Mostrando las entradas para la consulta Carrégalo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Carrégalo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 7 de agosto de 2024

Nuptial - Desnoirir

 

Nuptial, adj., lat. nuptialis, nuptial, de noce. 

Las araubas nuptials et la archa e l' escrin.

Cout. de Condom, de 1313.

Les robes nuptiales et le coffre et l'écrin.

CAT. ESP. PORT. Nupcial. IT. Nuziale. (chap. Nupsial, nupsials : de boda, casamén, matrimoni; antigamen les noces, noses o nozes, en plural.)

2. Nuptialmen, adv., nuptialement, en mariage.

Jurero que penrias nuptialmen 

Filha d' imperador.

(chap. Van jurá (ells) que pendríes nupsialmen filla d' emperadó : que te casaríes en la filla del emperadó, que la pendríes per esposa.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 20. 

Jurèrent que vous prendriez en mariage fille d'empereur. 

IT. Nuzialmente. (chap. Nupsialmen.)

3. Nupseiar, Noceiar, v., faire noces, se marier.

Mais val nupseiar que ardre.

(chap. Mes val casás que cremás.)

Izarn: Diguas me tu.

Mieux vaut faire noces que brûler.

Melh es noceiar qe esser usclatz. 

Trad. de la 1re Épit. de S. Paul aux Corinthiens. 

Mieux est se marier qu'être brûlé.

Part. pas. La femna non noceiada. 

Trad. de la 1re Épître de S. Paul aux Corinthiens.

La femme non mariée. 

ANC. FR. Fame espouser et noçoier.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 382. 

ANC. CAT. Nupciayar.

4. Nossas, s. f. pl., lat. nuptias, noces.

El ser la 'nmenet al sieu castel, e lendeman l' espozet, e fes grans nossas. V. de Raimond de Miraval. 

Au soir il l' emmena au sien château, et le lendemain il l'épousa, et fit grandes noces. 

Totz jorns festas e nossas reyals. V. et Vert., fol. 29.

Toujours fêtes et noces royales.

Fig. An elegit las nossas del anhell. V. et Vert., fol. 96. 

Ont choisi les noces de l'agneau.

CAT. ESP. PORT. Nupcias. IT. Nozze. (chap. Les noces, noses, nozes, bodes, lo casamén, matrimoni. Com veéu, Raynouard fique en plural nupcias tamé en catalá, ya que este dialecte ocsitá fée aná los plurals en AS, inclús después de la gramática de laboratoris Pompeyo Fabra, escrita en castellá.)

5. Noceyamen, s. m., noce, mariage.

Can fetz de l'aigua vi, lai on era prezens,

En cort d' architricli, on fo 'l noceyamens.

Izarn: Diguas me tu.

Quand il fit de l'eau vin, là où il était présent, dans la cour de l' architriclin, où fut la noce.

6. Novi, s. m., fiancé, marié.

Negus novis ni autra persona.

Parens o amicx del novi.

Cartulaire de Montpellier, fol. 41. 

Nul marié ni autre personne. 

Parents ou amis du marié.

CAT. Nuvi, novi. ESP. Novio. (chap. Novio, novios; novios val igual com plural de novio, masculí, o los novios referinse a la parella. Avui en día tamé poden sé dos homens los novios que se casen, com va passá a Beseit en “carretell”, Fermín Odón y Francesc Xavier Cortés Yáñez. Cuan van está casats, lo alcalde los va di: “ya ton podéu aná a pendre pel cul”.)

7. Novia, s. f., fiancée, mariée.

Per lo novi, o per la novia.

Parens o amicx del novi, o de la novia. Cartulaire de Montpellier, fol. 41. Pour le marié, ou pour la mariée. 

Parents ou amis du marié, ou de la mariée. 

CAT. Nuvia, novia. ESP. Novia. 

(chap. Novia, novies. Avui en día tamé se poden casá dos dones. Cuan aixó passe, dos homens se queden solteros o soltés, y mes tranquils que una bassa d'oli.)

8. Novia, s. f., noce, mariage.

Per occaizon de la novia.

Alberc en que novias aia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 40.

Par occasion de la noce. 

Habitation dans laquelle il (y) ait noces.


Nutritiu, adj., lat. nutritius, nutritif.

Per defauta de sanc nutritiu.

(chap. Per falta de sanc o sang nutritiva.)

Qu' el malaute sia pascut de viandas nutritivas.

Eluc. de las propr., fol. 57 et 56.

Par défaut de sang nutritif.

Que le malade soit nourri d'aliments nutritifs.

CAT. Nutritiu. ESP. PORT. IT. Nutritivo. 

(chap. Nutritiu, nutritius, nutritiva, farinetes nutritives pera Pininfarinetes : Carlos Rallo Badet, que está mol arguelladet.)

arguellat, arguellado, arguellao, caball, caballo, potro, jónec no

2. Nutricio, s. f., lat. nutricatio, nutrition, nourriture.

Quant a vianda et nutricio. Eluc. de las propr., fol. 154. 

Quant à aliment et nutrition.

CAT. Nudrició. ESP. Nutrición. PORT. Nutrição. IT. Nutrizione.

(chap. Nutrissió, nutrissions.)

3. Nutrimental, adj., nutritif. 

Denegant al cor sanc nutrimental.

La humor nutrimental.

Eluc. de las propr., fol. 53 et 217.

Déniant au corps sang nutritif. 

L'humeur nutritive. 

ESP. Nutrimental. IT. Nutrimentale.

4. Nurir, Nuyrir, Noirir, Noyrir, v., lat. nutrire, nourrir, alimenter.

En lor malvasa carn nurir delicament. Lo novel confort.

Pour leur mauvaise chair nourrir délicatement.

Noyrir fara celadament 

L' enfant.

V. de S. Honorat. 

Fera nourrir en cachette l'enfant.

Par extens. Per oli que noyriss lo fuoc en la lampeza.

V. et Vert., fol. 73. 

Par huile qui nourrit le feu dans la lampe.

Fig. Bonas obras noyrisso 'l ab doussor. 

G. Figueiras: Totz hom. 

Bonnes œuvres le nourrissent avec douceur. 

Los noyrisson en lur peccat et en totz mals. 

V. et Vert., fol. 23. 

Les nourrissent en leur péché et en tous maux.

Razo destruy, merce noyris.

Arnaud de Marueil: Sel que vos.

