champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
2,9% 29.04.2018 La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza. Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán a caballo.
O frayres, entende una noblaleyczon: Sovent deven velhar e istar en oreson, Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon; Mot curios deorian esser de bonas obras far, Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar. Ben ha mil e cent ancz compli entierament Que fo scripta l' ora car sen al derier temp; Poc deorian cubitar, car sen al remanent. Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment, Acreisament de mal e amermament de ben. Ayczo son li perilh que l' escriptura di: L' evangeli o reconta, e sant Paul asi Que neun home que viva non po saber sa fin; Per czo deven mais temer, car nos non sen certan Si la mort nos penre o encuey o deman; Ma cant venre Yeshu al dia del jujament, Un chascun recebre per entier pajament, E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben. Ma l' escriptura di, e nos creire o deven, Que tuit home del mont per dui chaminz tenren: Li bon iren en gloria e li mal al torment. Ma aquel que non creire en aquel departiment, Regarde l' escriptura del fin commenczament, Depois que Adam fo forma entro al temps present; Aqui poire trobar, si el aure entendament, Que poc son li salva, a ver lo remanent. Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar, Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar, E apellar en ajuda lo seo glorios filh car, Filh de sancta Maria, E lo sant Spirit, que nos done bona via. Aquisti trey, la sancta trinita, Enayma un dio devon esser aura Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta. Aquest deven sovent aurar e requerir
Que nos done fortalecza encontra l' enemic, Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin, Co es lo mont e lo diavol e la carn, E nos done sapiencza acompagna de bonta, Que nos poisan conoisser la via de verita, E gardar pura l' arma que dios nos ha dona, L' arma e lo cors en via de carita, Enayma que nos aman la santa trinita E lo proyme, car dio ho ha comanda, Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal, E aver ferma sperancza al rey celestial Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal: Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon Non intrare en la sancta maison. Ma czo es de greo tenir a la cativa gent Lical aman trop l' or e l' argent, E han las empromessions de dio en despreziament, E que no gardan la ley e li comandament Ni la laissan gardar a alcuna bona gent, Ma, segont lor poer, hi fan empachament. E per que es aguest mal entre humana gent? Per czo que Adam peche del fin comenczament, Car el manje del pom otra deffendament E a li autre germene lo gran del mal semencz; El aquiste a si mort e a l' autre enseguador. Ben poen dire que aqui ac mal bocon. Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion, Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator; De ayci poen ver que ara son fait peior, Ce il habandonan dio lo paire omnipotent, E creon a las ydolas al lor destruiment, Co que deffent la ley que fo del comenczament, Ley de natura s' apella, comuna a tota gent, Lacal dio pause al cor del seo primier forma; De poer far mal o ben li done franqueta; Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda: Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda, Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra, Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam, Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason, Ma car el era bon E avia sa fe al segnor e non a creatura; Ayci poen penre exemple de la ley de natura Lacal haven coropta, passa haven la mesura; Pecca aven al creator e offendu a la creatura. Nobla ley era aquela lacal dio nos done, Al cor d' un chascun home scripta la pause, Que el leges e gardes e ensegnes dreitura, Ames dio al seo cor sobre tota creatura, E temes e serves, non hi pauses mesura, Ce non es atroba en la santa scriptura; Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent; Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent, Ayres arguelh e ames humilita, E fes a li autre enayma volria esser fait a si; E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni. Pauc foron aquilh que la ley ben garderon, E moti foron aquilh que la trespasseron;
E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,
Ma creseron al demoni e a la soa temptation: Trop ameron lo mont, e poc lo paradis, E serviron al cors maiorment que a l' esprit; Emperczo nos troben que moti en son peri. Ayci se po repenre tot home que di Que dio non fe las gencz per laisar li perir; Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor, Ce lei dulivi venc e destruis li fellon. Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon; Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva: Grant exemple poen penre en aquesta sentencza Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza. Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script, Que tuit aquilh que no la faren periren tuit; Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession Que jamais en aiga non perera lo mont. Aquilh creisseron e foron multiplica; Del ben que dio lor fey poc foron recorda, Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor, Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor, Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont; E disseron de far torre per redure se aqui, E ben la comenczero segont czo qu' es script, E dician de far la larga e tan hauta e tant grant Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant, C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant. Babelonia avia nom aquella grant cipta, E ara es dicta confusio per la soa malvesta. Adonca era un lengage entre tota la gent, Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment, Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza. Li lenguage foron per tot lo mont scampa. Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura, Enayma se po provar per la santa scriptura; Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal; En fuoc e en solpre dio li condampne; El destruis li fellon, e li bon deslivre Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte; Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne, Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement. Aysi ha grant exemple a tota humana gent Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent. En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio, E engenre un patriarcha dont foron li Judio: Nobla gent foron aquilh en la temor de dio; En Egips habiteron entre autra mala gent; Lay foron apermu e costreit per lonc temp, E crideron al segnor, e el lor trames Moysent, E delivre son poble e destruis l' autra gent: Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt; Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit. Motas autras ensegnas dio al seo poble fey; El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley; En doas taulas peyrientes la trames per Moysent: E troberon la y scripta e ordena noblament. Un segnor demostra esser a tota gent, E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor, E temer e servir entro al dia de la fin; E un chascun ames lo proyme enayma si, Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir, Alberguesan li paure, e li nu revestir, Paguesan li fameiant e li errant endreycesan, E la ley de lui mot fort deguessan gardar; E a li gardant promes lo regne celestial. Lo serviment de las ydolas lor mes en defension, Homecidi, avoteri e tota fornigacion, Mentir e perjurar e falsa garentia, Usura e rapina e mala cubiticia, Enamps avaricia e tota fellonia; A li bon enpromes vita, e li mal aucia. Adonca era justicia en la soa segnoria, Car aquilh que trapassavan ni faczian malament Eran mort e destruit sencza perdonament: Ma l' escriptura di, e mot es manifest Que trenta milia foron li remas al desert; Trenta milia e plus, segont que di la ley, Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent; E moti autre periron del destermenament, La terra se partic, e li receop l' enfern. Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport. Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor Hereteron la terra de l' enpromession. Mot fo de nobla gent en aquela faczon, Enayma fo David e lo rey Salamon, Ysaia, Jeremia e moti autre baron, Lical combatian per la ley e faczian deffension, Un poble era a dio eyleit de tot lo mont: Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn; Grant exemple poen penre en aquesta leyczon: Cant ilh gardavan la ley e li comandament, Dio combatia per lor encontra l' autra gent; Ma cant ilh peccavan ni faczian malament, Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent. Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor: Emperczo nos troben en aquesta leyczon Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson; Lai foron apermu e constreit per lonc temp, E crideron al segnor au lo cor repentent: Adonca li retorne en Jerusalem; Pauc foron li obedient que gardesan la ley Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey: Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita; Co foron li Pharisio e li autre scriptura; Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra, Que la gent o veguessan, per esser plus honra; Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon: Ilh perseguian li sant e li just e li bon; Au plor e au gemament oravan lo segnor Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont, Car tot l' uman lignage anava a perdicion. Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey; Noblament la saluda, car s' apartenia a ley; Enamps li dis: “Non temer, Maria, Car lo sant Sperit es en ta companhia; De tu nayssere filh que apellares Yeshu; El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.” Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu) Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa: Paura era Nostra Dona e Joseph atresi; Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di, Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin, De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:
Que de amassar aur non se volon cessar: Moti miracle foron, cant fo na lo segnor, Car dio trames l' angel annunciar a li pastor, Et en Orient aparec una stella a li trey baron; Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon; Ma enamps un petit sufferc persecution; Ma lo fantin creisia per gracia e per eta E en sapiencia divina en lacal el era ensegna; E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta) E volc mudar la ley que devant avia dona; El non la mude pas, qu' il fos habandona, Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda. El receop lo baptisme per donar salvament, E dis a li apostol que baptegesan la gent; Car adonca comenczava lo renovellament. Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar, Ma la novella repren veser e cubitar: La ley velha autreia partir lo matrimoni, E carta de refu se deguessa donar; Ma la novella di non penre la leysa, E neun non departa co que dio a ajosta: La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta, Ma la novella conselha gardar vergeneta: La ley velha deffent solament perjurar, Ma la novella di al pos tot non jurar, E plus de si o de no non sia en ton parllar: La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal; Ma la novelha di: “Non te volhas venjar, Ma laisa la venjancza al rey celestial, E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal, E trobares perdon del rey celestial.” La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”
Ma la novella di: “Non fares plus en aisi, Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,
E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.” La ley velha comanda punir li mal faczent; Ma la novella di: “Perdona a tota gent, E trobares perdon del paire omnipotent; Car si tu non perdonas, non aures salvament.” Neun non deo aucir ni irar neuna gent; Manc ni simple ni paure non deven scarnir, Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais, Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin; Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir. Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir. E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent, Judios e Grec prediquesan e tota humana gent; E done a lor posta desobre li serpent, Gittesan li demoni e sanesan li enferm, Rexucitesan li mort e mondesan li lebros, E fesan a li autre enayma el avia fait a lor; D' or ni d' argent non fossan possesent, Ma au vita e vistimenta se tenguesan content; Amesan se entre lor e aguesan bona pacz: Adonca lor enpromes lo regne celestial, E aquilh que tenren poverta spiritual; Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra, Que volhan esser paure per propria volunta. De czo que era a venir el lor vay annunciar, Cossi el devia morir e pois rexucitar, E lor dis las ensegnas e li demonstrament Lical devian venir devant lo feniment; Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent Lascals foron scriptas al novel testament. Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina, Nos convent a velhar, e legir l' escriptura. Aqui poyren trobar, cant nos auren legi, Que solament per far ben Xrist fo persegu; El rexucitava li mort per divina virtu, E faczia veser li cec que unca non havian vist; El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire) E gittava li demoni, faczent totas vertucz; E cant el faczia mais de ben, plus era persegu: Co eran li Pharisio lical lo perseguian E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia; Car ilh avian envidia car la gent lo seguia: E car la gent creyan en li e en li seo commandament, Penseron lui aucire e far lo trayment, E parlleron a Juda, e feron con li convenent Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent, E Juda fo cubit e fey lo tradiment, E liore son segnor entre la mala gent. Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron; Li pe e las mas forment li clavelleron, E corona de spinas en la testa li pauseron; Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron: El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto) Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc) Que l' arma partic del cors per salvar li peccador. Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix) Al mecz de dui layron. Quatre plagas li feron, sencza li autre batament, Poys li feron la cinquena, per far lo compliment; Car un de li cavalier vent e li uberc la costa: Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla. Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne, E era aqui au las Marias istant josta la crocz. Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz. De li bon fo sebeli, e garda de li fellon; El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn, E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor. Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor, E foron conforta, car devant avian grant paor, E converse cum lor entro al dia de l' acension. Adonca monte en gloria lo nostre salvador, E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador Que entro a la fin del mont fora tota via au lor. Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor, E lor trames lo sant Sperit local es consolador; E ensegne li apostol per divina doctrina, E saupron li lengage e la santa scriptura. Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit, Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist; Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz, E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist. Adonca fo fait un poble de novel converti: Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist. Ma czo troben que l' escriptura di, Mot for li perseguian Judios e Saragins; Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor, E li home e las fennas lical eran cum lor, Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit, Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist: Grant foron li torment segont czo qu' es script, Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;
Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor, Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist, Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant, Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant, Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon; Car non se troba en scriptura santa ni per raczon Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson; Ma enamps li apostol foron alcun doctor Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador. Ma encar s' en troba alcun al temp present, Lical son manifest a mot poc de la gent, La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar, Ma tant son persegu que a pena o poyon far; Tan son li fals Xristian enceca per error, E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor, Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor, E laysan en pacz li fals e li enganador! Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor, Car non aman las feas sinon per la toyson; Ma l' escriptura di, e nos o poen ver, Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist, Que non volha maudire ni jurar ni mentir, Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy Ni venjar se de li seo enemis, Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir, E li troban cayson en meczonja e engan. Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan: Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;
Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont: Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor; Ma en czo es manifesta la malvesta de lor, Que qui vol maudir e mentir e jurar, E prestar a usura e aucir e avoutrar, E venjar se d' aquilh que li fan mal, Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta; Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna: Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar, El demanda lo prever e se vol confessar; Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di: “San e vio te confessa e non atendre a la fin.” Lo prever li demanda si el ha negun pecca; Duy mot o trey respont e tost ha despacha. Ben li di lo prever que el non po esser asot, Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort. Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament, E pensa entre si que, si el rent entierament, Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent; E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort, E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot: Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,
Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz, E li fai amonestancza e li promet perdon; Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron, E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon: Adonca li pausa la man sobre la testa; Cant el li dona mais, li fai plus grant festa, E li fai entendament que el es mot ben asot: Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort. Ma el sere enganna en aital asolvament; E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment. Ma yo aus o dire, car se troba en ver, Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest, E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba, Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal: Solament dio perdona, que autre non ho po far. Ma ayczo devon far aquilh que son pastor: Predicar devon lo poble e istar en oracion, E paiser li sovent de divina dotrina, E castigar li peccant, donant a lor disciplina, Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment; Purament se confesson sencza alcun mancament, E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present, De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar) Car per aquestas cosas troba l' arma salvament De nos caytio crestians lical haven pecca; La ley de Yeshu Xrist haven habandonna, Car non haven temor ni fe ni carita: Repentir nos convent e non y deven tarczar; Au plor e au pentiment nos conven smendar L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal, Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn, E per superbia de vita per que nos haven fait li mal; Car per aquesta via nos deven segre e tenir, Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist, Paureta spiritual de cor deven tenir, E amar castita, e dio humilment servir; Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist, E aurian la victoria de li nostre enemics.
