Mostrando las entradas para la consulta Vielha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Vielha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Biographies, Guillems de Capestaing + Peire Vidals + Bertrans de Born

Biographies des troubadours. 

I.

Guillem de Cabestaing. Li dous consire que m don’ amors soven,

Guillems de Capestaing si fo us cavalliers de l'encontrada de Rossilhon que confinava con Cataloigna e con Narbones. Mout fo avinenz hom de la persona e prezatz d'armas e de servir e de cortesia. Et avia en la soa encontrada una dompna que avia nom ma dompna Sermonda, moilher d'en Raimon de Castel-Rossilhon, qu'era mot rics e gentils e mals e braus e fers et orgoillos. E'n Guillems de Capestaing si amava la dompna per amor, e cantava de lieis e'n fazia sas cansons. E la dompna qu'era joves e gentils e bella e plaissenz si ll volia ben maior que a ren del mon. 
E fon dich a'n Raimon de Castel-Rossilhon. Et el, cum hom iratz e jelos, enqueric lo faich e saup que vers era, e fetz gardar la moilher fort. 
E quand venc un dia, Raimons de Castel-Rossilhon trobet passan Guillem de Capestaing ses gran compaignia, et aucis lo, e trais li lo cor del cors e 
fetz lo portar a un escudier a son alberc, e fetz lo raustir e far pebrada e fetz lo dar a manjar a la moilher. E quand la dompna l'ac manjat, en Raimons li dis aque el fo. Et ella, quand o auzi, perdet lo vezer e l'auzir; e quand ella revenc si dis: “Seigner, ben m'avetz dat si bon manjar que ja mais no n manjarai d'autre.” E qand el auzi so qu'ella dis, el correc 
sobre lieis ab l'espaza e volc li dar sus en la testa. Et ella s'en anet al balcon e se laisset cazer jos, e fon morta. La novella cors per Rossilhon e per tota Cataloigna qu'en Guillems de Capestaing e la dompna eran enaissi malamen mort, e qu'en Raimons de Castel-Rossilhon avia dat lo cor d'en Guillem a manjar a la dompna. Mout en fo grans dols e grans tristezza per totas las encontradas, e l reclams venc davan lo rei d'Aragon que era seigner d'en Raimon de Castel-Rossilhon e d'en Guillem de Capestaing. E venc s'en a Perpignan en Rossilhon, e fetz venir Raimon de Castel-Rossilhon denan si. E quan fo vengutz, si l prendre fetz e tolc li totz sos chastels e ls fetz desfar, e tolc li tot quant el avia, e lui en menet en preisson. Guillem de Capestaing e la dompna fetz penre e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denan l'uis de la gleiza, e fetz desseignar desobre l monumen cum ill erant estat mort; et ordenet per tot lo comtat de Rossillon que tuit li cavalier e las dompnas lor venguesson far anoal chascun an; e'n Raimons de Castel-Rossilhon moric dolorosamen en la preison del rei d'Aragon.

(Vore Lo Decamerón en chapurriau, Guiglielmo Guardastagno + Guiglielmo del Rosselló)

COR DE MARE, noviala, Luis Arrufat Jarque, Vallchunquera, Valjunquera

II. 

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Peire Vidals, si com ieu vos ai dig, s'entendia en totas las bonas domnas e crezia que totas li volguesson be per amor. E si s'entendia en ma domna n'Alazais, qu'era molher d'en Barral, lo senhor de Marselha, lo quals volia melhs a Peire Vidal qu'az ome del mon, per lo ric trobar e per las ricas folias que Peire Vidals dizia e fazia; e clamavan se abdui Rainier. E Peire Vidals si era privatz de cort e de cambra d'en Barral plus qu'ome del mon. E'n Barrals si sabia be que Peire Vidals se entendia en la molher, e tenia lo i a solatz e tuit aquilh qu'o sabion e si s'alegrava de las folias qu'el fazia ni dizia. E la domna o prendia en solatz, si com fazian totas las autras domnas, en que Peire Vidals s'entendia, e cascuna li dizia plazer e lh prometia tot so que lh plagues e qu'el demandava; et el era si savis que tot o crezia. E quan Peire Vidals se corrossava ab ela, en Barrals fazia ades la patz e lh fazia prometre tot so qu'el demandava. 
E quan venc un dia, Peire Vidals si saup qu'en Barrals s'era levatz e que la domna era tota sola en la cambra. Peire Vidals intra en la cambra e venc s'en al leit de ma domna n'Alazais e troba la dormen, et aginolha se davan ella e baizet li la boca. Et ela sentit lo baizar e crezet que fos en Barrals, e rizen ella se levet, e vit qu'el era l fols de Peire Vidal e comenset a cridar et a far gran rumor. E vengron las donzelas de lains, 
quant o auziron, e demanderon: "Quez es aisso?" E Peire Vidals s'en issit 
fugen, e la domna mandet per en Barral, e fetz li gran reclam de Peire Vidal, que la avia baizada; e ploran l'en preguet qu'el en degues penre venjansa. Et en Barrals, si com valens hom et adregz, si pres lo fait a solatz e comenset a rire et a repenre la molher, car ela avia faita rumor d'aisso que l fols avia fait: mas non la poc castiar qu'ela non mezes en gran rumor lo fait e cercan et enqueren lo mal de Peire Vidal, e grans menassas fazia de lui. Peire Vidals per paor d'aquest fait montet en una nau et anet s'en en Genoa. E lai estet tro que pueis passet outra mar ab 
lo rei Richart, que lh fo mes en paor que ma domna n'Alazais li volia far 
perdre la persona. Lai estet longa sazo, e lai fetz maintas bonas chansos, recordan del baizar qu'el avia emblat. E dis en una chanso que dis
"Ajostar e lassar,"
que de leis non avia agut negun guizardo: 
"mas un petit cordo;
si aigui, qu'un mati
intrei dins sa maizo
e lh baizei a lairo
la boca e l mento."
Et en autre loc el dis:
"Plus honratz fora qu'om natz,
si l bais emblatz mi fos datz
o neis autreiatz."
Et en autra chanso el dis:
"Be m bat amors ab las vergas qu'eu colh,
car una vetz en son reial capdolh
l'emblei un bais, don tan fort mi sove.
Ai! Tan mal viu qui so qu'ama no ve."
Aissi estet longa sazo outra mar, que non auzava venir ni tornar en Proensa. E'n Barrals que li volia aitan de be, com avetz auzit, si preguet tan sa molher, qu'ela li perdonet lo fait del baizar e lo i autreget en do. E'n Barrals si mandet per Peire Vidal e si l fes mandar gracia e bona volontat de sa molher, e que vengues a sa molher. Et el venc ab gran alegreza a Marselha, et ab gran alegreza fo receubutz per en Barral e 
per ma domna n'Alazais. E autreget li lo baizar en do qu'el li avia emblat, 
[e fo li tot perdonat.] don Peire Vidals fetz esta chanso que ditz:
[la qual vos auziretz.]

III. 

