champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 14 de abril de 2026
Reboltar - Recrezecion
sábado, 7 de febrero de 2026
Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar
Raditz, Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.
Es arbres senes razitz.
G. Riquier: Aissi pert.
Est arbre sans racines.
Raitz
d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls
d'herbes pressioses : medissinals.)
Racines d'herbes précieuses.
Dens... han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.
Les dents... ont leurs racines dans les mâchoires.
Fig. Una falsa deschausida
E raditz de mal linhatge.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.
Vantars, so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.
Le vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.
Loc. Il era de tot faiz benestan
Cim e raditz, flors e frutz e semensa.
Lanfranc Cigala: Eu non chant.
Elle était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et semence.
ANC. FR. De la rais jusques en la cime.
Guill. Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.
ANC. CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl, arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril : carril o carrilet de ferro.)
2. Raiseta, s. f. dim., petite racine.
De
rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes,
railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
De raifort vous prendrez petites racines.
3. Racina, Razina, s. f., racine.
Escalfa la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.
Échauffe la tête et brûle la racine des cheveux.
Fig. Ieu no' n partray a ma vida,
Tant es de bona razina.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo.
Je n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.
4. Razigament, s. m., racine.
Per
donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol.
42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl.
arrailamens.)
Pour donner aux dents plus forte racine.
5. Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre racine.
Part. pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia razigat per accio de calor.
Las dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.
Eluc. de las propr., fol. 26 et 43.
Au grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit enraciné par action de chaleur.
Les dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.
CAT. ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás, arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)
- Arracher.
Radica aquela mais que no sia annexa am autra dent.
Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Arrache celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.
Part. pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.
Collect. de Recettes de médecine.
Si la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá (arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré; si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)
6. Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.
Quand
prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells,
elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen,
trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o
mes ulls, que después són grills y arraíls.)
Quand ils prennent radication.
CAT.
Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)
7. Radical, adj., lat. radicalis, radical.
La humiditat radical que rema en la razitz.
Cor, qui es radical comensament de totas virtutz.
Eluc. de las propr., fol. 26 et 229.
L'humidité radicale qui reste dans la racine.
Le coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.
CAT. ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)
8. Razir, v., déraciner, arracher.
Sos murs escravantar, albrez razir,
E sa terra gastar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.
Ses murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.
Part.
pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e
'ls pots sazitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.
Jusqu'à ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et les puits saisis.
Fig. VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.
Sept cents chevaliers de chef privés.
9. Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.
Fig. Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.
La malédiction déracine leur fondement.
Part. pas. Devunt esser araigat li vice en home.
L' ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.
Doivent être arrachés les vices en homme.
L'orgueil d'orgueilleux est arraché.
ANC.
CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)
10. Arasignar, v., déraciner, arracher.
Totas las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las bonas.
Arbre de Batalhas, fol. 142.
Toutes les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu des bonnes.
11. Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.
Desrazigament si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.
Le
déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le
froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens;
arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)
12. Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.
Autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.
Autrement... le froment il arracherait.
Fig. Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot nostre cor. V. et Vert., fol. 37.
Qu'il nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout notre coeur.
Cum selh desamat amans
Que de joi se desrazigua.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Comme cet amant dédaigné qui de joie se déracine.
Part.
pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap.
Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra
(gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora,
expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe
als masos de Beseit - Arnes.)
Liv. de Sydrac, fol. 42.
Comme un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.
Zizania.…
naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada.
Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ...
naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol
maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol
perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden
morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)
L'ivraie.… naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle n'est arrachée.
ANC.
CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap.
Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle,
desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen;
desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo
desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)
13. Darradigar, v., déraciner, arracher.
Part. pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.
Que la vigne. .. soit toute arrachée.
14. Enrazigar, v., enraciner.
Fig. Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.
Moult font l'amour enraciner.
Enrazigans
la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap.
Arrailán la vostra fe; radicán.)
Enracinant la votre foi.
Part. pas. Es l' albre de vida plantatz
Sobre lieys et enrazigatz.
Brev. d'amor, fol. 64.
Est l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.
Es aissi enrazigatz,
Que greu er jamais abatutz,
Que la razitz es malvestatz.
Marcabrus: Pois l'inverns.
Il est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que la racine est méchanceté.
15. Enraigar, v., enraciner.
Part. pas. Enraigat e fundat en caritat.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Enracinés et fondés en charité.
