Mostrando las entradas para la consulta Gavaudan ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Gavaudan ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 17 de octubre de 2026

Guillem Ademar. El temps d'estiu quan par la flor él brolh

Guillem Ademar ou Aymar.

Guillaume Adhémar, Guilhem Ademar, Azemar

2701, 7225, 7614.

Guillem Ademar fon de Gavaudan, d'un castel que a nom Merueis. Gentils hom era, filh d'un cavallier que non era rics ni manens: 
el seingner de Merueis si l fetz cavallier. Et el era valens e gen parlans, e fon bos trobaires. E non poc mantener cavalaria e fes se joglars. E fon mot grazit per là on estet, per los baros e per las domnas; e fes mantas bonas chansos. E cant ac lonc temps vescut el se rendet à l'orde de Granmon, e là muri.

3794, 7225-6, 7614, 7698, C, M.

El temps d'estiu quan par la flor él brolh
E son bradiu li auzelet d'orgolh,
Ai pessamen d'amor qui m dezacolh,
Que nulla re tan no dezir ni volh.
Ai! douss' amia,
Malaus viron me olh
Si cauzimens no m guia.

Vejaire m'es qu'ieu no soi cel que solh,
Si m'a sospres us grans mals don mi dolh.
Don ieu morrai, si la dolor no m tolh
Ab un dous bais dins cambras o sotz folh.
Ai! douss' amia,
Malaus viron me olh
Si cauzimens no m guia.

Membreus, domna, quan me dest senhoriu.
De vos servir m'autrei tan com eu viu.
Tortz er sius prec, qu'anc ren no vos forfiu,
Ja no m poscan dan tener enemiu.
Ai! douss' amia,
Qu'à son coral amiu
No deu hom far guanchia.

Neguna res non es ta fort esquiu
Com es d'amor lauzenjador bradiu,
Qu'aia poder que menta so que pliu;
Mas fos verais e tengues so que diu.
Ai! douss' amia,
Qu'à son coral amiu
No deu hom far guanchia.

Ieu ai ja vist home, que conois fort
Et a legit negromansi' e sort,
Trahit per femn' à peccat et à tort;
Et ieu, lasset, no m'en tenc per estort.
Ai! douss' amia,
Guidatz me à bon port,
Si dieus vos benezia.

Jamais no volh cant ni ris ni deport,
S'era no m fai la bell' ab si acort.
Si'n breu de temps no fai de que m cofort.
Ai! douss' amia,
Guidatz me à bon port,
Si dieus vos benezia.

miércoles, 14 de octubre de 2026

Perdigos. Entr'amor e pensamen,

Perdigos.

Perdigo. Perdigon.

7225, 7614, 7698.

Perdigos fo joglar, e sab trop ben violar e trobar e cantar. E fo del avescat de Gavaudan, d'un borget que a nom Lespero, e fo filh d'un pescaire. E per son cert sen montet en pretz et en onor tan, que'l Dalfi d'Alvernhe lo tenc per son cavalier, e l det terra e renda; e tug li bon home li fazian honor. E de grans bonas venturas ac lonc temps; mas molt se camiet lo seus afars, que mort li tolc las bonas aventuras e det li las malas, qu'el perdet los amics e las amigas, e'l pretz e l'honor e l'aver. Après el anet ab lo princeps d'Aurenga en G. del Baus, et ab Folquet de Marceilla, evesque de Tolosa, et ab l'abas de Cistel à Roma per mal del coms de Tolosa, e per adordenar crozada, e per deseretar lo bon comte R. E son neps lo coms de Bezers fon mortz, e Carcasses et Albeges fon destrug; e'n muri lo rei P. d'Arago ab mil cavaliers denan Murel, e pus de XX mil autres homes. E à totz aquest faitz far fon Perdigos, e'n fes prezicansa en cantan per que se crozeron. E'n fetz lauzors à dieu car los Frances avian mort e descofit lo rei d'Arago, lo qual lo vestia e l dava sos dos; per qu'el cazec de pretz e d'onor e d'aver. E can l'agron enrequit, tug silh que remazon vieu negus no l volgron vezer ni auzir. E tug li home de la sua amistat foron mort per la guerra, lo coms de Montfort, en G. del Baus, e tug l'autre c'avian faita la crozada. E lo coms R. ac recobrada sa terra, Perdigos non auzet anar ni venir, e'l dalfi d'Alvernhe ac li touta la terra e la renda que li avia dada. Et el s'en anet a'n Lambert de Montelh, qu'era genre d'en G. del Baus, e preget lo que l fezes recebre en una mayo de Sistel, que a nom Silva bela; et el fes lo i recebre, e lai morí.


