Mostrando las entradas para la consulta alchés ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta alchés ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 24 de septiembre de 2024

Planeta - Playa

 

Planeta, s. m. et f., lat. planeta, planète.

Dieus a fachas VII planetas que governo lo mon. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Dieu a fait sept planètes qui gouvernent le monde.

Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.

(chap. Júpiter, lo segón planeta; allacuanta no se contáen igual que ara; tampoc los mesos eren los mateixos.)

Jupiter, seconde planète.

En bon pon fon natz et en bona planeta.

G. Figueiras: Un nou.

En bon point il fut né et en bonne planète.

Can lo dig planeta renha. Brev. d'amor, fol. 30. 

Quand ladite planète règne.

CAT. ESP. PORT. IT. Planeta. (chap. Planeta, planetes; tradissionalmen: Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón.)


Planites, s. f., plainte, aérolithe.

Planites, es peyra..., ajuda donas prens. Eluc. de las propr., fol. 191.

Planite, c'est pierre..., elle aide dames enceintes.


Planta, s. f., lat. planta, plante, nom générique du genre végétal.

Fay fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94. 

Fait fructifier les plantes dans la terre. 

Prov. En brau loc fon plantada

Planta qu' el frug pejura.

Serveri de Girone: En mal punh. 

En méchant lieu fut plantée la plante qui empire le fruit.

- La plante des pieds.

Planta es la extremiera partida del pe. Eluc. de las propr., fol. 61.

La plante est la partie extrême du pied. 

Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la planta. 

A. Daniel: Ans qu' els. 

Sien est Arnaud de la cime jusqu'à la plante.

CAT. ESP. PORT. Planta. IT. Pianta. (chap. Planta, plantes.)

2. Plantier, s. m., pépinière.

Conte en se molteza, coma plantier. Leys d'amors, fol. 49.

Contient en soi multiplicité, comme pépinière.

Per los plantiers, XV deners. Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 311. 

Pour les pépinières, quinze deniers.

CAT. Planter. (chap. Planté, plantés : pera plantá.)

3. Planso, s. f., tige, rejeton, arbrisseau.

Algus plansos... ab brancas et ramels.

Cum aybre, planso et razitz, atyro humor de terra per lor noyriment.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 58. 

Aucuns arbrisseaux... avec branches et rameaux. 

Comme arbre, tige et racine, attirent l'humeur de terre pour leur nourriture. 

ANC. FR. Li autres ars fu d' un plançon 

Longuet et de gente façon.

Roman de la Rose, v. 919.

CAT. Planso. (chap. Plansó, plansons.)

- Plançon, sorte d'arme.

Arc manal o balesta o bon bran de planso. Guillaume de Tudela.

Arc manuel ou arbalète ou bon glaive de plançon.

ANC. FR. Se combatirent avec eulx de massues et d'un baston appellé planchon ou pique de Flandres.... Ung plançon esquartelé de grans broches de fer. Lett. de rém. de 1374. Carpentier, t. III, col. 306.

4. Plantada, s. f., plant, ce qu'on replante.

Can Noe plantet vinha prumieiramen el mon, de la plantada que demoret apres lo dulivi, volc far vi per la voluntat de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 115. 

Quand Noé planta la vigne premièrement au monde, du plant qui demeura après le déluge, il voulut faire du vin par la volonté de Dieu.

5. Plantacio, s. f., lat. plantatio, plantation.

Aybre naysh alcunas vetz per semenacio, autras, per plantacio.

(chap. L' abre naix algunes vegades per sembra (seminassió, llaó), atres, per plantassió.) 

Eluc. de las propr., fol. 220.

Arbre naît aucunes fois par semence, d'autres, par plantation.

ESP. Plantación. PORT. Plantação. IT. Plantazione, piantagione. 

(chap. Plantassió, plantassions.)

6. Plantio, s. f., plantation.

Algus aybres... si engendro.. per plantio de razitz o de verga.

Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Alguns abres... se engendren... per plantassió d' arraíl o de verga : plansó, rechito, empel.)

Aucuns arbres... s'engendrent... par plantation de racines ou de bouture. ESP. Plantio.

7. Plantamen, s. m., plantement, action de planter, de mettre en terre.

Per lo plantamen de las forcas que fes far. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 203.

Pour le plantement des fourches qu'il fit faire.

ANC. CAT. Plantament. ANC. ESP. Plantamiento. IT. Piantamento.

(chap. Plantamén, plantamens.)

8. Plantados, adj., fécond, abondant, fertile.

Fig. Ont plus seras assiduos en divis parlamens, ont plus i penras plantadosa entensio. Trad. de Bède, fol. 83. 

Où plus tu seras assidu en divins entretiens, où plus tu y prendras féconde application. 

IT. Piantadoso.

9. Plantadiu, adj., plantureux, productif.

Ab sa natural humor, 

Fai la terra plantadiva.

Brev. d'amor, fol. 38.

Avec son humeur naturelle, rend la terre plantureuse. 

Fig. De totz plazers plantadiva.

Folquet de Lunel: E nom del. 

De tous les plaisirs productive.

ANC. FR. Jachières non pas perreuses, 

Mes plantéives et herbeuses.

Roman de la Rose, v. 19749.

10. Plantayritz, s. f., planteuse, qui fait pousser.

Par ext. Infancia... que es plantayritz de dens. Eluc. de las propr., fol. 66.

L'enfance... qui est planteuse de dents.

11. Plantar, v., lat. plantare, planter.

Plantar una vinha o autres albres. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. Planter une vigne ou d'autres arbres. 

Fig. Semena e planta el cor un dezirier clar e net de viure en puritat.

V. et Vert., fol. 84. 

Sème et plante au coeur un désir clair et net de vivre en pureté.

- Arrêter, fixer.

Fes plantar lo carre. Trad. des Actes des apôtres, ch. 8.

Fit arrêter le char.

Fig. Ins el Carcasses te planta.

Raimond de Miraval: A Dieu me.

En dedans au Carcassès fixe-toi.

- Garnir, remplir.

Dieus plantet paradis terrestre de bos albres e de bos frutz.

V. et Vert., fol. 36.

Dieu garnit le paradis terrestre de bons arbres et de bons fruits. 

CAT. ESP. PORT. Plantar. IT. Piantare. 

(chap. Plantá: planto, plantes, plante, plantem o plantam, plantéu o plantáu, planten; plantat, plantats, plantada, plantades.)

12. Plantage, s. f., lat. plantago, plantain.

Que trusetz verbena e milfueilh

E plantage e salsifranha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous écrasiez verveine et millefeuille et plantain et saxifrage.

Es bona ...

.... La plantages atressi.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Est bon... le plantain pareillement.

CAT. Plantatge. ESP. Plantage (plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae).

plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae

13. Sosplantar, v. supplanter, détourner, dévier, subverser.

Fig. Folia d' ome sosplanta sos anamens. Trad. de Bède, fol. 43. 

Folie de l'homme dévie ses penchants.

Part. pas. Sosplantat per lor perversitat. Trad. de Bède, fol. 79.

Subversé par leur perversité.

