Mostrando las entradas para la consulta bosque tomás ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bosque tomás ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 5 de octubre de 2026

27. Guglielmo Augier. Ses alegratge chant per agradatge

27. Guglielmo Augier.

Copia diplomatica dei mss. C M N R S.

(N. E. Para comparar el texto, ver las imágenes más abajo.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


C:

Ses alegratge. chant per agradatge. folhatge. fauc quar mon coratge.

sec lay on ses mes. que anc plus saluatge. reclus dermitage. del mieu senhoratge. no fo nulhs hom pres. quaissi fos preza. del mal que madeza.

ma meza. selha cuy pauc peza. quar mi fay languir. dieus ont er queza. merces ni franqueza. pos la plus cortezam. uol ses tort aucir. per mielhs aucire. me tornet en iay. del lonc cossire. pueys doblam lesmay. souen malbire. quades men partray. pueys quan me vire. yeu truep mon cor lay. ser ia quieu laya. greu er quem nestraya. sagramens ses playa. per fals mot escur. a bella gaya. plazens no ueraya. plasaus queus desplaya. greu mals don endur. longuendura.

men ahura. mauentura... mi peiura.... Igreus mals que mauci. sique drechura.
ni falsura. ni segura. en coniura.

M:

Ses alegrage. chan per agradage. follage. fatz qar mon corage. ses lai on ses mes. qanc plus saluage. reclus de boscage. destage. de mieu senhorage. non fon nulls hom pres. Qaissi fos presa. del mal qan adeça. malmeça.

cill acui pauc peza. qar mi fai langir. mas on er qeza. merces ni franqeça. pos li plus corteza. mi uol ses tort auçir. Per miells aucire. mi tornet en iai. del lonc cossire. pueism doblet lesmai. souen malbire. qe tot men partrai. e qan me uire. ieu trueb mon cor lai. Ser ia qieu laia. greu mes qiem nestraia. sagramen sespaia. per foll mot escur. ai bella e gaia. plazenz non ueraia. plasaos qieu desplaia. al grieus mals don endur. Lonia endura. men agura. auentura. tal sim dura. qem peiura. part mezural. grieu mal qe mauci. srqe drechura. ab falsura.

masegura. em coniura.


N:

Senz alegrage. chant per agradage. folage. faç ca mon corage. seg lai on ses mes. canc plus sauage. reclus ni ostage. del mieu seingnorage. non ac nuills hom pres. car si fos presa. de mals que madesa. ma mesa. cella cui pauc pesa. car men fai languir. e doncs on er quesa. merces ni franquesa. pueis la plus cortes am. em uol senz tortz auçir. per mi ausire. mi tornet en iai. dun lonc consire. qem dobla lesmai. suuen balbire. queu totz men partrai. pueis can me vire eu trob mon cor lai. senz za queu laia. greu cut quem nestraia. sacramen.

senz plaia. per fals motz obscur. ai bella et gaia. plazen non ueraia. uillaz queus desplaia. lo grieu mal queu dur. long endura... auentura. tal seu dura.

quem piiora... grieu mal quem aucisi. que dreitura. ni fausura... no meillura.

R:


Ses alegratie chan per agradatie. folatie. fas car mon coratie. sec lay on ses mes canc pus saluatie. reclus ni ostatie. del mieu senhoratie. non a nulh hom pres car si fos preza. del mal que madeza. mamera sela. cuy pauc preza. car mi fay murir. may on er queza. merce ni franqueza. pus la pus cortezam uol del tot aussire. per mi aussire. mi tornet en iai. del lonc cossire.

pus doblem lesmay. souen malbira. cades men partira. pueys sol me uira.

trop mon cor lay. seria quieu laya. greu cug que mestraya. sagramen ses paya.

per fals mon escur. a bela gaya. plazens no ueraya. sieus play non dechaya. lo greu mal quendur. loniendura. men aura uentura. tal sim dura. per mezura.

mi peiura. lo greu mal quem ausi. que drechura. ni falsura. ni segura. fe com iura.

S:

Sens alegrage. chant per agradage. folage. fas qar mon corage. seg lai on ses mes. qanc plus saluage. reclus ni estage. del meu segnorage. non ag nuls hom pres. caissi fos preza. del mal qe madesa. mamia cela cui paug pesa. qar mi fai languir. mais on er qesa. merces ni franqesa. pos la plus cortesam. vol ses tort aucire. seg lai on ses mes. per meils aucire. me tornet en lai del lonc consire. pois tornet lesmai. souen marbire. qe toz men partrai. pois sol me uire. en trob mon cor lai. seria qeu laia. greu qen deschaia. sagramens sens paia. per fals mot escur. ai belle gaia. plazens non ueraia. voillaz qeus desplaia. greu mals don endur. longendura. men aura auentura. tals sim dura. par mesura. me peiura. lo mals qe maucisi. qe drechura. ni falsura. ni segura. fes coniura.

(N. E. Siguen las imágenes. Se pueden descargar para ver mejor.)


