Mostrando las entradas para la consulta pleite ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pleite ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 28 de julio de 2024

3. 15. Del pleite al sol.

Capítul XV.

Del pleite al sol.

Mas de Torubio, pozo, pou, finca, Cretas, Queretes, viña, viñedo


Este capítul, discreto lectó, no voldría que lo llixgueres, perque dirás: trufa, trufa: y ya veus que aixó es contra lo meu crédit y la estimassió del llibre. Be me hay dit a mí mateix, que no debía escríureu; pero me hay contestat, que yo no ting la culpa de que la tradissió haigue conservat este fet. Y pera descárrec de la meua consiensia ting que manifestá que yo, u crega o no u crega, si ha passat, potsé no va sé a Almudévar, pos ña qui u atribuíx a datres pobles. Anem al cas.

Diuen, pos, que mentres Pedro Saputo va está a la Cort, van ficá los del seu poble un pleite al sol, y que cuan va arribá de Saragossa y después que lo van saludá tots, lo van cridá un día a la plassa aon estáe ajuntat lo poble, y li va di un del consell:

- En mol dessich, oh fill, lo nostre Pedro Saputo, esperabem la teua vinguda a la vila pera donát cuenta de una cosa que ham fet y que tú en la teua molta agudesa y sabiduría mos has de ajudá a portá a bon terme y final cumplimén. Has de sabé que fará un mes vam ficá un pleite al sol... tal com va sentí aixó Pedro Saputo, va di:

- ¡Pleite al sol! Y va contestá un de la plassa: 

- Pleite al sol, sí, pleite al sol; perque sempre mos ferix de frente al camí de Huesca. ¿Anem cap allá? Mos ferix la cara; ¿Tornem de allá?, mos torne a ferí la cara. Y l’atre día a Simaco Pérez y a Calisto Espuendas los va passá que de tan feríls lo sol se van quedá segos; y com aixó ya ha passat atres vegades no volem que mos passo a tots, avui un, demá dos, perque después los de atres pobles mos farán momos y mos dirán ullets, garchos y guiñosos. Per naixó ham ficat un pleite al sol, y hasta que lo guañem y no mos ferixque mes de cara al camí de Huesca, no ham de pará. Y ya pots, tú que eres tan espabilat y tan aquell, mirá de fé que aixó no se pergue y traballá en los juches y lletrats, que be los paguem, que yo vach doná l’atre día una ovella mamia que me va tocá per als gastos.

- Pero, siñós, va di Pedro Saputo: ¿es possible que haigáu caigut a la mengua que estáu dién? ¿Pleite al sol hau ficat? ¿Qué dirán los atres pobles?

- Que diguen lo que vullguen, va contestá un atre bárbaro de la gentada; mes val que diguen aixó que no tornamos cèlios com aquell de Tortosa que cante en lo noi y lo mut de Ferreríes, y después no valgam pera res mes que fé bona música y fandangos, y mos faiguen la figa y no u veigam. Y ya pots traballá, sinó a volá d'icho puesto, que pareix que desde que has estat a la Cort del Rey ya no te coneixem. Y an estes paraules ne van seguí datres mes altes, acaloranse la gen de modo que Pedro Saputo va habé de sedí, y fen siñal de volé parlá, se van assossegá y van callá, y ell los va di:

- Yo tos dono paraula que lo pleite se acabará pronte, que no durará ni una semana, y que lo guañarem.

- ¡Be! ¡Be! ¡Viva Pedro Saputo! Y se va desfé la junta. Va preguntá quí ere lo lletrat que defeníe a Almudévar, y va aná a vores en ell y les demés pesses de aquell ajedrez.

Lo lletrat, despert com un mussol, li va di que efectivamen li habíen demanat los de Almudévar que los escriguere una demanda y querella contra lo sol, perque los feríe de cara cuan veníen cap a Huesca y cuan sen entornáen al poble, y que li volíen ficá un pleite; que primé los va di que ere un disparate, pero que no va pugué disuadíls; que después los va volé acolloná en los gastos que vindríen, y que an aixó habíen contestat que no faltaríen dinés; y que en efecte después habíe sapigut que se escotaben y reuníen una cantidat mol considerable. Per esta relassió va vore Pedro Saputo que no ñabíe estafa o malissia; sen va enriure en lo lletrat, y se va está passeján per allí dos díes, y al tersé per la tarde sen va entorná cap a Almudévar discurrín lo modo de eixí del pas, dixán als del seu poble per sabocs hasta la consumassió dels siglos.

Va convocá al poble per lo matí, y los va di desde unes pedres que habíen sigut los solamens y lo peu de una creu: 

- Fills de Almudévar, tos partissipo que ham guañat lo pleite al sol... No tos abalotéu; escoltéu: ya no tos tornaréu segos, ni tos podrán di ullets o garchos, perque no u siréu mai mes. La cosa ha passat de esta manera. Después de vore lo que se va alegá de la nostra part y lo que va contestá la contraria, vach aná a la justissia y li vach parlá llárgamen de la tirria que mos té lo sol, de lo tossut que es, mos ferix sempre de cara; y a forsa de les meues reflexions ha sentensiat al nostre favor; y yo, agarrán una copia de la sentensia, me la vach ficá an esta burchaqueta secreta del meu gabán, y diu aixó:

(¡Cóm van eixecá lo cap y obríen la boca pera sentíu!):

"A la siudat de Huesca, als set díes del mes de novembre del añ a Nativitate mil y tans deu catorse, yo la justissia, alcalde, corregidó, tribunal y definidó de causes, pleites y querelles de la terra y los planetes del sel; a la instansia que se seguix per lo consell y vila de Almudévar contra lo procuradó Benito Camela nomine y de part del sol de España; atento al que per les dos parts se ha alegat, y remitínme al prossés en tot cas tam in preses quam in futurum, declaro y fallo a justissia, ley, consiensia, y raó, y a nom y veu de la católica Majestat del Rey lo nostre Siñó (que Deu lo guardo), que lo consell y vila de Almudévar no demane cap gollería ni lo que diuen cotufas al golfo, peres al olm, sino lo que fa mols añs y hasta siglos que van pugué demaná en lo mateix dret y justissia que ara, y que lo sol de dabán no sigue osat de feríls de cara cuan vaiguen cap a Huesca y cuan sen entornon per lo matí...»

Aquí no va pugué ya aguantás la multitut, y van tirá los sombreros al aire cridán: ¡Viva Almudévar! ¡Viva Pedro Saputo! Y va durá un rato la alifara y selebrasió de la victoria.

Així que se habíen desfogat, va continuá Pedro Saputo y los va di: 

- Ara de eixes perres que hau arreplegat, que segons hay calculat passe de mil libres jaqueses, se podríe fé un pou de pedra pera tindre aigua abundán y bona a tot hora y tems, en una bassa, de la que se podríe passá l'aigua del sel después de aclarida y desenterbolida, com al Mas de Torubio de Queretes.

- ¡No, no!, va cridá una veu de la turba. ¿Aigua dius? Hasta la del sel mos fa nosa. Si hagueres dit una fon o un pou manantial de vi, entonses sí que hagueres assertat; pero d'aigua, ¡mal empleades perres! 

En un atra cosa u podem empleá. Escoltéu lo que passe: per ahí se están sorsín los muros y arruinanse a tota pressa, y día y nit tenim lo poble ubert; que se reforson los muros y faiguem unes portes ben fortes pera tancá de nit pera que no entron los lladres y no torno a passá lo fet de la semana passada, que van entrá a micha nit, van matá gossos, van assustá a la comare y al forné vell, y se van emportá a la filla de Jorge Resmello, a la Resmella, pos ya la coneixíeu; y la tornarán, sí, gora un rasco, o la dixarán que no valdrá pera res. Aixó es lo que ham de fé en eixes perres. Y van aplaudí tots al que aixó va di; y Pedro Saputo va callá, va eixecá los muscles, y sen va aná cap a casa seua, imaginán la ligeresa y fassilidat del vulgo, que igual aclamáe en vives com amenassáe de mort.