CAT. Supplantar. ESP. Suplantar. PORT. Supplantar. IT. Soppiantare.

(chap. Suplantá: suplanto, suplantes, suplante, suplantem o suplantam, suplantéu o suplantáu, suplanten; suplantat, suplantats, suplantada, suplantades.)

14. Sosplantamen, s. m., subversion, ruine, bouleversement, substitution.

De Jacob sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De Jacob je sais bien par quelles substitutions il eut la bénédiction.

Prov. Lengua del fol es sos sosplantamens. Trad. de Bède, fol. 73.

La langue du fou est sa ruine.

(chap. suplantamén, suplantamens; subversió, subversions; ruina, ruines; sustitussió, sustitussions.)

15. Transplantar, v., lat. transplantari, transplanter, transformer, rendre.

Part pas. Varaire negre transplantat.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Ellébore blanc rendu noir.

CAT. ESP. Trasplantar. PORT. Transplantar. IT. Traspiantare.

(chap. Trasplantá; se conjugue com plantá.)

16. Transplantacio, s. f., transplantation.

Aybre melhora... per transplantacio. Eluc. de las propr., fol. 220.

L'arbre s'améliore... par transplantation.

PORT. Transplantação. IT. Traspiantazione.

(chap. Trasplantassió, trasplantassions; trasplante, trasplantes.)


Plap, s. m., tache.

Ses tot plap negre.

(chap. Sense cap taca negra.)

Ha cap de camel et plaps de part.

(chap. Té cap de camello y taques de leopardo.)

Eluc. de las propr., fol. 234 et 241.

Sans aucune tache noire.

A tête de chameau et taches de léopard.

2. Plapar, v., tacheter, moucheter.

Part. pas. De diversas tacas... so per tot plapatz.

Plapat de blanc, a guiza de leopart.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 241. 

De diverses taches... ils sont partout mouchetés. 

Tacheté de blanc, à guise de léopard.

(chap. Tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades. Si agarres una sitera y la hi arrimes an algú, li pots di: que te taco o que t' ataco, y casi sone igual. 

Tacat tamé vol di dolén, en alguna ferida interió, fístula, o cáncer.)

Plassa, s. f., lat. platea, place, lieu, endroit.

Guigonet saut en la plassa

Sans e vius.

V. de S. Honorat. 

Guionet saute sur la place sain et vivant.

Loc. fig. No us pessetz qu' en una plassa

Merces ab gran aver jassa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Ne vous imaginiez pas qu'en même place merci gise avec grande richesse.

- Espace de terrain, dans les villes, entouré de bâtiments.

Per ostals e per plassas. V. de S. Honorat. 

Par demeures et par places.

Loc. Ricx hom mals quan vai en plassa,

Que cuiatz vos que lai fassa?

P. Cardinal: Qui ve gran.

Puissant homme méchant quand il va en place, que croyez-vous que là il fasse?

- Lieu fortifié.

Que metan per totas las terras e plassas bonas garnisos.

Lo dit comte de Montfort avia una plassa forta.

Chronique des Albigeois, col. 5 et 22.

Qu'ils mettent par toutes les terres et places bonnes garnisons.

Ledit comte de Montfort avait une place forte.

Adv. comp. A totz o dic en plassa.

Bertrand de Born: Rassa tant. 

Je le dis à tous publiquement. 

CAT. Plassa (plaça). ESP. Plaza. PORT. Praça. IT. Piazza. 

(chap. Plassa, plasses; plasseta, plassetes.)

calle Villaclosa, La Botera, Beceite, Beseit,10

2. Placier, adj., coureur de places, désoeuvré.

Per plazer als homes placiers. V. et Vert., fol. 22.

Pour plaire aux hommes désoeuvrés.

3. Plasseiayre, s. m., celui qui fréquente les places, qui se tient sur les places, désoeuvré. 

Taulas tenens e plasseiayres. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Tenant tables et désoeuvrés.

- Commissionnaire.

De l' escala del divenres son placeiayres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

De la garde du vendredi sont les commissionnaires.

4. Plasseiar, v., être sur la place, se tenir sur la place.

Part. prés. Can ditz las plassas de Tholoza, so es los homes plasseians.

Leys d'amors, fol. 130.

Quand il dit les places de Toulouse, cela est les hommes étant sur les places.


Plastre, s. m., plâtre.

Plastre, o geysh qui, exust et destemprat ab ayga, es util a far paretz.

Eluc. de las propr., fol. 169.

Plâtre, ou gypse qui, calciné et détrempé avec eau, est utile pour faire murailles.

(chap. Ges, alchés. ESP. Yeso.)


Plat, adj., grec *gr, plat, uni, lisse, effilé.

Voy. Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 58.

Un vaisel plat, non de bel fust.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un vaisseau plat, non de beau bois.

E 'ls vostres detz grailes e platz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et les vôtres doigts délicats et effilés. 

Testa longa, plat', aiglantina.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tête longue, plate, d'aigle.

Sul destrier c' a la silha 

Negr' e 'l pel plat.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Sur le destrier qui a la paupière noire et le poil uni.

Fig. Fara sa voluntat,

Si no 'l ditz lauzenga plata.

Rambaud d'Orange: Als durs crus. 

Fera sa volonté, s'il ne lui dit louange plate. 

Substantiv. A l' en las ancas donat

De l' espaza un colp de plat.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Lui a donné sur les hanches de l'épée un coup de plat.

ESP. PORT. Chato. IT. Piato. (chap. Chato, chatos, chata, chates.)

2. Plat, s. m., plat, sorte de vaisselle.

Faire vaysela, platz, escudelas.

Tit. de 1438, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257. 

Faire vaisselle, plats, écuelles.

CAT. Plat. ESP. Plato. PORT. Plato, prato. IT. Piatto. 

(chap. Plat, plats; plateret, platerets.)

3. Plata, s. f., plaque, lame, lingot.

D' una plata d' aur o d' argen volra far un aurevelhier una bella copa a la taula del rey. V. et Vert., fol. 66.

D'une plaque d'or ou d'argent un orfèvre voudra faire une belle coupe pour la table du roi.

Incorporar lamina d'aur ab plata d'argent. Eluc. de las propr., fol. 184.

Incorporer lame d'or avec plaque d'argent.

- Argent.

L' avers e la plata er al nostre promes. Guillaume de Tudela.

L'avoir et l'argent sera au nôtre promis.

ANC. FR. Nul argent en plate quel que il soit. 

Rec. des Ord. des R. de Fr., 1313, t. I, p. 521. 

Le trésor de mon père est céans qui est en grosses plates d'or et billon.

Roman de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 17.

- Plastron, partie de l' armure.

De gonios, elmes, platas o d'autres arnes. Leys d'amors, fol. 131. 

De casaques, heaumes, plastrons ou d'autres harnois. 

ANC. FR. Armez furent de plates. Combat des Trente, p. 20.

Et sera armé de plates, de crevellière, de gorgerette.

Stat., an. 1351. Carpentier, t. III, col. 311.

CAT. ESP. Plata. PORT. Prata. (chap. Plata, plates; argén : AU; 

placa, plaques, plaqueta, plaquetes.)