Guglielmo Augier. Imagen 1




Guglielmo Augier. Imagen 2

Guglielmo Augier. Imagen 3

jueves, 1 de octubre de 2026

5. Girauz de Cabreira, Cabra juglar non puesc mudar

5. Girauz de Cabreira.

Secondo la lezione del ms. Estense 153, pubblicata dal Bartsch (Denkmäler der provenzalischen Literatur, Stuttgart, 1856).

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

Cabra juglar non puesc mudar,
qu'eu non chan, pos a mi sap bon;
E volrai dir senes mentir,
e comtarai de ta faison:
Mal saps viular e pietz chantar
del cap tro en la fenizon.
Non sabz finir al mieu albir
a tempradura de Breton.
Mal t'ensegnet cel quet mostret
los datz a menar ni l'arson.
Non saps balar ni trasgitar
a guisa de juglar Guascon.
Ni sirventesc ni balaresc
non t'auc dir ni nuilla fazon;
Bons estribotz non t'ieis pelz potz,
retroencha ni contenson.
Ja vers novel bon d'en Rudel
non cug quet pas sotz lo guingnon,
De Markabrun ni de negun
ni d'en Anfos ni d'en Eblon.
Jes gran saber non potz aver,
si fors non ieis de ta rejon.
Pauc as apres qe non sabs jes
de la gran jesta de Carlon:
Con eu trans portz per son esfortz
intret en Espaigna abandon.
De Ronsasvals los colps mortals
qe ferol dotze conpaignon,
Con foron mort e pres a tort,
trait pel trachor Goanelon
A l'amirat per gran pechat
et al bon rei Marselion.
Del Saine cuit c'ajas perdut
et oblidat los motz el son;
Ren non dizetz ni non sabetz:
E de Rotlan sabs altretan
coma d'aiso que anc non fon.
Conte d'Artus non sabes plus
ni del reprojer de Marcon.
Ni sabs d' Ajloz com anet solz
ni de Marchari lo felon.
Ni d' Aufelis ni d' Anseis
ni de Guillemes lo baron;
De Florisen non sabs nien
ni de las ganas de Milon.
Del Loerenc non sabs co venc
...
Ni sabs d'Erec con conquistec
l'esparvier for de sa rejon.
Ni sabs d'Amic con si guaric
Ameli lo sieu conpaignon.
Ni de Robert ni de Girbert B. Gribert
ni del bon Alvernatz Uguon.
De Vezia non sabs cos va
ni de Guondalbon lo Frizon;
Del duc Augier ni d'Olivier
ni d'Estout ni de Salomon;
Ni de Loer ni de Rainier
Ni de Davi ni de Rai corr. Kai?
ni de Berart ni de Bovon;
Ni de Costanti non sabs con di
de Roma ni de Prat Neiron;
De Gualopin ni de Guarin ni de Sanguin
ni d'Olitia ni de Dovon.
De Guajeta ni d'Aigleta
ni de Folqueis ni de Guion.
Ni de Aimar ni de Guasmar
ni de Faquele ni d'Orson... ms. ni ni d'O. 
Ja de Mauran om not deman
ni de Daurel ni de Beton.
Jes non saubes, si m'ajut fes,
del setge qe a Troia fon...
Ni del bon rei non sabs qes fei,
d'Alixandre fil Filipon.
D' Apoloine non sabes re
qu' estors de man de Perizon;
De Daire ros, qe tan fon pros,
qes defendet de traizon.
Ni d' Olivier non sabs chantier
ni de Verdun ni Vosprezon...
De Piramus qui for los murs ms. lo
sofri per Tibes passion;
Ni de Paris ni de Floris
ni de Bell'Aja d'Avignon...
Ni del vilan ni de Tristan
c'amava Yceut a lairon,
Ni de Gualvaing qui ses conpaing
fazia tanta venaizon...
De Lionas ja non sabras
ni de Tebas ni de Caton;
De Nersisec, d' Arumalec
ni de Calcan lo rei felon;
De Tideus ni de Formus
que sofri tanta passion;
Del cavalier ni del liurier
que sus en la garda mort fon;
Ni de Riqueut ni de Mareut
ni d'Arselot la contencon.
Non saps upar mot guariar
en glieiza ni dedinz maizon...   

col. 32, v. 57: Ajloz corr. Ajolz

sábado, 26 de septiembre de 2026

Vot, Vodar, Vout, Avoar, Avoatio, Devotio, Devot, Devotament, Devotamen, Votz, Voutz - Provocar - Vunula

Vot, s. m., lat. votum, voeu, promesse.
Voyez Denina, t. III, p. 88.
Ferm perpauzamen es pres per vot el for de consciencia.
Fan aital partimen entre vot simple e vot sollempne: vot simple, es cant se fai privadamens, ses prelats; vot sollempne, es cant se fa en religio o davan son prelat. V. et Vert., fol. 93.
Ferme propos est pris pour voeu au for de la conscience.
Ils font telle distinction entre voeu simple et voeu solennel: voeu simple, c'est quand il se fait particulièrement, sans prélat; voeu solennel, c'est quand il se fait en couvent ou devant son prélat.
ANC. FR. Les miens voz al Seignur rendrai.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 115.
- Confiance, foi.
Tant era grans lo votz c' avian en lo cors sanz. V. de S. Honorat.
Tant était grande la foi qu'ils avaient au corps saint.
- Souhait, désir.
En als non es mos votz.
Deudes de Prades: Del bel desir.
En autres choses n'est pas mon voeu.
CAT. Vot. ESP. PORT. IT. Voto. (chap. Vot, vots; voto, votos. Vore botovadéu o votovadéu.)

