Mostrando las entradas para la consulta Benabarre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Benabarre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de julio de 2024

4. 11. Elecsió de dona. Viache del pare y lo fill a Saragossa.

Capítul XI.

Elecsió de dona. Viache del pare y lo fill a Saragossa.


Día per día, poble per poble y donsella per donsella, li va contá ell llargamen la historia de la seua expedissió, donán mérit hasta als fets mes sensills. Resumín, después de lo mes particulá que ya se ha referit, an estes observassions generals: que habíe trobat a les mosses bastán ben enteses, pero sense cap instrucsió, ya que está mol errada o del tot abandonada la educassió, fenla consistí massa en exterioridats casi de hipocressía y en práctiques religioses y devossions que no ixen del cor ni penetren an ell, ni tenen mes arraíls que la imitassió, ni mes autoridat que lo que manen los pares y la forsa del ejemple desde que són chiquetes, pero vanes generalmen, sense suc y incapases de doná cap fruit de verdadera, sólida y entesa virtut. Lo que mes li habíe agradat: del Semontano, lo epicureísmo; de Graus, la formalidat; de Benabarre, la sensillés; de Tamarite, la caridat; de Monzón, la cortesanía, y de Fonz y Estadilla, la amenidat. Li van advertí que se olvidáe de Barbastro, y va contestá que de Barbastro li agradáe mol la aussensia.

Y los va contá lo cas de la pintura del Puch, del que sen van enriure tots, espessialmen don Alfonso, perque coneixíe an alguns dels sujetos.

- Sé empero, fill, que ñan sagales mol garrides (no garrudes ni garrules) y menos mal criades que a datres puestos.

Pero arribats al pun de triá novia, se va reduí la competensia a les tres consabudes, callán Pedro Saputo pera sentí mes libres los vots, lo que teníe tratat y adelantat en Morfina, y dién sol que contaren en ella, pos la seua repugnansia al matrimoni no habíe sigut lo que se creíe.

Una Rosa sen va aná y va dixá unes rosetes, "cúidameles, Ramonet, al jardinet de Queretes."

Rosa, la amable Rosa, aquella pensadora, inossenta y enamorada Rosa, va tindre tres vots, lo de la mare, lo de don Jaime y lo de Paulina. Los va di Pedro Saputo que teníen raó perque ere una sagala mol pressiosa; pero que li ere impossible mirala mes que com a germana; per mes que se habíe esforsat a doná al seu afecte lo temple del amor, may la podríe abrassá com amán ni com home, perque no li exitaríe mes que la correspondensia de un puro germá. Van sedí a tan just reparo, encara que sa mare en gran sentimén, desconsolanse de un modo que en prou penes la van pugué fé assistí a la consulta.

Eulalia va tindre los vots de tots menos lo del pare, que va di:

- Mol me agrade, mol vull a Eulalia, y mol val; pero aon estigue la perla, lo diamán de Morfina, que callon totes les donselles del món; ya que mos dius que has vensut la seua repugnansia. 

Entonses va pendre la paraula Pedro Saputo y va di:

"No hay vensut la repugnansia de Morfina al matrimoni, perque no la teníe; no, siñó pare, no la ha tingut may, y es éste un dels secrets de la meua vida, que se revele ara.

Desde chiqueta, o desde lo primé sentit y coneiximén de estos afectes, ha vullgut Morfina a un home, y ni abans ni después ha pogut voldre a datre; de modo que si en ell no haguere donat, potsé no sen trobare al món cap atre capás de arribá al seu cor.

Y eixe home soc yo.

Al passá per allí de estudián se va enamorá de mí y yo de ella; y se va enamorá perque la vach mirá y li vach parlá en intensió forta y atinada de penetrala de amor, y no va pugué resistís, ajudanme an este empeño la semellansa de sensibilidat que ña als dos, lo seu gust delicat; y lo raríssim y sublime entenimén de que va naixe dotada. Se va confirmá después este amor en dos visites mes que li vach fé, la una en los estudians a la volta o gira, l'atra, después de separám de ells, habén fet posada a casa seua, per rogs de son pare la primera, y de son germá la segona vegada. Pero en lo tems vach advertí que había cometut una imprudensia, pos lo meu naiximén no permitíe tan altes mires. Be va sabé quí era yo la radera vegada, adivinanu per unes paraules que son pare va di en alabansa meua, y lay vach confessá sense engañ; be me va jurá y probá que lo seu amor per aixó no dixáe de sé lo mateix y que seguíe están mes segura encara y enamorada; en tot no habíe tornat a vórela desde entonses, dixanla en libertat de un modo indirecte, y com obliganla a olvidám si puguere, o a pensá en lo que mes li convendríe. 

Va sé ella pera mí lo primé amor, perque hasta an aquell pun había sigut mol chiquet y puros jocs de sagalet los meus entretenimens en atres; y yo per an ella lo primé tamé, y ademés lo únic possible, com se ha vist. Yo, mentrestán, no me hay obligat a cap atra. Perque de Rosa ya te hay dit lo que ña; y Eulalia, que si no me haguera prendat de Morfina y obligat an ella, seríe la meua tría entre totes les donselles que conec, may me ha insinuat res de casamén ni ha demostrat extrañá que yo no li insinuara res an ella. Potsé u ha donat per cosa plana, pos ha dit algunes vegades que me preferíe a tots los prinseps del món juns; pero aixó no es una verdadera obligassió positiva pera mí; ni micha promesa ni asseptassió entre natros: mos unix la finura; gran, sí, mol; pero res mes que finura; així com ella me deu a mí datres que si no equivalen an eixa, al menos són de bastán momén pera que may me puguere di desconegut o ingrat. De chiquet vach jugá en ella; y cuan vach torná home al poble, ya era de un atra, y a la seua amistat y trate no hay olvidat esta sircunstansia.

Prop de set añs hay dixat passá sense visitá ni escriure a Morfina, sense fela entendre de cap modo que pensaba en ella, donán puesto al que hay dit; y se ha mantingut constán, fiel, amán sempre y la mateixa que cuan mos vam declará la primera vegada. Encara ha acreditat de un atre modo que lo seu amor es lo mes assendrat y fi y que cap al cor humano. En este tems ha tingut mols pretendens, entre ells alguns mayorazgos de cases de tituls, mossos ben plantats, adornats de aventajades parts, y mol estimats, y pera tots ha sigut insensible, habense format y cundit al món la opinió que no habíe naixcut en sensibilidat a propósit per al matrimoni, y que no ñabíe an ella inclinassió natural als homens. Tot aixó ¿qué vol di? ¿En quin cas y obligassió me fique, sense la que miche entre los dos fa tans añs? No sé yo quí u declare; a vosté, pare, a vosté siñora mare, a tots dixo la ressolusió. Sol demano que se tinguen per sertes les raons que hay ficat y los motius que hay manifestat, així respecte de ella, com de Eulalia y Rosa, que són les tres a qui está la competensia.

Va pará de parlá Pedro Saputo, y ningú preníe la paraula.

Va parlá al remat don Alfonso y va di:

- Morfina Estada es la donsella mes hermosa y discreta que hay conegut. Y habén yo cregut que absolutamen no volíe casás, com u va creure tamé son pare pandescanse, en qui vach parlá de ella algunes vegades, mos trobem ara en que ere lo teu amor lo que la fáe pareixe desdeñosa y fura, o mes be desamorada.

Mol apressiades són, cada una per lo seu, Rosa y Eulalia; consevol de elles te mereix, y la voría en gust de nora a la familia; pero después de lo que acabes de dimos, ya no tenim que pensá en elles, potsé se podríe repará en que Morfina té dos añs o una mica mes que tú, cuan fore milló que ne tingueres tú dotse mes que ella; yo no fico cap reparo.

- Ni yo, va di Pedro Saputo; perque la virtut may se fa vella y la discressió sempre té flo.

- Pos a la faena, va di lo pare; demá pronte monto a caball y men vach a vore a Morfina y a la seua bona mare, y tú, Pedro, si te pareix, perque lo teu juissi es lo sol que an aixó ha de regít, podríes aná a Almudévar a satisfé an aquelles dos amabilíssimes joves del modo que lo teu talento y lo teu discurs te sugerixque; perque Rosa no pot dissimulá lo seu amor, que al meu pareixe té poc de germana y mol de amán; y si ademés de aixó la han confiat, ya veus que seríe un cop de mort per an ella, sobre quedá mal en sa mare, que es tamé mare teua. Y a Eulalia ¿qué no li deus? ¿Qué no se mereix?

Yo vech que lo empeño es fort: pero, cumplix, fill meu, cumplix al teu honor y reputassió, has de doná este pas que exigix la humanidat al amor de aquelles dos amables donselles.

- Aniré, pos, a Almudévar, va di Pedro Saputo; les voré, les parlaré; y encara que les dones an estos casos tenen la raó al cor y no admiren reflexions, en tot no desconfío de dixales si no contentes, perque es impossible, al menos no desesperades ni enemigues meues. Ixiré demá mateix, mon anirem los dos a un tems.

En efecte, van eixí los dos en son demá, lo pare a vore a Morfina y tratá del casamén en la deguda formalidat, y lo fill a fé a les infelises de Almudévar la declarassió acordada, que va sé lo trance mes ressio al que se va vore en tota la seua vida. La mare va quedá pensán en la seua Rosa, que li pareixíe la mes grassiosa y amable de totes les donselles naixcudes de dona, y pressindíe de lo que díe son fill.

Dos díes fée que estáe Pedro Saputo a Almudévar, no habén insinuat encara res a les sagales, tot se habíe reduít a festa y jubileu entre ells, cuan va ressibí un plec del virrey aon li díe que se serviguere aná a Saragossa, pos teníe que comunicali una lletra de S. M.

Va acusá lo ressibo al virrey, li va di que anáe a empendre lo camí, y va volá.

Va arribá, y al vórel vindre tan pronte se va admirá y li va preguntá qué ñabíe.

A Morfina, veén la admirassió de don Alfonso, perque ya sabíe que estáe a Almudévar, encara que no va di res, li va doná un salt al cor, y sol se va assossegá veénlo sonriure sense cap siñal sospechosa. Los va amostrá lo plec, y va di son pare:

- Hi anirem juns; pero cuan va pugué parlali libremen a Pedro Saputo, li va di: me ha trastornat ixa notissia. ¡Yo que después de tans añs de esperá y no esperá, y de patí continuamen me creía ya al día de la meua felissidat y gloria!

- Se haurá de diferí o postposá per uns díes, va di Pedro Saputo; ara veus cóm es la sort la que done y trau los gochos de la vida, la que done llum y sombra, la tristesa y la alegría, en los nostres calculs y contra nells, en los nostres dessichos y en la seua contra.

¿Puc yo dixá de obeí al meu Rey? ¿Puc dixá de aná y presentám inmediatamen a Saragossa? Pos causes tan contraries com esta y de mes eficassia encara, per lo que ara se pot jusgá, te han privat de tindre noves de mí estos añs, y a mí de seguí lo meu dessich de donáteles y visitát. No ploros...

- No puc dixá de plorá, va contestá ella, y mes ara que puc plorá y sentí en libertat, y di per qué y per quí ploro. ¡Amán meu! ¡Home meu! ¡gloria meua! No acababe la infelís de lamentá la seua desgrassia, y dabán de tots ploráe y díe que no habíe ressibit lo seu cor cap cop tan fort en la seua vida. Pero no va ñabé arbitri pera detíndrel; pare y fill se van despedí, y ella se va tancá al seu cuarto a afligís y fartás de dili cruel y malissiosa a la sort, barruntán oscuramen allá al sego sentimén desgrassies que no sabíe quines siríen, ni cóm ni per aón habíen de vindre, pero que li anunsiabe lo cor com infalibles.

Pedro Saputo y son pare van aná al seu poble y sense pará se van ficá al camí de Saragossa. Se va presentá primé al virrey Pedro Saputo sol y li va enseñá aquell una carta de S. M. a la que li díe que averiguare aón se trobáe Pedro Saputo y li diguere que lo nessessitáe y dessichabe vórel; y va afegí:

- Espero que no tos faréu esperá a Palau.

- No, va contestá Pedro Saputo; pero primé vindré a vóretos en mon pare, que fa poc tems que 'l vach trobá y vach sé reconegut per nell. Hi van aná los dos en efecte, van minjá en lo virrey, y li van contá la seua historia, folgán mol S. Y. de sentila. Se va aturá a Saragossa uns díes, y se van separá, partín la un cap a la Cort, y l’atre cap a la seua aldea.

Se va aturá a Saragossa uns díes, y se van separá, partín la un cap a la Cort, y l’atre cap a la seua aldea.

4. 9. Seguix lo mateix registre. Morfina.

Capítul IX.

Seguix lo mateix registre. Morfina.


De Graus va passá a Benabarre, va doná una volta per la Llitera, va baixá a Monzón, Monsó, Monçó, de allí va pujá a Fontz o Fonz y Estadilla, va pensá en dirigí lo rumbo cap a casa seua, penanli no podé torná a Benabarre, perque va sé aon va vore mes cares majes, y pits mes uberts, (y caps mes grillats, com lo de Manuel Riu Fillat,) y olvidán en pena alguns amors que se va dixá allá desperdigats. 

- Pero prou, va di; hay donat gust a mon pare y me l'hay pres yo tamé, y no poc.

Li faltáen micha dotsena de pobles, entre atres lo de Morfina; y donán los demés per vistos, se va atansá al de aquell nobilíssim primé amor que no sabíe cóm trobaríe ni cóm se habíe de presentá, ni en quina cara después de tans añs. Y dudán, y bateganli fort lo cor, y en no menos temó que dessich, va arribá al poble y se va encaminá a casa seua.

Habíe mort lo pare fée dos añs, com vam di, aquell don Severo tan bo y tan generós; y lo fill fée cuatre que estáe casat. 

