Mostrando las entradas para la consulta Meix ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Meix ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 18 de junio de 2026

Son, So

Son, So, s. m., lat. sonus, son, bruit.
Lo son de las paraulas que passon per la boca. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Lo so de les paraules que passen per la boca.)
Le son des paroles qui passent par la bouche.
Son de corn ressemblaran.
T. de Montant et d'une Dame: Ieu venc.
Bruit de cor ils ressembleront.

MONZÓN, Son, So, Monsó, Montissono

- Air, chant.
Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so.
Sordel: Planher.
Je veux plaindre le seigneur Blacas dans ce simple chant.
Chantatz cointamen
De ma chanson los motz e 'l so leugier.
Albert de Sisteron: Bon chantar.
Chantez gracieusement de ma chanson les paroles et l'air léger.
Vuelh far alb' ab son novelh.
Hugues de la Bachelerie: Per grazir.
Je veux faire aubade avec air nouveau.
ANC. FR. Pour qui amor fait lais et sons,
Et rotruenges et cançons.
Roman du Renart, t. IV, p. 381.
De fables fet l'en les fabliaus
Et des notes les sons noviaux.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 153.
Pour conforter ma pesance
Fais un son.
Le Roi de Navarre, chanson 9.
CAT. So. ESP. Son. PORT. Som. IT. Suono. (chap. So, sons; sonido, sonidos.)

2. Sonet, s. m. dim., sonnet, petit chant, chansonnette.
En aquest guai sonet leugier,
Me vuelh en chantan esbaudir.
B. de Ventadour: En aquest.
Dans ce gai sonnet léger, je me veux en chantant égayer.
Il sonet que fan li joglar
Que viulan de trap en tenta.
Bertrand de Born: Quan vey.
(chap. Los sonets o sonetos que fan los juglás que viulen de tenda en tenda; trap : drap; tenta : tenda. Viulá : tocá la viola o lo violín.)
Les sonnets que font les jongleurs qui jouent de la viole de tente en tente.
ANC. FR. De la joie un sonet chanta.
Roman du Renart, t. I, p. 59.
Et dit, je me muir, bele, en son sonet.
Richard de Semilli, Essai sur la Musique, t. II.
Si cui-je faire encor maint jeu-parti
Et maint sonet.
Le Roi de Navarre, chanson 6.
CAT. ESP. PORT. Soneto. IT. Sonetto. (chap. Sonet, sonets; soneto, sonetos.)

3. Sonalh, Sonail, s. m., clochette, grelot, sonnette.
Bel m' es cant...
... Aug los retins e 'ls lais
Dels sonails, adoncs m' eslais.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Il m'est beau quand... j'entends les tintements et les sons des grelots, alors je m'élance.
Guillems de Gordon, fort batalh
Avetz mes dins vostre sonalh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Guillaume de Gordon, fort battant vous avez mis dans votre clochette.
IT. Sonaglio.

4. Sonailha, s. f., sonnerie, bourdonnement.
Tu as auta sonailha.
Lantelmet d'Aiguillon: Er ai eu.
Tu as haut bourdonnement.
5. Sonament, s. m., sonnerie, retentissement, bruit.
Elh sonament de las campanas era grans. Philomena.
La sonnerie des cloches était grande.
IT. Sonamento.

6. Sonador, s. m., crieur, celui qui appelle, prôneur.
La votz del sonador.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
La voix du crieur.
ANC. FR. Je sçay mon impuissance et vostre heureux mérite,
Et sçay qu'il vous faudroit un plus divin sonneur.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 273.
CAT. ESP. Sonador. IT. Sonatore. (chap. Sonadó, sonadós, sonadora, sonadores; cridadó, cridadós, cridadora, cridadores; pregoné, pregonés, pregonera, pregoneres.)

