Mostrando las entradas para la consulta elegit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta elegit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 23 de mayo de 2026

Sexe, Sezer, Cezer, Seire, Sentar

Sexe, s. m., lat. sexus, sexe.
Servada entre lor prerogativa de sexe.
Fors de Béarn, p. 1088.
Conservée entre eux prérogative de sexe.
CAT. ESP. PORT. Sexo. IT. Sesso. (chap. Sexo, sexos; sexe, sexes; tamé se pot escriure secso, secsos, secse, secses, com lo verbo sacsá o saxá.)

Al fútbol, com al sexo, no ña prou en está damún tot lo rato, ña que fótrela a dins !

Sezer, s. m., lat. cicer, pois chiche.
Del gran d' un sezer bel e plas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Du grand d'un pois chiche beau et uni.
(chap. Sigró, sigrons. ESP. Garbanzo, garbanzos.)

farinetes, guixes, guijas, almorta, sigrons, garbanzos, cigrons

Sezer, Cezer, Seire, v., lat. sedere, seoir, asseoir, siéger, être assis.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 177; J. Lipse, Epist. ad. Belg., 44.
Lo coms la 'n levet, fetz la sezer. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.
Le comte l'en releva, il la fit asseoir.
Si tan viu qu' aprusmar e sezer 
Me puesc' als pes.
Deudes de Prades: El temps.
Si tant je vis qu'approcher et asseoir je me puisse aux pieds.
Hom non deu far pas lo paure estar d' em pes e far seire lo ric.
(chap. literal: No se deu fé al pobre está de peu y fé assentá al ric.)
Liv. de Sydrac, fol. 39.
On ne doit pas faire le pauvre être sur pieds et faire asseoir le riche.
Ja non volgra sezer a lor fogal.
P. Cardinal: D' un sirventes faire. Var.
Jamais je ne voudrais être assis à leur foyer.
Aissi seguem denan lui com
Seziam eras denan vos. 
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Ainsi nous fûmes assis devant lui comme nous étions assis tantôt devant vous.
A son peiron, on ella s vai sezer. 
Giraud de Calanson: A lieys cui.
À son perron, où elle va s'asseoir.
Part. prés. loc. En pes se levet de sezentz. Roman de Jaufre, fol. 87.
En pieds elle se leva de séant.
Soven mi leve en sezens. 
E 'l nas qu' es dreitz e be sezens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Souvent je me lève en séant.
Et le nez qui est droit et bien séant.
Fon levatz
En sezens de jazens que era.
P. Vidal: Abril issic.
Il fut levé en séant de gisant qu'il était.
ANC. FR. Et tan i sistrent que renduz lor fu. Villehardouin, p. 137.
Quex hom estes-vos, beax amis,
Qui tote jor avez ci sis? 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 208.
Seez-vos ci, moi conseilliez.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 207.
Dist à la royne et aux aultres dames: See: vous toutes cy.
Hist. de Jehan de Saintré, t. III, p. 672.
ANC. CAT. Seser, siure. CAT. MOD. Seurer. IT. Sedere.

2. Sentar, v., être assis.
Part. pas. Fo sentatz a parlamen ab sa domna.
V. de Pierre de Barjac.
Il fut assis pour conversation avec sa dame.
CAT. ESP. PORT. Sentar. (chap. Sentá, assentá, assentás.)

3. Ses, Sez, s. f., lat. sedes, siége, place.
Dieus destrui la sez dels ergolios dux, e fai i sezer los suaus per els.
Trad. de Bède, fol. 78.
Dieu détruit la place des orgueilleux ducs, et y fait asseoir les modestes pour eux.
Aquest es l' albert e 'l ses (N. E. Albert: Alberch, alberc, albergue.)
On fan lur mul establar.
B. Martin: A senhors. 
Celui-ci est la demeure et la place où ils font leur mulet établir.
CAT. ESP. Sede. PORT. Sé, sée. IT. Sede. (chap. Seu, seus : aon se assente lo obispo; catedral si té cadira; a Saragossa, la catedral de San Salvadó, la Seu, aon se coronaben alguns reys y reines de Aragó (vore les ordonacions, ordenanses de Pedro IV); sede, sedes de una assossiassió, equip de fútbol, etc.)