Morfina, cumplits ya los vintissing añs, sense pare, sa mare pensán sol en misses y rosaris, y lo germá en poca autoridat a casa seua, se miráe an ella mateixa com la sombra de la casa; lo que jun en lo chasco tan cruel que li va doná lo home del seu amor y a qui li va fiá mes que lo seu cor (que chasco se pot di tan llarga suspensió de la seua esperansa), y sempre en una passió que no teníe sol ni día al añ, habíe perdut aquella alegría que tan brilláe a un atre tems al seu bellíssim rostro, y sense está esguellada se coneixíe que se habíe semat la lozanía dels seus pensamens, entregada a una ressignassió penosa, que de sé ella menos animosa o de temple menos fi, la haguere consumit del tot. ¡Ah!, dels vin als vintissing passe una época, una edat sansera, y la mes forta y de mes gran mudansa a les donselles. Pero a Morfina ademés se li ajuntáe la causa espessial de que habíe amat y amabe encara al únic home que va arribá al seu cor y éste ¡fée set añs que la teníe olvidada!, mentres ella ere insensible pera tots, resignada a morí an aquell estat antes que doná la seua má a datre.

Va arribá Pedro Saputo y sol ella lo va coneixe abans de parlá; pero tots se van alegrá, hasta la cuñada. Buscán una ocasió li va preguntá a Morfina qué ere de lo seu antic amor y cariño. 

Ella li va contestá que no sabíe en quí parláe.

- En lo teu amán, va di ell.

- No tos conec per tal, va contestá ella; pero sí tos diré que ne vach tindre un, y que si me se presentare se trobaríe com la primera vegada, y com la segona, y com la tersera que mos vam vore.

- Pos yo soc, va di ell; dónam la teua queixa, pero dispósat a sentí la meua contesta.

- No trobo cap satisfacsió, va di ella; y si tots los grans homens són com vosté, si tal prossedí es inseparable de la seua exelensia, ben infelises són les que los volen. Yo tos vach volé sense sabé quí ereu, perque vach vore lo que ereu; vach vore que la idea de perfecsió que yo me había format de un home cabal, de un home digne de mí omplíe vosté cumplidamen, y mes si mes puguere sé, encara que tan jove. Después vach sabé que ereu Pedro Saputo, y sol vach tindre que ajuntá a la persona la fama del nom; y al sentí del vostre naiximén vach doná grassies a la meua estrella perque me fassilitabe fé algo per vosté y per lo meu amor; pos encara que de la fortuna fores poc afavorit, teníes un alma mol sublime. Yo tenía que heredá de mon pare, lo just pera no tindre temó que per esta causa fore mes poca la nostra felissidat. Y desde aquell momén passe un añ, ne passen dos, y cuatre y sing y sis, y cap notissia ressibixco de vosté. ¿Tos escric y qué me contestéu? Va aná a vóretos mon pare, vau prometre vindre, y tos vau burlá de la vostra paraula. 

¿Debía yo creure, dec ara creure, que me hau vullgut?

Se case mon germá, mor mon pare, quedo del vostre amor abandonada y sola; passen los añs, ni veniu, ni teniu la cortessía de escríurem una carta, o de enviám un simple recado. Sé per la fama que estéu per la vostra terra; y al mateix silensio sempre. 

¿Debía creure, ting que creure ara, que me volíeu o que me haigáu volgut may? Lo meu amor es sempre lo mateix, u confesso, perque es la meua mateixa vida, soc yo mateixa; ¿qué me diréu vosté del vostre? ¿Qué me diréu pera que a mí no me sigue fassilidat, imprudensia y error voluntari créuretos y fiám de les vostres paraules? Y encara abans de sentí la vostra resposta, vull sertificatos que no me ha penat ni me penará habetos vullgut, encara que ara mateix sense contestá a la meua queixa me aviéu una mirada de despressio, y me giréu la esquena y desapareguéu, y sápiga después que tos hau casat en un atra. Es mes fort que tot aixó lo amor que tos hay tingut, y la alta aprobassió que lo meu cor li ha donat sempre. Y encara aixina, sacrifissi per vosté no ne hay fet cap; may faré aná esta paraula, tos vach doná lo cor, allí estáe tot.

Va sentí Pedro Saputo la seua justa y sentida queixa sense interrumpila o interrómprela, y miranla afablemen, li va contestá:

- La sort y no la meua voluntat te ha privat de la satisfacsió que lo teu amor nessessitáe y lo meu ploráe per no podét doná. 

No admitixgo, pos, no admitixco contra mí la teua queixa, perque no ha estat a la meua má lo naixe de pare conegut, la seua desgrassia ha sigut la causa general y particulá de la forsa de moltes sircunstansies, ben tristes, per sert, después de conéixet, de diverses époques de la meua vida. Pensarás tú, enhorabona, en tota la noblesa que dius y vach vore per los meus ulls; pero yo debía tindre datres miramens en tú y en lo nostre amor, que no habíe de sé de un sol día, ni gosás a la soledat y fora del trate humano. Talento tens, y no nessessites que te explica estes reflexions. 

Per un atra part, a la teua edat y al meu dessich ya no cabíe entretindre la esperansa en plassos indefinits, pijós mil vegades que lo absolut silensio que hay guardat, perque éste podrá matá un amor vulgar, pero no traure lo temple ni embotá un amor verdadé a cors com los nostres. Una mirada de la fortuna que ningú sap encara, me va fassilitá lo podét proposá condissions que mos permitíen pressindí de lo que tú me oferíes en los bens de ton pare. Y cuan me disposaba a vindre a vóret, va ocurrí un cas que ha arretrasat esta visita hasta ara, com te diré cuan me haigues declarat la teua ressolusió. Estam al día; avui es, dolsa y encantadora Morfina. 

Mira lo sel; y si encara eres la mateixa pera mí, dónali les grassies al teu cor, y vine pera sempre als brassos del teu volgut, als brassos del teu home...

Va di estes raderes paraules en tan afecte, que no va pugué Morfina aguantás; y abalotada, tendra y resolta lo va abrassá ben preto exclamán: 

- ¡Amor meu! ¡Home meu!

- Pos ara, li va di ell, sabrás pera la teua satisfacsió y la de la teua familia, que ya no soc Pedro Saputo, fill de aquella pupila de Almudévar, sino que soc fill de ella y del caballé don Alfonso López de Lúsera, en qui se va casá ma mare fa cuatre mesos, habenme ell conegut per casualidat y trobanse viudo de la seua primera dona.

- ¡Fill eres, va di Morfina espantada, de don Alfonso López de Lúsera! Lo conec de nom y de vista, perque añs atrás va passá per aquí dos o tres vegades y se tratáe de amic en mon pare. Sí que eres son fill, sí; men enrecordo, te li assemelles. Be díe la fama que eres fill de un gran caballé. ¡Don Alfonso, ton pare! Tamé, pos, haurás ya conegut a la seua nora, ara ta cuñada, aquella Juanita que diuen que es tan discreta, y la mes selebrada de tota esta terra.

- Sí, va contestá ell, y la vach coneixe ya de estudián, en la seua amiga Paulina...

- Són inseparables, va di Morfina; y tamé diuen de ixa Paulina que es mol grassiosa.

- Ara vindrás tú, va di Pedro Saputo, a aumentá lo número de les persones que unix aquella amistat y la sang, mes discreta que Juanita, mes amable que Paulina, mes hermosa y digna que les dos, y la verdadera gloria meua y de la meua familia. Mira sinó lo consepte que li mereixes a mon pare. Y li va enseñá la llista de les donselles en la nota que teníen totes. La va mirá Morfina; estáe ella la cuarta habenles ficat son pare per orden de distansia dels pobles; y sen va enriure de lo que afegíe al final sobre no voldre sentí parlá de amors ni casás.

- ¿Cóm, va di, haguere pogut lo bon don Alfonso imaginá, que si yo no volía sentí de amors, ere perque amaba a son fill? Pareix, pos, que ya les has vist a totes, si aixó signifique la creu que porten los seus noms.

- Ixa creu, va contestá ell, la vach fé a totes lo primé día, donanles per vistes; pero pera feli cas a mon pare y passá uns díes de curiosidat que me recordáen una mica la vida de estudián, hay estat an alguns pobles, y sert que men hay enrit.

- ¿Tamé has vist a la filla del escribén Curruquis?, va preguntá Morfina.

- ¿Quí es lo escribén Curruquis?

- Este (siñalán en lo dit); y si no hi has estat, mira de anay encara que faigues volta, perque vorás a un pare y a una filla mol originals. Y de pas podrás vore estes dos que formen la sombra del cuadro.

Va arribá en aixó la cuñada, y van continuá la charrada, y tamé dabán del germá que va vindre después, y de sa mare; que va sé la declarassió de Pedro Saputo a la familia, pos tratán a Morfina en tanta familiaridat, van entendre que ñabíe algún secretet ya no secret entre ells.

- Este caballé, va di Morfina, es fill de don Alfonso López de Lúsera.

- ¿Cóm?, va di lo germá; ¿pos no es Pedro Saputo?

- Sí, don Vicente, va contestá ell, pero tamé soc fill de don Alfonso, encara que hasta fa poc tems no se sabíe; com fa poc tamé que va enviudá de la seua primera dona y se ha casat en ma mare. Y en lo nou nom y en lo antic hay vingut a vore a Morfina y ditos a tots, que desde estudián mos volem y teníem tratat, o entés al menos entre los dos, lo nostre casamén.

- ¡Oy, sel san, si visquere mon pare!, va exclamá don Vicente. ¡Vosté, Pedro Saputo, fill de don Alfonso López de Lúsera! ¡miréu si u vach di yo cuan vach vore lo retrato! ¿Quí está, pos, a casa nostra?

- Un amán de Morfina, va di ell; un fill polític vostre, siñora (diriginse a la mare), y un germá vostre, don Vicente, si Pedro Saputo primé, 

y ara don Pedro López de Lúsera es digne de tan honor, així com es amo fa tans añs del cor de la vostra germana.

- Miréu, va di don Vicente a sa mare, miréu a la que no volíe casás. 

- ¿Y cóm había de voldre a datre, va contestá Morfina, volén ya desde sagala a don Pedro? Sí, germá, desde entonses lo vull y mos volem, y ni vull ni voldré a datre home, ni lo podría voldre, encara que don Pedro haguere mort. Y perdonéu, siñora mare, que sén donsella y están vosté presén me atrevixca a parlá de esta manera. 

- Filla, va contestá sa mare: ya saps que ploraba de vóret reassia y perque no volíes casát; ara ploro de goch de sentí lo que me dius y de vore a don Pedro a la nostra casa; ya no ting res mes que demaná a Deu an este món. ¡Ay, si vixquere ton pare! ¡Tan que parláe de Pedro Saputo, y no sabé que tots lo coneixíem! 

Pero tú, filla meua, ya u sabíes.

- Sí, mare; pero no me atrevía a díu.

- Pos siñó, va di don Vicente; ara sí que no ton aniréu al cap de un mes, ni may; ham de cassá, amic, ham de aná de cassera, y hau de tocá lo violín, anem, aquelles coses tan bones que sabéu fé. 

¡Conque Pedro Saputo! Y tú, Morfina, u sabíes tot, y qué calladet que u has tingut.

- No tan cassá, amic don Vicente, perque vull fé lo retrato de la vostra germana. - Y lo de la meua dona, va di don Vicente.

- Be, tamé lo farem.

- Y lo meu.

- Pos tamé, ya que mos hi fiquem. Después ting que contali a Morfina coses importans de la meua vida, y preguntán moltes atres. 

- Ahí la teniu, va di don Vicente; ya no es chiqueta; vostra es 

¿no es verdat, mare?

- Sí, fill, sí, va di la bona siñora. Deu los beneíxque com yo los beneíxco de la meua part. La nora, sin embargo, se coneixíe que pensabe alguna vegada en lo patrimoni que significabe Morfina, a la que teníe destinada al seu cap com a tía mol volguda dels seus fills. Li habíe dixat son pare un patrimoni que pujáe uns mil dossens escuts al añ; y sentíe la nora que ixquere de casa seua. 

Lo germá ere mes noble.

Pedro Saputo va enviá al criat a son pare, escribinli que estáe a casa del difún don Severo Estada, una familia que coneixíe mol desde estudián, y lo aturaben alguns díes pera fé los seus retratos.

Pero Morfina en la gran satisfacsió de tindre al seu amán y en la seguridat del seu amor que tans suspiros y llágrimes li habíe costat, y en la libertat de confessáu y manifestáu, va recobrá la seua antiga bellesa, la energía dels afectes, la alegría del seu cor; y serena, contenta, ufana y gloriosa brilláe en totes les grassies y encans de la incomparable hermosura que li debíe a la naturalesa.

Mes y mich se va pará allí Pedro Saputo, fen los retratos, cassán tamé algún día, y gosán de la felissidat suprema del amor en la seua amabilíssima y dolsíssima enamorada, Morfina. 

Don Vicente, veénlo tan hermós, pincho, caballé, cabal y perfecte en tot y en tantes grassies y habilidats li va preguntá un día a la taula: 

- La verdat, don Pedro; ¿cuántes dones hau tornat loques an este món? ¿Totes les que hau vist?

- Y mes, va contestá Morfina, perque algunes se haurán enamorat de ell per la fama.

- No, per sert, va contestá ell; perque algo diríe ixa mateixa fama, y res hau sentit. Aixó, Morfina, signifique sol que vach naixe pera vosté, així com vosté hau naixcut pera mí; y don Vicente, que me vol com amic y com a germá, está sense cap duda encara mes sego que tú, y per aixó delire tan.

Al remat va arribá lo día de separás: día anugolat y tristot; día que may haguere tingut que portá lo sel en les seues voltes; y dixá casi sense vida an aquella infelís.

¡Gloria de este món! ¡Felisidats de esta vida!

domingo, 28 de julio de 2024

3. 7. De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.

Capítul VII.

De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.


Restituít a casa seua, no lo dixaben viure preguntanli pel seu gran viache; y pera satisfé a tots a la vegada va fé pregoná que acudigueren a la plassa; van acudí, y desde lo balcó va di: 

"Si tot lo que hay vist y me ha passat haguera de referitos, en un mes no acabaría. Pero algunes coses particulás les aniré contán als amics, y ells les contarán a datres, y així les sabréu tots. Atres no les diré ni an ells ni a dingú, perque no vach demaná llissensia pera publicales y lo món es mol mal pensat.»