16. Esraigar, v., déraciner, arracher.
Fig. Nostra nonsabensa
E romp e 'sraig.
Lantelm: Lanfranc de.
Notre ignorance et rompt et déracine.
ANC. FR. Tot en esrache et poil et cuir.
Roman du Renart, t. III, p. 318.
Lors comence ses puins à batre
Et ses cheveus à esragier.
Roman de la Violette, p. 172.
Et maint chevels esraigié dou chief fort.
Roman de Roncevaux.
IT. Sradicare. (ESP. Erradicar.)
17. Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.
Que tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.
Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Que
tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap.
Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)
18. Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher, enlever.
Es forsat aquela dent eradicar.
Entro que erradiques tota la corrossio.
Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 11.
Est forcé de cette dent déraciner.
Jusqu'à ce que tu enlèves toute la corrosion.
Part. pas. Sia eradicatz de la sua razit.
Quan es eradicada.
Trad. d'Albucasis, fol. 40 et 20.
Soit déraciné de la sienne racine.
Quand elle est déracinée.
ANC. FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.
Desmazures, Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.
IT. Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá - acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes, sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques, erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu, erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)
lunes, 29 de diciembre de 2025
Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat)
Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat Jarque)
Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills.
Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro.
(Yo sol lo traduisco y lo adapto a la nostra tiarra).
“Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu:
- ¿Pare?
- Sí, filla, contam.
- Vull que me digo la verdat. (digue)
- Claro, filla, sempre te la dic. - Va contestá lo pare un poc asustat. -
- Es que… - Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí. -
- Disme, filla, disme.
La chica ya se atrevís….
- Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?
Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá.
La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares….
- Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares
¿Es verdat?
A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chirá la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu:
- ¿Y tú que penses, filla?
- No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que sí que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…?
Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán…
- Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu:
- Entonses es verdat!, me hau engañat!
Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís:
- No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat.
La chiqueta desorientada li conteste:
- Entonses no hu enteng, pare.
Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos.
- Sentat, menuda, - li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta - y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre.
Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reys Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins.
Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí:
- ¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs.
- ¡Oh, sí!, - va cridá Gaspar, un atre Rei Mago - Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon.
Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí:
- Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo...
Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé. Y lo niño Jesús que desde lo seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos:
- Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich.
A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon?
- ¡Oh, Siñó! – van dí los tres Reis Magos, achiñollánse - Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos.
Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns.
- No tos preocupeu per aisó – va dí Deu - yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon.
- Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? – van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara.
- A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets?
- Home, cla, aisó es fundamental – van di a coro los tres Reis -.
- Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u?
- Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje.
- Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares?
Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot.
Deu va seguí:
- Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arrivá este día los farán regalos a sons pares.
Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu:
- Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.
Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella será paje del reis Magos de verdat."
FIN.
miércoles, 26 de noviembre de 2025
Porta
Porta, s. f., lat. porta, porte.
Donen quada jorn, a la porta, a paubres pelegris.
(chap. (ells, elles, flares, monjos, monges) donen cada día, a la porta, als pobres pelegrins, peregrins : peregrinos.)
Philomena.
Ils donnent chaque jour, à la porte, à de pauvres pélerins.
En una maizo hont totas las portas seran clausas.
(chap. A una casa aon totes les portes estarán tancades : closes.)
Liv. de Sydrac, fol. 121.
En une maison où toutes les portes seront closes.
Fig. La porta
De salvatio
Don era la claus torta.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
La porte de salut dont était la clef tortue.
Porta del cel, via de salvamen.
(chap. Porta del sel, vía de salvamén; a vore si sabéu cóm se diu en rumano: la porta de fora; pos igual, sol que la o la pronunsien y escriuen “oa”; seguramen que van aná los catalans a enseñáls o amostráls a parlá, ja ja ja!)
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Porte du ciel, voie de salut.
Prov. Qui bell presen porta, segurs sone a la porta.
V. et Vert., fol. 74.
Qui beau présent porte, hardiment sonne à la porte.
CAT. ANC. ESP. Porta. ESP. MOD. Puerta. PORT. IT. Porta. (chap. Porta, portes; porteta, portetes; v. portejá, cuan la porta se tanque pel ven o no está ben tancada, está entreuberta: portejo, porteges, portege, portegem o portejam, portegéu o portejáu, portegen; portejaré; portejaría, etc. portechá)
2. Portal, s. m., portail.
En son palaitz, lai on s' en vai jazer,
A cinc portals.
Giraud de Calanson: A lieys cui.