CAT. Vot. ESP. PORT. IT. Voto. (chap. Vot, vots; voto, votos. Vore botovadéu o votovadéu.)

2. Vodar, v., du lat. vovere, vouer, promettre, faire voeu.
Per que ela se fes malauta de mort e vodet se a Nostra Dona de Rocamador. 
V. de G. Faidit.
C'est pourquoi elle se fit malade de mort, et se voua à Notre-Dame-de-Rocamadour. 
Vodet al glorios cors sans. V. de S. Honorat.
Il voua au glorieux corps saint.
Prometo e vodan et jurent, e pueys non ho atenden. Libre de Tindal.
Promettent et vouent et jurent, et puis ne le tiennent.
Part. pas. Pueys que auran vodat qu' ells non tengan propri.
V. et Vert., fol. 14.
Après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne possèdent pas en propre.
CAT. ESP. PORT. Votar. IT. Votare. (chap. Votá; fé vot o voto de : prometre : voto, votes, vote, votem o votam, votéu o votáu, voten; votat, votats, votada, votades; votaré; votaría; si yo votara : si yo faiguera voto de castidat y me foteguera a dins de un convén.)

A veces, uno sabe de qué lado estar, simplemente viendo quiénes están del otro lado, Leonard Cohen

3. Vout, s. m., moine, religieux.
Ieu m' estera en loc de vout,
Que d' als non pensera mout,
Mas manjera, e tengra m chaut.
Rambaud d'Orange: Ben s' eschai.
Moi je serais en lieu de religieux, vu que je ne penserais pas moult d'autres choses, mais je mangerais, et me tiendrais chaud.
No s tenc pas, a lei de vout,
Vestitz e pascutz. 
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Ne se tint pas, à manière de religieux, vêtu et repu.

4. Avoar, v., avouer, reconnaître.
Part. prés. Lhi dig ciutada se avoant pel dig evesque.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 86.
Lesdits citadins s'avouant pour ledit évêque.
(chap. Avoá, avoás, reconeixe an algú com obispo, com siñó.)

5. Avoatio, s. f., aveu, reconnaissance.
Aquesta avoatio fan falsamen.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 87.
Cet aveu ils font faussement.

6. Devotio, s. f., lat. devotio, dévotion.
Orazo ses devotio, es messatge ses letras. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Orassió sense devossió, es mensaje o missache sense lletres.)
Prière sans dévotion, c'est message sans lettres.
CAT. Devoció. ESP. Devoción. PORT. Devoção. IT. Divozione. 
(chap. Devossió, devossions.)

Réquiem per un llauradó español (Ramón J. Sender) en chapurriau

7. Devot, adj., lat. devotus, voué, dévoué, consacré.
Al qual sanh Denis avia estat devotz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Auquel saint Denis il avait été voué.
- Dévot.
Era devotz, et amicx fins
Del sant monestier de Lerins.
V. de S. Honorat.
Il était dévot, et fidèle ami du saint monastère de Lérins.
Devota oratio que molt val a vencer tot peccat.
V. et Vert., fol. 86.
Dévote oraison qui moult vaut à vaincre tout péché.
CAT. Devot. ESP. PORT. Devoto. IT. Divoto. (chap. Devot, devots, devota, devotes. Vore les cobles de Pere IV de Aragó.)

8. Devotament, Devotamen, adv., dévotement.
Li moyne prenon autament
A cantar mot devotament.
V. de S. Honorat.
Les moines (se) prennent hautement à chanter moult dévotement.
Lo receup mot devotamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Le reçut moult dévotement.
CAT. Devotament. ESP. PORT. Devotamente. IT. Divotamente. 
(chap. Devotamen o devótamen.)

Votz, Voutz, s. f., lat. vox, voix.
Peire d' Alvernhe a tal votz
Que chanta cum granolh' en potz.
(chap. Pere d'Alvernhe té tal veu que cante com rana - granota - a un pou.)  
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Pierre d'Auvergne a telle voix qu'il chante comme grenouille en puits.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

Tres vetz lur retornet la voutz aquesta dicha. V. de S. Honorat.
Trois fois leur répéta la voix cette parole.
Loc. Respondero tuh ad una votz.
Dis en alta votz: Prendetz Sydrac l' encantador.
Liv. de Sydrac, fol. 2 et 5.
Ils répondirent tous d'une voix.
Dit à haute voix: Prenez Sydrac l'enchanteur.
- En parlant des oiseaux, des animaux.
E 'l votz dels auzels son' e tint.
A. Daniel: Ar vei vermeills.
Et la voix des oiseaux résonne et retentit.
M' adoussa la votz dels cavaus.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Me délecte la voix des chevaux.
- Ton, en musique.
E 'n totz aquels no son mas set votz solamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Et en tous ceux-là ne sont que sept tons seulement.
CAT. Veu. ESP. PORT. Voz. IT. Voce. (chap. Veu, veus; veueta o veveta, veuetes o vevetes.)

