Mostrando las entradas para la consulta Tv3 ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Tv3 ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 31 de marzo de 2025

Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa

Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
 
Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
 
Nobel, primer ministro, diputada hace años


Pilar Rahola Martínez (Barcelona, 21 de octubre de 1958)​ es una filóloga, política, y periodista española, tertuliana radiofónica, y habitual de TV3 y de televisión española de ideología independentista catalana.
Fue diputada por Barcelona en el Congreso dentro del Grupo Parlamentario Mixto entre 1993 y 2000.

wiki

Pilar Rahola Martínez, wiki


​Es columnista en el diario La Vanguardia​ y es o ha sido colaboradora o tertuliana de programas radiofónicos y televisivos como Julia en la onda, 8 al día o La noria. Fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, un organismo adscrito al Departamento de la Presidencia de la Generalidad creado en 2013 para asesorar sobre el proceso de independencia de Cataluña.

Esquerra Republicana de Catalunya, Partit per la Independència

Militante y dirigente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en su carrera política, y tras su abandono de la formación siendo una de las cabezas visibles del Partit per la Independència, Rahola se autodefinió en 2006 como «de izquierda».

Fue calificada como «periodista de izquierda» en 2004, aunque se ha señalado más recientemente su acercamiento a posiciones de la centro-derechista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Fue autora también en 2010 de la biografía —calificada por analistas críticos con formato «de loa»—​ de Artur Mas, presidente de CDC, de CiU y de la Generalidad de Cataluña y en la que parte de la crítica señaló en 2010 un «profundo resentimiento» hacia ERC y el tripartito de izquierdas.

Ha sido destacado su papel como «gran amiga del pueblo de Israel».También se la ha caracterizado como «hipercrítica» respecto al mundo Islámico.

Fue la única representante de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de los Diputados en la V y VI Legislatura (1993-2000), así como teniente de alcalde de Barcelona.

Formó parte de diversas comisiones de investigación, entre ellas, la comisión Roldán, que investigó el caso más grave de corrupción del último gobierno socialista (anterior a los ERE) de Felipe González.

También ha sido miembro de múltiples comisiones parlamentarias, entre ellas la comisión de exteriores.

En 1996 abandonó ERC para fundar, junto a Àngel Colom y Joan Laporta, el Partit per la Independència (PI), que no obtuvo representación parlamentaria. Tras el fracaso político del PI abandonó la política activa para volver al periodismo y la escritura.

Desde 2013 fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, órgano de la Generalitat encargado de preparar una consulta por la independencia de Cataluña,  butifarréndum , hasta que éste fue suprimido el 27 de octubre de 2017 por el gobierno de España en aplicación del artículo 155 de la Constitución española.

Y Montoro dice que no hay malversación.

Rahola es licenciada en Filología Hispánica y Filología Catalana por la Universidad de Barcelona. Es autora de diversos libros publicados en castellano y catalán, ha colaborado con diversos periódicos españoles, como El País, y ahora es colaboradora fija del periódico La Vanguardia. También ha colaborado con el diario argentino La Nación y el periódico electrónico Diario de América que se edita en Estados Unidos.

Desde 1987 hasta 1990, fue directora de la editorial catalana Pòrtic, con diversas colecciones literarias a su mando.

Publicó, entre otros, Bella del señor de Albert Cohen y La hoguera de las vanidades de Tom Wolfe

Además, hasta 2003 fue directora de la Fundación Acta, para la difusión del pensamiento y el debate.
Como periodista, estuvo en diversos conflictos como la guerra entre Etiopía y Eritrea, la guerra de los Balcanes, la primera guerra del Golfo (desde Jerusalén), la caída del muro de Berlín, el asalto al Parlamento Ruso y el proceso de independencia de los países bálticos.

Ha sido colaboradora en varios programas de televisión como Els Matins de TV3 y 8 al día de 8tv, en ambos con Josep Cuní o Crónicas Marcianas, La noria y Sábado Deluxe de Telecinco. En la radio presentó Vis à vis, programa de entrevistas -exclusivamente a hombres- que se emitió en Ona Catalana de 2000 a 2003 y que en 2006 se adaptó a la televisión para emitirse por BTV.

Desde 2007 colabora en el programa de radio Julia en la Onda en Onda Cero, con Julia Otero, en el que da su opinión sobre diversos temas, entre los que se cuentan el nacionalismo catalán, los derechos de la mujer y el conflicto árabe-israelí. Respecto a este último tema, su posicionamiento a favor de Israel y sus críticas hacia determinados aspectos del islam la ha llevado a recibir críticas en varios medios, algunos de ellos de tendencia islámica.

Ha dado conferencias en Universidades de Argentina, Colombia, Brasil, México, Costa Rica, Israel, Perú y Chile. También las ha dado en diversas ciudades norteamericanas, entre ellas Miami, San Diego, Palm Beach, así como en Puerto Rico, en el Palacio Legislativo de Uruguay y en Panamá, donde Jordi Pujol llevaba calerons.