En son palais, là où elle s'en va reposer, il y a cinq portails.
Fan portals e bestors
De caus e d'arena ab caire.
Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas.
Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.
- Trouée.
En las lissas farai portal.
Raimond l'écrivain: Senhors.
Dans les palissades je ferai trouée.
Loc. fig. Raso semblaria,
Si a Amor plazia,
Que m' amenes a portal.
Un troubadour anonyme: Ges ancara.
Il semblerait raison, s'il plaisait à Amour, qu'il m'amenât à terme.
ANC. FR. Haussez vos testes, grands portaux,
Huys éternels, tenez-vous bants,
Si entrera le roy de gloire.
Cl. Marot, t. IV, p. 266.
Se retraïrent au palais, au chastel et sur les portaulx de ladite ville.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 185.
CAT. ESP. PORT. portal. (IT. Portale; chap. Portal, portals, portalet, portalets.)
3. Portel, s. m., guichet, petite porte, porte dérobée.
Lo portel obri demanes.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Le guichet il ouvrit soudain.
An portels tras lor repaire
Per on intran li cofraire.
(N. E. Ramón Vidal de Bezaudun, Besalú, 1196-c 1252, era catalán, y usaba portel, portels, con una l; qué lengua usaba pues, si Raynouard dice que en catalán - moderno - se escribe portell? Pues la única que tuvieron los catalanes, la plana lengua romana, el occitano o lengua de Oc, och, hoc, òc : sí en occitano. Lo mismo pasa con los reyes de Aragón de esa época, Alfonso II, Pedro II y Jaime I. De Pedro II hay un bando ya famoso de 1196, als presentz...)
B. Carbonel: Tans ricx.
Ont des portes dérobées derrière leur demeure par où entrent les confrères.
CAT. Portell. ESP. Portillo. PORT. Portêlo. IT. Portello. (Aragonés portiello; chap. Portell, portells, portellet, portellets; La Portellada, Portellá.)
4. Portela, s. f., portelle, guichet.
Per denant la portela es lo glotz arestat.
Roman de Fierabras, v. 4014.
Par devant le guichet s'est arrêté le glouton.
CAT. Portella. PORT (ESP?). Portela. PORT. Portêla. IT. Portella.
(chap. Portella : portell.)
5. Posterlla, s. f., poterne, petite porte.
Per una posterlla s' en son tuit cinc enblat.
V. de S. Honorat.
Par une poterne s'en sont tous cinq enfuis.
IT. Postierla. (ESP. Poterna : f. Mil. En las fortificaciones, puerta menor que cualquiera de las principales, y mayor que un portillo, que da al foso o al extremo de una rampa. Chap. poterna, poternes: a les fortificassions, porta mes menuda que consevol de les prinsipals, y mes gran que un portell, que done al fosso o al extrem de una rampa.)
6. Portegue, s. m., lat. porticus, portique.
Jhesus anava el temple, el portegue de Salomo.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Jésus allait au temple, au portique de Salomon.
(Chap. Jesús anabe al temple o templo, al pórtic de Salomó, Salomón.)
Entro dedins lo portegue del sobeira preveire.
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 14.
Jusque dedans le portique du souverain prêtre.
CAT. ESP. (pórtico) PORT. IT. Portico. (chap. Pórtic, portics.)
7. Porge, Porgue, s. m., porche, portique.
Aquest dos fo fait el porge de la claustra.
Cartulaire du Bugue, fol. 29.
Ce don fut fait au porche du cloître.
Lo porgue de Sanh Peyre que hom apela ciotat Leonina.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 109.
Le portique de Saint-Pierre qu'on appelle cité Léonine.
(chap. Porche, porches : pórtic, portics.)
8. Portier, s. m., lat. portarius, portier, guichetier.
En cort de rei mi baton li portier.
Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.
(A la cort de rey me esbatussen, me baten o batixen, los portés o porteros, los guardes de la porta. Bertrán de Born, Yo me amago.)
En cour de roi me battent les portiers.
Fuy portiers.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fus portier.
Fig. Lo don de temor es portiers de la gran mayso.
(chap. Lo don de temó (de Deu), po, es lo porté o portero de la gran casa.)
V. et Vert., fol. 46.
Le don de crainte est portier de la grande maison.
Adj. La sirventa portieira
Li obri.
(chap. La sirventa portera li obri. Ojo com ha cambiat lo chapurriau respecte al ocsitá de 1288 - 1292, cuan Matfre Ermengaud de Béziers va escriure lo Breviari d'amor.)
