Mostrando las entradas para la consulta dormí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dormí ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Venre, Vendre, divendres, Divenres, Vent, Ven, Ventada - Sobrevent, Sobreven

Venre, Vendre, s. m., lat. veneris, vendredi.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Jeudi, vendredi et samedi qui par les Juifs est célébrant (célébré). 
Sel c' al lairo perdonet, al saint vendre.
(chap. Aquell que al lladre va perdoná, lo divendres san.)
Un Troubadour Anonyme: Flors de paradis.
Celui qui au larron pardonna, au saint vendredi.
ESP. Viernes.

2. Divenres, s. m., vendredi.
Del benezeh divenres qu' el filh de Dieu sera mortz.
(chap. Del beneit divendres que lo fill de Deu sirá mort; divendres san.) 
Sera en terra lo divenres e 'l dissapte.
Liv. de Sydrac, fol. 136.
Du vendredi béni que le fils de Dieu sera mort.
Sera en terre le vendredi et le samedi.
ANC. FR. Et tant c'à un quaresme avint
Tout droit au jour du bon devenres.
Fabl. et cont. anc., t. I, p. 210.
Voyez Dia.
(chap. Divendres : día de Venus, veneris. Es un bon día pera enchampá alguna enfermedat venérea si se ix a rondá los pubs y discoteques.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

Vent, Ven, s. m., lat. ventus, vent.
Belh m' es quan lo vens m' alena
En abril, ans qu' intre mays.
Arnaud de Marueil: Bel m' es quan.
Il m'est beau quand le vent souffle vers moi en avril, avant qu'entre mai.
Falha m vens, quan serai sobre mar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 
Que le vent me manque, quand je serai sur mer.
Fig. El vens d' ergoil. Trad. de Bède, fol. 65.
(chap. Lo ven d'orgull; lo ven del nort, de Raimon, lo catalaniste dels pocs collons.)  
Le vent d'orgueil.
So son los XII vens de vana gloria. V. et Vert., fol. 9.
Ce sont les douze vents de vaine gloire.
Loc. Vogan a forza, et an bon vent. V. de S. Honorat.
Ils voguent à force, et ont bon vent.
Lor cenres gitad' al vent.
(chap. La seua sendra (gitada, tirada) aventada al ven.)
Le Comte de Foix: Frances a.
Leur cendre jetée au vent.
Trastotz los penderon al vent. V. de S. Honorat.
Tous ils les pendirent au vent.
Elh segles non es mas vent.
P. Vidal: Si m laissava.
Le siècle n'est que vent.
Flacs, avars, cor de ven.
P. Vidal: Dieus en sia.
Flasque, avare, coeur de vent.
Escars de fag e larcs de ven.
Alegret: Ara pareisson.
Avares de faits et généreux de vent.
Tot atressi com fortuna de ven
Que torba 'l mar, e fa 'ls peyssos gandir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Tout pareillement comme coup de vent qui trouble la mer, et fait les poissons fuir.
- Gaz renfermé dans le corps, pet.
(chap. Gas tancat dins del cos, pet.)
Vol passar tan gen cors avinen
Ab vent de cul, en terra de Suria.
Le Comte de Provence: Amics.
Veut passer si gentil corps avenant avec vent de cul, en terre de Syrie.
Voyez Canon, Cor, Pols.
CAT. Vent. ESP. Viento. PORT. IT. Vento. (chap. Ven, vens.)

2. Ventada, s. f., ventée, coup de vent.
Aiga ni ventada de vens. Trad. de la règle de Ss. Benoît, fol. 2.
Eau et ventée de vent.
CAT. Ventada. (chap. Ventada, ventades; ventolina, ventolines; airegaz.)

Airegaz = Viento fuerte , en Torrevelilla  ven, ventolina a Beseit

3. Ventos, Ventuos, s. m., lat. ventosus, venteux.
Primavera humida et autom ventos... fai yvern ventos. Calendrier provençal.
(chap. Primavera humida y otoño ventós... fa hivern (o ivern) ventós.)
Printemps humide et automne venteux... fait hiver venteux.
- Qui cause des vents dans le corps.
Mel,... sa substancia,... quan es cruza,... es mot ventuoza et inflativa.
Eluc. de las propr., fol. 272.
Miel,... sa substance,... quand elle est crue,... est moult venteuse et gonflative. 
ANC. FR. Comme un venteux ballon de vague en vague saute.
Du Bartas, p. 398.
Non les fiers aquilons de leur venteuse haleine. Bertaut, p. 16.
CAT. Ventos. ESP. PORT. IT. Ventoso. (chap. Ventós, ventosos, ventosa, ventoses.)

4. Ventositat, Ventozitat, s. f., lat. ventositatem, ventosité.
Si de la plaga yeys ventositat. Trad. d'Albucasis, fol. 42.
(chap. Si de la llaga (ferida) ix ventosidat.)
Si de la plaie sort ventosité.
Ventozitat d' estomach. Eluc. de las propr., fol. 146.
(chap. Ventosidat d'estómec.) 
Ventosité d'estomac.
CAT. Ventositat. ESP. Ventosidad. PORT. Ventosidade. IT. Ventosità, ventositate, ventositade. (chap. Ventosidat, ventosidats; pet, pets; petera, peteres. Els pets o los pets va sé un grup de música catalá. Los integrans seguramen enteníen lo ocsitá, pero a escola no lo deuríen adependre.)