Diversos familiares se han dedicado a la política. Uno de ellos, Pedro Rahola, fue dirigente de la Lliga Catalana, diputado, senador, ministro sucesivamente de Marina y sin cartera en los últimos gobiernos del bienio radical-cedista durante la Segunda República y amigo de Francisco Cambó. Otro, Frederic Rahola, fue el primer Síndico de Agravios (greuges) de Cataluña tras la restauración de la Generalidad. También es familiar de Carles Rahola, intelectual catalán condenado a muerte por el franquismo en 1939. A cualquiera llaman intelectual.

Está casada y tiene tres hijos, dos de ellos adoptados en Barcelona y Siberia respectivamente. Este último no es de raza pura catalana, si conseguís la independencia lo van a mirar con malos ojos. 

En 2014 saltó la noticia de que la versión en español de su currículum en su página web personal había estado errado durante varios años, acreditándose en él dos doctorados inexistentes.
Espero que Ignacio Sorolla Vidal tenga al menos uno.

  • Aquell estiu color de vent - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
  • Color de verano - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
  • Aperitiu nocturn - Editorial Pòrtic 1985. ISBN 84-7306-260-4
  • La qüestió catalana - Editorial Columna 1993. ISBN 84-7809-515-2
  • Mujer liberada, hombre cabreado - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03499-5
  • Dona alliberada, home emprenyat - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03477-4
  • Carta a mi hijo adoptado - Editorial Planeta 2001 ISBN 84-08-03886-9
  • L'adopció un acte d'amor - Editorial Columna 2001 ISBN 84-8300-760-6
  • Carta ao meu filho adoptado - Editorial Ambar 2003 ISBN 972-43-0654-2
  • Historia de Ada - Editorial RandomHouse Mondadori 2002 ISBN 84-97590-26-6
  • 3x1: El món actual a través de 3 generacions - Editoral Plaza & Janes 2003 ISBN 84-01-38626-8
  • Catalunya, any zero -Editorial Ara llibres 2004 ISBN 84-96201-16-3
  • A favor de Israel -Editorial Certeza (2005) ISBN 84-96219-20-8
  • Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina -Editorial Destino (2009) ISBN 978-84-2334-169-6
  • La máscara del rey Arturo -Editorial RBA libros (2010) ISBN 978-84-9867-817-8
  • La República Islámica de España -Editorial RBA libros (2011). ISBN 978-84-9867-986-1
  • El carrer de l'embut Editorial RBA libros (2013). ISBN 978-84-826-4629-9

En la misma entrevista se muestra crítica con «la izquierda antimoderna, reaccionaria y antisemita que se enamoró de Stalin y de Castro y que ahora está enamorada de Chávez» y afirma que «combate a la izquierda que siempre se enamora de monstruos»

  1.  Biografía.
  2. González Cuevas, 2010, p. 12.
  3. Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la V Legislatura».
  4. Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la VI Legislatura».
  5. directe.cat, ed. (3 de diciembre de 2012). «La Vanguardia propugna la dimissió de Mas» (en catalán).
  6.  «Onda Cero rectifica y vuelve a contar con Pilar Rahola». Diario Público. 7 de octubre de 2011.
  7. Miguel Ángel Aguilar (24 de diciembre de 2013). «Autodeterminación y referéndum». El País.
  8. Europa Press, ed. (25 de abril de 2012). «'La Noria' se para en Telecinco».
  9. Cañizares, María José (30 de diciembre de 2013). ««Glamour» independentista». ABC.
  10. «Pilar Rahola: "La ONU actúa como esclava del mundo islámico"». La Nación.com. 4 de octubre de 2006. Consultado el 15 de enero de 2014.
  11. Perednik, 2004, p. 5.
  12. del Cañuelo, 2013, p. 7.
  13. Moreras, Jordi (2012). «Country surveys: Spain (páginas 545-562)». Yearbook of Muslims in Europe, Volumen 4 (en inglés). (editado por Jørgen S. Nielsen, Samim Akgönül, Ahmet Alibasi y Egdunas Racius). BRILL. pp. 560-561. ISBN 9004225218.
  14. Traducción: Partido por la independencia.
  15. http://www.broadcaster.cat/TV/default.cfm/ID/2720/SF/2684/PROGRAMES/vis-vis.htm
  16.  La Vanguardia, órgano oficial del Estado de Israel webislam, acceso 01 junio, 2010
  17.  El "hiyab" y la libertad amenazada webislam, acceso 1 de junio de 2010
  18. Keren Hoy Especial Rahola consultado el 17 de abril de 2007.
  19.  La periodista Pilar Rahola, Premio Daniel Pearl por su "lucha contra el antisemitismo" La Vanguardia, 4 de octubre de 2010
  20.  Los editores catalanes premian a Pep Guardiola y Pilar Rahola Europa Press, 10 de noviembre de 2010
  21.  V Premios CMN a la Excelencia Empresarial y Profesional de Mujeres de Negocios Círculo de Mujeres de Negocios, 25 de noviembre de 2010
  22.  Pilar Rahola, premiada por los agentes como Mosso d'Honor
  23.  El Fòrum Carlemany premia Pilar Rahola i Josep M. Soler (catalán)
  24.  «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia. Consultado el 3 de febrero de 2017.
  25.  El País, Archivo-Hemeroteca, 24 de febrero de 1996 Pilar Rahola saca su coche del depósito de la grúa sin pagar la multa.
  26.  «Los falsos doctorados de Rahola». Elmundo.es. 5 de febrero de 2014.
  27. Pilar Rahola lleva a su hija a un colegio de 130.000 euros. El Economista.es. 29/07/2015, Eva Díaz. Consultado el 1 de febrero de 2018.
  28.  La Vanguardia, 30 de noviembre 2008 Sentencia contra los Mossos.
  29.  El País, 23 de noviembre 2012 El Gobierno concede un segundo indulto a cuatro mossos condenados por torturas.
  30.  Libertad Digital
  31.  Tous expulsa a Rahola y a la esposa de Artur Mas de su fundación para zanjar el boicot. El Confidencial, 21.11.2017, David Brunat. Consultado el 1 de febrero de 2018.
  • http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-192868.html
  • http://www.kkl.org.il/eng/about-kkl-jnf/green-israel-news/march-2013/pilar-rahola-visit-negev/
  • del Cañuelo, Luis G. (2013). «De cómo los líderes de ERC acaban casi todos en Convergència» (pdf). El Siglo de Europa (1002). ISSN 2254-9234.
  • Perednik, Gustavo D. (2004). «De judeofobia israelita y judeofilia cristiana». El Catoblepas, revista crítica del presente (28): 5. ISSN 1579-3974.
  • González Cuevas, Pedro Carlos (2010). «Retrato patético de un líder catalanista». El Catoblepas, revista crítica del presente (106): 12. ISSN 1579-3974.