7. Sonar, v., lat. sonare, sonner, résonner, retentir.
E 'ls sonan la campana. V. de S. Honorat.
(chap. Y ells toquen la campana; “sonen; ressonen”.)
Et ils sonnent la cloche.
Sona 'l campana,
E lo vielhs comuns venc.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La cloche sonne, et la vieille communauté vint.
Ab aitan sonet a la porta.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
En même temps il sonna à la porte.
- Jouer, toucher d'un instrument de musique.
Non sabretz sonar flaustel.
Le Dauphin d'Auvergne ou Bertrand de Born le Fils: Puois sai.
Vous ne saurez sonner flageolet.
Aqui auzim vas mantas parts sonar
Man corn.
Rambaud de Vaqueiras: Senher.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor.
- Appeler, interpeller, crier, parler, chanter.
Ieu que suel sonar 
Totz pros hom issernitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Moi qui ai coutume d'appeler tous preux hommes avisés.
Sonet li que vengues. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Lui cria qu'il vînt.
M' es lo mati bels, quan sona
Lo rossinholetz el pays.
Giraud de Borneil: Quan brancha.
Le matin m'est beau, quand le rossignolet chante dans le pays.
Fig. Qual diable t' a tengut,
Quant est sirventes no t sona.
Raimond de Miraval: A Dieu. 
Quel diable t'a tenu, quand ce sirvente ne te parle pas.
- Proclamer, célébrer.
Chantan m' agensa
Sa gran valor sonar. 
B. Calvo: Mout a.
En chantant il me plaît de son grand mérite proclamer.
Loc.
Per qu' ieu m' en lais que mot non lor en so.
Perdigon: Totz l' an mi.
C'est pourquoi je m'en delaisse que mot je ne leur en sonne.
Partiro se davant elha ses mot a sonar. Philomena.
Ils se retirèrent (de) devant elle sans mot à dire.
Cals omes pot om sonar en plait. Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Quels hommes on peut appeler en justice.
- Signifier, avoir le sens.
En lengua persica tigre sona sageta. Eluc. de las propr., fol. 260.
En langue perse tigre signifie flèche.
Part. pas. Sel qu' en sisterna s' es mes...
S' el sona, sera sonatz
De se meteis, c' autre no y ve.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Celui qui en citerne s'est mis... s'il appelle, il sera appelé par soi-même, vu qu'autre n'y vient.
ANC. FR. Un tas qui chantent de toy
Ne sçavent si bien que moy
Comme on doit sonner la gloire. Ronsard, t. I, p. 337.
Pour sonner tes grandes loenges. Olivier de Magny, p. 16.
Homère premier sonna
Et les rats et les grenouilles.
Œuvres de Du Bellay, fol. 79.
... Loa li que mot ne sonast.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 86.
CAT. ESP. Sonar. PORT. Soar. IT. Sonare. (chap. Soná, cridá, fé soroll : sono, sones, sone, sonem o sonam, sonéu o sonáu, sonen; sonat, sonats, sonada, sonades; yo sonaré; yo sonaría; si yo sonara. Aquell payo de Monsó me sone mol, igual som familia. A Monsó ting una cusina germana, una cusina - sa filla - y un cusí - son fill.)

8. Sonoritat, s. f., lat. sonoritatem, sonorité, éclat, son.
Fan aspra sonoritat entre lor.
Cans melodios, o plazens sonoritat.
Leys d'amors, fol. 9 et 7.
Font âpre son entre eux.
Chant mélodieux, ou agréable sonorité.
Claritat, sonoritat. Eluc. de las propr., fol. 184.
(chap. Claridat, sonoridat.)
Clarté, sonorité.
Esp. Sonoridad. IT. Sonorità, sonoritate, sonoritade. (chap. sonoridat,  sonoridats; la sorollina de Ignacio Sorolla Vidal, sorollines; soroll, sorolls.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

9. Sonansa, s. f., assonnance, consonnance, rime.
Aytals sonansas, so es aytals rims.
En la dobla sonansa. 
Leys d'amors, fol. 20.
Pareilles assonnances, c'est-à-dire pareilles rimes.
Dans la double assonnance.

10. Assonar, Asonar, v., rendre assonnant, mettre en harmonie.
Ab fina joia comenssa
Lo vers qui be 'ls motz asona.
Pierre d'Auvergne: Ab fina.
Avec joie pure commence le vers qui bien les mots rend assonnants.
- Appeler.
Apres assona un donzel. Roman de Jaufre, fol. 93.
Après il appelle un damoisel.
CAT. Assonar. ESP. Asonar. IT. Assonare. (chap. Assoná, rimá, fé rima assonán o consonán.)