5. Ventar, v., venter, souffler.
Quan la doss' aura venta
De ves vostre pais.
B. de Ventadour: Quan la.
Quand la douce aure souffle devers votre pays.
(N. E. Este pais no se refería a los ficticios países catalanes. Ventadour o Ventadorn hablaba y escribía en plana lengua romana, occitano, chapurriau antiguo. Por supuesto, cualquier catalanoparlante podrá todavía comprender su lengua materna, la lengua de òc, Languedoc.)
Platz me...
... Dormir, quan venta ni trona.
(chap. M'agrade dormí cuan vente (fa ven) y trone. A mí, Moncho, tamé, com al monjo de Montaudon.)
Le Moine de Montaudon: Mout.
Me plaît... dormir, quand il vente et tonne.
- Jeter au vent.
(chap. Ventá; vore Ventadó.)
Que fon ars, e fos cenres, c' om lo pogues ventar.
Izarn: Diguas me tu.
Qui fût brûlé, et fût cendre, qu'on le pût jeter au vent.
Loc. O cremar o ventar el vent. V. et Vert., fol. 80.
(chap. O cremá o ventá al ven.)
Ou brûler ou jeter au vent.
- Vanner.
Ab las quals hom venta lo blat. Cartulaire de Montpellier, fol. 115.
(chap. En les cuals se vente lo blat : forca, forques.)
Avec lesquelles on vente le blé.
- Agiter l'air, battre des ailes.
Fig. Joan, l' aigla que tan fort ventava,
Es gran tesaur que mena en Lombardia
L' emperaire.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Jean, l'aigle qui si fort battait des ailes, c'est grand trésor que mène en Lombardie l'empereur.
Part. pas. Cant es batut, se deu ventar, e ventat, belament porgar.
Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Cuan es batut, se deu ventá, y ventat, bellamen porgá : purgá : llimpiá de grapisos o grapissos, tochets, etc.)
Quand il est battu, il se doit venter, et venté, bellement purifier.
ANC. FR. Li vent à venter si forment que il arrachoit les paveillons.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 192.
Et arder en feu, é poiz venter en cendre. Roman de Rou, v. 4228.
CAT. ESP. PORT. Ventar. IT. Ventare. (chap. Ventá : vento, ventes, vente, ventem o ventam, ventéu o ventáu, venten; ventat, ventats, ventada, ventades; ventaré en lo ventadó (les olives); ventaría; si yo ventara lo pallús mesclat en lo gra.)

6. Ventalh, Ventaylh, s. m., ventilateur, éventail.
Pulmo es ventalh del cor.
Eventar... com un ventaylh per mitigar sa granda calor.
Eluc. de las propr., fol. 51 et 105.
Le poumon est le ventilateur du coeur.
Éventer... comme un ventilateur pour mitiger sa grande chaleur.
CAT. Ventall. ESP. Ventalle (abanico). IT. Ventaglio. (chap. Ventall pera avivá lo foc, ventalls; abanico, abanicos, v. abanicá, abanicás; ventiladó, ventiladós.)

batre 3

7. Ventalha, s. f., ventaille, visière, espèce de soupape placée devant la bouche, et qu'on relevait pour respirer.
Desarmatz, fo de peior merce
Que quant el cap ac la ventalha mesa.
Bertrand de Born le fils: Pois sai.
Désarmé, il fut de pire merci que quand au chef il eut la ventaille mise.
Ab ventalha
Ampla pels muscles sus.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Avec ventaille ample par dessus les épaules.
ANC. FR. Il mit le heaume ou chief sans lasser la ventaille.
Hist. de Gérard de Nevers, part. II, p. 60.
CAT. ESP. Ventalla. IT. Ventaglia. (chap. Ventalla, ventalles de una armadura; com una visera, viseres pera la boca.)

8. Ventilar, v., lat. ventilare, agiter, débattre.
Fig. Las causas et questions que si ventilan en las cors.
(chap. Les coses y cuestions que se ventilen a les corts.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 11.
Les causes et questions qui se débattent dans les cours.
ANC. FR. Et les enseignes de cendal venteler.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 58.
CAT. ESP. PORT. Ventilar. IT. Ventilare. (chap. Ventilá : ventilo, ventiles, ventile, ventilem o ventilam, ventiléu o ventiláu, ventilen; ventilat, ventilats, ventilada, ventilades; ventilaré; ventilaría; si yo ventilara. Dixá entrá aire o ven a una habitassió, casa; ventilá una cuestió a la cort, a un juissi.) 

9. Ventosa, Ventoza, s. f., ventouse.
Las ventosas atyro 'l sanc. Eluc. de las propr., fol. 51.
(chap. Les ventoses atrauen la sang o sanc.)
Les ventouses attirent le sang.
L' art de surgaria et de fleuvatomia et de ventosas.
Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 437.
L'art de chirurgie et de phlébotomie et des ventouses.
CAT. ESP. PORT. IT. Ventosa. (chap. Ventosa, ventoses.)