miércoles, 7 de agosto de 2024

Nunciar

 

Nunciar, v., lat. nuntiare, annoncer.

Metges deu nunciar breu malaptia. Trad. de Bède, fol. 76.

Médecin doit annoncer courte maladie. 

Part. pas. Sia nunciat

Que man mos albercs penre en la ciptat. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15. 

Qu'il soit annoncé que j'ordonne de prendre mes logements dans la cité. ANC. FR. Tant de paires de robes ne valent une trompe 

Que par les rues nuncent ta venue à grant pompe. 

Jehan de Meung, Test., v. 662. 

Ses conpaignons cuidoit noncier 

Qant lor blez seroit à soier.

Roman du Renart, t. III, p. 10. 

Envoya un de ses héraults à la porte de la ville noncer à ceux de dedans.

Monstrelet, t. 1, fol. 204. 

ANC. ESP. PORT. Nunciar. IT. Nunciare, nunziare. (chap. nunsiá, lo que fa lo nuncio o nunsio, per ejemple lo del Papa de Roma : anunsiá.)

Papa Roma,Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

2. Nonciatiu, adj., annonciatif, propre à annoncer, messager.

Columba de patz es nunciativa. Eluc. de las propr., fol. 143. 

(chap. Coloma es de pas anunsiativa, anunsiadora, mensajera o missachera. Lo colom es de pas anunsiatiu, anunsiadó, mensajero o missaché: la paloma.)

1714, Colom català, viure lliure, cup, esquerra, ANC, Ómnium, Generalitat de Catalunya, tv3%, CIU, independència, escola en català, volem votar, Da Vinci català,

Colombe est de paix messagère.

3. Annunciar, Anunciar, Annonciar, v., lat. annuntiare, annoncer, rapporter.

Can son delhieuradas de pena, annuncio a lor amix. 

Liv. de Sydrac, fol. 99. 

Quand elles sont délivrées de peine, elles annoncent à leurs amis.

Eys Dieus nos anuncia: Qui trop s' yssaussa mens es.

Bernard Martin: D' entier vers. 

Dieu même nous annonce: Qui trop s'exhausse moins est.

Us anunciara las causas. Frag. de trad. de la Passion. 

Vous annoncera les choses. 

Part. pas. Per l' angel annonciada. Brev. d'amor, fol. 83.

Par l'ange annoncée.

CAT. ESP. Anunciar. PORT. Annunciar. IT. Annunziare. (chap. Anunsiá, nunsiá: anunsio, anunsies, anunsie, anunsiem o anunsiam, anunsiéu o anunsiáu, anunsien; anunsiat, anunsiats, anunsiada, anunsiades.)

4. Annunciatio, Anunciacion, s. f., lat. annunciationem, annonciation, annonce.

Te fetz l' annunciatio. Brev. d'amor, fol. 101. 

Te fit l' annonciation.

Des la anunciacion e des la nativitat. Hist. de la Bible en prov., fol. 67. Dès l' annonciation et dès la nativité. 

CAT. Anunciació. ESP. Anunciación. PORT. Annunciação. 

IT. Annunziazione. (chap. Anunsiassió, com la del ángel o arcángel Gabriel a María, anunsiassions.)

5. Anunciamen, s. m., annonciation. 

Trames son Filh en terra naisser temporalmens 

De una sancta Verge per anunciamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Il envoya son Fils en terre naître temporellement d'une sainte Vierge par annonciation.

ANC. FR. Par l' annunciement du saint angel Gabriel. 

Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. 1, ch. 11. 

ANC. CAT. Anunciament. ANC. ESP. Anunciamiento. IT. Annunziamento.

(chap. Anunsiamén, anunsiamens : anunsiassió, anunsiassions.)

