Mostrando las entradas para la consulta cambi ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cambi ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 19 de julio de 2026

Tibia, Tybia, Ties, Tigre, Tygre, Tigra, Triga, Til, Atilhar, Atillar, Timbre, Timpanistres, Tina, Tyna

Tibia, Tybia, s. f., lat. tibia, flûte.
Tibia, es istrument.
Eluc. de las propr., fol. 282 et 60.
Flûte, c'est instrument.
Flûte, c'est musical instrument.
ESP. (flauta) IT. Tibia. (chap. Flauta, flautes; fabriol, fabriols. Tibia signifique ni freda ni calenta y un os de la cama; vore tibio, tibios, tibia, tibies.)

chap. Flauta, flautes; fabriol, fabriols. Tibia signifique ni freda ni calenta y un os de la cama; vore tibio, tibios, tibia, tibies.




Ties, s. m., Thyois, Tudesque, nom de peuple.
Viu deseretatz malgratz de sos Ties.
Sordel: Planher vuelh.
Vit déshérité malgré de ses Thyois.
A cui servon Tyes et Alamans.
Aimeri de Peguilain: Destreitz cochats. 
À qui servent Tudesques et Allemands.
Adjectiv. Al semblan del rei ties,
Quam l' ac vencut l' emperaire.
G. Faidit: Al semblan.
A l'imitation du roi thyois, quand l'eut vaincu l'empereur.
- Langage tudesque.
L' us paraula ties, l' autre romans. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
(chap. La un parle alemán (tudesco), l'atre romans : antic chapurriau; vore lo añ 842.)
L'un parle tudesque, l'autre roman.

Tigre, Tygre, s. m., lat. tigrem, tigre.
Tigre, es bestia... viaciara, que corr a guiza de sageta.
Leopartz, tygres.
Eluc. de las propr., fol. 260 et 169. 
Tigre, c'est bête... alerte, qui court à guise de sagette.
Léopards, tigres.
CAT. ESP. PORT. IT. Tigre. (chap. Tigre, tigres. Tres tristes tigres mingen blat tridet de un cam (campo) de blat : trigo, trigal en castellá.)

2. Tigra, Triga, s. f., tigresse.
Si cum la tigra el mirador
Que, per remirar son cors gen,
Oblida s' ira e son turmen.
Richard de Barbezieux: Be volria.
Ainsi comme la tigresse au miroir qui, pour admirer son corps gentil, oublie sa colère et son tourment.
Lo mons es si cum la triga
Que, miran se, sos natz laissa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Le monde est ainsi comme la tigresse qui, en se mirant, ses petits laisse.
IT. Tigra. (ESP. Tigresa. chap. Tigressa o tigresa, tigresses o tigreses.)

Til, s. m., agrément, gracieuseté, art, adresse.
Per q' usquecs amaires entent
En aut son amor e son til,
Refudan so que 'lh sembla vil.
Brev. d'amor. Gloss. occit., p. 305.
C'est pourquoi chaque amant dirige en haut son amour et son adresse, refusant ce qui lui semble vil.

2. Atilhar, Atillar, v., disposer, arranger, ajuster.
Quecx auzel que a vos sana,
De chantar s' atilha.
Marcabrus: El mes.
Chaque oiseau qui a voix saine, à chanter se dispose.
Part. pas. Ero be armatz et atillatz. Philomena.
Étaient bien armés et disposés.
3. Atillamen, s. m., agrément, politesse, disposition, manière.
Ab ric semblan e 'l bel atillamen
E 'l plazen ris e l' amoros parlar.
Sordel: Si col malaus.
Avec noble mine et la belle manière et l'agréable sourire et l'amoureux parler.

Timbre, s. m., timbre.
Timbres que se feron a Perpinha. Tarif des monnaies en provençal.
(chap. Timbres que se van fé a Perpiñán.)
Timbres qui se firent à Perpignan.
Lo timbre de sembelins. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.
Le timbre des fourrures.
ESP. PORT. Timbre. (chap. Timbre, timbres : sello, sellos; fábrica de moneda y timbre; tamé es un timbre lo que sone.)