7698.

Entr'amor e pensamen,
E bos cug e greu consir,
E fin joi e lonc dezir
Mi menet levan cazen. 
E per loc sospir e plor, 
De paor
Que'l comiatz
Que m fo donatz, 
Gent autrejatz,
S'oblit quar no soi tornatz.

Lo bos cug en qu'ieu enten 
M'adui molt coral sospir, 
Tan tem él cujar fallir 
Qu'ai d'un ric emprendemen.
E s'ieu trop estau aillor, 
Lei qu'aor
Prec, si'l platz, 
Que no s deslatz
Lo plaitz fermatz
Que m fo per leis acordatz.

Quar parra d'afortimen,
Qui m ve laissar e gurpir
Lei, q'usquecs volgr'obezir,
Si m rete per cauzimen.
Quar li valen valedor
An sabor
Qu'als laissatz
Dezeretatz,
Don par peccatz, 
Fasson captenh acabatz.

Qui m laissa ses fallimen
No m cug per aitan delir;
Qu'enquer soi on posc guerir,
Si dieus e'l Bautz mi cossen. 
Que lai trob fina valor
Ses error;
Que l'onratz
Pretz esmeratz,
Sobremontatz,
Ampara desamparatz.

Fis jois dreituraus defen, (dreitura us)
Que qui que vejatz faillir,
Que vos non prenguetz albir. 
Mas pretz e valor e sen 
Vos det dieus, queus fes meillor
E gensor
Dels regnatz:
Per so gardatz
Que l'enganatz
Viu sal e l'autr' encolpatz.

Del rei d'Aragon m'es gen,
Quar tan li platz enantir 
Tot quan bos pretz deu grazir;
E'l rei'n Anfos eissamen,

Qu'ab rics faitz d'emperador
Creis honor.
Don sapchatz
Quer acordatz
Los volgr'en patz
Vezer contra'ls renegatz.

Fillol, si faitz vostra tor,
Ben gardatz
Si ben l'obratz,
Que compliscatz
L'obr'e no la desfasatz.

Ves n Arias mon senhor
Vai e cor
Cant mesclatz;
E di l si l platz
Qu'entre'ls regnatz
Par sos fis pretz esmeratz.

martes, 13 de octubre de 2026

Gavauda. Desemparatz, ses companho,

Gavauda.

Gavaudun

2701, 7226.

Desemparatz, ses companho,
E d'amors lonh del tot e blos,
Cavalgava per un cambo,
Iratz e tristz e cossiros,
Lonc un broill, tro jois me retene
D'una pastorela que vi:
Per qu'es mos jois renovelatz
Quan mi remenbre sas beutatz,
Que anc pos d'autra no m sovenc.

Tost descendei sobre'l sablo
E venc vas lieis de saut coitos 
Ella m ders un pauc lo mento,
Ab un dos ris, ferm, amoros, 
Me dis: senher, cossius avenc 
Queus trartornessetz sai ves mi?
Cous es tan de mi azautatz? 
Qu'ieu no sai que s'es amitatz, 
Per que m lonh de vos e m'estrenc.

Toza, joi mi dona razo
Per qu'ieu soi sà vengutz à vos.
Quan mi mostretz vostra faisso
Sobre totz jauzens fui joios.
Per que mon cors fortz e destrenc
Ab vostr'amor, ves cui m'acli;
E sia volgutz et amatz
Lo mieu jois e'l vostre sius platz,
Que jamais no rompa ni trenc.

Senher, si m'amistat vos do
Ieu aurai nom na Malafos;
Qu'ieu n'esper melhor guiardo
D'autre, qu'ieu cug qu'en breu m'espos.
Dar vos ai est cairel que tenc,
E tornatz en vostre cami,
Qu'ab autras vos es ensaiatz
Per semblan, don etz galiatz,
Falsas que fan ric joi sebenc.

Amiga, nous dis oc ni no
De las falsas ab cor ginhos.
Tan mi platz de vos e m sap bo,
Que totz mals avers m'en es pros.
En qual queus voillatz vos o prenc,
Que ieu vos plevisc eus afi
Que vostre soi endomenjatz;
E fatz de mi so queus voillatz,
Neis traire lo cor ab un brenc.