Raison détruit, merci nourrit. 

Substantiv. Per que no cre natura se desvi,

Si per noirir non muda son cami. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

C'est pourquoi je ne crois pas que nature se dévie, si par le nourrir elle ne change son chemin. 

Part. pas. Ni donzelo

C' om agues noirit en sa man.

P. Vidal: Abril issic. 

Ni jeune damoisel qu'on eût nourri dans sa main. 

ANC. FR. Ai-ge paour que Diex me faille,

Qui norrist les oisiaux au chans? 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 452.

CAT. Nudrir. ESP. PORT. Nutrir. IT. Nutrire. 

(chap. Nutrí, nutrís: yo me nutrixco o nutrixgo, nutrixes, nutrix, nutrim, nutriu, nutrixen; nutrit, nutrits, nutrida, nutrides. Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma, está ben nutridet, gort com un jónec; fotrá un pet consevol día y estirará la garra com lo folclorista Carrégalo.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

5. Nurimen, Noyrimen, s. m., lat. nutrimentum, nourriture, aliment.

Pot sostener sa vida de pauc de noyrimen. V. et Vert., fol. 101.

Peut soutenir sa vie de peu d' aliment.

Fig. Ayssi deu far qui vol afamar lo noyrimen de luxuria. 

V. et Vert., fol. 99.

Ainsi doit faire qui veut affamer l' aliment de luxure.

L' espiritual nuriment. Doctrine des Vaudois. 

La nourriture spirituelle.

- Éducation.

Bos noyrimens dona regla, 

E mals noirimens la tol.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Bonne éducation donne règle, et mauvaise éducation l'ôte. 

CAT. Nudriment. ESP. PORT. IT. Nutrimento. 

(chap. Nutrimén : nutrissió, nutrimens, nutrissions.)

6. Nuirissement, s. m., nourriture, aliment.

Que chascus, segont son poder, en recepcha bons nuirissemens.

(chap. Que cadaú, segons son (lo seu) poder, (ne) ressibixque bons alimens.)

Trad. de Bède, fol. 55. 

Que chacun, selon son pouvoir, en reçoive bonne nourriture. 

Fig. Lo nuirissement de cobeeza. Trad. de Bède, fol. 77.

L'aliment de convoitise.

ANC. FR. Car l'amour prent des yeux sans cesse accroissement,

Et se donne luy-mesme un grand nourrissement.

Œuvres de Dubellay, p. 309.

7. Noyritura, Noiridura, s. f., nourriture, éducation, instruction.

Sa noiridura, es del sanc qu' el beu per lo budel del emborilh.

Liv. de Sydrac, fol. 85.

(chap. Lo seu alimén es de la sang qu' ell beu per lo budell del melic.) 

Sa nourriture, c'est du sang qu'il boit par le boyau du nombril.

Fig. Mortz, per que nos as tout tant sancta creatura?

Com nos as mort am lui tota sa noiridura? 

V. de S. Honorat.

Mort, pourquoi nous as-tu enlevé si sainte créature? 

Comment nous as-tu tué avec lui toute sa nourriture?

ANC. FR. Qui eust jamais pensé et prédit si grand courage et si grande ambition à ce jeune roi, veu sa nourriture? 

Le vieux proverbe de jadis disoit que la nourriture passe nature.

Brantôme; Charles VIII. 

IT. Nutritura.

8. Nuiridor, Noyridor, s. m., lat. nutritor, nourricier, instituteur, gouverneur.

Can bo nuiridor avem que di: Eu ti donei dez, e tu no m vols una donar.

Trad. de Bède, fol. 46. 

Quand nous avons bon nourricier qui dit: Je te donnai dix, et tu ne me veux donner une.

Fig. Es noyridor de totz lachtz vicis. Eluc. de las propr., fol. 227. 

Est nourricier de tous laids vices.

(chap. nutridó, institutó, gobernadó).

IT. Nutritore. 

9. Nuirissa, Noyrissa, Noirissa, s. f., lat. nutricia, nourrice.

Ayssi co la noyrissa cossola son efan, cant plora, e li yssuga sos huells.

(chap. Així com la nodrissa console son infán, cuan plore, y li eixugue sons ulls.)

V. et Vert., fol. 63. 

Ainsi comme la nourrice console son enfant, quand il pleure, et lui essuie les yeux.

Noirissa del nostre paire.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Nourrice de notre père. 

Fig. Mesconioissensa es nuirissa de vices. Trad. de Bède, fol. 43.

Ingratitude est nourrice de vices.

(chap. Nodrissa, nodrisses, la dona que nutríe als chiquets o chiquetes, normalmen no eren fills seus. Ama de cría. Tamé ere la institutrís, educadora.)

10. Noyriguier, s. m., nourrisseur, producteur, cultivateur.

La terra torna guasta, non y a noyriguier. V. de S. Honorat. 

La terre devient déserte, il n'y a pas de producteurs.

Noyriguier panan so qu' om lor plieu. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Nourrisseurs volant ce qu'on leur garantit.

(chap. Productó, cultivadó, llauradó, sembradó; productós, cultivadós, llauradós, sembradós; productora, cultivadora, llauradora, sembradora; productores, cultivadores, llauradores, sembradores.)

11. Norrigueira, s. f., nourrisseuse.

Es richa e bona norrigueira.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En. 

Est riche et bonne nourrisseuse.

12. Noirim, s. m., nourrain, rejeton, bouture.

Gen paissetz vostre noyrim.

B. Martin: A senhors.

Vous paissez bien votre nourrain. 

Aquels conpainos

Qui fan noirim cogular.

Marcabrus: L' autr' ier a l' issida.

Ces compagnons qui font abâtardir nourrain.

Mals albres de mal noirim;

De mala branca mala flors.

Marcabrus: Bel m' es quant.

Mauvais arbres, de mauvais rejeton; de mauvaise branche, mauvaise fleur.

(chap. Rechito, rechitos; empel, empels; cuan broste un abre y trau un peu, normalmen bort, que se ha de empeltá pera que faigue fruit o fruita bona. Estos brots són los millós per a replantá, perque están aveats al terreno, al clima.)

13. Anoirir, v., nourrir.

Molt si fai tener cueindamen, 

Et anoirir curiosamen.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Se fait tenir moult proprement, et nourrir soigneusement.

14. Desnoirir, v., repaître, défrayer. 

E 'l sieu flac cors c' anc no m desnoiri, 

Ni cavalguet, ni garni, ni reten.