Pero, en efecte, lo lectó té que atindres al que hay dit al prinsipi: 

a sabé, que este fet es puro cuento, perque tanta simplissidat, tanta gran tontería, no cap a homens que caminen en dos peus y tenen los ulls a la cara. Ña qui assegure que van sé los de Loharre los del pleite al sol, uns atres diuen que los de Beseit, al Matarraña; yo dic lo mateix. Y tamé u hay sentit de un poble de Galissia y de dos de Andalusía. Pero de éstos y de tots, lo dit, dit. Conque lo lectó se servirá tindre este capítul per no escrit; de lo contrari lo acuso de roín y burlón y enemic de la pas dels pobles.


Original en castellá:

Capítulo XV.

Del pleito del sol.

Este capítulo, discreto lector, no quisiera que lo leyeses, porque vas a decir: trufa, trufa: y ya ves que esto es contra mi crédito y la estimación del libro. Bien me he dicho a mí mismo, que no debía escribirlo; pero me he respondido, que yo no tengo la culpa de que la tradición haya conservado este hecho. Y para descargo de mi conciencia debo manifestar que yo lo creo o no lo creo; y que si ha sucedido, quizá no fue en Almudévar, pues hay quien lo atribuye a otro pueblo, y aun a otros. Vamos al caso.

Dicen, pues, que mientras Pedro Saputo estuvo en la corte, pusieron los de su lugar pleito al sol, y que cuando llegó a Zaragoza y después que le hubieron saludado todos, le llamaron un día a la plaza en donde estaba ayuntado el pueblo, y le dijo uno del concejo: - Con mucho deseo, oh hijo nuestro Pedro Saputo, esperábamos tu venida al lugar para darte cuenta de una cosa que hemos hecho y que tú con tu mucha agudeza y sabiduría nos has de ayudar a llevar a buen cabo y final cumplimiento. Has de saber que habrá un mes pusimos un pleito al sol... Apenas oyó esto Pedro Saputo, dijo: - ¡Pleito al sol! Y respondió uno de la plaza: - Pleito al sol, sí, pleito al sol; porque siempre nos fiere de frente en el camino de Huesca. ¿Vamos allá? Nos fiere la cara; ¿venimos de allá?, nos torna a ferir la cara. Y el otro día a Simaco Pérez y a Calisto Espuendas les sucedió que de así ferirles el sol se tornaron cegatos; y como esto aconteció ya a otros en otras ocasiones pasadas no queremos que nos acontezca a todos, hoy uno, mañana dos, porque después los de otros lugares nos farán mueca y nos llamarán ojitos y guiñosos. Por eso hemos puesto pleito al sol, y hasta que le ganemos y no nos fiera más de cara en el camino de Huesca, no hemos de parar. Y ya puedes tú que eres tan agudo y tan aquel, mirar y fer que esto no se pierda y trabajar con los jueces y letrados, que al fin bien los pagamos, que yo dié el otro día una ovella que me tocó para los gastos.

- Pero, señores, dijo Pedro Saputo: ¿es posible que habéis caído en la mengua que estáis diciendo? ¿Pleito al sol habéis puesto? ¿Qué dirán los otros pueblos? - Que digan lo que quieran, respondió otro bárbaro de la turba; más vale que digan eso que no tornarnos cegatos y después no valgamos para cosa, y nos fagan la figa y no lo veigamos. Y ya puedes traballar si no a volar a d'icho lugar, que parece que desde que has estado en la corte del rey ya no te conocemos. Y a estas palabras siguieron otras más altas, acalorándose la gente de modo que Pedro Saputo hubo de ceder, y haciendo señal de querer hablar, se sosegaron y callaron, y él les dijo: - Yo os doy palabra que el pleito se acabará en breve, que no durará una semana, y que lo ganaremos. - ¡Bien! ¡Bien! ¡Viva Pedro Saputo! Y se deshizo la junta. Preguntó quién era el letrado que defendía a Almudévar, y fue a verse con él y las demás piezas de aquel juego.

El letrado le dijo que efectivamente le habían pedido los de Almudévar que les escribiese una demanda y querella contra el sol, porque les daba de cara cuando venían a Huesca y cuando se volvían al lugar, y que le querían poner pleito; que primero les dijo que era un disparate, pero que no pudo disuadirles; que después los quiso arredrar con los gastos que ocurrirían, y que a esto habían respondido que no faltaría dinero; y que en efecto después había sabido que se escotaban y reunían una cantidad muy considerable. Por esta relación vio Pedro Saputo que no había lo que él sospechara de estafas y malicia; se rió con el letrado, se estuvo paseando por allí dos días, y al tercero por la tarde se volvió a Almudévar discurriendo antes el modo de salir del paso, dejando a los de su lugar por tontos hasta la consumación de los siglos.

Convocó al pueblo por la mañana, y le dijo desde unas piedras que habían sido cimiento y pie de una cruz: - Hijos de Almudévar, os participo que hemos ganado el pleito al sol... No os alborotéis; oíd: ya no os volveréis cegatos, ni os podrán llamar ojitos y guiñosos, porque no lo seréis. La cosa ha pasado de esta manera. Después de ver lo que se alegó de nuestra parte y lo que contestó la contraria, fui al juez y le hablé largamente de la tirria que nos tiene el sol, y de su terquedad y trece de cuenta en herirnos siempre de cara; y en fuerza de mis reflexiones ha sentenciado a nuestro favor; e yo tomando una copia de la sentencia me la puse en este secreto de mi gabán, y es del tenor siguiente (¡cómo levantaron la cabeza y abrían la boca para escucharla!): «En la ciudad de Huesca, a los siete días del mes de noviembre del año a Nativitate mil y tantos diez catorce, yo el infrascrito juez, alcalde, corregidor, tribunal y definidor de causas, pleitos y querellas de la tierra y los planetas de cielo; en la instancia que se sigue por el consejo y villa de Almudévar contra el procurador Benito Gómez nomine y de parte del sol de España; atento a lo que por ambas partes se ha alegado, y remitiéndome al proceso en todo caso tam in preses cuam in futurum, declaro y fallo en justicia, ley, conciencia, y razón, y en nombre y voz de la católica majestad del rey nuestro señor (que Dios guarde), que el concejo y Villa de Almudévar no pide ninguna gollería ni lo que dicen cotufas en el golfo, sino lo que hace muchos años y aun siglos que pudieron pedir con el mismo derecho y justicia que agora, y que el sol en adelante no sea osado de ferilles de cara cuando vengan de Huesca y se vuelvan por la mañana...» Aquí no pudo ya contenerse la multitud, y tiraron los sombreros al aire gritando: ¡Viva Almudévar! ¡Viva Pedro Saputo! Y duró un rato la algazara y jubilación de la victoria.

Así que se desfogaron, continuó Pedro Saputo y les dijo: - Agora de ese dinero que habéis recogido, que según he calculado pasa de mil libras jaquesas, se podría hacer un pozo de piedra para tener agua abundante y buena en todo tiempo, con una balsa inmediata, de la cual se podría pasar el agua lluvial después de clarificada. - ¡No, no!, gritó una voz de la turba. ¿Agua dices? Aun la del cielo nos incomoda. Si heses dicho una fuente o un pozo manantillo de vino, entonces sí que heses acertado; pero d'agua, ¡bien empleado dinero! En otra cosa lo podemos emplear. Oíd lo que m'ocurre: por ahí se están cayendo los muros y arruinándose a toda priesa, y día y noche tenemos o lugar abierto; compónganse los muros y fagamos unas puertas bien fuertes para cerrar de noche que no entren os ladrones y no vuelva a suceder o fecho de la semana pasada, que entraron a media noche, mataron perros, asustaron a la comadre y el hornero viejo, y se llevaron a filla de Jorge Resmello, a Resmella, pues ya la conocías; y la volverán, sí, gora un rasco, o la dejarán que no valdrá para cosa. Esto, es lo que hemos de fer con ese dinero. Y aplaudieron todos al que eso dijo; y Pedro Saputo calló, se encogió de hombros, y se fue a su casa, imaginando en la ligereza y facilidad del vulgo que en una hora muda de afectos, aclamando con vivas y amenazando de muerte.