Senher, qui messonjas a pro
A semblan de ver non es tos:
La saviez' à Salamo
Aondera, s'amors no fos,
Que mur e forsa e palenc
Fe de sen; et un frach bassi
No valc quan fon apoderatz:
E pos el ne fon enganatz,
Gardatz en vos so qu'ieu ne prenc.

Amiga, ab autr' ocaizo
Mi tornas mon joi sus dejos;
Que ja non er ni anc no fo
Qu'amors no sia bon'als bos.
Per qu'ieu de ben amar no m fenc
Que m don'al cor joi clar e fi
De vos; e prec merce m'aiatz,
O m metrei, si m'o alongatz
Hermitas él poig Denisenc.

Senher, ni prezic ni sermo
Non aia mais entre nos dos;
Si m'es amics amigaus so, (amiga us)
Quar tan n'es lecs et envejos.
Ieu geti foras et espenc
De mon cor brau orgolh comgi.
Tot aissi com vos deziratz
Er mos jois al vostre privatz;
Que ses joi no val un arenc.

Amiga, ab tant ai assatz
Per mil vetz s'es mon joi doblatz,
Quar en la vostr'amor atenc.

Senher, e vos non o digatz,
Si tan dur cor adomesjatz,
Als parliers gola de lastenc.



2701, 7226.

L'autre dia per un mati
Trespassava sus pel cimelh,
E vi de jos un albrespi,
Encontra' l prim rach del solelh,
Una toza que m ressemblet
Cilh cui ieu vezer solia;
E destolgui m de la via
Vas lieis, rizen me saludet.

Totz jauzion de mon rossi 
Descendei jos sobre'l gravelh; 
E pres me pel punh, josta si 
Assec me à l'ombra d'un telh, 
Et anc novas no m demandet,
No sai si me conoissia.
Ilh? oc, per queus o mentria,
Que'ls olhs e la boca m baizet.

Per pauc de joi no m'endormi
Quan mi toqueron siei cabelh.
Bella, fi m ieu, com es aissi?
Dombredieu crei m'o aparelh.
Senher, oc; quar nos ajustet,
Qu'alres no volh ni querria:
E sius platz à mi plairia
So don hom plus me castiet.

Amiga, segon qu'ieu devi,
Tort n'ai si jamais m'en querelh
Mas tan privada es de mi,
Dir vos ai mon privat cosselh,
Amors m'a tout so que m donet:
Cela que mot m'abelia
Ar no sai vas on se sia,
Per qu'anc res pois no m conortet.
Senher, ieu sai d'aquel lati,
Per que la noich cossir e velh;
Anc pois que de vos me parti
Mei olh no prezeron sonelh.
Mal o fei qui tan nos lonhet,
E res sos faitz no l'embria;
Que la nostra companhia
Esterà meils qu'anc non estet.

A mi per trastot bon desti 
Crei que m det dieus aquest parelh, 
Joi de cambra en pastori, 
Que m'es dous, don me meravelh;
Et anc mais tan be nons anet.
Vostra merces e la mia 
Issit em d'autra bailia,
Et amors en mi no s pecquet. 
Senher, na Eva traspasset
Los mandamens que tenia: 
E qui de vos me castia 
Aitan se muza en bavet.

domingo, 11 de octubre de 2026

Guillem de Balaun ou Balazuc. Mon vers mou mercejan ves vos,

Guillem de Balaun ou Balazuc.
2701.