Timo, Timon, s. m., lat. temonem, timon.
Voyez Mayans, Orig. de la leng. esp., t. II, p. 255.
Levero lo govern e lo timo. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.
Levèrent le gouvernail et le timon.
Lo timon de la nau. 
Charte des droits du péage de Valence. Hist. de Valence, p. 297. 
Le timon de la nef.
Nauchier,
…. As tegut mal lo timon.
Dialogue de l'Ame et du Corps.
Nocher,... tu as tenu mal le timon.
CAT. Timó. ESP. Timón. IT. Timone. (chap. Timó, timons; pera la planta vore mes amún.)

Lo agüelo y lo Mar. Chapurriau. Ernest Hemingway. Ramón Guimerá Lorente

Timpanistres, s. f., lat. tympanistes, tympanite, sorte d'hydropisie.
A la especia de timpanistres. Trad. d'Albucasis, fol. 29.
A l'espèce de tympanite.
ESP. Timpanitis. PORT. Tympanites. IT. Timpanite. (chap. Timpanitis, inflamassió del tímpano o tímpanos.)

Tina, Tyna, s. f., lat. tina, tine, tonneau, cuve.
Pan d' ordy vielh e vi mudat de tyna.
T. de Thomas et de Bernado: Bernado.
Pain d'orge vieux et vin mué de tine.
En 1 tina plena d' aygua. Philomena. 
(chap. A una tina plena d'aigua o aygua.) 
Dans une tine pleine d'eau.
CAT. ESP. PORT. IT. Tina. (chap. Tina, tines; cuba, cubes; carretell, carretells; barrica, barriques; tinet, tinets pera l'oli.)

2. Tona, s. f., tonne, tonneau.
Apothecas quas rustici tonas vocant.
Vita S. Sori, act. 55, 1 febr., t. I, p. 202.
En tonas e en vaissels en an ilh asatz mes. Guillaume de Tudela.
En tonnes et en vaisseaux ils en ont assez mis.
- Tonnelle, sorte de filet.
Venari, seu capere perdicos cum reti vocato tonna.
Charte de Louis II, comte de Provence, de 1402.
A Dieu comen Proensa e Gapenses,
Qu' ieu reman pres si cum perditz en tona.
Rambaud de Vaqueiras: D' amor no.
A Dieu je recommande Provence et Gapensois, vu que je demeure pris ainsi comme perdrix en tonnelle.

3. Tonel, Tonell, s. m., tonneau.
Li tonel que rotlan e 'l trau e 'l cabiro. Guillaume de Tudela. 
Les tonneaux qui roulent et les poutres et les chevrons.
Un tonell... enans que hom y meta lo bo vi. V. et Vert., fol. 66.
Un tonneau... avant qu'on y mette le bon vin.
ANC. FR. Comme le bondon d' un tonnel. Joinville, p. 48.
ANC. CAT. Tonell. ESP. PORT. Tonel.

4. Tonela, s. f., tonnelle, treille.
Bo vi giroflatz
Val be vi de tonela.
Izarn: Diguas me tu.
Bon vin giroflé vaut bien vin de tonnelle.

5. Tinel, s. m., tourelle, bastion.
Una tor e tinel... an derocat. Chronique des Albigeois, col. 42.
Une tour et bastion... ils ont renversé.
CAT. Tinell. ESP Tinel. IT. Tinello. (chap. torreta, torretes; bastión, bastions.)

La Torreta, calle Diputación, lo planet

Tinal, Tinau, s. m., tinet, sorte de bâton employé comme arme offensive.
Li escon e las archas e 'l tinal e 'l pilo.
Lansas et espazas e bastos e tinaus. 
Guillaume de Tudela.
Les huches et les coffres et les tinets et les javelots.
Lances et épées et bâtons et tinets.
ANC. FR. Je sais de Guillaume au tinel.
Les deux Troveors ribaus. Rutebeuf, t. I, p. 333.

Tinea, Tinha, s. f., lat. tinea, teigne.
Tinea, es verm.
Tinea... gasta... drap.
Eluc. de las propr., fol. 260 et 79.
Teigne, c'est ver.
Teigne... gâte... drap.
Contra tinha pren cautz viva. Collect. de recettes de méd.
(chap. Contra (la) tiña pren cals viva.)
Contre teigne prends chaux vive.
CAT. Tinya. ESP. Tina (tiña). PORT. Tinha. (chap. Tiña, tiñes; vore tiñós, Ref, Rasca.)