4. Platina, s. f., platine, plastron, partie de l'armure. 

Trencar elmes e platinas. Leys d'amors, fol. 131. 

Trancher heaumes et platines.

ANC. FR. Plateinnes d'argent à mettre dessoubz clous de ceinture.

Registre de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. III, col. 311.

5. Aplatir, v., aplatir, unir, lisser.

Fols no s' aplat lo cabelh.

Bernard de Venzenac: Hueimais pus.

Le fou ne se lisse pas le cheveu. 

Part. pas. Lo nas fonc aplatit coma nas de buou. Carya Magalon., p. 2.

Le nez fut aplati comme nez de boeuf.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)

6. Aplatar, Applatar, v., aplatir, coucher, cacher.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Troban una balma on si van aplatar. V. de S. Honorat.

(chap. Troben una balma aon sen van aplatá.)

Trouvent une caverne où ils se vont cacher.

Drutz que lonc si s' aplata.

Ogiers: Era quan l' ivern. 

Galant qui le long de soi se couche.

Part. pas. A lur ensegnat los deniers aplatat.

Perduda et applatada 

Tro Dieus, per sa merce, la nos a revelada.

V. de S. Honorat. 

Leur a enseigné les deniers cachés.

Perdue et cachée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l'a révélée. 

IT. Appiatare. (chap. aplatá, aplatás : ficás plato, platos, plata, plates : gitás : tombás; amagás, refugiás.)

7. Aplatadamens, adv., en cachette, secrètement.

Fesis lo aucire aplatadamens.

(chap. Lo vas fé matá amagadamen, d' amagatons, amagatontes; secretamen.) 

Hist. de la Bible en prov., fol. 40. 

Tu le fis tuer en cachette.


Platani, s. m., lat. platanus, plane, platane. 

Platani... sas fuelhas so platas et amplas. Eluc. de las propr., fol. 217.

Platane,... ses feuilles sont plates et amples.

CAT. ESP. (plátano) PORT. IT. Platano. (chap. platané, platanés; 

lo plátano, plátanos es la fruita de la palmera platanera.)

platané, platanés, plátano



Playa, s. f., lat. plaga, plage, bord de la mer.

Am tant viron mot tost venir 

Un antic moyne per la playa.

V. de S. Honorat. 

En même temps ils virent moult tôt venir un vieux moine par la plage.

CAT. Platja. ESP. Playa. PORT. Praia, praya. IT. Piaga.

(chap. Playa, playes; playeta, playetes.)

jueves, 25 de julio de 2024

1. 7. De com Pedro Saputo va adependre la música.

Capítul VII.

De com Pedro Saputo va adependre la música.

De com Pedro Saputo va adependre la música.

¡Aik!, dirá aquí algún lectó; brumín anem puján. Primé sastre, que es lo mes pla que ña a la artesanía, vinín a formá lo llas y comunicassió entre los ofissis masculins y los femenins, com lo formen entre lo regne animal y lo vegetal los zoófitos o animals - plantes. Después cardadó o pelaire, que es algo mes; después fusté, que es mol mes; y no contem en lo dibuix, que perteneix ya al orden superió de les arts, be que sense exclusió de sexo com estes atres, lo anem ara a adorná en lo de la música, art baixat del sel y amor del cor humano. ¿Aón anirem a pará? ¡aixó me se pregunte! ¿Y pera qué hauríe ressibit lo nostre chiquet filóssofo tantes y tals dotes del creadó, y lo don soberano y raríssim de sabé empleales? Pos aquí vorás lo que ell fa y yo vach escribín en no menos admirassió que tú, lectó o lectora, sigues qui sigues.
Va adependre lo dibuix, com has vist; ara adependrá música; y encara vorás atres maravilles. Per algo lo van nombrá Saputo. Si haguere sigut com yo o com tú, y perdona la meua franquesa, res de aixó se escriuríe, perque res haguere passat. Anem a la historia.


Ñabíe a Almudévar un eclesiástic, organista de la parroquia, cridat per mote Vivangüés, y lo seu nom verdadé ni se sap ni lo nessessitem; este mossen se emportáe algunes vegades al chiquet Pedro a casa seua pera donali alguna golosina. Ere un home que en cuan a músic tocáe mijanamen be lo órgano, lo clave y lo salterio; y en cuan a gramátic auloráe una miqueta lo latín del breviari; pero lo que es de la missa habíe preguntat tantes vegades lo que significáe lo canon y demés latins, que fora dels introitos, les orassions, les epístoles, y los evangelios ñabíe poques coses que no entenguere, y encara aixina a vegades se barruntáe lo seu sentit. Per lo demés teníe bon cor, ere tan candorós com un chiquet, y se creíe lo mes hábil del capítul, que ere numerós, exeptuán al siñó mossen, que diuen ere llissensiat per Huesca, y a qui per aixó respetabe ell com mes sabut. A tots los demés los passáe per deball de la cama. Y ña qui diu que si errabe lo tiro ere de poc tros.

Lo cridáen en lo apodo que hay dit, perque cuan se fotíe entre esquena y pit algún gotet de bon vi, que ere en frecuensia, entre les llágrimes que li apuntaben de la fortalesa del vi y la veu mich cobrada del bon trago, díe respirán: ¡viva Angüés!, y acababe de respirá. Li van preguntá al prinsipi, y después de moltes vegades per gust qué significabe alló; y contabe esta grassiosa, disparatada y original historia: "Es sabut, siñós, que entre los pobles de Angüés, Casbas, y Ybieca va ñabé antigamén uns atres dos que se díen Bascués, y Foces, y los seus habitans eren los mes grans afissionats a la mamera del món, y los seus termes la milló viña de Aragó, y potsé de España si me apetix diu. Estos dos pobles van morí: vull di, que sigue per guerra, per epidemia, o per un atra caussa, se van quedá sense habitans, habén mort hasta los sacristans y los mossens Foces va morí uns díes abans y Bascués va aguantá uns díes mes. Pero cuan los dos pobles van vore que s´acabáen sense remey, van fé testamén y van dixá lo seu bon gust als pobles de Angüés, Casbas y Ponzano, dos terseres parts al primé y una repartida entre los atres dos. Aixina que lo poble de Angüés té mes saque ell sol en materia de vins, que Casbas y Ponzano juns. Per aixó yo cuan me bec un gotet de bon vi, si la tassa es gran y lo vi bo, que lo trascolo sempre de una atacada, penso en aquell poble y dic ¡viva Angüés! Que es com si diguera: viva lo gust de Angüés, que es lo que ara trobo yo an este gotet que acabo de trascolam. O de atre modo: botovadéu, que este vi es tan bo com lo milló que proben los hereus de Bascués y Foces. pera abreviá u dic tot an ixa exclamassió tan significativa. Y si no diguera aixó, me pareixeríe que lo vi per bo que fore no me faríe profit.» Y preguntán als que escoltáen, ¿qué tos pareix, siñós?, brotabe delissia del cor y se esponjáe de gloria.