Bertran de Born. Ieu m’escondisc, dompna, que mal non mier ++


Ben avetz entendutz los mals qu'en Bertrans de Born remembret que l reis d'Arago avia fachs de lui e d'autrui. Et a chap d'una gran sazo, qu'el n'ac apres d'autres mals qu'el avia fachs, si lo lh volc retraire en un autre sirventes. E fo dich a'n Bertran qu'un chavalier avia en Arago, que avia nom (nEspanhols) n'Espanhols, et avia un bo chastel mout fort que avia nom Castellot et era proprietatz d'en Espanhol et era en la frontereza dels Sarazis, don el fazia gran guerra als Sarazis. E l reis si entendia mout en aquel chastel, e venc un jorn en aquela encontrada, e nEspaingnols si lh venc encontra per servir lo e per envidar lo al sieu chastel, e menet lo charamen, lui ab tota soa gen. E l reis, quan fo dedintz lo chastel, lo fetz penre et menar deforas e tolc li lo chastel. -
E fo vertatz que, quan lo reis venc al servizi del rei Henric, lo coms de Tolosa si l desconfis en Guasconha e tolc li be cinquanta chavaliers; e l reis Henrics li det tot l'aver que lh chavalier devian pagar per la reenzo, et el no l paguet, l'aver, als chavaliers, anz l'en portet en Arago. E lh chavalier eissiron de preiso e pagueron l'aver. - E fo vertatz qu'us joglars, que avia nom Artusetz, li prestet dos cens marabotis, e menet lo ben un an ab se e no lh en det denier. E quan venc un dia, Artusetz joglars si si mesclet ab un Juzieu, e lh Juzieu li vengron sobre e nafreron 
Artuset malamen, lui et un son conpanho. Et Artusetz e l companhs auciseron un Juzieu, don li Juzieu aneron e reclam al rei e pregueron lo qu'el en fezes vendeta e que lor des Artuset e l conpanho per aucire, e qu'ilh li darian dos cens marabotis. E l reis los lor donet amdos e pres los dos cens marabotis. E lh Juzieu los feiron ardre lo jorn de la Nativitat de Crist, si com dis Guilhems de Bergueda en un sieu serventes dizen en el mal del rei:
“E fetz una mespreiso
don hom no l deu razonar,
que l jorn de la naissio
fetz dos crestias brusar:
Artus ab autre son par,
e no degra aissi jutjar
a mort ni a passio
dos per un Juzieu fello."
Don us autre, que avia nom Peire joglars, li prestet deniers e chavals, et aquel Peire joglars si avia grans mals dichs de la vielha reina d'Englaterra, la quals tenia Font-Ebrau, que es una abadia, on se rendon totas las vielhas richas. Et ela lo fetz aucire per paraula del rei d'Arago.
E totz aquestz laitz fachs remembret en Bertrans de Born al rei d'Arago en aquest sirventes que dis:
los cendatz grocs, indis" et cetera.
___
Lo reis Henrics d'Englaterra si tenia assis en Bertran de Born dedintz Autafort e l combatia ab sos edificis, que mout li volia gran mal, quar el crezia que tota la guerra que l reis joves, sos filhs, l'avia facha, qu'en Bertrans la lh agues facha far, e per so era vengutz denan Autafort per lui deseretar. E l reis d'Arago venc en l'ost del rei Henric denan Autafort. E quan Bertrans o saup, si fo mout alegres que l reis d'Arago era en l'ost, per so qu'el era sos amics especials. E l reis d'Arago si mandet sos messatges dintz lo chastel, qu'en Bertrans li mandes pa e vi e charn, et 
el si l'en mandet assatz. E per lo messatge per cui el mandet los presens, el li mandet pregan qu'el fezes si qu'el fezes mudar los edifizis e far traire en autra part, que l murs on ilh ferian era tot rotz. Et el, per gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu'en Bertrans l'avia mandat a dir. E l reis Henrics si fetz metre dels edifizis plus en aquela part on saup que l murs era rotz, e fo lo murs ades per terra e l chastels pres.
E'n Bertrans ab tota sa gen fo menatz al pavilho del rei Henric, e l reis lo 
receup mout mal, e l reis Henrics si lh dis: "Bertrans, Bertrans, vos avetz dich que anc la meitatz del vostre sen no us ac mestier nuls temps; mas sapchatz qu'ara vos a el be mestier totz." "Senher," dis en Bertrans, 
“el es be vers qu'ieu o dissi, e dissi be vertat." E l reis dis: "Ieu cre be qu'el vos sia aras falhitz." "Senher" dis en Bertrans, “be m'es falhitz."
"E com?" dis lo reis. "Senher," dis en Bertrans, “lo jorn que l valens joves reis, vostre filhs, morit, ieu perdei lo sen e l saber e la connoissensa."
E l reis, quant auzit so qu'en Bertrans li dis en ploran del filh, venc li grans dolors al cor de pietat et als uolhs, si que no's poc tener qu'el no 
pasmes de dolor. E quan el revenc de pasmazo, el crida e dis en ploran: "En Bertrans, en Bertrans, vos avetz be drech et es be razos, si vos avetz perdut lo sen per mo filh, qu'el vos volia mielhs que ad home del mon. Et ieu, per amor de lui, vos quit la persona e l'aver e l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos do cinc cens marcs d'argen per los dans que vos avetz receubutz." E'n Bertrans si lh chazet als pes, referen li gracias e merces. E l reis ab tota la soa host s'en anet.

martes, 20 de octubre de 2026

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6

Guiraut Riquier, de Narbona.

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6



7226.

La primeira pastorella, facha en l'an 1260.

L'autre jorn m'anava
Per una ribeira
Soletz delichan,
Qu'amors me menava
Per aital maneira
Que pesses de chan;
Vi gaia bergeira,
Bell' e plazenteira,
Sos anhels gardan.
Là tengui carreira,
Trobei la fronteira
A for ben estan; 
E fe m bel semblan
Al primier deman.

Qu'ieu li fi demanda:
Toza, fos amada
Ni sabetz amar?
Respos me ses guanda: 
Senher, autrejada
Mi sui ses dubtar.
Toza, mot m'agrada
Quar vos ai trobada
Sius puesc azautar.
Trop m'avetz sercada,
Senher, si fos fada
Pogra m'o pessar.
Toza, ges nous par.
Senher, ni deu far.
Qu'ieu li fi demanda:
Toza, fos amada
Ni sabetz amar?
Respos me ses guanda:
Senher, autrejada
Mi sui ses dubtar.

Toza de bon aire,
Si voletz la mia
Ieu vuelh vostr'amor. 
Senher, no s pot faire: 
Vos avetz amia
Et ieu amador.
Toza, quon que sia
Ieus am; donc parria
Queus fos fazedor.
Senher autra via
Prenetz, tal queus sia
De profieg major.
Non la vuelh melhor.
Senher, faitz folhor.

No follei, na toza; 
Tan m'es abellida
Qu'amors m'o cossen.
Senher, fort cochoza
Son que fos partida
D'aquest parlamen.
Toza, per ma vida,
Trop es afortida,
Qu'ieus prec humilmen.
Senher, no m'oblida
Tropa for' aunida
Si crezes leumen.
Toza, forsa m sen.
Senher, nous er gen.

Toza, que queus diga
Non aiatz temensa,
Que nous vuelh aunir.
Senher, vostr' amiga
Sui, quar conoissensa
Von fai abstenir. 
Toza, quan falhensa
Cug far, per sufrensa
Bel-deport m'albir.
Senher, mot m'agensa
Vostra bevolensa,
Quar vos faitz grazir.
Toza, queus aug dir?
Senher, queus dezir.

Digatz toza gaia,
Queus a fag dir ara
Dig tan plazentier?
Senher, on que m vaia
Gai chans se prepara
D'en Guiraut Riquier.
Toza, ges encara
Le ditz no s despara
De qu'ieu vos enquier.
Senher nous empara
Belh-deportz, queus gara
De laus esquerrier?
Toza, no m profier. 
Senher, à us entier.

Toza tot m'afara,
Mai' n Bertrans m'ampara 
D'Opian l'entier. 
Senher, mal si gara;
Et iretz von ara,
Don ai cossirier. 
Toza, sovendier
Aurai est semdier.