2. Vocal, s. f., lat. vocalis, vocable, voyelle.
Hyatz, es major vicis amb unas meteychas vocals. 
Leys d'amors, Laloubère, p. 5.
Hiatus, c'est plus grand défaut avec unes mêmes voyelles.
Mostradas havem las V vocals; e son apeladas vocals, quar cascuna demostra certa votz. Leys d'amors, fol. 3.
Nous avons indiqué les cinq voyelles; et elles sont appelées voyelles, parce que chacune indique un certain son.
CAT. ESP. Vocal. PORT. Vogal. IT. Vocale. (chap. Vocal, vocals : a, e, i, o, u, burret com tú.)

3. Vocable, s. m., lat. vocabilem, mot, terme.
En aytals vocables, dels quals son opinios quo s devo accentuar.
Leys d'amors, fol. 12.
En pareils mots, desquels les opinions sont qu'ils se doivent accentuer.
ANC. FR. Vous dictes en vostre monde que sac, est vocable commun en toute langue. Rabelais, liv. V, ch. 45.
CAT. Vocable. ESP. Vocablo. PORT. Vocabulo. IT. Vocabolo. (chap. Vocablo, vocablos : paraula, paraules.)

4. Vocatiu, s. m., lat. vocativus, vocatif.
E 'l datiu e 'l vocatiu e l' ablatiu. Gramm. provençal.
Et le datif et le vocatif et l'ablatif.
CAT. Vocatiu. ESP. PORT. IT. Vocativo. (chap. Vocatiu, vocatius, un dels casos del latín, com lo datiu, ablatiu, nominatiu.)

5. Vocatio, s. f., lat. vocatio, appellation, invocation.
Suaus vocatio apela la fin. Trad. de Bède, fol. 82.
Paisible invocation appelle la fin.
CAT. Vocació. ESP. Vocation (vocación). PORT. Vocação. IT. Vocazione. 
(chap. Vocassió, vocassions.)

6. Avocar, v., lat. avocare, invoquer, appeler.
Pueis avoqueron denant Dieu
Li sant per mi.
V. de S. Honorat.
Puis invoquèrent devant Dieu les saints pour moi.
Part. pas. Yest de nueg e jorn avocada
De peccadors convertitz.
G. Riquier: Sancta Verges.
Tu es de nuit et (de) jour invoquée par les pécheurs convertis.
CAT. ESP. PORT. Avocar. IT. Avvocare. (chap. Avocá, invocá, cridá. Abocá en b ve de boca, per ejemple, abocá algo a dins de un sac. Páram lo sac, que hay de abocá la sibada.)

7. Avocat, Advocat, s. m., lat. advocatus, avocat.
Li advocat son aquel qui razonon los plaitz davant las poestatz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Les avocats sont ceux qui expliquent les plaids devant les autorités.
Fig. La lenga es avocatz del cor. Liv. de Sydrac, fol. 34.
(chap. La llengua es (l') abogat del cor.)
La langue est avocat du coeur.
- Avoué, protecteur, défenseur, en parlant d'une église, d'un monastère.
Mout m' enueia dels avocatz,
Qu' els vey anar a gran arda.
Boniface de Castelane: Guerra e trebalhs.
Moult il m'ennuie des avoués, vu que je les vois aller en grand équipage.
De l' islla de Lerins patrons e avocatz. V. de S. Honorat.
De l'île de Lérins patron et avoué.
ANC. FR.
Par grant resgart firent de Rou lor avoé. Roman de Rou, v. 1176.
Nous ne te rendrons tes sénatours, se tu ne nous rens tout avant nostre avoé et nostre deffendour. Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 164.
CAT. Advocat. ESP. Abogado. PORT. Advogado. IT. Advocato.
(chap. Abogat, abogats, abogada, abogades; se pot escriure en v perque ve de advocatus, avogat, avogats, avogada, avogades.)

8. Avocadel, s. m. dim., petit avocat.
Bertrans am sos avocadels
Me dechay, et am sos libels.
Leys d'amors, fol. 147.
Bertrand avec ses petits avocats me rabaisse, et avec ses exploits.
(chap. Abogadet, abogadets, abogadeta, abogadetes; avogadet, avogadets, avogadeta, avogadetes.)

9. Avocatio, Advocatio, s. f., lat. advocatio, avocasserie, profession d'avocat.
Avocatios
Es officis mot perilhos.
(chap. La abogassía es ofissi mol perillós.)
Brev. d'amor, fol. 124.
La profession d'avocat est office moult périlleux.
L' avocat,... si el mor en l' annada en la qual el avia comensat de far sa advocatio. L'Arbre de Batalhas, fol. 223.
L'avocat,... s'il meurt en l'année dans laquelle il avait commencé à faire son avocasserie.
ANC. FR. Il n'y a nul qui se cognoisse
Si hault en advocation. 
Farce de Pathelin, p. 4.
CAT. Advocació. IT. Avvocazione. (chap. Abogassía, abogassíes. ESP. Abogacía.)

