Mostrando las entradas para la consulta rat penat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rat penat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 20 de marzo de 2018

Lo rat penat

Lo Rat Penat (penata, penada : rata en plomes, plumes) es una sociedad cultural valenciana, fundada en 1878 por iniciativa de Constantí Llombart, históricamente dedicada a la promoción, defensa, enseñanza y difusión de la lengua y cultura valencianas.

// Yo aquí pongo a Mayans Siscar //

Lo Rat Penat es, junto a la Real Academia de Cultura Valenciana, una de las pocas entidades que defienden las Normas del Puig para codificar al valenciano, normativa diferente a la oficial, basada en las Normas de Castellón, de la Academia Valenciana de la Lengua.

Tiene su sede en Valencia, en el palacio de los Barones de Alacuás.

Diputación niega El Principal a Lo Rat Penat

Lo Rat Penat se funda en 1878 a instancias de Constantí Llombart, si bien pronto sería controlada por afines a Teodoro Llorente. Su línea era apolítica y cercana al regionalismo valenciano conservador.

[Josep Nebot i Pérez, Píndoles de veritat Píndoles de veritat

En sus inicios, promovió la colaboración con intelectuales y otras asociaciones culturales del resto de territorios de habla valenciana fuera de la Comunidad Valenciana, y firmó y difundió las Normas de Castellón. En varios de sus escritos se daba por sentado el hecho de que el valenciano y el catalán son la misma lengua, llegando a emplear el término "catalán-valenciano" para referirse a ésta.

El valenciano no puede derivar del catalán ni ser dialecto de éste.
No obstante, desde mediados de los años 70 se producen una serie de enfrentamientos en su seno,​ que llevaran a la expulsión de miembros como Manuel Sanchis Guarner, Joan Senent y otros, acusados con buena razón de putos catalanistas manipuladores.

El entonces presidente, Emili Beüt (begut, borracho) (que sería expulsado aquel mismo año) era visto como demasiado tibio, y sería sustituido por Xavier Casp a principios de 1980. A partir de este momento, la entidad toma un importante papel en el conflicto lingüístico valenciano, virando hacia la reivindicación de una normativa independiente para el valenciano primero y a oponerse a la Academia Valenciana de la Lengua más adelante. Tarradellas ya sabía qué iba a pasar.

Actualmente propugna la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana para el valenciano, carente de oficialidad. Es partidaria de la versión reformada en 2003 de las Normas del Puig, con la incorporación de acentos.

Lo Rat Penat recibe subvenciones de la Generalitat Valenciana, del Ayuntamiento de Valencia y las Diputaciones de Valencia, Castellón y Alicante. Lo mismo pasa con Ascuma, Anc, Òmnium, catalanistas.

El 10 de abril de 2015 la Generalidad Valenciana, a través de la Ley 6/2015 de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano, reconoció oficialmente "la capacidad docente que desarrolla la asociación cultural Lo Rat Penat en la divulgación y defensa de las señas de identidad del pueblo valenciano y, en especial, de la lengua valenciana". Esta ley fue derogada el 26 de enero de 2016. La lingüística es ciencia, no política, ja jo ju !

Desde 1996 el presidente es Enric Esteve, cuya presidencia se caracterizará por la politización de la entidad hacia los postulados del Partido Popular de la Comunidad Valenciana, proceso en el que se irá alejando de Unión Valenciana.

A partir de este momento, desde la Generalidad Valenciana y otras instituciones públicas controladas por el PP, se dará cobertura a Lo Rat Penat, dándole la categoría de "entidad de utilidad pública",​ o considerándola institución consultiva de la Generalidad Valenciana en materia de patrimonio cultural desde 2015.

Por su parte, en 1999, el presidente de Lo Rat Penat, Enric Esteve, así como una importante representación de académicos de la RACV firmarían un manifesto de apoyo y reconocimiento valencianista a Eduardo Zaplana, que se haría público poco antes de las elecciones a las Cortes Valencianas de 1999.

Desde 1991, Lo Rat Penat ha recibido cuantiosas subvenciones por parte de instituciones públicas gestionadas por el Partido Popular. Y Òmnium y ANC, cuatra durus, claro.
La Ascuma algo ha rascat dels atres partits.

Félix Pizcueta (1878-1879) y (1884-1886)
Teodor Llorente (1879-1880)
Jacint Labaila González (1880-1881)
Rafael Ferrer Bigné (1881-1882)
Vicent Pueyo Ariño (1882-1883)
Ferran Reig García (1883-1884)
Cirilo Amorós (1886-1887)
Pasqual Frígola Ahís Xacmar Beltrán (1887-1889) y (1891-1893)
Lluís Cebrián Mezquita (1889-1891)
Honorat Berga Garcías (1893-1903)
Josep Maria Ruiz de Lihory Pardines (1903-1908) y (1912-1915)
Leopold Trénor Palavicino (1908-1910)
Vicente Dualde (1910-1912)
Francesc Cantó y Blasco (1915-1916)
Joan Pérez Lúcia (1916-1918)
Francesc Almarche Vázquez (1919-1927)
Facund Burriel y García de Polavieja (1927-1928)
Manuel González Martí (1928-1930) y (1949-1958)
Carles Sarthou Francesc (1930-1931)
Agustí Alomar Ruiz (1931-1932)
Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1933-1935) y (1959-1961)
Josep Monmeneu Gómez (1935-1936) y (1939-1941)
Josep Casanova Dalfó (1936-1939)
Josep Calatayud Bayà (1942-1948)
Juan Segura de Lago (1961-1972)
Emili Beüt Belenguer (1972-1980)
Xavier Casp Verger (1980-1982)
Joan Gil Barberà (1982-1992)
Josep Maria Boluda Sanambrosio (1992-1996)
Enric Esteve Mollà (1996 -)

