Mostrando las entradas para la consulta james ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta james ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de mayo de 2021

Capitol LXIV. Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta.

Capitol LXIV (lxiiij). Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta. 

Venint vn dia Joseph de fora casa molt congoixat la senyora coneixent loy en la cara dixli. Ques aço joseph que tanta tristicia portau: Lo qual ab vn gran sospir respos. O senyora que vna crida he hoyda quem ha posat en molta ansietat e dolor. Car mana lo emperador que per a tal jornada cascu se trobe en la ciutat o vila de hon es natural: e que aqui pague lo trahut (el tributo) regoneixent vassalia al dit emperador. E com yo senyora sia natural de behetlem es necessari vaga en lo dit loch: e veig vos tan propinca (prop; propinqua; próxima) al part que en nenguna manera yo senyora nous lexaria: ans delibere encorrer qualseuulla pena desobeint al emperador que leixar esta gran comanda: que la magestat diuina a mi indigne ha fet de la custodia del seu vnigenit fill e de vos mare sua. E hoyt aço la senyora respos: e dix. ¶ O joseph no siau torbat car necessari es a vos hobeir a la ordinacio del emperador: puix sou auisat a nostre senyor deu es molt plaent: que los senyors temporals sien temuts e reuerits e mol hobeits per amor sua: del qual han la potestat. E perço scrit.
¶ Serui subditi stote in omni timore dominis: non tantum bonis et modestis: s3 etiam discolis. Volent dir que los vassalls e seruents sien sotsmesos ab tota temor e reuerencia a sos senyors no solament als bons e ordenats: ans encara als malauats e sens raho: sols per hobeir aquell que axi ho ha ordenat. ¶ E perço Joseph no solament
jreu vos en Bethleem: mas yo ensemps ab vos jre. Car siau cert que lo senyor fill meu. Bethleem preelegit natiuitati: hierosolimam passioni. Aquest secret vull que sapiau Joseph que lo fill meu ha elegit bethleem per a celebrar la natiuitat sua per esser poca poblacio e gent desconeguda: que fara molt poca estima de la sua venguda: e en Hierusalem vol lo dit senyor finir la vida sua per augmentar la dolor e vergonya sua.
¶ Axi joseph deixau tots pensaments e posem nos en cami: car lo temps del meu parir es molt prop. ¶ E joseph pensada la sua molta pobrea: e que en loch impensat e fora sa casa hauia a portar la senyora a parir: fon la anima sua trauessada de molta compassio: Empero recordantse que ell seria en tot: e que nos partiria james de la senyora: e que ell veuria e tocaria lo fill de deu humanat fon recomplit de singular alegria. ¶ E prestament partiren: car no tenien res que
trossar per al cami sino sols vn trossellet de bolquerets que la senyora hauia filat e texit: Lo qual acomana a vna donzella sua diligencia nomenada dientli quels tinga aparellats per a com lo senyor sera nat. ¶ E axi joseph e la senyora anaren son cami a peu ab molt gran treball e venint en Bethleem trobaren gran multitut de gent qui era aqui per la causa mateixa que ells venien. ¶ E joseph ana dret a posar a casa de vn parent seu de qui molt confiaua: Lo qual li dix: que en nenguna manera nol podia acullir: car tenia la casa logada e perdria molt si donaua comiat als hostes. E per molt que Joseph li digues la necessitat de la senyora que portaua prenyada: james lo pogue moure a pietat: tant tenia la cara girada a guany temporal: perque sen hagueren a partir de aqui ab molta vergonya e dolor. E axi passejaren la major partida de Bethleem anant de casa en casa demanant posada per reuerencia de deu: e no trobaren james qui acullir los volgues ne donar vn troç de cubert. ¶ E de aço joseph staua tant atribulat e congoixat que ja no podia moure los peus: Ans cuydaua caure dora en hora. ¶ E la senyora mirantlo ab molta compassio deyali. O joseph nous doneu tanta tristicia e dolor: car aquestes coses permet nostre senyor deu: per