Breoment es reconta en aquesta leyczon De las tres leys que dio done al mont.
La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon, Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator; Car aquel que ha entendament po pensar entre si Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi: D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon Che lo es un segnor dio local a forma lo mont; E, reconoisent lui, mot lo deven honrar, Car aquilh foron dampna que non ho volgron far. Ma la seconda ley, que dio done a Moysent, Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment, Car el condampna e punis tot home que l' offent.
Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present, Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament; Car dio atent lo peccador e li dona alongament Qu' el poysa far penitencia en la vita present.
Autra ley d' ayci enant non deven plus aver, Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer, E gardar fermament czo qu' el a comanda, E esser mot avisa cant venre l' Antexrist, Que nos non crean ni a son fait ni a son dit; Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist: Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist. Motas ensegnas e grant demostrament Seren dos aquest temp entro al dia del jujament; Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent, Poys rexucitaren tuit en vita permanent, E seren aplana tuit li hedificament. Adonca sere fayt lo derier jujament: Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script; A li mal el dire: “Departe vos de mi, Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin; Per trey greos condicions sere constreit aqui, Per moutecza de penas e per aspre torment, E car sere dampna sencza defalhiment.” Del cal nos garde dio per lo seo placzament, E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,
Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre, A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont, Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.” Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,
Eta ereiten diarduala, azi batzuk jausi ziran bidiaren onduan, eta etorri ziran zeruko egaztiyak, eta jan zitubezan.
Beste batzuk barriz jausi ziran arritzetan, nun ez euken lur asko: eta laster erne ziran, ez eukelako lur lodiya.
Eta eguzkiyak urtenik, erre ziran: eta ez eukelako sustrairik, sikatu ziran. Beste batzuk berriz jausi ziran arantzetan: eta azi ziran arantzaak, eta ito zitubezan.
Beste batzuk barriz jausi ziran lur onian: eta emoten eben frutuba, batek eunka, bestiak irurogeika, bestiak ogetaamarka.
Eta ereiten zielaik, hazi pharteat eori zuun bidiain gaineat, eta zeruko shoriek yin eta, yan zizien.
Beste pharteat eori zuun lekhu harritsu batzutaat, nun ezpaitzen lur handiik: eta behala sorthu zuun, lur ashala bezik etzelakotz.
Bana iruzkia yalgi zenian, erre zuun eta eihartu, erroik etzielakotz.
Pharteat ono eori zuun elhorrien gaineat: bana elhorriak handitziaikin, ithua izan zuun.
Azken phartia eori zuun lur hun baten gaineat: eta frutia eman ziin, bihi batzuk emaiten zutelaik ehun batendaco, beste batzuk hiruetanhogoi, beste zombaitek aldiz hoitahamar.
13:1 Aquel día salió Jesús de la casa y se sentó junto al mar.13:2 Y se le juntó mucha gente; y entrando él en la barca, se sentó, y toda la gente estaba en la playa. 13:3 Y les habló muchas cosas por parábolas, diciendo: He aquí, el sembrador salió a sembrar. 13:4 Y mientras sembraba, parte de la semilla cayó junto al camino; y vinieron las aves y la comieron. 13:5 Parte cayó en pedregales, donde no había mucha tierra; y brotó pronto, porque no tenía profundidad de tierra; 13:6 pero salido el sol, se quemó; y porque no tenía raíz, se secó. 13:7 Y parte cayó entre espinos; y los espinos crecieron, y la ahogaron. 13:8 Pero parte cayó en buena tierra, y dio fruto, cuál a ciento, cuál a sesenta, y cuál a treinta por uno.13:9 El que tiene oídos para oír, oiga.