4. Seti, s. m., siége, place.
Dieus fetz lo mon per omplir los setis del cel, des que foron cazeh lh' angel malvatz...
Non cuietz pas que tuh aquilh que so e seran s' aseto en aquels setis.
Liv. de Sydrac, fol. 44-45.
Dieu fit le monde pour remplir les siéges du ciel, dès que furent tombés les mauvais anges....
Ne pensiez pas que tous ceux qui sont et seront s'asseyent sur ces siéges. 
Loc. fig. Cor qui es seti de vita. Eluc. de las propr., fol. 231.
Coeur qui est siége de vie.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Quan lo reis fo al seti de Rossilho. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
(chap. Cuan lo rey estabe al sitio de Rosselló.) 
Quand le roi fut au siége de Rossillon.
No li eran vengutz a secors al seti de Narbona. Philomena.
Ils ne lui étaient pas venus à secours au siège de Narbonne.
ANC. CAT. Seti. CAT. MOD. Siti. ESP. PORT. Sitio (asedio). IT. Sedio. 
(chap. Sitio, sitios, com los famosos de Saragossa a la guerra de la independensia; assedio, assedios.)

5. Seza, s. f., siége, en parlant de la capitale d'un empire.
Costanti mudet de Roma la seza del emperi.
(chap. Constantino va mudá de Roma la seu del imperi - a Constantinopla : Constantino + polis : Bizancio, Istambul o Estambul.)
Eluc. de las propr., fol. 178.
Constantin changea de Rome le siége de l'empire.

6. Cezelha, Cezella, s. f. dim., lat. sedecula, petit siége, banquette.
Sobre una cezella... Que aia doas cezellas.
Sezer... sobre alcuna cezelha elevada.
Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 33.
Sur une banquette... Qu'il ait deux banquettes.
S'asseoir... sur aucune banquette élevée.
(chap. Cadireta, cadiretes; banqueta, banquetes.)

7. Setje, Sege, s. m., siége d'une place de guerre.
Bos feridors,
Seges e calabres e pics.
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Bons frappeurs, siéges et calabres et pics.
Loc. El marques vai ost e setjes tener
Sobr' el sodan.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Le marquis va armée et siéges tenir contre le soudan.
ANC. CAT. Setje. (N. E. El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje.)

dialèctes occitans, catalan comprés; El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje

8. Cizia, s. f., assise, jugement.
Al jorn de las grans cizias, so es al jorn del juzizi. V. et Vert., fol. 76.
Au jour des grandes assises, c'est-à-dire au jour du jugement.