Brev. d'amor, fol. 162.
La servante portière lui ouvrit.
CAT. Porter. ESP. Portero. PORT. Porteiro. IT. Portiere.
(chap. Porté, portero, portés, porteres; tamé de la portería del fútbol; portera, porteres.)
9. Portenier, s. m., portier.
S' el porteniers non dis de no. (N. E. entonces dice hoc, òc, oc, och : sí)
(chap. Si lo porté no diu que no; port + tenier : tinent : teniente, que té lo domini sobre la porta; com lochtinent : lugarteniente; tinença, tinensa de Benifassá, Benifazá, Benifaçá.)
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Si le portier ne dit de non.
10. Portar, v., lat. portare, porter, transporter, supporter.
Coma l' aze del moli que porta aytan volontiers lo blat del paure coma del ric.
(chap. Com lo burro, ruc - Artur Quintana Font - del molí, que porte tan voluntariamen - en voluntat - lo blat del pobre com lo del ric.)
V. et Vert., fol. 54.
Comme l'âne du moulin qui porte autant volontiers le blé du pauvre comme du riche.
La sentura mesclaia
Qu' ieu solia senchar,
Lassa! non l' aus portar.
P. Basc: Ab greu cossire.
La ceinture mêlée que je soulais ceindre, malheureuse! je n'ose la porter.
Que tot hom, que pogues portar armas, vengues ad elh.
(chap. Que tot home, que puguere portá armes, vinguere an ell; acudire, acudiguere; me pregunto si Ramiro II entendríe esta frasse.)
Philomena.
Que tout homme, qui pût porter armes, vînt à lui.
Fig. Negus non portara la pena del autre.
(chap. Dingú, ningú (no) portará la pena del atre - datre, d'atre, de un atre. En chapurriau no se fa aná esta doble negassió “negus non”. En fransés tamé se diu “nul ne”, “aucun ne”.)
Liv. de Sydrac, fol. 67.
Nul ne portera la peine de l'autre.
Pois Amor mi vol honrar
Tant qu' el cor vos mi fai portar.
Folquet de Marseille: En chantan.
Puisqu'Amour me veut honorer tant que dans mon coeur il me fait vous porter.
Non aurem, negus, plus de cabal,
Ni 'n portarem escrit el nostre brieu
Ad aysselh jorn que rendrem comt' a Dieu.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Nous n'aurons, nul, plus de cheptel, ni n'en porterons d'écrit sur notre bref en ce jour que nous rendrons compte à Dieu.
Loc. Hom volpilh que porta baneyra.
Le moine de Montaudon: Be m'enueia.
Homme lâche qui porte bannière.
Segrai tant c' om me port a la tomba.
A. Daniel: Si m fos amors.
Je suivrai tant (jusqu'à ce) qu'on me porte à la tombe.
- Supporter.
Qu'en patz portes son mal.
V. de S. Honorat.
Qu'en paix il supportât son mal.
- Comporter, conduire.
Se portet fort valentament lo dit conte jove.
(chap. Se va portá, comportá mol valentamen lo dit comte, conde, jove; comte, conde : de comité, un manat, encarregat; compte, cuenta, de computo, computare, contá.)
Chronique des Albigeois, col. 102.
Se comporta fort vaillamment ledit comte jeune.
- En parlant de la gestation.
Elephant... porta dos ans son concebement.
Eluc. de las propr., fol. 247.
L'éléphant... porte deux ans sa conception.
- Produire, engendrer.
Las autras fan portar efans a las femnas mas qu' en bevo.
Liv. de Sydrac, fol. 55.
Les autres font porter enfants aux femmes pourvu qu'elles en boivent.
Loc. Lo frug que porta l' albre de sobrietat.
(chap. Lo fruit, la fruita, que porte l' abre, albre, de sobriedat.)
V. et Vert., fol. 102.
Le fruit que porte l'arbre de sobriété.
Ieu suy aitan malastrucx
Que de malastre port la flor.
Rambaud d'Orange: Er no sui.
Je suis autant malheureux que de malheur je porte la fleur.
- Emporter.
Alexandres, que tot lo mon avia,
No 'n portet ren mas un drap solamen.
Pons de Capdueil: Er nos.
Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.
- Diriger, conduire.
Fig.: El cor non m' i port.
G. Riquier: A Sant Pos.
Le coeur ne m'y porte pas.
- Avoir, faire paraître.
Tan feras caras portatz.
(chap. Tan fieres cares portéu : vatros, vatres.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.