Sabéu pos, amics y compatrissis meus, que a tot arreu hay trobat homens espabilats, y homens tontos; de éstos mes que de aquells; homens que se creurán lo que se 'ls diu als chiquets, que lo sel es de seba y que los faríeu combregá en rodes de molí. Aixó tos u dic pera que veigáu en quina raó podrán di per neixos pobles veíns que sou los mes tontos del món. ¡Cuáns ne ña que u són mes que vatres!, perque encara que es verdat que vau aná al planet de Violada a cavá ixos forats buscán tessoros amagats, pero aixó u han fet y u fan mols atres que se tenen per mol espabilats, y troben lo mateix que vatres, que es la terra fresca y lo fron suat. Pero dingú de Almudévar ha anat a vórem pegá lo salt de Alcolea, perque ya tos figurabeu que ere pera fótretos lo pel, cuan hi han anat mols doctós de la Universidat de Huesca, y hasta colegials de Santiago y de San Vissén, alguns canonges, mols caballés y dames prinsipals, y totes les sing pes de la copla. De Barbastro, pos, no dic res; hi van aná de tres parts les dos, sén los que en mes llargs nassos se van quedá veén volá l'áliga del meu gabán desde la Ripa. Y nomenantos a Huesca y Barbastro, no ña pera qué mensioná a Fraga, Monsó, Binéfar, Tamarit y tota la Litera o Llitera, Graus, Benabarre, Fonz, Estada, Estadilla o Estadella, Sariñena, Ayerbe, Loarre, Bolea, ni los pobles de la Hoya, ne van aná mes que al jubileu del añ san; com igualmén del Somontano y Sobrarbe o Superarbe. Conque be podéu consolatos y no tíndretos per mes tontos que atres, perque no u sou com estáu sentín.

  La Llitera no e Cataluña,tshirt,camiseta

Pos respecte al meu viache, hau de sabé que hay recorregut lo Prinsipat de Cataluña, lo Regne de Valensia, los cuatre de Andalusía y les Castelles; y total hay vist lo que vatros veéu sense móuretos de casa, apart dels rius, montes, siudats y datres coses que tamé són com les que vatres teniu vistes de lluñ o de prop. Així mateix a tot arreu lo sol ix per lo matí y se pon per la tarde, y sempre la lluna fa llum de nit y a les dotse es michdía menos a la Cort, que michdía es a les cuatre de la tarde, y micha nit es a les sis del matí.

Perque a les terres aon es de día cuan aquí de nit, hivern cuan aquí estiu, y estiu cuan aquí hivern, yo no hi hay estat, perque hay que caminá mol cap al frente o a la zaga, a la dreta o a la zurda.

De les costums dels pobles ña mol que di. Pero miréu; que porton la robeta mes o menos llarga, enaigüetes a modo de calses, montera, gorra, boina o barretina a modo de sombrero; que amorson figues y panses, o migues y sopes de oli, y berenon gazpacho o be pa en tomata y formache; a la postre homens y dones són tots, y tots lo mateix que vatres se maten per nelles y per los dinés; y a tot arreu ñan rics y pobres, y lo mes tonto es lo alcalde y lo mes sego lo que los guíe. Per lo demés a Cataluña me vach vore una mica apuradet; a Valensia me va aná be; y a Andalusía vach guañá lo que vach volé, y vach di y fe lo que vach voldre, y tot su van creure y tot u donáen per be, remitinme a les probes. A Cataluña vach vore comersians y marinés; a Valensia artistes, volatines y gaités; a Andalusía comares y matons mes femelles encara que les comares. A Castilla es la gen de un modo que pareix que ara ixquen del ou y que no han ubert los ulls.

Pel meu gust, aniría a Castilla per nessessidat, a Andalusía per curiosidat, a Barselona o Barchinona hi viuría tres mesos, a Valensia un añ, y a Saragossa tota la vida. Y aixó que Valensia es un món abreviat, perque lo que ha vist tot lo món y lo que sol ha vist Valensia, lo mateix han vist la un que l’atre, y encara mes potsé lo segón que lo primé.

Va escomensá en aixó a ploure una mica, y va di: Lo tems no vol que acaba la meua relassió, pero ya estáe mol abansada. Una cosa vull que entengáu sobre tot; y es, que aon vullgue que vach procuro doná honra a la meua patria. Perque tos fach sabé que al meu cor ñan dos grans amors, lo de la meua bona mare y lo vostre, enrecordanmen sempre de lo mol que per nella y per mí hau fet desde lo meu naiximén.

¡Viva Pedro Saputo!, va cridá lo poble: ¡Viva lo nostre fill y veí! 

¡Viva la gloria de Almudévar! Y se va dispersá la gentada alabán y beneín a Deu, que tan sabé y tanta virtut habíe donat al fill de la pupila.

Dins a la sala estáen lo justissia, los jurats y los prinsipals del poble, y lo bon Sisenando, a qui li caíe la baba de gust. Allí lo van agassajá o convoyá en un vermutet y después en un gran sopá o sena a la que casi los va agarrá lo día assentats.

martes, 5 de marzo de 2024

Lexique roman; Fils


Fils, s. m., lat. filius, fils.

S' el filhs fo de bon paire. 

Si non pareis al filh.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Si le fils fut de bon père. 

S'il ne paraît pas au fils. 

Fig. Filhs de ira e filhs de mort. V. et Vert., fol. 39. 

Fils de colère et fils de mort. 

Ans crei que fo fils o fraire de ven, 

Tan cambia leu son cor e son talen.

Lanfranc Cigala: Estiers mon. 

Mais je crois qu'il fut fils ou frère de vent, tant il change facilement son coeur et sa volonté. 

Loc. prov. Lo filhs ma maire.

(chap. Lo fill de ma mare.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Le fils de ma mère. 

CAT. Fill. ANC. ESP. Fijo. ESP. MOD. Hijo. PORT. Filho. IT. Figlio. (chap. Fill, fills, filla, filles.)

2. Filhos, s. m., petit d'un animal.

Cassador l'a rapatz sos filhos.

(chap. Lo cassadó li ha robat (rapiñat, furtat) sons fillets, les seues críes.)

Discipo lors uous, et aucizo lors filhos.

Eluc. de las propr., fol. 260 et 256.

Le chasseur lui a ravi ses petits.

Dispersent leurs oeufs, et tuent leurs petits.

3. Filhet, s. m., dim., cher fils, cher enfant.

Jhesus va lur dir: “Filhetz, can greus causa es intrar el regne de Dieu!”

Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 10. 

Jésus va leur dire: “Chers enfants, combien difficile chose c'est d'entrer au royaume de Dieu!” 

CAT. Fillet. ESP. Hijito. PORT. Filhinho. IT. Figlioletto. (chap. Fillet, fillets, filleta, filletes.)

4. Petitfilh, s. m., petit-fils.

Comandet son petitfilh Dagobert a Grimoal. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 86. 

Confia son petit-fils Dagobert à Grimoald.

5. Fillat, s. m., fillâtre, beau-fils. 

Manuel Riu Fillat, grillat, Benabarre

Li fillat e ill oissor.

Torcafols: Comunal veill.

Les fillâtres et les épouses. (N. E. oissor : lat. uxore.)

6. Filhastre, Fillastre, s. m., fillâtre, beau-fils.

El pairastre contra son filhastre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28. 

Le parâtre contre son fillâtre.

Fill e fillastres e nebotz

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Fils et fillâtres et neveux. 

Tiberi, filhastre e genre d'Octovia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Tibère, fillâtre et gendre d'Octave.

CAT. Fillastre. ESP. Hijastro. IT. Figliastro. (chap. Fillastre, fillastres.)

7. Filha, Filla, s. f., lat. filia, fille.

Oi! maire, filla de Dieu.

(chap. Oh! Mare, filla de Deu.)

Lanfranc Cigala: Oi! maire. 

Oh! mère, fille de Dieu.

Fig. Las filhas de Dieu son totas las vertutz. 

Horguelh es la ainada filha del diable. V. et Vert., fol. 7.

Les filles de Dieu sont toutes les vertus. 

Orgueil est la fille aînée du diable.

CAT. Filla. ANC. ESP. Fija. ESP. MOD. Hija. PORT. Filha. IT. Figlia. (chap. Filla, filles.)

8. Filhol, s. m., filleul.

Anc pairis contra fillol 

Non fetz tal failla.

(chap. May (abans) padrí contra fillol va fé tal falta.)

Giraud de Borneil: No m platz. 

Jamais parrain envers filleul ne fit telle faute. 

Fo aucitz per son filhol.

(chap. Va sé assessinat, matat, per son fillol.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.

Fut tué par son filleul.

Fig. Quar es de pretz emperaires 

E de valor caps e paires, 

E fins jois es sos filhols.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

Car il est empereur de mérite et chef et père de valeur, et pur contentement est son filleul. 

CAT. Fillol. IT. Figlioccio. (ESP. Ahijado; chap. fillol, fillols.)

9. Filhola, Fillola, s. f., filleule.

O ab filhol o ab filhola. V. et Vert., fol. 19.

(chap. O en fillol o en fillola.)

Ou avec filleul ou avec filleule.

Una filhola que avia.

V. de S. Énimie, fol. 25. 

Une filleule qu'elle avait.

Confessi e manifesti... a mas fillolas que non ai ensenhat Pater noster.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.

Je confesse et déclare... que je n'ai pas enseigné à mes filleules le Pater noster.

ANC. FR. L'a levée et bautisée et faite sa fillole.

Fables et cont. anc., t. I, p. 381.

CAT. Fillola. (chap. Fillola, filloles; ESP. Ahijada.)

10. Filholeta, s. f., dim., petite filleule. (chap. Filloleta, filloletes.)

Bels payre Masimin, 

Auias ta filholeta, si te plas, sopligant. 

V. de S. Magdelaine.

Beau père Maximin, écoute, s'il te plaît, ta petite filleule suppliante.

11. Filial, adj., lat. filialis, filial. 

Dileccio... filial.

Adopcio filial.

(chap. Amor filial; adopsió filial.)

Eluc. de las propr., fol. 1. 

Amour... filial. 

Adoption filiale.

CAT. ESP. PORT. Filial. IT. Filiale. (chap. Filial, filials.)

12. Afilhamen, s. m., affiliation.

Aquest afilhamen prendem nos el baptisme.

V. et Vert., fol. 39. 

Nous prenons cette affiliation au baptême. 

ANC. CAT. Afillament. ANC. ESP. Afijamento. ESP. MOD. Ahijamiento. (chap. Afillamén, afillamens; adopsió, adopsions; es mol interessán lo de Jaime I d'Aragó y Sancho lo fort de Navarra.)

13. Afilholamen, s. m., afilleulement, affiliation par le baptême. 

Em nos totz filhs de Dieu per adoptio, so es per afilholamen.

V. et Vert., fol. 57. 

Nous sommes tous fils de Dieu par adoption, c'est-à-dire par afilleulement.

14. Afilhar, v., affilier, adopter.

Cant us rix homs non ha effans, ell pot afilhar un filh d' un paure home. Fig. Nos ha totz afilhatz ab luy. V. et Vert., fol. 39.

Quand un homme riche n'a pas d'enfants, il peut adopter le fils d'un homme pauvre.

Il nous a tous affiliés à lui.

Part. pas. Non es filhs naturals, mays afilhatz. 

V. et Vert., fol. 39. 

N'est pas fils naturel, mais adopté.

CAT. Afillar. ANC. ESP. Afijar. ESP. MOD. Ahijar. (chap. Afillá, adoptá: afillo, afilles, afille, afillem o afillam, afilléu o afilláu, afillen; afillat, afillats, afillada, afillades.)

sábado, 3 de octubre de 2020

Vocabulario aragonés, Pirineo Español, Ramón Violant Simorra, Günther Haensch

El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español» de Ramón Violant Simorra

POR GÜNTHER HAENSCH.

En su magistral obra El Pirineo Español: Vida, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece (Madrid, 1949), el eminente etnógrafo y folklorista catalán Ramón Violant Simorra, nos ofrece una visión de conjunto de lo que es y de lo que fue el Pirineo español (como ya lo señala el subtítulo de la obra). En ella se tratan todos los aspectos del medio ambiente y de la vida del Pirineo: paisaje, clima, flora y fauna, población, lenguas y dialectos, indumentaria, agricultura, industria, comercio, comunicaciones, emigración, vivienda, trabajos del hogar, alimentación, costumbres relacionadas con el nacimiento, matrimonio, la muerte, organización social y pecuaria, caza y pesca, vida pastoril, creencias, mitos y supersticiones, fiestas populares, danzas y deportes.

Lo mismo que otro autor de una gran obra de síntesis sobre el Pirineo, Fritz Krüger, filólogo y etnógrafo (1: Fritz Krüger, Die Hochpyrenäen, Hamburgo y Barcelona, 1935-1939.), Violant Simorra ha recogido la mayor parte de sus materiales in situ. En la página 17 de su obra dice al respecto: "Ante la escasez de monografías folklóricas y etnográficas referentes a nuestros valles, y en particular a los aragoneses, hemos debido valernos del esfuerzo personal, recogiendo notas de primera mano, que siempre son las más apreciables, a todo lo largo de la cordillera. Esta labor se realizó especialmente durante las misiones de recolecta de documentos destinados a la Sección Etnográfica del Museo de Industrias y Artes Populares, de Barcelona, y muy en particular en los veranos de 1940, 1941, 1942 y 1943. Durante este último recorrimos, de un cabo a otro, todos los valles pirenaicos, desde Figueras (Gerona) hasta Elizondo (Navarra), interrogando a las personas, fotografiando y tomando notas sin descanso".

Hoy, más de cuarenta años más tarde, cuando las hablas pirenaicas están en decadencia, si ya no han desaparecido, los datos recogidos por el etnógrafo catalán, son por lo tanto un valioso testimonio sobre el estado de dichas hablas en los años 40.

En una conversación que tuve, hace ya muchos años, con mi colega y amigo D. Manuel Alvar, éste señaló la conveniencia de aprovechar los materiales lingüísticos contenidos en la obra de Violant. Asimismo, el etnógrafo Julio Caro Baroja dice en su Prólogo a la obra: "Este libro de Violant será aprovechado, explotado, por lingüistas, geógrafos, etc., sacando de él datos aislados o series homólogas de ellos".

Aprovechamos, pues, la oportunidad de ofrecer una contribución al homenaje al filólogo aragonés y aragonesista, don Tomás Buesa Oliver, para hacer el trabajo sugerido por M. Alvar y Caro Baroja, pero -por razones de tiempo y espacio- nos vamos a limitar al vocabulario aragonés registrado por Violant Simorra, dejando a un lado sus observaciones y comentarios generales sobre las lenguas y dialectos del Pirineo español que requerirían muchas rectificaciones.