9. Assezer, Assire, Assir, v., asseoir, siéger, être assis, placer.
Si uns si presenta
Qu' ilh denh lonc se assire. 
P. Rogiers: Tan no plou.
Si un se présente qu'elle daigne à côté de soi asseoir.
Pres me pel ponh, josta si
Assec me a l' ombra d' un telh.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Elle me prit par le poing, à côté d'elle elle m'assit à l'ombre d'un tilleul.
Daus lo latz dreg vos anatz assezer. (N. E. Daus o dans, no atino.)
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Devers le côté droit vous allez vous asseoir.
Ieu conosc de cavaliers cinc cens
Qu' anc un no 'n vi sobre caval assire.
T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.
Je connais de cavaliers cinq cents que oncques un je n'en vis sur cheval être assis.
Fig. En plus franca senhoria
No pogra mon cor assire.
(chap. En mes franca siñoría no podría mon cor apossentá  - assentá. Pogra ocsitá pot sé en chapurriau podría o puguera.)
Augier: Per vos.
En plus franche seigneurie je ne pourrais mon coeur asseoir.
Lai on Dieu volc totz autres bes assir.
Folquet de Marseille: Ben an mort.
Là où Dieu voulut tous autres biens placer.
Tan m' abellis l' amoros pessamen
Que s' es vengutz en mon fin cor assire.
Fouquet de Marseille: Tan m' abellis.
Tant me charme l'amoureux penser qui s'est venu dans mon pur coeur placer.
Part. pas. Las dens grantz, mal assegudas. Roman de Jaufre, fol. 33.
(chap. Les dens grans, mal assentades : colocades, formades.)
Les dents grandes, mal assises.
Fig. Ai! caitiu mal assis,
Cum vos etz tuit aucis!
G. Faidit: Era nos.
Hélas! chétifs mal assis, comme vous vous êtes tous occis!
ANC. FR. Où sur les bancs berbus ces vieux pères s'assisent. 
Ronsard, t. II, p. 1595.
Pour parler au pape, je t'aprendrai trois mots de latin bien assis, que quand tu les auras dit, il croira que tu sois le plus grand clerc du monde.
Bonaventure Desperiers, nouv. 7.
- Assiéger.
Lo reis Henrics d' Englaterra si tenia assis En Bertrand de Born dedins Autafort. 
V. de Bertrand de Born.
Le roi Henri d'Angleterre ainsi tenait assiegé le seigneur Bertrand de Born dans Hautefort.
ANC. FR. Li autre allèrent devant Naples, si l'asistrent. Villehardouin, p. 134.
Puis revint à Tournay et asist son frère dedens la cité.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 214.
Tost après fut assise desdits Anglois la forteresse de S.-Martin-le-Gaillart.
Monstrelet, t. 1, p. 280.
ANC. CAT. Assiure. CAT. MOD. Asseurer. IT. Assedere. (chap. Assentá, assentás; sitiá una fortalesa, un castell.)

10. Assetar, Asetar, Assestar, v. asseoir, placer.
Fatz assetar los homes. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Fes assentá als homens.)
Faites asseoir les hommes.
S' ieu, per juguar, m' asseti al taulier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Si moi, pour jouer, je m'assieds au tablier.
Loc. No i anetz doptan
Que us en valrai selan ni s' asetan.
T. d'Isabelle et d'E. Cairels: N Elias.
N'y allez pas doutant que je vous en vaudrai cachant et s'asseyant.
Part. pas. Totas vetz assestatz
Lent dedins lor ostal.
Nar de Mons: Sitot non.
Toute fois assis mollement dedans leur hôtel.
CAT. Assentar. ESP. Asentar. PORT. Assentar. (chap. Assentá, tan lo cul com una pedra al solamén o alacet.)

11. Assetjar, Asetjar, Asetgar, Acetjar, Assetiar, Assitiar, Asetiar, v., asseoir, placer.
Fendo lo ventre e geton tot cant a dedins, e salo lo cors e l' asetio apres de la idola. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Fendent le ventre et jettent tout ce qu'il y a dedans, et salent le corps et le placent auprès de l'idole.
Anero se asetiar en un bel banc. V. de S. Alexis.
Allèrent s'asseoir sur un beau banc.
Pren un vaissel de terra, e assitia lo sobre tres fustz. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Prends un vaisseau de terre, et assieds-le sur trois bâtons.
Part. pas.
Sus un tapit de ceda se son asetiatz. Guillaume de Tudela.
Sur un tapis de soie ils se sont assis.
Fig. Accens..., en quals syllabas regularmen devon esser pauzat et assetiat. 
Leys d'amors, fol. 10.
Accents..., en quelles syllabes régulièrement ils doivent être posés et assis.
ANC. FR. De joste lui l' a aségié.
Roman du Renart, t. II, p. 205.
- Assiéger.
Quan l' almassors
A Tibaut l' ac fait asetjar.
Bertrand de Born: Quan vei lo.
Quand l'almanzor par Tibaud l'eut fait assiéger.
El temps que Karlle maynes assetjava Narbona.
(chap. Al tems que Carlomagno assediabe (sitiabe) Narbona.)
V. de S. Honorat.
Au temps que Charlemagne assiégeait Narbonne.
Tug van a Rossilho per asetgar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Tous vont à Rossillon pour assiéger.
Part. pas. Quan vey fortz castelhs assetjatz. 
(chap. Cuan vech forts castells assediats : sitiats.)
Bertrand de Born: Be m play.
Quand je vois de forts châteaux assiégés.
Subst. Per secorre los acetjatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 180.
Pour secourir les assiégés.
CAT. Assetjar, assitiar. ESP. Asediar. PORT. Assediar. IT. Assediare.
(chap. Assediá, sitiá: assedio, assedies, assedie, assediem o assediam, assediéu o assediáu, assedien; assediat, assediats, assediada, assediades; assediaré; assediaría; si yo assediara. Sitio, sities, sitie, sitiem o sitiam, sitiéu o sitiáu, sitien; sitiat, sitiats, sitiada, sitiades; sitiaré; sitiaría; si yo sitiara.)