Pero, en efecto, el lector debe atenerse a lo que he dicho al principio: a saber, que este hecho es puro cuento, porque tanta simplicidad, tan gran tontería, no cabe en hombres que andan con dos pies y tienen los ojos en la cara. Hay quien asegura que fueron los de Loharre los del pleito del sol; digo lo mismo. Y también lo he oído de un pueblo de Galicia y de dos de Andalucía. Pero de éstos y de todos, lo dicho, dicho. Conque el lector se servirá tener este capítulo por no escrito; o de lo contrario le mando desde aquí para malévolo y le acuso de burlón y enemigo de la paz de los pueblos.

miércoles, 4 de febrero de 2026

Querela, Querella - Requisicio, Requisitio

Querela, Querella, s. f., lat. querela, plainte, lamentation.
Veray Dieus, dressa tas aurelhas,
Enten mos clams e mas querellas. 
Folquet de Marseille: Senher Dieus. 
Vrai Dieu, dresse tes oreilles, entends mes réclamations et mes plaintes. 
Ses tort ni ses querela,
P. Vidal: S' eu fos en.
Sans tort ni sans plainte.
ANC. FR. Lamentant au doux renouveau
Dessus un verdissant rameau
Son antique querelle.
R. Garnier, trag. de Marc Antoine, act. II, sc. 1.
Car j'ai laissé Marion éplorée
Dedans son parc où l'humble pastorelle
Fait, j'en suis sûr, lamentable querelle.
Cl. Marot, t. I, p. 313.

Estatutos y hordinaciones civiles y criminales. Hechas y hordenadas por los Justicia, Jurados, Concejo y Universidad de la Villa de Fórnoles

- Querelle, 
Sostenir sa querella. Chronique des Albigeois, col. 22.
Soutenir sa querelle.
ANC. CAT. ESP. Querella. PORT. IT. querela. (chap. Querella, querelles; queixa, queixes.)

2. Querelhamen, s. m., plainte, réclamation. 
El ira al papa far sos querelhamens.
Guillaume de Tudela.
Il ira au pape faire ses plaintes.

3. Querelhar (+ Querelar), v., chagriner, plaindre, porter plainte.
Que si vendra querelar a sa majestat... d' alcun cas criminal.
Statuts de Provence. Massa, p. 170.
Qui se viendra plaindre à sa majesté... d'aucun cas criminel.
No t querelhar
Ja del donar.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Ne te plaindre jamais du donner. 
No m puesc mudar que no m querelh
Que la folhia vey sobrar.
B. Martin: Farai.
Je ne me puis changer que je ne me chagrine de ce que la folie je vois dominer.
ANC. CAT. ESP. Querellar. PORT. Querelar. IT. Querelare. (chap. querellá, querellás: yo me querello, querelles, querelle, querellem o querellam, querelléu o querelláu, querellen; querellat, querellats, querellada, querellades; yo me querellaré; yo me querellaría; si yo me querellara.)

4. Querulos, adj., lat. querulus, chagriné, plaintif. 
Si 'l repta non ges querulos,
Mas l' en ret grat e gazardos.
Buzac... sa votz totz temps es queruloza.
(chap. Aguilucho... sa veu tots tems es queixosa : sempre piule, demane minjá, com los buitres ascumites.)
Eluc. de las propr., fol. 72 et 147.
S'il l'accuse il n'est point chagriné, mais il lui en rend gré et récompense.
Busard... sa voix toujours est plaintive.
ESP. Querelloso. PORT. Quereloso. IT. Quereloso, queruloso.
(chap. queixós, querellós, queixosos, querellosos, queixosa, querellosa, queixoses, querelloses.)

5. Querimonia, s. f., lat. querimonia, plainte.
Can alcus depausa querimonia de alqun ciutada.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 85.
Quand aucun dépose plainte contre aucun citoyen.
ANC. CAT. IT. Querimonia. (chap. querimonia, querimonies; querella, querelles; queixa, queixes. Se fiquen cuan ña un greuge o agravi; poden portá a un pleite o pleyte o pleito, com lo pleite al sol dels de Almudévar o lo de Fórnols contra Peñarroija de Tastavins.)


Querer, Querir, Querre, v., lat. quaerere, quérir, chercher, demander, requérir, convoiter.
Queretz dos vaiseletz prions. Deudes de Prades, Auz. cass.
Chercherez deux petits vases profonds.
Tot trobaras so que quers.
Giraud de Borneil: Er auziretz.
Tu trouveras tout ce que tu cherches.
Tan l' am de cor e la queri.
A. Daniel: Ab guay so.
Tant je l'aime de coeur et je la convoite.
Es molt grans almorna de donar a paures vergonhos que no la sabon querre. 
Liv. de Sydrac, fol. 130.
C'est moult grande aumône de donner à pauvres honteux qui ne la savent pas demander. 
Us veing merce querer,
Gloriosa Maria.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je vous viens merci quérir, glorieuse Marie.
Si m donavatz
Ses querre, ben o penria.
Gaubert, Moine de Puicibot: Car no m.
Si vous me donniez sans demander, bien je le prendrais.
Prov. Qui quer atroba. V. et Vert., fol. 87.
(chap. Qui busque, trobe.)
Qui cherche trouve.
Subst. No sap quals afans es querers.
P. Fabre d'Uzès: Luecx es.
Ne sait pas quelle peine est demander.
ANC. FR. Quar autre chose ne querroie.
Fabl. et cont. ant., t. I, p. 99.
Tretuit trovoient en lor terre
Quanque lor sembloit bon à querre.
Jamès movoir ne t'en querras.
Roman de la Rose, v. 9558 et 2372.
ANC. CAT. Querer, querir. ESP. PORT. Querer. IT. Chiedere. (chap. buscá, investigá, demaná, requerí; cercar, recercar. ¿Qué putes cerques? a Mallorca.)

2. Quistar, v., quêster, demander, enquérir.
Part. prés. Quistans a honor de Dieu e de sant Aloy.
Cartulaire de Montpellier, fol. 175.
Quêtants à l'honneur de Dieu et de saint Éloy.
CAT. Quistar.

3. Questa, Quista, s. f., quête, perquisition.
Ar si meton en questa ins per lo bosc salvaje. V. de S. Honorat.
Maintenant ils se mettent en quête dedans par le bois sauvage.
ANC. FR. Ceux qui chassent partout d'une queste incertaine.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 70.
- Demande, requête.
Homes affachatz de paraulas e de quistas. V. et Vert., fol. 80.
Hommes fardés de paroles et de demandes.
- Queste, droit de fouage.
Levaran novelamen
Talhas e quistas et uzatges
E gabelas e pezatges.
Brev. d'amor, fol. 122.
Ils lèveront incessamment tailles et questes et usages et gabelles et péages.
Senhors de terra, que fan quistas e toutas e malas accios. V. et Vert., fol. 15.
Seigneurs de terres, qui font questes et toltes et mauvaises actions.
Talhas, questas nul temps no fes levar.
Plaintes sur la mort de Robert, roi de Naples.
Tailles, questes nul temps ne fit lever.
ANC. CAT. ESP. Questa. IT. Chiesta. (chap. Questa, questes : un mes dels impostos; talla, talles; usache, usaches; peache, peaches; cens o censo o censal, censos, censals - com lo vi sensals de Lledó - F. J. Salvador - Chimo de Queretes.)