Tant farouches faces vous portez.
Loc. S' ieu portes a Dieu tant lial fe,
Elh m' agra fag plus aut d' emperador.
Paves: Ira e.
Si je portasse à Dieu si loyale foi, il m'aurait fait plus élevé qu'empereur.
Obediensa deu portar
A motas gens qui vol amar.
Le Comte de Poitiers: Pus vezem.
Obéissance doit porter à nombreuses gens qui veut aimer.
Tug li gran senhor e baro li portavan mot gran onor.
V. de Guillaume de Saint-Didier.
Tous les grands seigneurs et barons lui portaient moult grand honneur.
Que 'l pro e 'l conoyssen
Vos porton senhoria.
Pons de Capdueil: Ja non er.
Vu que les preux et les connaisseurs vous portent seigneurie (rendent hommage).
Aquilh que porto testimoni fals.
Liv. de Sydrac, fol. 41.
Ceux qui portent témoignage faux.
Loc. fig. Ges hom no pot portar a fil
Ni a bon talh totas amors.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
On ne peut point porter à fil ni à bon tranchant toutes amours.
Atretan m' en portaria
Col plus rics reis qu' el mon sia.
T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.
Pareillement je m'en porterais comme le plus puissant roi qui au monde soit.
Part. prés. Evesques e abbatz portans crossas.
Philomena.
Évêques et abbés portant crosses.
Albre bell e autz e portan motz de bells frutz.
V. et Vert., fol. 56.
Arbre beau et élevé et portant moult de beaux fruits.
Part. pas.
Tan gran peril que tan leu fo portatz.
Giraud de Borneil: Al honor Dieu.
Si grand péril qui si légèrement fut supporté.
ANC. FR. Le trésor de l'Église qu'il avoit mauvaisement portet.
Chronique de Cambray.
Voyez Armas, Bras, Fe, Fil, Pols, Testimoni, Vida.
CAT. ESP. PORT. Portar. IT. Portare.
(chap. Portá: porto, portes, porte, portem o portam, portéu o portáu, porten; portat, portats, portada, portades; portaría; si yo portara; portaré.)
11. Port, s. m., agrément de la vie, contentement.
Del gran port e del plazer
Qu' eu soil aver lo jorn e 'l ser.
B. Calvo: Enquer.
Du grand contentement et du plaisir que j'ai coutume d'avoir le jour et le soir.
- Port, manière, maintien.
En sos portz servar temprament.
Eluc. de las propr., fol. 71.
En ses manières garder retenue.
En tot ton gienh, en tot ton port,
D' erguel mostrar te garda fort.
En toute ta façon, en tout ton maintien, de montrer orgueil garde-toi fort.
CAT. Port. ESP. PORT. (chap.) Porte. IT. Porto.
12. Portamen, s. m., habitude, coutume, façon.
Noyritz et enformatz en bonas costumas et en bells portamens.
Garda mezura e tempramen en totz sos portamens.
V. et Vert., fol. 76 et 105.
Nourris et instruits en bonnes coutumes et en belles habitudes.
Il garde mesure et tempérament dans toutes ses habitudes.
ANC. FR. L'y envoyoit tant pour les visiter
Que pour sçavoir de leur bon portement.
Philippe Hegemon, p. 53.
Resta en joye et seureté du bon portement de son fils.
Rabelais, liv. IV, ch. 3.
Nous aultres jeunes chevaliers y feymes grant portement et y soustenîmes mains cops mortels.
(N. E. Obsérvese el “nous aultres” de Rabelais comparado con el dialecto occitano catalán “nosaltres”, nos altres, nos autres.)
Ils ne disent pas que tu n'eusses fait bon portement.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 4 et 5.
CAT. Portament. PORT. IT. Portamento.
13. Portadura, s. f., portée, progéniture.
Ben m'a presa desaventura
C' aia perdut ma portadura.
V. de S. Honorat.
Bien m'a prise désaventure que j'aie perdu ma progéniture.
Dieus non vol, segons natura,
Que verges porte portadura.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Dieu ne veut pas, selon nature, que vierge porte progéniture.
ANC. FR. Lasse! dolente! quel portéure ai-je faite?
Pourquoi tendi-je onques mes mameles à iceulz?
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 187.
IT. Portatura.
14. Portador., s. m., porteur, nouvelliste.
Portador e mostrador d' aquest public estrument.
(chap. Portadó y mostradó d'este públic instrumén. Correu, corriau, que corre.)