12. Asiza, s. f., assise, assiette, état, situation.
Vei que Dieus comensa
De tornar vos en vostra antig' asiza.
T. de Lanfranc Cigala et R. Robin: Ramon.
Je vois que Dieu commence à vous remettre dans votre antique assiette.
Per mostrar noel' asiza, so es noela maniera. Leys d'amors, fol. 22.
Pour montrer nouvelle assise, c'est-à-dire nouvelle manière.
- Assise, sorte de tribunal.
En sec plaitz et asizas 
E guerras e mazans.
G. Riquier: Als subtils.
En suit plaids et assises et guerres et tumultes.
ANC. FR. Voulons que les bediaus soient nommez en pleinne assise.
Joinville, p. 148.
Les menaces du ciel sont les avant-coureurs 
De Christ qui vient tenir ses dernières assises.
Du Bartas, p. 444.

13. Assetjamen, Assietgament, Asietgament, Assetiamen, s. m., assise, place, siége.
Fig. Aquest accens pren loc et assetiamen. Leys d'amors, fol. 10.
Cet accent prend lieu et place.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Qu' aques duc Marcia fes altre asietgament. V. de S. Amant.
Que ce duc Marcia fit autre siége.
ANC. FR.
Nous avons esprouvé par cet assiégement 
Que les sceptres des rois tombent en un moment.
R. Garnier, Trag. de la Troade, acte III, sc. 2.
Hannibal repoussé... de l'assiégement qu'il avoit faict par surprise à Minutius.
Macault, Tr. des Apopht., fol. 324.
ANC. CAT. Assitiament. IT. Assediamento. (ESP. Asedio, sitio. chap. Assedio, assedios; assediamén, assediamens; sitio, sitios.)

14. Cossetar, v., susciter, exciter.
Lo sete, es cossetar discordia. V. et Vert., fol. 25.
Le septième, c'est susciter la discorde.

15. Dezasezer, v. désasseoir, déplacer, ôter, désassiéger.
Fig. De s' amor mi dezazec.
Rambaud d'Orange: Pus tals sabers.
M'ôte de son amour.
ANC. FR. Et mult s'en hasti que il iroit dessiéger Andrenople. 
Villehardouin, p. 119.
Vueillez l'amant dessiéger
Qui me fait guerres mortelles.
Molinet, p. 131.
ANC. CAT. Desassetiar. (chap. Desapossentá, desposseí, desplassá.)
L'IT. fait usage du participe passé disassediato.

16. Assieta, s. f., assiette, état.
Per far l' assieta... de la tailla.
Petit Talamus de Montpellier, Martin, p. 154.
Pour faire l'assiette... de la taille.

17. Assessor, s. m., lat. assessor, assesseur.
Elegut en assessor de cossols. Cartulaire de Montpellier, fol. 81.
(chap. Elegit, eligit com assessó dels consuls.)
Élu comme assesseur de consuls.
Entor lo papa coma assessor. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Autour du pape comme assesseur.
CAT. Assessor. ESP. Asesor. PORT. Assessor. IT. Assessore. (chap. assessó, assessós, assessora, assessores.)