Este home, pos, tan sensill y tan beneít, se va emportá un día a casa seua al chiquet Pedro Saputo pera donali unes avellanetes que li habíen portat: y com lo chiquet va vore ubert lo clave li va rogá que tocare algo. Pot sé que no fore clave, sino un atre instrumén de tecles: poc importe. Li va vindre en gana, y va tocá una pessa tan alegre y espolejadora que Pedro no podíe tartí (estás quieto), meneján tot lo cos y dién: ¡va, va! Va pará lo músic, y va preguntá qué ere alló, y li va contestá lo capellá: 

- Aixó es una cosa nova; fa poc tems que la han ficat en solfa los compositós; y es tan fecunda a caprichos, que sense eixissen del tema pot un tocá tres díes seguits y tot sirá sempre lo mateix pero tot diferén. Es un ball al que li diuen lo Gitano.

- Sol per sabé aixó, va di Pedro, adependría de solfa de bona gana. 

- ¡Ay, chiquet, chiquet!, va contestá lo capellá; no saps lo que dius. ¡Adependre la solfa!

- ¿Pos qué, va rechistá lo chiquet, tan difíssil es? 

- Mol, mol, moltíssim y mes que moltíssim, li va contestá lo mossen en los ulls tancats: ¿vols que te u diga? Mira: una vegada los dimonis estáen de tertulia al palau de Lucifer, tot lo edifissi es de flames de sofre, dispután sobre la solfa y la gramática y defenén uns que ere mes difíssil la una y los atres que l´atra, u van volé probá dos diablets joves mol presumidets, y van eixí al món, ficanse, lo un a infantillo a casa de un mestre de capella, y l’atre a estudián a una escola de gramática. Van passá tres mesos, y lo músic va preguntá al gramátic de qué anáe, y va contestá que de fum y tiniebles; pos yo, va di l’atre, ni fum vech perque no vech res. Allí me fan una manopla que als nugos dels dits té escrits los noms de la solfa, que pareixen agarrats de alguns de natres; y puján y baixán y corrén les juntes dels dits; y después en la mateixa obra a un papé que no diu res, me van ya jorobán y rematán la passiensia. Perque a cada marro de la veu cau una bufetada, y plora si vols plorá y plorán o rién canta lo día sansé perque eixe es lo teu ofissi. 

- Yo, va di lo gramátic, si no fore per la rechifla que mos faríen los compañs de allá baix, ya haguera enviat a cascala lo estudi y al foc en los llibres y les seues musses y mussos, que així los enteng com tú eres lo fill de Deu mes vullgut. Pero continuém algún tems mes si te pareix, perque tan pronte seríe mengua dixáu. En efecte, van seguí durán sis mesos mes, al cap dels cuals se van torná a ajuntá; y lo músic va di que encara que los compañs lo soflamaren eternamén, estáe determinat a abandoná la empresa y torná al infern. 

- ¿Sí?, va contestá lo gramátic; pos no ten anirás sol, que tamé vull acompañat; y aixina van quedá la solfa y la gramática pera patimén dels fills dels homens. Y sense mes deliberassió van tancá los ulls al sol, van fotre un percut y se van aviá de cap als inferns. Conque mira tú, fill meu, Pedro, si te empeñes en adependre solfa, cuan los diables sen dimonis no ne van pugué eixí.

Pedro Saputo sentíe al capellá contá un cas tan estupendo; li va preguntá al clérigo si ell habíe adeprés la solfa. Va contestá que sí: 

- ¿No veus que soc organista? Dotse añs entre infante y capillero vach está a la catedral de Huesca, y sempre estudián solfa. 

- Pero al fin y a la postre vostra mersé la va adependre, y en menos añs, perque diu que va sé capillero y entonses ya la sabíe. 

- Sí, va contestá mossen Fallata. 

- ¿Y la gramática?, va preguntá lo chiquet. 

- Tamé, va contestá lo bon home, sabén que mentíe: ¿no veus que soc mossen? 

- Pos en eixe cas, va di lo chiquet Pedro, vostra mersé té mes ingenio y es mes sabut que dos diables juns. Sen va enriure lo capellá, no sense ficás una mica colorat de vergoña, perque li va pareixe que ñabíe algo de ironía o malissia a la charrada del chiquet. Éste va volé vore la manopla o má de la solfa, y va vore que los noms que ñabíe als nugos (va sé menesté que los u enseñare lo músic) ere:

A - la - mi - re, B - fa - b - mi, C - sol - fa - ut, D - La - sol - re, Y - la - mi, F - fa - ut, G - sol - re - Ut. 

- Be teníe raó, que pareixen noms de dimonis, va di Pedro, perque de alguns de ells a Belcebub no ña molta distansia. Pero, ¿pera qué se adeprén aixó a la má? ¿Ha de escriures la solfa a la má o cantá miranla? An estes preguntes no va sabé respondre lo del ingenio y agudesa de dos diables, y se va acabá la plática per falta de paraules, o de suc an elles, que es lo mateix; y lo chiquet Pedro, que no podíe tindre la atensió distreta un momén, li va di adiós y va agarrá la escala.

Al eixí al carré va sentí lo violín a dal. Se va pará; lo capellá se divertíe en lo diapassón per tots los seus puns (be que aixó vol di diapassón), ya per terseres, quintes; ya al tono mes alt, ya al mes baix: va ferí lo oít de Pedro; escolte, persibix, sen y admitix aquella ley y verdat primordial de la música, aquella verdat general, aquella proposta elemental de puns o sonidos; y torne a pujá y rogue al capellá que li enseño alló al instrumén.

- No, va di lo músic; al violín no pot sé ni a datre instrumén; primé u has de adependre en la boca y a la solfa, y pera naixó s´ha de fe aná la má o manopla.

- No, siñó, va replicá lo chiquet; ya no vull adependreu en la boca, sino en lo violín, perque així u adependré de una vegada. Sobre tot, lo que es la manopla, ni vórela. aixó es lo que yo vull y no atra cosa; y no men vach de la vostra casa hasta que no me la haigáu amostrat, encara que me costo una semana. Lo capellá sen enríe y li fée compassió vore lo error del sagal que sense la má y alguns mesos y hasta añs de solfeo volíe escomensá a tocá instrumens; impossible tan gran per an ell com que dixare de sé verdat lo que habíe lligit aquell día al evangelio de la missa, siguere lo que siguere, ya que no u habíe entés. Pero se les teníe en un atre mes fort; va apretá tan lo chiquet, que va tindre que enseñali a ficá los dits a les cordes y feriles en lo arco, fen gruñí lo diapassón durán un hora. Va torná per la tarde y va está hasta la nit fotenli al diapassón y a les terseres y quintes. Y lo mateix va fé dos díes seguits; y preguntán al capellá lo que li pareixíe essensial y habén entés lo que va creure que ere prou per entonses se va emportá lo instrumén a casa.

Tancáe les finestres del seu cuarto pera que no ixquere lo eco; y passada una semana en que cada día empleabe de sis a set hores ensayán en lo instrumén, dibuixán algún rato pera descansá, va aná a casa del organista y va tocá per llissó bastán be y mol afinat, tot lo que lo vulgo solíe cantá an aquell tems. Y va di lo clérigo admirat:

- Sense duda, Perico, dins de tú portes de familiá algún demoni mes templat que los dos que van eixí a estudiá la solfa y la gramática y les van aburrí.