Flor, Vicent: L'Anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del blaverisme, Universidad de Valencia, 2009 (tesis, pdf).

Página web oficial de la entidad Lo Rat Penat. Su Historia, sus manifiestos, álbum fotográfico, revista Lo Rat y demás documentos indispensables.

Documento de la entidad Lo Rat Penat que explica su posición lingüística sobre el valenciano. Archivado.

domingo, 5 de abril de 2026

Rat, Rata, Rato, Rateta, Rateira, Ratonadura

Rat, s. m., rat.
Rat... autrament es dit soritz, quar rozega. Eluc. de las propr., fol. 254.
Rat... autrement est dit souris, parce qu'il ronge.
Rateiras per penre ratz.
(chap. Rateres pera pendre (cassá) rates o ratolins.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 
Ratières pour prendre rats.
Prov. Tu qu' estas com fan rat en pertus.
G. Rainols: A tornar m'er.
Toi qui demeures comme font rats en pertuis.
PORT. Rato. IT. Ratto.

Rat... autrament es dit soritz, quar rozega
2. Rata, s. f., rate.
S' en joga coma lo cat de la rata. V. et Vert., fol. 71.
S'en joue comme le chat de la rate.
Nég. explétive. D' als no val una rata.
Rambaud d'Orange: Als durs.
D'ailleurs il ne vaut une rate.
ANC. FR.
Et de ses pieds crochus la ratte apprivoisée. Remi Belleau, t. I, p. 303.
CAT. ESP. PORT. Rata. (Chap. Rata, rates; rateta, ratetes.)

3. Rato, s. m., raton, souris.
O de passer o de rato. Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou de moineau ou de raton.
Pan on raton fan cros.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglareta.
Pain où souris font trous.
ANC. FR. Qui prendroit, biau filz, un chaton  
Qui onques rate ni raton
Véu n'auroit, puis fust noris.
Roman de la Rose, v. 14242.
ESP. Raton (ratón, ratones). (chap. Ratolí, ratolins.)

4. Rateta, s. f. dim., petite rate, souris.
Per son manjar, una rateta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pour son manger, une souris.
CAT. Rateta. (chap. Rateta, ratetes.)

5. Rateira, s. f., ratière, souricière. 
Rateiras per penre ratz.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Ratières pour prendre rats.
CAT. Ratera. ESP. Ratonera. PORT. Ratoeira. (chap. Ratera, rateres.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

6. Ratonadura, s. f., rongeure de rats.
Pan on raton fan cros,
Car, per ratonadura,
Es fols gartz, quand endura.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 
Pain où souris font trous, car, pour rongeure de rats, garçon est fou, quand il souffre.
(chap. Ratadura, ratadures, v. ratá.)

7. Ratier, adj., ratier, capricieux, fantasque.
Pezan lo fai e mal prenden,
Ratier, fels, de mal talen.
Per boissos deve ratiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Déplaisant le rend et prenant mal, capricieux, farouche, de mauvaise volonté.
Dans les buissons il devient capricieux.

8. Ratairol, s. m. dim. petit rat, taupe.
Cant eu la vei, tot m' abelluc,
Et oclei mai d' un ratairol.
Un Troubadour Anonyme: Can vei.
Quand je la vois, je suis tout ébloui, et je suis aveugle plus qu'une taupe.

9. Ratapennada, Ratapenada, s. f., rate-pennée, chauve-souris.
La ratapennada non pot vezer raia del solhel. V. et Vert., fol. 10.
(chap. La ratapenada no pot vore los rayos del sol.)
La rate-pennée ne peut voir rayon du soleil.
Ratapennada defora.
Raimond de Tors de Marseille: A totz maritz.
Rate-pennée dehors. 
ANC. FR. Fouines, ratepenades, museraignes.
Rabelais, liv. III, ch. 12.
CAT. Ratapinyada. (chap. Lo Ratpenat, rat penat, la rata penada : rata en plomes (ales) : murciélago. A Rumanía encara se diu penat en lo sentit de que té plomes. Jaime I la portabe al casco, a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat, en lo artícul lo, de illo latín.)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,



10. Ratoire, s. m., nid à rats, propos indécent.
Fig. Fals jongladors ab lur ordill
Ratoires.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Faux jongleurs avec leurs orduriers propos.