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite; assessó, assessós, assessora, assessores

18. Consistori, Concistori, s. m., lat. consistorium, consistoire, assemblée.
En consistori, davan lo papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
(chap. En consistori, dabán de lo papa.)
En consistoire, devant le pape.
Vas lo concistori, joyos
Aney retrayre mas cansos.
Leys d'amors, fol. 132.
Vers le consistoire, joyeux j'allai rapporter mes chansons.
CAT. ESP. (consistorio) PORT. Consistori. IT. Consistorio. (chap. Consistori, Consistoris; tamé se li diu al ajuntamén, sobre tot cuan ña pleno.)

19. Preside, s. m., lat. praesidem, préfet, gouverneur, président.
Cum son li presides o li pretor.
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Comme sont les présidents ou les préteurs.

20. President, Prezident, s. m., lat. praesidentem, président, gouverneur.
Als dits senhors de present presidens.
(chap. Als dits siñós de presén presidens o pressidens.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 427.
Auxdits seigneurs de présent présidents.
En las quals Philip fo prezident. Eluc. de las propr., fol. 181.
Dans lesquelles Philippe fut président.
- Adj. Dominant.
Una substancia es... excellent et prezident sobre totas.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Une substance est... excellente et dominante sur toutes.
CAT. President. ESP. PORT. IT. Presidente. (chap. Pressidén, pressidens; presidén, presidens : que se assente dabán, com Juaquinico Monclús a los consistoris o juntes de la Ascuma.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite, dropos

21. Presidencia, Prezidencia, s. f., présidence, préséance, pouvoir, domination, influence, direction.
Dieus sobr' els angels d' aquest ordre per presidencia e senhoria sezen.
Ha especial prezidencia sobre archangels et angels.
So plus excellens en prezidencia et dominatio.
Aquestas VII planetas han prezidencia especial sobre formacio d' home.
Eluc. de las propr., fol. 9, 10, 70 et 113.
Dieu au-dessus des anges de cet ordre par préséance et seigneurie siégeant.
A spéciale domination sur archanges et anges.
Sont plus excellentes en pouvoir et domination.
Ces sept planètes ont influence spéciale sur formation d'homme.
CAT. ESP. PORT. Presidencia. IT. Presidenza. (chap. Pressidensia, pressidensies; presidensia, presidensies.)

22. Rissidar, Ressidar, Reisedar, Residar, v., éveiller, s'éveiller.
En breu d' ora, entro qu' om lo rissida.
Perdigon: Tot l' an mi.
En peu de temps, jusqu'à ce qu'on l'éveille. 
Quan rissida, non es res.
Peyrols: Ieu nou lauzarai.
Quand il s'éveille, ce n'est rien.
Cant mi ressit lo mati.
G. Rudel: No sap cantar. Var.
Quand je m'éveille le matin.
Quan duerm ho m resida.
G. Magret: Atretan be.
Quand je dors ou je m'éveille. 
Subst. Al rissidar
Trassalh vas vos.
Giraud de Calanson: El mon. 
À l'éveiller je tressaille vers vous.
Part. pas.
Ieu non volgra ja esser rissidatz.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Je ne voudrais jamais être éveillé.
- Revenir, sortir, retirer.
Fig. Tro que m' esfors de far una chanso
Que m rissida d' aquelh turmen on so.
Perdigon: Tot l' an mi.
Jusqu'à ce que je m'efforce de faire une chanson qui me sorte de ce tourment où je suis.
Lo coms reisedet de la freior. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Le comte revint de la frayeur.
(chap. Despertá, despertás; reviscolá, reviscolás - del fret, per ejemple.)

23. Residensa, Rezidensa, Rezidencia, Residencia, s. f., résidence.
Morgues que fai residensa en so mostier.
(chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Blas Flare, Black Friday; Morgues que fai residensa en so mostier. (chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 3.
Moine qui fait résidence en son monastère.
Per sa rezidencia. Eluc. de las propr., fol. 58.
Par sa résidence.
El aura fag longa residencia. Statuts de Montpellier, de 1231.
(chap. Ell haurá fet llarga ressidensia.)
Il aura fait longue résidence.
CAT. ESP. PORT. Residencia. IT. Residenzia, residenza. (chap. ressidensia,  ressidensies; v. ressidí, residí, viure, está a un puesto, apossentás.)

