, garçonnière hardie. 
Reguinnavo à soun oumbro e prenié pas la brido
Sens vous planta tres fes sa dènt acouloubrido.
Lafare-Alais. 
R. à, coulobre. 

Acouloubrimen, s. m. Métamorphose en dragon. R. acouloubri.
Acouloumera, v. agloumera.

Acoulouri, Encoulouri, Coulouri (d.), (rom. cat. esp. port. colorir, it. colorire), v. a. Colorier, colorer, v. couloura. (cas. colorear)
Lou sang acoulouris la fàçi. (chap. la sang acolorix la cara : faz)
J.-B. Gaut. 
S' acoulouri, v. r. Se colorer. 
E se toucavon 
Quasimen, quasimen, en se coulourissènt.
A. Crousillat. 
Acoulouri, acoulourit (l.), acoulourido, part. et adj. Colorié, coloré, coloriée, colorée; haut en couleur, v. coulourènt.
Li veiriau acoulouri di dos gràndi fenèstro. 
B. Laurens. 
Subre si gauto encoulourido. 
J. Aubert.
Lindo, sereno, acoulourido 
Pèr lou tremount. 
Mirèio. 
R. à, coulour.
 
Acoulourimen, s. m. Action de colorier ou de colorer; coloris, v. ten. 
R. acoulouri. (chap. tintá les olives; roijejá o rochechá les sireres)
Acoumanda, v. recoumanda.

Acoumbli (rom. complir, lat. complere), v. a. Combler, v. coumbla, atura, acoumouli. (chap. omplí o plená hasta lo cormull)
Acoumença, v. coumença; acoumençaire, v. coumençaire; acoumençanço, v. coumençanço.

Acoumouda, Acoumada (l.), (cat. esp. acomodar, port. accomodar, it. accomodare, lat. accommodare), v. a. et n. Accommoder, raccommoder, arranger, apprêter, assaisonner, concilier, transiger, v. adouba, arrenja. 
Acoumode, acoumodes, acoumodo, acoumoudan, acoumoudas, acoumodon. 
Acoumouda de debas, ravauder des bas; voulès m' acoumouda? voulez-vous me céder cet objet à un prix raisonnable? acoumoudas-nous, traitez-nous comme il faut; fau acoumouda, il faut transiger; acoumouderian que, nous accordâmes que.
S' acoumouda, v. r. S' accommoder, se raccommoder; se contenter (chap. contentá, contentás, acontentá, acontentás, conformá, conformás, aconformá, aconformás; yo me acontento, acontentes, acontente, acontentem o acontentam, acontentéu o acontentáu, acontenten; yo m' aconformo, aconformes, aconforme, aconformem o aconformam, aconforméu o aconformáu, aconformen.)
Que s' acoumode, qu' il s' arrange, que cela s' arrange, tant pis. 
PROV. Es prudènt 
Quau s' acoumodo au tèms. 
On dit de la jeune fille: 
A quinge an, ris; (chap. als quinse añs, riu)
A vint, chausis; (chap. als vin, tríe)
A vint-e-cinq, s' acoumodo; (chap. als vintissing, se aconforme)
A trento, pren ço que trobo. (chap. als trenta, pren lo que trobe)
Acoumouda, acoumoudat (l.), acoumoudado, part. et adj. Accommodé, accommodée. R. à, coumode.

Acoumoudable, Acoumoudablo (cat. esp. acomodable, it. accomodabile), adj. Accommodable.
Aquéu vièsti n' es plus acoumoudable, cet habit ne peut plus se réparer. R. acoumouda.

Acoumoudacioun, Acoumoudacien (m.), Acoumoudaciéu (l. g.), (cat. acomodació, esp. acomodación, lat. accommodatio), s. f. Action d' accommoder, accommodation; accord à l' amiable, transaction. 
Mai traducioun es pas lou mot, es acoumoudacioun que faudrié dire. 
ARM. PROUV. 
R. acoumouda. (chap. acomodassió)
Acoumoudage, Acoumoudàgi (m.), s. m. Accommodage, apprêt d' une viande; arrangement, v. adoubage. R. acoumouda. (chap. adobo, adobá, prepará un minjá, sobre tot se diu del minjá en espessies pera que duro.)