Rata, s. f., lat. ratum, valeur, proportion, évaluation, contingent. 
Monta mais la despensa que no fa la rata.
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 2.
Monte plus la dépense que ne fait l'évaluation. 
Lo conte l'un del autre segon sa rata.
Dona a cascuna de las parts sa partida e sa rata.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 14 et 44.
Le compte l'un de l'autre selon sa valeur.
Donne à chacune des parties sa portion et son contingent.
Per lur portion e rata.
Rég. des États de Prov., 1396.
Pour leur portion et contingent.
ANC. FR. A rate de temps.
Joyeusetez et Facéties, p. 54.
CAT. ESP. PORT. IT. Rata. (chap. Rata, rates; prorrata, prorrates; valor, proporsió, evaluassió, contingén; la part, porsió, que li toque a cadaú.)

2. Ratificar, Ratifficar, v., ratifier. 
Far... ratifficar, aproar et jurar.
(chap. Fé... ratificá, aprobá y jurá.)
Tit. de 1388. DOAT, t. XIV, fol. 251.
Faire... ratifier, approuver et jurer.
A far ratificar a Johan d'Armagnac... et al tutor.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
A faire ratifier à Jean d'Armagnac... et au tuteur.
Part. pas. Foc ratificada et mudada. 
(chap. Va sé ratificada y mudada - mutada, cambiada.)
Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 151.
Fut ratifiée et changée.
CAT. ESP. PORT. Ratificar. IT. Ratificare. (chap. Ratificá : ratifico, ratifiques, ratifique, ratifiquem o ratificam, ratifiquéu o ratificáu, ratifiquen; ratificat, ratificats, ratificada, ratificades; yo ratificaré; yo ratificaría; si yo ratificara.)

3. Ratiffication, s. f., ratification.
Quitansa, confirmation, ratiffication.
Tit. de 1308. DOAT, t. XI, fol. 299.
Quittance, confirmation, ratification.
CAT. Ratificació. ESP. Ratificación. PORT. Ratificação. IT. Ratificazione. 
(chap. Ratificassió, ratificassions.)

4. Ratifiament, s. m., ratification.
Confermament, ratifiament.
(chap. Confirmamén, confirmassió, ratificamén, ratificassió.)
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Confirmation, ratification.

domingo, 21 de junio de 2026

Soritz - Sieua

Soritz, Sorritz, s. f., lat. soricem, souris.
Carn de cato o de soritz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Chair de petit chat ou de souris.
(chap. Carn de gatet o de ratolí - rateta.)
D' on non issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
De la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
IT. Sorice. (chap. Ratolí, ratolins; rateta, ratetes. Vore Rat, etc, mes amún.)

Soritz, Sorritz, s. f., lat. soricem, souris.


2. Soritz penada, s. f., souris-pennée, chauve-souris.
La soritz penada queretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cherchez la chauve-souris.
(chap. Rata penada, perque té plomes, lo rat penat; vore pena y pluma; ESP. murciélago.)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,

3. Soriguer, s. m., crécerelle, sorte d'oiseau de proie.
Conoysson li caval e 'l ca,
E l' auzel lor venon a ma,
Soriguer et esmerilho.
Brev. d'amor, fol. 63.
Ils connaissent les chevaux et les chiens, et les oiseaux leur viennent à la main, autour, épervier et faucon, crécerelle et émérillon.
ANC. CAT. Soriguer. CAT. MOD. Xuriguer. (N. E. Xoriguer, varios halcones como el Falco tinnunculus. Xoriguer es una ginebra famosa de Menorca. Soriguer recibe el nombre porque caza ratones; ratonero.)

Xoriguer, varios halcones como el Falco tinnunculus



Sorn, adj., sombre, obscur.
Quan viron lo temps sorn. V. de S. Honorat.
Quand ils virent le temps sombre.
Fon plus sorna la piscina. Trad. d'un Évangile apocr.
Fut plus sombre la piscine.
Fig. Gaug ni dol non camja lor cor sorn.
G. Olivier d'Arles, Coblas esparsas.
Joie ni douleur ne change leur coeur sombre.
Loc. Can nasquet, non fon pas sorn,
Qu' els angels i son tot entorn.
Trad. d'un Évang. apocr.
Quand il naquit, il ne fut (fit) pas sombre, vu que les anges y sont tout à l'entour.

2. Sornura, s. f., ténébrosité, obscurité.
La balma era tan escura
Totas vetz, et am tal sornura,
Que lum de jorn non y avia.
Es en la sornura intrada.
Trad. d'un Évang. apocr.
La baume était si obscure toutes fois, et avec telle ténébrosité, que lumière du jour il n'y avait pas.
Elle est entrée dans la ténébrosité.