- Dieume, va di Pedro Saputo, qué signifiquen ixos puns en cogues y creus que teniu an ixos cuaderns y a lo que diéu solfa y música. La hi va explicá lo home. Ell va pendre apuns per escrit de lo mes importán, va demaná que en lo violín li donare una llissó práctica, y entés lo que ere se va emportá un cuadern de primeres lecsions y va passá uns atres vuit díes estudián y fotenli al instrumén. Va demaná noves explicassions, va passá hasta vintissing o trenta díes ensayán en gran aplicassió y cuidado, y después va pendre dos mesos lo violín prometín tornál y entregál al mestre. Y va cumplí la seua paraula, dién lo bo del capellá al vórel tocá:

- Me desengaño; cuatre añs si no van sé sing me va costá a mí aixó y coste a tots; no vorem mes que milagres: se van ficá a tocá los dos una sonata, lo un en lo violín y l’atre en lo clave o lo que fore, y no ñabíe mes que sentí.

Va continuá Pedro estudián mes y mes la solfa y lo seu instrumén, y al cap de alguns mesos li va di lo organista: 

- Eres, Pedro, lo milló arco de la terra, perque lo tens mol fi, alt, sonoro, valén, expresiu y firme. Pots aná a tocá a la mateixa capella de Toledo.

Lo capellá, ademés, tocae, encara que poc y mal, la vihuela y la flauta, y va volé Pedro que li enseñare tamé estos instrumens. 

- Fill, li va contestá; lo que es enseñat no me atrevixco, perque ne sé mol poc. Pero mira, la prima de la vihuela solta o al aire es mi mayor a la clave de G - sol - re - ut; busca los demés puns, armoníes y postures y los tonos, que ya u trobarás; y lo pun mes baix de la flauta es re per la mateixa clave. Y encara que veus que sol té sis foradets y lo que tape la clau que es re sostenido, pero donán sert espíritu al alé o bufera per als aguts y graves, y tapán éste o aquell, o dos o mes, a un tems, se fan dos octaves, y hasta dos y micha lo que ne sap. Ves en Deu y fesme vore un atre milagre.

Sen va aná lo sagal en los instrumens; y als quinse díes van avisá al mossen, al justissia, a la padrina, y a la seua chiqueta mes gran y algunes atres persones del poble (may al hidalgo de la cantonada), y los dos musics van doná un consert que los va pareixe an aquella gen la capella del Vaticano, o per lo menos la de la Catedral de Huesca, que ere la que tots habíen sentit. Lo mossen, ple de goch, va rogá al organista que li dixare los instrumens al chiquet Pedro hasta que ell faiguere portá los millós que se trobaren. En efecte, va escriure a Barcelona (Barchinona, Barcino antigamén) y Saragossa, y ne van vindre dos de cada clase, mol bons. pera entrenáls va ñabé un atra reunió mes numerosa a casa de la padrina, aon se va doná un atre consert; y ella, que ere espléndida y volíe entrañablemén a son fillol, se va lluí mol agassaján als convidats en un gran refresco. Van tocá después entre atres coses lo canari, ball que entonses se usabe mol; y lo gitano, que escomensáe a fes aná; estos balls, de variedat en variedat y de nom a nom, han vingut a sé y dis al nostre tems, lo primé la jota y lo segundo o segón, lo fandango.

Passada la velada y al despedís, pera sorprendrels en mes efecte, va traure la padrina ficats a una taula dos bustos minuts y blangs representán les dos mateixes persones dels retratos que va fé primé en la llapissera; y va di: 

- Aixó ha fet lo meu fillol Pedro. Eren mol pareguts, viuríen, parlaríen, si hagueren tingut ulls y colós. Tot va sé pasmos, tot enhorabones a la mare de Pedro, que no fée mes que plorá, y la padrina lo mateix y lo mossen y atres persones. ¿En qué parará este chiquet?, díen. Y plens de assombro sen van aná beneín a Deu y dessichán viure pera vore al home que aquelles mostres anunsiaben y prometíen. Y sert que tantes habilidats juntes en un chiquet de tretse añs, y de aquell modo adepreses, be mereixíen aquella admirassió y aquells extrems; sobre tot a qui pensare que ere fill de una pupila infelís, y naixcut sol y sense protecsió a la llum del món.

Los retratos o bustos eren de alchés, y ell los habíe donat un simple bañet de cals en aigua de cola perque encara no sabíe fé lo que diuen estuco.

domingo, 31 de marzo de 2024

Lexique roman; Geomancia - Geissier


Geomancia, s. f., lat. geomantia, géomancie, sorte de divination.

De geomancia totz los esperimens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De géomancie toutes les expériences.

ESP. PORT. Geomancia. IT. Geomanzia. (chap. Geomansia, una forma de adiviná; la nigromansia la podéu trobá al Decamerón en chapurriau.)


Geometria, s. f., lat. geometria, géométrie.

Quar nul temps astronomia 

Non auzi ni geometria.

Brev. d'amor, fol. 2. 

Car en aucun temps je n'appris astronomie ni géométrie.

En dyaletica, geometria, musica. Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.

(chap. En dialéctica, geometría, música.)

En dialectique, géométrie, musique. 

CAT. ESP. (geometría) PORT. IT. Geometria. (chap. Geometría,  geometríes; geométric, geometrics, geométrica, geométriques.)


Gequir, Giquir, v., du lat. vacuare, laisser, quitter, abandonner. 

Farai un guai sonet novelh 

Que trametrai part Mongibel 

Al marques qu' el sobrenom gic,

De Monferrat, e pren selh de sa maire.

E. Cairel: Pus chai la. 

Je ferai un gai sonnet nouveau que je transmettrai par delà Montgibel au marquis qui quitte le surnom de Montferrat, et prend celui de sa mère. Car si l'autruy dreg cobeitas 

E 'n giques las vias dreitas

Sabes qual loguier empleitas?

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Car si tu convoites le droit d'autrui et en quittes les voies droites, sais-tu quel salaire tu acquiers? 

Loc. Ab ben far et ab mal giquir.

Gavaudan le Vieux: Patz passien. Var. 

Avec bien faire et avec mal quitter. 

Part. pas. Quar los a per paor gequitz. 

Bertrand de Born: Pus lo gens. 

Car les a par peur abandonnés.

Per que cels vos an gequida

Que us an longamen servida.

Elias de Barjols: Amor be m platz. 

C'est pourquoi vous ont quittée ceux qui vous ont longuement servie. ANC. CAT. Gequir.

2. Giquia, s. f., cessation, abandon, délaissement.

Ni s pot mudar ses giquia

De be far.

Brev. d'amor, fol. 13. 

Ni se peut changer sans cessation de bien faire.

3. Desgiquir, v., quitter, se départir, se détacher.

Subst. Mot es grieus e fortz et amar

Als trespassans del desgiquir 

D' aysso de que s degran ayzir.

Pierre d'Auvergne: De Dieu non. 