Acoumoudaire, Acoumoudarello, Acoumoudairo (cat. esp. acomodador), s. Celui, celle qui accommode, qui arrange, v. adoubaire. 
Vaqui un bèl acoumoudaire, voilà un habile homme pour tout arranger. R. acoumouda. 

Acoumoudamen, Acoumoudomen (g.), Acoumadamen (l.), (cat. acomodament, esp. acomodamiento, it. accomodamento), s. m. 
Accommodement, raccommodement, réconciliation, v. arrenjamen. 
PROV. Acoumoudamen vau mai que proucès, 
ou
Vau mai un marrit acoumoudamen qu' un bon proucès. 
(chap. val mes un mal acomodamén, pacte, que un bon prossés)
R. acoumouda. 

Acoumoudant, Acoumoudanto, adj. Accommodant, accommodante. 
Es pas forço acoumoudant, il n' est guère complaisant.
R. acoumouda. 

Acoumoula, Acumula, Acoumouli (l.), (rom. acomolar, cat. esp. acumular, port. accumular, it. lat. accumulare), v. a. Accumuler, v. amoulouna; combler la mesure, v. coumoula. (chap. acumulá: acumulo, acumules, acumule, acumulem o acumulam, acumuléu o acumuláu, acumulen.)
Pèr acoumoula sa peno.
J. Laurès.
Lou proudigue ne vol pèr vite l' escampa,
L' avare pèr l' acumula.
J. Azaïs. 
Lou plus grand noumbre acoumoulisson 
L' or e l' argent de toutos parts.
1789. 
Acoumoula, acumulat (l.), acumulado, part. et adj. Accumulé, comblé, accumulée, comblée. (chap. acumulat, acumulada)
PROV. Acoumoula coume un coup de bren. 
R. à, coumoul. 

Acoumoulacioun, Acoumoulacien (m.), Acumulaciéu (l.), (cat. acumulació, esp. acumulación, it. accumulazione, lat. accumulatio, accumulationis), s. f. Accumulation, v. amoulounamen. R. acoumoula.

Acoumoulaire, Acumulaire (l.), Acumularello, Acumulairo (cat. esp. acumulador, lat. accumulator), s. Accumulateur, accumulatrice, v. amoulounaire. R. acoumoula.

Acoumpagna (rom. acompanhar, cat. acompanyar, esp. acompañar, port. accompanhar, it. accompagnare), (chap. acompañá: acompaño, acompañes, acompañe, acompañem o acompañam, acompañéu o acompañáu, acompañen) 
v. a. Accompagner, reconduire, v. aguia (chap. guiá, reconduí, conduí, l' aigua, per ejemple); assortir, v. segounda.
Tant de carita nous faguè, tant d' ange l' acoumpagnon dins lou cèu, dicton des pauvres gens au convoi d' une personne charitable; Diéu t' acoumpagne, (chap. que Deu te acompaño – te beníxque) Dieu te bénisse, e se plòu, que te bagne, (chap. y si plou, que te baño) souhait ironique qui s' ajoute parfois au premier terme; un pau de ventoulet acoumpagno li blad, un peu de brise mûrit les blés graduellement; acoumpagna lou bon Diéu, escorter le saint sacrement, le saint viatique. (el santo sacramento, el santo viático) 
S' acoumpagna, v. r. S' accompagner, aller de compagnie. 
Nous acoumpagnerian ensèn, nous fîmes route ensemble. (: ensemps)
Acoumpagna, acoumpagnat (l. g.), acoumpagnado, part. et adj. Accompagné, accompagnée. (chap. acompañat, acompañada)
Blad bèn acoumpagna, blé d' une égale venue.
PROV. Vau mai èstre soulet que mau acoumpagna. (chap. val mes está solet que mal acompañat; cas. más vale estar solito que mal acompañado)
R. à, coumpagno.

Acoumpagnado, s. f. Conduite, suite, cortège, v. seguènci. 
Acò disènt, la moulounado 
I nóvi fai l' acoumpagnado.
Calendau. 
R. acoumpagna. 
(cas. cortejo; chap. Los que acompañen y seguixen)

Acoumpagnage, Acoumpagnàgi (m.), s. m. Action d' accompagner. 
Sènso acoumpagnage, ni preguiero ni canta. 
ARM. PROUV.
R. acoumpagna.