Querela, Querella, censo, censal, sensals, Chimo, Chimos
4. Questable, adj., questable, sujet à la queste.
Franc o questable.
(chap. Franc (libre, sense cárregues; francho et libero) o questable, que se pot questá, demaná questa; censable : que se pot censá : demaná lo cens, censo, censal, sensal.)
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de Villevieille.
Franc ou questable.

5. Queremen, s. m., recherche, demande.
Bos queremens, es cant lo cors quer e vol aco que l' esperiz vol.
Trad. de Bède, fol. 72.
Bonne demande, c'est quand le coeur demande et veut ce que l'esprit veut.
(chap. Requerimén, requerimens; bon requerimén, es cuan lo cos requerix y vol assó (açó, aixó) que l'espíritu o esperit vol.) 
IT. Chiedimento.

6. Queredor, Queridor, s. m., lat. quaesitor, chercheur, rechercheur, solliciteur, demandeur.
Aissi m n'es pres com al fol queredor
Que dis qu' aurs fos tot quant el tocaria.
Folquet de Marseille: Sitot me.
Ainsi il m'en est pris comme au fou chercheur qui dit qu'or fût tout ce qu'il toucherait.
Cant ti somonia
Dels autres queredors. 
V. de S. Honorat.
Quand je t'avertissais touchant les autres solliciteurs.
D' on vos cressia 'l talans
On mais venion queridor.
Folquet de Marseille: Si cum sel.
D'où vous croissait le désir où plus venaient demandeurs.
IT. Chieditore. (chap. Requeridó, requeridós, requeridora, requeridores; buscadó, buscadós, buscadora, buscadores; investigadó, investigadós, investigadora, investigadores; solisitadó, solisitadós, solisitadora, solisitadores; demanadó, demanadós, demanadora, demanadores : pidolón, pidolons, pidolona, pidolones : del castellá pedir, pedigüeño; séntigo “pedí” en ves de “demaná”, sobre tot a Valderrobres. Yo vach di una vegada de chiquet “¿ya hau pedit?”; preguntadó, preguntadós, preguntadora, preguntadores; preguntón, preguntons, preguntona, preguntones.)

7. Querentis, adj., rechercheur, convoiteur, amasseur.
Qui los apella querentis
Ni renoviers d' autrui avers.
P. Cardinal: D'un sirventes far.
Qui les appelle convoiteurs et usuriers du bien d'autrui. 

8. Questio, Question, s. f., lat. quaestionem, question, demande.
Totas questios
El solvia.
Bertrand Carbonel: S'ieu anc.
Toutes les questions il résolvait.
D'aquesta question, so es d' aquest afar que autre fai per me, ses mon mandamen, naisson doas actios.
Trad. du Code de Justinien, fol. 6.
De cette question, c'est-à-dire de cette affaire qu'autre fait pour moi, sans mon commandement, naissent deux actions.
CAT. Questió. ESP. Question (cuestión). PORT. Questão. IT. Questione, quistione. (chap. Cuestió, cuestions; pregunta, preguntes.)
On se servait aussi de ce nom pour désigner les violences dont on faisait 
usage afin d'arracher des aveux aux accusés.
Sentensa... interlocutoria de question o de tortura.
(chap. Sentensia... interlocutoria de cuestió o de tortura; preguntá torturán.)
Fors de Béarn, p. 1074.
Sentence... interlocutoire de question ou de torture.

9. Questionar, v., du lat. quaestionarius, questionner, mettre à la question, torturer. 
Part. pas. Aquels qu' avio estat questionatz, et avio neguat.
(chap. Aquells que habíen estat cuestionats (preguntats, torturats), y habíen negat.)
Motz ne foro questionatz e tormentatz.
(chap. Mols ne foren (van sé) cuestionats y atormentats (torturats))
Cat. dels apost. de Roma, fol. 213 et 209.
Ceux qui avaient été mis à la question, et avaient nié.
De nombreux en furent mis à la question et tourmentés.
IT. Questionare. (chap. Cuestioná, preguntá, torturá: torturo, tortures, torture, torturem o torturam, torturéu o torturáu, torturen; torturat, torturats, torturada, torturades; yo torturaré; yo torturaría; si yo torturara. Yo cuestiono, cuestiones, cuestione, cuestionem o cuestionam, cuestionéu o cuestionáu, cuestionen; cuestionat, cuestionats, cuestionada, cuestionades; yo cuestionaré; yo cuestionaría; si yo cuestionara.)

10. Acquirir, v., lat. acquirere, acquérir.
En autra maniera, acquisitius de acquirir. Leys d'amors, fol. 57.
En autre manière, acquisitif d'acquérir. (ESP. Adquirir. chap. Adquirí: adquirixco o adquirixgo, adquirixes, adquirix, adquirim, adquiriu, adquirixen; adquirit, adquirits, adquirida, adquirides; yo adquiriré; yo adquiriría; si yo adquiriguera o adquirira. Adquisitiu, adquisitius, adquisitiva, adquisitives.)

11. Acquit, Aquest, s. m., lat. acquisitum, acquit, acquisition, acquêt.
Ac V C chavalliers de son acquit.
Roman de Gerard de Rossillon, fol, 23.
Eut cinq cents chevaliers de son acquit.
De pecunia que ve de mal aquest no poc ichir bon fruch.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 215.
De pécune qui vient de mauvaise acquisition ne peut sortir bon fruit.
IT. Acquisto.

12. Acquisitiu, adj., acquisitif, qui sert à l'acquisition, qui indique l'acquisition.
En autra maniera, acquisitius de acquirir. Leys d'amors, fol. 57.
En autre manière, acquisitif d'acquérir.

13. Conquerer, Conquerir, Conquerre, v., conquérir, acquérir, obtenir.
Ieu vos cug ab merce conquerer.
Folquet de Marseille: S'al cor plagues.
Je vous pense avec merci conquérir.
De conquerre fin pretz entier
Agra ieu talen e dezir.
B. de Ventadour: En aquest.
D'acquérir pur mérite entier j'aurais envie et désir.
Nulz hom, ses ardimen,
No pot gaire conquerir.
H. Brunet: Era m nafron.
Nul homme, sans hardiesse, ne peut guère conquérir.
Volon mais de sai bastir
Que lai conquerre los felos.
P. Cardinal: Quan vey lo.
Ils veulent davantage de çà bâtir que là conquérir les felons.
Subst. Grans afans es lo conquerers,
Mas gardars es maestria.
P. Fabre d'Uzès: Luecx es.
Grande peine est le conquérir, mais le garder est science.
Part. pas.
Vergonha m pren, quant una gens conqueza
Nos ten aissi totz vencutz e conques.
Bernard de Rovenac: D'un sirventes. 
Honte me prend quand une gent conquise nous tient ainsi tous vaincus et conquis.
Substantiv.
Nous pes s' ie us am ni sui vostre conques. 
Arnaud de Marueil: Us joys d'amor.
Qu'il ne vous pèse si je vous aime et suis votre conquis.
On trouve aussi Conquerit, Conquezit, Conquezut.
ANC. FR. Vuide de gent, bone à cunquerre.
Roman de Rou, v. 319.
Monter sur ung genet d'Espaigne
Pour loz avoir et bruyt conquerre.
Coquillart, p. 126.
ESP. Conquerir (MOD. Conquistar). IT. Conquidere. (chap. Conquistá; qué raro que Raynouard no trobare conquerir en catalá, pero sí en castellá antic. Yo conquisto, conquistes, conquiste, conquistem o conquistam, conquistéu o conquistáu, conquisten; conquistat, conquistats, conquistada, conquistades; yo conquistaré; yo conquistaría; si yo conquistara. Conquistadó (com Iavmes), conquistadós, conquistadora, conquistadores.)