10. Convocatio, s. f., lat. convocatio, convocation.
Juraran a la communautat... apres la convocatio. Charte de Gréalou, p. 72.
(chap. Jurarán a la comunidat... después de la convocassió.)
Jureront à la communauté... après la convocation. 
CAT. Convocació. ESP. Convocación. PORT. Convocação. IT. Convocazione.
(chap. Convocassió, convocassions; convocatoria, convocatories.)

11. Convocar, v., lat. convocare, convoquer.
Part. pas. De tot lo pobol de Monpellier convocat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 107.
(chap. De tot lo poble de Monpellier convocat. La t de montis ya se va pedre fa mols siglos.)
De tout le peuple de Montpellier convoque.
CAT. ESP. PORT. Convocar. IT. Convocare. (chap. Convocá : convoco, convoques, convoque, convoquem o convocam, convoquéu o convocáu, convoquen; convocat, convocats, convocada, convocades; convocaré; convocaría; si yo convocara.)

12. Evoc, s. m., révocation.
Per aras e per tot temps, ses evoc. Charte de Gréalou, p. 60.
Pour maintenant et pour tout temps, sans révocation.

13. Invocacio, Envocation, s. f., lat. invocationem, invocation.
Soptament fero serpens e ranas per invocacio dels encantadors.
Eluc. de las propr., fol. 12.
Subitement firent serpents et grenouilles par invocation des enchanteurs.
Per orations,... per envocations. Doctrine des Vaudois.
Par oraisons,... par invocations.
CAT. Invocació. ESP. Invocación. PORT. Invocação. IT. Invocazione.
(chap. Invocassió, invocassions.)

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista

14. Evocatio, s. f., lat. evocatio, évocation.
Evocatios se fay per esta maniera. Leys d'amors, fol. 127.
L'évocation se fait de cette manière.
(chap. Evocassió, evocassions; v. evocá : recordá : portá a la memoria. 
ESP. Evocación.)

15. Envocatiu, adj., invocatif, propre à invoquer.
Envocativas, so es cant hom apela. Leys d'amors, fol. 100. 
Invocatives, c'est-à-dire quand on appelle.
(chap. Invocatiu, invocatius, invocativa, invocatives; v. invocá.)

16. Equivoc, adj., équivoque.
Motz equivocz, es cant us motz a diverses significatz. Leys d'amors, fol. 7.
Mot équivoque, c'est quand un mot a diverses significations.
CAT. Equivoc. ESP. (Equívoco) PORT. IT. Equivoco.
(chap. Equívoc o equívoco, equivocs o equívocos, equívoca, equívoques. Una paraula que té diferens significats pot sé equívoca, causa de confusió; v. equivocá, equivocás.)

17. Equivocatio, s. f., équivoque.
Equivocatios se fay en respieg d' u meteys vocable significan diversas cauzas. 
Leys d'amors, fol. 46.
L'équivoque se fait en égard à un même mot signifiant diverses choses.
CAT. Equivocació. ESP. Equivocación. PORT. Equivocação. IT. Equivocazione. 
(chap. Equivocassió, equivocassions; errada, errades.)

herrar es humano, forja, cómic, dibujo, hierro, herrar, errar es humano

18. Revocation, s. f., lat. revocationem, révocation.
Quant al regard de la revocation dels precaris.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 493.
Quant au regard de la révocation des précaires.
CAT. Revocació. ESP. Revocación. PORT. Revogação. IT. Revocazione, rivocagione. (chap. Revocassió, revocassions; v. revocá.)

19. Revocamen, s. m., révocation.
Carta de revocamen de la marca. Cartulaire de Montpellier, fol. 198.
(chap. Carta de revocamén de la marca.)
Charte de révocation de la marque.
IT. Rivocamento. (chap. Revocamén, revocamens.)

20. Revocable, adj., lat. revocabilem, révocable.
Per donatio non revocabla facha entr' els. 
Tit. de 1280. Arch. du Roy., Quercy.
(chap. Per donassió no revocable feta entre ells.)
Par donation non révocable faite entre eux.
CAT. ESP. Revocable. PORT. Revogavel. IT. Revocabile, rivocabile.
(chap. Revocable, revocables.)

21. Revocar, v., lat. revocare, révoquer.
Aras voill a prezen
Revocar lo jutjamen.
B. Zorgi: L' autr ier.
Maintenant je veux ouvertement révoquer le jugement.
Revoca tot so que dih as. Liv. de Sydrac, fol. 7.
(chap. Revoca tot lo que dit has : has dit.)
Révoque tout ce que tu as dit.
Que tot dever de blat... mes sus lo pays, contra totas franquesas,... si revoque. Rég. des États de Prov., de 1401. 
Que toute redevance de blé... mise sur le pays, contre toutes franchises,... 
se révoque.
Part. pas. Aquelas que i sso que, sio revocadas. 
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 310.
Celles qui y sont, qu'elles soient révoquées.
- Rappeler, appeler de nouveau.
Part. pas. El fo apelatz e revocatz per los fiels. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 23.
Il fut appelé et rappelé par les fidèles.
CAT. ESP. Revocar. PORT. Revogar. IT. Revocare, rivocare. 
(chap. Revocá.)