P. Durand: Mi dons qui. 

Et la sienne flasque personne qui oncques ne me reput, ni fournit cheval; ni équipa, ni retint.

(chap. Desnutrí, desnutrís; desnutrit, desnutrits, desnutrida, desnutrides.)

sábado, 27 de julio de 2024

3. 4. De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache.

Capítul IV.

De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache.


Deu mos libro dels tontos: amén. Perque tratá en ells es lo mateix que entrá de nit y sense llum a una casa en tot escampat aon no se ha estat may. Pero tamé tíndreles en homens tan espabilats es traball y demane sing dotsenes de sentits. Y si són antojadisos o garchos de intensió, no són ya homens sino demonis.

Lo nostre héroe no coneixíe lo mal pera guardás. Ara se li va antojá fes meche; sí, siñós, dotó, sense mes ni mes, meche, siñó, com qui no diu res.

Totes les professions haguere ell volgut coneixe ejersínles per la seua cuenta; pero com es tan curta la vida del home, li va pareixe impossible. Fora de que algunes teníen per an ell poc atractiu.

Ne teníe mol gran entre datres la de soldat; pero va habé de renunsiá an este gust per la obligassió y cariño de sa mare.

De mossen de almes no podíe ordenás y ejersí lo ofissi una temporada; perque lo sacerdossi es un llas mes fort encara que lo del matrimoni, y lo que una vegada se arribe a ordená, ordenat se quede in eternum. Flare, ya podíe di que u habíe sigut habén sigut monja, y habén estat mich añ al Carmen de Huesca aon va coneixe mol be lo flarisme. De la professió de lletrat se contentabe en la siensia. Lo que va di don Severo, de anassen en los gitanos, va sé una veu que ell mateix va soltá y va fé corre pera omplí lo buit del seu eclipse al convén. Encara que be u dessichare; perque, ¿quína vida com la del gitano o la del sossiollingüista? Pero lo tiráe cap atrás lo habé de sé lladre per forsa y engañadó, de perdre tota la vergoña y acomodás a tota la brutissia y gorrinada. Envejo la vida de eixos filóssofos judaicossinics, díe; pero no ting estómec per an aixó. La seua curiosidat habíe de escomensá o mes be seguí de algún modo y probá alguna nova professió u ofissi, va volé inissiás a la de meche.

Passán de Valensia a Mursia va sentí parlá de un meche famós que ñabíe a una vila prinsipal, uns diuen que ere Alberique, datres que Elche, atres Cullera; y va di: bona ocasió; allá que vach, y assento plassa de practicán. Dit y fet. Va y se presente al Esculapio de aquella terra, al que li díen lo siñó meche y li va di que habíe estudiat a la Sertoriana de Huesca y que anáe de siudat en siudat, de regne en regne buscán un mestre que u fore digne de ell; no per lo talento que Deu li habíe donat, que no ere mes del nessessari, sino per la aplicassió en que pensabe está penjat de les seues paraules y portá después la recomanassió de la seua escola; que la seua bona estrella li habíe fet sabé de la seua molta sabiduría; y li rogáe que lo admitiguere entre los seus dissipuls. Me dic, va afechí, Juan de Jaca, soc aragonés, fill de bons pares y natural del poble de Tretas, a la montaña.

Li va agradá al dotó lo empaque y desparpajo de Pedro Saputo, y per vía de examen li va preguntá en latín qué es calentura, qué es pols, y qué es meche. Ell, que per passatems habíe lligit alguns llibres de medissina y teníe tan bona memoria, li va contestá tamé en latín, parlán micha llarguíssima llengua, a la que va regirá, ajuntá, concordá, y casá a Hipócrates, Galeno, Andrés Piquer, Raimundo Lulio o Ramón Lull y lo Mestre de les sentensies; a Aristófanes, Varrón y Paracelso, en Plinio, Averroes, Nebrija y Pico de la Mirándula; afegín de ell reflexions tan propies y adecuades, que ni Piquer después va parlá milló de calentures, ni Solano de Luque del pols, cuan van vindre al món a enseñá als meches lo que encara no sabíen. Tamé va pujá a la lluna y de allí mes a dal, y va nomená mes planetes y constelassions de les que va coneixe don Diego de Torres, y va parlá maravilles de la astrología médica y de la influensia dels astres (dels sastres no) al cos humano; va fingí una fe que no teníe.

La definissió del dotó la va reduí a dos paraules, dién que es Lucifer de la salut. Pero después la va extendre y la va ampliá donán mes de vin definissions del meche a modo de letanía.

Se omplíe de goch lo mestre al vore que un home tan consumat veníe a sé discípul, y se va creure lo mateix Esculapio en gayata y gorra a la moderna. Ben serio li va di: Recte, fili; in discipulum te coopto; et spero fore ut intra paucos menses par sis magistro, et mihi in schola succedere possis. Que vol di: "Mol be, fill; te admitixgo com a dissípul, y espero que en pocs mesos me igualos com a maestre y pugues relevám a la escola.»

Va escomensá, pos, la práctica, les práctiques, y lo mestre cada día mes enamorat de ell, distinguínlo mol entre los discipuls, que ne eren de dotse a quinse. Los van ressibí mal un día a una casa, y encara van ofendre de paraula al mestre; y mostranse mol sentit Pedro Saputo, li va di:

- Gustosa la siensia, fill, pero odiosa la professió. Porte mols disgustos, desazones, sinsabores, corcovos, singlots y tamé indigestions ; pero tamé alguna bendissió y favor y sobre tot es mol socorrida. Per lo demés ya sabrás los secrets del art. Pero no te arredros, no te faigues cap atrás. Ya saps que al home se li va di:

in sudore vultus tui (a la suó del teu fron); pos per al dotó se mude a P la S, afán y traball; roins díes y pijós nits es la condissió del home en general; dos díes de tristesa, y un repartit entre la alegría y les distracsions del doló; y aixó cuan li va be; pero lo meche...

En fin, ya sabrás, repetixgo, los secretos de la professió, lo segón arte del dotó. Perque a tú sol, fill, a tú sol vull revelatu.

Faríe uns tres mesos que practicabe cuan lo seu mestre va ressibí una carta del consell de Villajoyosa, a la que li demanáen un meche de la seua escola; y si no lo teníe cumplit o de la seua satisfacsió a má, los enviare un dels seus discipuls mes adelantats.