Rasca, tiña, teigne

Tinelh, s. m., querelle, contestation, débat.
Empero brega e tinelh
Vuelh aver tos temps ab eys.
Folquet de Lunel: Si quon la.
C'est pourquoi dispute et débat je veux avoir toujours avec lui-même.

Tiran, Tyran, s. m., lat. tyrannus, tyran.
Son... obras de tyrans. Chronique des Albigeois, col. 57.
(chap. Són... obres de tirans o tiranos.)
Sont... oeuvres de tyrans.
- Adj. Rude, fâcheux, impérieux.
Si anc mi trobet tiran,
Trobet m' adonc humil e merceian.
Ralmenz Bistors: Aissi col fort.
Si oncques elle me trouva impérieux, elle me trouva alors humble et suppliant.
Pas d' aisso m' es escarsa e tiranz.
G. Faidit: Molt a.
Puisque de cela elle m'est avare et impérieuse.
Enic, orguilhos e tiran.
B. Zorgi: Pron si deu.
Inique, orgueilleux et tyran.
CAT. Tirá. ESP. Tirano. PORT. Tyrano. IT. Tiranno. (chap. Tirano, tirans o tiranos.)

2. Tirannia, Tyrannia, s. f., du lat. tyrannis, tyrannie.
De tirannia e de non deguda occupacio. L'Arbre de Batalhas, fol. 30.
De tyrannie et de non due occupation.
Benignament, ses tyrannia. Eluc. de las propr., fol. 10.
(chap. Benignamen, sense tiranía.)
Bénignement, sans tyrannie.
CAT. ESP. (tiranía) Tirania. PORT. Tyrannia. IT. Tirannia. (chap. Tiranía, tiraníes.)

Pancaluña: El Ídolo con pies de barro

Tirar, v., tirer, traîner, entraîner.
Ill fes tirar, quan l' ac pres,
Sa carret' e son arnes.
G. Faidit: Al semblan.
Lui fit tirer, quand il l'eut pris, sa charrette et son harnais.
Non pot trair tant que tir. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ne peut arracher tant qu'il tire.
- Arracher, retirer.
Los pels saurs tira de sa testa. V. de S. Honorat.
Les cheveux blonds arrache de sa tête.
Ans que tires aissi la lansa. Philomena. 
Avant qu'il tirât ainsi la lance.
- Attirer. 
Ab l' alen tir vas me l' aire.
P. Vidal: Ab l' alen.
Avec l'haleine je tire vers moi l'air.
Eissamens cum l' azimans
Tira 'l fer e 'l fai levar.
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Pareillement comme l'aimant attire le fer et le fait lever. 
- Oter (ôter). 
Tiran l' escala mantenent,
E Guignetz pendet al vent.
V. de S. Honorat.
Ils tirent l'échelle sur-le-champ, et Guignet pendit au vent.
- Pousser, se développer.
Fruitz far non sol l' albre qu' en alt tir.
T. d'Henri et d'Aruer: Amic Aruer.
N'a pas coutume de produire fruits l'arbre qui en haut tire.
Fig. Aissi vai tiran 
Sos pretz e s' espan
Sobr' autres que son,
Cum sus el vergan
Fai la blanca flors.
P. Raimond de Toulouse: Non puesc.
Ainsi va se développant son mérite et se répand sur autres qui sont, comme sus au verger fait la blanche fleur.
- Aller, s'acheminer
Tiravan e passavan cami tant que podian. Chronique des Albigeois, col. 10.
(chap. Tiraben y passaben camí tan com podíen; tirá camí.)
Allaient et gagnaient du chemin tant qu'ils pouvaient.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

- Affliger, peiner, déplaire, contrarier.
Dirai vos que fort me tira
Vieilha gazals.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Je vous dirai que fort me déplaît vieille bavarde.
Loc. Elh lo va tirar a part, e va li contar. Philomena.
Il va le tirer à part, et va lui conter.
Mandamen donet als vassalls
Qu' el fazon tirar a cavalls.
V. de S. Honorat.
Il donna ordre aux vassaux qu'ils le fassent tirer à chevaux.
Totz quan faitz e dizetz
Es ben, sitot a me tira.
Rambaud d'Orange: Dona.
Tout ce que vous faites et dites est bien, quoique à moi il déplaise.
Tot m' en jauzirai, quan que tir ?
Oc. (N. E. Sí en occitano y sus dialectos, “catalan comprés”, según Alibèrt.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