10. Ventozaire, Ventozador, s. m., ventouseur, celui qui applique les 
ventouses.
Cove que comandes al ventozador que no prema la sua ma.
Trad. d'Albucasis, fol. 54.
Il convient que tu commandes au ventouseur qu'il ne comprime pas la sienne main.
(chap. Ventosadó : aquell que aplique les ventoses, ventosadós, ventosadora, ventosadores.)

11. Ventozacio, s. f., ventousation, action de poser des ventouses.
De ventozacio, et de las qualitatz de uzar de aquelas. Trad. d'Albucasis, fol. 54.
De ventousation, et des qualités d'user de celles-là.
(chap. Ventosassió, ventosassions : acsió de ficá o posá les ventoses.)

12. Ventozar, v., ventouser, appliquer des ventouses.
Part. pas. Una ventoza am la qual es ventozat. Trad. d'Albucasis, fol. 54.
(chap. Una ventosa en la cual es ventosat.)
Une ventouse avec laquelle il est ventousé.
(chap. Ventosá : ficá o posá ventoses; ventosat, ventosats, ventosada, ventosades; no confondre o confundí en ben tossat, cuan te tosse un borrego com Juaquín Monclús per detrás, a traissió.)

13. Ventailli, s. m., du lat. ventilabrum, van.
Lo ventailli, lo qual es en la soa man. Doctrine des Vaudois.
Le van, lequel est en la sienne main.
(chap. Pala de ventá o aventá al ven la palla pera separá lo gra, que pese mes.)

14. Eventament, s. m., ventilation. 
Per eventament sa complexio pren bona dispozicio. Eluc. de las propr., fol. 53.
Par ventilation sa complexion prend bonne disposition.

15. Esventar, Eventar, v., rafraîchir, éventer, faire du vent, souffler.
No t' esventar pas a tot vent. Trad. de Bède, fol. 73.
Ne pas t'éventer à tout vent.
La cordial calor si eventa.
Vent boreal... eventan, dona freior.
Eluc. de las propr., fol. 53 et 133.
La cordiale chaleur s'évente.
Vent boréal... en soufflant, donne froidure.
ANC. FR.
Un doux zéphyre esvante noz beaux champs. 
Scévole de Sainte-Marthe, fol. 64.
ANC. CAT. Esventar. IT. Sventare. (chap. Bufá lo ven, fé ven.)

16. Sobrevent, Sobreven, s. m., sur-vent, vent-arrière.
Be m' a lonc temps menat ab fort aura
Ma bon' amors, co fai naus sobrevens.
Le Moine de Foissan: Be m' a lonc.
Bien m'a longtemps mené avec forte aure mon bon amour, comme fait vaisseau le vent-arrière.
CAT. Sobrevent. IT. Sopravvento. (chap. Sobrevén, sobrevens : ven de popa.)

Lo agüelo y lo Mar.

viernes, 28 de agosto de 2026

Velhar, Vellar, Veillar, Velha, Veliable, Vigilia, Esvelhar, Esveillar, Desvelhar - Vell, Velut, Villozitat

Velhar, Vellar, Veillar, v., lat. vigilare, veiller, ne pas dormir.
La nueit non posc dormir,
E 'l jorn m' aven a veillar. 
P. Bremon Ricas novas: Mei oill.
La nuit je ne puis dormir, et le jour il m'advient de veiller.
Amors, per cui planh e sospir e velh.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Amour, par qui je gémis et soupire et veille.
Loc. A lei que m fai vellar durmen.
Folquet de Marseille: Ben an mort.
A elle qui me fait veiller en dormant.
CAT. Vetllar. ESP. PORT. Velar. IT. Vigliare. (chap. Velá - als morts -, no dormí, está despert.) 

Jorge V, Inglaterra; Velhar, Vellar, Veillar, v., lat. vigilare, veiller, ne pas dormir.

2. Velha, s. f., lat. vigilia, veille.
Ab gran trebalha et ab velha. V. de sainte Énimie, fol. 1.
Avec grand tourment et avec veille.
CAT. Veilla. ESP. PORT. Vela. (chap. Vela, veles; velada, velades.)

3. Veliable, adj., vigilant.
Qui servis ades a Deu sia tota ora veliables.
Morgues sia veliables en sen, que no sia ordeiaz de vanas cogitatios.
Trad. de Bède, fol. 52 et 61.
Qui sert incessamment Dieu soit à toute heure vigilant.
Que le moine soit vigilant en esprit, de sorte qu'il ne soit pas souillé de vaines pensées.
ANC. FR. Et d'un sommeil profond
Toutes fois réveillable allége le mal d'elle.
Ronsard, t. II, p. 906.
(chap. Vigilán, que está despert, que no dorm, vigilans, vigilanta, vigilantes.)

4. Vigilia, s. f., lat. vigilia, vigile, veille.
La vigilia de Pendecosta. V. de S. Honorat.
(chap. La vigilia de Pentecostés.)
La vigile de Pentecôte.
Per vigilias e per dejuns e per oratios. V. et Vert., fol. 95.
(chap. Per vigilies y per dijús y per orassions.)
Par veilles et par jeûnes et par prières.
CAT. ESP. PORT. IT. Vigilia. (chap. Vigilia, vigilies.)