Li va pareixe cridáls a tots, los va lligí la carta, y los va proposá que ya que cap de ells habíe cumplit la práctica, designaren al que en mes confiansa podríe enviá, ya que entre ells teníen que coneixes. Tots al sentí aixó se van girá cap a Pedro Saputo y va di lo mestre:

- Enteng, siñós, enteng; tamé yo me inclinaba per Juan de Jaca; pero en lo vostre testimoni se assegure mes lo meu. Hi anirá Juan de Jaca, y repelará y furgará los morbos que afligixen a la poblassió, y tallará la tabe que la infecte. (Perque an aquella siudat se estáen patín unes calentures podrides de pus que díen que se apegaben una mica a la roba, y hasta a la carn.)

Sápigue Juan de Jaca, lo meu mol dilecte discípul, que Villajoyosa es teatro de proba pera un dotó. Mols marinés, com a port de mar; caló a la sang, afrodisis als alimens, pubertat y amors primerengs, passions tiranes y vellea antissipada. Sangría, vomitoris y purgues als jovens; vomitius, purgues y sangría a les persones de micha edat; purgues, sangría y vomitines als agüelos com lo Sebeta; después sudorifics a tots, tintures analéptiques y dieta amoressén. Pero sobre tot tingues presén que la sang es lo mes gran enemic del home; después entre lo amor. Per aixó an ixa vila ña lo que ña, com porto dit. Y bons que los tingues, y als que te consulton, dieta y separatio toriabsoluta desde san Miquial de Mach a san Miquel de Setembre. Aixó ya se véu que no u farán, se extenuarán, caurán, morirán; pero lo meche ya sen va eixí per la seua porta.

Que se mórigue en hora bona lo que vullgue morís. ¿Va pagá les visites?, pos requiescat in pace. Dirán, parlarán: requiescat in pace. Lo dotó lo ha matat; requiescat in pace. Fora de que, fill meu, tots segons lo poeta, sedem properamus ad unam (caminem a una cap al atre món). Y fet com cal lo nostre ofissi, que lo dolén o dolenta se mórigue del mal o de la medissina, lo tímpano dels coribantes (que es tocá la zambomba y fé soroll). Si te se oferix algún cas fort, audaces fortuna juvat (als audasos, valens, osats, ajude la fortuna): sang y mes sang, que, com vach di, es lo nostre mes gran enemic; y después, passo lo que vullgue passá, lo tímpano damún dit, y si lo dolén se mor, que en pas descanso, requiescat in pace, R. I. P.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

Acabada esta famosa llissó, lo va abrassá tendramen, y va escriure y li va entregá la carta de autoridat y persona. Ell, compranse una mula en bona memoria, va tirá cap a Villajoyosa montán an ella, en lo que se va acreditá mol, pos ya abans de ejersí la professió cabalgabe en mula, que an aquell tems ere distintiu y siñal de exelensia entre los dotós. Y es sert, desde que van baixá de la mula la professió va per enterra y no se veuen mes que mechets. Portáe tamé una gran gorra negra, un gabán coló de palla en forro morat, y una gayata llarga en empuñadura de plata a la que figurabe una serp enrollada a la fusta com símbol de la medissina o farmassia.

Perque Esculapio, que ere lo Deu dels meches y dels boticaris entre los gentils, va vindre de Grecia a Roma transformat en serpota a petissió y honor del senat que va enviá a buscá los tres embaixadós en un hermós buque de la república (res publica).

Va arribá, va presentá les seues cartes de recomanassió; y com an elles lo seu mestre lo va ficá per damún dels cuernos de la lluna y lo va anivellá en los estels, no van repará en la seua curta edat.

Ni van repará tampoc en les calentures ni la tabe o lo que fore, pos encara que resseptabe a paupontes, allí aon apuntáe, la ensertáe, la passia declinabe, en quinse díes se va quedá sense dolens, passiens y cliens, curats tots felismen en los purgans, les sangríes y los suorans o fessuás; exepte sis monges, dos capellans, vuit marinés, tres buhoneros y algún atre, que entre tots no arribáen a sen; en atres tans flares y un Argos que lo enfadabe selán a una nebodeta que per la seua molta bellesa díe ell que se habíe escapat del Olimpo y baixat a la terra. Va morí la tía esta perque va arribá la seua hora, y se supose; pero es sert que Pedro Saputo (casi tremolo al díu) va tindre gran tentassió de ajudala. ¡Ay!, la ocasió pot mol. 

Deu faigue san al meu meche.

Com discurríe y sabíe fé aplicassions per analogía y consecuensia, encara va formá una espessie de sistema, reformán la doctrina del seu mestre y de les práctiques que entonses se seguíen, va curá entre atres a un epiléptic (mal del cor), a un en gota y a un maniátic; al primé en un parche de cerato fort y revulsiu a la boca del estómec; al segón en fregues seques los matins abans de alsás, per lo esquinás y totes les juntes o articulassions; y al tersé en sangríes sense vi (Deu mos libro), purgues y música, fenli adependre la música y la poesía. Les sagales se ficáen dolentes sol per lo gust de que ell les visitare. Y hasta ne va ñabé dos que van fé vore que les habíe picat una tarántula; ell va reconeixe lo mal, elles lay van confessá, y va obrá lo milagre de la seua curassió en gran crédit y no menos profit, habén sigut mol ben pagat per los pares.

Anáe, pos, assombrosamen fen la seua práctica; lo seu mestre li escribíe continues enhorabones; tots lo miráen com al orácul de Delfos, y los marinés de Villajoyosa portáen la seua fama a les cuatre parts del món. Pero ell en ell mateix; ¡quín cachondeo cuan tornáe de visitá y se embutíe al seu cuarto! Allí se vée lo eixecá los muscles y soltá la carcañada, lo pegá puñades a la taula, lo fé pasmos y no acabá de admirás y enríuressen de lo que veíe y tocáe, que ere la tontería de la gen y los doblers que guañabe, en los mol rics regalos que li féen, si haguere estat allí un añ s'haguere pugut comprá un coche (si ne hagueren ñagut). Villajoyosa es un poble entonat y los seus naturals generosos y agraíts. Ademés ixíe als pobles de la roglada y se emportáe mol bon or y riques propines. Pero se li va acabá la nova consiensia, y als cuatre mesos de ejersissi li va pegá per una ocasió que igual haurán tingut mols atres y no lo haurán imitat.