Guillem de Balaun ou Balazuc. Mon vers mou mercejan ves vos,



Guillem de Balaun fo un gentils castellas de ves Monpeslier. 
Adretz cavayers fon e bon trobaires. Et enamoret se d'una gentil domna de Gavaudan, que avia nom madona Guilhalma de Javiac. Mot l'amet e la servi; e la dona l'amet tan que l dis e l fes so qu'el volc endreg d'amor.
Guilhem si avia un companho, per nom Peire de Barjac, valens et pros; et amava él castel una avinen dona, na Ivernenca, la cal tenia P. de Barjac per cavayer, e n'avia tot son plazer. Abdui eron drutz d'esta dona. Et avenc se qu'en Peire se corrosset ab sa dona, qu'ela li det comiat, don el s'en anet dolens. En Guilhem si l cofortet mot que no s desesperes, qu'el ne faria patz tantost cant tornaria à Javiac. Mot li fons grans lo termes ans que fos tornatz; e tantost cant en Guilhem fon tornatz, el fetz patz d'en Peire e de sa dona, don Peire fo alegres pus que quan la conques de premier. Don el mezeis o dis à 'n Guilhem. En Guilhem dis qu'el o volia esproar, si'l joi de recobrar s'amia era tan grans co'l premier. E fetz se fort iratz à sa dona, et estet se que no l mandet messatje ni salutz, ni no volc esser en tota l'encontrada d'ela. Don ela li mandet messatje ab letras amorosas, com ela s meravilhava com estava tan de lieys vezer. Et el com fols amans no volc auzir las letras, e fes donar comiat al messatje vilanamen. El messatje tornet s'en dolens comtar à sa dona com era estatz. La dona fon irada, et adordenet ab un cavayer del castel que sabia lo fag, que s'en anes à'n Guilhem de Balaun, e que saupes per que era aisi iratz contra ela; e si avia fag res encontra luy que el s'en degues venjar, que ela 'n venria ad esmendamen à son voler.
Lo cavayer s'en anet à'n Guilhem e fon mal recebutz. E can lo cavayer l'ac dic son voler, el dis que no l dissera la occayzo, car el sabia be qu'ela era tals, qu'el non volia esmenda ni l devia perdonar. Lo cavayer s'en tornet e dis o à la dona. Adonc ela l mes en soan del tot; et enaysi ela estet un gran temps.
E can venc jorn, en Guilhem se pensec com per son fol sen el perdia gran joy: montet en caval e venc s'en à Javiac; et alberget ab un borzes, que no volc venir en cort. Ma dona Guilhalma saup qu'el era en vila, e can venc la nueg, que las gens foron colcadas, et ela issi del castel ab una dona et una donzela e venc à l'alberc. E se fe mostrar on jazia Guilhem de Balaun, e venc s'en al lieg on jazia; e mes se de ginolh denan el e bayzet sa benda per lui bayzar, e querec li perdo del tort que non l'avia: et el non la volc recebre ni perdonar. E la dona parti se de lui ab cor que mais no l parles; e penedet se de so que avia fag. Et el remas iratz car avia fach tal folor; et levet se mati e venc s'en al castel, e dis que parlar volia ab ma dona Guilhalma per querre perdo. Madona Guilhalma cant o auzi fes li donar comiat, e dis no l veiria, e fes lo gitar del castel vilanamens. En Guilhem anet s'en trist e ploran; e la dona remas dolenta e penedens de la humilitat c'avia facha. Et enaysi estec lonc temps que la dona no lo volc vezer ni auzir; dont el adonc fes lo vers desesperat que di:
Mon vers mou mercejan.
En B. d'Anduza, qu'era'l melhor hom de la encontrada, saup lo fag d'en Guilhem e de la dona; e montet à caval e venc s'en à Balaun. E parlet ab en Guilhem, e dis li co s podia far qu'el ages tant estat de vezer sa dona. En Guilhem contet li tot lo fag e la foldat que li era venguda. En B. cant auzi la razo tenc s'o à gran isquern, e dis li qu'el ne faria patz: don el n'ac mot gran gaug, cant auzi que s'en volia entrametre.
En B. s'en parti e venc s'en à Javiac, e contet tota la razon d'en G. à la dona, e com el era mot trist e dolent per la folia que s'avia pensada: e comtet li tot l'esquern, com o fes per esproansa. E la dona respos que mot s'en tenia per falhida, car tant s'era humiliada ad el. En B. li dis, que per so li era à perdonar enans, per lo dreg que era sieu el tort d'en G. 
E preget la'n aytan caramen co poc ni saup, que per dieu e per merce li perdones; e qu'ela'n prezes venjansa can li plazeria. E la dona l respos que pus el o volia ela l perdonaria, enaisi que per la falha qu'el fag avia, que se traisses la ongla del det menor; e qu'el la y degues portar ab un cantar, reprenen se de la folia c'avia facha.
En B. d'Anduza, quan vi que alres far non podia, pres comiat; et anet s'en a'n G. e dis li la resposta de la dona. En G. quant auzi que perdon trobaria fo molt alegres; e rendet li gracias, car tan li avia acabat ab sa dona. Tantost mandet per un maestre, e fes se traire la ungla ab gran dolor qu'en sofri; e fes son vers e venc s'en à Javiac, el e mo senher B. Ma dona Guilhalma issi lor encontra: en G. gitet se de ginolhs denant ela, queren merce e perdo, e prezentet li la ongla. Ela fon piatoza e levet lo sus; et intreron se totz tres en una cambra, et aqui ela lo perdonet baysan et abrassan. E retrais li son cantar et ela l'entendet alegramen. 
E pueys ameron se pus fort trop que non avian fag enans.