Tit. de 1281. Arch. du Roy., J. 330.
Porteur et producteur de cet instrument public.
Palafres ambladors,
Beus e plans portadors.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Palefrois ambleurs, beaux et doux porteurs.
L' un portador, l' altre castiador.
Trad. de Bède, fol. 48.
L'un nouvelliste, l'autre grondeur.
CAT. ESP. PORT. Portador. IT. Portatore. (chap. Portadó, portadós, portadora, portadores; les portadores pera les banastes.)
15. Portaselh, s. f., porte-seau.
Ab son magre chantar dolen
Qu' es chans de vielha portaselh.
Pierre d'Auvergne: Cantarai.
Avec son maigre chanter dolent qui est chant de vieille porte-seau.
16. Portacarn, s. m., porte-chair, pourvoyeur.
Portacarn e galiot.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Portechair et forban.
17. Aportar, v., lat. aportare, apporter, amener.
Avia fach aportar candelas e susari.
(chap. Habíe fet aportá (portá, amaní) candeles y (un) sudari.)
V. de S. Honorat.
Avait fait apporter chandelles et suaire.
Fig. Assatz aportera razos.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
Assez j'apporterais de raisons.
No n' escapero mais IIII que aportero las novelhas.
Philomena.
N'en échappèrent que quatre qui apportèrent les nouvelles.
- Conduire, guider.
Dieus m' aport' a bona fi.
P. Vidal: Abril issic.
Dieu me conduise à bonne fin.
Part. pas. Car el lo degra aver aportat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 44.
Car il devrait l'avoir apporté.
CAT. ANC. ESP. Aportar. IT. Apportare. (chap. Aportá; portá, amaní : aporto, aportes, aporte, aportem o aportam, aportéu o aportáu, aporten; aportat, aportats, aportada, aportades; amanixco o amanixgo, amanixes, amanix, amanim, amaniu, amanixen; amanit, amanits, amanida, amanides; amanida : ensiam amanit : “ensalada”)
18. Comport, s. m., conduite.
Cel que ben se recort
Ades pot miels blasmar vostre comport.
Bertrand de Born: Atornat m'er.
Celui qui bien se souvient incessamment peut mieux blâmer votre conduite.
- Action, intensité, force.
Vey caut e freyt entremesclar,
Ab l' un pot l' autre amortar,
E son abdui d' engal comport.
Rambaud de Vaqueiras: Los frevols.
Je vois chaud et froid entremêler, avec l'un peut l'autre se mitiger, et ils sont tous deux d'égale intensité.
CAT. Comport. ESP. Comporte (comportamiento). IT. Comporto.
(chap. Comportamén, comportamens; v. comportá, comportás: yo me comporto, comportes, comporte, comportem o comportam, comportéu o comportáu, comporten; comportat, comportats, comportada, comportades, compórtat!; comportaré; si yo me comportara; comportaría.)
19. Cumporta, s. f., comporte, sorte de tour ou de réduit placé au-dessus d'une porte pour en défendre l'accès.
Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.
Roman de Fierabras, v. 3999.
Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.
(chap. Comporta, comportes, com les de un pantano.)
20. Comportancza, s. f., santé, réussite, végétation.
Non poya far fruc ni bona comportancza.
L'Avangeli de li quatre semencz.
Ne puisse produire fruit ni (avoir) bonne réussite.
21. Comportamen, s. m., conduite.
Que fassam comportamen et hobras segon lo sieu mandamen.
(chap. Que faigam bon comportamén - bona conducta - y obres segons lo seu manamén.)
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 2.
Que nous fassions conduite et œuvres selon le sien commandement.
Lauzet fort lurs personas e lur comportamens.
Hist. de la Bible en prov., fol. 21.
Loua fort leurs personnes et leur conduite.
22. Comportar, v., porter, compenser.
Part. prés. A rason de IX florins per marc... hun comportant l' autre.
Rég. des États de Prov., 1401.
A raison de neuf florins par marc... l'un portant l'autre.
CAT. ESP. PORT. Comportar. IT. Comportare. (chap. Comportá : compensá : compenso, compenses, compense, compensem o compensam, compenséu o compensáu, compensen; compensat, compensats, compensada, compensades.)
23. Deportar, v., lat. deportare, amuser, divertir, déporter.
S' en van per deportar lonc ribiera de mar.
V. de S. Honorat.
S'en vont pour s'amuser le long du rivage de mer.