22. Provocatio, s. f., lat. provocatio, provocation, appel.
Fo facha provocatio contra l' avandih papa en aquest concili.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 206.
Fut faite provocation contre l'avant-dit pape dans ce concile.
Son corrompudas las mestruas, et es tardada la provocatio de lor. 
Trad. d'Albucasis, fol. 8.
Sont corrompues les menstrues, et est retardée la provocation d'elles.
CAT. Provocació. ESP. Provocación. PORT. Provocação. IT. Provocazione. 
(chap. Provocassió, provocassions.)

23. Provocatiu, adj., provocatif, propre à provoquer.
Fel... es... dels budels a purgacio provocatiu. Eluc. de las propr., fol. 55.
Le fiel... est... à la purgation des boyaux provocatif.
CAT. Provocatiu. ESP. PORT. IT. Provocativo. (chap. Provocatiu, provocatius,  provocativa, provocatives. La fel es provocativa de la purgassió dels budells.)

24. Provocar, v., lat. provocare, provoquer, exciter.
Provoca la vesica a corrupcio. Trad. d'Albucasis, fol. 32.
Provoque la vessie à corruption.
Part. pas. Es bo que a dormir sio provocatz bressan.
Eluc. de las propr., fol. 69.
Il est bon qu'à dormir ils soient provoqués en berçant.
CAT. ESP. PORT. Provocar. IT. Provocare. (chap. Provocá : provoco, provoques, provoque, provoquem o provocam, provoquéu o provocáu, provoquen; provocat, provocats, provocada, provocades; provocaré; provocaría; si yo provocara. Exitá; marejá an algú. No me provocos que te fotré calén, cap de suro!)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

Vult, Volt, Vout, s. m., lat. vultus, visage, face.
Movra sa testa, e mudara son vult. 
Osta felonia del volt al rei.
Trad. de Bède, fol. 75 et 78.
Mouvra sa tête, et changera son visage.
Ôte félonie de la face au roi.
ANC. FR. La lumière de tuen vult.
Anc. trad. du Ps., Ms. n° 1, ps. 43.
Fiertez et leesche estoient ensamble mellées en son vout et en son regart.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 167.
ESP. (Cara, faz.) PORT. Vulto. IT. Volto. (chap. Cara, cares.)

Vulturn, s. m., lat. vulturnus, vulturn, vent du nord-est.
Dos vens collaterals, dels quals le prumier es vulturn, de ves septentrio.
Eluc. de las propr., fol. 134.
Deux vents collatéraux, desquels le premier est vulturn, devers septentrion.
ESP. PORT. Vulturno.

Vuna, s. f., luette. 
En la vuna, e tira aquela en jos. Trad. d'Albucasis, fol. 23.
En la luette, et tire celle-là en bas.

2. Vunula, s. f., luette.
Entro que la vunula sia ofuscada. Trad. d'Albucasis, fol. 23.
Jusqu'à ce que la luette soit offusquée.

sábado, 5 de septiembre de 2026

Verruga, Veruca, Verrucaria, Vers, Verset, Versifiar, Versifiayre, Versifiador, Versifiadura, Versificadura

Verruga, Veruca, s. f., lat. verruca, verrue.
S' a vostr' auzel naisson verrugas.
(chap. Si a vostre muixó li naixen (ixen) verrugues.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si à votre oiseau naissent verrues.
Veruca, es eminencia petita. Trad. d'Albucasis, fol. 40.
Verrue, c'est éminence petite.
Elytropia... cura de verrugas. Eluc. de las propr., fol. 206.
Héliotrope... guérit de verrues.
CAT. Verruga, berruga. ESP. PORT. Verruga. IT. Verruca. 
(chap. Verruga, verrugues; verrugueta, verruguetes.)

Verruga, verrugues; verrugueta, verruguetes



2. Verrucaria, s. f., lat. verrucaria, herbe aux verrues, sorte de plante.
Elytropia... es dita verrucaria, quar cura de verrugas.
Eluc. de las propr., fol. 206.
Héliotrope... est dite herbe aux verrues, parce qu'elle guérit de verrues.
PORT. Verrucaria. (chap. Verrugaria, verrugaries, planta que trau una lleit com les figues. Petro, Javier Boix de Beseit, ne va vore una a la vora del assut.)

De la comisió de les tres figues.