2701, 7225-6.

Mon vers mou mercejan ves vos,
No per so, domna, qu'entenda
Que ja merce de meus prenda:
Tant es lo forfaitz cabalos,
Per qu'ieu si be m destrui no m planh.
Mas pos mi meteis ai perdut
E vos, que m faitz plus esperdut,
Si m pert mas paraulas be s tanh.

Tant es mos afars perilhos,
Qu'ieu no sai co m'i emprenda;
Que pregars qu'om no l'entenda 
Val pauc ad home sofrachos, 
Per qu'es dregz que malastruc s lanh.
E pois per home recrezut
Aug dir qu'anc dieus no fetz virtut:
Per qu'ieu prec ses cug de gazanh.

Be sai fallitz soi ad estros
E noi a mas qu'om me penda, 
Qu'ieu no soi qu'en dreg contenda: 
Pero be sai si'l premier fos, 
Dretz fora no m cregues companh. 
Mas si'l forfaitz fosson mort tut, 
Qu'om non agues merces avut, 
Mort e delit en foran manh.

Mala vengues aquel sazos,
Que mot crei que car lo m venda; 
Et està ben qu'ieu aprenda 
En qual guiza viu besonhos, 
Quar ges tan ric joi no m'atanh. 
Mas no sai co m'es avengut, 
Las! non avia 'l ben saubut. 
Aras lo sai, per que m complanh.

Domna, si ma mort vos es pros,
Ja non er qu'ieu me defenda
Ni no m'auretz major renda;
Et a'n pro qui es poderos
De celui vas qui a cor gran,
Et a l'ops que merce l'ajut;
Quar non es à merce tengut
Aisso en que'l poder sofranh.

Ai! las, ta mala fui iros
Quan baisset vas me sa benda,
E m quis francamen esmenda
De so don degr' esser cochos;
E m fi pregar d'avol barganh,
Don m'a mil vetz lo cor dolgut:
Qu'era m tengr' ieu per errebut
Si m saludes com un estranh.

Domna, si tot no m tanh perdos,
No laissarai nous mi renda
E mas mas no vos estenda,
Que merces vens los mals e'ls bos.
E si pietatz tan vos franh,
So qu'ieu non esper ni no cut,
Que m perdonetz tort conogut,
Si mais cai no m levetz del fanh.

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

sábado, 26 de septiembre de 2026

X - Yades, Ydiota, Ydra, Ydria, Ydropisia, Ydropizia, Ydropic, Ydus, Ydual - Zagite, Zeduari, Zegi, Zephir, Zona - FIN

X, s. m., vingt-troisième lettre de l'alphabet, et dix-huitième des consonnes, x.

X, es de tal natura que alcunas vetz se muda en g, et alcunas vetz en c.

Leys d'amors, fol. 6.

L'x est de telle nature qu'aucunes fois il se change en G, et aucunes fois en C.




Y, s. m., vingt-quatrième lettre de l'alphabet, et la sixième des voyelles, y.

Dans les manuscrits, l'I remplace l'Y et réciproquement.

Cant la dictios precedens finish per y grec. Leys d'amors, fol. 61.

Quand le mot précédent finit par y grec.

ANC. FR. Quel chemin faut-il prendre? car quelquefois il en trouve de faicts comme un y. Hist. maccaronique, t. II, p. 200.


Yades, s. f. pl., lat. hyades, hyades, terme d'astronomie.

Las estelas ditas yades. Eluc. de las propr., fol. 111.

Les étoiles dites hyades.

ESP. PORT. Hiadas. IT. Iade.



Ydiota, s. m., lat. idiota, idiot, ignorant.

Ydiotas et ignorans. Eluc. de las propr., fol. 169.

(chap. Idiotes e ignorans; com tots los de la Ascuma.)

Idiots et ignorants.