Lo van cridá pera un arriero de Carcagente o Carcaixent que al passá en la seua recua un barranquet que ña prop de Villajoyosa, creixcut per l'aiguat de la tarde anterió, va doná un pas en fals lo seu burret y va caure en la cárrega. Eren les deu del matí al mes de juliol; fée molta caló, y lo arriero amerat de un mar de suó va tindre que aviás al aigua casi gelada, y va traure de ella y en lo burro una enfermedat que lo va acompañá mol tems. Lo va visitá lo nostre Galeno, y se va di per an ell: esta es la ocasió de probá lo remey de Quinto Curcio. Lo mateix li va passá a Alejandro, y lo seu meche li va propiná un mejunje en lo que lo va fé dormí tres díes, y después va rompre a suá com un carboné y aixó lo va saná, en vuit díes estáe sano. Grassies, pos, al remey. Y en efecte se va ficá mans a la obra. Pero com lo amic Quinto Curcio no diu de qué se componíe, se va ficá Pedro Saputo a adiviná, y li va pareixe que teníe que mesclá los narcotics y los fesmessuá; y així u va fé. Pero va carregá massa la má dels primés; y sí que va dormí lo dolén dos díes, pero después al tems de rompre a suá fort, cosa favorable y esperada, tamé li van vindre les basques de la mort, o mes be quedás geladet al llit, pos ni basques va tindre lo pobret. Y encara díe la gen: ¡Quín meche! 

Tres díes li ha allargat la vida; un atre l'haguere dixat morís.

Poc satisfet Pedro Saputo de sí mateix, y demanán la venia al consell va aná a vore al seu mestre. Li va contá lo cas, y lo mestre li va contestá: no desaprobo lo fet, pero un atra vegada, y com díe Juan de Jaca, esperimentum fac in anima vili (fes la proba o experimén a persona que valgue poc).

- Pos ¿quína ánima mes vil podía habé trobat?, va di Pedro Saputo.

- Mol engañat estás, fill, li va contestá lo mestre; encara que la culpa es meua que no te vach previndre. Alma vil es un flare, un benefissiat, una monja; y en cas de nessessidat, una donsella vella; una casada estéril, un catalanet filólogo com Arturo Quintana Font, una viuda sense fills, pero no un pobre arriero, y mes pare de familia. An aquelles, particularmén a monges y flares, se fan eixes probes, que no li poden doldre a ningú y fan mes falta al atre món que an éste. Torna al teu partit, a la teua vila joyosa, y de aquí a un mes o dos, perque ara estic afaenat, mira de dixát vore mes, pera revelát los secretos de la professió y la compossisió de la persona del meche. Va besá Pedro Saputo les mans al seu mestre y se va despedí dels seus condiscipuls. Pero espantat de la seua temeridat y corcat per la consiensia, no va volé torná a Villajoyosa, aixina que va pará a Mursia, aon va vendre la mula y va torná al seu ofissi de pintó aventurero.

Van sentí mol la seua desaparissió a Villajoyosa, y mes les donselletes, creénse totes huérfanes y abandonades de la providensia. ¡Cuántes lo van plorá! ¡Cuántes lo ensomiaben de día y lo suspiraben de nit! ¡Cóm se torsíen les mans invocán lo seu nom desesperades! ¡Quína amargó! Díen: ¡Juan de Jaca de la meua alma! Y es de advertí que desde entonses saben les sagales de Villajoyosa pronunsiá la jota com natros, habense esforsat an esta gutural pera cridál be y no oféndrel convertín lo seu apellit en una paraula fea y malsonán. (Xuan de Xaca, Chuan de Chaca.)

Va passá después a Mursia y de allí a Granada. La seua curiosidat se va sebá sense terme a les memories de la gran siudat dels árabes, de la gran siudat dels Reys Catolics, de la siudat dels Vegas, Mendozas y Gonzalos: de la Troya de la Europa moderna.

Va visitá después la de Santafé y de allí va aná a Sevilla, aon se va aturá un añ per la mateixa raó que a Valensia. Va pujá a Córdoba y va saludá a la mare de les siensies, después de nous siglos, cuan les demés nassions de Europa eren encara semirrassionals y se alimentaben (o poc menos) de les bellotes de la primitiva ignoransia.

Lexique roman; Girgo – Esglandar

De allí va passá a Castilla, sen la primera siudat que va visitá la imperial Toledo, y va vore que ben just podíe aguantá la grandesa del seu nom. De Toledo va aná a Salamanca, la Atenas de España, y se va admirá del sarabastall a les escoles, del número de elles y de estudians, y entrán a examiná la doctrina va vore que no corresponíe a la opinió ni al afán y concurs dels estudis.

Va passá a Valladolid, la vall de Olit u Olite; va vore la seua catedral; y cansat de curiosidats se va adressá cap a la Cort que entonses estáe a Madrid o Madrit, un poblacho a un atre tems, y ara una de les mes hermoses poblassions de Europa, encara que sense memories antigues, sense glories dels siglos passats. No se va volé cansá mol en examinala perque sabíe lo que ere; y per un atra part la auló que ixíe dels palaus y ofissines li va entabuchá lo cap y lo va obligá a eixí de allí lo mes pronte milló sense vore mes que algunes coses que sempre ha tingut com a bones; y va empendre lo camí de Burgos. Esta antiga Cort de Castilla, esta primera capital de la antiga Castilla, va di al arribá, no put y corrom com l'atra. Eixe es lo palau, en gust lo voría tot; eixa la catedral, hermosa, magnífica, digna de la seua famosa antigüedat. Pero estáe desabrit, se añoráe, lo seu cor se dolíe de una aussensia tan llarga, y pensán en sa mare, va estretí lo sírcul del seu viache y va adressá al dret voltán cap a Aragó per Saragossa.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Les ales del pensamén li van ficá lo dessich als peus desde lo momén en que va determiná entornassen cap a la seua terra.

Encara no acababe de eixí de Burgos, per díu així, y ya estáe a Calatayud y va arribá a La Almunia. Va aná al messón, y apenes fée micha hora que habíe arribat que lo van vindre a buscá un home y una dona preguntán si ere meche.

- Sí, los va di, enteng algo de medissina, ¿qué se oferix?