Vers, s. m., lat. versus, vers.
Ce mot signifiait chez les troubadours une espèce de poésie; ils n'en faisaient pas usage dans l'acception que nous lui donnons aujourd'hui.
Vers, es us dictatz en romans que compren de V (5) coblas a X (10), amb una o am doas tornadas. Leys d'amors, fol. 40.
Vers, c'est une composition en roman qui comprend de cinq couplets à dix, avec un ou avec deux refrains.
Compagnon, je ferai un vers convenable.
En aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. V. de Marcabrus.
En ce temps-là on ne disait pas chanson, mais tout ce qu'on chantait étaient vers.
ANC. FR. Lors chanta Chantecler un vers.
Et le sengler chanta le vers
Et à l'endroit et à l'envers.
Roman du Renart, t. 1, p. 60; t. III, p. 346.
- Verset. 
VI (6) psalmes ab lur antiphonas et en apres lo vers.
Regla de S. Benezeg, fol. 30.
Six psaumes avec leurs antiennes et par après le verset.
CAT. Vers. IT. Verso. (ESP. Verso. Chap. Vers o verso, versos. Antigamen, cansó, cansons.)




2. Verset, s. f. dim., verset, petite pièce de vers, couplet.
Com auzi dir
Al joglaret en son verset.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Comme j'ouïs dire au petit jongleur dans son couplet.
Chantaran un verset de plazensa.
Pujols: Dieus.
Chanteront un verset de contentement.
VI psalmes ab lur antiphonas,... e 'l verset. Regla de S. Benezeg, fol. 29.
Six psaumes avec leurs antiennes,... et le verset.
ANC. FR. Puis distrent eus deus le verset,
Li uns en gros, l'autre en faucet.
Roman du Renart, t. III, p. 344.
CAT. Verset. IT. Versetto. (ESP. Versito. Chap. Verset, versets; cansoneta, cansonetes, com les que fa lo capsot de Tomás Bosque de La Codoñera.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

3. Versifiar, v., lat. versificare, versifier, faire des vers, chanter les vers.
Segon art de versifiar. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Segons l'art de versificá. )
Selon l'art de versifier.
Senhors, esta canso es faita d' aital guia
Com sela d' Antiocha, et ayssi s versifia.
Guillaume de Tudela.
Seigneurs, cette chanson est faite de pareille manière comme celle d'Antioche, et ainsi se versifie.
Part. pas. Fetz III (3) libres versifiatz en la maniera hebraica.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.
Fit trois livres versifiés en la manière hébraïque.
CAT. ESP. PORT. Versificar. IT. Versificare. (chap. Versificá : versifico, versifiques, versifique, versifiquem o versificam, versifiquéu o versificáu, versifiquen; versificat, versificats, versificada, versificades; versificaré; versificaría; si yo versificara la Biblia en chapurriau.)

4. Versifiayre, Versifiador, s. m,., lat. versificator, versificateur.
Sabo li versifiayre. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Saben los versificadós o versificaires.)
Les versificateurs savent.
(chap. Versificadó o versificaire, versificadós o versificaires, versificadora, versificadores; poeta, poetes, com Juan Carlos Abella de Valderrobres.)

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña, amics del chapurriau

5. Versifiadura, s. f., versification.
Motas sillabas alcunas vetz en una dictio longas e breus en versifiadura.
Leys d'amors, fol. 10.
De nombreuses syllabes aucunes fois dans un mot longues et brèves en versification.

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

6. Versificadura, s. f., versification.
Lonc o breu, segon versificadura. Leys d'amors, fol. 10.
Long ou bref, selon versification.
(chap. Versificassió, versificassions; versificadura, versificadures.
No confondre o confundí en “vore si se fique dura”.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

Verm, Verma, Vermet, Vermena, Vermiculacio, Vermen, Vermenos, Avermar - Verrolh, Berrolh

Verm, s. m., lat. vermis, ver.
Si vostr' auzel a el cors verms.
(chap. Si vostre muixó té al cos cucs.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau a dans le corps des vers.
Si cum verms corrump lo fust. Trad. de Bède, fol. 62.
Ainsi comme ver corrompt le bois.
(chap. Aixina com la quera corrom la fusta; quera : classe de cuc, termita; corrom tamé signifique : rossegue, minge, gaste, desgaste.)
Fig. Hyeu soi verms e non pas homs. V. et Vert., fol. 90.
Je suis ver et non pas homme.
ANC. FR. Jo acertes sui verms. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 21.
Rouille et verm qui luy ronge l'âme.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 254. 
PORT. Verme. IT. Verme, vermo. (chap. Cuc, cucs; cuquet, cuquets; quera, queres : termita, termites. Cuan algú se fique dolén, sobre tot de la pancha, y sane, se diu : ya ha cagat lo cuc. ESP. Gusano, termita.)

  quera, querat, querada, carcoma, corcó, corcat

2. Verma, s. f., ver.
La verma qu' estrenheretz
E desempre ab un filetz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le ver que vous étreindrez et sans retard avec un petit fil.

3. Vermet, s. m. dim., vermisseau.
D' escorpios naysho vermetz. Eluc. de las propr., fol. 259.
De scorpions naissent vermisseaux.

4. Vermena, s. f., vermine.
Negras foro pueis creadas de carn, formitz del femps de buou e d' autras vermenas assatz. Liv. de Sydrac, fol. 28.
Les puces furent ensuite créées de chair, les fourmis de la fiente de boeuf et d'autres vermines assez.