6. Denunciar, Denonciar, v., lat. denuntiare, dénoncer, déclarer, signifier, annoncer.

Ieu t' o venrai denunciar. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Je viendrai te l' annoncer. 

Lo denuncia dampnat. Liv. de Sydrac, fol. 104. 

Le déclare damné.

Si lo compraire no li poc denonciar qu' el li garis la causa qu' el li vendet.

(chap. Si lo compradó no li podíe denunsiá que ell li garantix la cosa que ell li veníe.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 95. 

Si l'acheteur ne lui put déclarer qu'il lui garantit la chose qu'il lui vendit. Part. pas. Atrestan ben cum si li fos denonciat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 95. 

Aussi bien comme s'il lui fut dénoncé. 

CAT. ESP. PORT. Denunciar. IT. Dinunziare. (chap. Denunsiá: denunsio, denunsies, denunsie, denunsiem o denunsiam, denunsiéu o denunsiáu, denunsien; denunsiat, denunsiats, denunsiada, denunsiades. Sinónim de declará, explicá, anunsiá; avui en día sol se fa aná en cas de ficá una denunsia, be al ajuntamén, polissía, guardia sivil, jusgats, etc.)

7. Denunciatio, Denonciatio, s. f., lat. denunciatio, dénonciation. 

Dins lo mes a la denunciatio. Charte de Gréalou, p. 90.

Dans le mois de la dénonciation.

Si clamor n' es facha, o denonciatios.

Cout. de Fumel, de 1265, DOAT, t. VIII, fol. 141.

Si plainte en est faite, ou dénonciation.

CAT. Denunciació. ESP. Denunciación (denuncia). PORT. Denunciação. 

IT. Denunziazione. 

(chap. Denunsiassió : anunsiassió, denunsiassions; denunsia, denunsies.)

8. Denunciamen, s. m., dénonciation, annonciation.

Copia del denunciamen. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Copie de la dénonciation.

Denunciamen del an jubileu.

(chap. Denunsiamén, anunsiamén, anunsiassió del añ jubileu.)

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Annonciation de l'an du jubilé.

ANC. CAT. Denunciament. (chap. Denunsiamén, denunsiamens : anunsiamén, anunsiassió.)

9. Denunciador, s. m., lat. denunciator, dénonciateur.

Si hi a denunciador. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

S'il y a dénonciateur.

CAT. ESP. PORT. Denunciador. IT. Denunziatore. 

(chap. Denunsiadó, denunsiadós, denunsiadora, denunsiadores; denunsián, denunsians, denunsianta, denunsiantes.)

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda, denunsiadó, denunsiadós, denunsiadora, denunsiadores; denunsián, denunsians, denunsianta, denunsiantes

10. Pronunciar, v., lat. pronunciare, prononcer.

Se deu jutgar per los consols, e pronunciar en nom del bayle.

(chap. Se deu jusgá per los consuls, y pronunsiá en nom del bayle, baile, batle, batlle, latín bajulus.)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 127. 

Se doit juger par les consuls, et prononcer en nom du bailli.

CAT. ESP. PORT. Pronunciar. IT. Pronunciare, pronunziare.

(chap. Pronunsiá: pronunsio, pronunsies, pronunsie, pronunsiem o pronunsiam, pronunsiéu o pronunsiáu, pronunsien; pronunsiat, pronunsiats, pronunsiada, pronunsiades.)

11. Pronunciatio, Pronunciation, s. f., lat. pronunciationem, prononciation. 

No reproam aquesta pronunciatio. Leys d'amors, fol. 149. 

(chap. No reprobam esta pronunsiassió.)

Nous ne réprouvons pas cette prononciation.

La pronunciation de la nullitat. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542. La prononciation de la nullité. 

CAT. Pronunciació. ESP. Pronunciación. PORT. Pronunciação. 

IT. Pronunziacione, pronunziazione. 

(chap. Pronunsiassió, pronunsiassions.)

12. Pronunciamen, Prononciamen, s. m., prononciation, décision.

E m gar de barbarisme en pronunciamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Et me garde de barbarisme dans la prononciation.

Lo prononciamen del senhor En Gui. Cartulaire de Montpellier, fol. 53. 

La décision du seigneur le seigneur Gui. 

ESP. Pronunciamiento. IT. Pronunziamento. 

(chap. Pronunsiamén, pronunsiamens.)

13. Pronunciatiu, adj., précursif, présageant.

Coruscacio... de toneyre pronunciativa. Eluc. de las propr., fol. 138. Coruscation... précursive du tonnerre.

(chap. Predictiu, precursiu, preanunsiatiu, preanunsiadó.)

14. Renunciar., v., lat. renunciare, rapporter, annoncer.

Anas renunciar a Johan so que aves vist ni auzit.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7. 

Allez annoncer à Jean ce que vous avez vu et ouï.

- Renoncer.

Renunciam scientalmen ad aquels dreigs. 

(chap. Renunsiam sabudamen an aquells drets. Scientalmen, de sciencia, scientia, siensia, sabé; sabudamen : sabén lo que fem.)

Tit. de 1274, Arch. du Roy., K, 17.

Nous renonçons sciemment à ces droits.

Part. pas. Renonciat a totz autres bens payrenals et mayrenals. 