24. Resident, adj., lat. residentem, résident, demeurant, qui habite un lieu.
Es contra raso que... gatges sian payatz a las personas non residens.
(chap. Es contra raó que... gaches siguen pagats a les persones no ressidens o ressidentes.)
Hom lo deu reputar per resident. L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
(chap. Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera. Lo gos rabiós catalanista es catalá de Barchinona. Se morirá lo gos, pero la rabia continuará, sobre tot la dels dos membrillos del lloc o poble, Tomás Bosque Peñarroya y José Miguel Gracia Zapater.)
Il est contre raison que... gages soient payés aux personnes non résidentes.
On le doit réputer pour résident.
CAT. Resident. ESP. PORT. IT. Residente. (chap. Ressidén, ressidens, ressidenta, ressidentes; residén, residens, residenta, residentes.)

Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera


25. Resieut, s. m., résidence, retraite
Resieut no lhi doniei, castel ni tor.
Lor donet resieut a Sanh Florens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48 et 65.
Résidence je ne lui donnai, château ni tour.
Leur donna retraite à Saint-Florent.

26. Supercedir, v., lat. supersedere, surseoir, suspendre.
Lo comissari deu supercedir. Fors de Bearn, p. 1081.
(chap. Lo comissari deu supersedí o sobreseí.)
Le commissaire doit surseoir.
Part. pas. Sera superceditz tals encautz per sieys jorns. 
Fors de Bearn, p. 1094.
Sera suspendue telle poursuite pour six jours.
IT. Soprassedere. (ESP. Sobreseer.) (chap. supersedí, sobreseí; suspendre.)

27. Insidia, s. f., lat. insidiae, embûche, surprise, tromperie.
Las insidias que 'l foro mesas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 194.
Les embûches qui lui furent mises.
ESP. PORT. IT. Insidia. (chap. Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes.)

Contra el separatismo, una bandera, España / Les mentires del nassionalisme catalá

Javier Giralt Latorre; Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes

viernes, 24 de abril de 2026

Reire, Reyre - Detras

Reire, Reyre, adv., lat. retro, arrière, postérieurement, de nouveau.

Non deu reyre maldire. Regla de S. Benezeg, fol. 18.

Ne doit pas arrière médire.

Las attestations presas... non si podon recensar, ni reire auzir.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.

Les attestations prises... ils ne peuvent être recensés, ni être entendus de nouveau.

Reine ausir... reire examinar. Statuts de Provence. BOMY, p. 201.

Ouïr postérieurement... examiner postérieurement.

Adv. comp. Noble Arnal Baras, senher de Reduer, filhs en reire del noble, etc.

Charte de Gréalou, p. 60.

Noble Arnal Barras, seigneur de Beduer, arrière-fils du noble, etc.

Que avia sa en reire.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.

Qu'il avait çà en arrière.

Tota obligansa sai en reire facha. Tit. de 1270 de la famille Gasc.

Toute obligation çà en arrière faite.

Que sia estat negligens de sa en reyres. Leys d'amors, fol. 88.

Qui soit été négligent de çà en arrière.

Coma es acostumad d' aissi en reire.

Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., J, 310.

Comme il est accoutumé d'ici en arrière.

Prép. Pueys l' estaquetz, quan l' aguetz reire vos.

Passio de Maria.

Puis vous l'attachâtes, quand vous l'eûtes derrière vous.

Buou... geta reyre si, quatre passes, sa egestios. Eluc. de las propr., fol. 240.

Boeuf... jette derrière soi, quatre pas, sa déjection.

Voyez Garar, v°. Garda; Rendre, v°. Renda.

(chap. Detrás, detrás de, cap atrás, etc.)

Boadella, cul, culo, bandera, estelada, Reire, Reyre

2. Redier, adj., dernier.

En lo redier tractat. V. de S. Honorat.