5. Vermiculacio, s. f., lat. vermiculatio, vermoulure.
Aytal humor... es cauza de vermiculacio. Eluc. de las propr., fol. 62.
Pareille humeur... est cause de vermoulure.

6. Vermen, adj., vermineux, de l'espèce des vers, des insectes.
La formitz es plus flairans bestia vermena que sia. Liv. de Sydrac, fol. 77.
La fourmi est la plus flairante bête vermineuse qui soit.
ANC. FR.
Et lors les nettoyer de l'ordure et vermin
Qui gaste leur demeure et les ruine enfin. P. Hegemon, p. 40.

7. Vermenos, adj., lat. verminosus, véreux, vermoulu.
Ayssi com la poma qu' es bela e flairans deforas, e dedins es poirida e vermenosa. Liv. de Sydrac, fol. 86.
(chap. Aixina com la poma que es bella y flairán per fora, y adins está podrida y cucada.)
Ainsi comme la pomme qui est belle et odorante en dehors, et dedans est pourrie et véreuse.
Fig. Cors poirit ab cor vermenos.
(chap. Cos podrit en cor cucat.)
P. Vidal: Cant hom.
Corps pourri avec coeur véreux.
ESP. Vermenoso. PORT. IT. Verminoso. (chap. Cucat, cucats, cucada, cucades : ple de cucs.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

8. Avermar, v., avoir des vers, engendrer des vers.
Auzel, cant s' averma,
Deu hom socorre per desempre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Oiseau, quand il engendre des vers, on doit (le) secourir tout aussitôt.

Vern, s. m., aune, sorte d'arbre.
Nég. expl.
No 'ls tem ni no 'ls blan una rusca de vern.
P. Bremon Ricas novas: En la mar.
Je ne les crains ni ne les caresse une écorce d'aune. 
CAT. Vern. (chap. Alisso, alissos. ESP. Aliso, familia Alnus.)

chap. Alisso, alissos. ESP. Aliso, familia Alnus


2. Vernha, s. f., aune, sorte d'arbre.
Freg, aura e buerna
S' atrai e chai e despuelha la vernha.
A. Caille: Aras quan.
Froid, vent et bruine s'attire et tombe et dépouille l'aune.

Vernassal, adj., du lat. vernaculus, bas, vil, bouffon, servile.
Tal es vil e vernassals
Que torna leu cortes e pros.
Nat de Mons: Al bon rey.
Tel est vil et bas qui devient bientôt courtois et preux.
Fig: Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab vils motz de vil razo bastir.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Un sirvente léger et bouffon je veux avec vils mots de vil motif fabriquer.

Tomás Bosque Peñarroya; Vernassal, adj., du lat. vernaculus, bas, vil, bouffon, servile.

Vernis, Vernitz, s. m., vernis.
Desus fer e acier que relhuzis,
Et azur e vernis que resplandis.
D' acier e de vernitz tal resplandor.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29 et 27.
Dessus fer et acier qui brille, et azur et vernis qui resplendit.
D'acier et de vernis telle splendeur.
CAT. Barnis. ESP. Barniz. PORT. Verniz. IT. Vernice. (chap. Barnís, barnisos o barnissos; varnís, varnisos o varnissos si tenim en cuenta la paraula antiga en ocsitá, vernis.)

2. Vernissar, v., vernisser, vernir. 
Part. pas. Una urcha... ben vernissada dedins et defora.
(chap. Una engerra (jarra)... ben barnisada o barnissada per dins y per fora.)
Hist. de la Bible en prov., fol. 4.
Une jarre... bien vernie dedans et dehors.
ESP. Barnizar. IT. Vernicare, verniciare. (chap. Barnisá o barnissá : barniso, barnises, barnise, barnisem o barnisam, barniséu o barnisáu, barnisen; barnisat, barnisats, barnisada, barnisades; barnisaré; barnisaría; si yo barnisara la caseta de fusta del freginal de Beseit, del meu amic lo vivet.)

Verquiera, Verchiera, s. f., dot.
Donar volia sa filha...
Am be mot gran verquiera
A un noble donzell.
V. de S. Honorat.
Il voulait donner sa fille... avec bien moult grande dot à un noble damoiseau.
La verchiera de sa sor
Vendet.
(chap. La dote de san germana va vendre.)
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
La dot de sa soeur il vendit.
ANC. FR. Payer à l'ancienne comtesse de Valentinois,... à cause de la verchiere, ou dot, dont ladicte comtesse où aultre pourroit faire poursuite.
Titre de 1404. Carpentier, t. III, col. 1136.
(chap. Dote, dotes. ESP. Dote.)

Verrolh, Berrolh, s. m., verrou.
L' huysh e 'l verrolh.
Verrolh o ferrolh o berrolh. 
Leys d'amors, fol. 29 et 68.
La porte et le verrou.
Verrou ou verrou ou verrou.
Voyez Fer.
(chap. De ferro, ferrollat o forrollat, ferrollats o forrollats. ESP. Cerrojo.)

Fardar; Farga, forja, Forges, Fraguas, herrar es humano, errar