11. Consonar, v., lat. consonare, consonner, concorder.
Part. prés. Vers consonants e simples. V. de S. Honorat.
Vers consonnants et simples.
- Subst. Consonne. 
Sego lati, doas meteysshas consonans no podon estar en fi de dictio.
Leys d'amors, fol. 5.
Selon le latin, deux mêmes consonnes ne peuvent être en fin de mot.
CAT. ESP. Consonar. IT. Consonare. (chap. Consoná, concordá.)
Le PORT. fait usage du participe présent consonante, consoante.

12. Consonancia, s. f., lat. consonantia, consonnance, accord de deux sons.
Armonia, es art de dossa consonancia. Eluc. de las propr., fol. 281.
Harmonie, c'est art de douce consonnance.
CAT. ESP. PORT. Consonancia. IT. Consonanza. (chap. Consonansia, consonansies.)

13. Dissonar, v., lat. dissonare, dissonner, être dissonnant, être discordant.
Part. prés. Aytal mot son dissonan, quar en diversas manieras sono.
(chap. Tals paraules són dissonans, ya que en diverses maneres sonen.)
Leys d'amors, fol. 7.
Pareils mots sont dissonnants, car en diverses manières ils sonnent.
CAT. Dissonar. ESP. Disonar. PORT. Dissonar. (chap. Dissoná; discordá.)
L'IT. fait usage du participe présent dissonante.

14. Plenissonan, adj., plénissonnant, sonnant plein.
Aquel vocals o pot esser plenissonans. Leys d'amors, fol. 3.
Cette voyelle o peut être plénissonnante.
(chap. Plenissonán, plenissonans, que sone plenamen.)

15. Resson, Reson, Resso, s. m., retentissement, bruit, renommée.
Bruit e resson.
(chap. Brugit y ressó.)
Aicarts del Fossat: Entre dos.
Bruit et retentissement.
Bel m' es cant aug lo resso
Que fai l' ausbercs ab l' arso.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Beau m'est quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l'arçon.
Fig. El reson dels Catalans auzir.
(chap. Lo ressó - renom - dels catalans sentí - escoltá.)
Frédéric III, Roi de Sicile: Ges per guerra.
Ni l' aus vezer, tan ne tem mal resso.
Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.
Et je n'ose la voir, tant j'en crains mauvais bruit.
CAT. Ressó. (chap. Ressó, ressons; renom, renoms; brugit, brugits; soroll, sorolls.)

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla; El reson dels Catalans auzir.

16. Ressonar, Resonar, v., lat. resonare, résonner, retentir.
De la cridor del vieyll la grantz balma ressona. V. de S. Honorat.
De la clameur du vieux la grande baume retentir.
Resonan las trompas. Guillaume de Tudela.
(chap. Ressonen les trompes - trompetes.)
Les trompettes résonnent.
ANC. FR. Qu'Écho ne dédaigne en ces boys
Résonner cela que je chante. 
Olivier de Magny, p. 89.
CAT. Ressonar. ESP. Resonar. PORT. Resonar, resoar. IT. Risonare. 
(chap. Ressoná: ressono, ressones, ressone, ressonem o ressonam, ressonéu o ressonáu, ressonen; ressonat, ressonats, ressonada, ressonades; ressonaré; ressonaría; si yo ressonara; que l'eco ressono lo que yo canta.)

17. Reyssondir, v., retentir, résonner.
Delh plor meravelosament reyssondia tota la valh. Philomena.
(chap. Del plo maravillosamen ressonabe o ressonáe tota la vall. Lo día que estiro la garra lo aragonés catalaniste Carlos Sancho Meix, enrecordeuton de esta frasse.)
Du pleur merveilleusement retentissait toute la vallée.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

18. Semissonant, Semissonan, adj., lat. semisonantem, semi-sonnant, qui sonne à demi.
Perdos e fes podon esser dig semissonan, quar las vocals am las quals son escrit e pronunciat son semissonan. Leys d'amors, fol. 7. 
Perdos et fes peuvent être dits semi-sonnants, car les voyelles avec lesquelles ils sont écrits et prononcés sont semi-sonnantes.
(chap. Semissonán, semissonans.)