Sabens entre los ydiotas. Leys d'amors, fol. 11.


CAT. Ydiota. ESP. PORT. IT. Idiota. (chap. Idiota com Carlos Rallo Badet, idiotes com los ascumites.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo


Ydra, s. f., lat. hydra, hydre, sorte de serpent.

Ydra,... avia tres caps. Eluc. de las propr., fol. 236.

L'hydre... avait trois têtes.

CAT. ESP. PORT. Hidra. IT. Idra. (chap. Hidra, hidres, classe de serp que teníe tres caps.)

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Joaquim Montclús, Juaquín Monclús


Ydria, s. f., lat. hydria, jarre, pot.

Laissi gran cuba per dorc

Et ydria per pauca dorca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

Je laisse grande cuve pour cruche et jarre pour petit cruchon.

ESP. Hidria. PORT. Hydria. IT. Idria. (chap. Hidria, hidries; engerra, engerres. A la Vita Christi ix hydries, a les bodes de Caná.)

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Ydropisia, Ydropizia, s. f., du lat. hydropisis, hydropisie.

Qui la te castamen, tol la febre e ydropisia.

Pierre des Bonifaces, Not. des Mss., t. V, p. 706.

Qui la tient chastement, elle ôte la fièvre et l'hydropisie.

Val contra ydropizia. Eluc. de las propr., fol. 75.

Vaut contre hydropisie.

CAT. ESP. (Hidropesía) PORT. Hidropesia. IT. Idropisia.
(chap. Hidropesía, hidropesíes; hidropessía, hidropessíes; del griego “hýdōr” : aigua.)

(chap. Hidropesía, hidropesíes; hidropessía, hidropessíes; del griego “hýdōr” : aigua.)



2. Ydropic, adj., lat. hydropicus, hydropique.

Un home ydropic. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 14.

Un homme hydropique.

Substantiv. Ydropic es inflat. Eluc. de las propr., fol. 95.
(chap. Hidrópic es unflat.)

L'hydropique est enflé.

ANC. CAT. Ytropich. CAT. MOD. Hidropic. ESP. (hidrópico) PORT. Hidropico.
IT. Idropico. (chap. Hidrópic, hidropics, hidrópicca, hidrópiques : unflat per acumulasió de aigua.)



Ydus, s. f. pl., lat. idus, ides, une des divisions du mois chez les Romains.

L' avan jorn de ydus de novembre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 86.

L'avant jour des ides de novembre.

CAT. ESP. Idus. PORT. Idos. (chap. Idus, una de les divisions del mes dels romanos.)


2. Ydual, adj., des ides, qui a rapport aux ides.

Dia ydual ayshi nomnat, quar ydus vol dire divizio.

Eluc. de las propr., fol. 126.

Jour des ides ainsi nommé, parce que ides veut dire division.



Yle, s. f., lat. hyle, yle, matière primordiale.

Formec Dieu aquest mon de la primordial materia que fo al comensamen creada, yle pels philosophes apelada.

Es yle materia, per sa natura, ses qualitat, ses quantitat, ses color, ses forma, ses loc et ses temps. Eluc. de las propr., fol. 105.

Dieu forma ce monde de la matière primordiale qui fut au commencement créée, yle par les philosophes appelée.

Est l'yle matière, par sa nature, sans qualité, sans quantité, sans couleur, sans forme, sans lieu et sans temps.



Yleon, s. m., lat. ileon, iléon, le dernier et le plus long des intestins grèles.

Budel dit yleon. Eluc. de las propr., fol. 94.

Boyau dit iléon.

ESP. Íleon, ilion. PORT. Ileon, ilio. (chap. Íleon, budell.)


2. Yliac, adj., lat. iliac, iliaque, maladie de l'iléon.

Dolor yliaca et colica. Eluc. de las propr., fol. 93.

Douleur iliaque et colique.

PORT. Iliaco.


Ylex, s. m., lat. ilex, yeuse, chêne-vert.

Ylex, es especia de casse. Eluc. de las propr., fol. 211.

Yeuse, c'est espèce de chêne.
(chap. Una classe es lo grévol o grébol, ílex o ilex aquifolium, fulla com una agulla.)

grébol, grévol, ilex aquifolium


Yli, s. m., iris.

Gardas los ylis... Hun d' aquestz ylis.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 44.

Regardez les iris... Un de ces iris.



Ymbre, s. m., lat. imbrum, imbre, pluie.