Per qu' om adoncx mot voluntiers
S' en vai defora deportar.
Brev. d'amor, fol. 47.
C'est pourquoi alors moult volontiers on s'en va divertir dehors.
Mas qui ab vielha s deporta
Suavet sojorna e jay.
T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert.
Mais qui avec vieille se déporte doucement s'amuse et gît.
Subst. Cui jois non platz ni deportar.
Giraud de Borneil: Ops m'agra.
A qui joie ne plaît ni le divertir.
ANC. FR. Ki à une vile prucheine
Voleit aler pur déporter.
Marie de France, t. II, p. 90.
En la forest de Compiegne chaça et se deporta en tel deduit jusques vers l'entrée de l'yver.
En chaces de bois se deporta une pièce de tens.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec des Hist. de Fr., t. VI, p. 150 et 152. As tables vont aucuns jouer
Ou aus eschés pour déporter.
(N. E. eschés : escacs, ajedrez, Schach, chess.)
Roman du Châtelain de Couci, v. 480.
ANC. CAT. ESP. Deportar. IT. Diportare.
(chap. entretindres, divertís, fé deport. Deportá es enviá fora, foragitá: deporto, deportes, deporte, deportem o deportam, deportéu o deportáu, deportem; deportat, deportats, deportada, deportades.
No confundí en Anna Gabriel en pilotes es “de portada” de la Interviú. Suiza ha deportat a la fugitiva a España, Bélgica ha deportat al fugitiu a España.)
24. Deport, s. m., amusement, passetemps, divertissement.
Ieu no pretz un denier
Autre deport ni autra benanansa.
T. de Sordel et de Bertrand: Bertrans.
Je ne prise un denier autre amusement ni autre bien-être.
Lo vostre bel deport.
G. Riquier: L'autr'ier.
Le votre beau divertissement.
ANC. FR. Par solas et par deport.
Roman de la Rose, v. 4596.
ANC. CAT. Deport. ESP. Deporte. IT. Diporto. (chap. Deport, deports.)
(N. E. el catalán moderno inventado usa esport, por lo que el verbo sería esportar.)
25. Emportar, Enportar, v., emporter, enlever.
Li angel l' emportavan
Sus el cell dreita via.
(chap. Los angels sel emportaben cap al sel dreta vía. Sus : dal, cap a dal, en fransés tamé sus, dessus : a dal.)
V. de S. Honorat.
Les anges l'emportaient sus au ciel directement.
El diable l' emporta
Ins al foc d' ifern.
(chap. Lo diable, dimoni, sel (se 'l) emporte a dins al foc d'infern.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Le diable l'emporte dedans au feu d'enfer.
- Vaincre, surpasser, avoir le dessus.
Pieg que Richartz l' enporta
E plus aunidamen.
Montan Sartre: Coms de Tolosa.
Pire que Richard il l'emporte et plus honteusement.
- Porter avec soi.
Part. prés. Dieus... tot so que pot esser el pot far, sino faitz... inportans imperfectio.
Eluc. de las propr., fol. 5.
Dieu... tout ce qui peut être il peut faire, sinon faits... emportant imperfection.
Loc. Venra 'N Artus, sel qu' emportet lo catz.
P. Cardinal: Al nom del.
Viendra le seigneur Artus, celui qui emporta le chat.
IT. Importare. (chap. Emportá, emportás)
26. Reportar, v., lat. reportare, remporter, rapporter.
Reporton la nueg escura
Totz los frugz amagadamen.
(chap. Arrepeten a la nit oscura, fosca, tots los fruits de amagatontes, amagadamen.)
Brev. d'amor, fol. 127.
Rapportent (pendant) la nuit obscure tous les fruits secrètement.
Ab algunas mercadarias venia, et reportava aur, argent.
(chap. En algunes mercansíes veníe, y portabe or, plata.)
Eluc. de las propr., fol. 161.
Avec aucunes marchandises il venait, et remportait or, argent.
Plus tost puesca reportar cascun dictat.
Leys d'amors, fol. 2.
Plus tôt puisse rapporter chaque composition.
CAT. ESP. PORT. Reportar. IT. Riportare. (chap. Reportá : fé un report, contá; arrepetá (“Reporton la nueg escura”); yo reporto, tú reportes, reporte, reportem o reportam, reportéu o reportáu, reporten; report, reports; reportat, reportats, reportada, reportades.)
27. Supportar, Suportar, v., lat. supportare, supporter, endurer.
Non podian endurar ni suportar las grands alarmas que fasia.