En el glosario que sigue, se tienen en cuenta las unidades léxicas identificables registradas por Violant a lo largo de su obra (generalmente aparecen en cursiva), siempre que no coincidan en su denotación y connotación con el uso estándar español como ocurre con palabras como almadiero, candil, cazuela. En cada entrada del glosario, se indica -en negrita- la unidad léxica tal como aparece en Violant, o si ello plantea problemas, en una forma lematizada. Para no ofrecer tan sólo un catálogo de las voces registradas en la obra del autor catalán, que de por sí ya presentaría cierta utilidad, hemos añadido información procedente de otras fuentes:


1.º Para corroborar el uso de la unidad léxica en cuestión tal como consta en la obra de Violant.

2.° Para completar esta información, sobre una base semasiológica, con palabras formalmente idénticas o similares, pero de distinto significado o uso en otros lugares.

3.° Para indicar, partiendo del significado, sinónimos y heterónimos de la unidad léxica registrada por Violant, que se usan en otros lugares.


Es evidente que el carácter de este trabajo nos impide presentar un cuadro lexicográfico completo de cada unidad léxica con una ampliación onomasiológica y semasiológica. Tan sólo el aprovechamiento de la fuente más rica, el Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (2), nos obligaría a triplicar o cuadruplicar el volumen de este glosario. Por eso, nos hemos tenido que limitar a remitir a los mapas del atlas que ofrecen un interés para las palabras registradas y a citar también ejemplos tomados de varios puntos del atlas, pero nunca de todos. Por otra parte, hemos aprovechado las obras siguientes que se citan así:

ALC Atlas Lingüístic de Catalunya, Barcelona, 1923 y ss.

ALEANR Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y la Rioja, dirigido por M. Alvar Zaragoza, 1979-80.

ANDOLZ Rafael Andolz, Diccionario aragonés castellano / castellano-aragonés, Zaragoza, 1977.

BADIA, Bielsa Antonio Badía Margarit, El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonés), Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos, Filología 8, Barcelona, 1950.

BADIA, Contr. Antonio Badía Margarit, Contribución al vocabulario aragonés moderno, Zaragoza, 1948.

BALLARIN Ángel Ballarín, Vocabulario del Valle de Benasque, Madrid, 1971.
https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/05/30/05ballarin.pdf

DCVB A. Alcover y F. de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, 1935-62. (Si Alcover hubiese considerado el balear y valenciano como dialectos del catalán, le hubiese llamado a su diccionario Diccionari català. De Borja Moll y el IEC se encargaron del robo). 
DCVB al IEC (lladres)

2. Hemos dispuesto para nuestro trabajo de los tomos I-VII y IX del ALEANR. Como éste ofrece el conjunto de su información en una forma fácilmente accesible, nos hemos limitado, en muchos casos, a remitir al lector al mapa correspondiente de éste. Por otra parte, nos pareció interesante dar también documentación contenida en otras fuentes más dispersas, en gran parte más antiguas que el ALEANR. Cuando una palabra aparece sin referencia al ALEANR, esto significa que no figura en éste o que no se ha podido localizar.

DRAE Diccionario de la Real Academia Española, 10.ª ed., Madrid, 1970.

FERRAZ Vicente Ferraz Castán, Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta RibagorzaMadrid, 1934.

HAENSCH Günther Haensch, Las hablas dela Alta Ribagorza (Pirineo aragonés), Zaragoza, 1960.

KUHN Alwin Kuhn, Der Hocharagonesische Dialekt, Revue de Linguistique Romane, XI, 1935. https://www.worldcat.org/title/hocharagonesische-dialekt/oclc/631978950

KRÜGER Fritz Krüger, Die Hochpyrenaën: 
http://garae.fr/Folklore/R52_010_12_1938.pdf

A) Landschaften, Haus und Hof, t. I, 1936; II, 1939, Hamburgo.

B) Hirtenkultur, Hamburgo, 1935.

C) Ländliche Arbeit, t. I, Transport und Transport-geräte, Barcelona, 1936; t. II, Getreide-Heuernte, Bienen, Wohnung, Wein und Ölbereitung, Hamburgo, 1936.

D) Hausindustrie, Hamburgo, 1936.

PARDO ASSO José Pardo Asso, Nuevo Diccionario Etimológico, Zaragoza, 1938.
https://an.wikipedia.org/wiki/Nuevo_diccionario_etimol%C3%B3gico_aragon%C3%A9s_(voces,_frases_y_modismos_usados_en_el_habla_de_Arag%C3%B3n)

ROHLFS Gerhard Rohlfs, Le Gascon. Etudes de philologie pyrénéenne, 2.ª ed., Tubinga y Pau, 1970. https://www.persee.fr/doc/hispa_0007-4640_1937_num_39_1_2759_t1_0079_0000_2

WILMES Rudolf Wilmes, La cultura popular de un valle alto aragonés (Valle de Vió), Anales del Instituto de Lingüística, t. X, Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza (Argentina), 1957, págs. 149-310. 
https://www.worldcat.org/title/valle-de-vio-estudio-etnografico-linguistico-de-un-valle-altoaragones/oclc/432184395?referer=di&ht=edition

Además se usan las siguientes abreviaturas lexicográficas:

altoarag. altoaragonés

chap. Chapurriau. Champouirau (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi “champouirau” ou “champourrau” un jargon composé d’espagnol, d’italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers. (F. Mistral, http://tdf.locongres.org/files/assets/basic-html/page536.html)

f femenino

fpl plural del femenino

m masculino
mpl plural del masculino

sin. sinónimo

s. l. sin localización (en Violant Simorra)

var. variante


En el glosario que sigue, las palabras se escriben como en español. Sólo el sonido [s] se transcribe, como en gallego, con x, por ejemplo, buxeta [buseta]. Las páginas que siguen a la definición del lema, se refieren a la obra de Violant Simorra.


GLOSARIO.


ABARQUERAS fpl 'cordones de lana de las abarcas', Ansó y Hecho (pág. 116); íd. en Ansó y Benabarre (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Benasque (BALLARIN).


AGRAMIZA f 'agramadera más fina para un segundo agramado del lino o del cáñamo', en altoarag., s. l. (pág. 243), 'agramadera' como aragonesismo, s. l., en el DRAE.


AGUILÓN m 'parte más peraltada de la cubierta de la casa', Ansó (pág. 204); véase el mapa 926 del ALEANR, VII.


AHERMANAMIENTO m 'hermandad conyugal que consiste en que la mujer pone su dote a la disposición del marido', altoarag., s. l. (pág. 326).


ALACAY m 'baile popular de cinco parejas que se bailaba en las fiestas de la cofradía', Ansó (pág. 638); íd. en ANDOLZ.


ALADRE m 'arado que se tira con bueyes y que tiene una reja llana', llano de Jaca, Biescas, Sabiñánigo (págs. 455-456); íd. en Bonansa (HAENSCH). Para Jaca, el ALEANR da: ALADRO, APERO; ALATRE m en Bielsa (BADIA, Bielsa); en el ALEANR, en cambio: Véanse los mapas 132 y 133 del ALEANR.


ALADRO m 'arado de madera tirado por mulas', Aínsa, Valle de Gistaín (pág. 456); íd. en Bisaurri, Renanué y Espés (HAENSCH); íd. en Benasque (BALLARIN) y Campo (ALC); íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). El ALEANR, mapa 132, confirma las formas recogidas por VIOLANT.

ALBADAS fpl 'coplas de la aurora que cantaban los mozos después de haber anunciado la enramada' (véase esta voz), Aragón, s. l. (pág. 584); íd. en Huesca, Teruel, Ribagorza (ANDOLZ); ALBADES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN).


ALEBRO m 'acebo', Gistaín (pág. 486); íd. en ANDOLZ; GRÉVOL m en Renanué, Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); GREVOL m en chap.


ALMARIO m 'armario', altoarag., s. l. (pág. 236); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en KRÜGER, HP, A, II, pág. 266; ALMARI en Graus, Campo, Fonz, Binéfar (ALC); ARMARI m en Renanué, Espés, Bonansa, Ardanuy (HAENSCH); íd. en Benasque, Benabarre (ALC); chap. ARMARI.


ALMIDET m 'almirez de metal', Bielsa y Echo (pág. 227); íd. en Torres del Obispo (ANDOLZ); íd. en Puebla de Roda, Santaliestra (ALEANR, VII, mapa 844); ALMIDÉ m en Campo, Puebla de Castro, Laspuña, Laguarta, Yebra de Basa, Lasieso. Sobre más variantes y sinónimos, véase ALEANR, loc. cit.


ANGUARINA f 'especie de gabán muy holgado', Ansó y Echo (pág. 94).


APEDAR 'criar una oveja su corderillo a la fuerza mediante el apiadero' (véase esta voz), Gistaín (pág. 416).


APEDERAR 'atar a las ovejas que no dejan tetar a su corderillo a un palo', Gistaín (pág. 416).


APIADERO m 'palo al que atan una oveja que no quiere o no deja tetar a su corderillo', Ansó (pág. 416).


APLANADOR m 'graduador de la reja del arado', llano de Jaca, Biescas, Sabiñánigo (pág. 456); 'gran trozo de madera que sujeta la espata', Sinués (ANDOLZ).


ARAL m 'criba de grano, de mimbre u otro material agujereado o de mallas', Ansó (pág. 482); íd. en Aragüés del Puerto, Echo y Campo de Jaca (ANDOLZ); íd. en Campo, Laspuña, Lasieso, Ansó, Berdún, Yebra de Basa, Biel (ALEANR, I, mapa 86); ORAL m en Bolea y Broto (ALEANR, loc. cit.); ERAL m en Santaliestra (ALEANR, loc. cit.).


ÁRBOL MAYO 'árbol que los mozos del pueblo cortaban el 30 de abril y que, después de quitarle la corteza, plantaban en la plaza del pueblo', Tramacastilla y Pueyo de Jaca (Valle de Tena) (pág. 586).


ARCA f DE AMASARE 'artesa para amasar', Vió (pág. 230). El ALEANR, I, mapa 240, da: ARCA DE AMASAR en Campo, ARCA AMASAR en Pozán de Vero; ARCA en Laspuña, Aínsa, Laguarta, Santaliestra, Puebla de Castro; ARQUETA en Gistaín. - En Graus: (ANDOLZ); en Azanuy: CAPASTERA (ALEANR, loc. cit). En cambio, en Bisaurri, Espés, Bonansa, Castanesa: PASTERA f (HAENSCH); íd. en el Valle de Vió (WILMES), en contradicción, pues, con la forma de VIOLANT; PASTERA f también en Torla (KUHN); íd. en Benasque, Noales, Puebla de Roda, Arén (ALEANR, loc. Cit.); MASADERA f, íd. en Ansó (VIOLANT, pág. 230); íd. En Salvatierra y Sigüés (ANDOLZ). Véase ALEANR, II, mapa 240. ARCHAS fpl'aparejo detransporte para llevar haces de hierba y la mies', Gistaín,Bisaurri (pág. 474); íd. en HAENSCH; íd. En Calvera,Biscarruésy Gistaín (ANDOLZ); ARCHES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN), confirmado por el ALEANR, I, mapa 68; ibíd.:en Gistaín (lo cual confirmala forma que da VIOLANT). El área de ARCHAS no es, pues, muy extensa.

ARGADERAS fpl I. 'apero de transporte que consiste en dos cuévanos de mimbre unidos entre sí por la parte superior', Alquézar, Gistaín; íd.en ANDOLZ, s. l.; íd. en Lasieso, Laguarta,

Aínsa, Angüés, Puebla de Castro, Pozán de Vero, Las Pedrosas, Biel (El ALEANR, II,

mapa 175, muestra la diversidad de denominaciones existentesen altoarag.).

Sin.: ESCARCELAS. II. 'aguadera o angarillas, apero de transporte que se cargaba en una

caballería para llevar cuatro o seis cántaros de agua', Aínsa (pág. 222); íd. En Valle de Vió (WILMES); íd. en Torla, Bolea, Aineto (KUHN); íd. en Valle de Benasque (BALLARIN); ARGADELL m en Ribagorza (KRÜGER); ARGADELLS en Peralta (ALC); íd. en Bonansa (HAENSCH). Argadells a Beseit.


ARIVO m var. ARIBO m 'aparato en forma de cruz, sujeto a un pie, que se giraba al impulso de la mano y servía para el aspado del lino o cáñamo', Ansó (pág. 24); íd. en Echo y la Canal de Berdún (ANDOLZ). Compárese ARIBO m y DARIBO m 'aspador' en el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. "aspador".


AUSÍN m 'viento frío y atorbellinado que sopla en invierno en el valle de Ansó' (pág. 24); íd. en Echo y Siresa (ANDOLZ).


BADIL m 'badila o pequeña pala para recoger ascuas y rescoldo del fuego', Vió (pág. 210); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Canfranc (ALEANR, VII, mapa 910); íd. En una serie de otros puntos del ALEANR (loc. cit.).


BANCA f DE MULIR 'banqueta de dos patas en la que se sienta el que ordeña', Bielsa (pág. 430). El verbo mulir parece algo extraño', frente a las variantes de MUÑIR que registraron otros autores, especialmente BADIA en Bielsa: MUYIR. MUÑí a Beseit.


BANCAL m I. 'pañuelo de paño blanco o negro con el que las mujeres se cubrían la cabeza',

Ansó (pág. 112); íd. En ANDOLZ; II. 'manto blanco para la cabeza', Jaca (VIOLANT, pág. 102).


BARANDAO m 'redil para las ovejas', Plan, Gistaín (pág. 417); íd. en Gistaín (ALEANR, V, mapa 591); BARRANNATO m (sic) en Bielsa (BADIA, Bielsa); BARANÁTO en Bielsa (ALEANR, V, mapa 591). Sin.: CLETA f, var. CLEDA f en el Valle de Vió (VIOLANT, pág. 417), para este pueblo, WILMES da CLETAU m, forma que aparece en varios puntos del ALEANR (loc. cit).


BARATEROS mpl 'arrieros del Somontano de Barbastro' (pág. 140).


BARREDERA f, véase s. v. TRESMALLO.


BARZAL m, var. BARSAL m 'zarzal, sitio poblado de zarzas', Plan,


Gistaín, Bielsa (pág. 87); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). Véase también

KRÜGER, A, I, pág. 52. BARZOL m 'cuna', Plan y Gistaín (pág. 236). Compárense chap.