Il est très pénible et fort et amer aux trépassants de se départir de ce de quoi ils devraient s' accommoder.


Gergoncis, s. m., grenat, sorte d'étoffe. 

Si cum es us gergoncis o us draps de seda.

Trad. du Code de Justinien, fol. 95.

Ainsi comme est un grenat ou un drap de soie.


German, Girman, adj., lat. germanus, germain.

Si alcus dels fraires germans o de las serors garmanas era mortz enans.

Trad. du Code de Justinien, fol. 72. 

Si aucun des frères germains ou des soeurs germaines était mort avant.


Mos cozis germas iest. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 98. 

Tu es mon cousin germain. 

Aissi em frayres girmas, natz d' un payre e d'una mayre.

V. et Vert., fol. 57.

Ainsi nous sommes frères germains, nés de même père et de même mère.

CAT. Germá. ANC. ESP. Germano. ESP. MOD. Hermano. PORT. IT. Germano. (chap. Germá, germans, germana, germanes.)


Germandrea, s. f., du lat. chamoedris, germandrée, sorte de plante. 

Faitz li metzina natural

De germandrea, ben secada

E ben en polvera tornada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Faites-lui médecine naturelle de germandrée, bien séchée et bien réduite en poudre.

ESP. Camedris. IT. Calamandrea. (N. E. Teucrium chamaedrys.

La zamarrilla de los muros (Teucrium chamaedrys L. 1753) es una especie de planta del género Teucrium en la familia Lamiaceae, con uso medicinal y ornamental. Beltronica, beltrónica, betónica menor, camédreo, camedreos, camedrio, camedrios, camedro, carasquilla, carmesio, carrasquilla, carrasquilla macho verdadero, encinilla, encinillas, encinilla solitaria, germandria, germandrina, hierba del carmesio, pata de gallo, poliol ancho, roblecillo, sanguinaria, siete sangrías, trixago, yerba del carmesio.)

Camedris, Calamandrea, Teucrium chamaedrys


Germe, Germ, s. m. y lat. germen, germe.

Germe... es petit ramel al qual natura tramet calor natural, humor nutrimental. Eluc. de las propr., fol. 210. 

Germe... est petit rameau auquel nature transmet chaleur naturelle, humeur nutritive. 

Romputz a totz germs 

La mortz.

Leys d'amors, fol. 28.

A brisé tous germes la mort.

Fig. Germes de volontat. Trad. de Bède, fol. 63. 

Germe de volonté.

ESP. Germen, IT. Germe. (chap. Germen, germens.)

2. Germinacio, s. f., lat. germinatio, germination.

Es temps de... germinacio. Eluc. de las propr., fol. 129.

(chap. Es tems de... germinassió.)

Est temps de... germination.

ESP. Germinación. IT. Germinazione. (chap. Germinassió, germinassions; v. germiná.)

3. Germinos, adj., fécond, productif. 

Es en gens germinoza. Eluc. de las propr., fol. 164. 

Est féconde en gens.

4. Germinatiu, adj., germinatif, propre à se propager.

Herba mot pululativa, so es a dire germinativa.

Eluc. de las propr., fol. 219.

Herbe très pullulative, c'est-à-dire germinative.

(chap. Germinatiu, germinatius, germinativa, germinatives.)

5. Germenar, v., lat. germinare, produire, germer, féconder.

Grassa terra germena so que es en lei escondut. Trad. de Bède, fol. 45.

Terre grasse féconde ce qui est en elle caché.

L'una... fruc non germenava.

L'Avangeli de li quatre Semencz

L'une... ne produisait fruit. 

Fig. Un dos rozal del cel que li fay germenar e creysser el cor una dossa e suau raziss d'amor. V. et Vert., fol. 56. 

Une douce rosée du ciel qui lui fait germer et croître au coeur une douce et suave racine d'amour. 

ESP. Germinar. IT. Germinare. (chap. Germiná, produí, brostá, llansá.)


Gerundiu, s. m., lat. gerundium, gérondif, terme de grammaire.

Dels gerundius e dels supis. Leys d'amors, fol. 44.

Des gérondifs et des supins. 

CAT. Gerundiu. ESP. PORT. IT. (chap.) Gerundio.


Gerzi, s. m., jardin. 

Pratz, gerzis, mons.

(chap. Prats, jardins (o vergés), montañes o montes.)

Sezent en gerzi.

Eluc. de las propr., fol. 169 et 206.

Prés, jardins, montagnes. 

Assis en jardin.


Gesta, s. f., du lat. gesta, chronique, histoire.

La gesta dis qu'el temps antic. V. de S. Honorat. 

(chap. La gesta diu que al tems antic.) 

L'histoire dit qu'au temps ancien. 

En P. Rogiers los capdela, si la gesta no ment. Guillaume de Tudela.

Le seigneur Pierre Rogiers les conduit, si la chronique ne ment.

Cum recito las gestas. Palaytz de Savieza.

Comme rapportent les histoires.

Canson de gesta, anc. fr. chanson de geste, se disait de tout poëme qui rappelait des exploits chevaleresques. (chap. Cansó de gesta.)

E 'l joglar que son el palais

Violon descortz e sons e lais

E dansas e cansons de gesta.

Roman de Jaufre, fol. 98.

Et les jongleurs qui sont au palais accompagnent de la viole descorts et sonnets et lais et danses et chansons de geste. 

ANC. FR. Lunge est la geste des Normanz. Roman de Rou, v. 10438. 

Je sai bien canter de geste; 

Me volés-vos oïr canter?

Li gieu de Robin et de Marion. 

Et fables et chançons de gestes. 

Roman du Renart, t. I, p. 1.

- Manière.

Car qui en far drech s'atura, 

No 'l plai vil faitz d' avol gesta.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Car qui s'applique à agir droitement, ne lui plaît vile action de basse manière. 

ANC. CAT. Gesta. ESP. Gestas (gesta). IT. Gesta. (chap. Gesta, gestes.)

2. Gestio, s. f., lat. gestio, gestion, administration. (chap. Gestió.)

Lo faitz, so es la gestios d' aquel negoci. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 6. 

Le fait, c'est la gestion de cette affaire.

3. Gerir, v., lat. gerere, porter, comporter.

Part. prés. Se gerens per cossols de la dicha ciutat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 86. 

Se portant pour consuls de ladite cité.

4. Registre, s. m., lat. registrum, registre. 

Fetz lo registre pastoral. Cat. dels apost. de Roma, fol. 76. 

Fit le registre pastoral. 

CAT. Registre. ESP. Registro. PORT. Registo. IT. Registro. (chap. Registre, registres.)

5. Registrar, v., lat. registrare, enregistrer, inscrire.

E 'l fetz registrar el catalogue dels S. confessors. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 205.

Et le fit inscrire au catalogue des saints confesseurs. 

Part. pas. Fo registratz el cathalogue. Cat. dels apost. de Roma, fol. 204. Fut enregistré au catalogue. 

CAT. ESP. Registrar. PORT. Registar. IT. Registrare. (chap. Registrá: registro, registres, registre, registrem o registram, registréu o registráu, registren; registrat, registrats, registrada, registrades.)