Sort, s. f;, lat. sortem, sort, destin.
Ar se camja ma sortz.
(chap. Ara se cambie ma sort.)
Aimeri de Peguilain: Quan.
Maintenant se change mon sort.
- Magie, sortilége.
En lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir.
Elias de Barjols: Qui saubes.
Dans leur sortilége ils ont trouvé, sans faillir, que les chrétiens doivent sur eux venir.
Non ai mais fizansa
En agur ni en sort.
(chap. No ting mes confiansa en augurio ni en sort.)
B. de Ventadour: Lanquan vei.
Je n'ai plus confiance en augure ni en sort.
Loc. Cant ac gitat totas sas sorts. V. de S. Honorat.
Quand il eut jeté tous ses sorts.
Giteron sortz que obraria
Caduna ni que faria.
Trad. d'un Évang. apocr.
Ils tirèrent au sort quoi ouvrerait chacune et quoi elle ferait.
CAT. Sort. ESP. Suerte. PORT. IT. Sorte. (chap. Sort, sorts. Tamé es una parada de terra bona; a Beseit, la sort de Garsía, la de San Llorens.)

la sort de Garsía

2. Sortilhier, s. m., sorcier, devin.
Los heretges e los sortilhiers.
Aysi coma fan encantadors e sortilhiers.
V. et Vert., fol. 15 et 26.
Les hérétiques et les sorciers.
Ainsi comme font enchanteurs et sorciers.
(chap. Encantadó, adivino, sortílego, nigromán. Ne ixen uns cuans al Decamerón en chapurriau.)

3. Sortejayritz, s. f., sorcière.
Veronica, sortejayritz del diable, que ab sas sortz la guerit.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 10.
Véronique, sorcière du diable, qui avec ses sorts la guérit.  
(chap. Encantadora, adivina, sortílega.)

4. Sorrolharia, s. f., sorcellerie.
Lo rey demanda si encantamens ni sorrolharias podo nozer o aprofechar.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Le roi demande si enchantements et sorcelleries peuvent nuire ou profiter.
ANC. FR. Par les enchantemens et par les sorceries d'une vieille.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 231.
Par sorceries, maléfices et superstitions.
Monstrelet, t. I, fol. 65.
(chap. Encantamén, sortilegio, nigromansia.)

Don Gianni, a instansies de compare Pietro, fa un encantamén pera convertí a la seua dona en una yegua; y cuan va a apegáli la coa, compare Pietro, dién que no volíe cap coa, fa malbé tot lo encantamén.

5. Consortia, s. f., du lat. consortium, association.
Jamais non era estat, ni sos predecessors, de la consortia dels... heretys.
Chronique des Albigeois, col. 17.
Jamais il n'avait été, ni son prédécesseur, de l'association des... hérétiques. 
(chap. Consorcio, consorcios; assossiassió, assossiassions. May no habíe sigut, no son predecessó, del consorcio dels herejes o heretics. Pre + deceso, lo que se ha mort abans.)

Asociación cultural Amics del Chapurriau

Sortir, v., sortir, bondir, sauter, jeter.
Li malvays la levon d' aqui,
Dins la mar la volon sortir.
V. de S. Honorat. 
Les méchants la lèvent de là, dans la mer ils la veulent jeter.
Fer lo en l' escut un colp ta fort
Que del chaval lhiart a terra 'l sort.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 30.
Il le frappe sur l'écu un coup si fort que du cheval gris-pommelé à terre il le jette.
ANC. FR. Mais la royne Blance, sa mere, l'aperçut bien et le vint prendre par la main, lui disant: Venez-vous-en, car vous ne faites rien icy, et le sortit hors de la chambre. Joinville, p. 241. Coll. des Mémoires.
CAT. ESP. Surtir. PORT. Sortir. IT. Sortire. (chap. fé eixí; fé saltá del caball.)

2. Ressort, s. v., ressort, juridiction.
Sotz autrui ressort.
G. Riquier: Ancmais per.
Sous juridiction d'autrui.
Domna, vos m' avetz et Amors
El vostre rich, leial ressors.
T. de Jauris et d'une Dame: Domna vos.
Dame, vous et Amour vous m'avez sous votre noble, loyale juridiction.
(chap. Ressort, jurisdicsió, poder.)

Sos, pron. poss. m. 3° pers., lat. suus, son, ses.
Voyez la Grammaire romane, p. 204.
Sing. suj. Sos rics pretz es en l' aut capduelh.
Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh.
Son puissant mérite est dans le haut rang.
Mill tan es doblatz sos bes
Qu' el comtes del escaquier.
P. Vidal: Tant an ben.
Mille fois autant est doublé son bien que le compte de l'échiquier.
ANC. FR. Molt estoit granz ses patremoines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 292.
Plur. rég. Cels que fan sos comans.
Folquet de Marseille: Si cum sel qu' es.
Ceux qui exécutent ses commandements.
En mos ditz totz sos afars abays.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
En mes discours tous ses mérites j'abaisse.
CAT. Sos. (chap. Son germá, sons pares (lo seu, los seus); sa mare, san germana, san germanes, - la seua, les seues -)

2. Son, pron, poss. 3° pers. sing., lat. suum, son.
Rég. Com batalhiers qu' a perdut son basto,
Que jai nafratz sotz l' autre campio.
G. Magret: En aissi m.
Comme combattant qui a perdu son bâton, qui gît blessé sous l'autre champion.
Pres suy...
... De son pretz tenir en car,
E de son laus enavantir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Je suis près... de son mérite tenir en prix, et de son éloge mettre en avant.
CAT. Son.