Nos Don Iavmes por la gta (gratia, gracia) de dius, (dios) rey daragon "et" (símbolo que parece un 7) de mauiorgas (no leo exacto lo que pone, Mallorcas) et de ualentia (parece ualen+letra pi+a), conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  (Montis Pesulani)

14. Conquist, s. m., lat. conquisitum, conquête, acquisition.
Non querrai autruy conquistz.
G. Rudel: Belh m' es.
Je ne chercherai pas la conquête d'autrui.
En far tant honrat conquist.
Guillaume de Briars: Si quo 'l maiestre.
A faire si honorée conquête.
ANC. FR. Que il fust parçonnier de la joie et dou conquest de la devantdite cité d'Acre. Trad. de Guillaume de Tyr. Gloss. sur Joinville, p. 45.
IT. Conquisto. (ESP. La conquista. chap. conquista, conquistes.)

15. Conquiza, s. f., conquête.
Ai trop suffert
De far parer la conquiza.
Rambaud d'Orange: Una chansoneta.
J'ai trop tardé de faire paraître la conquête.

16. Conqueremen, Conquerimen, s. m., conquête, acquisition.
Nobles er lo conqueremens.
Raimond de Castelnau: Aras pus.
Noble sera la conquête. 
Ab vasal bon de conquerimen
Vegna cascus apoderamen.
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Avec vassal bon pour conquête que chacun vienne puissamment.
Parti als XII partz totz sos conqueremens. 
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il partagea aux douze pairs toutes ses conquêtes.
(chap. Conquerimén, conquerimens : conquista, conquistes.)

17. Conquistar, v., conquérir, acquérir, gagner. 
Recobrar lo dreiturier repaire,
Jherusalem, e conquistar lo Cayre.
Elias de Barjols: Qui saubes.
Recouvrer la demeure juste, Jérusalem, et conquérir le Caire.
Si 'lh vol los Milanes
Per forsa conquistar.
Sordel: Planher vuelh.
S'il veut les Milanais par force conquérir.
Per conquistar lo regne de Paradis. Liv. de Sydrac, fol. 129.
Pour conquérir le royaume de Paradis.
ANC. FR. Que il n'i puet rien conquester.
Fabl. et cont. ant., t. III, p. 297.
Cuida aucune chose aquerre et conquester. 
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 264.
En conquestant soubs son obéissance
Ce que tenez en vostre gouvernance.
Charles d'Orléans, p. 56.
Que de conquester à la France
La Propontide et ses deux bords.
Malherbe, liv. 3.
CAT. ESP. PORT. Conquistar. IT. Conquistare. (chap. Conquistá. Vore mes amún la conjugassió.) 
18. Conquesta, s. f., conquête. 
Atenden fai pros hom riqua conquesta. 
A. Daniel: Si m fos Amors.
En attendant fait homme preux riche conquête.
CAT. (MOD. Conquesta, conqueriment) ESP. PORT. IT. Conquista. 
(chap. Conquista, conquistes; conquerimén, conquerimens.)
- Chagrin, regret.
Mot auzires planhs e conquestas. V. de S. Honorat.
Moult vous ouïrez plaintes et regrets.
19. Enquerer, Enquerir, Inquerer, Enquerre, v., lat. inquirere, enquérir, solliciter, demander.
Sui volpils, quar no l' aus enquerer, 
Trop arditz, quar tan ric joi esper.
Rambaud de Vaqueiras: Savis e fols.
Je suis poltron, parce que je n'ose la solliciter, trop hardi, parce qu'une si riche joie j'espère.
Que vos... la pregues et enqueiras d'amor.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Que vous... la priiez et requériez d'amour. 
Demand' et enqueira
L' esser e la maneira
Dels avols e dels pros.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Qu'il demande et enquière l'être et la manière des mauvais et des preux.
Anc nulhs hom mon joi no m' enquis. 
B. de Ventadour: Ab joi mov.
Oncques nul homme ma joie ne me demanda.
Fig. El deu enquerre la veritat.
Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Il doit rechercher la vérité.
Non es amors, ans es engans proatz,
S' uoi enqueretz e deman o laissatz.
T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal.
(chap. No es amor, sino es engañ probat, si avui (hui, huy) demanéu y demá u dixéu; demanáu, dixáu; solisitá; inquirí.)
Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie prouvée, si aujourd'hui vous demandez et demain cela laissez.
Non sai on m' enqueira.
Bertrand de Born: Domna pois.
Je ne sais où je m'enquière.
Part. pas. Enquerit e recebut per mestre Guiraut Rey.
Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Enquis et reçu par maître Guiraut Rey.
Inquisida la vertat de la causa.
(chap. Inquirida la verdat de la cosa. De estos verbos formats del latín  inquirere, ve la Inquisissió; Inquisición, Inquisició.)
Priv. conc. par les R. d'Angl., p. 35.
Enquise la vérité de la chose.
Ja de mos jorns no m metrai en afan
Que ja per mi si 'autra domn' enqueza.
Peyrols: Be m cuiava.
Jamais de mes jours je ne me mettrai en peine que jamais par moi soit autre dame sollicitée.
ANC. FR.
Tout homme curieux lequel voudra s'enquerre 
De quoy Dieu fit le ciel, les ondes et la terre.
Ronsard, t. II, p. 1358.
ANC. CAT. Enquerer, enquerre. CAT. MOD. ESP. PORT. Inquirir. IT. Inquerire, inchierere, inchiedere. (chap. Inquirí: inquirixco o inquirixgo, inquirixes, inquirix, inquirim, inquiriu, inquirixen; inquirit, inquirits, inquirida, inquirides; yo inquiriré la verdat; yo inquiriría; si yo inquirira o inquiriguera; preguntá, cuestioná, investigá, torturá si fa falta pera traure la verdat.)
20. Enqueremen, s. m., recherche.
Apres lo sieu departimen,
Fo fag mot gran enqueremen.
V. de S. Alexis.
Après le sien départ il fut fait moult grande recherche.
ANC. FR. Assez li fust enquerement.
B. de Sainte-Maure, Chron. des ducs de Normandie, fol. 57.
IT. Inchierimento. (chap. Inquirimén, inquissisió, investigassió.)
21. Enquereire, Enqueredor, Enqueridor, s. m., lat. inquisitor, enquêteur, inquisiteur.
On es l' enquereire d' aquest segle.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Où est l'enquêteur de ce siècle.
Ar se son faitz enqueredor
E jutjon aissi com lur play.
(chap. Ara se han fet inquissidós y jutgen així com los va be. En lo cas dels aragonesos catalanistes, que viuen del dialecte ocsitá catalá, Ignacio Sorolla Vidal y Javier Giralt Latorre, se van fé encuestadós; ells diuen y/o escriuen recerca, enquesta (23), enquestador, enquestadors - “i jutgen així com els plau” són inquisidors.)
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Maintenant ils se sont faits inquisiteurs et jugent ainsi comme il leur plaît.
Lh' enqueridor comencero a enquerre.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 183.
Les inquisiteurs commencèrent à enquérir.
ESP. (Inquisidor) PORT. Inquiridor. IT. Inchieditore. 
(chap. Inquissidó, inquissidós, inquissidora, inquissidores.)

encuestadora chapurriau, Beseit, Beceite


22. Enquistaire, s. m., enquêteur, demandeur, solliciteur.
Deffendens et enquistaire.
Marcabrus: El son.
Défendant et demandeur. 
S' anc, pueys que m detz joi entier,
Fuy de nulh' autra enquistaire.
T. de La Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Si oncques, depuis que vous me donnâtes joie entière, je fus de nulle autre poursuivant.
Ieu suy de tal enquistaire 
Qu' ai d' entre cent bellas lesta.
G. Adhemar: Be m'agr'ops.
Je suis solliciteur de telle que j'ai choisie entre cent belles.
ANC. FR. Il est juge, enquesteur et tesmoin tout ensemble.
Du Bartas, p. 318.
Fay ces grands enquesteurs, curieux de nouvelles.
Nicolas Rapin, p. 105.