6. Enregistrar, v., enregistrer. 

Son testament... per lo enregistrar. Tit. de 1502. DOAT, t. XLVI, fol. 233.

(chap. Son testamén... per a registral, enregistral; registrá 'l, enregistrá 'l.) 

Son testament... pour l' enregistrer.

7. Suggestio, s. f., lat. suggestio, suggestion.

Per falsas suggestios et acuzatios fon acuzats. V. et Vert., fol. 104.

(chap. Per falses sugestions y acusassions va sé acusat.)

Par fausses suggestions et accusations fut accusé. 

CAT. Suggestió. ESP. Sugestión. PORT. Suggestão. IT. Suggestione. (chap. Sugestió, sugestions; v. sugestioná: sugestiono, sugestiones, sugestione, sugestionem o sugestionam, sugestionéu o sugestionáu, sugestionen; sugestionat, sugestionats, sugestionada, sugestionades.)


Gesti, s. m., pince, tenaille.

Instrument apelat gesti. 

Tu extratz aquo am gesti.

Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 41. 

Instrument appelé pince. 

Tu extrais cela avec pince.

(chap. Pinsa, pinses; mordassa, mordasses; alicates.)


Get, s. m., jet, courroie, lien.

De bos getz apreisonatz.

Giraud de Borneil: No puesc. 

Retenu prisonnier par bons jets. 

ANC. FR. Je suis liée

Des giés d'amour et alliée.

Jehan de Saintré, t. 1, p. 64.

Gérard laissa les giez, si laissa l'espervier aller.

Hist. de Gérard de Nevers, 2e part., p. 26.

ANC. CAT. Get. IT. Geto. (chap. Correcha, llas, lligadura.)


Geys, Geish, s. m., lat. gypsum, gypse, plâtre.

Sai metre geys quant es locx.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais mettre plâtre quand il est lieu.

Geysh qui, exust et destrempat ab l'ayga, es util a far paretz.

Eluc. de las propr., fol. 169.

Plâtre qui, calciné et détrempé avec l'eau, est utile pour faire murailles.

ANC. CAT. Geps. CAT. MOD. Guix. ESP. Yeso. PORT. IT. Gesso.

(chap. Ges, alchés, alchez; paregut a la escayola.)

2. Geissier, s. m., plâtrier. (chap. gesaire, yesaire.)

Los maestres fustiers, geissiers.

(chap. Los maestres fustés, gesaires o yesaires.)

Tit. de 1355. DOAT, t. LIII, fol. 219. 

Les maîtres charpentiers, plâtriers.

domingo, 5 de diciembre de 2021

DVA, Borao, X, Y, Z

X.

XAPURCAR. a. Revolver el agua u otro líquido: dícese más bien chapurcar. (chapotear)
XARRO. a. Véase jarro.

XÍA. a. Chía, insignia de la magistratura: ant.

XINGLAR. a. Gritar con regocijo.


Y.

YAYA. n. Abuela: también es muy frecuente, sobre todo entre los niños, designarla con el nombre de lola que no incluimos.

YERBA. n. Alfalfa: se toma el género por la especie.

YERBA DEL PICO. n. Planta.

YERBA DE PORDIOSEROS. n. Planta.


YESO. a Úsase la expresión lavar de yeso, y significa cubrir de yeso una pared bruñiéndola con la paleta. (enyesar; ges, alchés, alchez; gessaire : yesero)

YUNTA. p. Yugada. (jou, jau : yugo; juñí; ayuntar, ajuntar, ayuntamiento, ajuntamiento);


Z.

ZABACEQUIAS. d. El que cuida de los turnos en el riego y de multar a los que contravienen a los estatutos u ordenanzas.

ZABALMEDINA. n. Zalmedina: lo hemos visto escrito de esa manera en algunos documentos mss., y Ducange habla de él usando además los nombres de zahalmedina, salmedina y cephalmedina: en un privilegio de Pedro II en favor de los Jurados de Zaragoza se lee cazalmedina. (GLOS: Catalmidina. De çáhib almedina, (çalmedina) "gobernador o prefecto de la ciudad." ".... et pro nulla exquisitione non perdant, inde quicquam, nec pro nullo rege subsequente, sive Catalmidina, etc." Confirmación de los Fueros de Toledo por D. Alf. VII en 1155, ap. Muñoz, Colec. de Fueros municip., p. 377. Zafalmedinus b. lat. V. zalmedina. ",.. neque pro nullo rege subsequente, sive zafalmedino, aut comite, etc." Privilegio otorgado por D. Alfonso VI a los mozárabes de Toledo, ap. Muñoz, Colec. de fueros, p. 361. Exortivo. Lo mismo que eixortins. "Et qui dictus zalmedina exortivos quoscumque ponere voluerit ad iustitiam exercendam." Privilegio otorgado por el rey D. Jaime I a los pobladores sarracenos de Játiva, ap. Salvá y Sáinz de Baranda, Colec. de doc. inéd., XVIII, p. 62-68. Zahalmedina b. lat. V. zalmedina. "... et quod nullus zahalmedina, neque alius homo, etc." Privilegio otorgado a los clérigos de Toledo por D. Alfonso VII en 1136, ap. Muñoz, Colec. de fueros, p. 373.)

ZABORRA. d. Piedra pequeña: tiene alguna conexión con el saburra latino y sorra español, (lo dicen los catalanes por no decir arena) que significan la arena gruesa con que se lastraban las embarcaciones.

ZABORRERO. d. Albañil que trabaja con zaborras. - d. Poco diestro en algún oficio.

ZABORRO. n. aljezón.
ZABURRERO. d. Zaborrero.

ZAFARECHE. a. Estanque. (GLOS: Zafareche, zafareig, zafariche cast. safareig, safreig cat., chafariz port. De çahrich, "estanque, piscina." Casiri, Marino. (safarech)

ZAFARICHE. a. Cantarera o sitio donde se ponen los cántaros.
ZAFORAS. ZAFOROSO. n. Persona desmañada, sucia o torpe.

ZAFRÁN. n. Azafrán: así se lee en nuestros fueros, pero en castellano sólo se usa como licencia poética. (GLOS: Zafrán (en López de Ayala, Lib. de la Caza de las aves) cast. y mall., çafrá val. azafrán. (safrá))

ZAGUERAMENTE. n. Últimamente: también se dice la zaguera vez, cuya significación es aproximada a la de la Academia. (GLOS: Zaga cast., cat. y port., çaga cast., port. y val., saga cat. atzaga basc. De sáca, "ultimus" en R. Martín, "postrema pars exercitus" en Freytag, "retaguardia, cavalgada, cortejo de un príncipe" en Kaz. En la época de los Almohades y Zenetas formaban la zaga los abanderados y tambores que iban detrás del Sultán en sus expediciones. Durante el reinado del Sultán Abulhasan se componía de cien tambores, y, entre grandes y pequeñas, de otras tantas banderas de seda de diversos colores tejidas de oro. V. Aben Jaldún, Proleg., II, 52. La forma primitiva de esta voz fue çaga, que se lee en el Poema del Cid, ed. de Riv., p. 7, col. I:
E yo con los C aquí fincaré en la çaga.
Y más adelante:
Non osa ninguno dar salto á la çaga.
En sentido de fin, remate, se halla la misma forma en los siguientes versos del Libro de Alexandre, copla 952:
Nunca omne deuia en este mundo fiar,
Que sabe á sus cosas tan mala çaga dar. (La zaguera carrera a la zurda, La Codoñera: lo radé carré a la esquerra : la última calle a la izquierda;
Zaga, çaga. A la zaga. Atrás o detrás. A la cola. Montar a la zaga. De za´aca (* zaca en Marcel), "cola de los cuadrúpedos" en Kaz., "cola" en Bocthor, Hélot y Lerchundi, "derriere, cul" en Cherbonneau.
Señora, quien m.... ó c... (mea o caga)
Non se debe espantar
Aunque se ssyenta
apalpar
Por delante o por la çaga.
Cancionero de Baena, p. 104.
)

ZALEAR. d. Manosear o deslustrar alguna cosa.