Dans le dernier traité.

Vai t' en a la part rediera.

(chap. Vésten a la part d'atrás, de detrás.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 37.

Va-t'en à la partie dernière.

(chap. Radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera, zagueres a La Codoñera. Vore lo pun 7.)

Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, Codoñera


3. Reiratge, Reyratge, s. m., arrérage.

Li dreytz, o reyratges. 

Autres reiratges, o dreytz.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13 et 14.

Les droits, ou arrérages.

Autres arrérages, ou droits.

4. Areire, Arreire, Areyre, Areires, adv., arrière, en arrière.

Arreire s trais per miels salhir enan.

Folquet de Marseille: Ai! quant.

Arrière se retire pour mieux sauter en avant.

Mes li la corona en la testa e trames lo areyre que fezes complir lo peccat.

V. et Vert., fol. 98.

Lui mit la couronne sur la tête et le transmit en arrière pour qu'il fit accomplir le péché.

Ilh tornero areires, e repauzero se V dias. Liv. de Sydrac, fol. 4.

(chap. Ells van torná cap atrás, y van reposá sing (5) díes.)

Ils retournèrent en arrière, et se reposèrent cinq jours.

Prov. Qui avan no garda, areyre cay. Leys d'amors, fol. 138.

Qui en avant ne regarde, en arrière tombe.

ANC. FR. Une heure avant, une heure arrières.

G. Guiart, t. II, p. 169.

CAT. Arrera. (chap. Atrás, cap atrás.)

5. Areyrage, Arreyrage, s. m., arrérage.

Rendas e reyrerendas,... e areyrages.

Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 187.

Rentes et arrière-rentes,... et arrérages.

Que aquels dits deutors non sian tenguts de pagar los dits arreyrages.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.

Que ces dits débiteurs ne soient tenus de payer lesdits arrérages.

(chap. Atrás, atrasos; llogué atrasat, interesos atrasats, renta atrasada, rentes atrasades.)

6. Dereire, Dareyre, prép., derrière, en arrière, par derrière.

Qui dereir' autrui

Cavalgua, non baiza qui vol.

(chap. Qui detrás de un atre cavalgue, no bese a qui vol.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Qui derrière autrui chevauche, ne baise pas qui il veut.

Met si dareyre algu fort aybre. Eluc. de las propr., fol. 240.

(chap. Se fique detrás de algún fort abre, albre, arbre.)

Se met derrière aucun fort arbre.

Cat. Derrèra, darrera. (chap. Detrás (de))

7. Derrier, Derrer, Derier, Derer, Darrier, adj., dernier.

Quan venra al derrier badaill.

(chap. Cuan vindrá al radé badall : cuan estirará la garra.)

Marcabrus: Emperaire.

Quand il viendra au dernier bâillement.

Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me.

(chap. Escoltéu la radera cansó que may mes escoltaréu de mí.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Écoutez la dernière chanson que jamais vous ouïrez de moi.

Subst. An ne mais li derrier

Qu' ieu que n' ai fag lonc badatge.

B. de Ventadour: La doussa.

En ont davantage les derniers que moi qui en ai fait longue attente.

Adv. El cap derrier e 'l pes avan,

Lor coven dels palaiz issir.

Marcabrus: Emperaire.

La tête derrière et les pieds avant, il leur convient de sortir des palais.

Di 'l que, d' anz e deriers,

Tal amor ai clausa e centa.

B. Zorgi: Entro.

Dis-lui que, de devant et (de) derrière, tel amour j'ai clos et ceint.

An mes derer so qu' anava denan.

(chap. Han ficat detrás lo que anabe dabán.)

H. Brunet: Pois lo dreich.

Ils ont mis derrière ce qui allait devant.

Adv. comp. En derreir, perseveransa de totz be. Trad. de Bède, fol. 16.

En dernier, persévérance de tous biens.

En darrier fo fahtz papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.