19. Utrissonan, adj., utrissonnant, sonnant de l'une et l'autre manière.
Encaras trobam que a, e, o son utrissonan. Leys d'amors, fol. 2.
Encore nous trouvons que a, e, o sont utrissonnants.

martes, 2 de junio de 2026

Soc, Soca, Societat, Soda, Sodomita, Sufflar, Sofisme

Soc, s. m., lat. soccus, socque, sabot, brodequin.
Non porta soc ni sanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.
ANC. CAT. Soch. CAT. MOD. Soc. PORT. Soco, socco. IT. Socco.
(chap. Soc, socs; de una forma pareguda está la soqueta, zoqueta, per a la ma cuan se segue.) (ESP. Zueco; madreña asturiano, madreñes; gallego zoco, zoca.)

Soc, socs, zueco, madreña, madreñes, zoco, zoca, soco, socco



2. Sanca, s. f., cothurne.
Non porta soc ni sanca. 
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.

3. Soquier, s. m., sabotier, faiseur de sabots.
Del dimecres son soquiers e freniers.
A ssoquiers et a pairoliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont sabotiers et fabricants de freins. 
À sabotiers et à chaudronniers.
(chap. Soqué, lo que fa socs; soqués, soquera, soqueres.)



Soc, s. m., de l'allem. Stock, souche, tronc d'arbre.
Voyez Leibnitz, Coll. Etym., p. 65.
Es meravella que verga enpeutada atyre ves si tota la virtut del soc on es enpeutada. Eluc. de las propr., fol. 196.
C'est merveille que rameau greffé attire vers soi toute la force de la souche où il est greffé.
(chap. Soc, socs; dormí com un soc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Soca, s. f., souche.
Loc. Anc no s moc plus c' una soca. Roman de Jaufre, fol. 60.
Oncques il ne se mut plus qu'une souche.
ANC. FR. Icellui Jourdain en fuiant trouva en son chemin une soche de boys.
Lett. de rém. de 1469. Carpentier, t. III, col. 877.
CAT. Soca. (chap. Soca, soques; cap de soca; trong o tronc; soquete, soquetes, soqueta.)

Amor ni societat ab lui non auria. Titre de 1139.
(chap. Amor ni sossiedat en ell no ne tendría.)
Attachement ni société avec lui il n'aurait.
Ab els societat non auran. Titre de 1025.
Avec eux alliance ils n'auront.
CAT. Societat. ESP. Sociedad. PORT. Sociedade. IT. Società, societate, societade. (chap. Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions.)

Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions; amics del chapurriau

2. Associar, v., lat. associare, associer, unir.
Part. pas. Es associada salut. Trad. d' Albucasis, fol. 1.
Le salut est associé.
CAT. Associar. ESP. Asociar. PORT. Associar. IT. Associare. (chap. Assossiá, assossiás: yo me assossio, assossies, assossie, assossiem o assossiam, assossiéu o assossiáu, assossien; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; assossiaré; assossiaría; si yo me assossiara a Òmnium cultural com lo cap de soca, membrillo, de la imache.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, sossio de òmnium cultural, Cendrós



Soda, s. f., migraine.
Voyez Du Cange, v° Soda, t. VI, col. 557.
Dolor capitis, qui dicitur soda sive emigranea.
Mich. Scotus, de Physionomia, cap. 2.
Doas causas, so es causa de soda e multitut de flux.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Deux causes, c'est-à-dire cause de migraine et abondance d'écoulement. 
(chap. Migraña, migrañes, mal de cap mol intens.)

Sodomita, s. m., du lat. sodoma, sodomiste.
O sodomita de mal plach. Trad. d'un Évang. apocr.
Ou sodomiste de mauvaise sollicitation.
CAT. ESP. PORT. Sodomita. IT. Sodomito, soddomito. (chap. Sodomita, sodomites; natural de Sodoma; homens que se donen pel cul.)