- Miréu, van di; lo meche del poble va aná a Ricla a una consulta, y jugán a una casa va reñí en lo albéitar, menescal o veterinari per una jugada, y lo menescal an ell li va arrencá lo nas de una mossegada; y ell al veterinari li va fé saltá un ull, y allá que van los dos en lo seu mal y los cirujanos.

Un tío nostre, ya mol agüelet, va caure anit per la escala; no se va fé cap mal; sol se va quedá adormit o estamordit; lo vam gitá, y an esta hora encara no se ha despertat; y diuen que així dormín y respirán sen pot aná a l'atra banda y quedamos a copes de la herensia si no fa testamén o desfá lo que té fet.

Va entendre Pedro Saputo lo que ere; va aná cap allá y va vore a un home de uns setanta añs de edat llarc al llit, en lo coló natural, una mica ensés, y com en una son mol descansada; ya li habíen aplicat candeletes, ferro ruén, lo habíen pessigat mil vegades, y res, dorm que dormirás.

Va di: - Este home se va tindre que sangrá después de la caiguda; pero se li aplicará un atre remey. Que me porton una mica de pólvora, algo mes de un parell de onses de pes. Lay van portá, y ficada a una escudella en una mica de aigua, va escomensá a remóurela o regirala y pastala, y después va fé en ella dos flarets (petardos, cohets) y manán eixí a tots de la alcoba, exepte a dos homens que eren los que mes dessich mostraben de la salut del dolén, lo va ficá pancha per aball y de un costat; y cuan lo va tindre així, li va aplicá un flaret al cul y li va botá foc.

Se ensén la pólvora, chispege, se agarre, se consumix, y lo dolén adormit com un soc. Li va embutí l’atre, y va fé mes estrago, pos va escomensá a chumali sang en tanta abundansia, que se formabe un charco al llit. Y al poc rato va escomensá a menejá los peus, después a queixás y fotre algún bram, y va torná del tot a la vida.

Pedro Saputo va dixá eixí molta sang, y cuan li va pareixe prou, va maná que lo rentaren en oli y aiguardén batut y li aplicaren después compreses empapades o amerades y un atre día los va di lo que habíen de fé pera curá la llaga. Li van doná un doblón, sen va aná pel matí y va quedá al país lo prodigiós remey pera sempre.

Ña qui diu que no va sé aixó a La Almunia, sino al Frasno, y atres que a Épila. Poc importe; yo de La Almunia de Doña Godina u vach trobá escrit.

Jaca, siglo XIII, románs

martes, 2 de julio de 2024

Morinos - Immortal


Morinos, adj., léger, vite, prompt, alerte, rapide.

Engendrat el XXX, es morinos. Eluc. de las propr., fol. 235.

Engendré au trentième, il est alerte.


Morir, Murir, v., lat. moriri, faire mourir, tuer, détruire, ravager. 

Milhs en vulh morir, pendre o arder.

(chap. Mil ne vull matá, pendre o cremá.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Mille j'en veux faire mourir, pendre ou brûler.

Part. pas. Per un autre qu' ieu volgra aver mort. 

G. Figueiras: L'autr'ier. 

Pour un autre que je voudrais avoir tué. 

Fig. Contra Franses qu'an vostra terra morta. 

Montant Sartre: Coms de Tolsan. 

Contre les Français qui ont ravagé votre terre. 

An mort pretz e cavalairia, 

E morta tota cortezia.

Austorc d'Orlac: Ay! Dieus. 

Ont détruit honneur et chevalerie, et détruit toute courtoisie.

ANC. FR. Jesque il ont mort tuz les madles del païs.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 97.

E il meisme eussent mort,

Quant vint li sire de Montfort.

Roman de Rou, v. 13478.

Je t' ai occis ton ennemi qui t' eust mort, se il eust vescu. Joinville, p. 75. De durs assaulx qui tant de gens ont mors. 

Jean Marot, t. V, p. 103. 

PORT. Por aver morto tres grandes capitaes.

Jean de Barros. 

IT. Ch' a torto m' ha morto lo mio figliulo (figliuolo).

Cento Novelle antiche, n° 67. 

Que gli occhi che m' an morta. Boccaccio, Decameron, VII, 10. 

Sanar le piaghe c' hanno Italia morta. Dante, Purgatoire, c. 7.

- Mourir, cesser de vivre.

Al jorn c' om nai, comensa a morir. 

G. Faidit: Cascus hom. 

Du jour que l'homme naît, il commence à mourir.

Qui nos pais que no murem de fam. Poëme sur Boèce.

Qui nous paît afin que nous ne mourions de faim.

Enans que m lais morir. 

Morai me, si no m voletz jauzir 

De qualque joi.

La Dame Castelose (Castelloze): Amics s' ie us. 

Avant que je me laisse mourir. 

Je me mourrai, si vous ne voulez me gratifier de quelque joie. 

Fig. Quan vos vei, muor de desire,

E puois muor, quan no us puosc vezer. 

G. Faidit: Tant sui. 

Quand je vous vois, je meurs de désir, et puis je meurs, quand je ne puis vous voir.

En sa mort ve hom totz bes morir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

En sa mort on voit tous biens mourir.

Loc. Morir ad aquest mun, e viure en Dieu. V. et Vert., fol. 55. 

Mourir à ce monde, et vivre en Dieu.

Substantiv. Piegers es sofrirs que morirs.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Pire est le souffrir que le mourir. 

ANC. FR. Mès ainçois qu'ele se morist. Roman de la Rose, v. 1465. 

IT. Dopo non molto tempo si morì. Boccaccio, Decameron, II, 10. 

(chap. Después de no mol tems (se) va morí.)

Part. prés. substantiv. Hyeys de la terra dels morens, e vai t'en el cel, en la terra dels vivens. V. et Vert., fol. 28.

Sors de la terre des mourants, et va-t'en au ciel, en la terre des vivants.

Part. pas. Car paraula que fruch non porta 

A si ni ad autre, es paraula morta. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Car parole qui ne porte fruit à soi ni à autre, est parole morte.

Fes, ses obra, es morta. Trad. de Bède, fol. 57. 

Foi, sans oeuvre, est morte. 

Subst. Qui re non a, an' ab los mortz dormir. 

Un troubadour anonyme: Tot aissi soi. 

Qui n' a rien, aille avec les morts dormir. 