7226.
La 2.a pastorella, facha l'an 1262. 

L'autrier trobei la bergeira d'antan, 
Saludei la e respos mi la bella;
Pueis dis: senher, cum avetz estat tan
Qu'ieu nous ai vist? ges m'amor nous gragella.
Toza, si fai mais que no fas semblan.
Senher, l'afan par que podetz sufrir.
Toza, fals es, qu'aissi m'a fag venir.
Senher, et ieu anava vos sercan.
Toz' aissi etz vostres anhels gardan.
Senher, e vos en passans so m'albir.

Toz' al prim jorn fui vostres ses mentir;
Pueis del vezer m'an tout afar aizina.
Senher, aital vos puesc ieu de mi dir,
Qu'aissi co vos m'es fis vos sui ieu fina.
Toza, be m plai quar o sabetz grazir.
Senher, si fas tot aissi com s'escai.
Toza vulhatz donc tot so qu'ieu volrai.
Senhe'l vostre voler vuelh ben auzir.
Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir.
Senher faitz o lai on ieu no serai.

Toza, nulh jois ses lo vostre no m plai
D'autra del mun ni dar no'l me poiria.
Senher, aquo es aissi quon ieu sai:
Mas cavalgatz e tenetz vostra via.
Toza, no vuelh anar ans dissendrai.
Senher queus val ar quan etz dissendutz?
Toza sapchatz que serai vostres drutz.
Senher sius plai entendetz que dirai.
Toza digatz tot, que beus entendrai.
Senher sejam, que ben siatz vengutz.

Toza tan m'es lo dezirier cregutz
De vos jauzir, qu'ades coven à faire.
Senher quous es tan tost dessovengutz 
Lo vostre Belh-deportz? no l'amatz gaire. 
Toza si fas tan que ja so vencutz. 
Senher s'o sap grat non deura saber. 
Toza, de trop vils faitz me fa tener. 
Senher per so n'es lauzan mentaugutz.
Toza, s'amor autre joi no m'adutz. 
Senher nous par que vivatz ses plazer.

Toza, no m vol mos Bel-deportz valer, 
Ni re no vei él mon que tan me plaia.
Senher, ben cre qu'en sap far son dever,
Si a valor tan quo dizetz veraia.
Toza, tan val que tot m'en desesper.
Senher avetz per lieis nulh meillurier?
Toza, oc tal qu'en muer de dezirier.
Senher ans n'etz mentaugutz de saber.
Toza, que m val? pus joi no puesc aver. 
Senher lo joi perdetz per cor leugier.

Toza'l cor ai leial e vertadier
Vas lieis don mortz deziran me guerreja. 
Senher, tant aug dir d'en G. Riquier,
Que si nous val no fa ren que no deja. 
Toza, no fan à creire lauzengier.
Senher, per mi sai tot votre talan.
Toza beus am, mas vos m'anatz trufan. 
Senher, autra n'ametz atretan ier.
Toza, vau m'en, que no m'avetz mestier.
Senher anatz e vejam vos s'autr' an.

7226.
La tersa pastorella, l'an 1264. 

Gaia pastorella
Trobei l'autre dia
En una ribeira,
Que per caut la bella
Sos anhels tenia
De sotz un' ombreira.
Un capelh fazia
De flors, e sezia
Sus en la fresqueira. 
Dissendei en guia
Que s'amor volia
En calque maneira: 
Ilh fon prezenteira,
Sonet me primeira.

Dissi li: poiria
De vos solatz traire
Pus m'es agradiva?
Ilh dis que queria
Amic de bon aire
Nueg e jorn pessiva.
Toza, ses cor vaire
E senes estraire
M'auretz tan quan viva.
Senher, be s pot faire
Quar à mon vejaire
Amor vos abriva.
Toza, oc, esquiva. 
Senher, b'es sobtiva.

Toza, s'ans de gaire
No m'en fatz valensa
Vostr' amors m'esglaia.
Senher, ab maltraire
Conquer hom guirensa.
Donc espers vos plaia.
Toza, tan m'agensa
Vostr' amors e m tensa,
Qu'ops m'es qu'ades l'aia.
Senher, en parvensa
Mais no m vis falhensa,
Faria savaia.
Toza 'l vista m plaia.
Senher, donc nois gaia.

Toza, tant comensa
L'amors ab martire,
Qu'ops m'es vostr' ajuda.
Senher, ab temensa
M'avez en dezire (M'avetz)
Ben quatr' ans tenguda.
Toza, no m'albire
Qu'ieus vis mai; nous tire 
Si ar etz ma druda.
Senher, beus puesc dire
Qu'en faretz mans rire:
Sui desconoguda.
Toz' etz esperduda.
Senher, non, ni muda.

Toza, no m cossire
Tant qu'aisso entenda.
Etz ges la cantada?
Senher, quan queus tire,
Pro er qu'ieus car venda 
Vostr' amor malvada.
Na toza, contenda
Ai ab vos d'emenda
Tota vetz trobada.
Senh' en Guiraut, renda,
Riquier, tanh queus renda
Aital, quar sui fada.
Toz' ans etz membrada.
Senher, so m'agrada.

Toza, tal fazenda
Ai qu'ops m'es quei tenda: 
A dieu sias dada.
Senher, aissius prenda
Per tot ses esmenda:
E veus vostr' estrada. 
Toza etz irada? 
Oc, per vostr' anada.

7226.

La 4.a pastorella, l'an 1267.

L'autrier trobei la bergeira
Que d'autras vetz ai trobada, 
Gardan anhels, e seria,
E fon de plazen maneira;
Pero mout fon cambiada,
Quar un effant pauc tenia 
En sa fauda que durmia, 
E filava cum membrada.
E cugei que m fos privada
Per tres vetz que vist m'avia, 
Tro vi que no m conoissia,
Que m ditz: lai laissatz l'estrada.

Toza, fi m'ieu, tan m'agrada
La vostra plazen paria,
Qu'er m'es ops vostra valensa. 
Elha m dis: senher, ta fada
No sui queus pessatz que sia, 
Quar, en als ai m'entendensa. 
Toza faitz hi gran falhensa,
Tant a queus am ses falsia. 
Senher, tro en aquest dia
Nous vi segon ma parvensa.
Toza, falh vos conoissensa.
Senher, non; qu'ieu m'entendia.

Toza, ses vos no m poiria
Res dar d'aquest mal guirensa,
Tant a que m'es abellida. 
Senher, aital me dizia
En Guiraut Riquier ab tensa:
Mas anc non fui escarnida.
Toz' n Guirautz nous oblida,
Nius pren de mi sovinensa.
Senher, mais que vos m'agensa
Elh e sa vista grazida.
Toza, ben trop l'es gandida. 
Senher, si ven be cre m vensa.

Toza, mos gaugz se comensa,
Quar selh per qui etz auzida
Cantan sui ieu ses duptansa. 
Senher, non etz; ni crezensa
Non auria en ma vida,
Ni neis non avetz semblansa.
Toza, Belh-deportz m'enansa
Queus es tres vetz autz guida.
Senher, res non es la crida,
Trop vos cujatz dar d'onransa.
Toz' avetz de mi (m'embransa) membransa?
Senher, oc; mais non complida.

Toza, ieus ai embrugida
E tenc m'o à gran pesansa:
Nous pessetz plus vos enqueira.
Senher, be m tenc per formida,
Qu'eras ai preza venjansa 
De l'autra vista derreira. 
Toza, ab qui etz parieira
En l'enfant; es d'alegransa? 
Senher, ab selh qu'esperansa
N'ai de mais, que m pres en gleira. 
Toza, cous giec en ribeira?
Senher, quar es ma uzansa.

Poiriam far acordansa
Amdos, toza plazenteira,
Si n'eratz per mi celada?
Senher, non d'autr' amistansa
Quens fem à la vetz primeira,
Pus tro aissi m son gardada. 
Toza, beus ai assajada,
E truep vos de sen enteira. 
Senher, s'ieu no fos leugeira
Mal m'agratz vos assenada. 
Toza, vau far ma jornada. 
Senher meteus en carreira.