Tit. de la maison de Turenne, 1399. Justel, p. 135. 

Renoncé à tous autres biens paternels et maternels. 

CAT. ESP. PORT. Renunciar. IT. Renunziare, rinunziare.

(chap. Renunsiá: renunsio, renunsies, renunsie, renunsiem o renunsiam, renunsiéu o renunsiáu, renunsien; renunsiat, renunsiats, renunsiada, renunsiades.)

15. Renunciatio, s. f., lat. renuntiatio, renonciation.

Sotz las dichas renunciatios. Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.

Sous les dites renonciations.

ANC. CAT. Renunciació. ESP. Renunciación (renuncia). 

PORT. Renonciação. IT. Rinunziazione, rinungiazione.

(chap. Renunsiassió, renunsiassions; renunsia, renunsies.)

16. Renunciamen, s. m., renonciation.

Totz los generals renunciamens.

(chap. Tots los generals renunsiamens.)

Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.

Toutes les renonciations générales.

ESP. Renunciamiento. IT. Rinunziamento. 

(chap. Renunsiamén, renunsiamens : renunsia : renunsiassió.)

jueves, 11 de julio de 2024

Ne - Necari - Negligencia


Ne, part. disjonct., lat. nec, ni.

Non ai que prenga, ne no posg re donar. Poëme sur Boèce.

Je n' ai que je prenne, ni ne puis rien donner.

No li o tolrei ne l' en tolrei ne li o vedarei. Titre de 1066.

Je ne le lui ôterai ni l'en ôterai ni le lui défendrai.

Paratges no i des ren ne i tolgues.

Rambaud d'Orange: Aissi com selh. 

Que parage n'y donnât rien ni y ôtât. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Ne. PORT. Nem. IT. Ne.

2. Ni, part. disjonct., ni.

Pus ab mi dons no m pot valer

Precs ni merces ni 'l dregz qu' ieu ai.

B. de Ventadour: Quan vey la.

Puisque avec ma dame ne me peut valoir prière ni merci ni le droit que j'ai.

Quan non ai loc de vos vezer,

Joi ni deport non puesc aver.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Quand je n' ai pas lieu de vous voir, joie ni allégresse je ne puis avoir.

Je crois devoir faire observer que les troubadours firent toujours usage de ni de préférence à ne, quoique ne appartienne au premier temps de la formation de la langue. Pourtant, dans quelques-uns des manuscrits où sont conservés les ouvrages de ces poëtes, on trouve ne pour ni, mais si rarement qu'il est permis de croire que ce sont des fautes de copistes, d'autant plus que, presque toujours, les manuscrits se rectifient les uns par les autres. (N. E. En Alemán, nein : no, también se dice ne, informal.

En castellano, me encanta “ni come ni comer deja, ni está fuera ni está dentro”. Podéis traducir estas palabras del genial Lope de Vega, el perro del hortelano, a otros idiomas y ver cómo se comportan estas partículas que vienen del nec latín, y que usa el cantante Nek, Filippo Neviani, italiano.)


L'ancien italien a employé ni comme les troubadours dans le sens disjonctif de ne:

D' ogni parte siemo assagliti... e dove fuggire ni ascondere non ha mestiere. Guittone d'Arezzo, lett. 25.

CAT. MOD. ESP. MOD. Ni. (chap. antic y modern: ni.)

3. Ni était aussi conjonction et se traduisait par et, mais alors il n'y avait pas de négation qui agît sur ce mot.

Trop fatz gran folor, 

Quar am ni dezire 

Del mon la bellazor.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je fais très grande folie, car j'aime et désire la plus belle du monde.

On plus elha m' esglaia 

Ni m fai planher ni doler.

Hugues de S.-Cyr: Nulha res.

Où plus elle m'afflige et me fait plaindre et douloir.

L'ancien français employa dans le même sens ni et ne.

Je vous pardoins tout le meffait 

C' à mi ni as miens avés fait.

(chap. Yo tos perdono tot lo malfet que a mí y als meus habéu fet.)

Li Gieus de Robin et de Marion. 

Si puissé je boire demie 

Ne de more ne de vin cuit.

Roman du Renart, t. III, p. 317. 

En totes les manieres que... vos lor saurez loer ne conseiller que il faire ne soffrir puissent. Villehardouin, p. 8.

Se arrestèrent pour prendre conseil quel party ils prendroient ne quelle chose ils feroient.

Hist. de Jean de Saintré, t. II, p. 496.

ANC. CAT. Pero ab tots pot hom far joch

Si guarda be fayso ne loch.

Trad. catal. dels auz. cass. (N. E. Raynouard dice que la obra en occitano de Deudes de Prades se tradujo al catalán, correcto, y que el catalán era una lengua diferente al occitano, incorrecto. Los catalanes y catalanas siempre hablaron y escribieron la plana lengua romana, la lengua occitana, de oc, òc, hoc, och, incluso después de ser Fernando II de Aragón su rey. Sólo hace falta buscar un poco en Google y saber leer.)

ANC. IT. Se gli occhi suoi ti fur dolci né cari.

Petrarca, Canzone: Che debb' io.

Au bas de ce vers, Tassoni met en note:

La nè usata in vece d' et.