Pour établir la vérité et l' identité de ces rapports, je présenterai divers tableaux où j' aurai soin de ranger, de grouper un choix des mots principaux des six langues néolatines, lesquels ont entre eux des relations plus directes, plus intimes, et ces tableaux permettront de reconnaître jusques à quel point l' action du principe créateur de la langue romane rustique a conservé sa féconde unité dans ces six langues. Ce travail sera divisé en plusieurs paragraphes sous lesquels je placerai les diverses classifications.
§. Ier.
Séjour, habitation, logement et dépendances, bâtisse, etc.
§. II.
Nourriture, aliments, boissons, ustensiles relatifs, etc.
§. III.
Habillements, étoffes, parure, ornements, chaussure, etc.
§. IV.
Sens, exercice des sens; objets, qualités qui les frappent plus particulièrement, etc.
§. V.
Saisons, accidents de l' air, feu, couleurs, temps, durée, etc.
§. VI.
Espace, dimension, poids, mesures, proportions, localité, etc.
§. VII.
Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne, animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.
§. VIII.
Métaux, arts et métiers, travaux et instruments concernant les arts et les métiers, artistes et ouvriers qui les exerçaient, etc.
§. IX.
L' homme: son corps, ses qualités, actions physiques, repos, mouvement; ses manières, ses procédés, usages domestiques, etc.
§. X.
Relations de famille et de société, amour, amitié, impressions morales, bonnes qualités, nobles sentiments, etc.
§. XI.
Mauvaises qualités, mauvais sentiments, mauvaises actions, etc.
On remarquera que la plupart de ces mots, tels que n' ont pas été fournis par des racines tirées de la langue ou adoptés ou conservés dans toutes les langues néo-(*)
alberc, albergador, albergar, sala, balcon, barra, etc., latine, et, qu' empruntés à d' autres langues, ils ont été
Le mot bacin aura rappelé à l' esprit des lecteurs, le Brunichildis quoque regina jussit fabricari ex auro ac duabus pateris ligneis, quas vulgo Bacchinon vocant, Hispanian misit.” passage de Gregoire de Tours, Hist., lib. IX, c. 28.
(N. E. El orden de las frases está liado, edito más abajo, aquí no; sic:)
gemmis mirae magnitudinis clypeum ipsumque cum eisdemque
(N. E. Ya pasa arriba, el orden de las frases está liado; lo edito.)
Serait-on surpris de ce que les langues des peuples qui habitèrent le midi de l' Europe, offrent plusieurs des termes concernant les habillements, les étoffes qui n' ont pas été dérivés du latin?
Le langage qui exprime les besoins journaliers, les soins du ménage, les usages domestiques, ne change pas facilement chez les populations subjuguées. Aussi est-il permis de présumer que parmi les mots barreta, cofa, benda, guan, falda, rauba, coysin, guarra, etc.;
quelques uns sont restés de la langue du pays, et que les diverses ***
autres ont été apportés par les étrangers, qui, lors des
invasions, se mêlèrent et s' unirent aux anciens habitants.
Ce petit groupe de mots offre, entre autres, deux circonstances à remarquer; c'est que, du verbe latin sapere, de la quatrième conjugaison, les six langues néolatines ont fait ou adopté les verbes de la conjugaison en AR, saborar et assaborar; de plus, elles ont formé par dérivation l' adjectif acetos. Il serait difficile de faire admettre que de pareils rapports entre six langues, ne soient que des coïncidences fortuites.
Comment était-il arrivé que la langue latine n' eût pas de verbes pour exprimer l' action de venter, d' éclipser?
Il a fallu que les langues néolatines créassent les mots ventar, eclipsar.
Aux verbes latins peu usités, ningere, nivere et virere, elles ont substitué nevar, verdeiar.
Parmi les autres remarques que les mots placés sous ce paragraphe fourniraient, je ne dois pas oublier celle que brasa, brasier, abrasar, dérivés du grec, ont été adoptés dans toutes les langues néolatines.
§. VI.
Espace, dimension, poids,
Troub.Cat.Esp.
Bas.Bas, bax. (baix)Baxo. (bajo)
Baisseza.Baxesa. (baixesa)Baxeza. (bajeza)
Baissar.Baxar. (baixar)Baxar. (bajar)
Abaissamen.Abaxament.Abaxiamento. (antigua)
Abaissar.Abaxar.Abaxar. (abajar, bajar)
Baza.Basa.Basa, base.