Acoumpagnaire, Acoumpagnarello, Acoumpagnairo (cat. acompanyador, esp. acompañador, port. accompanhador, it. accompagnatore), (chap. acompañadó, compañ, seguidó) s. Suivant, suivante, compagnon, guide; accompagnateur, v. seguènt, soulas. 
Malur as vouiatjaires, 
Se rancontron la nuech de tals acoumpagnaires.
C. Peyrot.
R. acoumpagna.

Acoumpagnamen, Acoumpagnomen (l.), (cat. acompanyament, esp. acompañamiento, port. accompanhamento, it. accompagnamento), (chap. acompañamén) s. m. Accompagnement, v. seguimen; convoi funèbre, v. enterramen (chap. enterramén). 
Acoumpagnamen dóu taio-mar, t. de mar. Joues d' un vaisseau. 
Em' acoumpagnamen siblavo uno fanfaro. 
T. Poussel. 
L' auro emé si vióuloun fai l' acoumpagnamen.
F. Gras.
R. acoumpagna.
Acoumpara, v. coumpara. (chap. acompará, compará) 

Acoumpeli, v. a. et n. Saisir, transir de froid (chap. carpís de fret, está carpit), accabler, à Castres, v. transi. R. à, coumpeli.

Acoumpli, Acloumpi (Var), (rom. complir, it. accompire), v. a. Accomplir, réaliser, parfaire, effectuer, v. acaba, adoumpli. (chap. cumplí, acumplí, realisá, acabá, efectuá)
Acoumplisse, acoumplisses, acoumplis, acoumplissèn, acoumplissès, acoumplisson. 
Acoumpli journado, passer toute la journée; acoumpliriè la sausso, ce serait parfait, il ne manquerait plus que ça.
S' acoumpli, v. r. S' accomplir, se réaliser.
PROV. Li mariage escri au cèu s' acoumplisson sus la terro.
Acoumpli, acoumplit (l.), acoumplido, (chap. cumplit, cumplida, acumplit, acumplida) part. et adj. Accompli, accomplie, parfait, parfaite.
La proufecio s' es acoumplido, la prophétie s' est accomplie.
(cas. la profecía se ha cumplido; chap. la professía s' ha cumplit)
R. à, coumpli. 

Acoumplimen, Acoumplissimen (m.), Acoumpllssamen (rh.), 
(rom. complimen), (chap. cumplimén) s. m. Accomplissement, v. coumplimen. 
Se regardè coume l' acoumplimen de la menaço.
ARM. PROUV. 
R. acoumpli.

Acoumplissèire, Acoumplichèire (a.), erello, èiro, s. Celui, celle qui accomplit. R. acoumpli. (chap. cumplidó, cumplidora)
Acoumte, v. acomte; acoun, v. lacoun; acounié, v. lacounié. 

Acounfessi, Acoufessit (l.), Acounfessido, Acoufessido, adj. Qui se confesse souvent (chap. qui se confesse assobín), v. counfessadis. R. à, counfèsso.

Acounit (cat. aconit, esp. acónito, port. it. aconito, lat. aconitum), 
s. m. Aconit. plante, v. estranglo-loup, fueio-de-pesou, toro.

Acounit (cat. aconit, esp. acónito, port. it. aconito, lat. aconitum),  s. m. Aconit. plante, v. estranglo-loup, fueio-de-pesou, toro.