BRESSOL y BRES m en Calvera (KRÜGER); íd. en la Ribagorza oriental

(HAENSCH); íd. en Valjunquera, Bonansa, Caspe, Espés (ANDOLZ); íd. en Noales, Arén, Tolva, Albelda, Praga (ALEANR, VI, mapa 794). El término más usual en la provincia de Huesca es CUNA f, según el ALEANR, loc. cit.


BIGÓS 77i 'azada horquillada propia para cavar las orillas de los árboles, donde no llega el arado', Broto (pág. 454); íd. en Barbastro, Valle de Bielsa, Espés, Puebla de Roda (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa).


BILLES fpl 'juego de bolos', Baraguás (Jaca) (pág. 647); en Huesca y Zaragoza: BILLA f 'bolo, palo en el juego de bolos' (ANDOLZ); BILLAS fpl 'bolos', en varios puntos de la provincia de Huesca, en el ALEANR, IX, mapa 1175, que da variantes y sinónimos. Birles, birla, birlot a Beseit.


BOIXO m var. BUIXO m Ansó (pág. 87). El ALEANR, III, mapa 288, en cambio, da para Ansó: BUXO, BUJO; BOIXO m también en Puebla de Roda (ALEANR, loc. cit.); íd. en Peralta de la Sal (ANDOLZ); BUIXO m en Campo, Santaliestra, Broto, Benasque (ALEANR); íd. en Castejón de Sos, Bisaurri, Renanué (HAENSCH); íd. en Bielsa (ALEANR, ANDOLZ, BADIA, Bielsa); BOIX en Arén, Tolva, Azanuy, Albelda (ALEANR); íd. en Benabarre (ANDOLZ); BUXO m en Gistaín, Benasque, Fanlo, Sallent de Gállego, Canfranc, Ansó, Echo, Aragüés del Puerto, Berdún, Yebra de Basa, Lasieso, Bolea, Laguarta (ALEANR).


BORDA f 'casa aislada, que consta, por lo común, de corral o cuadra, en la planta baja y de un piso superior que sirve, a la vez, de almacén de forrajes y de dormitorio las personas que viven allí temporalmente aparte de los pastores' (general en el Pirineo) (págs. 35, 71, 152, 159-161); íd. en ANDOLZ.


BOTIJA f 'cántaro pequeño con pitorro para beber', Jaca y Aínsa (pág. 221).


BRENDAR 'tomar la merienda de la tarde', altoarag., s. l. (página 251); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa), Binéfar (ALC); BRENDÁ en Campo y Fonz (ALC y ANDOLZ); BRENÁ en Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Castejón de Sos, Bisaurri, Renanué y en la Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Compárese el mapa 866 del ALEANR, VII, "Merienda".


BRIBAR 'escardar los campos para limpiarlos de las malas hierbas', Gistaín (pág. 465); íd. en Campo y Aínsa (ALEANR); BRIBÁ en Benasque y Puebla de Roda (ALEANR, I, mapa 45). Según ANDOLZ, en Alquézar, Benabarre y La Fueva: BRIBAR 'podar árboles', 'remoldar'.


BUCARDO m 'cabra hispánica', Valle de Ordesa (pág. 44); íd. en Fanlo, Broto, Sarrión, Torla (ANDOLZ); íd. en Sallent de Gállego, Ansó, Echo, Canfranc, Aragüés del Puerto, Jaca, en el ALEANR, IV, lámina 579, que da una serie de sinónimos.


BUCHA f 'primitivo recipiente para pasar la colada', Echo (pág. 232); BOCHA f 'cocio de madera' en Sallent de Gállego (ALEANR, VII, mapa 895). Ni la voz ni una variante de ella aparece en otros puntos, probablemente por no usarse ya el objeto.


BUHARDA f 'abertura o lucerna en los techos de dos o cuatro aguas', altoarag., s.l. (pág. 172). Esta forma no aparece en ningún punto del ALEANR, VII, mapa 918, que da, en cambio, GUARDILLA con este significado para una serie de puntos.


BUXETA f 'escoba de ramos de boj', Benasque (pág. 232); íd. en ANDOLZ; BUIXETA en Ribagorza (ANDOLZ) y en el Valle de Benasque (BALLARIN). El ALEANR, VII, mapa 898, confirma los datos recogidos por Violant, ya que da para 'escoba': BUIXETA para Benasque.


CABALERO m 'hermano del hijo primogénito. En este último recae, según el derecho aragonés, la mayor parte de la herencia', s.l. (pág. 146); íd. en ANDOLZ, s.l.; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); CABALLÉ m en Ardanuy (HAENSCH); chap. CABALER m.


CABAÑERA f 'cañada o vía pecuaria', altoarag., s. l. (pág. 384); íd. en Echo y Huesca (ANDOLZ); íd. en muchos puntos del ALEANR, IV, mapa 532.


CABECERO m 'jefe de un grupo de esquiladores de ovejas', Gistaín (pág. 419). El ALEANR, I, mapa 1225, registra esta voz con el significado 'jefe de una cuadrilla de segadores' para Used (Zaragoza), Ciria (Soria), Berdún (Huesca).


CABELLERAS fpl 'macetas con diversos cereales nacidos y crecidos a la sombra, que llevaban las mozas a la iglesia en Semana Santa', montaña de Huesca (pág. 578); íd. en Sobrarbe y Huesca (ANDOLZ).


CADIERA f 'escaño a ambos lados del hogar', Ansó (pág. 198); íd., s.l. en ANDOLZ; íd. en Ansó, Benasque (BADIA, Contr.); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). La voz es de uso extenso en el Alto Aragón (ALEANR, VII, mapa 908).


CAJETAS fpl 'apero de transporte que consiste en cajas largas y estrechas, en forma de artesa,

y que se carga sobre las caballerías', Gistaín (pág. 443).


CALDERIZO m 'cadena o lar', Baraguás (Jaca) (págs. 198 y 206); íd. en Almudévar, Aragüés del Puerto y Salvatierra


(ANDOLZ); CREMALLO m en Ansó (VIOLANT, pág. 206); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque, Campo, Fonz, Binéfar (ALC); íd. en altoarag. occidental (KRÜGER, HP, A, II); íd. en PARDO ASSO; íd. en Ansó (VIOLANT); CREMALL m en Espés, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH).


CALLAUAR m 'cencerrada que practicaban los chicos por San Antonio Abad (17 de enero)', Gistaín (pág. 568).


CAMINAL m 'hueco interior y tubo por los que sale el humo hacia la chimenea', Gistaín (pág. 198); CAMINALES 'pivotes de hierro colocados ante el hogar de la chimenea', en Aragüés del Puerto, Valle de Bielsa y Salvatierra (ANDOLZ); íd. 'lugar donde se hace el fuego en el centro de la cocina', en Bielsa (BADIA, Bielsa).


CAMEÑA f 'ajuar de la novia', Gistaín (pág. 198); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa).


CANABLETA f 'collar del que cuelgan las esquilas y los cencerros de las ovejas', Bielsa (pág. 414). Compárese, con el mismo significado: CANÁBLA f en Bielsa (KRÜGER, HP, II, pág. 55) y el mapa 555 del ALEANR, IV.


CANADA f 'botijo de madera de forma elíptica', Bisaurri (página 222); íd. en Benasque (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). La voz no aparece en el ALEANR, VII, mapa 852: "botijo de madera" y "barril y sustitutos para llevar agua al campo".


CANDALIETO m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros puestos en el fogón', Vió (pág. 212).


CANTILLO m 'trozo mayor que los demás que se cortaba de una torta y que coge la dueña de la casa que tiene que ofrendar otra torta el domingo siguiente', Gistaín (pág. 500).


CASA DEL GASTO 'casa donde iban a comer todos los asistentes a la fiesta mayor del pueblo', altoarag., s. l. (pág. 602); sin.: POSADA f. CASETA f 'cabaña de pastor en la montaña', altoarag., s. l. (pág. 424); íd. en una serie de puntos del ALEANR (IV, mapa 537).


CASTAÑETAS fpl 'castañuelas', Chía (pág. 612); íd. en Gistaín (VIOLANT, pág. 608); íd. en Bielsa, Sallent de Gállego; CASTAÑETES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de CASTAÑETAS y CASTAÑUELAS, véase ALEANR, IX, mapa 1199.


CEPO m RAPOSERO 'cepo de hierro para coger zorras', Ansó (pág. 367). Véase también el mapa 472 del ALEANR, III: "cepo para cazar zorras y lobos".


CERMELLERA f 'la parte más peraltada de la cubierta de la casa', Echo (pág. 204). Compárese: CERNILLERA f 'teja que cubre el caballete del tejado' en Yebra de Basa según el ALEANR, VII, 923, que da una serie de sinónimos.


CERNEDERA f 'cedazo para cerner harina', altoarag., s. l. (página 230); CETAZO m en Bielsa (BADIA, Bielsa); SEDÁSO m en Bisaurri (HAENSCH). Véanse el mapa 237 del ALEANR, II, y la nota sobre CERNEDERAS, loc. cit.


CLETA f, véase s. v. BARANDAO.


COMANA f 'gran rebaño trashumante formado por un ganadero que arrienda pastos para él, pero con la intención de admitir otros rebaños más pequeños agregados al suyo', Bielsa (pág. 382).


COSET m 'chaleco del traje tradicional', Benasque (pág, 92); íd. en Espés, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH).


COVARCHA f 'cueva donde viven los pastores en la montaña', Gistaín (pág. 424); en la Ribagorza catalanohablante: covARCHo m 'covacha, cueva pequeña' (HAENSCH); COBARCHO m según ANDOLZ en Ribagorza; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN).


CRABA f 'pieza de hierro resistente en que los pastores colgaban el caldero' para preparar la comida', Valle de Gistaín (pág. 398).


CRABONERA f, var. CRAPONERA f 'el cencerro más grande que llevan los chotos guías de los rebaños trashumantes', altoarag., s. l. (pág. 412); íd. en Benasque (BALLARIN); íd. 'esquila redonda que llevan cabras y bueyes', en Ejea, Benasque, Salvatierra y Valle de Gistaín (ANDOLZ). El ALEANR registra CRABONERA para Tolva, Arén, Noales. Para Benasque da, a diferencia de ANDOLZ y BALLARIN: CUARTISO m.


CREMALLO m, véase s. v. CALDERIZO.


CRUISÍ 'agramar el lino o cáñamo', en el altoarag., s. l. (pág. 242); CRUIXÍ 'quebrantar transversalmente una cosa sin separar las cosas, poniéndola en condiciones de que se rompa completamente con facilidad...', en el Valle de Benasque (BALLARIN).


CUBILAR m 'majada, zona de pastoreo del ganado' lanar', altoarag., s. l. (pág. 423); id, .en Gistaín (VIOLANT, pág. 356); íd. 'redil, lugar donde acude el ganado a dormir', en Aragüés del Puerto y Sandiniés (ANDOLZ); CUBILÁ m en el Valle de Benasque (BALLARIN).


CUCHARERO m 'cucharatero o listón de madera con ganchos o huecos para guardar las cucharas', altoarag., s. l. (página 220) ; CUCHARETERO m Sinués (ANDOLZ); CUCHARATERA f en

Bielsa (BADIA, Bielsa). El ALEANR registra CUCHARERO para la mayoría de los puntos que corresponden a la provincia de Huesca (VII, mapa 840).


CULLAR m I. 'cuchara larga de boj para revolver las gachas', Ansó, Echo y Biescas (pág. 219); II. 'cucharón de madera para servir la comida', Jaca (pág. 219); íd. 'cazo' en el Campo de Jaca, Panticosa, Salvatierra (ANDOLZ); íd. en varios puntos del ALEANR, VII, mapa 994.


CUQUELA f 'cazo o recipiente de metal con mango en forma de cucharón que servía para sacar agua del cubo, etc.', Gistaín (pág. 224). Para este lugar, el ALEANR da: LOZA. La voz citada por VIOLANT no aparece en ningún punto del mapa 838, ALEANR, VII.


CUTRE m 'arado de reja estrecha y puntiaguda que se emplea para romper los campos antes de darles la segunda mano de labrado', Gistaín (pág. 458); íd. 'herramienta que se usa en vez del "alatre" cuando la tierra es muy dura, para poderla cortar', en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa).


CHABOLA f 'cabaña primitiva portátil de los pastores', s. l. (pág. 158). La voz aparece en distintos puntos del ALEANR, IV, mapa 537, por ej., en Santaliestra, Salvatierra y en Navarra.


CHAMBROL m 'campana que recoge el humo encima del hogar', Gistaín (pág. 201); íd. en ANDOLZ.


CHIBÓN m 'chaquetilla de bayeta blanca guarnecida con trencilla negra', Ansó (pág. 82); íd. 'jubón del traje masculino' en Echo y Fanlo (ANDOLZ).


CHICOTÉN m 'especie de címbalo rústico o cítara que se tocaba el domingo de la Trinidad en Jaca' (págs. 552 y 633); íd. en ALEANR, IX, mapa 1202, nota). Véase también ANDOLZ, S. V. CHICOTÉN.


CHINCHAINA f 'tonadilla airosa, de notas dulces y suaves, que se canta en la ceremonia de nombramiento de los mayordomos de la fiesta mayor'. Seira (pág. 616); CHINCHANA f 'danza típica de Campo' (ANDOLZ). Véase ALEANR, IX, mapa 1202, notas.


CHINULLO m 'rodilla', Echo (pág. 87); íd. en Ansó, Echo, Embún (KUHN); CHENULLO en Sallent de Gállego (ALEANR, VII, mapa 975); CHINOLLO en Loarre (ANDOLZ); CHINOLL m en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en varios puntos del ALEANR, loc. cit.


CHIPÓN m 'corpiño o jubón', altoarag., s. l. (pág. 98); íd. en Benasque, Bergosa, Valle de Bielsa, Cartirana (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN).


CHULO m 'pastorcillo o aprendiz de pastor que guarda el ganado débil o flojo', valles de Bielsa y de Gistaín (pág. 390). En cambio: VACIBERO m 'pastor que cuida ganado vacibo o vacivo que no es para parir' (PARDO ASSO); VACIBÉ m en Bonansa (HAENSCH). En Almudévar y Benasque: CHULO m 'criado, generalmente adolescente para llevar la comida al campo' (ANDOLZ); en el Valle de Benasque: CHULO m 'muchacho que sirve en la casa a la disposición del dueño y de los demás criados' (BALLARIN). Véanse CHULO y sus var. con este significado en el ALEANR, IX, mapa 1230.