CAT. ESP. Morir. PORT. Morrer. IT. Morire. (chap. Morí, morís: yo me mórigo, mors, mor, morim, moriu, moren; mort, morts, morta, mortes. Estirá la garra, aná als atres : ad patres; al atre barri, aná cap als sipresos; diñála; descansá : ya descanse en pas.)

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

Voyez MAN.

2. Mort, s. m., lat. mortem, mort, trépas.

Dieus pres per nos mort carnau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es la flors. 

Dieu prit pour nous mort charnelle. 

Volrion morir, e la mortz lor falhira. Liv. de Sydrac, fol. 98. 

Voudraient mourir, et la mort leur fera défaut. 

Ai! Mortz crudels, com lo volgist aucir? 

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Ah! Mort cruelle, comment voulus-tu l'occire? 

Loc. Ieu no voill que, a mort ni a vida, 

La nostra amors sia partida.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Je ne veux pas qu'à mort ni à vie, le notre amour soit séparé.

Loc. fig. An mes a mort domnei, joi e solatz. 

Sordel: Qui be s membra. 

Ont mis à mort courtoisie, joie et divertissements. 

Ieu lor vuelh mal de mort, et ilh a me. 

G. Adhemar: Non pot esser.

Je leur veux mal de mort, et eux à moi.

ANC. FR. Les Thébains qui leur vouloient un mal de mort. 

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Pélopidas. 

Prov. Soven, apres mort, penedensa.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Souvent, après la mort, pénitence.

CAT. Mort. ESP. Muerte. PORT. IT. Morte. (chap. La mort, les morts.)

3. Mortaldat, Mortaudat, s. f., lat. mortalitatem, mortalité, massacre.

Fams ni mortaldatz ni guerra

No fai tan de mal en terra

Com Amors.

(chap. (ni la) Fam ni (la) mortaldat ni guerra no fa tan mal a la terra com l'Amor.) 

Marcabrus: Dirai vos.

Famine ni mortalité ni guerre ne fait pas autant de mal sur terre comme Amour.

Las grans mortaudatz c'avia fach Karlle maynes. V. de S. Honorat.

Les grands massacres qu'avait faits (sic) Charlemagne

ANC. ESP. Faremos ennos griegos atal mortaldat.

(ESP. MOD. Haremos en los griegos tal mortandad.)

Poema de Alexandro, cop. 937.

ANC. CAT. Mortalitat. CAT. MOD. Mortaldat. ESP. MOD. Mortandad. 

(chap. Mortaldat, mortalidat, massacre.)

PORT. Mortalidade. IT. Mortalità, mortalitate, mortalitade.

4. Mortal, adj., lat. mortalis, mortel, qui cause la mort.

Ie us darai un colp mortal.

(chap. Yo tos donaré (fotré) un cop mortal; en un simal.)

Raimond l'Écrivain: Senhers l'autr'ier.

Je vous donnerai un coup mortel. 

Ieu trac per lieys mal mortal, 

Tal qu' a penas puesc viure.

P. Rogiers: Tan no plou.

Je traîne pour elle mal mortel, tel qu'à peine je puis vivre.  

Fig. Tenra vos per son mortal guerrier.

Le Moine de Montaudon: Ayssi cum selh. 

Vous tiendra pour son mortel ennemi. 

Ieu lui dirai novellas tan mortals. V. de S. Honorat.

Je leur dirai nouvelles si mortelles. 

Per la boca m metetz al cor 

Un dous baizar de fin' amor coral, 

Que i meta joy e 'n giet' ira mortal.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Par la bouche vous me mettez au coeur un doux baiser de pur amour de coeur, qui y mette joie et en chasse tristesse mortelle. 

ANC. FR. Par vos l' oussent ociz si mortal anemi.

Grant guerre a en sa terre de mortals anemis. 

Roman de Rou, v. 4389 et 3896.

- Mystiquement.

El ha los set peccatz mortals. 

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Il a les sept péchés mortels.

- Sujet à la mort.

Non la pot vezer hom mortal. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ne peut la voir homme mortel. 

Nos em mortals, semblant a vos. Trad. des Actes des apôtres, ch. 14.

Nous sommes mortels, semblables à vous.

CAT. ESP. PORT. Mortal. IT. Mortale. (chap. Mortal, mortals.)

5. Sobremortal, adj., sur-mortel, très mortel.

Membrar fan lor sobremortal plaia. 

B. Zorgi: Mout fort. 

Font rappeler leur très mortelle plaie.

6. Mortalmen, adv., mortellement.

Car peccas y mortalmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Car tu y pèches mortellement.

ANC. FR. Kar chescun des Normanz mortalment le haieit.

Roman de Rou, v. 3733. 

CAT. Mortalment. ESP. PORT. IT. Mortalmente. (chap. Mortalmen.)

7. Murtre, s. m., meurtre.

Dieus defendet a la gen...

E murtres e layronicis.

Brev. d'amor, fol. 14.

Dieu défendit à la gent... et meurtres et larcins. 

ANC. FR. Meurdre ne fis onc qu' en poulaille. Les Repues Franches, p. 48.

(chap. Matansa, assessinat, crimen.)

8. Murtrier, s. m., meurtrier.

Quan que sia peccaires, 

Trachers e murtriers e laires.

Brev. d'amor, fol. 59.

Combien qu'il soit pécheur, traître et meurtrier et larron.

Adj. Hom murtrier ni raubaire.

P. Cardinal: Razos es. 

Homme meurtrier et voleur.

(chap. Assessino, criminal, matadó, com Luisset Companys, lo males compañíes.)

Piden colaboración ciudadana para denunciar “los crímenes de Lluís Companys”

9. Murtridor, s. m., meurtrier.

Fig. Esser murtridor de ta misericordia. Trad. de Bède, fol. 3. 

Être meurtrier de ta miséricorde. 

ANC. FR. Car le roy enerbastez à loi de murdreour. 

Poëme sur Hugues Capet, fol. 15.

10. Murtrir, v., meurtrir, assassiner. 

Las gens raubar o murtrir. 

Aissi murtrisso la gen.

Brev. d'amor, fol. 62 et 124. 

Les gens voler ou meurtrir. 

Ainsi ils meurtrissent la gent. 

ANC. FR. Ki sez Daneiz li unt murdriz. Roman de Rou, v. 6405.

(chap. Matá, assessiná, massacrá, com van fé los roigets en mossens, monges y consevol que los portare la contraria. Ara los ploramiques volen un atra guerra que no han de guañá y tornarán a colá en los talons al cul, los mol valens.)