Acounoulha, v. a. Mettre en petits tas, entasser le foin en veillottes, en bas Limousin, v. aburrela, acuchouna. R. à, counoul. 
Acounoumio, v. ecounoumio. (N. E. Leo ecounomìo) 
Acounseia, Acousseia (l.), Acounseja, Acounselha, Acousselha (g.), (rom. aconselhar, acoselhar, cat. aconsellar, esp. aconsejar), v. a. Conseiller (chap. consellé; cat. conseller, consellers, de la casa del General, diputació, Generalitat), v. counseia (cat. consellar). (chap. aconsellá, doná un consell, dos consells: aconsello, aconselles, aconselle, aconsellem o aconsellam, aconselléu o aconselláu, aconsellen.)
Acounseia cadun, acò 's tout moun oufici.
P. Barbe.
Fasen pas uno fes ço qu' acounseian cènt. (Consell de cent)
P. de Gembloux.
S' acounseia, v. r. Prendre conseil. (chap. aconsellás, pendre consell)
PROV. G. Holo e pègo es l' auelho
Qui au loup va e s' acousselho. (chap. tonta, inossenta, boba, bauba es la ovella que al llop va y se aconselle; pech se trobe a Ramon Lull, glosarioGerónimo Rosselló, obras rimadas: cas. Necia, estúpida, simple, inocente, boba es la oveja que va al lobo y se aconseja. Esto se puede ver muy claro en los fablistas fabulistaslos de la fabla a la que llaman lengua aragonesa, - o los del occitano moderno - la oveja, las ovejas, 
Arturo Quintana Font u otros catalanistasel lobo, los lobos, con su normalització y la normatibizazion aragonesa.)
Acounseia, acounselhat (l. g.), acounseiado, acounselhado, part. et adj. Conseillé, conseillée, de bon conseil, prudent, prudente, sensé, sensée. R. à, counsèu.
Acounsenti, v. counsenti; acounsoula, v. counsoula; acounsounmi (N. E. acounsoumi), v. encounsoumi.

Acounta, Acunta, Encunta (rom. acuntar, acomtar, acontar), v. a. Publier, annoncer publiquement, (chap. publicá, anunsiá públicamen, pregoná), publier les bans d' un mariage, v. crida, a ficha. 
(crida típica: ara hojats)
Aconte, acontes, aconto, acountan, acountas, aconton, ou (m.) acuènti, acuentes, acuento, acuntan, acuntas, acuenton.
L' an acunta, on a publié son mariage. R. à, counta.

Acountenta, v. a. Rendre content, contenter, v. countenta. (chap. acontentá, satisfé; cas. contentar, satisfacer)
Pèr leis acountenta pouédi rèn fa de tròu.
R. Serre. 
T' en cal acountenta, coumo fan à la guerro. (chap. aconformá)
L. Vestrepain.
S' acountenta, v. r. Se contenter, se satisfaire. 
En s' acountentant de n' en rire.
M. Bourrelly. 
Acountenta, acountentado, (chap. acontentat, acontentada) part. Contenté, contentée. R. à, countènt.
Acoupla, v. acoubla; acoupta, v. acouida.

Acouquela (S'), S' Acouqueli, S' Encouqueli, v. r. Se grumeler, 
v. agroumela, couqueleja. 
Acouquela, Acouquelit (l.), acouquelado, acouquelido, part. et adj. Grumeleux, grumeleuse; mal arrangé, arrangée, mal habillé, habillée. 
R. à, couquèu. 

Acouquina, Acouquini (cat. acuquinar, - N. E. ya se sabe que en catalán la o se pronuncia u cuando les da la gana - esp. acoquinar), v. a. Acoquiner, v. acoucari, agourrini, atruanda. (chap. acoquiná)
S' acouquina, s' acouquini, v. r. S' acoquiner. 
Oh! pièi, qu' es aquesto vidasso 
Pèr que tant nous li acouquinen?
A. Crousillat. 
Acouquini, acouquinido, (chap. acoquinat, acoquinada) part. et adj. Acoquiné, acoquinée. 
L' errour acouquinido à gaubeja lou mounde.
A. Crousillat. 
R. à, couquin. 

Acour, s. m. Locution dauphinoise: Si l' on n' i mete acour, si l' on n' y met remède.
R. acourchi. (cas. si no se pone remedio; chap. si no si fique o pose remey)

Acoura (rom. cat. esp. acorar, it. accorare), v. a. et n. Faire défaillir, transir, v. transi; défaillir, suffoquer, v. abauti, relenqui, cor-fali; écoeurer, v. descoura; encourager, en Dauphiné, v. acouraja.
Acore, acores, acoro, acouran, acouras, acoron, ou (m.) 
acouèri, acoueres, acouero, acouran, acouras, acoueron. 
(chap. acorá, lo foc: acoro, acores, acore, acorem o acoram, acoréu o acoráu, acoren)
Aquelo paraulo m' acouero.
G. Zerbin. 
Soun indiferènci m' acouero.
J. Sicard. 
Acoura, acourat (l.), acourado, (chap. acorat, acorada) part. et adj. Défaillant, suffoquant, défaillante, suffoquante, transi, transie. 
Lou fre l' a acoura, le froid l' a saisi, lui a serré le coeur; mau acourat (g.), écoeuré, indigné. R. à, cor.