3. Sieus, Seus, pron. poss. m. 3° pers., lat. suus, sien.
Sing. suj. Tant es sobr' els aussors fuelhs
Lo sieus pretz, e senhoria.
Arnaud de Marueil: Us guays amoros.
Tant est sur les plus hauts feuillages le sien prix, et domine.
Sieus sui e sieus serai jasse.
Peyrols: Atressi.
Sien je suis et sien je serai toujours.
Rég. Deus! lo sieu tort m' ochaizona.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Dieu! le sien tort elle me reproche.
Be m' estera s' ades vis
Lo sieu bel cors gais, joios.
Folquet de Marseille: Ja no volgra.
Bien il me serait si incessamment je visse le sien beau corps gai, joyeux.
Subst. Per domna ai ja vist ieu
A mant hom despendre lo sieu.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
Pour dame j'ai déjà vu par maint homme dépenser le sien.
CAT. Seu. ESP. Suyo. PORT. Seu. IT. Suo. (chap. Seu, seus, seua, seues.)
Plur. suj. Li sieu belh huel traidor
Que m' esgardavon tan gen.
B. de Ventadour: Era m conseillatz.
Les siens beaux yeux traîtres qui me regardaient si gentiment.
Cant Honoratz o saup e li sieu compagnon. V. de S. Honorat.
(chap. Cuan Honorat y los seus compañs u van sabé.)
Quand Honorat le sut et les siens compagnons.
Rég. Qui 'ls sieus bos aips vos volia comtar.
Aimeri de Peguilain: Anc no cugei.
Qui les siennes bonnes qualités vous voulait conter.
Confessarai lo sieu nom davant los angels sieus. Trad. de l'Apocalypse.
(chap. Confessaré lo seu nom dabán dels seus angels.)
Je confesserai le sien nom devant les anges siens.
Subst. Sitot son greu e perillos li fais
Que fai als seus soven Amor soffrir.
P. Raimond de Toulouse: De fin' amor.
Quoique soient griefs et périlleux les faits que fait aux siens souvent Amour souffrir.
Las meravillas grans que Dieus fai per los sieus. V. de S. Honorat.
(chap. literal: Les maravilles grans que Deu fa per los seus.)
Les grandes merveilles que Dieu fait pour les siens.
ANC. FR. Or est travers entre les suens. Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 237.
ESP. Sus. PORT. Seus.

4. Siei, Sei, pron. poss. m. plur., lat. sui, ses.
Suj. Don devon aver temor
Siei enemic.
G. Riquier: S' ieu ja.
Dont doivent avoir crainte ses ennemis.
Tug sei fag son entier.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Tous ses faits sont entiers.
IT. Suoi.

5. Sa, pron. poss. f. 3° pers., lat. sua, sa.
Sing. suj. Sap que sa domna 'l trays.
(chap. Sap que sa dona lo traissione : l'engañe, li fot los cuernos.)
P. Rogiers: Al pareissen.
Sait que sa dame le trahit.
Agar, sa esclava. Hist. abr. de la Bible, fol. 6.
Agar, son esclave.
Rég. Sol ma dona m deng voler
E sa paraula atendre.
B. de Ventadour: Amors e que.
Seulement que ma dame me daigne vouloir et sa parole tenir.
Per cobrir sa dolor.
Giraud le Roux: A ley de.
Pour couvrir sa douleur.
L'A s'élidait ordinairement au devant d'un mot qui commençait par une voyelle. 
Dona met mout mal s' amor.
Azalais de Porcairagues: Ar em el freg.
Dame place moult mal son amour.
ANC. FR. Des péchiez que fist en s'enfance. Roman de la Rose, v. 4554.
CAT. Sa. (MOD. La seva, les seves.)
Pl. suj. Sas espatlas semblon trasdossa.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Ses épaules semblent endosse.
El en bec e li sieu filh e sas bestias.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 4.
Il en but et les siens fils et ses bêtes.
Rég. Vol dire que layssadas avia totas sas enfantilhorgas. V. et Vert., fol. 105.
Veut dire qu'il avait laissés tous ses enfantillages.
Quan mi remembre sas beutatz.
Gavaudan le Vieux: Dezemparatz.
Quand je me rappelle ses beautés.
CAT. Sas. (N. E. las sevas : les seves.)

6. Si, pron. poss. f. 3° pers. sing., sa.
Qui plus ama finamen,
De si dons ditz, qu' ilh o enquier.
Deudes de Prades: En un sonet.
Qui plus aime tendrement, de sa dame il dit qu'elle le réclame.