Atretal.Altretal.Otrotal.
Augmentatiu.Aumentatiu.Aumentativo.
Diminuir.Diminuir.Diminuir. (disminuir)
Grandeza.Grandesa.Grandeza.
Alteza.Altesa.Alteza.
(N. E. en lengua valenciana, granea, altea, perea, etc.)
On remarquera dans cette liste de mots, les cinq premiers, introduits dans les langues néolatines, bien que bas et ses dérivés n' existassent pas en latin, soit que bas roman ait été emprunté à basis, latin, ou à bassus, latin inusité, qu' on donne comme traduit du grec; quoiqu'il en soit, il sera juste de distinguer la création, ou si l' on veut, l' imitation, par laquelle la famille des mots indiqués a passé, avec tous ses développements, dans les langues néolatines.
L' interjection arri, dont se servaient les cultivateurs et les conducteurs de bêtes de charge, pour les exciter à marcher en avant, est sans doute un reste de l' ancien idiôme méridional, dont Claudien disait dans son épigramme de Mulabus gallicis:
Comme elles changent et varient leur allure, et obéissant à la voix elles suivent les routes qu' elle indique... La mule comprend d' une oreille docile les intonations barbares; le conducteur n' est pas présent, mais les ordres, entendus de loin, sont respectés, et la langue de l' homme la dirige comme ferait le frein. Tu t' étonnes de ce que la voix d' Orphée apprivoisa les monstres, quand des paroles d' un Gaulois gouvernent les mules courbées vers la terre!
§. VIII.
Métaux, arts et métiers, travaux et artistes et ouvriers
(N. E. Podría corregir este texto mirando el índice de más arriba de parágrafos, pero lo dejo tal como lo leo en el PDF que tengo. No vale la pena perder mucho tiempo buscando otro PDF con más calidad.)
*chandises; produits industriels,
*gation, etc.
Port.It.Fr.
*Costo.Cost, coût.
*Costare.Coster.
*Guadagno.Gaaing.
*Guadagnare.Gagner.
*Profitto.Profeit.
*Profittare.Profiter.
*Fiera.Foire.
*Faccenda.Faciende.
*Prestare.Prester.
*Bottega.Boutique.
*Mercanteggiare.Marchander. (marchand)
*Disprezzare.Despriser.
*Peso. Poids.
*Contrappeso.Contrepoids.
*Contrappesare.Contrepeser.
Troub.Cat.Esp.
Comprar.Comprar.Comprar.
Prometedor.Prometedor.Prometedor.
Pagar.Pagar.Pagar.
Paga.Paga.Paga.
Pagamen.Pagament.Pagamento.
Apagar.Apagar.Apagar.
Recepta.Recepta.Receta.
Tara.Tara.Tara.
Bala.Bala.Bala.
Encant.Encant.Encante. (subasta)
Trafec.Trafag.Trafago. (tráfico)
Endeptar.Endeutar.Endeudar.
Cambiador.Cambiador. (mb)Cambiador.
Conditionar.Condicionar.Condicionar.
Comtar.Comptar.Contar.
(N. E. comptar, computar, computo, cómputo; comte : comité : conde)
(N. E. el catalán post Pompeyo Fabra, unos 100 años más tarde, intenta diferenciarse todo lo posible del castellano y de la lengua matriz, romance, occitano; por eso escriben ahora savi y no sabi, con b, que viene de la p de sapientem y variantes; canvi y no cambi, etc.)
aux superstitions, offre nécessairement beaucoup de
*quable que le substantif roman, destin, ait remplacé le
dérivés pour les langues néolatines fada, substantif,
Le grand nombre et l' identité de ces rapports (1), dans les six langues néolatines, ne laisseront plus de doute sur l' origine commune de ces langues, sur l' existence d' un type primitif. (2)
(1) Si je l' avais cru nécessaire, plusieurs autres exemples, que je n' ai pas cités, et qu' on trouvera parmi les divers articles du Lexique roman, auraient été classés dans ces paragraphes; d' ailleurs je n' ai indiqué que des mots appartenant aux six langues néolatines; j'ai renoncé à ceux qui se rencontrent seulement dans cinq, dans quatre de ces langues, etc.
(2) Il faudrait ici de longs développements pour rappeler les différentes modifications que chacune des langues néolatines a, selon son caractère et ses besoins, imposées à plusieurs des mots de la romane primitive: je me borne à quelques unes des principales.