5. Esvelhar, Esveillar, v., lat. evigilare, éveiller, réveiller.
Quan m' esvelh, cug morir desiran.
Arnaud de Marueil: Aissi cum sel.
Quand je m'éveille, je crois mourir désirant.
Ab tant Joachim s' esveillet. Trad. d'un Évang. apocr.
En même temps Joachim se réveilla.
Part. pas. fig. Aytals personas son ben soven esvelhadas a las fazendas del segle. V. et Vert., fol. 12.
De telles personnes sont bien souvent éveillées aux affaires du monde.
IT. Svegliare.

6. Desvelhar, Desveillar, Desveyllar, v., réveiller, éveiller.
Quan lo pros Horionz si desveyllet al dia. V. de S. Honorat.
Quand le preux Horion s'éveilla au jour.
Part. pas. Cant Constantin si fon desvelhat. Hist. de la Bible en prov., fol. 81.
Quand Constantin se fut réveillé.
CAT. Desvetllar. ESP. PORT. Desvelar. (chap. Desvelá, desvelás : despertá, despertás.)

7. Revelh, s. m., réveil, éveil.
Greu prendra mais revelh.
Marcabrus: Lo vers comensa.
Difficilement prendra désormais réveil.

8. Revelhar, Revellar, Reveillar, v., réveiller, éveiller.
Mas tu, ns revelha.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Mais toi, réveille-nous.
Dirai vos de G. cum se revelha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Je vous dirai de Gérard comment il se réveille.
La nueg, quan mi soi adurmitz,
Revelh de joi totz esbaitz.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
La nuit, quand je me suis endormi, je me réveille tout ébahi de joie.
Fig. Per solatz revelhar,
Quar es trop endormitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Pour éveiller soulas, car il est trop endormi.
IT. Risvegliare.

9. Pervigil, adj., lat. pervigil, vigilant, qui veille toujours.
Que guardes am pervigil diligencia... que no caia re de la medecina.
Trad. d'Albucasis, fol. 5.
Que tu observes avec vigilante attention... que rien ne tombe de la médecine.

10. Perveliable, adj., très vigilant.
Perveliables el temps de sa salmodia. Trad. de Bède, fol. 62.
(chap. Mol vigilán al tems de sa salmodia.)
Très vigilant au temps de sa psalmodie.

11. Sobredesvelhar, v., sur-éveiller, être longtemps éveillé, rester longuement éveillé.
Subst. Cel que per sobredejunar
Son cors per sobredesvelhar, 
O autra manieira, trebalha.
Brev. d'amor, fol. 67.
Celui qui par l'extrêmement jeûner ou par le rester longuement éveillé, ou d'autre manière, tourmente sou corps.
(chap. Sobredesvelá, sobredesvelás : no dormí gens : dormí massa poc : vigilá massa : está massa tems despert. Aixó es perillós, te pots quedá com Manuel Riu Fillat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

Vell, s. m., lat. vellus, toison.
De Jason,
Com anet lo vell conquerir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De Jason, comme il alla la toison conquérir.
CAT. Velló. ESP. Vellón (vellocino). PORT. IT. Vello. (chap. Velló, vellons; pell, pells.)

La chiqueta María teníe un corderet

2. Velut, adj., lat. villosus, velu, garni de poils.
Raubetz dels motonetz velutz.
(chap. Vau robá uns corderets velluts : peluts : llanuts.)
Torcafols: Cominal en.
Vous dérobâtes des petits moutons velus.
- Fourré.
La cogola sia en yvern veluda. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 27.
(chap. La cogulla sigue al ivern velluda : peluda : forrada.)
Que le capuce soit en hiver fourré.
CAT. Vellut. ESP. Velludo. PORT. Veludo. IT. Veluto (Velluto). (chap. Vellut, velluts, velluda, velludes; tersiopelo; pelut, peluts, peluda, peludes; llanut, llanuts, llanuda, llanudes; forrat de pel, forrats, forrada, forrades.)

vellut, velluto, terciopelo de seda

3. Villozitat, s. f., villosité, qualité de ce qui est velu.
Carns... trop grassas... mollifico la villozitat del estomach.
Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs... trop grasses... amollissent la villosité de l'estomac.
(chap. Vellosidat del estómec, vellosidats intestinals.)