CHUPA f 'chaqueta corta, de forma cruzada, para llevarla desabrochada, solapa de pico y cuello derecho, con bocamanga, del traje tradicional', Gistaín y Bielsa (pág. 92); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa).


CHURRO m 'postizo que se añadía a las trenzas de la mujer', Ansó (pág. 108); íd. en ANDOLZ.


CHUSTILLO m 'chaleco' del traje tradicional', Benasque (pág. 92); íd. en Puebla de Roda (ANDOLZ).


DALLAR 'segar la hierba', Gistaín (pág. 482); íd., s. l. (ANDOLZ); DALLÁ en Espés, Bonansa, Noales (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN).

DESTRAL m, véase s. v. ESTRAL.


DEVANTAL m 'delantal de fiesta', Ansó (pág. 101); DEBANTAL m 'delantal o mandil' en Ansó, Valle de Bielsa, Echo, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN).


DIBUJAR 'vaciar los dibujos en tallos de madera que hacían los pastores', Ansó (pág. 408).


DONADOS mpl 'personas que han dado a la casa por estar solas y que eran mantenidas con la condición de trabajar', altoarag., s. l. (pág. 322). Compárese: DONÁSE, Valle de Benasque 'hacer donación en vida de su persona' (BALLARIN).


ENCORTAR 'hechizar las brujas a los hombres para que no puedan procrear', montaña de Huesca (pág. 533); íd. En ANDOLZ.


ENRAMADAS fpl 'En la noche del Sábado de Gloria, los mozos escalaban las ventanas de las casas donde había chicas y escribían en el alféizar el nombre de éstas con peladillas. Una vez escritos los nombres en todas las ventanas, se reunían los mozos y disparaban un tiro al aire para anunciar la enramada a las mozas', Aragón, s. l. (pág. 584). Según ANDOLZ, ENRAMADA f es en Valdetorno, Ejea y Muniesa: 'resultado de haber ensuciado con pez, porquería u otra materia maloliente la puerta de la novia que se ha puesto en relaciones con otro...'.


ESCARCELAS fpl 'apero de transporte que consiste en dos cuévanos de mimbre unidos entre sí por la parte superior', Jaca, Canfranc (pág. 441); ESCÁRZELES mpl, Baraguás; íd. en Aragüés del Puerto y Javierregay (ANDOLZ); sin.: ARGADERAS I. (véase esta voz).


ESCOLANETA f 'comida a base de estómago de cerdo relleno de pasta de morcilla que se hacía en el carnaval', Baraguás, Alquézar (pág. 576); íd. en Alquézar (ANDOLZ). Véase en el ALEANR, IV, mapa 693: 'Embutido que se hace con el estómago del cerdo', en el que la voz citada por VIOLANT y ANDOLZ no aparece.


ESCUDILLA f 'fuente o plato hondo de madera', Bielsa (pág. 430) ; íd. en BADIA, Bielsa; sin.: MORTERA f en Bielsa (BADIA, Bielsa); ESCUÉLLA f en el Valle de Benasque (BALLARIN); ESCUDELLA f en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH) y en chap. Véase también ALEANR, VII, lám. 1016 a, s. v. ESCUDILLA.


ESMOLADA f 'afilada', Echo (pág. 87).


ESPARAVERO m I. 'halcón', Jaca (pág. 87). Aquí parece que hay un error: en todo el dominio aragonés, esta voz o sus variantes designan al 'gavilán'; por ej., ESPARABÉ en Peralta (ANDOLZ); ESPARABEL en Fonz (ibíd.); ESPARABER en Benabarre (ibíd.). Véanse las numerosas variantes en el mapa 463, ALEANR, V; II. 'esparavel, red de pescar que se arroja, a fuerza de brazo, en el agua', Valle de Tena (pág. 377); ESPARBÉ en Benasque (BALLARIN y FERRAZ); íd. en Bonansa (HAENSCH); chap. ESPARVÉ.


ESPATIELLA f 'especie de espadilla de madera que servía para el espadado del cáñamo o del

lino ya agramados', Ansó (pág. 243); ESPADILLA f, íd. en Agüero (ANDOLZ). Véase también el ALEANR, II, lámina 322 a.


ESPEDO m 'asador para la carne al que se va dando vueltas', Aragón, s. l. (pág. 208); íd. en Alquézar, Echo, Campo de Jaca (ANDOLZ). La voz aparece en numerosos puntos del ALEANR, VII, mapa 835.


ESPIRITUADO 'poseso por los malos espíritus, endemoniado', Baraguás (pág. 552); ESPIRITAU 'id.' en Orús (ANDOLZ).


ESQUILA f 'cencerro de forma tubular', en altoarag., s. l. (pág. 413). Véase ALEANR, IV, mapas 546-549. Esquella, esquelles, esquellot a Beseit.


ESQUILERO m 'macho cabrío o choto, guía de un rebaño de ovejas y que está provisto de una esquila', Ansó (pág. 412); íd. en ANDOLZ; ESQUILLERO m en Broto, Bielsa, Laspuña, Campo (ALEANR, V, mapa 614, que da una serie de sinónimos) .


ESQUIRUELO m 'ardilla', arag., s. l. (pág. 87); íd. en ANDOLZ, s. l.; íd. en Ansó, Echo, Torla, Fanlo (ROHLFS); ESQUIRGÜELO en Biescas, Lanuza, Loarre y Panticosa (ANDOLZ); ESQUIROL en el Valle de Bielsa, Cretas, Huesca, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en BADIA, Bielsa; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); íd. en Bisaurri, Espés y Ribagorza oriental (HAENSCH), chap. ESQUIROL. Véanse las numerosas variantes de ESQUIRUELO y ESQUIROL que da el mapa 475 del ALEANR, IV.


ESTIRASO m 'narria, apero de transporte muy primitivo, especie de carro sin ruedas que sirve para el transporte de piedras, estiércol, etc.', altoarag., s. l. (pág. 446); íd. en benasqués (BALLARIN y FERRAZ); íd. en Renanué (HAENSCH); íd. en Benasque (ALEANR, I, mapa 183); ESTIRÁS en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en Noales, Arén, Tolva, Albelda, Fraga (ALEANR, loc. cit.). Sobre la extensión de ESTIRAZO m y sus variantes, véase el ALEANR, loc. cit.


ESTRAL m, var. DESTRAL m 'hacha', Gistaín (pág. 87); ESTRAL m en ANDOLZ, s. l., íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en muchos puntos de Aragón y en algunos de Navarra del ALEANR, III, mapa 406.


ESTREUADES fpl 'trébedes', Echo (pág. 208); ESTREUDAS en Aragüés del Puerto (ANDOLZ); Bielsa (BADIA, Bielsa); ESTREUEDES en Benasque (BALLARIN); ESTRÉBEDES en el Valle de Vió (WILMES); ESTRESPEUS en Bisaurri, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH). Véanse las numerosas variantes y sinónimos en el ALEANR, VI, mapa 831.


FAÍNA f 'marta', Bielsa, Plan (pág. 87); íd. 'garduña' en Ardanuy, Noales (HAENSCH); íd. en Arén, Noales (ALEANR, IV, mapa 474). Véanse las numerosas variantes de la. palabra en el ALEANR, loc. cit., a las que hay que añadir FOÍNA f 'marta', en Sallent y Ansó (VIOLANT, pág. 87).


FALS, FALÇ f (mejor: FALZ) 'hoz dentada', en altoarag., s. l. (pág. 469); íd. en gran parte de la provincia de Huesca (ALEANR, I, mapa 53); chap. Fals, diminutiu falseta, tamé corbella o corvella.
FALDAR m 'refuerzo de bayeta en el traje típico femenino',


Echo (págs. 101-102); íd. en ANDOLZ.


FALSA f 'piso alto o buhardilla', altoarag., s. l. (pág. 178); íd. s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. En Bisaurri, Renanué, Espés (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN), y, en general, muy usual en el Alto Aragón (ALEANR, VII, mapa 916).


FALZ f, véase s. v. FALS.

FALLA f 'tea grande que se encendía el día de San Juan', San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588). Compárese: FALL m 'astilla' en Benasque (ANDOLZ).


FARO m 'tronco de árbol que se quemaba la víspera de San Juan Bautista', en San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588).


FARRATA f, var. FORRATA f 'cubo para ordeñar', altoarag., s. l. (pág. 430); FORRADA f 'íd' en el Valle de Benasque (BALLARIN) y en Gistaín (VIOLANT, pág. 220); FORRATA f en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa); FORRADA f 'cubo' en Benasque (FERRAZ). Véanse también KRÜGER, HP, A, II, págs. 322-323, y DCVB, s. v. FARRADA, y las numerosas variantes y sinónimos en el ALEANR, V, mapa 638. Compárese también ALEANR, VII, mapa 853: "herrada".


FAXA f 'bancal de los terrenos costeros que forma terraza para el cultivo', altoarag., s. l. (pág. 438); íd. 'trozo de terreno de labor' (que es el sentido más usual), s. l. (ANDOLZ); FAIXA f 'íd' en el Valle de Vió (ANDOLZ); FAXA 'cada trozo en que se divide una finca en Ansó' (ALEANR, I, mapa 19). Sobre FAJA f y las otras denominaciones, véase ALEANR, loc. cit., y también el mapa 20.

FIERROS mpl DEL CAN 'collar de púas de los perros pastores', Gistaín (pág. 414).


FILATÓ m 'red de pescar muy fina, de dos o tres metros de largo, provista de pequeños plomos en la parte inferior y corchos en la parte superior, que sirve para pescar en las partes poco hondas de los ríos', Ansó y Valle de Tena (pág. 376).


FILOSA f 'rueca', Benasque (pág. 87); íd. en BALLARIN; íd. en Estadilla, Fonz, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bisaurri, Espés (HAENSCH); íd. en Benasque, Campo, Graus, Benabarre (ALC); ROCA f en Baraguás (VIOLANT, pág. 247). El ALEANR, II, mapa 270, da FILOSA sólo para Albelda, Azanuy, Santaliestra, Puebla de Roda y no para las zonas occidentales, para las que la voz aparece documentada en otros autores. Posiblemente el castellanismo RUECA ha desplazado la forma más antigua FILOSA.


FOGARIL m 'fogón del hogar', Ansó y Baraguás (pág. 198); íd., s. l. (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Valle de Vió (WILMES); íd. en PARDO ASSO; íd. en el Valle de

Benasque (BALLARIN). Véase la extensión de la voz, sus variantes y sinónimos en el ALEANR, VI, mapa 812.


FORACHA f 'pequeña agramadera que se manipulaba en el regazo, estando sentada la mujer', Ansó (pág. 243); íd. en Agüero, Banaguás, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Compárese ESFORACHA 'agramadera sobre cuatro patas' en el ALEANR, II, lámina 322.


FORACHAR 'agramar con la foracha (véase esta voz), Ansó (pág. 243); íd. en Ejea, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Comp. ESFARACHAR, ESFORACHAR y ZORACHÁ en el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. "agramar".


FORNIGUERO m 'montón de broza cubierta de tierra que se quema, como primitivo sistema de abono', Echo, Panticosa (pág. 438); íd. en Alquézar y Echo (ANDOLZ); GUERO m 'íd.' en Benasque (BALLARIN); ORDIGUERO Ansó (VIOLANT, pág. 438). Véanse la extensión de FORNIGUERO, de sus variantes y de sus sinónimos en el ALEANR, I, mapa 18.


FORRADA f, FORRATA f, véase s. v. FARRATA.


FOZ f 'desfiladero estrecho', 'garganta' o 'tajo' en los valles del Pirineo central, Ansó, Echo (págs. 35 y 37); íd., s. l. En ANDOLZ.


FREGADOR m 'fregadero, que consistía en una lastra grande, inclinada hacia la pared', Benasque (pág. 216); FREGADÓ m 'id.' en Benasque (ANDOLZ); en cambio: FREGADERA f 'fregadero' en el Valle de Benasque (BALLARIN). Según el ALEANR, VII, mapa 883, FREGADERA f 'fregadero' es el término común en Aragón. Véanse allí más variantes y sinónimos.


FREIXEL m 'fresno', Gistaín, Plan (pág. 87); íd. en el ALEANR, III, mapa 399; íd. en Ribagorza (ANDOLZ); FREIXINO en Bielsa (VIOLANT, pág. 87). Sobre otras variantes, véase ALEANR, loc. cit.


FURNO m 'horno de pan', Plan y Gistaín (pág. 228); íd. En el Valle de Bielsa y Echo (ANDOLZ); en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Echo y Panticosan (KUHN); íd. en Echo, Bielsa y Gistaín (ALEANR, II, mapa 240), lo cual confirma la forma recogida por VIOLANT. Sobre las variantes FORNO, FORN, FORT y FURNERA, véase ALEANR, loc. cit.


Fuso m 'huso', Benasque (pág. 87); íd. en el Valle de Bielsa, Echo, Ribagorza, Litera (ANDOLZ); en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Ansó, Bielsa, Benasque (BADIA, Contr.); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); FUS m en Espés, Ribagorza or. (HAENSCH) y en chap. Véanse la extensión de la voz, de sus variantes y de sus sinónimos en el ALEANR, II, mapa 272.


GANCHOS m 'apero de transporte que consiste en ganchos aparejados que lleva una caballería y que sirve para transportar la mies, ramas, leñas, sacos y otros fardos', Jaca, Broto (pág. 473); íd. en Ejea, Salvatierra, Zaragoza (ANDOLZ); sin.: PICOS


GARBA f 'gavilla de tres manojos de trigo', Plan (pág. 470); íd. en el DRAE como aragonesismo; íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en PARDO ASSO; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véanse las variantes y sinónimos de esta voz así como su extensión en el ALEANR, I, mapa 60.


GARRABERA f 'rosal silvestre', en La Litera, Puebla de Roda, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bisaurri, Espés, Bonansa (HAENSCH); íd. en Graus (ROHLFS); GARRABONERA f en Ribagorza (ANDOLZ) y en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véanse las numerosas variantes y sinónimos de esta palabra en el ALEANR, II, mapa 296. VIOLANT cita además: GAVARSERA f 'rosal silvestre', Castejón de Sos (pág. 510).