P. Rogiers: Entr' ira e.
Tout m'en réjouirai-je, quoi qu'il arrive ? Oui.
Part. pas. Dreit en Arles s' en es tirat. Chronique des Albigeois, col. 5.
Droit à Arles il s'en est tiré (allé).
Pueys fo ab rosis vilmen la carn tirada. Roman de Fierabras, v. 5079.
Puis fut avec roussins vilement la chair tirée.
Fig. Vertatz es atras tirada,
E messonja enantida.
G. Riquier: Vertatz.
Vérité est en arrière tirée, et mensonge avancé.
CAT. ESP. PORT. Tirar. IT. Tirare. (chap. Tirá, tirás : yo me tiro a la pistina, te tires, tire, tirem o tiram, tiréu o tiráu, tiren; tirat, tirats, tirada, tirades; tiraré; tiraría; si yo tirara; estirá, estirás; aventá, aviá; gitá en lo sentit de expulsá.)

2. Tira, s. f., bande, tire.
Loc. Quand se vesian... a bela tira mirar. Chronique des Albigeois, col. 28.
Quand ils se voyaient... à belle tire mirer.
ANC. FR. S'en allèrent de belle tire
Au duc qui venoit en aval.
Vigiles de Charles VII, t. II, p. 91.
Lors li commenche en une tire. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 219.
CAT. ESP. PORT. Tira. (chap. Tira del sorteo, tires dels quintos; tirita, tirites.)

3. Tirada, s. f., portée, trait, jet.
Tres tiradas y a d' arquer. V. de S. Honorat. 
(chap. Tres tirades ña d'arqué o arquero; tirada d'arc o arco.)
Il y a trois portées d'archer.
- Tiret, trait de plume. 
Peryodus, es us ponchs ab una tirada, so es ab una vergueta tirada en jos.
Leys d'amors, fol. 144.
Périodus, c'est un point avec un tiret, c'est-à-dire avec une barrette tirée en dessous.
CAT. ESP. PORT. Tirada. IT. Tirata. (chap. Tirada, tirades.)
4. Tiramen, s. m., tirement, tiraillement, effort.
Amor, que m sap tirar ses tiramen.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
Amour, qui me sait attirer sans effort.
ANC. CAT. Tirament. ESP. Tiramiento. IT. Tiramento. (chap. Tiramén, tiramens; estiró, estirons.)

5. Tirador, s. m., tireur. 
A lei del fer que vai ses tirador
Vas l' aziman.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
A manière du fer qui va sans tireur vers l'aimant.
CAT. ESP. PORT. Tirador. IT. Tiratore. (chap. Tiradó, tiradós, tiradora, tiradores; estiradó, estiradós, estiradora, estiradores.)

Rossegadós, mula, macho, arrossegá, fusta

6. Teyra, Tiera, Tieira, s. f., suite, file, série.
Quatre libres y a trastotz en una tiera. V. de S. Honorat.
(chap. Cuatre llibres ñan tots a una fila - filera.)
Quatre livres il y a tous en une file.
El comenset per aital tieira. Passio de Maria.
Il commença par telle série.
ANC. FR. Et ont les apendances don castiel douze journées de tiere et de larghece autant. Roman du Renart, t. IV, p. 304.
ANC. IT. Bigorderai e correrai e tiera. 
Che sembli te non ischisar lor tiera.
Barberini, Docum. d'Amore, p. 84 et 19.
- Tournure, encolure. 
Sos rics cors tan joyos,
De tan bella tieira. 
Bertrand de Born: Domna puois.
Son noble corps si joyeux, de si belle tournure.
ANC. FR. Jusques au nombre de quinze mille hommes de toutes tires.
Monstrelet, t. III, fol. 40.