De Génova provenían también los artesanos que introdujeron en Valencia la producción del terciopelo de seda (vellut , en valenciano y velluto en italiano) y que formaron los gremios de los velluters.

martes, 18 de agosto de 2026

Tron, Tro, Troneire, Troneyre, Tonedre, Tronar, Tronc, Tronso, Troncho, Trenson, Troncar

Tron, Tro, s. m., lat. tonitru, tonnerre.
Selh que fetz l' ayr' e cel, e terra e mar,
E caut e freg, e vent e plui' e tro.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Celui qui fit l'air et ciel, et terre et mer, et chaud et froid, et vent et pluie et tonnerre.
- Adjectiv. Terrible.
L' apostoli que mot fetz cara trona. Guillaume de Tudela.
Le pape qui moult fit mine terrible.
CAT. Tro. ESP. Trueno. ANC. IT. Trono. (chap. Tro, trons.)

cuadro de Jordi, las eras, les eres, vista de Santa Bárbara

2. Troneire, Troneyre, Tonedre, s. m., lat. tonitru, tonnerre.
Lo vens e 'l troneire, e l' aura e 'l tempier. Guillaume de Tudela.
Le vent et le tonnerre, et l'orage et la tempête.
La resplandors pareis avans en terra que lo tonedres sia; mas lo tonedres es abans que lh' esluciada. Liv. de Sydrac, fol. 46.
La splendeur paraît avant en terre que le tonnerre soit; mais le tonnerre est avant que l'éclair. 
Ovelhas, las quals, si so prens et auzo troneyre, abhortisho.
(chap. Ovelles, les cuals, si están preñades y escolten un tro, aborten.)
Eluc. de las propr., fol. 234. 
Les brebis, lesquelles, si elles sont pleines et entendent le tonnerre, avortent.

3. Tronar, v., tonner.
Dormir quan venta ni trona.
(chap. Dormí cuan fa ven y trone.)
Le Moine de Montaudon: Mout me platz.
Dormir quand il vente et tonne.
Tan cum cel plou ni trona.
Pierre d'Auvergne: Ab fina.
Tant comme le ciel pleut et tonne.
Ades plova, ades grandine, ades neve, ades trone.
Eluc. de las propr., fol. 135.
Que tantôt il pleuve, tantôt grêle, tantôt neige, tantôt tonne.
ANC. IT. Le Dizionario d'Alberti, avant de rapporter l'exemple cité par 
l'Académie de la Crusca:
Si levò un grido si grande come se tronasse, etc. (Introd. virt.)
S'exprime ainsi:
Voce provenzale antiquata.
ANC. CAT. ESP. Tronar. IT. MOD. Tonare. (chap. Troná; ara trone; avui ñaurá tronada, les tronades de estiu són perilloses, sol pedregá; ha tronat a la franja del meu cul; tronará; si tronare mes assobín.)


Tronc, s. m., lat. truncus, tronc, tige.
Ar vey qu' em vengut als jorns loncs,
Que flors s' arenga sus els troncs.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Je vois maintenant que nous sommes venus aux jours longs, vu que la fleur s'arrange sur les tiges.
Si cum la roza, entre mil troncs,
Es gensers que flors d' autre gras.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Ainsi comme la rose, entre mille tiges, est plus belle que fleur d'autre graine.
CAT. Tronc. ESP. PORT. IT. Tronco. (chap. Tronc, troncs; trong, trongs; tronquet, tronquets; vore Soca.)

Tronc, troncs; trong, trongs; tronquet, tronquets; vore Soca

2. Tronso, Troncho, Trenson, s. m., tronçon.
No pot esser remazut
Que vas cel no volon tronso. 
Bertrand de Born: Lo coms.
Il ne peut être différé que vers le ciel ne volent tronçons.
Ma lansa n' er per un pauc tronchos.
Boniface de Castellane: Sitot no.
Ma lance en sera pour un peu tronçon.
Debrisa la lansa, e reten lo trenson. Guillaume de Tudela. 
Brise la lance, et retient le tronçon.
ESP. Troncón. PORT. Troncho. IT. Troncone. (chap. Tronsó, tronsons; troncho, tronchos són rametes.)

3. Troncar, v., lat. truncare, tronquer, couper.
Totas las troncon e roen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Toutes les tronquent et rongent.
CAT. ESP. (Truncar) PORT. Troncar. IT. Troncare. (chap. Tronchá, tronchás; truncá, truncás. Tamé se fa aná me troncho de rissa.)

4. Retronchar, v., retrancher, couper, trancher, tronquer.
Res plus no deu hom retronchar. Leys d'amors, fol. 35.
Rien de plus on ne doit retrancher.
Part. pas. Coblas retronchadas. Leys d'amors, fol. 41.
Couplets tronqués.
(chap. Retronchá.)

5. Retroncha, s. f., retronse, sorte de poésie.
Retroncha, es us dictatz ayssi generals coma vers que pot tractar de sen, de essenhamen, d' amors, etc. Es dicha retroncha quar es de coblas retronchadas. 
Leys d'amors, fol. 41.
Retronse, c'est un dictié aussi général comme vers qui peut traiter de sens, d'enseignement, d'amour, etc. Elle est dite retronse parce qu'elle est (se compose) de couplets tronqués.

lunes, 20 de julio de 2026

Titol, Tiltre, Entitolar, Entitular, Intitular, Detitolar - Tizana, Tyzana, Tipsana - Atizar

Titol, s. m., lat. titulum, titre, inscription.
Aissi cum es dig desotz, en l' autre titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
(chap. Així (aixina) com es dit daball, al atre títul.)
Ainsi comme il est dit dessous, en l'autre titre.
- Droit, acte authentique.
Mas si el non ac titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Mais s'il n'eut pas de titre.
Per venda o per donatio o per autre titol dreiturer (: dreiturier).
Cout. de Condom.
Par vente ou par donation ou par autre titre droiturier.
CAT. Titol (N. E. Sin tilde, como pasa en muchísimas palabras anteriores desde el tomo 1). ESP. (Título). PORT. Titulo. IT. Titolo. (chap. Títul, tituls.)