En ymbre, so es a dire en ploia. Eluc. de las propr., fol. 125.

En imbre, c'est-à-dire en pluie.

Buitres sobre Beceite lluvia plou



Ypallage, s. m., lat. hypallage, hypallage, figure de rhétorique.

Voyez Isidor., Orig., I, 35.
Ypallage, non es als mas giramens de cazes o de costructio o de tota la sententia. Leys d'amors, fol. 126.

Hypallage, n'est autre chose que changement de cas ou de construction ou de toute la sentence.

PORT. Hypallage.


Yperbole, s. f., lat. hyperbole, hyperbole, figure de rhétorique.

Voyez Sosipat. Charis., Inst. gram., col. 246, éd. Putsch.
Yperbole, es dictios o oratios sobremontans vertat.

Leys d'amors, fol. 134.

Hyperbole, c'est expression ou discours surmontant vérité.

CAT. ESP. (Hipérbole) Hiperbole. PORT. Hyperbole. IT. Iperbolo.
(chap. Hipérbole, hipérboles : exagerassió, exagerassions.)


Ypocrita, adj., lat. hypocrita, hypocrite.

Cant los vezon dejunar o far autres bes, et apellon los ypocritas.


V. et Vert., fol. 20 et 21.

Quand ils les voient jeûner ou faire autres biens, et ils les appellent hypocrites.

Qu'on te tienne pour hypocrite.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Subst. Tot ypocrita se esforsa plus aver lo nom de bontat e de sanctetat, que esser bos homs ni sans per veritat. V. et Vert., fol. 9.

Tout hypocrite s'efforce plus d'avoir le nom de bonté et de sainteté, que d'être bon homme ni saint par vérité.

CAT. ESP. (hipócrita) PORT. Hipocrita. IT. Ipocrita. (chap. Hipócrita, hipócrites.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


2. Ypocrizia, Ipocrisia, s. f., du lat. hypocrisis, hypocrisie.

Els l' auran ab tolre et ab dar

O ab perdon o ab ypocrizia.

P. Cardinal: Un sirventes.

Ils l'auront avec le prendre et avec le donner ou avec pardon ou avec hypocrisie.

An tan d' ipocrisia,

Qu' om no conois lor bauzia.

B. Carbonel: Tan rics clergues.

Ils ont tant d'hypocrisie, qu'on ne connaît pas leur tromperie.

CAT. ESP. (Hipocresía) Hipocresia. PORT. Hypocrisia. IT. Ipocrisia.
(chap. Hipocresía o hipocressía, hipocresíes o hipocressíes.)

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic


Ypostazis, s. f., lat. hypostasis, hypostase, dépôt, sédiment des urines.

Aquo que apelam ypostazis, descen al fons de la urina.

Eluc. de las propr., fol. 32.

Ce que nous appelons hypostase, descend au fond de l'urine.

CAT. ESP. Hipostasis. PORT. Hypostasis. IT. Ipostasi. (chap. Hipostasis, solada o sedimén de la orina, del pixum.)



Ypotami, s. m., lat. hippopotamus, hippopotame, cheval marin (de fleuve).

Ypotamis, so es a dire cavals de fluvi. Eluc. de las propr., fol. 154.
(chap. Hipopótamo, aixó es a di caball de riu.)

Hippopotame, c'est-à-dire cheval de fleuve.

ESP. Hipopótamo. PORT. Hippopotamo. IT. Ippotamo, ippopotamo.
(chap. Hipopótamo, hipopótamos : caball de riu : hippo + potamus.)



Yraga, s. f., virague, ivraie.

Zizania, o yraga. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. Sissaña, o cañota.)

Zizanie, ou ivraie.





Camomilla, mentastre, yreos. Eluc. de las propr., fol. 82.

Camomille, menthe sauvage, tortelle.



Ysophagus, s. m., (lat.) oesophagus, oesophage, canal membraneux qui s'étend du gosier à l'estomac.

La via d' on passa la vianda, dita ysophagus.

Eluc. de las propr., fol. 47.

La voie par où passe la nourriture, dite oesophage.

CAT. ESP. (Esófago) PORT. IT. Esofago. (chap. Esófago, esófagos. Garganchó, garganchons.)


Ysterologia, s. f., lat. hysterologia, hystérologie, figure de rhétorique.
Voyez Diomède., de Orat., lib. II, col. 457, éd. Putsch.