7. Sia, Sua, Soa, Sieua, pron. poss. f. 3° pers., lat. sua, sienne, sa.
Sing. suj. Aquist forest es tota sia. V. de S. Honorat.
Cette forêt est toute sienne.
La sieua vianda sia sorbicio. Trad. d'Albucasis, fol. 67.
Que la sienne nourriture soit breuvage.
Rég. J. C. volc abandonar la sia plazen cara e reveren als orres escopimens dels Juzieys. V. et Vert., fol. 98.
Jésus-Christ voulut abandonner la sienne face gracieuse et vénérable aux dégoûtants crachats des Juifs.
Ni la soa compaigna
No us plassa usar.
Pierre de la Caravane: D' un sirventes.
Ni la sienne compagnie ne vous plaise fréquenter.
En la sua potestat. Titre de 1059.
(chap. En la seua potestat. Lo chapurriau del añ 1059 se entén prou be, ¿a que sí?)
En la sienne puissance.
El vescoms lo fetz baile de tuta la sua terra. V. de Pierre Pélissier.
(chap. Lo vizconde lo va fé baile de tota la seua terra.)
Le vicomte le fit bailli de toute la sienne terre.
A la sieua honor. V. de S. Honorat.
(chap. A la seua honor.)
Au sien honneur.
ANC. FR. La tue aneme iert pur la sue. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 117.
Dit qu'il en parleroit à la soe gent. Villehardouin, p. 9.
Que il viengne de seue part. Roman du Renart, t. I, p. 335.
Il avoit lessié la seue bataille. Joinville, p. 66.
Avoit la seue forterece.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 168.
CAT. Sua. ESP. Suya. PORT. IT. Sua. (chap. Seua, seues.)
Rég. Fez d' elleis suas cansos. V. d'Elias de Barjols.
Il fit d'elle (les) siennes chansons.
Cant ausirian las trompas sieuas. Philomena.
Quand ils entendraient les trompettes siennes.
Dos cantadors que cantavon las soas cansos. V. de Giraud de Borneil.
(chap. Dos cantadós que cantaben les seues cansons.)
Deux chanteurs qui chantaient les siennes chansons.
ANC. FR. Et me mit mes deux mains entre les seues. Joinville, p. 127.
(chap. Y me va ficá les meues dos mans entre les seues.)
CAT. PORT. IT. Suas.

miércoles, 18 de febrero de 2026

Raguarria - Raina, rayna

Raguarria, s. f., du lat. rhagadia, fente, crevasse.

Emorroydas e raguarrias. Trad. d'Albucasis, fol. 35.

Hémorroïdes et crevasses.

(chap. Hemorroides y cribasses o crivasses : talls a la pell, normalmén pel fred o fret, com los sabañons; Azarías dels Sans Inossens en chapurriau se pixabe a les mans pera curás estes feridetes, que poden complicás.)

raguarria, cribasses



Rahusar, v., rogner, ronger, gruger.

Qu'ieu non fos rahuzat l'autr'ier

Que jogava un joc grossier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que.

Que je ne fusse grugé l'autre jour que je jouais un jeu grossier.

Els an rahuzatz et aunitz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Ils les ont grugés et honnis.

(ESP. Roer; chap. rossegá, ratá, com fan les rates, ratolins y demés roedós.)


Rai, Ray, Raig, Rait, Rach, Rah, s. m. et f., lat. radius, rayon, trait de lumière.

Quan la fuelha sobre l' albre s'espan,

E del solelh es esclarzitz lo rays.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Quand la feuille sur l'arbre s'épand, et que du soleil est éclairci le rayon.

El rach del solelh engendra diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 136.

(chap. Lo rayo del sol engendre diverses colós. Un rach d'oli.)

Le rayon du soleil engendre diverses couleurs.

La cometa... avia motz raitz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 192.

La comète... avait de nombreux rayons.

Fig. Del sieu alen ai begut un dous ray.

Un Troubadour Anonyme: En un vergier.

De la sienne haleine j'ai bu un doux rayon.

ANC. FR. Quan li solaus qui tout aguete

Ses rais en la fontaine giete.

Roman de la Rose, v. 1551.

Od tres lons raiz deverz midi.

Roman de Rou, v. 11463.

En un rai de soleill.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 195.

Mais moy, qui suis absent des rays de mon soleil.

Œuvres de Dubellay, fol. 385.

- Soleil.

Quan vei l'alaudeta mover

De joi sas alas contra' l rai.

B. de Ventadour: Quan vei.

Quand je vois l'alouette mouvoir de joie ses ailes contre le rayon.

Fig. Tant es de beutatz ray,

Quan la vey, no sai on so.

Hugues de Saint-Cyr: Aissi cum es.

Tant elle est soleil de beauté, quand je la vois, je ne sais où je suis.

Loc. Ni 'n fo tan bella sotz lo ray. 

(N. E. página cortada a la derecha, escribo ray, pero puede ser otra palabra, ya que no lo veo. Tengo el texto de algún otro pdf.)

P. Raimond de Toulouse: Us novels.

Ni en fut si belle sous le soleil.

- Ligne, direction.

Selh que layssa l' escur e sec lo ray

De la via. 

G. Riquier: No puesc per.

Celui qui laisse l'obscurité et suit la ligne de la voie.

- Fil, filet.

Li fes un raig de sang issir.