7226.

La quinta pastorella, l'an 1276.

D'Astarag venia
L'autrier vas la Ylla
Pel camin romieu;
E pres de la via
De sotz una trilla
Vi, e no m fon grieu,
La bergeira mia
Que sec ab sa filha.
Conoc me tan lieu,
Ris, se be s planhia,
E s det meravilha,
Comandet s'à dieu.
Tost dissendei ieu
Ilh fon se levada;
Tornet él loc sieu
Quan l'aic saludada.

Vi la fort camiada
Vas que ja fon bella; 
Dissi l: don venetz? 
Senher, tan senhada
Sui de Compostella
Queus o conoissetz.
Pos vos ai trobada 
Comtatz me novella
De lai si sabetz. 
Senher, vas Granada
Va'l rei de Castella, 
Doncx tost lai tenetz. 
Dona que dizetz? 
Qu'ieu no crei que fassa.
Senher mout falhetz
Non seguen sa trassa.
Enquer nous es passa,
Fi m'ieu, la maneira
De mi à chuflar.
Senh' en Guiraut, lassa,
Riquier, non bergeira
Sui d'aquest cantar.
De mi penreus plassa 
L'albergua enteira
A nueg e'l jogar.
Senher, per dieu, massa
M'avetz per leugeira,
Nous cal covidar.
Dona, ges no m par
Aiatz de mi cura.
Senher, non d'amar,
Si no m fa frachura.

Tot farai rancura
De vos, quar m'es brava, 
Huei mais en cantan. 
Senher, per drechura
De dieu, sius membrava,
Fosson vostre can.
Dona, ges vilhura
Non ai, qui m jutjava
Dreg, que m des soan.
Senher, ab mezura
Ges bos sens nous trava
Ni canas ni an.
Dona, per semblan
Mal me cujatz dire.
Senher, nous ten dan
Tant es bos suffrire.

Pro femna, queus tire 
Nous ai dic encara;
Per que m dizetz mal?
Senher, ai dezire
Tencsetz per amara
Via temporal.
Per re no m'albire
Qu'om veja la clara
Per sermon aital.
Senher, mo martire
Doblatz parlan ara,
Et à vos no val.
Per totz temps vos sal
Dieus, pus nous diria.
Senher, no m'en cal:
É nom de dieu via.

7226.

La VI.a pastorella d'en G. Riquier, l'an 1282.

Vengui l'autre dia,
De plueja totz mullatz,
En poder d'ostaleiras
Qu'ieu no conoissia.
Ans fui meravelhatz,
Per que'l viella rizia,
Que la jove dizia
Suau calque solatz;
Mas quascuna m fazia
Los plazers que sabia.
Tro que fui albergatz,
Que agui sovinensa
Del temps que n'es passatz,
E cobrei conoissensa
Del vielha, de que m platz.
E dissi l: vos etz selha
Que ja fos bergeira
E m'avetz tan trufat.
Ela m dis: non pas felha,
Senher, mas guerreira
Nous serai per mon grat.
Pro femna, de maneira
Tal vos vei segon teira
Qu'esser deu chastiat.

Senher, s'ieu fos leugeira
Non a trop qu'en carreira
Fui de trobar mercat.
Pro femna, per aizina
Fon dich d'ome cochat.
Senher, ans sui vezina
D'est amic non amat.

Pros femna, d'aital toza
Cum vos deu amaire
Fort esser dezirans.
Senher, dieus per espoza
Mi vol; mas del faire
No sui ges acordans.
Pros femna, de maltraire
Vos es ben temps d'estraire,
Si es hom benanans.
Senher, assatz ad aire
Pogram viure; mas paire
Lo sai de sept efans.
Pros femna, gent servida
Seretz per sos filhs grans.
Senher, ja'n sui marrida
Q'un non a de X ans.

Na femna descenada
De mal etz estorta
E pieitz anatz sercan.
Senher, ans sui membrada,
Que'l cor non m'i porta
Si qu'en fassa mon dan.
Pros femna via torta
Queretz, don seretz morta
So m pes enans d'un an.
Senher, veus qui m coforta;
Car de mon gaug es porta
Selha quens es denan.

Pros femna, vostra filha
Es segon mo semblan.
Senher pres de la Ilha
Nos trobes vos antan.

Pros femna, doncx emenda
Covenra que m fassa
Per vos de motz pezars.
Senher, tant o atenda
Qu'asso marit plassa; 
Pueis faitz vostres afars.
Pros femna nous es passa
Enquers, e duraus massa
Mais huei vostre trufars.
En G.t Riquier, lassa
Sui quar tant seguetz trassa
D'aquest leugiers cantars. 
Pros femna, quar vilheza 
Vos a faitz chans amars. 
Senher, de vos se deza 
Tan qu'als vielhs non etz par.

Pros femna, de mal dire 
No m feratz temensa; 
Mas aisso solatz par. 
Senher, ges no m'albire
Que ma mal sabensa 
Vos saubessetz pessar. 
Pus é vostra tenensa 
Sui, ben devetz sufrensa
De tot ab mi trobar.
Senher, ges no m'agensa 
Qu'ieus diga ren per tensa
Nius fassa mal estar. 
Dona ja no poiriatz, 
Quar nous puesc desamar. 
Senher quant o fariatz 
Ieus vuelh totz temps honrar.

Al pro Comte agensa
D'Astarac nostra tensa, 
Dona, qu'om deu lauzar. 
Senher, sa gran valensa 
Lo fai ab bevolensa 
A totas gens nomnar. 
Dona si l sà veziatz
Saubessetz l'amparar? 
Senher ben auziriatz
Que n'ai en cor afar.

Richartz, Rigaut, Berbezils, Berbesieu. Atressi com Persavaus,

Richartz o Rigaut de Berbezils.

Richartz, Rigaut, Berbezils, Berbesieu



7225, 7614.

Richartz de Berbesieu si fo un cavalliers del castel de Berbesieu de (San onge) Saintonge, del evesquat de Saintas, paubres vavassors. 
Bons cavalliers fo d'armas e bels de persona, e saup miels trobar qu'entendre ni que dire. Mout fo paures dizens entre las gens; et on plus vezia de bons homes, plus s'esperdia e mens sabia; e totas vetz li besoingnava altre que l conduisses enan. Mas ben cantava e dizia sons, e trobava avinenmen mots e sons.
Et enamoret se d'una domna moiller d'en Jaufre de Taonai, d'un valen baron d'aquela encontrada. E la domna era gentils e bella, e gaia e plazens, e mot envejoza de pretz e d'onor, filla d'en Jaufre Rudel prince de Blaia. E quant ella conoc qu'era enamoratz d'ella, fetz li doutz semblan d'amor; tan qu'el cuilli ardimen dellei pregar. Et ella con douz semblanz amoros retenc sos precs, los recep e los auzi, com domna que avia voluntat d'un trobador que trobes d'ella. Et aquest comenset à far sas cansos d'ella, et apellava la Meillz-de-domna en sos cantars. Et el si se deletava molt en dire en sas cansos similitudines de bestias e d'aussels e d'omes, e del sol e de las estellas, per dire plus novel las rasos qu'autre non agues ditas ni trobadas. Mout longamen cantet d'ella, mas anc non fo crezut qu'ella li fezes amor della persona.
La domna mori; et el s'en anet en Espaigna al valen baron don Diego; e lai visquet, e là mori.

2701, 7225-6, C, M.

Atressi com Persavaus,
El temps que vivia,
Que s'esbaïc d'esguardar
Si, que no saup demandar
De que servia
La lansa ni'l grazaus;
Et ieu soi atretaus,
Miels-de-domna, quan vei vostre cors gen,
Qu'eissamen
M'oblit quan vos remir;
Eus cug pregar, e no fauc; mas cossir.