Catalan. - Cette langue, comme celle des troubadours, supprime souvent le N final des substantifs et des adjectifs, surtout quand ils ne sont pas dérivés du latin, et la voyelle, qui précédait immédiatement ce N supprimé, est presque toujours marquée d' un accent aigu: anciá, plé, camí, caní, falcó, dejú, etc., etc. Quelquefois le catalan ajoute l' Y final à des mots terminés en AN, afan, engan, etc., afany, engany; il supprime aussi en certains mots le D intérieur: manamen pour mandamen, recomanar, pour recomandar.
Espagnol. - Cette langue place ordinairement un I avant l' E dans l' intérieur des mots: mandamento, mandamiento, change l' O intérieur en UE, cor, cuer, dona, dueña, porta, puerta. Quand deux mêmes consonnes se trouvent dans l' intérieur d' un mot, souvent l' espagnol n' en conserve qu' une.
Portugais. - La langue portugaise supprime souvent le L de l' intérieur des mots: filar, fiar; celo, ceo; salude, saude; ala, aa, color, dolor, côr, dôr: l' accent circonflexe avertit de la suppression d' un O. Elle change le PL en CH; plaga, chaga (esp. llaga), et supprime parfois le N placé avant la voyelle finale dans les mots, comme plano, chao; pleno, cheo (esp. lleno). Elle remplace de même le L intérieur des mots par le R:
claro, craro; obligar, obrigar; change l' AU roman en OU: aur, ouro.
Le M est souvent substitué au N final: commum, jardim; et ce M final est quelquefois ajouté à des mots terminés en i: mi, outrosi, mim, outrosim, etc., etc.
Italien. - La langue italienne rejette, comme une aspérité, la prononciation de deux consonnes différentes qui se suivent dans un mot, et, par euphonie, elle substitue à l' une la répétition de l' autre:
obviare, ovviare; acto, pacto: atto, patto. On trouve quelques exceptions pour des mots qui ont intérieurement lt, assaltare, oltraggio, etc. Elle a pris l' I au lieu de l' E, dans la préposition di, et dans les augments de, re, qui alors sont changés en di, ri, etc.
Français. - Voyez, pour les changements de l' A roman primitif en E, les Observations sur le Roman de Rou, p. 6-12.
Pour les verbes surtout, le français supprima tres souvent la consonne intérieure du mot latin ou roman; en voici quelques exemples:
Latin.Troubadours.Français.
LicareLicarLier
LaudareLauzarLouer
MutareMudarMuer
SudareSuzarSuer.
Et ainsi des mots: crier, châtier, nouer, convier, marier, prier, plier, publier, mendier, saluer, nier, jouer, éternuer, etc, etc.
Troubadours.Français. Troubadours.Français.
TraucarTrouerAssegurarAsseurer.
FadarFéerAgradarAgréer.
Je donne ici cet aperçu de quelques unes des modifications de mots
faites par les langues néolatines, parce que ces changements mêmes
concourent à prouver l' identité primitive de ces mots, que chacune de ces langues, en se détachant de la romane rustique, modifia d' après son caractère particulier.
Je crois inutile d' avertir que les voyelles euphoniques, ajoutées par quelques langues néolatines à la fin des mots primitifs romans, doivent étre comptées comme de simples modifications.
J' espère donner ailleurs des développements philologiques qui démontreront que chacune de ces langues a remanié les mots primitifs d' après un système régulier et constant.
Il me reste à résumer mon travail, en choisissant dans ces langues plusieurs désinences identiques de divers substantifs, adjectifs et verbes.
Le rapprochement de ces nombreuses flexions offrira une nouvelle preuve de la réalité du type commun, et surtout il révélera, à la curiosité des philologues, le mécanisme simple et constant qui, dans ces six langues nouvelles, a marqué, d' une empreinte spécialement uniforme, une aussi grande quantité de mots, les uns entièrement étrangers à la langue latine, les autres modifiés de cette langue par la seule adoption de la racine, et par la substitution d' une désinence nouvelle et commune.
Tableau de diverses désinences de mots romans.
Ce tableau présentera successivement quelques uns des substantifs, adjectifs et verbes romans qui n' ont pas été dérivés du latin, ou qui, en conservant la racine latine, ont changé la désinence,
§. Ier.
Choix de divers substantifs que les six langues néolatines n' ont pas empruntés au latin.