(chap. literal: Li va fé un rach de sang eixí (issí, ixí).)

Roman de Jaufre, fol. 28.

Lui fit un filet de sang sortir.

(N. E. El catalán moderno usa sortir, cuando se encuentran muchos textos catalanes con exir y variantes, exida, conjugaciones, isqueren, etc.) 

Loc. Lo sanc del cors s'en yeys *a ray. 

(chap. La sang del cos s'en ix a rach (rachs).) 

Le sang du corps s'en sort à filet.

- Courant, en parlant des ruisseaux et des rivières.

Coma lo peysso que se banha e se noyris els rahs de las aygas.

V. et Vert., fol. 94.

Comme le poisson qui se baigne et se nourrit aux courants des eaux.

CAT. Radio. ESP. PORT. Rayo, radio. (chap. Rayo, rayos; rach, rachs, de sang, d'oli; filet, filets: ix un filet de sang; lo van acribillá a perdigonades y li eixíen mols filets de sang. Es mol raro que, podén triá entre Rai, Ray, Raig, Rait, Rach, Rah, Raynouard trobo en catalá radio, igual ya escoltabe Catalunya ràdio, o ràdio Matarranya, la dels encantats catalanistes valensians de Comarques Nord.)

2. Raia, s. f., rayon, éclat.

La ratapenada non pot vezer * la raia del solelh. V. et Vert., fol. 10.

(chap. La rata penada no pot vore los rayos del sol. Es lo murciélago. Se diu rata penada perque pareix una rata en plomes, ales; ploma se díe pena, y encara se diu en rumano. La portabe Jaime I al casco o helmet.
A Valensia, lo rat penat, assossiassió en defensa de la llengua valensiana.)

A Valensia, lo rat penat, assossiassió en defensa de la llengua valensiana


La rate-pennée ne peut voir le rayon du soleil.

Cum la nivol que s' espan,

Qu' el solels en pert sa raia.

La Comtesse de Die: Fin joi.

Comme la nuée qui s'épand, de manière que le soleil en perd son éclat.

CAT. Raja. ESP. Raya. PORT. Raia, raya.

3. Rajar, Raiar, Rayar, v., lat. radiare, rayonner, briller.

Fay so solelh luzir e raiar sobre bos e sobre mals. V. et Vert., fol. 74.

Fait son soleil luire et rayonner sur bons et sur méchants.

Tan quan lo sols raya.

Pons de Capdueil: Humils e fis.

Autant que le soleil rayonne. 

Fig. Una clartat me soleilla

D'amor qu'ins al cor me * raia. 

B. de Ventadour: Era *.

Une clarté m'éclaire d'amour qui en dedans du coeur me rayonne.

ANC. FR. Un pou apriès li tans canga,

Coi fist, et li solaus raia.

Roman du Renart, t. IV, p. 348.

Pour la chaleur du soleil...

Qui raioit sur sa face.

Roman de Galyen Rethoré, fol. 52.

- Couler.

D'entr'ambas las partidas ne fan lo sanc raiar. Guillaume de Tudela.

D'entre les deux parties en font le sang couler.

Lo sancs raia de totas partz. V. de S. Honorat.

Le sang coule de toutes parts.

ANC. FR. Parmi la bouche li fist le sanc raier.

Roman de Gérard de Vienne, v. 1368.

CAT. Rajar. ESP. PORT. Radiar. IT. Radiare. (chap. Rajá, la sang, l'oli.)

4. Radios, adj., lat. radiosus, radieux, rayonnant.

La cometa... avia motz raitz, los quals estendia radios.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 192.

La comète... avait de nombreux rayons, lesquels elle étendait radieux.

Rach, es difuzio luminoza procedent de cors radios.

Lum intellectual del qual procedissh illuminacio radioza.

(chap. Llum intelectual de la cual prossedix iluminassió radiosa.)

Eluc. de las propr., fol. 120 et 11.

Rayon, c'est diffusion lumineuse procédant de corps radieux.

Lumière intellectuelle de laquelle procède illumination radieuse. 

ESP. IT. Radioso. (chap. Radiós, radiosos, radiosa, radioses.)

5. Raiada, s. f., du lat. raia, raie, poisson de mer.

Non auze vendre... en la peisonaria... raiadas.

(chap. Que no oso vendre a la peixcatería rayes; escrites; raya, escrita.)

De raiadas, la saumada, 1 raiada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175 et 115.

Qu'il n'ose vendre... en la poissonnerie... raies. 

De raies, la charge, une raie.

ANC. CAT. Raja. CAT. MOD. Rajada. ESP. Raya. PORT. Raia, raya. IT. Razza.

(chap. Raya, escrita, rayes, escrites. Es un peix que m'agrade mol, rebossada y fregida; se pot minjá tamé lo cartílago cruixén. Es bastán apegalosa, té mol colágeno. Gamundí de Valderrobres ne portáe a Beseit bastantes vegades.)

6. Rega, s. f., raie, sillon.

Per una rega

Aney vas ley d'un garag.

Leys d'amors, fol. 23.