Ab lo dous esguartz coraus,
Quez an fach lor via
Per mos olhs ses retornar
El cor, on los tenh tan car,
Que si l plazia
Qu'aitals fos mos captaus,
Dels treballs e dels maus,
Miels-de-domna, que trac per vos soven
Tan greumen.
Mais am per vos morir
Que d'autr' aver nul joi, tan vos dezir.

Si'l vostre durs cors fos taus
Com la cortezia
Queus fai d'avinen parlar,
Leu pogratz de mi pensar
Qu'ans m'auciria
Queus pregues, car non aus:
Qu' é mon cor ten enclaus,
Miels-de-domna, de vos un pessamen
Tan plazen,
Que quant en re m'azir
Del dous pensar pert l'ir' ab l'esjauzir.

Si com l'estella jornaus,
Que non a paria,
Es vostre ric pretz ses par;
E l'olh amoros e clar,
Franc ses feunia;
Bel cors plazent e guaus,
De totas beutatz claus,
Miels-de-domna, e de bel estamen,
Que m defen
Lo pensar d'esmarrir:
So no m pot hom deslonhar ni guandir.

Bona domna naturaus,
Merce vos querria
Que pogues merce trobar
Ab vos, que per autr'afar
Gaug no m daria,
Merceus clam e ren aus, (Merce us)
Merces es mos cabaus,
Miels-de-domna, si merces nous en pren, (no us)
Veramen
M'er per vos à morir:
Res mas merces no m pot de mort guerir.

Vielha de sen e de laus,
Joves on joi lia;
Vielha de pretz e d'onrar,
Joves de bel domnejar,
Lonh de folia;
Vielh' en totz fagz leiaus,
Jov' on joven es saus,
Miels-de-domna, vielh' en tot bel joven
Avinen;
Vielha ses velhezir,
E joves d'ans e de gent aculhir.

Miels-de-domna, en re no m'en repen
Se n'aten
Lo joi qu'es à venir;
Que bon' amor gazanh' om ab servir.

viernes, 16 de octubre de 2026

Peire Vidal. Ab l'alen tir vas me l'aire Qu'ieu sen venir de Proensa,

Peire Vidal.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

2701, 7225, 7698.

Peire Vidal si fo de Toloza, fils fo d'un pelissier. E cantava mielhs c'om del mon, e fo bon trobaires; e'lh plus fols home del mon, qu'el crezia que tot se pessava fos vers. E plus leu li avenia trobar que à nulhs hom, e pus rics sos fe, e majors folias d'amors. E dis grans mals d'autrui; e fon vers que un cavalier de San Gili li fes talhar la lengua, per so qu'el dava ad entendre qu'el era drutz de sa molher: e'n Uc del Baus si l fes guerir e medegar. E cant el fon gueritz el s'en anet outra mar, e de lai menet una grega que le fon donada à muiller en Cipry. E l fon dat à entendre qu'ela era neita de l'emperador de Costantinopoli, e qu'el per lieis devia aver l'emperi per razon. Don el mes tot can pot guazanhar en navili, qu'el crezia anar conquistar l'emperi; e portava armas emperials, e s fazia apelar emperaire e la molher emperairitz. Et entendia en totas las bonas donas que vezia, e totas las pregava d'amor; e totas li dizian d'oc: 
don el se crezia drutz de totas e que cascuna moris per el. E totas ves menava rics destriers e ricas armas, e cadieira emperial: e crezia esser lo melhor cavayers del mon per armas, e'l plus amat per donas.
Peire Vidal, si co vos ai dig, s'entendia en totas las bonas donas, e crezia que totas lo amesson per amor. E s'entendia en madona na Alazais, molher d'en Barral de Marcelha, laqual amava mot P. Vidal per son trobar e per sas belas folias que fazia: e clamavan se abbedui Raynier. 
P. Vidal si era privatz de cort e de cambra d'en Barral plus c'ome del mon. En Barral sabia be que P. Vidal se entendia en sa molher e tenia les assolas; e tug aquilh que o sabion e la dona o prendion en solas, aissi com fazian totas las autras: et el era tan savis qu'el crezia esser amatz. E can P. Vidal se corrossava ab ela, en Barral fazia la pas mantenen, e l fazia per merce tot so que demandava. E can venc un dia P. Vidal saup qu'en Barrau se era levatz e que la domna era tota sola en sa cambra. 
El s'en enet (anet) denan ela e atrobet la dormen, et aginollet se e baizet li la boca. E ela senti lo baizar e crezet que fos en Barrau, e rizen ela se levet; e garda e vi lo fol P. Vidal, e comenset à cridar et à far gran rimor. E vengron sas donzelas al crit e demanderon qu'es aisso? E P. Vidal s'en issi fugen. E la domna mandet per en Barrau e fes li gran clam de P. Vidal que la avia baizada; e ploran preguet qu'el ne degues prenre vengansa. Tantost en Barrau, aissi com valent hom, pres lo fag en solas, rizen e reprenden sa molher car ela menava tal dol. Mas no la 'n poc castiar qu'ela no menes gran dol per lo fach, e sercan e queren lo mal P. Vidal; e grans menassas fazia de lui. P. Vidal per paor monta en una nau et anet s'en à Genoa; e lai estet tro que passet oltra mar ab lo rei Richart, que ac paor de perdre la persona. Lai estet longa sazo, e i fes motas bonas cansos recordan lo baizar emblat; e dis en una canso que di:

Que de leis non avia
Avut nengun guazardo,
Mais un petit cordo. 
Si agui,
C'u mati
Entrei en sa maio,
E l baizei à lairo
La boca e'l mento.

Et en un autre loc dis:

Pus onratz
Fora c'om natz,
Si'l bais emblat mi fos dat 
E gent aquitat.

Et en autre, loc dis:
Be m bat amors ab las vergas qu'ieu cuelh, 
Quar una vetz en son rial capduelh 
L'emblei un bais don tan fort me sove 
Ai! tan mal trai qui so que ama no ve!

Aisi estet longa sazo otra mar, que non auzava tornar en Proensa. 
En Barral, que l volia tan gran be com aves auzitz, preguet tan sa molher, que esta l perdonet lo bai et ela loi autrejet en dos. En Barral mandet à P. Vidal grassia e bona voluntat e de sa molher, e que vengues. 
Et el venc ab gran alegrier à Marcelha, e fon fort be aculhit per cascu, e fo li tot perdonat; don P. Vidal fes esta chanso:
Pos tornat soi en Proensa.
P. Vidal, per la mort del bon comte R. de Toloza, se esmaric mot e det se gran tristessa. E vestic se de negre, e talhet las coas e las aurelhas à totz sos cavals; et à tota sa mainada fes toldre los cabelhs et à se meteis, mas las barbas ni'ls guinhos nolc se tolgron. Mot anet longa sazo à lei de fol e de dolen. Et avenc se en la sazo qu'el anava aissi dolen, que'l rei' n (n') Anfos d'Arago venc en Proensa; e vengro ab lui totz los bos homes de sa terra, Blascols Romieus, en Garsias Romieus, en Martis del Canet, en Miquels de Luzia, en Sas d'Antilon, en Guillems d'Alcalla, en Albertz de Castelveil, en Raimon-Gausseran de Pinos, en Guilems-Raimons de Moncada, en Arnautz de Castelbon, en Raimons de Caveira; e troberon P. Vidal enaissi dolen e marrit à lei de fol. El rei preguet 
P. Vidal; e tug li baro que ero sos amics especials, que el degues laissar aquel dol; e que cantes e se alegres, e que fes una chanso que portes en Arago. Tan lo preguet lo rei e siei baro, qu'el dis que se alegraria e laissaria lo dol, e faria chanso e tot so que s volgra.
Et el amava la Loba de Puegnautier e madona Estefania que era de Sardanha; et era s de novel aras enamorat de na Raymbauda de Biolh, molher d'en Guillem. Rostanh de Biolh, que es en Proensa, que es en la montanha part Lombardia. La Loba si era de Carcasses: en P. Vidal se fazia apelar lop per ela e portava armas de lop. Et en la montanha de Cabaretz elh se fes cassar als pastors ab cas et ab maustis et ab lebriers, si com om cassa lop; e vestia una pel de lop per donar à entendre qu'el fos lop. Els pastors ab los cas lo cassero e l baratero si malamen, qu'el en fo portat per mort al alberc de la Loba de Puegnautier. Et cant ela saup qu'el era P. Vidal, ela se comenset fort ad alegrar de la folia que avia facha, et à rire, el marit atressi: e receubron lo ab gran alegrier. 
El marit de ela lo fes penre e fes lo metre en loc rescost, al miels que poc ni saup; et ac li metjes tro que fon gueritz.
Et aissi com vos ai dig de P. Vidal qu'el avia promes al rei e à sos baros de far chanso; can fon gueritz, lo rei fes far armas à se et à P. Vidal; 
e genset se fort, e fes aquesta canso que di: 
De chantar m'era laissatz
Per ira e per dolor.