(chap. Al final va sé fet Papa; pera postre. Lo cardenal que parle chapurriau, Omella de Queretes, no ha sigut elegit Papa al radé cónclave.)

Papa Roma,Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

En dernier il fut fait pape.

Subst. No s' en gauzish al en derrier. Leys d'amors, fol. 65.

Ne s'en réjouit pas à la fin.

ANC. FR. Ilz trouvèrent ledit Loiz de Bueil qui, par cas d'aventure, estoit demouré plus derrier. Œuvres d'Alain Chartier, p. 152.

CAT. Derrer, darrer. (chap. Radé, radés, radera, raderes.)

8. Derreiramen, adv., par derrière, dernièrement, en dernier.

Ab que m fier derreiramen. 

Lanfranc Cigala: Un avinen.

Avec quoi elle me frappe par derrière.

Aquel a cui es la causa messa en penhora derreiramen.

Trad. du Code de Justinien, fol. 88.

Celui à qui la chose est mise en gage dernièrement.

(chap. Raderamen; per detrás. A Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat los agrade mol esta paraula.)

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

9. Deren, adj., dernier.

Adv. comp. Pueis en deren, levet las mas. Passio de Maria.

Puis en dernier, leva les mains.

10. Derrairia, s. f., fin, achèvement.

Adv. comp. Lur dis a la derrairia. Brev. d'amor, fol. 177.

Leur dit à la fin.

(chap. A les raderíes, al fin o final, al cap del tems.)

11. Dereiran, Darrairan, (Darreiran) adj., dernier.

La darreirana volontat del testator. Cout. de Gourdon, de 1244.

(chap. La radera voluntat del testadó : qui fa lo testamén; últim, últims, última, últimes.)

La dernière volonté du testateur.

Si... alcuna derairana dispozition fara.

(chap. Si... alguna radera disposissió fará - o faiguere.)

Statuts de Montpellier, de 1258.

Si... aucune dernière disposition il fera.

12. Aderairar, Aderrairar, v., arriérer.

Non... aderairaray las fazendas del cossalat (cossolat) per las mieuas.

(chap. No... retrasaré o atrasaré les faenes del consulat per les meues.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 83.

Non... arriérerai les affaires du consulat pour les miennes.

- Rétrograder, reculer.

Quar paratges

Si vai aderrairan.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu.

Parce que parage se va rétrogradant.

13. Reiropios, adj., rétif.

Bestia espaventosa o reiropia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 41.

Bête peureuse ou rétive.

14. Retroencha, s. f., retroence, sorte de poésie.

La prima retroencha d' En Giraud Riquier.

Titre de la pièce de Giraud Riquier: Pus astres.

La première retroence du seigneur Giraud Riquier.

Aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas.

V. de G. Riquier.

Ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles et de retroences.

Voyez Gra.

15. Atras, adv., du lat. a retro, arrière, en arrière, à la renverse.

Torn atras quan cug anar enan.

(chap. Torno cap atrás cuan crec aná cap abán.)

G. Faidit: Mantas sazos.

Je retourne en arrière quand je crois aller en avant. 

Si per so vauc atras o avan,

No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh.

P. Cardinal: Totz temps.

Si pour cela je vais arrière ou avant, je ne m'en chagrine, au contraire tout m'est bel et bon.

CAT. ESP. (atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás; cap atrás. Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.)

Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.

16. Detras, adv., derrière.

D' autres an 1 huelh davant, d' autres detras.

(chap. Datres (uns) tenen un ull dabán, datres (los atres) detrás.)

Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.

D'autres ont un oeil devant, d'autres derrière.

Adv. comp. Quant er so denan detras,

L' avol bo, e bo malvatz.

Garins d'Apchier: Cominal vielh.

Quand elle sera c'en devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.

CAT. ESP. Detras (detrás). PORT. Detraz. (chap. Detrás - de; a detrás ting la franja, entre les molles del cul.)

qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

domingo, 25 de enero de 2026

Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.

Imagineutos:

Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros); 
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona
Lo 
Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:

https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)


Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

(aixó anabe primé:)

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

(y aixó después:)

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.