Títul; soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

2. Tiltre, s. m., titre, acte authentique.
Per lo tiltre e razon que desus. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 228.
Par le titre et raison que dessus.

3. Entitolar, Entitular, Intitular, v., lat. intitulare, intituler, nommer, donner, recevoir un titre.
Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat,... e que la entitolessan de lurs noms. Hist. de la Bible en prov., fol. 47.
Transmit deux chevaliers qui fondassent une grande cité... et qui l'intitulassent de leurs noms.
Part. pas. So entitulatz a celebrar en las autras IIII glyeyas patriarchals.
(chap. Són intitulats a selebrá a les atres cuatre (4) iglesies patriarcals.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Ont reçu titre pour célébrer dans les autres quatre églises patriarcales.
Es amors intitulada. La Crusca provensale, p. 100.
Est intitulée amour.
CAT. ESP. PORT. Intitular. IT. Intitolare. (chap. Intitulá, intitulás : yo me intitulo, intitules, intitule, intitulem o intitulam, intituléu o intituláu, intitulen; intitulat, intitulats, intitulada, intitulades; intitularé; intitularía; si yo me intitulara catedrátic de chapurriau, Francho Nagore Laín se alegraríe mol o muito.)

Calatayud, Francho Nagore; fabla, fablante, fábula, fabulador, lengua aragonesa por mis cojones

4. Detitolar, v., être pourvu d'un titre, être titré. 
Part. pas. Era detitolat de Tarascona.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Était titré de Tarascon.


Tizana, Tyzana, Tipsana, s. f., lat. ptisana, tisane.
D' ordi mundat si fa ayga medicinal, dita tizana.
Tyzana d' ordi.
Tipsana, es ordi sec, pilat, mundat.
(chap. Tissana, es sibada o sibá seca, pelada, mundada : llimpiada, rentada, porgada o purgada. Antigamen se li díe ordi, de ordeum o inclús hordeum, lo mateix sereal de aon ve la horchata, encara que se fa de chufa, chufes.)

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc /  Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673

Eluc. de las propr., fol. 217 et 224.
D'orge mondé se fait eau médicinale, dite tisane.
Tisane d'orge.
Tisane, c'est orge sec, pilé, mondé.
CAT. ESP. Tisana. PORT. Tisana, ptisana. IT. Tisana. (chap. Tissana, tissanes; ara se diu igual que lo te, tes. Yo escric té cuan es de tindre, pera diferensiál del te, planta y beguda.)

Tizia, Tysia, Tezia, s. f., du lat. phthisis, phthisie.
Tysia… per ulceracio del pulmo provenient.
(chap. Tissis... per ulserassió del pulmó (o lleus) provinén : Tuberculosis.)
Esquinancia, thos, tizia,... et semlans.
Eluc. de las propr., fol. 86 et 52.
Phthisie…. par ulcération du poumon provenant.
Esquinancie, toux, phthisie,... et semblables.
(chap. Tissis. ESP. Tisis.)

2. Tezic, Tesix, s. m., lat. phthisicus, phthisique.
Cum vezem al tesix.
Vent aquilonar... als tezics es sobrenociu.
(chap. Ven aquiloná (del aquilón o aquiló : nort)... als tissics es sobrenossiu : mol nossiu : roiníssim. A Raimon li va fé mol mal lo ven del nort. Lo sers bufe del noroest.)



Eluc. de las propr., fol. 19 et 135.
Comme nous voyons au phthisique.
Vent d'aquilon... aux phthisiques est très nuisible.
CAT. Tisic. ESP. (Tísico) PORT. IT. Tisico. (chap. Tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; que té la tissis, una tuberculosis o tuberculossis. Al monasteri de Veruela hi anabe molta gen a tratás, com lo gran poeta Gustavo Adolfo Bécquer. 
Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.)

Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.

Tizo, Tuzo, s. m., lat. titio, tison.
Sest estai en la cozina,
E cocha 'l fuec e 'l tizo.
Marcabrus: L' iverns vai.
Celui-ci est en la cuisine, et presse le feu et le tison.
Ardre cuian la gata, e i porton mant tizon. Guillaume de Tudela.
Brûler ils croient la chatte, et y portent maints tisons.
CAT. Tió. ESP. Tizón. PORT. Tição. IT. Tizzo, tizzone. (chap. Teó, teons; tió, tions. Al trong o tronc de Nadal no li diem cagatió, com a Cagalunya, vull di, Cataluña. Esta gata - chatte - es una catapulta, fonévol, manganell, etc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Tizonar, Tuzonar, v., tisonner, attiser.
Fig. Silh que son ves Amor tric e vaire
Ho tuzonon.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: No puesc.
Ceux qui sont vers Amour tricheurs et changeants tisonnent cela.
ANC. FR. Que cele moult le tisona. 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 285.