23. Enquesta, s. f., enquête, perquisition.
Trop n' ai faich longu' enquesta.
G. Adhemar: Be m'agr'ops.
Trop j'en ai fait longue enquête.
CAT. Enquesta. IT. Inchiesta. (N. E. ¿Alguien puede encontrar la diferencia entre el occitano (roman, langue romane, romance, romans) Enquesta y el catalán Enquesta? En francés de Raynouard enquête, anteriormente esta “ê” con circunflejo era “es”, luego “enqueste” en el francés más antiguo. El catalán es uno más de los dialectos occitanos.
La lengua que hablaban los catalanes y catalanas no era otra que la plana lengua romana, la lengua de oc, òc, och, hoc : sí afirmativo. A no ser que fueran con su boina roja o barretina a Estrasburgo antes del año 842 a enseñarles a hablar y escribir a los reyes Carlos el calvo, franco, y Luis, alemán, el germánico, hermanico de Karle; ambos hijos de Luis el Pío, y nietos de Carlomagno. Quizás Karl der Große aprendió catalán cuando conquistó Barcelona en el 801, o antes ya, en el mismo sitio de la ciudad Barcino, Barchinona y variantes. O quizás su hijo Luisico Pío le enseñó la lengua que aprendió en Gerona, 785, y Besalú, como Ramón Vidal de Bezaudun.)

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye, plana lengua romana

24. Enquerencio, s. f., recherche.
Comes la enquerencio dels yretgues als fraires prediquadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 183.
Commit la recherche des hérétiques aux frères prédicateurs.
(chap. Va maná la inquisissió dels heretges o hereches als flares predicadós. Comes (passat de cometre), fransés commit; comite, comitem, comiti, conde, comte, y no compte com se veu escrit alguna vegada, que es computo, cuenta. A Fransa, la chambre des comptes.)

25. Inquisicio, Inquisitio, Inquizicio, Inquisition, s. f., lat. inquisitionem, inquisition, recherche, poursuite.
Ses far gran enquisicio. Brev. d'amor, fol. 145.
(chap. Sense fé gran inquisissió : investigassió, búsqueda, persecusió.)
Sans faire grande recherche.
Que per inquisition... deguna persona de Proensa... non deia esser gajada en arnes, cavals, etc. Statuts de Provence. Massa, p. 182.
Que pour poursuite... nulle personne de Provence... ne doive être engagée en harnais, chevaux, etc.
Per lor engenh et inquizicio natural. Eluc. de las propr., fol. 2.
Par leur génie et recherche naturelle.
CAT. Inquisició. ESP. Inquisición. PORT. Inquisição. IT. Inquisizione. 
(chap. Inquissisió, inquissisions.)

26. Exquisidament, Exquisitament, Exquesitament, adv., exactement, soigneusement, avec justesse.
Inquier exquisitament.
Cove que obres exquesitament am scarificacio. 
Es dificil de sirvir exquisidament.
Trad. d'Albucasis, fol. 44, 21 et 30.
Recherche exactement.
Il convient que tu opères soigneusement avec scarification.
Il est difficile de servir soigneusement.
CAT. Exquisidament. ESP. PORT. Exquisitamente, IT. Squisitamente. 
(chap. Es difíssil (de) serví exquisitamen, justamen, exactamen.)

27. Requerer, Requerir, Requerre, v., lat. requirere, requérir, réclamer.
Me requeron de far chanso.
(chap. Me requerixen de fé una cansó.)
Granet: Fin pretz.
Me requièrent de faire chanson.
Tan l' ai requist francamen
Merce, e de re no m socor.
Richard de Barbezieux: Be volgra.
Tant je lui ai requis franchement merci, et en rien elle ne me secourt.
Non pot requerre las messios qu' el i a faitas.
(chap. No pot requerí o requirí los gastos qu'ell hi ha fet; reclamá. Lo catalá fa aná despesa, despeses, messio, messions als textos antics.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Il ne peut réclamer les dépenses qu'il y a faites.
Quintament requier que. Eluc. de las propr., fol. 15.
Cinquièmement requiert que.
CAT. Requirir. ESP. Requerir. PORT. Requerer. IT. Richiedere, richedere.
(chap. requerí o requirí: requerixco o requerixgo, requerixes, requerix, requerim, requeriu, requerixen; requerit, requerits, requerida, requerides; yo requeriré; yo requeriría; si yo requerira o requeriguera; yo requirixco o requirixgo, requirixes, requirix, requirim, requiriu, requirixen; requirit, requirits, requirida, requirides; yo requiriré; yo requiriría; si yo requirira o requiriguera.)

28. Requesta, s. f., requête, demande, sollicitation.
A la requesta dels fals Juzieus. V. et Vert., fol. 4.
A la requête des faux Juifs.
A la requesta et instancia de mos prelats e baros.
(chap. A la requesta e instansia de mons prelats y barons. Veigáu les grans diferensies del chapurriau del 2026 en lo texto de Felipe lo guapet del 1306.)
Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
À la requête et instance de mes prélats et barons.
CAT. Requesta. ESP. Recuesta (requerimiento, solicitud). PORT. Requesta. 
IT. Richiesta.
(chap. Requesta, requestes; solisitut, solisituts : demanes o solisites.)

29. Requerement, s. m., réclamation, demande.
Eissament si la Gleisa a alcuna accion, so es alcus demans en dreit de requerement, no 'l pert per meins de XL ans.
(chap. Igualmen, si la iglesia té alguna acsió, aixó es algunes demandes en dret de requerimén, no 'l pert per menos de (: durán) coranta añs.) 
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Également si l'Église a aucune action, c'est-à-dire aucune demande en droit de réclamation, elle ne la perd pas par moins de quarante ans.
Requeremens c' om fai a Deu. Trad. de Bède, fol. 9.
Requête qu'on fait à Dieu.
CAT. Requiriment. ESP. Requerimiento. IT. Richiedimento. (chap. Requerimén, requerimens; reclamassió, reclamassions; demanda, demandes.)

30. Requerensa, Requerença, s. f., réquisition, demande, requête, sollicitation. 
La prumiera requerença es. Doctrine des Vaudois.
La première demande est.
Las vostras requerensas sian conogudas en dreg Dieu.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Que les votres sollicitations soient connues endroit (devant) Dieu.

31. Requisicio, Requisitio, s. f., lat. requisitio, réquisition.
Que vos, notari, ne fassas carta de la requisicio.
Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 178.
Que vous, notaire, en fassiez acte de la réquisition.
Juraran als cossols... e per lor requisitio.
Charte de Gréalou, p. 74.
Jureront aux consuls... et par leur réquisition.
ANC. ESP. Requisición (En tiempo de guerra, recuento y embargo de caballos, bagajes, alimentos, etc., que suele hacerse para el servicio militar.) 
PORT. Requisição. IT. Requisizione.
(chap. Requisissió, requisissions : en tems de guerra o guiarra, recuento o censo y embarg de caballs, bagaches, alimens o vitualles, etc., que se sol fé pera lo servissi militá.)

miércoles, 18 de septiembre de 2024

Pitansa - Picaplait, Picaplag

 

Pitansa, s. f., pitance, bombance, distribution de vivres. 

Voyez Denina, t. III, p. 59.

Conoc sa glotonia, 

Per que li fazia far pitansa, cant podia. V. de S. Honorat. 

Il connut sa gloutonnerie, c'est pourquoi il lui faisait faire distribution de vivres, quand il pouvait. 

ANC. FR. Et si vivomes en pitance.

De vin et de poissons pitance. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 84 et 90.

CAT. Pitansa. ESP. Pitanza. PORT. Pitança. IT. Pietanza.

(chap. Pitansa, pitanses : minjá, minjada, banquete.)


Pitar, v., becqueter.

Las passeras que pitavan. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Les passereaux qui becquetaient.

E 'l dui foron trepan ab lor,

E 'l terz pitan sul portal de la tor.

Pierre de Durban: Peironet.

Elles deux furent tapageant entre eux, et le troisième becquetant sur le portail de la tour.