GORGUERA f 'especie de golilla que cubría por detrás casi la mitad de la cabeza, en las camisas tradicionales', Echo (pág. 96); íd. en ANDOLZ.

GRAMADERA f 'agramadera más fina para un segundo agramado del lino o del cáñamo', altoarag., s. l. (pág. 243); íd. en Alquézar (ANDOLZ). Véase el ALEANR, II, lámina 322, s. v.

AGRAMADERA.


GRIBA f 'criba de grano, de mimbre u otro material agujereado o de mallas', Vió (pág. 482); íd. en Alcañiz, Alquézar, Valle de Bielsa, Huesca (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA); íd. en una serie de puntos del ALEANR, I, mapa, 80; sin.: ARAL m.


GUAMBRE f 'reja redonda o tubular del arado', Ansó, Echo, Canfranc, Sallent (pág. 454); íd., pero m en Aragués del Puerto (ANDOLZ).


GUARDACENIZAS m 'estrecha faja de hierro que rodea los lados y la parte delantera del fogón',

Bielsa (pág. 200); confirmado por el ALEANR, VI, mapa 812. Véanse la extensión, las variantes y los sinónimos de esta voz ibíd.


GUARDAPUCHEROS m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros puestos en el fogón',

Broto (pág. 212); íd. 'hierro con forma de media luna, con un mango en la parte convexa, con el cual se mueven los pucheros o se quitan de la ceniza', en el Valle de Vió (ANDOLZ).


GÜELA f 'abuela', altoarag. central y occidental (pág. 318); íd. en el Valle de Vió (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). Sin.: MAYE, MALE, MADRINA. GÜELO m 'abuelo', altoarag. central y occidental (pág. 318); íd. Valle de Bielsa, Echo (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); también BUELO en BADIA, Bielsa. Sin.: PADRINO m, PAYE, PALE.


HILERA f 'ranura del huso de hilar', en altoarag., s. l. (pág. 246); íd. en el ALEANR, II, mapa 271.


IXATA f 'azada estrecha y larga provista de un cortante en forma de hacha', Bielsa (pág. 452); íd. en ANDOLZ y BADIA, Bielsa. Véanse las variantes de esta voz y las diferencias de la herramienta en los distintos puntos del ALEANR, I, mapa 99.


IZARZO m (sic) 'gamuza', Castejón de Sos (pág. 87); IXARSO m, íd. en Benasque (ANDOLZ, ROHLFS, BALLARIN); íd. en Bisaurri y Renanué (HAENSCH); ISARZO m en Graus (ROHLFS); CHIZARDO en Bielsa, Plan (ROHLFS); CHIZARD en Bielsa (BADIA, Bielsa); EIXARSO m en Espés (HAENSCH); ISART m en chap. La forma más usual en Aragón, también en el castellano regional, es SARRIO m (VIOLANT, pág. 129); íd. en Ansó y Echo (ROHLFS). Véase ALEANR, IV, lám. 579.


LARDO m 'sebo derretido', Aragón, s. l. (pág. 242); íd. 'manteca de cerdo' en Ejea, Sobrarbe, Huesca (ANDOLZ). En la Ribagorza oriental, en cambio, LLART m 'chicharrones' (HAENSCH).


LEXIVA f 'lejía de ceniza que se usaba antiguamente para lavar la ropa', Ansó (pág. 240); LEIXIVA, LIXIVA en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Valle de Vió (WILMES); LLEXIÚ m en Bisaurri (HAENSCH); LIXIVA f en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véanse las variantes y sinónimos en el ALEANR, VII, mapa 896.


LEIXIVÁ f 'colada de la ropa', Ansó (pág. 240).


LINZUELO m DE CRISTO 'mortaja para cubrir los muertos', en altoarag., s. l. (pág. 304); LINZUELO m en Ansó (ANDOLZ).


En cambio, LLÍNSOL m 'sábana' en benasqués (BALLARIN y FERRAZ); íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa, Ardanuy (HAENSCH); chap. LLENÇOL 'sábana'.


LUNETA f 'palo largo con un arco de hierro en el extremo que sirve para sacar el pan y las tortas del horno', Fanlo (pág. 230); LUNA f en Bielsa (ALEANR, II, mapa 244). Sin.: ROLLETA f en Plan (VIOLANT, pág. 230); íd. en Huesca (ANDOLZ); íd. en Gistaín (ALEANR, loc. cit.).


MAGALLA f 'escardadera de mano cuyas formas acusan la de una pequeña azada', Aínsa, Castejón de Sos (pág. 453). Esta voz no aparece en el ALEANR, I, mapa 48 ("escardillo").


MAIRALES mpl,véase s. v. MAYORDOMBRES.


MAITINO m 'mañana' en Bisaurri (pág. 87); íd. en HAENSCH; íd. en Azanuy, Benasque, Campo (BADIA, Contr.); MAITÍN en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); MAITÍ m en Benabarre (BADIA, Contr.); Espés, Bonansa, Noales (HAENSCH); chap. MATÍ.


MALLAR 'trillar el trigo a golpe con un mayal', Valle de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véase "apalear" en ALEANR, I, lámina 132 bis, donde mallar aparece documentado para Laguarta, Aínsa y Campo.


MANCHETA f 'fuelle para avivar el fuego', Gistaín (pág. 213); íd. en Benasque (BADIA, Contr.; FERRAZ y BALLARIN); íd. en Bisaurri y Espés (HAENSCH); íd. en Biscarrués (ANDOLZ). Compárese la nota "fuelle" en el ALEANR, VI, mapa 818.


MANILLERA f 'esteva y mancera del arado', altoarag., s. l. (página 456); íd. en Araguás, Baraguás, Espierba (ANDOLZ); íd. enJaca y Lasieso (ALEANR, I, mapa 140). En otros puntos, MANILLERA es la 'empuñadura de la esteva' (véase loc. cit).


MARDANO m 'carnero padre o reproductor', Ansó (pág. 412); íd. en Echo,

Fanlo, Berbegal, Graus (ROHLFS); íd., s. l. En ANDOLZ; íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); MARDÁN en Bielsa, Plan (ROHLFS y BADIA, Bielsa);

MARDÁ m en Benabarre (BADIA, Contr.) en Espés (HAENSCH). Véanse las variantes y la extensión de la palabra en ALEANR, V, mapa 604.


MARINETES mpl 'calzoncillos', Valle de Gistaín (pág. 89); MARINETAS fpl 'prenda interior

masculina de vestir, parecida a los calzoncillos y que llega hasta debajo de la rodilla...', Agüero y Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa).

MARRAZO m 'instrumento cortante, especie de podadera, con el cual se cortaba el trigo sobre el PILÓ (véase esta voz), Valle de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476); MARRAZO m en la Litera; MARRÁSO m en Benasque 'cuchilla grande para partir la carne a golpe' (ANDOLZ y BALLARIN).


MASADERA f, véase s. v. ARCA DE AMASARE.


MASADERÍA f 'lugar de la casa donde se amasa', Ansó (pág. 228); íd. en Valpalmas, Echo y Siresa (ANDOLZ).


MATANCÍAS fpl 'mes de febrero en que se mataban los cerdos', montañas de Huesca (pág. 241). Compárese el mapa 666 "matanza" del ALEANR V.


MAYE f, var. MALE f 'nombre que dan los nietos a la abuela', Gistaín (pág. 319); MAYE f, en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa); sin.: MADRINA, GÜELA.


MAYORAL m 'rabadán o jefe de un equipo de pastores', Roncal, Ansó, Bielsa, Gistaín (pág. 386). Véase el mapa 1227 del ALEANR, IX.


MAYORDOMBRES mpl 'mozos del pueblo escogidos para organizar la fiesta mayor', Valle de Gistaín (pág. 602); MAYORDOMOS en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sin.: MAIRALES mpl, s.l. (VIOLANT, pág. 602).


MILICO m 'ombligo', Ansó (pág. 87); MELICO m 'id.', en Agüero, Ayerbe, Echo, Huesca, Somontano de Huesca (ANDOLZ), Bielsa (BADIA, Bielsa); MELIGO m en Benasque, Biscarrués, Graus, Litera, Valle de Gistaín (ANDOLZ); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); MELÍC m en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. En chap. Véase el mapa 969 del ALEANR, VII, "ombligo".


MOLLONES mpl 'ramas de boj o montoncitos de piedras que deslindan un campo', Gistaín (pág. 348). Sobre los nombres del 'mojón' o 'señal de límite', véase el ALEANR, I, mapa 25.


MORTERA f 'escudilla de madera de los pastores', Gistaín (página 218); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y en BADIA, Bielsa). Sin.: ESCUDILLA f.


MUCHILA f 'zurrón de cuero de los pastores', en Aragón, s. l. (pág. 396); íd. en Benasque (ANDOLZ y BALLARIN); sin.: ZAMARRA f en Ansó, Echo, Aragüés, Pantícosa, Biescas (KUHN); MOCHILA f 'morral de piel de res para las caballerías', Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véase el mapa 524 del ALEANR, IV.


MUÑIDERO m 'cabaña de pastor en la montaña donde se elabora el queso', altoarag., s. l. (pág. 424); MUÑIDÓ 'sitio donde se ordeña', Bonansa (HAENSCH). Compárese el mapa 539 del ALEANR, IV, 'aprisco, sitio donde se ordeña'.


MUÑIR 'ordeñar', Alto Aragón, s. l. (pág. 429); íd. en Híjar (ANDOLZ); MUÑI en Bonansa (HAENSCH); MUYÍ en Benasque (ANDOLZ y BALLARIN). Sobre las numerosas variantes y sinónimos, véase ALEANR, V, mapa 638: "ordeñar"


MUÑÉNS (en VIOLANT, MUNYÉNS) y MADAMAS 'chicos y chicas disfrazados, ellos de mamarrachos, ellas con las mejores galas' Valle de Gistaín (pág. 573).


MURILLOS mpl, var. MORILLOS mpl 'morillos o caballetes de hierro que se ponen en el hogar para sustentar la leña'; arag., s. l. (págs. 198 y 206); MURILLOS en Aragüés, Bergosa, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Sin.: FARRÓLS en Bisaurri; FARROLLS en Espés, Bonansa, Las Paúles, Noales (HAENSCH). Véase el mapa 832: "morillos", del ALEANR, VI.


ORDIGUERO m, véase s. v. FORNIGUERO.


ORDIO m 'cebada', Canfranc (pág. 87); como aragonesismo en el DRAE; íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en PARDO ASSO; íd. en Ansó y Campo (BADIA, Contr.); ORDI m en Benabarre, Puebla de Roda, Ribagorza (ANDOLZ); benasqués (FERRAZ y BALLARIN); íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH) y en chap. os f, véase s. v. fals.


PADRINA f 'nombre que los nietos dan a la abuela', Chía (pág. 319); PADRINA f en Bonansa (HAENSCH); MADRINA f en Bisaurri y Espés (ibíd.); en Campo (ALC). Sin.: GÜELA, MAYE, MALE.


PADRINO m 'nombre que los nietos dan al abuelo', Chía (pág. 319); íd. en Bisaurri y Espés (HAENSCH); íd. En Campo (ANDOLZ). Sin.:


PALE m, véase s. v. PAYE.


PASAVILLA f 'baile sencillo que bailaban los mozos tocando las típicas castañetas y las gaitas al hacer el pasacalle', Gistaín (pág. 638); íd. en ANDOLZ.


PAYE m, var. PALE m 'nombre que dan los nietos al abuelo', Gistaín (pág. 319); PAYE m 'id.' en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Sin.: GÜELO, PADRINO. En cambio, en Castanesa, Bielsa, Biscarrués, Benasque, Panticosa: PAY = 'padre', lo mismo: PAYE m en Plan (ANDOLZ).


PEALS mpl 'refuerzo de abrigo que se lleva encima de los calcetines que consiste en una especie de calcetín, ora abrochado con botones al lado, ora con cordones y ojetes por delante', altoarag., s. l. (pág. 114); PEALES en Salvatierra y Sigüés (ANDOLZ); PIALS en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véase ALEANR, IV, mapa 520.


PEALETAS fpl '"peducos" negros, ribeteados de trencilla morada', Ansó y Echo (pág. 114); íd. en Echo, Embún, Siresa (ANDOLZ); PIALETES fpl 'especie de zapatillas, todas de piel suave, que se llevan con los zuecos. Abrigan los pies, protegen los calcetines y permiten despojarse de los zuecos, cuando se entra en una habitación', Valle de Benasque (BALLARIN). Véase el mapa 520 del ALEANR, IV.


PEAZOS mpl I. '"peducos" negros u oscuros', Gistaín (pág. 114); II . 'paños blancos muy gruesos en que las mujeres se envolvían los pies y las piernas cuando calzaban abarcas', Ansó (pág. 114); íd. en ANDOLZ. Véase el mapa 520 del ALEANR, IV.


PESCAR A UÑETA 'pescar cogiendo los peces con las manos', Ansó (pág. 372).


PICARDA f 'esquila que llevan las ovejas, más pequeña que el cencerro del macho cabrío guía', altoarag., s. l. (pág. 413); íd. en Gistaín y La Fueva (ANDOLZ); íd. en Alberuela de Tubo (ALEANR, IV, mapa 548).


PICONES mpl 'apero de transporte rudimentario que tiene ganchos aparejados y que sirve para transportar, sobre caballerías, ramas y leña' (pág. 473); PICONS mpl en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque y Biscarrués (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); PICOLLS mpl en Espés (HAENSCH).


PICOS mpl 'apero de transporte que consiste en unos ganchos aparejados que lleva una caballería para transportar la mies, ramas, leñas, sacos y otros fardos', Baraguás (pág. 473).

Sin.: GANCHOS mpl.


PILARET m 'mojón que marca un límite', Canfranc (pág. 36).


PILÓ m 'tarugo o tronco de madera con patas sobre el cual se cortaba la paja del trigo', Valle de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476).


PIQUETE m 'cencerro pequeño que llevan los corderos más pequeños', Fago y Roncal (pág. 413); íd. en Ejea y Salvatierra (ANDOLZ).