3. Atizar, Atuzar, Atusar, v., attiser, exciter.
Los sirvens que atuzavo lo fuoc. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 18.
Les sergents qui atisaient le feu.
Fig. Fin' amors el cor m' atiza
Un fuec don m' es suaus la flama.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Pur amour au coeur m'attise un feu dont m'est douce la flamme.
Part. pas. El fuecx es atizatz
Que y a mes malvestatz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Le feu qu'y a mis méchanceté est attisé. 
ESP. Atizar. PORT. Atiçar. IT. Attizare. (chap. Atisá, féli ven al foc, reviscolá los calius. T'atisaré! : te fotré : atiso, atises, atise, atisem o atisam, atiséu o atisáu, atisen; atisat, atisats, atisada, atisades; atisaré; atisaría; si yo atisara la sendra o los calius esmorteíts podría botá foc a Penarroija de Tastavins.)

moraga, moragues

miércoles, 3 de junio de 2026

Som, Son, ensomiá

Som, Son, s. m., lat. somnum, sommeil, somme.
Tanta fam, tanta set e tan som.
(chap. Tanta fam, tanta set y tanta son.)
Bertrand de Born: Quan la novella.
Si grande faim, si grande soif et si grand sommeil.
 
Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso
 
Ab que dures aissi mos soms.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Pourvu que durât ainsi mon sommeil.
D' al prim son juscas a mieia nueh, deu hom dormir de la dextra partida.
Liv. de Sydrac, fol. 128.
Du premier somme jusqu'à minuit, on doit dormir sur la droite partie.
CAT. Son. ESP. Sueño. PORT. Somno, sono. IT. Sonno. (chap. La son. Sonámbul, sonambuls, sonámbula, sonámbules, de son + ambulá : aná : caminá dormín o están adormit.)
 
2. Somni, s. m., lat. somnus, somme, sommeil.
Loc. Esparvier,
Qu' en nulh albre somni far non l' agensa.
B. Carbonel: Aissi m' a dat.
Épervier, qui en nul arbre faire somme ne lui plaît.
CAT. Somni. (chap. Somni, somnis; v. ensomiá. A la llengua valensiana: Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull.)
 
3. Sonelh, s. 7. sommeil.
Anc puieis (pueis), pus de vos me parti,
Li mey huels no preiron sonelh. 
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Oncques après, depuis que de vous je me séparai, les miens yeux ne prirent sommeil.

Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
 
4. Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.
Iest de matin somelhos.
(chap. Estás de matí adormit : ensopit; encara que ya te haigues despertat, encara te dure la son.)
Bertrand de Born: Maitolin.
Vous êtes de matin engourdi.
Cant hom se sent pezans e sonilhos. V. et Vert., fol. 12.
Quand on se sent pesant et assoupi.
Fig. Fes l' un regart amoros,
Que non era tan somillos 
Jaufre que tot lo cor no 'l saute.
Roman de Jaufre, fol. 42.
Elle lui fit un regard amoureux, de sorte que n'était pas si endormi Jaufre que tout le coeur ne lui saute.
ANC. FR. D'un pavot sommeilleux
Engourdissant le sens de ce prince orgueilleux.
Les autres au contraire aiment si chèrement 
Le sommeilleux repos.
Du Bartas, p. 412 et 220.
Combien la peste noire aux ailes sommeilleuses.
(chap. adormit, adormits, adormida, adormides; ensopit, ensopits, ensopida, ensopides. Hasta legañós, legañosos, legañosa, legañoses; llegañós, llegañosos, llegañosa, llegañoses, que té llegañes o legañes.)
R. Garnier, Trag. de la Troade, act. 1, sc. 1.
 
Somelhos, Somillos, Sonilhos, adj. endormi, assoupi, engourdi.

 

 
5. Someillar, Sonelhar, Sonilhar, v., sommeiller, reposer, s'assoupir.
Perdutz es qui sonelha,
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Est perdu qui sommeille, vu que la mort lui est fort voisine.
Fig. Joven someilla,
Greu penra mais revel.
Marcabrus: Lo vers.
Le plaisir sommeille, difficilement il prendra désormais réveil.
Si be s sonilha ni s clucha
L' amor, qui m fara languir.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Bien que se repose et se ferme les yeux l'amour, qui me fera languir.
IT. Sonnecchiare.
 
6. Somnolar, v., sommeiller, dormir. 
Son cors somnolet, e desemparet sa arma. Carya Magalon, p. 43.
Son corps sommeilla, et son âme désempara.
 
7. Sompnolent, Sompnolen, adj., lat. somnolentus, somnolent, nonchalant, assoupi.
Flegmatics, sompnolens.
Bestias que han trop gran cervel so mot sompnolentas.
Eluc. de las propr., fol. 185 et 35.
Flegmatiques, nonchalants.
Les bêtes qui ont fort grand cerveau sont moult somnolentes.
CAT. Somnolent. ANC. ESP. Soñolento. ESP. MOD. Soñoliento. PORT. Somnolento. IT. Sonnolento, sonnolente. (chap. Somnolén, somnolens, somnolenta, somnolentes.)
 