(chap. Picá: pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades. Picotejá: picotejo, picoteges, picotege, picotegem o picotejam, picotegéu o picotejáu, picotegen; picotejat, picotejats, picotejada, picotejades.)


Piu, s. m., piü, cri des oiseaux, action de piauler.

Li auzelhet chanton piu.

Le moine de Montaudon: Mout me platz. 

Les oiselets chantent piü.

M' agradon l'auzel quan canton piu. 

P. Vidal: Be m' agrada. 

M'agréent les oiseaux quand ils chantent piü. 

CAT. Piu. (chap. ESP. Pío.)

2. Piular, v., lat. pipilare, piauler, piailler, brailler, crier.

Cant auzel non pot piular.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand oiseau ne peut piauler.

Ieu chant enan, et en piu.

Arnaud de Cotignac: La douss' amor.

Je chante auparavant, et j'en piaille.

Piulan e bufan e briven. Roman de Jaufre, fol. 57.

Criant et soufflant et s'empressant.

CAT. Piular. ESP. Pipiar (piar). PORT. Pipilar. IT. Pipilare. 

(chap. Piulá: piulo, piules, piule, piulem o piulam, piuléu o piuláu, piulen; piulat, piulats, piulada, piulades.)

3. Piulament, s. m., piaulement, piaillement, tintement.

En las aurelhas brug et piulament.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Dans les oreilles bruit et tintement.

(chap. Lo muixó tintepere piule “tintepere, tintepere, no 'm fotrás, tururut! En fransés tintement : piulamén, piulamenta, piulamentes, piulit, piulits; pitit, pitits; chulit, chulits.) 

Lo muixó tintepere piule “tintepere, tintepere, no 'm fotrás, tururut! En fransés tintement : piulamén, piulamenta, piulamentes, piulit, piulits; pitit, pitits; chulit, chulits


Piucela, Pieucela, Piusella, Pieusella, Pulsella, Piuzela, Pieuzela,

Pucela, s. f., du lat. puella, pucelle, vierge.

Mais cen piuzelas vos ai vist maridar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Plus de cent pucelles je vous ai vu marier.

S' assis 

Davant las pulsellas, e dis.

Un troubadour anonyme: Seinor vos. 

S'assit devant les pucelles, et dit.

La corrompuda a lo cami tot ubert; la pieuzela a lo cami tot claus.

Liv. de Sydrac, fol. 83.

La corrompue a le chemin tout ouvert; la pucelle a le chemin tout clos.

Ce mot servait à indiquer les distinctions de rang, d'état.

Non a donzela 

Ni dona ni pieusela.

Amanieu des Escas: En aquel.

Il n'y a damoiselle ni dame ni pucelle.

IT. Pulcella, pulzella. (chap. Pubilla, pubilles; donsella, donselles; dona virgen, dones virgens; casta, castes.)

2. Piucel, Pieucel, Pucel, Piussel, Piusel, Piuselh, Pieusel, Piuzel, Pieuzel, adj., puceau, vierge. 

Engal d'un tozet piucel.

Giraud de Calanson: Ara s' es.

A l'égal d'un jeune garçon puceau.

Reina, maire piusella, 

Filla de paire piuselh.

Folquet de Lunel: Si com la.

Reine, mère pucelle, fille de père puceau.

Ma cara piuzela m laisset. V. de S. Alexis.

Ma chère pucelle me laissa.

Fig. Son cors de totz mals piussel.

Folquet de Lunel: Si com la. 

Son corps de tous maux vierge. 

Quar es gai' et isnela

E de tots mals aibs pucela,

L' am mais.

P. Vidal: Be m pac.

Parce qu'elle est gaie et alerte et de toutes mauvaises qualités vierge, je l'aime davantage.

(chap. Pubill, pubills; donsell, donsells; home virgen, homens virgens; casto, castos.)

3. Piucelatge, Pieucelatge, Piusellatge, Pieuselatge, Piuzelatge, Pieuzelatge; s. m., pucelage.

Molt es digna causa, qui garda son pieuzelatge per Dieu.

Liv. de Sydrac, fol. 83. 

C'est moult honorable chose, qui garde son pucelage pour Dieu.

En la Verge car' ab car piusellatge.

R. Gaucelm de Beziers: A Dieu. 

En la Vierge chère avec précieux pucelage.

IT. Pulcellagio. (chap. virginidat, virginidats; “pubillache”)

4. Despiucelatge, Despieucelatge, Despiuselatge, Despieuselatge, Despiuzelatge, Despieuzelatge, s. m., dépucelage, défloration.

Non vuelh mon despiuselatge 

Camjar per nom de putana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Je ne veux pas mon dépucelage changer pour nom de catin.

(chap. Desflorassió, desflorassions; perdua de la virginidat.)

5. Despiucelar, Despieucelar, Despiuselar, Despieuselar, Despiuzelar,

Despieuzelar, v., dépuceler, déflorer. 

Si la despiucelet. Arbre de Batalhas, fol. 40. 

S'il la dépucela. 

Part. pas. Uns joves escudiers l' avia despiuselada. V. de S. Honorat. 

(chap. Un jove escudé l' habíe desvirgat, despubillat, desflorat; li habíe tret la virginidat.) 

Un jeune écuyer l'avait dépucelée.

O vos vulhatz o no, seretz despiucelada. Roman de Fierabras, v. 2778. Ou que vous vouliez ou non, vous serez dépucelée.

IT. Spulcellare. (ESP. Desvirgar, desflorar. Chap. Desvirgá, desflorá, traure la virginidat, despubillá.)


Piuze, Piutz, s. f., lat. pulex, puce. 

Piuze, o piutz pren nom de polvera, on ha mays so noyriment.

Eluc. de las propr., fol. 257. 

Puce, ou puce prend nom de poussière, où elle a davantage sa nourriture. 

IT. Pulce.

2. Piussa, s. f., puce. 

Co 's ayssi piussa. Trad. d'Albucasis, fol. 15. 

Comme est aussi puce.

(ESP. Pulga. Chap. Pussa, pusses; pusseta, pussetes; pussota, pussotes.)


Pixida, s. f., lat. pixidem, cassette, coffret, boîte.

Pixida per boyssha. Leys d'amors, fol. 69.

Coffret pour boîte.

La pixida de la ancha. Trad. d'Albucasis, fol. 55. 

La boîte de la hanche.


Pizar, v., lat. pisare, piler, broyer. 

Cascu pren son aur e son argen; pizero lo.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 18. 

Chacun prend son or et son argent; ils le pilèrent.

- Part. prés. Ayant la forme de pilon. 

Pinhe... ha agudas fuelhas et pizanas.

Eluc. de las propr., fol. 218.

Le pin... a feuilles aiguës et ayant la forme de pilon. 

Part. pas. Pizat, et mesclat ab mel. Eluc. de las propr., fol. 190.

Pilé, et mêlé avec miel.

ANC. CAT. Pitjar. ESP. Pisar (picar, machacar). PORT. Pizar. 

(chap. Machacá, picá, moldre. Vore mes amún v. Pilar.) 


Plag, Plach, Placht, Plai, Play, Plait, Plat, s. m., lat. placitum, plaid, procès, différend, querelle, dispute.

Per qu'ieu voill e m platz

Qu'el Dalfin sia 'l plaitz pausatz.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

C'est pourquoi je veux et me plaît qu'au Dauphin soit le différend soumis.

Son totz enlassatz els lasses del dyable, so es en plachtz et en complanchas. V. et Vert., fol. 60.

Ils sont tous enlacés aux lacs du diable, c'est-à-dire en procès et en plaintes.

Ja per plag que m'en mueva, 

No m solvera de son liam.

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Jamais pour querelle qu'elle m'en suscite, je ne me délivrerais de son lien.

ANC. FR. Alions oïr les plez de la porte que en appelle maintenant les requestes. Joinville, p. 13.