Uda. Adjutorium. Ajuda. Ueit. Bis coctus. Biscueit.
Uga. Testudo. Tartuga. Uilla. Acutus. Aguilla.
Unta. Jungere. Junta. Ura. Caballus. Cavalcadura.
Cingere. Centura. Venir. Aventura.
Cooperire. Cubertura. Urier. Venir. Aventurier.
Uta. Disputatio. Disputa.
Je me suis presque toujours borné à rapporter un seul exemple, quand j' aurais pu indiquer un très grand nombre de substantifs romans formés par le même mécanisme grammatical. Je n' ai voulu ici que constater le
fait primitif.
§. III.
Choix fait, parmi les six langues néolatines, de quelques adjectifs empruntés à des langues étrangères.
Choix de verbes en AR qui existent dans les six langues romanes, et dont le latin n' a pas fourni la racine.
(N. E. me parece que Raynouard aquí falla como una escopeta de feria.)
A.
Abaissar.Abotonar.Abrasar.
Acaptar.Afanar.Albergar.
Anar.Angoissar.Aplanar.
Arengar.Atrapar.
B.
Baissar.Balansar.Ballar.
Bastar.Bendar.Bernicar.
Blanqueiar.Botar. Botonar.
Bramar.Brillar.Bufar.
C.
Calar.Caminar.Cassar.
Comensar.Costar.
D.
Dansar.Demarchar.Derocar.
E.
Embarcar.Embarrar.Encaminar.
Esgardar.Estirar.
F.
Fadar.Forregiar.
G.
Galaupar.Guardar.Guerreiar.
Guidar.
L.
Lansar.Listar.
M.
Mancar.Marcar.Martellar.
Minar.
P.
Picar.
R.
Retirar.Rimar.Robar.
Romansar.
T.
Talhar.Tirar.Tocar.
Tombar.Trabalhar.Trabucar.
Trovar.
V.
Varar.
§. VI.
Choix de verbes des six langues néolatines *que empruntant seulement leur racine aux mots latins, ont pris la terminaison en AR.
A.
Abrassar.Accentuar.Acerar.
Acertar.Acordar.Acostar.
Acostumar.Acumpanhar. (acompanhar)Afaitar.
Afinar.Afrontar.Agradar.
Agusar.Ajustar.Alinhar.
Alumnar.Annular.Aplanar.
Apontar.Argentar.Assaborar.
Assautar.Atisar.Autenticar.
Aventurar.Averar.Aviar.
B.
Baisar.Balansar.Banhar.
Batalhar.
C.
Cambiar.Canonisar.Caponar.
Cardar.Casar.Cathezizar.
Cavalcar.Certificar.Clavelar.
Confinar.Confrontar.Contar.
Contrariar.Cridar.
D.
Damnificar.Deissoterrar.Desacordar.
Desamar.Desarmar.Descargar.
Descarnar.Descaussar.Descavalcar.
Desferrar.Desfidar.Desfigurar.
Desfilar.Desheretar.Desmembrar.
Desnaturar.Destrempar.Desviar.
Diversifiar.Doctrinar.
E.
Embasmar.Emplegar.Enamorar.
Encargar.Encarnar.Encavalcar.
Encontrar.Endiablar.Enfornar.
Enginhar.Enparentar.Ensanglentar.
Ensenhar.Enviar.
F.
Ferrar.Festejar.Filar.
Forsar.Fustigar.
G.
Gastar.Glosar.
H.
Habilitar.Heretar.
I.
Idolatrar.
J.
Justar.Justiciar.
L.
Lardar.Licenciar.Limitar.
M.
Maltraitar.Maneiar.Martiriar.
Mescabar.Murar.
O.
Obviar.
P.
Parlar.Pasturgar.Pelar.
Penar.Plagar.Plasmar.
Pratiquar.Privilegiar.Puiar.
R.
Raisfinar.Ratificar.Rectificar.
Recular.Retornar.Rigar.
S.
Saborar.Senhoreiar.Sentenciar.
Signalar.Sobredaurar.Solemnisar.
T.
Tonsurar.Tormentar.Torneiar.
Trespassar.Trillar.
V.
Ventar.Verdeiar.Virar.
§. VII.
Choix de verbes qui, dans les six langues néolatines, ont abandonné les conjugaisons latines en I, ERE, IRE, etc. pour prendre la conjugaison romane AR.