8. Sompnolencia, s. f., lat. somnolentia, somnolence, nonchalance, assoupissement.
Per so que non puescon aver deguna escuzation de sompnolencia. 
Regla de S. Benezeg, fol. 38.
Pour cela qu'ils ne puissent avoir nulle excuse de nonchalance.
Stupor..., es una sompnolencia. Eluc. de las propr., fol. 81.
(chap. L'estupor..., es una somnolensia.)
Stupeur..., c'est une somnolence.
CAT. Somnolencia. ESP. Somnolencia, soñolencia. PORT. Somnolencia, sonolencia. IT. Sonnolenzia, sonnolenza. (chap. somnolensia, somnolensies.)
 
9. Asonar, v., dormir, reposer.
D' on veill la nueyt, quant autra gen s' asona.
Giraud de Calanson: Sitot s' esfortz.
D'où je veille la nuit, quand autre gent se repose.
ANC. FR. Un compains estoit assommez
Qui romfloit dessus une escame. 
Eustache Deschamps, p. 179.
ANC. CAT. Assonar. (chap. Tindre son, aná a dormí, reposá, descansá.)
 
10. Insompnietat, s. f., lat. insomnietatem, insomnie. 
Insompnietat, es exces de velhar.
Vigilia no natural, o insompnietat.
Eluc. de las propr., fol. 77 et 81.
Insomnie, c'est excès de veiller.
Veille von naturelle, ou insomnie.
(chap. Insomnio, insomnios : no pugué o podre dormí, velá.)
 
11. Somnhe, Songe, Somje, Somni, s. m., lat. somnium, songe, rêve.
E 'l somnhe ten a gran folhor,
E non crei que puesc' avenir.
Crey qu' el somjes sera vertatz.
Giraud de Borneil: No pues.
Et le songe je tiens pour grande folie, et je ne crois pas qu'il puisse advenir.
Je crois que le songe sera vérité.
La nuh somjet un somni en son durmen.
(chap. A la nit va ensomiá un somni al seu dormí : mentres dormíe.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
La nuit il songea un songe pendant son dormant (sommeil).
Un songe qu' ieu sognava.
(chap. Un somni que yo ensomiaba.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
ANC. CAT. Sompni. CAT. MOD. Somni. ESP. Sueño. PORT. Sonho. IT. Sogno.
(chap. Somni, somnis, lo producte de ensomiá. Algunes persones sen enrecorden de lo que han ensomiat.)
 
12. Sog, s. m., songe, rêve. 
Me fe saber per sog 1 angils que elh lo vendra sagrar de sa ma. Philomena.
Un ange me fit savoir par songe qu'il le viendra sacrer de sa main.
 
13. Sonjamen, s. m., songe.
Vi sonjamens 
Don Daniel li dis los ponhs e 'ls erramens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Vit songes dont Daniel lui dit les points et les errements.
 
14. Sumjos, adj., lat. somniosus, soucieux, irrésolu, inquiet. 
Tan non esguart ab mos huels sumjos
Que de beutat puesca trobar eguansa.
G. Faidit: Be m cugei.
Tant je ne regarde avec mes yeux inquiets que de beauté je puisse trouver égalité.
 
15. Somjar, Sognar, Sompnhar, Sompiar, v., lat. somniare, songer, rêver.
Yeu somjava vezer.
Guillaume de Saint-Didier: Estat aurai.
Je songeais voir.
Fan sompnhar malvatz sompnhes de diables e de dragos.
(chap. Fan ensomiá malvats somnis (malsons) de diables (dimonis) y de dragons.)
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Font songer de mauvais songes de diables et de dragons.
Un songe qu' ieu sognava.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Un songe que je songeais.
Home avar sompnia d' aur. Eluc. de las propr., fol. 78.
Homme avare rêve d'or.
Part. prés. Veillan e pueis sompnhan durmen.
G. Rudel: Quan lo rossinhols.
Veillant et puis songeant en dormant.
Com selui qi s vai joi sognan.
Pierre d'Auvergne: Eu non laudarai.
Comme celui qui se va rêvant plaisir.
Subst. Mais m' en platz un somjatz
De vos, quan sui colguats.
Arnaud de Marueil: Ses joi.
Davantage m'en plaît un songe de vous, quand je suis couché.
CAT. Somiar. ESP. Soñar. PORT. Sonhar. IT. Sognare. (chap. Ensomiá : ensomio, ensomies, ensomie, ensomiem o ensomiam, ensomiéu o ensomiáu, los catalanistes ensomien truites o truches; ensomiat, ensomiats, ensomiada, ensomiades; ensomiaré; ensomiaría; si yo ensomiara en tú.)
 
sompo, sompa, assompat, assompada,
 
16. Somniador, adj., lat. somniator, songeur, rêveur.
Fig. Son vengutz en error
Mant home pec, somniador.
Brev. d'amor, fol. 56.
Sont venus en erreur maints hommes niais, rêveurs.
CAT. Somiador. ESP. Soñador. PORT. Sonhador. IT. Sognatore.
(chap. Ensomiadó, ensomiadós, ensomiadora, ensomiadores; ensomiatruites = catalanista sense ous o independentista. Sompo, sompos, sompa, sompes : que pareix que ensomio o ensomion despert, desperts, desperta, despertes.)
 
 
//