Plaiz de forez, plaiz de moneies. Roman de Rou, v. 6005. 

Mut cumençastes vilain plait

De moi hunir é laidengier 

E de la roïne avillier.

Marie de France, t. 1, p. 230.

Que s'il pueent plain pié de terre

Sor lor voisins par plet conquerre.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 403.

- Demande, poursuite, sollicitation, traité.

S' ab autra dompna far saupes

Tal plag qu'ab si m colgues.

G. Adhemar: Chantan dissera.

Si avec autre dame je savais faire telle poursuite qu'avec soi elle me couchât.

Manthas n' i a qu' els plus savays 

Acuelhon mielhs en totz lurs plays.

G. Adhemar: Ieu ai ja. 

Maintes il y en a qui les plus vils accueillent mieux dans toutes leurs demandes.

ANC. FR. Et li plais fu tels que il rendirent le chastel. 

Villehardouin, p. 162.

Firent pais e plait al rei David. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 52.

- Question, difficulté, propos.

Guillem, d'un plag novel que non auzis ancmais

Me fo mandat l' autr' ier. 

Senher coms, lo sagel d' amor, senes biais, 

Ai legit tot entier, per qu'ieu sai totz los plais. 

T. d'un Comte et de Guillaume: Guillem d'un. 

Guillaume, d'une question nouvelle que tu n'entendis jamais il me fut donné connaissance l'autre jour.

Seigneur comte, le code d'amour, sans biais, j'ai lu tout entier, c'est pourquoi j'en sais toutes les difficultés.

Loc. Pus plag d'amor laissatz per sermonar.

O si cantas per plag de joglaria. 

T. de Giraud et de Bonfils: Auzit ai dir.

Puisque propos d'amour vous laissez pour sermonner.

Ou si tu chantes pour question de jonglerie.

Voyez Clamar, Part, Prendre, Sonar.

ANC. CAT. Pleyt. CAT. MOD. Plet. ESP. PORT. Pleito. IT. Piato.

(chap. Pleito, pleitos o pleite, pleites; vore lo pleite al sol, a la novela Pedro Saputo.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

2. Plaidey, s. m., pourparler, accord, causerie, entretien, propos.

Quan fon armat, no volc prendre plaidey. 

Bertrand de Born: Pus li baron.

Quand il fit armé, il ne voulut prendre accord. 

Domna, no us sai dir loncs plaideys.

Rambaud d'Orange: Pos tals sabers. 

Dame, je ne vous sais dire longs propos.

3. Playde, adj., discoureur, querelleur, chicaneur.

Reis plaides, 

Tolhen quan dar deuria.

Serveri de Girone: No vals jurar. 

Roi querelleur, enlevant quand donner il devrait. 

Cominal, vielh, flac, playdes.

Garins d'Apchier: Cominal. 

Cominal, vieux, flasque, chicaneur.

- Substantiv. Défenseur.

Ab belhs ditz cortes,

Conquier e gazanha

Amics e playdes.

G. Magret: Una dona.

Avec beaux propos courtois, elle conquiert et gagne amis et défenseurs.

4. Plaideiaire, Plaieador, s, m., plaideur, chicaneur.

D'aisso serai plaideiaire 

Qu'en amor a son esper.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol.

De ceci je serai chicaneur qui en amour a son espoir.

Si... negus dels plaieadors dis se esser greviatz o nafratz.

Statuts de Montpellier, de 1204. 

Si... nul des plaideurs se dit être malade ou blessé. 

ANC. FR. Mes plaidoyeurs... déclinoient au dernier but de plaidoirie.

Rabelais, liv. III, ch. 29. 

CAT. Pledejaire, pledejador. ESP. Pleiteador. IT. Piatitore.

(chap. Pleitejadó, pleitejadós, pleitejadora, pleitejadores.)

5. Plaideiamen, Plaideyamen, Plaiejamen, s. m., plaidoyer, discours, plaidoirie.

Tota sa cortz farai meravilhar,

Quant auziran lo mieu plaideyamen.

P. Cardinal: Un sirventes novel. 

Toute sa cour je ferai émerveiller, quand ils entendront le mien plaidoyer.

No trobon adop que lur sia onratz, 

Ni nul plaiejamen senes covens fermatz. 

Izarn: Diguas me.

Ils ne trouvent équipage qui leur soit honorable, ni nulle plaidoirie sans convention assurée.

6. Plaideria, s. f., plaidoirie, discussion, procès.

En guerras met sas rendas

Et en plaideria.

P. Cardinal: Qui ve. 

En guerres il dépense ses rentes et en procès.

7. Plaitzio, s. f., plaidoirie, procès.

Que aquo fassan esmendar senes tota plaitzio.

Coutume de Tarraube de 1284. 

Que cela ils fassent amender sans aucune plaidoirie.

8. Plaidejar, Plaideiar, Plaideyar, Pledeiar, Playejar, Plaegar, v., plaider, disputer, contester, tourmenter, tracasser, quereller, poursuivre.

Co puescon citar e playejar lurs vesis. V. et Vert., fol. 15. 

Comment ils puissent citer et poursuivre leurs voisins.

Pot plaideiar per aquel de qui el es tuaors o curaors.

Si el plaeget premeirament a aquel que la alienet.

Trad. du Code de Justinien, fol. 4 et 10. 

Peut plaider pour celui de qui il est tuteur ou curateur.

S'il intenta procès premièrement à celui qui l'aliéna. 

Fora mielhs, per la fe qu'ieu vos dey, 

Al rey Felip que mogues lo desrey 

Que plaideyar armat sobre la gleza.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Il serait mieux, par la foi que je vous dois, au roi Philippe qu'il déclarât la guerre que de disputer armé sur la glèbe.

Dretz es que dona esquieu

So don vol c'om plus la plaidey.

Arnaud de Marueil: Ab plazen. 

Il est juste que dame évite ce dont elle veut qu'on la tourmente plus.

- Raccommoder, s'accorder, traiter. 

Lo gran tort plaideya pietatz. 

Pistoleta: Aitan sospir.

Pitié raccommode le grand tort.

Quant franqueza los plaideia e merces.

Peyrols: Tos temps.

Quand franchise les raccommode et merci.

Domna met mot mal s'amor, 

Que ab trop ric hom plaideia.

Azalais de Porcairagues: Ar em al. 

Dame place moult mal son amour, qui avec trop puissant homme s'accorde.

Estiers sa cort non plaideya.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

Hors de sa cour il ne traite pas. 

Prov. Qui ben guerreia, ben pledeia.

Rambaud de Vaqueiras: Eissamen.

Qui bien guerroie, bien traite. 

ANC. FR. Leur débat avoit esté plaidoyé. Comines, liv. I, p. 349.

CAT. Pledejar. ESP. PORT. Pleitear. IT. Piateggiare.

(chap. Pleitejá: pleitejo, pleiteges, pleitege, pleitegem o pleitejam, pleitegéu o pleitejáu, pleitegen; pleitejat, pleitejats, pleitejada, pleitejades.)

9. Desplaideiar, v., réparer, redresser, dédommager.

Fig. Laus lo desplaideia,

Que es avutz malmenat.

G. Riquier: Si m fos tan.

Louange le dédommage, vu qu'il a été maltraité.

(chap. Despleitejá : repará lo dañ, lo mal.)

10. Picaplait, Picaplag, s. m., pique-procès, chercheur de procès.

Ce terme de mépris a son analogue dans le français actuel: on appelle vulgairement pique-assiette ce que les anciens nommaient un parasite. Picaplag per avocat.

Us picaplaitz m'a del tot mort, 

Quar playdeiar me fay a tort.

Leys d'amors, fol. 147. 

Pique-procès pour avocat.

Un pique-procès m'a entièrement tué, car plaider il me fait à tort.

(ESP. Picapleitos; chap. Picapleites, picapleitos, buscadó de prossés, prossesos.)