11. Mortificar, Mortifiar, v., lat. mortificare, mortifier.

Sa carn mortificava. V. de S. Honorat.

(chap. Sa (la seua) carn mortificabe.)

Mortifiait sa chair.

- Faire mourir.

Las herbas malas mortifica. Eluc. de las propr., fol. 137. 

Les mauvaises herbes fait mourir. 

Part. prés. Ha doas qualitatz mortificans, que so freior et siccitat.

(chap. Té dos cualidats mortificans, que són fredó y sequera o sequedat.)

Eluc. de las propr., fol. 97.

A deux qualités mortifiantes, qui sont froideur et sécheresse. 

Part. pas. Per penitencia mortificatz.

Eluc. de las propr., fol. 122. 

Par la pénitence mortifié.

Ta charns mortifiada no pot t'arma dampnar. Trad. de Bède, fol. 32.

Ta chair mortifiée ne peut damner ton âme.

ANC. FR. Kar pur tei sumes mortifiet. 

Anc. trad. du Psaut, Ms. n° 1, ps. 43. 

CAT. ESP. PORT. Mortificar. IT. Mortificare. (chap. Mortificá, mortificás: yo me mortifico, mortifiques, mortifique, mortifiquem o mortificam, mortifiquéu o mortificáu, mortifiquen; mortificat, mortificats, mortificada, mortificades.)

12. Mortificatio, Mortificacio, s. f., lat. mortificatio, mortification.

Ades portam e nostres cors la mortificatio de Jhesu.

Trad. de Bède, fol. 67. 

Nous portons toujours sur nos corps la mortification de Jésus.

- Mort.

Le cor e 'ls esperitz defalho, d' on ve vita, et siec si mortificacio.

Eluc. de las propr., fol. 25.

Le coeur et les esprits, d'où vient la vie, manquent, et il s'en suit mort.

CAT. Mortificació. ESP. Mortificación. PORT. Mortificação. IT. Mortificazione. (chap. Mortificassió, mortificassions.)

13. Mortificamen, s. m., mortification. 

Lo mesprezamen 

Del mon e 'l mortificamen

Dels deziriers carnals.

Brev. d'amor, fol. 15. 

Le mépris du monde et la mortification des désirs charnels. 

IT. Mortificamento. (chap. Mortificamén : mortificassió.)

14. Mortificatiu, adj., du lat. mortificus, mortifiant, mortel, qui donne la mort.

Calor... es mortificativa quan es trop fort.

Frejor..., quan es trop intensa, es mortificativa.

Eluc. de las propr., fol. 24. 

Chaleur... est mortelle quand elle est trop forte.

Froidure..., quand elle est trop intense, est mortelle.

15. Amortir, v., amortir, éteindre, étouffer.

La flam' esconduda

Es greu per amortir.

Pierre d'Auvergne: Pois de mon.

La flamme cachée est difficile à amortir. 

Qui vol mermar o del tot amortir lo fuoc, deu sostraire la lenha.

V. et Vert., fol. 99. 

Qui veut diminuer ou du tout amortir le feu, doit soustraire le bois.

Fig. S' amortisso e esdeveno suau e pazible. Livre de Sydrac, fol. 42. 

S' amortissent et deviennent doux et paisibles. 

ANC. CAT. Amortir. IT. Ammortire. (chap. Amortí, esmortí, estamordí; acorá lo foc, extinguí, apagá.)

16. Amortar, v., amortir, éteindre.

Ieu faray ades tot lo foc amortar. Roman de Fierabras, v. 3347.

Je ferai incontinent tout le feu éteindre. 

Vey caut e freyt entremesclar, 

Ab l' un pot l' autre amortar. 

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols venson. 

Je vois le chaud et le froid s'entremêler, avec l'un peut l'autre s'amortir. Fig. Per so li fols reprendedor

Qu' amortan be, lauzan faillir. 

G. Fabre de Narbonne: Hom mays vey. 

Pour cela les faux critiques qui éteignent le bien, en louant le faillir.

Sitot bon pretz s' amorta 

Pels fals cui destrenh Amors.

Hugues de Murel: Jes sitot.

Quoique bon mérite s'éteigne par les faux que presse Amour. 

Part. pas. Quan lo lums es amortatz.

Brev. d'amor, fol. 142. 

Quand la lumière est éteinte. 

ANC. FR. L'empereriz a confortée

Qui tant est triste et amortée. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 70. 

Li païs ert si amortez,

N' i pooit croistre n' un ne el.

Fables et cont. anc., t. I, p. 328.

ANC. CAT. ANC. ESP. Amortar. IT. Ammortare.

17. Adzamortar, v., amortir, éteindre.

Part. pas. E 'l foc fo totz adzamortatz;

Ab vinagre 'l fan escantir.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Et le feu fut tout amorti; avec vinaigre ils le font étouffer.

18. Amortezir, v., amortir, éteindre. 

Fig. Cant lo fuoc de misericordia falh, la amor de Dieu s' amorteziss el cor. V. et Vert., fol. 73-74. 

Quand le feu de miséricorde manque, l'amour de Dieu s'amortit au coeur. ANC. ESP. PORT. Amortecer.

19. Amorsar, v., amortir, assoupir, calmer.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Sanh Bernart amorset la disimulansa que era entr' el rey de Fransa... 

e entr' el comte Theobal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.

Saint Bernard amortit la dissidence qui était entre le roi de France... et entre le comte Thibaut.

20. Amortador, s. m., destructeur.

Ieu serai amortador tieu.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 32. 

Je serai ton destructeur.

(chap. Amortidó, esmortidó, estamordidó, destructó.)

21. Amortissament, Amortesimen, s. m., amortissement.

Fetz li sas lettras d' amortissament.

Sus lo fach de nostres amortesimens.

Tit. de 1393. DOAT, t. CXXXII, fol. 201.

Lui fit ses lettres d' amortissement.

Sur le fait de nos amortissements. 

ESP. Amortecimiento (amortización). 

(chap. Amortisamén, amortisamens; amortisassió, amortisassions.)

22. Immortal, adj., lat, immortalis, immortel.

Angel..., per gracia, es immortal. Eluc. de las propr., fol. 9.

Ange..., par la grâce, est immortel.

CAT. ESP. (inmortal) PORT. Immortal. IT. Immortale.

(chap. Inmortal, inmortals; in + mortal.)