7. Tirassar, Tirossar, v., traîner, tirailler.
Part. pas. Tro sus lo port l' an tirassat. V. de S. Honorat.
Jusque sur le port ils l'ont traîné.
Fou pres, liatz e tirassatz. Passio de Maria.
Fut pris, lié et traîné.
Siei cabelh foron tirossatz. Brev. d'amor, fol. 167.
Ses cheveux furent tiraillés.
ANC. FR. Le tirassa et le traîna plus de six seillons loin. 
Contes d'Eutrapel, fol. 67.
Un procès qui me tirace. Ronsard, t. II, p. 1509.

8. Atirar, Atyrar, v., attirer.
Devi' atirar los paguas
A sancta fe de crestias.
Brev. d'amor, fol. 180.
Devait attirer les païens à sainte foi de chrétiens.
Part. prés. Suçans et atyrans aygas. Eluc. de las propr., fol. 158.
Suçant et attirant eaux.
IT. Attirare.

9. Atieyrar, v., contenir, s'arranger.
Sela trinitatz atieyra 
En una sola cadieyra.
Brev. d'amor, fol. 8.
Cette trinité contient en une seule chaire.

10. Estirar, v., étirer, étendre, allonger, arracher.
Per tal que meills si estir.
Faitz l' estirar cascun matin.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Afin que mieux il s'étire. 
Faites l'étirer chaque matin.
Sos vestirs romp, sos pels estira. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ses vêtements déchire, ses cheveux arrache.
Res no val qui a rey re 'stira
De sa senhoria francs.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Rien ne vaut qui à roi rien (quelque chose) arrache de sa franche seigneurie.
Part. pas. fig.
Pauc n' i trobaretz paubres ni estiratz
De vestirs.
Izarn: Diguas me tu.
Peu vous y en trouverez de pauvres et d'arrachés (privés) de vêtements.
CAT. ESP. PORT. Estirar. IT. Stirare. (chap. Estirá, estirás : yo me estiro, estires, estire, estirem o estiram, estiréu o estiráu, estiren; estirat, estirats, estirada, estirades; estiraré; estiraría; si yo estirara. No es lo mateix estirá que arrencá.)

Fórnoles, Fórnols

11. Retirar, v., retirer, enlever.
Part. pas. Se eran retiradas aqui. Chronique des Albigeois, col. 29.
Elles s'étaient retirées là.
CAT. ESP. PORT. Retirar. IT. Ritirare. (chap. Retirá, retirás : yo me retiro, retires, retire, retirem o retiram, retiréu o retiráu, retiren; retirat, retirats, retirada, retirades; retiraré; retiraría; si yo me retirara o jubilara. A retiro que vol ploure! A retiro, que es mol tart.)

Tiriaca, Tyriaca, Terriada, Triacla, s. f., lat. theriaca, thériaque, antidote, remède.
Voyez Aldrete, p. 363.
S' era entoysseguatz...
No us cuidetz que 'l detz tiriaca.
Rambaud d'Orange: Ar vey bru.
S'il était empoisonné... ne vous imaginez pas qu'il lui donnât thériaque.
Ben cambi' anona per jueill
E terriada per vere.
P. Cardinal: D' un sirventes. Var.
Il change bien blé pour ivraie et thériaque pour venin.
Beure tyriaca ab vi caut, es, en aquest cas, util.
Eluc. de las propr., fol. 97.
Boire thériaque avec vin chaud, c'est, dans ce cas, utile.
Fig. Aysso es serpen ses verin don fon facha la triacla de nostra salut.
V. et Vert., fol. 84.
Ceci est le serpent sans venin dont fut faite la thériaque de notre salut. 
CAT. Triaga. ESP. Teriaca, triaca. PORT. Triaga. IT. Teriaca. (chap. Tiriaca o triaca, antídoto contra veneno, remey.)

Titillic, s. m., du lat. titillus, titillation, chatouillement.
Cauterizacio de titillic.
En la partida dedintz del titillic. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Cautérisation de titillation. 
En la partie (en) dedans du chatouillement.

2. Titillacio, s. f., lat. titillatio, titillation, chatouillement.
Dolor ab titillacio. Eluc. de las propr., fol. 84.
Douleur avec titillation.
CAT. Titillació. ESP. Titillación (titilación). PORT. Titillação. IT. Titillazione. 

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html