7225-6.

Ab l'alen tir vas me l'aire
Qu'ieu sen venir de Proensa,
Tot quant es de l'ai m'agensa
Si, que quan n'aug ben retraire
Ieu m'o escout en rizen
E'n deman per un mot cen;
Tan m'es bel quan n'aug ben dire.

Qu'om no sab tan dous repaire 
Com de Rozer troca Vensa,
Si com claus mars e Durensa
Ni on tan fis jois s'esclaire:
Per qu'entre la franca gen
Ai laissat mon cor jauzen
Ab leis que fa'ls iratz rire.

Qu'om no pot lo jorn mal traire 
Qu'aia de leis sovinensa,
Qu'en leis nais jois e comensa;
E qui qu'en sia lauzaire
De be qu'en diga noi men:
Melher es, e ses conten,
E genser qu'él mon se mire.

E s'ieu sai ren dir ni faire
Ilh n'aia grat, que sciensa
M'a donat e conoissensa
Per qu'ieu soi gais e cantaire;
E tot quan fauc d'avinen
Ai del sieu bel cors plazen,
Neis quan de bon cor cossire.

2701, 3794, 7225-6, 7614, C, M.

Be m pac d'ivern e d'estiu,
E de fretz e de calors;
Et am aitan neu com flors,
E pros mort mais qu'avol viu;
Qu'enaissi m ten esforsiu
E gai joven et amors.
Equar am domna novela,
Sobravinen e plus bela,
Paro m rosas entre gel
E clar temps ab trebol cel.

Ma domn'a pretz soloriu
Denan mil combatedors;
E contra'ls fals fenhedors
Ten establit Montesquiu.
Per qu'en son ric senhoriu
Lauzengiers no pot far cors,
Quar sens e pretz la capdela:
E quan respon ni favela
Siei dig an sabor de mel,
Don sembla San Gabriel.

E fa s temer plus que Griu
A vilas domnejadors;
Et als fis conoissedors
A solatz tan agradiu,
Qu'al partir quecs jur'e pliu
Que domn'es de las melhors.
Per so m traïn'e cembela
E m tra'l cor de sotz l'aissela,
Don m'a leial e fizel
E just plus que dieus Abel.

L'onrat pretz nominatiu
Creis tan sa fina valors, 
Que no pot sofrir lauzors 
La gran forsa del ver briu. 
Siei enemic son caitiu
E siei amic rics e sors.
Olh, front, nas, boq'e maissela,
Blanc pietz ab dura mamela,
Del talh del fil d'Israel,
Et es colomba ses fel.

Lo cor ten morn e pensiu
Aitan quan estauc alhors;
Pois creis m'en gaug e doussors
Quan del sieu gen cors m'aiziu,
Qu'aissi com de recaliu
Ar m'en ve freg ar calors.
Equar es gai' et isnela
E de totz mals aibs pucela,
L'am mais, per San Raphael,
Que Jacob no fes Rachel.

Vers vai t'en ves Montoliu,
E di m'à las tres serors
Que tan me platz lor honors
Qu'ins é mon cor las escriu:
Vas totas tres m'umiliu
E'n fas domnas e senhors.
E si m plagra de Castela
Trop mais una jovencela,
Que d'aur cargat un camel

Per l'apostol qu'om apela 
San Jacme de Compostela, 
Ieu sai un tal San Miquel 
Que m val mais que cel del cel.



2701, 7225-6.

Car' amiga, douss' e franca,
Covinens e bell' e bona, 
Mos cors à vos s'abandona
Si qu'ab autra no s'estanca; 
Per queus port amor certana 
Ses orgolh e ses ufana; 
E mais dezir vostr'amansa 
Que Lombardia ni Fransa.

Quar vos etz arbres e branca 
On frutz de gaug se sazona; 
Pero qui à vos s'adona 
No tem folzer ni lavanca: 
Quar vostr'amor segurana
Gueris e m reven e m sana,
E m tol enoi e pezansa
Ab gaug de fin' alegransa.

Qu'ab color vermelh' e blanca
Fina beutatz vos faissona,
Ad ops de portar corona
Sus en l'emperial banca. 
Equar es douss' et humana 
Tenous tut per sobirana 
De joi e de benestansa,
E de valor e d'onransa.

Ges no s dol de pe ni d'anca
La bella na Guillamona,
Ni es falsa ni felona,
Ni no porta soc ni sanca.
Anc ta gentil ciudadana
No nasquet ni tan doussana, 
Neis la filha na Costansa
Per cui jovens saut' e dansa.

Qu'om no poiria ab planca
Gitar de linh de Narbona;
Quar en tan com revirona
Cels, non a saura ni danca
Tan avinen crestiana,
Ni juzieva ni pagana:
Que denan totas s'enansa
Vostra covinens semblansa.

Vielha rica tenh per manca
Quant a poder e no dona,
Et acolh mal e pieitz sona,
Pretz la mens que s'era ranca.
Mas de gentil castelana,
Ben fait' ab color de grana,
Am mais la bon'esperansa
Que pel froncida ni ransa.

Qui d'en Diego s'arranca
Non a mestier mas que s pona, 
O qu'om tot viu la rebona
En privada pozaranca,
A lei de checa vilana,
Recrezen, cor de putana,
Si tot al taulat se lansa
Ni s ponha d'emplir sa pansa.

2701, 7225-6, 7698, C, M.

De cantar m'era laissatz
Per l'ir'e per la dolor
Qu'ai del comte mon senhor:
Mas pos vei qu'al bo rei platz,
Farai tost una canso,
Que porton en Arago
Guillems e Blascols Romieus,
Si'l so lor par bon e lieus.

E s'ieu cant com hom forsatz, 
Pos mosenher n'a sabor
No tenga per sordejor
Mon cant; que'l cor m'es viratz
De lieis on anc non aic pro,
Que m gieta de sospeisso:
El partir es me tan grieus
Que res non o sab mas dieus.

Traïtz son et enganatz
A lei de bo servidor,
Quar hom me ten à folor
So don degr'esser onratz;
E n'aten tal gazardo
Com cel qui ser à felo:
Mas si d'er enan soi sieus
A mens me tenh que juzieus.

A tal domna m sui donatz
Que viu de joi e d'amor,
E de pretz e de valor;
On s'afina si beutatz
Com l'aur en l'arden carbo.
Equar mos precs li sap bo,
Be m par que'l segles es mieus
E que'l rei ten de mi fieus.