Acoura, Escoura (g.), v. a. t. de mar. Accorer, étayer, v. ancoula, couta; soutenir, protéger, v. apara.
Pèr escoura la crous. 
J. Jasmin. 
Es grando e lou boun Diéu l' escoro de soun bras.
ID.
R. acouro. 

Acourage, Acouràgi (m.), s. m. t. de mar. Accorage, action d' accorer, d' étayer.
R. acoura.

Acouraja, Acouratja (l.) Acouratgi (g.), (rom. acoratjar), v. a. Encourager, v. encoura, encouraja, afeciouna. 
En counsoulant, en acourajant. 
ARM. PROUV. 
S' acouraja, v. r. Prendre du courage.
Acouraja, acouratjat (l.), acouratjado, part. et adj. Encouragé, encouragée. R. à, courage. (cas. coraje; encorajar)
Acourajaire, v. encourajaire; acourajamen, v. encourajamen; acourajant, v. encourajant; acoural, v. courral, courrau; acourba, v. courba. 
Acourbaissa (S'), v. r. Se courber, se baisser, en Querci, v. courba, agrouvassa.
Dins lou tems que m' acourbaissàbi.
J. Castela.
R. acourba, baissa (chap. baixá, baissá a Vallchunquera; cas. bajar) 
ou acouvassa. 

Acóurchi, Encóurchi, Escóurchi (m.), (port. escorço), s. m. Raccourci, accourcissement, chemin de traverse, v. courcho.
Prene l' acóurchi, prendre le chemin le plus court; d'aqui se gagno d' acóurchi, (chap. per aquí se acurse camí) par là le chemin est plus court; lis acóurchi endarrèiron, les chemins de traverse font perdre du temps.
PROV. L' acóurchi dóu fraire Dubois: pèr ana à drecho, passavo à gaucho. (chap. La dressera del frare Dubois: pera aná al dret, passabe a la esquerra.)
Au, pèr d' acóurchi, patuscla.
S. Lambert.
R. acourchi. 

Acourchi, Encourchi, Escourchi (m.), Acrouchi, Acoursi (g.), Acourcha (l.), Escourcha, Escourta, Acoursa (lim.), Escoursa, Escoursi (b. lim.), (rom. acorchar, cat. accursar, esp. acortar, it. accorciare), v. a. Accourcir, raccourcir; peindre en raccourci, v. abraca, abréuja, racourchi; décapiter, v. còu-trenca. 
Acourchisse, acourchisses, acourchis, acourchissèn, acourchissès, acourchisson, ou acourche, acourches, acourcho, acourchan, acourchas, acourchon. 
Acourchi de camin, prendre le chemin le plus court; acourchi la vido, abréger la vie; l' on acourcho pèr aqui, on accourcit par là. 
S' acourchi, s' acourcha, v. r. Se raccourcir; prendre le plus court chemin.
Li jour s' acourchisson ou s' escourchon, les jours s' accourcissent. (chap. los díes se acursen)
Acourchi, acourchit (l.), acourchido, (chap. acursat, acursada) part. et adj. Accourci, accourcie, raccourci, raccourcie; abrégé, abrégée.
Un paure maufatan venié d' èstre escourchi.
J.-B. Gaut.
R. à, court. (chap. curt; cas. corto)

Acourchimen, Acourchissimen (m.), Acourchissamen (rh.), 
(rom. accursament, it. accorciamento, esp. acortamiento), s. m. Accourcissement, raccourcissement, v. acóurchi. 
L' aloungamen o l' acourchimen dóu service. 
(chap. Lo allargamén o lo acursamén del servissi)
ARM. PROUV. 
R. acourchi.

Acourcho