(chap. No podíen aguantá ni soportá les grans alarmes que fée, faie; estragos, cabalgades, escaramussa, escaramusses.)
Chronique des Albigeois, col. 43.
Ils ne pouvaient endurer ni supporter les grandes alarmes qu'il causait.
Supporton grands despensas.
(chap. Soporten grans gastos; gastá : despendres de dinés.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 350.
Supportent de grandes dépenses.
- Fig. Avoir sur les bras.
Egiptias los suportavon formen.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 10.
Les Égyptiens les avaient sur les bras fortement.
CAT. Suportar, soportar. ANC. ESP. Soportar (al revés). ESP. MOD. Suportar. PORT. Supportar, soportar. IT. Sopportare.
(chap. Soportá: soporto, soportes, soporte, soportem o soportam, soportéu o soportáu, soporten; soportat, soportats, soportada, soportades; soportaría; si yo soportara; soportaré.)
28. Supportatiu, adj., supportatif, propre à faire supporter.
Votz... es... d' amor exitativa..., de tribalh supportativa, de enuech expulsiva.
Eluc. de las propr., fol. 46.
Voix... est... d'amour excitative..., de tribulation supportative, d'ennui expulsive. (chap. “tribalh, tribulation” : treball, tribulassió : tripalium, be u saben los de la Ascuma de Calaseit.)
29. Supportacio, s. f., supportation, qualité de supporter, support. Membres... los basses so dels nautz supportacio, cum les pes.
Eluc. de las propr., fol. 33.
Membres... les bas sont des hauts supportation, comme les pieds.
ESP. Suportacion (soporte). IT. Sopportazione.
(chap. Soport, soports. Membres... los de baix són soport dels de dal.)
30. Sobreportar, v., surmonter, dominer, subjuguer.
Aitals amors me sobreporta.
Roman de Jaufre, fol. 86.
Pareil amour me surmonte.
La ira que lo sobreporta lo turmenta.
V. et Vert., fol. 11.
La colère qui le surmonte le tourmente.
31. Sotzportar, v., supporter, tolérer.
Mas vos, sotzportant tota cura.
Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.
Mais vous, en supportant tout souci.
32. Transportar, Trasportar, v., lat. transportare, transporter, transférer.
Que l' emperi dels Grex ostes,
Et als Latins lo trasportes.
V. de S. Honorat.
Que l'empire des Grecs il ôtât, et aux Latins le transportât.
En autra persona transportar per donacio.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
En autre personne transporter par donation.
- Se rendre en un lieu.
Se transporton d' aquest realme en los autres realmes.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Se transportent de ce royaume dans les autres royaumes.
Part. pas. Foron trasportat en Sichem.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 7.
Furent transportés en Sichem.
CAT. Transportar. ESP. Transportar, trasportar. PORT. Transportar.
IT. Trasportare. (chap. Transportá: transporto, transportes, transporte, transportem o transportam, transportéu o transportáu, transporten; transportat, transportats, transportada (cárrega), transportades (cárregues))
33. Transport, s. m., transport.
Sino que y aya mandamen de transport.
Fors de Béarn, p. 1075.
Sinon qu'il y ait commandement de transport.
CAT. Transport. ESP. Transporte, trasporte. PORT. Transporte, IT. Trasporto. (chap. Transport, transports.)
34. Transportamen, Trasportamen, s. m., translation, transposition.
Per aquel trasportamen.
V. de sainte Énimie, fol. 43.
Par cette translation.
Transportamen de paraulas.
Leys d'amors, fol. 132.
Transposition de paroles.
CAT. Transportament. ESP. Trasportamiento (transposición).
IT. Trasportamento. (chap. Transportamén, transposissió.)
35. Transportacio, Transportatio, s. f., lat. transportatio, translation, transport.
De la qual... transportatio parla la decretal.
(chap. De la cual... transportassió (traslassió, transport, traducsió) parle la decretal.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.
De laquelle... translation parle la décrétale.
Non obstant aquela transportacio.
Arbre de Batalhas, fol. 112.
Nonobstant ce transport.
- Traduction.
Se fay per... transportatio de grec en lati.
Leys d'amors, fol. 44.
Se fait par... translation de grec en latin.
CAT. Transportació. ESP. Transportacion, trasportacion (transportación, traslación, traducción, transposición). PORT. Transposição.
IT. Trasportazione. (chap. Transportassió, traslassió, transport, traducsió, transposissió.)