De fin joi sui coronatz
Sobre tot emperador;
Quar de filha de comtor
Me sui tant enamoratz,
Don n'ai mais ab un cordo
Que na Raïmbauda m do,
Que'l rei Richartz ab Peitieus
Ni ab Tors ni ab Angieus.

E si tot Lop m'apelatz
No m'o tenc à desonor,
Ni si m cridan li pastor,
Ni si m sui per lor cassatz;
Et am mais bosc e boisso
No fauc palais ni maizo;
Et aviol er mos trieus
Entre vent e gel e nieus.

La Loba dis que sieus so,
Et a ben drech e razo;
Que per ma fe meils sui sieus
Que no son autrui ni mieus.

2701, 3794, 7225-6, C, M.

Drogman senher, s'ieu agues bon destrier 
En plag foran intratz li miei guerrier, 
Qu'aissi mezeis quant hom lor mi mentau
Me temon plus que callas esparvier, 
E no prezon lor vidas un denier;
Tan me sabon fer e salvatg' e brau.

E s'ieu agues caval adreg corsier, 
Suau s'estes lo reis part Balaguier
E dormis si planamen e suau; 
Qu'ieu tengr'en patz Proens' e Monpeslier, 
Que raubador ni malvat rocinier
No rauberan mais Venaissi ni Crau.

Quant ai vestit mon blanc ausberc doblier,
E cinh lo bran que m det Guigo l'autrier,
La terra crolla per aqui on vau:
E non ai ges enemic tan sobrier
Que tost no m lais las vias el semdier,
Tan me dubton quan senton mon esclau.

D'ardimen val Rotlan et Olivier,
E de domnas Bernart de Mondeidier;
Equar sui pros per aquo n'ai bon lau.
Mout mi venon sovendet messatgier
Ab anel d'aur, ab cordon blanc o nier,
Ab tals salutz don totz mos cors s'esjau.

E si cossec janglos ni lauzengier,
Qu'ab fals cosselh gaston l'autrui sabrier
E baisson joi à prezent et à frau, 
Per ver sabran qual son li colp qu'ieu fier:
Que s'avian col de ferr' o d'acier 
No ls valria una pluma de pau.

En totas res sembli ben cavallier.
Si m sui; e sai d'amor tot son mestier
E tot aisso qu'à drudari' abau;
Qu'anc en cambra no vis tan plazentier,
Ni ab armas tan fer ni tan sobrier.
Don tal mi tem qu'era no m vi ni m'au.

Si'l reis torna à Toloz' él gravier
E'l coms eix fors e siei caitiu dardier,
Que cridon tug: ad espazas tornau!
D'aitan mi van qu'ieu n'aurai'l colp premier;
E farai tan que s n'intron à doblier
Et ieu ab lor, qui la porta no m clau.

Na Vierna, merce de Monpeslier
En raina sai amaretz cavallier;
Don joi m'es mas cregutz per vos, dieu lau.

2701, 7226.

Mon cor s'alegr' e s'esjau
Per lo gentil temps suau;
E pel castel de Fanjau
Que m resembla paradis,
Qu'amors e joi s'i enclau
E tot quant a pretz abau,
E domneis verais e fis.

Non ai enemic tan brau, 
Si las domnas mi mentau 
Ni m'en ditz honor e lau, 
Qu'ieu no l sia bos amis. 
Equar mest lor non estau 
Ni en autra terra vau, 
Plang e sospir e languis.

Mos bels arquiers de Laurac,
De cui m'abelis e m pac,
M'a nafrat de part Galhac
E son cairel él cor mis;
Et anc mais colp tan no m plac, 
Qu'ieu ne sojorn' à Saissac
Ab fraires et ab cozis.

Per tostemps lais Albeges
E remanh en Carcasses,
Que'l cavallier son cortes
E las domnas del païs.
Mas la Loba m si conques,
Que, si m'ajut dieus ni fes,
Al cor m'estan siei dous ris.

A dieu coman Monrial
E'l palaitz emperial,
Qu'ieu m'en torn sai à 'n Barral
A cui bon pretz es aclis:
E cobrar m'an Proensal,
Quar nulla gen tan no val,
Per que serai lor vezis.

2701, 7225-6, 7698.

Mout es bona terr' Espanha,
El rei am senhor en so
Dous e car, e franc e bo,
E de corteza companha:
E s'i a d'autres baros
Mout avinens e mout pros,
De sen e de conoissensa,
E de fatz e de parvensa.

Per que m platz qu'entr'els remanha
En l'emperial reio;
Quar ses tota contenso
Me rete gent e m gazanha
Reis emperaires n Amfos,
Per cui jovens es joios;
Quez él mon non a valensa
Que sa valors no la vensa.

E la muza del Breto,
Per qu'ieu mezeis no sai quo
M'en rancur e m'en complanha;
Que'l ver dir m'es angoissos
E'l mentir no m'es nul pros:
Daus totas partz trob falhensa
En la sua bevolensa.

Mout m'a tengut en greu lanha
Quar l'ai servid' en perdo;
E servirs ses gazardo
Crei que captals i sofranha;
Que viels paupres sofrachos
Venc entre'ls rics vergonhos:
Per qu'om deu cercar guirensa
Ans que torn en decadensa.

E pos madomna m'estranha,
De so que no l platz que m do
S'amor, tart veirai Orgo
Ni'l rial castel d'Albanha.
E ja ta pauc orgolhos
Amic ni tan amoros
Non auran mais part Durensa,
En la terra de Proensa.

2701, 3794, 7225-6, C, M.

Neu ni gel, ni plueja ni fanh
No m tolon deport ni solatz;
Que'l temps escur me par clardatz
Pel novel joi en que m refranh,
Quar jove domna m'a conques:
E s'ieu lieis conquerre pogues,
Quan la remir tan bela m par
Que de gaug cujera volar.

Com l'austor qu'es pres en l'aranh,
Qu'es fers tro s'es adomesjatz,
Pois torna maniers e privatz,
S'es qui be'l tenga ni l'aplanh,
E val mais d'autre quant a pres; 
Tot atretal uzatges es,
Qui jove domna vol amar,
Que gen la deu adomesjar.

Las aventuras de Galvanh
Ai eu e mai d'autras assatz;
E quan soi en caval armatz
Tot quan trobi pesseg e franh.
Cent cavalliers ai totz sols pres
E d'autres cent ai tot l'arnes;
Cent domnas ai faitas plorar
E cent autras rir' e jogar.

Ab pauc de foc fon l'aur e'l franh
L'obrier entro qu'es esmeratz,
Don l'obr'es plus plazens assatz;
Per qu'eu del lonc maltrag no m planh.
E si'l foc d'amor se fos mes
En lieis si com s'es en mi pres,
De ben o val pogra cantar:
Pero no m dei desesperar.

A drutz de bona domna tanh
Que sia savis e membratz,
E cortes et amezuratz,
E que no s trebalh ni s lanh:
Qu'amors ab ira no s fai ges,
Que mezura d'amors frutz es;
E drutz qui s'a bon cor d'amar
Deu s'ab gaug d'ira refrenar.

Ar ai conquist sojorn en banh,
Ben autamens soi albergatz
Ab lo comt' Enric, de que m platz
Quar negus bos aips no l sofranh.
Larcs es et arditz e cortes,
Et estela del Genoes;
E fa per terra e per mar
Totz sos enemics tremolar.

Ab lo Comt' Arman m'acompanh,
Quar es francs e gen ensenhatz
Tot enaissi com s'el fos natz
A Toloza part Caramanh:
E gai solatz de Vianes,
E sembl'à mi de domnejar
Et al rei de Leon de dar.