Sofflar, Sufflar, v., lat. sufflare, souffler.
Jesu la plaga li sofflet,
E fon guerit.
Trad. d'un Évang. apocr.
Jésus la plaie lui souffla, et il fut guéri.
Aytals serpens nozo morden, firen, sufflan, agardan e shiulan. 
Eluc. de las propr., fol. 236.
Pareils serpents nuisent en mordant, en frappant, en soufflant, en regardant et en sifflant.
ANC. ESP. Suflar. ESP. MOD. Soplar. PORT. Soprar. IT. Soffiare. (chap. Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara.)

Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara

2. Sofflamen, Soflamen, Suflament, s. m., souffle.
Lo sofflamens del nas. Liv. de Sydrac, fol. 10.
Le souffle du nez.
Gitant grans hondas e grans soflamens.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 13.
Lançant de grandes vagues et de grands souffles.
Ab un pauc suflament li dona la forma e figura que platz.
Eluc. de las propr., fol. 194.
Avec un petit souffle il lui donne la forme et figure qui plaît.
ANC. FR.
Le vent par coups ses membres descouvroit
Et voleter faisoit ses vestemens,
Qui résistoient contre les soufflemens.
Cl. Marot, t. IV, p. 40.
Le souflement de ce doux vent.
Olivier de Magny, p. 27.
Rembrasa en flambes pestilencieuses par les soufflemens de l'ennemi.
Monstrelet, t. II, fol. 73.
IT. Soffiamento.

3. Issuflar, v., souffler.
Coma los efans que non auzon anar par las carrieyras per paor de las aucas que los issuflon. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Com los infans (chiquets) que no osen aná per les carreres (los carrés) per temó (po) de les oques que los bufen.)
Comme les enfants qui n'osent pas aller par les rues par peur des oies qui les soufflent.

Sofisme, Sophisme, s. m., lat. sophisma, sophisme. 
O apertement o a part o per sofisme. V. et Vert., fol. 25.
Ou ouvertement ou à part ou par sophisme.
CAT. ESP. Sofisma. PORT. Sofisma, sophisma. IT. Sofismo, soffismo, sofisma. 
(chap. Sofisma, sofismes.)

2. Sophismar, v., sophistiquer.
Sophismar e concluire, e tot ginhosamens
Menar mon adversari a desconfezimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Sophistiquer et conclure, et tout adroitement mener mon adversaire à déconfiture.

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix

3. Sophista, s. m., lat. sophista, sophiste.
Bachalier ni sophista.
Un Troubadour Anonyme: Flor de paradis.
Bachelier et sophiste.
Sophista e poeta. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Sophiste et poète.
CAT. ESP. Sofista. PORT. Sofista, sophista. IT. Sofista. (chap. Sofista, sofistes.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico; sofista

4. Sophisticar, v., sophistiquer, subtiliser. 
Cant hom sophistica las causas e fay apparer mielhers que no so.
V. et Vert., fol. 17.
Quand on subtilise et fait apparaître les choses meilleures qu'elles ne sont.
ANC. FR. S'estoit advisé, par le conseil testamentaire de son père, de sophistiquer ce catholicon. Satyre Ménippée, p. 4.
ESP. Sofisticar. PORT. Sofisticar, sophisticar. IT. Sofisticare. (chap. Sofisticá.) 
- Dénaturer, altérer, changer.
Color... am la qual las donas sophistico e pinho lors caras.
Basme... lo sophistico, mesclan cypri et oli o mel.
Eluc. de las propr., fol. 267 et 201.
Couleur... avec laquelle les dames changent et peignent leurs figures.
Baume... ils l'altèrent, mêlant troëne et huile ou miel.
Part. pas. Unguent qui ret tan sophisticadas las caras de las donas. 
(chap. Ungüén que fa tan sofisticades les cares de les dones.)
Eluc. de las propr., fol. 247. 
Onguent qui rend si dénaturées les figures des dames. 

Fraude hecho con tan poco disimulo, que el más ignorante conocerá la enmienda.

5. Sophistication, s. f., détour, supercherie, altération.
Fasson las confeccions ses tota sophistication, aisi con l' antidotaris o comanda. Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Qu'ils fassent les confections sans nulle supercherie, ainsi comme le donneur d'antidote le commande.
ESP. Sofisticación. (chap. Sofisticassió, sofisticassions; alterassió, alterassions; adulterassióadulterassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.
Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html