ZALMEDINA. (ver ZABALMEDINA) a. En lo antiguo alcalde o magistrado con jurisdicción civil y criminal; era Juez ordinario de Zaragoza y para el desempeño de su oficio, que era anual, tenía un Asesor: algunos equiparan este cargo al de Censor en Roma. - d. Era en lo antiguo el alcaide de las cárceles, y hoy aquel preso que por sus circunstancias es nombrado para cuidar del orden interior en cada estancia.

ZALMEDINADO. n. Dignidad y oficio del zalmedina en su primera acepción.

ZAMARRAZO. n. Golpe con palo, correa etc. - n. Desgracia que uno sufre en su salud, su carrera o su fortuna, y así se dice de uno que ha quedado cesante "hoy le ha llegado el zamarrazo o ramalazo": también vemos usada esa palabra en unas quintillas escritas con motivo de las oposiciones verificadas en Zaragoza para llenar la vacante del catedrático P. Raulín.

ZAMUECO. n. Mostrenco, majadero, drope (dropo).

ZANCOCHAR, d. Guisar con poca limpieza: en Castilla salcochar. - d. Revolver, desgobernar.

ZANCOCHO. d. EMPANDULLO.

ZANGUILÓN. n. Muchacho desproporcionadamente alto. - n. Joven inútil y ocioso.

ZANQUIL Y MANQUIL. n. Zurriburri.

ZAPATERO. n. En algunos juegos el que no hace tanto o baza.

ZAPO. n. Sapo. - n. Persona desmedrada, torpe o desmañada. - Rosal dice que los antiguos llamaban zapo al sapo y zapico al hombre chico.
ZAPOTAZO. d. Trompazo, talegazo.

ZAQUE. n. Cuero en que se saca agua de los pozos, según el autor del Diálogo de las lenguas, quien cita esa palabra como aragonesa, diferenciando su significación de la de Castilla, en donde vale tanto como cuero de vino.

ZARANGA. d. Fritada.
ZARCILLO. a. Arco de cuba.

ZARFE. n. Criado que se toma en común por personas que viajan o pasan algún tiempo fuera de su casa.

ZARPA. n. Se usa en la frase andar a zarpa la greña en significación de andar a la greña.

ZARPEAR. n. Equivale aproximadamente a manotear y manosear. - n Echar la zarpa.

ZARRABULLO. n. Revoltijo, conjunto desordenado de cosas y aun de ideas o palabras: úsase también en el mismo sentido el verbo zarrabullar.
ZARRAPASTRO. n. Zarrapastroso, zarrapastrón.

ZERIGALLO. d. Pingajo. - d. Joven indiscreto que presume y se entremete más de lo que debe.

ZOCA d. Choca.

ZOFRA. n. Tributo que se imponía antiguamente en el reino de Aragón. - n. hacer zofra, trabajar para el común o a vecinal en obras de construcción. (GLOS: Zofra cast., çofra cat. Lo mismo que azofora. "Item por zofra cuatro sueldos por casa." V. Salvá y Sáinz de Baranda, Colec. de doc. inéd., XVIII 69-74. La forma çofra se encuentra en el siguiente pasaje de la Carta puebla otorgada por D. Jaime I a los moros del valle de Uxó (ap. Salvá, Colec. de doc. inéd., XVIII, 42-50): "E que no sien tenguts de pagar dret dels ous, ne fer çofra de lurs persones, ne de lurs besties.")

ZOQUE. d. Tarugo o tronco de árbol sobre el cual se cortan las carnes: tajo, tajador.
(la soca, de un olivé, de un amelé, soc, etc.)

ZORRA. d. zorra de carne, piltrafa.

ZORRIAR. n. El supuesto Avellaneda, autor aragonés según la opinión común, usa de este verbo en varios lugares de su Don Quijote, pero siempre en boca de Sancho: una vez dice “porque a fé que me zorrían ya las tripas de pura hambre" (P. V. cap. IV); y otra "había puesto la escudilla sobre las brasas, de manera que me iba zorriando por el estómago abajo."

(cap. X). Ambas frases se compadecen bastante con las definiciones de zurriar y zurrir, sonar o resonar bronca y desapaciblemente alguna cosa. (rugir las tripas)

ZOTE. c. Ignorante, lerdo.

ZUCRERÍA. d. Confitería: se halla excluida de la última edición de la Academia, sin la justa causa con que se ha omitido zudería, que estaba en la penúltima indudablemente por error tipográfico. (zucre, sucre, azúcar, açucar, saccharum, sájer, Zucker, sugar, etc.) (GLOS: AZUCAR (azúcar) cast., açucar cast., port. y val., azucrea, basc. De
as-súccar, "zucarum" en R. Martín, del persa xucar (como el río Xúcar, Júcar), sanscr. sukla, gr. *, lat. saccharum. V. Vullers, Lex. Pers. Lat. Etym., Wilson Sanscr. Dict. y Alix, Glos. Trae la etimología Rosal.
Sabed, que de todo azucar allí anda volando,
Polvo, terron, e candi, e mucho de rosado,
Azucar de confites, e azucar violado,
Et de muchas otras guisas que yo he olvidado.
Arcipreste de Hita, Cantares, copl. 1311.
Azucarí. Prov. de Málaga y Granada. Nombre dado a cierta clase de uvas y albaricoques. De as-sucarí, "azucarado," adj. pos. formado de as-succar, azúcar.)

ZUCRERO. n. Confitero.

ZUDA. n. Castillo, según Ducange. (Leemos anteriormente: … palacio real de los árabes con el nombre de azuda, (la Zuda) sirvió de hospedaje a Alfonso I cuando reconquistó la ciudad en 18 de Diciembre de 1118; azuda, azud)

ZUNCE. n. Plegado en la tela.

ZUNCIR. n. Fruncir, plegar o recoger el borde de cualquiera tela.

ZURIZA. n. Persona chismosa y mal intencionada que indispone a unos con otros: tiene también, pero un poco ampliada, la significación de la Academia.

ZURO. d. Corcho. (suro; verbo surá, flotá)

ZURRACO. d. Bolsón de dinero, y en general dinero muy escondido.

Apéndice