Nebla, s. f., lat. nebula, nue, nuée, brume, nuage, brouillard.

Sa nebla cuch que s' espargua.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Je pense que son brouillard se répande. 

Jorns de ira e jorns de neblas, 

Jorns escurs, jorns de tenebras.

Contricio e Penas ifernals.

Jour de tristesse et jour de nues, jour obscur, jour de ténèbres.

Fay lo solhel fructificar

E ten a vida tot quan nays...,

E neblas e malas vapors

Encausa la sua calors.

Brev. d'amor, fol. 30.

Fait le soleil fructifier et tient à vie tout ce qui naît..., et brumes et mauvaises vapeurs chasse la sienne chaleur.

ESP. Niebla. IT. Nebula, nebbia. (chap. Broma, boira, dorondón, paora : niebla; se fa aná poc en plural: bromes, boires, dorondons, paores: niebles.)

2. Neble, s. f., nue, nuée, nuage, brouillard, brume, vapeur.

L'aigua pueia contra mon

Ab fum, ab nebles et ab ven.

G. Adhemar: L'aigua pueia. Var.

L'eau s'élève contre mont avec fumée, avec vapeurs et avec vent.

3. Neula, s. f., lat. nebula, nue, nuée, vapeur, brume, nuage, brouillard. Non entendatz que sela ayga venha ni yesca del aire, ans y monta de la mar... e esdeve neula e plueia aissy cum vos podetz vezer. 

Liv. de Sydrac, fol. 103. 

N' entendez pas que cette eau vienne ni sorte de l'air, mais elle y monte de la mer... et devient nue et pluie ainsi comme vous pouvez voir.

Per la neula bruna es l' aires esbrunitz. Guillaume de Tudela.

Par la vapeur sombre est l'air obscurci. 

ANC. CAT. Neula. (chap. Núgol, nugols. Neula, neules són la massa que se convertix en hosties consagrades que prenem a la comunió; es casi la mateixa pasta que la galleta que mingem en un gelat de tall. Antigamén, cuan los judíos, pa ássim.)

4. Nevolina, Nivolina, Neolina, s. f., nue, nuée, vapeur, brume, nuage, brouillard, obscurité.

L' aires, segon natura,

Espeissat d' aiga marina,

Plueia fai e nevolina.

Dis vos me veiretz sezer,

E venir ab nivolina

Del cel.

Brev. d'amor, fol. 38 et 163. 

L'air, selon nature, épaissi d'eau de mer, pluie fait et nuée.

Je vous dis que vous me verrez seoir, et venir avec nue du ciel.

Las quals son coma nivolinas senza aiga. Doctrine des Vaudois. Lesquelles sont comme nues sans eau. 

Si non fos la neolina 

Que l' enuosa benda fai.

Roman de Flamenca, fol. 54.

Si ne fut l' obscurité que l' ennuyeux bandeau fait. 

ESP. PORT. Neblina. (chap. Nugolada, boirada, bromada.) 

5. Nible, s. f., nue, nuée, vapeur, brume, nuage, brouillard.

Si com la nibles cobr' el jorn lo be ma. Poëme sur Boèce. 

Ainsi comme la brume couvre le jour le bien matin.

6. Niola, s. f., nue, nuée, brume, vapeur, nuage, brouillard.

Niolas ses aigas. Doctrine des Vaudois.

(chap. Nugols sense aigües.)

Nues sans eaux.

7. Nivol, Niol, Niul, s. f., nue, nuée, nuage, brume, vapeur, brouillard. 

Lo sol al mati solelha,

E 'l nivol al vespre muela.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus.

Le soleil au matin rayonne, et la nue au soir mouille.

Dieus qu' es sobre la nivol leu. Trad. d'un Évangile apocryphe.

(chap. Deu que está damún del núgol ligero, que no pese; com Goku de bola de drac, una serie de TV3% que ve trastorná a mols aragonesos y valensians, que se van fé catalanistes perque són mol borregos.)

Goku de bola de drac, una serie de TV3% que ve trastorná a mols aragonesos y valensians, que se van fé catalanistes perque són mol borregos.

Dieu qui est sur la nuée légère.

Una niols clara del cel es deycenduda ... 

De la niol cazia neu per tot environ. V. de S. Honorat.

(chap. Un núgol cla (brillán, resplandén) del sel ha baixat … del núgol caíe neu per tot lo voltán.)

Une nuée brillante du ciel est descendue.... 

De la nue tombait neige partout environ. 

L' aigua pueia contra mon

Ab fum, ab niul et ab ven.

G. Adhemar: L' aigua pueia. Var. 

L'eau s'élève contre mont avec fumée, avec vapeur et avec vent.

ANC. FR. Ce vent impétueux, qui souffle la froidure, 

Dissiper les nuaux, et, en si peu que rien, 

S' esvanouir par l'air ceste horrible figure.

Œuvres de Du Bellay, p. 437.

8. Niu, s. f., nue, nuée, nuage, brume, brouillard, vapeur.

Quan venretz en las nius

Jutjar lo segl' el jorn gran.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Quand vous viendrez sur les nues juger le monde au grand jour.