De bonas domnas no m'estranh
E plai me jovens e beutatz,
E plai me cors gen faissonatz.
Mas no mi platz bar que m reganh
Ni que trop li dur son arnes,
Qu'ieu en conosc tals dos o tres
Qu'om pogra per vilas comtar,
Ab sol que saubesson arar.

A l'uzatge m tenh del estranh,
Que quan no m sen aventuratz
Ieu m'esforz tan deves totz latz
Que pren e conquier e gazanh.
E si mos volers m'avengues
D'aisso de que m soi entremes,
Al meu emperi ses dubtar
Fera tot lo mon soplejar.

Ieu soi senher dels Genoes,
Que'ls grans els pauc ai totz conques:
Li gran mi fan tot mon afar,
E'l pauc m'onron e m tenon car.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, C , M.

Pos tornat soi en Proensa
Et à madomna sap bo,
Be dei far gaia canso
Sivals per reconoissensa.
Qu'ab servir et ab honrar
Conquier hom de bo senhor
Don e befag et honor,
Qui be l sap tener en car;
Per qu'ieu m'en volh esforsar.

Equar anc no l fi falhensa,
Soi en bona sospeisso
Que'l maltrag me torn en pro,
Pos lo be tan gen comensa:
Que poiran se conortar
En mi tut l'autr' amador,
Qu'ab sobresforsiu labor
Trac de freida neu foc clar
Et aigua doussa de mar.

E pos en sa mantenensa
Aissi del tot m'abando,
Ja no m deu dire de no:
Que ses tota retenensa
Soi sieus per vendr' e per dar;
E totz hom fa gran folor
Qui di qu'ieu me vir alhor: 
Mais am ab lieis mescabar
Qu'ab autra joi conquistar.

Ses peccat fis penedensa
Et ai quist ses tort perdo, 
E pres de nien ric do 
E d'ira gran bevolensa;
E gaug entier de plorar,
E d'amar doussa sabor;
E soi arditz per paor;
E sai perden gazanhar
E quan soi vencutz sobrar.

Estiers non agra guirensa:
Mas quar ve que vencutz so,
Fai madomna tal razo
Que vol qu'om vencutz la vensa;
Qu'aissi s deu apoderar
Ab humilitat ricor,
E quar no trob valedor
Que m'an vas lieis razonar,
Mas sol per merce clamar.

E cel que longu'atendensa
Blasma fai gran falhizo,
Qu'er an Artus li Breto
En cui avion plevensa.
Et ieu per lonc esperar
Ai conquist tan gran doussor,
Lo bais que forsa d'amor
Me fes à ma domn'emblar,
Qu'era lo m denh' autrejar.

Bel Rainier per ma crezensa
Nous sai par ni companho,
Quar tut li valen baro
Valon sotz vostra valensa.
E quar dieus vos fes ses par
Eus det mi per servidor,
Servir vos ai de lauzor
E d'als quant o poirai far,
Bel Rainier, quar iestz ses par.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, C.

Si co'l paubre quan jatz él ric ostal, 
Que no s'i planh si tot a gran dolor, 
Tan tem que torn ad enoi al senhor,
No m'aus planher de ma dolor mortal.
Be m dei doler pois ella m mostr' orgolh
La res del mon qu'ieu plus dezir ni volh,
Sivals d'aitan no l'aus clamar merce,
Tal paor ai qu'ades s'enoi de me.

Aissi co'l fol que bad'al veirial, 
Tan li par bel contra la resplandor, 
Quant ieu l'esguart n'ai al cor tal doussor
Que m'en oblit per lieis que vei aital.
Be m bat amor ab las vergas qu'ieu colh, 
Quar una vetz en son real capdolh 
L'emblei un bais don al cor mi sove... 
Ai! quan mal viu qui so qu'ama no ve!

Si m'ajut dieus, peccat fa criminal
Ma bella quar ilh sempre no m'acor;
Pois en lieis ai tot mon cor e m'amor
Si que non pes de null'autre jornal.
Dieus!, com sona tan gen ni no m'acolh,
Pos pro no m te d'aco don plus me dolh.
E cuja m doncs aissi lonhar de se?
Ans sufrirai so qu'ai sufert jasse.

Quar sufrir tanh à senhor natural
Lo tort el dreg, e sen el la folor;
Qu'om de guerra no deu portar honor
Pos es faizitz de son propre logal.
Be soi faizitz si de s'amor me tolh: 
No m'en tolrai, ans l'am mais que no solh. 
Tenra m ja vil pos à mal me rete: 
Non o deu far quar per s'amor m'ave.

Aissi m'a mes madomn' en son cabal,
Que si m fai mal ja no m'aura pejor; 
Que'l sieu plazer m'a tan doussa sabor, 
Que neis del mon no mi membra ni m cal. 
Non es nul jorn s'amor él cor no m brolh
Per gaug qu'ieu ai quan la vezon mei olh:
E quan mon cor pensa de son gran be 
Alre no volh ni dezir autra re.

Sabetz per que li port amor coral?
Quar anc no vi tan bela ni gensor,
Ni tan bona: per qu'ieu n'ai gran ricor
E soi amics de domna que tan val.
Ai! si ja vei qu'ensems ab mi despolh
Meils m'estara qu'al senhor d'Essidolh,
Que mante pretz quant autre s'en recre;
E non sai plus autre de sai Jaufre.

Als quatre reis d'Espanh'estai mout mal
Quar no fan patz et acort entre lor;
Quar autramen ilh son de gran valor,
Adreg e franc, e cortes e leial
Sol que d'aitan gensesson lor escolh
Que viresson lor guerr'en autre folh, 
Contra la gen que nostra lei mescre,
Tro qu'Espanha fos tota d'una fe.

Bel castiatz, senher, per vos mi dolh
Quar no vos vei; e quar mi dons no m ve, 
Na Vierna cui am de bona fe.

Ieu dis lo ver aissi com dir lo solh: 
Qui ben comens' e pois ja s'en recre, 
Meils li fora que no comenses re.

2701, 7225-6, M.

Tant an ben ditz del marques
Joglar truan e garbier,
Que tug en son vertadier,
Qu'ieu no sai que m'en disses.
Pero sua es valensa
On fin pretz nais e comensa,
E renovela valor
E'n fai dir vera lauzor.  

Per so m'an Lombart conques
Pos m'apelet car messier
Tals, qu'anc no vis nul arquier
Tan prim ni tan dreg traisses;
E m fer al cor ses bistensa
Ab un cairel de plazensa,
Fabregat en foc d'amor,
Temprat de doussa sabor.

Olhs negres e cils espes,
El nas qu'es en loc d'arbrier,
Veus l'arc don tan gran colps fier
Ab un esguart demanes,
On escut no fai guirensa.
E pois à leis platz que m vensa
No m'o tenh à desonor;
Que'ls fortz venson li forsor.

Mil tans es doblatz sos bes
Que'l comtes de l'escaquier,
Quar al seu pretz drechurier
Noi sofranh neguna res;
Que dig e fag e parvensa
A de Monbel e d'Argensa,
E de Monrosier color
En sas cambras de valor

E si mos fraires saubes
Que m rete per soudadier,
No l tengran bueias d'acier
Que vezer no la vengues.
E trobera ses falhensa
Dous frug d'onrada semensa,
E cort de valen senhor
Ab un avinen trachor.

No m'agues tout alegrier,
Ieu agra fin gaug entier
Ab domnas de Carcasses;
Car m'abelis e m'agensa
Lor fatz e lor captenensa,
El cavalier e'l comtor,
El baron e'l vavassor.



catalán = castellano; château, chasteau, chastel, castell, castel, castellán, castlà, castlan, castillo, castiello, Castilla, Castiella, etc.