Ysterologia se fay can la oratio et la sentensa, que deu esser pauzada primiera, es pauzada derriera. Leys d'amors, fol. 134.

Hystérologie se fait quand le discours et la sentence, qui doit être placée la première, est placée la dernière.




Z, s. m., vingt-cinquième et dernière lettre de l'alphabet, et dix-neuvième

des consonnes, z.

Pauzan z en loc de s. Leys d'amors, fol. 5.

Posant z au lieu de s.



Zagite, s. f., zagite, sorte de pierre.

Zagites, es peyra bloya et redonda. Eluc. de las propr., fol. 194.

Zagite, c'est pierre blonde et ronde.



Zeduari, s. m., zédoaire, sorte de plante.

Zeduari... val a totas cauzas a quals gingibre. Eluc. de las propr., fol. 288.

Zédoaire... vaut à toutes choses auxquelles (vaut) gingembre.

IT. Zettovario.



Zegi, s. m., calcanthum, vitriol rubifié.

Trissa alcuna quantitat de zegi, e aspergeys sobre la plaga.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Pile aucune quantité de calcanthum, et asperge sur la plaie.



Zephir, s. m., lat. zephyrus, zéphyr, vent d'ouest.

Dos vens collaterals,... segon apelam zephir.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Deux vents collatéraux,… le second nous appelons zéphyr.

(ESP. Céfiro). PORT. Zephyro, zefeyro. IT. Zeffiro, zefiro.



Zeragiten, s. m., zéragite, sorte de pierre.

Zeragiten, es peyra... mout virtuoza contra vere.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Zéragite, c'est pierre... moult efficace contre venin.



Zeuma, s. m., lat. zeugma, zeugme, figure de grammaire.

Voyez Sosip. Charisii, Inst. gram., lib. IV, col. 250, éd. Putsch.

Zeuma, es apta atributios d' u verb a diversas cauzas.

Leys d'amors, fol. 122.

Zeugme, c'est apte attribution d'un verbe à diverses choses.

ESP. PORT. Zeugma.



Zimar, s. m., vert-de-gris.

Ayssi cum zimar... que es vitriol. Trad. d'Albucasis, fol. 41.

Ainsi comme vert-de-gris... qui est vitriol.



Zimec, s. m., zimec, sorte de pierre.

Zimec, es peyra, autrament dita lazuli, de la qual si fa azur.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Zimec, c'est pierre, autrement dite lazuli, de laquelle se fait azur.



Zinoguite, s. m., zinoguite, sorte de pierre.

Zinoguites,... portat el col, val contra noctilepa.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Zinoguite,… porté au cou, vaut contre nyctalopie.


Zizania, s. f., lat. zizania, ivraie.

Zizania, es herba... dita inutil;... naysh entre froment, al qual es tant semlant, quan es en herba, que a penas appar entre lor diferencia.

Eluc. de las propr., fol. 228.

Ivraie, c'est herbe... dite inutile;... elle naît entre froment, auquel elle est si semblable, quand elle est en herbe, qu'à peine apparaît entre eux différence.
CAT. Zisanya. ESP. Zizaña (cizaña). PORT. Zizania. IT. Zizzania.
(chap. Sissaña o cañota; es mol assemellada al blat o formén.)
- Fig. Zizanie, division.

Zizania ni discordia en la creatio dels dichs cossols.
Charte de Gréalou, p. 68.
Zizanie et discorde en la création desdits consuls.


Zodiac, s. m., lat. zodiacus, zodiaque.
Del zodiac la roda ceys. V. de S. Honorat.
Ceint la roue du zodiaque.
Adject. Cercle zodiac, pel qual si movo las planetas.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Cercle zodiaque, dans lequel se meuvent les planètes.
CAT. Zodiac. ESP. PORT. IT. (chap.) Zodiaco.


Zona, s. f., lat. zona, zone.
La regio dita zona, o cintha torrida.
Eluc. de las propr., fol. 108.
La région dite zone, ou ceinture torride.

CAT. ESP. PORT. IT. Zona. (chap. Zona, zones; sona, sones.)

Zulhenement, s. m., suppuration, pus.
Zulhenement, so es sania.

Si accideys a la plagua zulhenement.
Trad. d'Albucasis, fol. 65.

Suppuration, cela est sanie.
S'il arrive à la plaie suppuration.