(chap. Núgol, nugols; boira, broma, paora, dorondón, vapor d'aigua; nugolada, nugolades; boirada, boirades; llevantada, llevantades; ponentada, ponentades.)


Necari, s. m., timbale, sorte de tambour.

Tabors o necaris. Eluc. de las propr., fol. 15.

(chap. Tambors o tabals (timbals.))

Tambours ou timbales.

ANC. CAT. Nacara, nacre. ANC. ESP. Nácara. IT. Nacchera.

(N. E. Del ár. hisp. náqra 'tamboril', de la raíz del ár. clás. {nqr}, golpear con un ruido repetido. 1. f. Timbal usado en la antigua caballería.

1. f. desus. nácar. U. en Cantabria y León.)

Necari, s. m., timbale, sorte de tambour.

Necessari, adj., lat. necessarius, nécessaire, indispensable. 
Lo necessaris comensamens d' ome es aigua, fox, fers, lais, pas, mels, razims, olis e vistimens. Trad. de Bède, fol. 65. 
Le commencement nécessaire de l'homme c'est eau, feu, fer, lait, pain, miel, raisins, huile et vêtements.

sácate la retacía y el chapurriau

O ela es necessaria, o ela es utils. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. 
Ou elle est nécessaire, ou elle est utile. 
CAT. Necessari. ESP. Necesario. PORT. IT. Necessario. 
(chap. Nessessari, nessessaris, nessessaria, nessessaries.)
2. Necessitat, s. f., lat. necessitatem, nécessité.
Ja no ti layssara en ta necessitat. V. de S. Honorat. 
Ne te laissera jamais dans ta nécessité. 
No demanda neguna sobrefluitat, mays sola sa necessitat.
V. et Vert., fol. 42. 
Ne demande nulle superfluité, mais sa seule nécessité.
Prov. Proverbis es comus: A la mager necessitat deu hom primieyramens accorre. V. et Vert., fol. 87. 
Le proverbe est commun: A la plus grande nécessité on doit premièrement porter secours. 
ANC. FR. De lur necessitet delivrat els.
Anc. trad. du Ps. de Corbie. Ms., ps. 106. 
CAT. Necessitat. ESP. Necesidad. PORT. Necessidade. IT. Necessità, necessitate, necessitade. (chap. Nessessidat, nessessidats.)
3. Neciera, Nescieira, Nessiera, Nessieyra, Netceira, s. f., nécessité, manque, disette. 
Hom Deu temenz non aura neciera, 
E 'l non temenz aura greu aondansa.
P. Cardinal: Ieu trazi. 
Homme craignant Dieu n' aura pas de nécessité, et le non craignant aura difficilement abondance. 
Ab prou tenir lay on sera nessieyra.
P. Cardinal: Qui vol aver. 
Avec profit tenir là où sera nécessité.
Dol aias de las altrui netceiras. Trad. de Bède, fol. 65. 
Aye deuil des nécessités d'autrui. 
Fig. De bon' ami' ai nescieira.
Giraud de Borneil: L'autr'ier. 
De bonne amie j'ai disette.
Ben a de sen gran nessiera 
Drutz qui domna joven qira.
Albert Caille: Era quan. 
Bien a de sens grande disette galant qui dame jeune recherche.


Nefa, s. f., nèfe, gros du bec d'un oiseau de proie.
Om apella nefa o sera
Lo gros del bec on las nars so.
Nefa jauna e lonc entr' ueil.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
On appelle nèfe ou scie le gros du bec où les narines sont.
Nèfe jaune et long entre-oeil. 
IT. Niffa. (chap. Napia, napies; pic, pics; nas, nassos.)

Negar, v., lat. necare, noyer, se noyer.
Fetz negar son nebot Artus. V. de Bertrand de Born le fils.
Fit noyer son neveu Artus.
Pus negero 'l jaguan.
Giraud de Calanson: Belh senher.
Depuis que se noyèrent les géants.
Can lo dulivis (diluvis, diluvi, diluvio) venc el mon, las gens s' enfugiro say e lai..., et ilh prendien lor efans desus lor testas per els gardar de negar.
Ilh si nego en aiga. Liv. de Sydrac, fol. 69 et 75. 
Quand le déluge vint au monde, les gens s'enfuirent çà et là..., et ils prenaient leurs enfants dessus leurs têtes pour les préserver de se noyer.
Ils se noient en eau. 
Fig. Es bes qui 'n amor nega
Pus qu'en aigua corren.
Saïl de Scola: Gran esfors. 
C'est bien qui en amour se noie plus qu'en eau courante.
Loc. Per qu'eu dirai d'un fol, nega barnatge... 
Qu' om ditz qu' es natz de Monferrat linatge.
Lanfranc Cigala: Estiers mon grat. 
C'est pourquoi je dirai d'un fou, noie baronage... qu'on dit qu'il est né du lignage de Monferrat. 
Part. pas. Home enebriat ha perduda sa razo e sson entendemen, et es ayssi coma negat. V. et Vert., fol. 101.
Homme enivré a perdu sa raison et son entendement, et est ainsi comme noyé. 
Substant. En Barrau s' escabelha 
Coma negat, 
Pueis rete 'l per l' aurelha. 
Rambaud de Vaqueiras: El so que. 
Le seigneur Barral s' échevelle comme noyé, puis le retient par l'oreille. ANC. FR. Par haute mer se venoient negant. Roman d'Auberi, v. 18. 
ANC. CAT. Negar, anegar. ESP. PORT. Anegar. IT. Annegare. 
(chap. Anegá, amerá, bañá; aufegá, aufegás : yo me aufego, aufegues, aufegue, aufeguem o aufegam, aufeguéu o aufegáu, aufeguen; aufegat, aufegats, aufegada, aufegades.)