Par un sillon d'un guéret j'allai vers elle.

(chap. Reng o renc, tros recte de terra, en lo cas de dal: per un tros erm, en guaret (barbecho), anaba cap an ella.)

7. Arrega, s. f., raie, sillon.

Detz et huyt arregas de terra..., seys arregas de terra.

(chap. Devuit rengs o rencs de terra..., sis rencs o rengs de terra.)

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.

Dix et huit sillons de terre..., six sillons de terre.

8. Reya, s. f., grille, porte grillée.

Cant a la reya foron tug. V. de S. Honorat.

Quand à la grille ils furent tous.

A un pauc uberta

De sancta sanctorum la reya.

Trad. d'un Evang. apocryphe. 

A un peu ouverte du saint des saints la grille.

(chap. Reixa, porta reixada, en reixes.)

Reixa, porta reixada, en reixes


9. Desrey, s. m., désordre, désarroi, trouble, tourment.

Fora meilhs, per la fe qu' ieu vos dey,

Al rey Felip que mogues lo desrey,

Que pledeyar armat sobre la gleza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Il serait mieux, par la foi que je vous dois, au roi Philippe qu'il mût le désordre, que de disputer armé sur la glèbe.

Sobre me se desreya

Tal desrey.

G. Faidit: Una dolors.

Sur moi se déborde tel désarroi.

Loc. Andronix, lo filz del rey,

Apres la bestia fay desrey.

Van fasent mortal desrey. 

La toza menava desrey.

Quan viron que las serps menavan tal desrey.

V. de S. Honorat.

Andronic, le fils du roi, sur la bête fait désarroi.

Vont faisant mortel désarroi.

La fille menait tourment (se tourmentait).

Quand ils virent que les serpents menaient tel désarroi.

Val pauc rictatz

Qui la mena a desrey.

Giraud de Borneil: Si per mon.

Vaut peu richesse (à) qui la mène à désarroi.

ANC. FR. K'il recummencent les tourneiz

E les gueres e les dereiz.

Marie de France, t. I, p. 354.

S'enfuient tuit à grant desroi.

Roman de Rou, v. 9291.

10. Desreiar, Desreyar, v., tourner, dévier, dérégler, déborder, sortir du rang.

Ben cre que trop desreyar 

M' a faig sos fins pretz cabalos.

B. Calvo: Tant auta.

Bien je crois que trop dévier m'a fait son pur mérite accompli.

Ausit ai dir que vassals, pos desreia,

Deu ponher tant tro fassa colp onrat.

Raimond de Miraval: Dona.

J'ai ouï dire que vassal après qu'il sort du rang, doit tant s'efforcer jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

A chascuna es anta e desonors,

Pus a un drut, que pueys desrey' alhors.

G. Faidit: Chant e deport.

A chacune c'est honte et déshonneur, après qu'elle a un amant, qu'ensuite elle tourne ailleurs.

Vostr' amors si desreya

Vas mi, e dobla mos chantz.

G. Faidit: Com que mos.

Votre amour se tourne vers moi, et double mes chants.

Sobre me se desreya

Tal desrey. 

G. Faidit: Una dolors.

Sur moi se déborde tel désarroi.

Part. pas. E 'l mazans desreiatz

Que s' er' en fol levatz.

Giraud de Borneil: Joys e chantz.

Et le tapage déréglé qui s'était follement levé.

ANC. FR. Quant il a le bien à bandun

Vers les meillours trop se derroie.

Marie de France, t. II, p. 357.

M'avoient jà ces trois derroyées et sédicieuses deceveresses bestourné le sens.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 277.


Raina, rayna, s. f., dispute, querelle, discussion.

Mals hom quier ades raina.

Contensos aparelia raina, raina aparelia batalia. 

Trad. de Bède, fol. 77.

Méchant homme cherche incessamment querelle. 

Contestation apprête dispute, dispute apprête bataille.

Amors creys et a rayna

Ab ric coratge gloto.

Marcabrus: L' yverns.

Amour croît et a querelle avec altier coeur avide.

2. Rainos, Renos, adj., querelleur, hargneux, grognard.

Gui, mon paire, m vol dar espos

Vielh, rainos e ric d' aver.

J. Esteve: El dous temps.

Gui, mon père, me veut donner époux vieux, hargneux et riche d'avoir.

Al ostal son caitiu e renos.

P. Cardinal: * hom.

À l'hôtel ils sont chétifs et hargneux.

3. Rainal, adj., grognard, grondeur.

Rogiers rugish rainal, rainos

Per sa molher, tant es gilos.

Leys d'amors, fol. 110.

Roger rugit grognard, hargneux pour sa femme, tant il est jaloux.

4. Rainar, Renar, v., grogner, se fâcher, disputer, se montrer hargneux.

Non rainar de chausa que no ti fai mal.

Non rainar ab home lenguos, car sa lengua menestra fuoc ades.

Trad. de Bède, fol. 77.

Ne pas grogner de chose qui ne te fait pas de mal.

Ne pas disputer avec homme bavard, car sa langue produit feu sans cesse.