PORGAR 'cribar el grano', Gistaín (pág. 238); íd., s. l. en ANDOLZ. El ALEANR, I, mapa 79, en cambio, da para Gistaín: CRIBAR;


PORGAR 'aventar el trigo' en Bielsa (BADIA, Bielsa). Véase ALEANR, loc. cit.


POSADA f, véase s. v. CASA DEL GASTO.


PULGARETAS fpl 'castañuelas pequeñas que se tocaban con el pulgar en la misa del gallo', Alquézar (pág. 562); íd. en Zaragoza (ANDOLZ); PULGARILLAS fpl, 'id.', en Zaragoza (ANDOLZ).


RABASA f DE NAVIDAD 'tronco de Navidad en el que se ponían golosinas', Castejón de Sos (pág. 559). Compárese: TIZÓN DE NAVIDAD.


RAS m 'terraza en la montaña', Valle de Ordesa (pág. 46).


RASERA f I. 'paletín de hierro para despegar la masa de las paredes de la artesa', altoarag., s. l. (pág. 230). Véase el mapa 244, ALEANR; II. 'batidor de madera o de hierro que usaban los pastores para batir la sopa'; Alto Aragón occidental (VIOLANT, pág. 397).


RASTRA f 'rastrillo para rastrillar los campos', altoarag., s. l. (pág. 464); RASCLLO m en Renanué (HAENSCH), RASCLLE en Bonansa y Castanesa (HAENSCH).


RASTRILLAR 'peinar el lino o el cáñamo', Ansó (pág. 245). Véase el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. RASTRILLAR.


RASTRILLO m 'peine de púas de acero que servía para peinar el lino o cáñamo', Ansó (pág. 245). Véase ALEANR, II, lámina 322 a, "rastrillo".


REBADÁN m 'pastor de rango inferior, ayudante del mayoral', Bielsa y Gistaín (pág. 386); íd., s. l. (ANDOLZ); REPATÁN en Roncal y Ansó (VIOLANT, pág. 386); íd., s.l., en ANDOLZ; REBADANO en el Valle de Benasque (BALLARIN). El REBADÁN del aragonés no corresponde, por lo tanto, al RABADÁN del castellano. (Véase en este glosario s. v. MAYORAL.)


REGOLVER 'batir la cuajada, en la fabricación del queso', Ansó (pág. 431); REGOLBER 'revolver' en Echo, Siresa, Urdués (ANDOLZ).


RELINCHO m 'sonido gutural que se lanza en ciertas fiestas populares al unísono', Valle de Benasque, Gistaín (pág. 632); íd. en Albarracín (ANDOLZ).


REMANGA f 'red de forma redonda, fijada, que se usa para pescar truchas en los riachuelos. Esta red se pone en el cauce previamente canalizado del riachuelo. Al ser ahuyentadas las truchas, quedan cogidas en la red', Ansó (pág. 377). Compárese la nota sobre "remanga" en el ALEANR, IV, lámina 555.


RENDERO m 'tambor de bolillos', Ansó (pág. 96).


REPATÁN m, véase s. v. REBADÁN.


ROCA f, véase s. v. FILOSA.


ROLLETA f, véase s. v. LUNETA.


ROSCO: CORRER EL ROSCO 'costumbre popular que consistía en que los mozos efectuaban una carrera a pie y el ganador era premiado con el roscón, hecho de harina, huevos y aguardiente', Baraguás (pág. 614).


RUSCADOR m 'tronco de madera vaciado de los dos extremos que va colocado encima de un plato circular de gruesa madera y acanalado', en el Valle de Gistaín (pág. 232).

SAIGÜELO m 'prenda de vestir parecida a la basquiñna, pero de paño negro y con un ribete blanco o de otro color', Ansó (pág. 10); íd. en ANDOLZ.


SAÍNO m 'pan de sebo salado', Gistaín (pág. 231); íd. 'tocino o grasa rancios que adquieren con el tiempo sabor fuerte y color amarillo', Benasque (ANDOLZ). Sagí a Beseit. Ensaginada, ensanginada la pasta dolsa en anís.


SALCERA f 'sauce' (Salix alba), Baraguás (pág. 486); íd. en Canfranc según el ALEANR, III, mapa 397, que da una serie de variantes y sinónimos.


SALERO m 'bolsa de piel en que los pastores guardaban la sal', Ansó (pág. 398); SALINERA f, íd. en Gistaín (VIOLANT, pág. 398); íd. en ANDOLZ. Sin.: SARRONA f, Espés, Bonansa (HAENSCH) y chap. Las formas que da VIOLANT, no coinciden con las del ALEANR, IV, mapa 525.


SALINERA f, véase s. v. SALERO.


SALUDADOR m 'curandero', Aragón, s. l. (pág. 530). Sin.: CURANDÉ m en Espés, Bonansa (HAENSCH).


SARRIO m, véase s. v. IZARZO.


SARTANA f 'sartén', Ansó, Echo (p. 218); íd. en Ansó (ANDOLZ); SARTÉN f en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque, Graus y Alto Aragón occidental (KRÜGER, A, II, pág. 175); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véase la lámina 1016 del ALEANR, VII, s. v. "sartén".


SARTICAR 'descuajar la tierra', Vió (pág. 438); íd. en Aragüés del Puerto, Valle de Vió, Castiello de Jaca (ANDOLZ); XARTICAR en Aragüés del Puerto, Lasieso', Yebra de Basa (ALEANR, I, mapa 16); XARTIQUIAR en Bolea, Ardisa (ALEANR, loc. cit.). Véase el mapa 16, ALEANR, I.


SAYALEJO m 'refajo, prenda mixta, medio interior, medio exterior que antiguamente llevaban las mujeres', Gistaín (página 96); íd. en ANDOLZ.


SERVILLA f 'bandeja adornada con estofas donde se depositaba el dinero de la colecta para la fiesta mayor', Alquézar (pág. 606); SERBILLA f, 'id.' en Alquézar, Estadilla (ANDOLZ).


SOFOCANTE m 'gargantilla con joya o relicario que llevaban las novias en la boda', Ansó (pág. 102); íd. en Echo (ANDOLZ).


SOPERA f 'caperuza de piel de oveja que usaban los pastores y que colgada entre las piernas a modo de delantal, les servía para recoger las migas que se echaban al caldero', en el Alto Aragón occidental (pág. 397).


TABLILLAS fpl 'placas de madera, cuadrilongas, un poco mayores que un ladrillo, colocadas en forma de escama de pescado con las que se cubrían los tejados', Ansó y Echo (pág. 188); TABLETAS fpl en Bielsa (BADIA, Bielsa).


TARRANQUERO m 'esquilador de ovejas que esquila la parte más difícil de éstas, las patas y el vientre', Gistaín (pág. 420).


TENAXA f 'jarra grande para guardar aceite', altoarag., s. l. (pág. 227); TINAJA f en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de las variantes TENALLA, TINALLA, TENAJA, véase el ALEANR, II, mapa 230, donde la forma citada por VIOLANT no aparece. Véase también el ALEANR, VII, mapa 854: "tinaja".


TENTEBIÉN m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros puestos en el fogón', Ansó (pág. 212); íd. en Echo (ANDOLZ).


TIEDA f 'tea', altoarag., s. l. (pág. 213); íd. en Bisaurri, Espés, Bonansa (HAENSCH); íd. en Plan, Bielsa, Gistaín (KRÜGER); íd. en altoarag., desde Ansó hasta Loarre (KUHN); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque.


TIONES mpl 'solterones que viven en la comunidad familiar', altoarag., s. l. (pág. 318); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd., s.l. en ANDOLZ; TIÓN m 'solterón' en Bielsa (BADIA, Bielsa) y en PARDO ASSO; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); TIÓ m en Bonansa, Espés (HAENSCH).


TIRABRASES m 'palo largo con una especie de gancho de hierro en el extremo para avivar el fuego', Plan (pág. 230). Véanse las variantes y sinónimos de esta voz en el ALEANR, II, mapa 249.


TIZÓN m DE NAVIDAD 'tronco enorme que se llevaba a la casa con dos parejas de bueyes y que se encendía en Navidad', Gistaín (pág. 599). Véase también: y el mapa 823 del ALEANR, VI.


TOCADO m 'redecilla blanca que las mujeres llevaban sobre el peinado', Ansó (pág. 108).


TORTETAS fpl 'tortas que se hacían con la pasta sobrante de los embutidos y que se comían

fritas o asadas', Aragón, s. l. (pág. 241); íd., s.l. En ANDOLZ.


TRASCA f, var. TRASCAL 'trozo de madera redonda para sujetar el timón del arado al yugo',

altoarag., s.l. (pág.460);


TRASCA f en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa (HAENSCH); íd. en Gistaín y Ribagorza (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); TRASCAL m en Aragüés; TRASCÓN en Bielsa (BADIA, Bielsa).


TRENZADERA f 'hiladillo ancho con el que se recubrían las trenzas', Ansó (pág. 108); íd., s.l. en ANDOLZ.


TRESMALLO m 'red de arrastre para pescar', 'trasmallo', Valle de Tena (pág. 377); íd. en Fonz y Binéfar (KRÜGER, HP, D,


pág. 212); TRESMALL m en Calvera y Fraga (KRÜGER, loc. cit.); TRASMALLO m en Renanué (HAENSCH); TRASMALL en Bonansa (HAENSCH). Véanse las numerosas variantes de la palabra que da el ALEANR, IV, mapa 479. Sin.: BARREDERA f en el Valle de Tena (VIOLANT, pág. 337); íd. en Echo (ANDOLZ).


TRIBALLADOR m 'trabajador', Echo (pág. 87); en ANDOLZ:


TRIBALLO 'trabajo' en Echo; TRIBALLAR 'trabajar' en Echo.


TRINQUETE m 'lugar donde se juega a la pelota, al modo vasco, lanzándola a la pared con la mano desnuda, sin guante, cesta ni pala', Aragón, s. l. (pág. 647); TRINQUETE 'juego de pelota' en el Valle de Benasque (BALLARIN). Según el ALEANR, IX, mapa 1163, TRINQUETE es general en Aragón.

TRONCADA f DE NOCHEBUENA 'troncos de leña que se ponían, en Nochebuena, al hogar para calentar al Niño Dios', Ansó (pág. 559). Compárese TIZÓN DE NAVIDAD y el mapa 552 del ALEANR, IV. Tronc o trong de Nadal a Beseit. Cagatió a Catalunya.


TRUCO m 'zumbo o cencerro grande, generalmente de 31 cm. de alto y 29 de ancho, para borregos y carneros', altoarag., s. l. (pág. 414); en Bisaurri, Espés: 'cencerro del carnero guía' (HAENSCH); en Alquézar, Valle de Bielsa, Biscarrués, Campo, Espés, Fonz, La Fueva 'cencerro del carnero guía' (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de TRUCO y TRUC, véase el ALEANR, IV, mapa 550.


VALONES mpl 'calzón', Roncal, Ansó y Echo (pág. 90); BALONES mpl 'calzones' en BORAO; BALÓNS pl en Ansó, Bielsa, Benasque, Graus (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN).


VOLANTES mpl 'telares que se usaban en el Pirineo, más evolucionados que los populares', s. l. (pág. 134).


XATA f DE GALLÓN 'azada estrecha y larga provista de un cortante en forma de hacha', Broto (p. 452); en el ALEANR, I, mapa 15: XATA DE GALLÓN. Véase el mapa 15 ("azadón de peto") del ALEANR, I.


ZAMARRA f I. 'mandil de piel suave, abierto por delante en forma de perneras, sujetado a la cintura, cuello y piernas que llevaban los segadores', Aragón, s. l. (pág. 469); íd., 'mandil de cuero del herrero' en Almudévar (ANDOLZ). Esta voz da el mapa 56, ALEANR, I: "mandil de segador" para Puebla de Roda, Puebla de Castro, Azanuy; SAMARRA f 'íd.' en Arén, Tolva (ALEANR); ZAMARRO m, íd. en una serie de puntos del ALEANR; II. 'típica prenda de vestir de los pastores, hecha de piel de oveja o cabra y que sirve especialmente para cubrir la espalda'; altoarag., s. l.; palabra de uso en extensas zonas de Aragón. Véase el mapa 519 del ALEANR, IV.


ZARAGÜELLES mpl 'calzoncillos', Ansó (pág. 89); íd. en el DRAE como aragonesismo.


ZOCA f 'tronco grande de pino', San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ); íd. 'tocón de pino' en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en varios puntos del ALEANR, III, mapa 343, con las variantes.

CONCLUSIONES.

1.ª La mitad de los 225 significantes léxicos del aragonés registrados por Violant Simorra aparece en el ALEANR, a veces con otra denotación o connotación o distinta localización, o como variante de la forma que da Violant. Muchas de las palabras recogidas por Violant y no tenidas en cuenta en el ALEANR, son confirmadas por otros autores, a veces con muy pocas diferencias formales, por ej.: buixeta - buxeta.

2. ª Entre las palabras que no aparecen en el ALEANR, hay algunas que designan conceptos tenidos en cuenta en éste y que, por lo tanto, completan, aunque modestamente, el inmenso caudal léxico recogido por el ALEANR, por ej.: barzol, cuquela, escolaneta.

3.ª Cuando hay discrepancias entre el material léxico de la obra de Violant y el del ALEANR y de otras fuentes, cabe preguntarse, si ello no es debido, por lo menos en parte, a la fecha en que los diferentes autores han recogido sus materiales. Seguramente la obra de Violant contiene una serie de palabras caídas en desuso y desplazadas por otras, por ejemplo, barzol por cuna.

4.ª En ciertos casos, se trata de unidades léxicas a las que, por diversas razones, otros autores no prestaron atención, como por ejemplo, cabelleras, callauar, cantillo, casa del gasto, que son localismos.

5.ª Si bien el vocabulario recogido por Violant es confirmado en gran parte directa o indirectamente por otras fuentes, hay algunos errores de detalle; como por ejemplo, en el caso de esparbero, según Violant 'halcón'; pero como en todo el dominio aragonés, las variantes de esta palabra designan al 'gavilán', lo más probable es que el autor se haya equivocado.

6.ª Sea como sea, a pesar de algunos casos de dudas o de errores, el vocabulario recogido por el etnógrafo catalán completa oportunamente el conjunto de materiales léxicos recogidos por otros autores y representa una valiosa documentación digna de ser tenida en cuenta en futuros trabajos sobre el altoaragonés.