Negligencia, s. f., lat. negligentia, négligence, froideur, indifférence.
Per la soa negligencia, so es que el non ag tal cura en l' administrar cum el deg. Trad. du Code de Justinien, fol. 7. 
Par la sienne négligence, cela est qu'il n'eut pas tel soin en l'administrer comme il dut.
Per emendar las negligencias que hom fa. V. et Vert., fol. 89. 
Pour réparer les négligences qu'on commet. 
CAT. ESP. PORT. Negligencia. IT. Negligenzia, nigligenzia. 
(chap. Negligensia, negligensies.)
2. Negligent, adj., lat. negligens, négligent, indifférent.
Malvestat vey qu' el sostcava,
Et es del tot negligen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Je vois que méchanceté le mine, et il est du tout négligent.
Pigre e negligent de se convertir. V. et Vert., fol. 69.
Paresseux et négligent de se convertir. 
Ben fai qui envia, 
Sol non remanha per cor negligen.
Pons de Capdueil: Er nos sia. 
Bien fait qui envoie, seulement qu'il ne reste pas par coeur indifférent.
CAT. Negligent. ESP. PORT. Negligente. IT. Negligente, nigligente.
(chap. Negligén, negligens, negligenta, negligenta.)
3. Neclechos, Negligos, adj., lat. neglectus, négligent, paresseux, indifférent. 
Cal que sia 'l preveire forfag o neclechos.
Izarn: Diguas me tu. 
Quel que soit le prêtre coupable ou négligent.
Ades hom n' es negligos 
Vas selh que conoys aziros.
Raimond de Miraval: Dels quatre. 
Incessamment l'homme en est négligent envers celui qu'il connait susceptible. 
Hom pot homes vezer 
Aucire o nafrar, 
E, segon vezer, par 
L' aucizen neclechos, 
E, si mostra razos 
Qu' el mortz l' agues naleg, 
Razos fa cuiar dreg.
Nat de Mons: Al bon rey. 
Homme peut hommes voir tuer ou blesser, et, selon le voir, paraît le meurtrier indifférent, et, s'il montre des raisons que le mort eut envers lui tort, (ces) raisons il fait croire droit.
4. Nelech, Neleg, Neleig, Nelet, Neleit, s. m., négligence, faute, tort,
indifférence.
Qu' el mieus neleigz
No ill faza far venjansa.
B. Zorgi: Ben es adreigz. 
Que la mienne faute ne lui fasse faire vengeance. 
Cant no i pot avenir, 
Ni pot son vol complir, 
Ni s pert per son neleg.
G. Riquier: Si m fos saber. 
Quand il n'y peut arriver, et peut sa volonté accomplir, et se perd par sa faute.
Senher, mostra m la drecha via, 
E no y esgart los mieus neletz.
Folquet de Marseille: Senher Dieus. 
Seigneur, montre-moi la droite voie, et n'y regarde les miens torts.
De nostres neleitz 
Trobam tot jorn perdo, 
Can volem esser bo.
Nat de Mons: Si Nat de Mons. 
De nos fautes nous trouvons toujours pardon, quand nous voulons être bons.
5. Nalech, Naleg, s. m., négligence, faute, tort, indifférence. 
L' autre del naleg 
S' es ab Dieu avengutz.
G. Riquier: Tant petit. 
L'autre du tort s'est avec Dieu accommodé.
Als mals dira, per lurs nalegz:... 
Anas el fuoc perdurable.
Contricio e Penas ifernals.
Aux méchants il dira, pour leurs fautes:... Allez au feu éternel.
El savis fai, per sufrensa, 
Semblar de son gran tort, dreg, 
E 'l fol de son bon dreg, naleg.
Folquet de Lunel: No pot aver. 
Le sage fait, par sa patience, paraître de son grand tort, droit, et le fou de son bon droit, tort.
6. Nelechos, adj., négligent, coupable par indifférence, blâmable, indifférent. 
Cant hom falh, et es nelechos.
Nat de Mons: Al bon rey. 
Quand homme faut, et est coupable.
Es pus nelechos
Qui per mens d' obs fa mal.
Nat de Mons: Si Nat de Mons. 
Est plus blâmable qui par moins de besoin fait mal.
No 'l vos laisarai cassar, 
Sitot m' es fort nelechos. 
T. de Guillaume et de Giraud: De so don. 
Je ne vous le laisserai pas casser, bien qu'il m'est fort indifférent.
Ay gran temensa 
Qu' al comte sia fort nelechos, 
E 'l coms, a lui. 
T. de G. Riquier et d' Austorc: Senh' En Austorc. 
J'ai grande crainte qu'au comte il soit fort indifférent, et le comte, à lui.