augment de la vostra paciencia: car sab quel amau de cor eus sentiu tant de la desconexença a ell feta per aquest poble: que major pena a vos no pot esser donada que la que ara sentiu: e portant la ab vera patiencia creixereu en grandissim merit: que certament vos dich. ¶ Quod lima ferro: quod fornar aura: quod flagellum grano hoc tribulatio viro iusto. Car ço que la lima fa al ferre: ço es quel deneja (nedeja, net) de tot rouell: e la fornal al or quel clareja e purifica: E lo flagel al gra: Lo qual deneja de la palla: aço mateix fa la tribulacio en lome just e virtuos ¶ E perço joseph les tribulacions deuen esser ab plaer acceptades: puix han a seguida tan gloriosa. E que aquesta es la voluntat de nostre senyor deu. ¶ Quia humiliari precipit et esse patientes. Car mana e vol que los seruents seus se humilien e sien pacients. E joseph hoint les paraules de la senyora e vehent que en ella la perfeta paciencia de que parlaua: dix a sa senyoria. ¶ Omnes gratie dei radiant in te. Volent dir. O senyora que totes les gracies que nostre senyor deu ha comunicat a diuerses creatures veig reluir en vos sola. Car sobrau a Joseph e a tots los tribulats en vera paciencia. ¶ Conforta me domina mea in aduersitate ista: sis mihi solatium in tribulatione. O senyora mia confortaume en aquesta aduersitat: siau me consolacio en la tribulacio mia: car com pens senyora queus he portat en la mia terra propria hon so tant emparentat: e per trobarme pobre so per tots axi desconegut: que vn sols troç de cubert per a reposar vostra senyoria hauer no he pogut: aço senyora me dona tant turment e tristicia que sino per la molta paciencia que contemple en vostra senyoria: e per lo gran confort que aquella me ha donat: yo fora esclatat. ¶ Perque puch dir ab veritat ¶ Tu es suauitas et dulcedo anime mee: pax et gaudium in tribulatione. Car vos senyora sou vna gran suauitat e dolçor de la mia anima: pau e alegria en les tribulacions mies. E stant axi fallintlos tot auxili huma: la senyora fidelissima recorregue a la diuinal ajuda: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Ostende nobis domine locum habitationis tue. ¶ Volent dir. O senyor e pare eternal mostraunos per vostra infinida clemencia lo loch: lo qual vos haueu elegit per habitacio e repos del vostre vnigenit fill en la sua noua venguda. E dient aço sa senyoria veu dauant si la sua amada donzella sancta pobrea: qui dix a sa merce. Veniu ma senyora que yous he trobat casa tal com lo senyor fill vostre la vol. E sa altesa seguila tantost e peruengue a vna coueta cauada en la roca: en la qual hauia un pesebre hon la pobra gent posauen les sues besties: e trobaren aqui ligats vn Bou e vn ase: e la senyora entrant per aquell loch veu lo tan chich e tan miserable: E pensada la altea e magnificencia del seu fill: e la miseria del loch rompe en multissimes lagrimes: e dix. O eternal deu e senyor vos qui lo mon haueu creat: tan gran e tant spayos: tan estreta posada e tan pobra haueu elegida per al vostre vnigenit fill: ¶ O senyor y quin aculliment li fara per auant lo traydor de mon: que ans de naixer ja la desconegut: Ell ve per morir per los homens e ells li han negat posada: La sanch sua offir per ells e degu no ses recordat de presentarli sa casa. E sa senyoria acostas tant com pogue a aquella raconada hon era lo pesebre: e joseph qui continuament ploraua mirant aquestes coses: prengue vn ramaç que troba aqui: e comença apartar lo fem: e agranar vn troç de terra hon la senyora sigues: e dix li. O reyna del cel e de la terra aquest es lo strado que lo mon vos ha aparellat hon reposeu lo tresor infinit que a ell portau. ¶ E reposada la senyora en aquell pobrissim loch Joseph ana per aygua a vna font qui staua aqui prop e ab vnes poques de panses e pa soparen los dos: que de tot lo dia no hauien menjat. E passaren tota aquella nit qui era diuendres e locendema dissabte continuament parlant e tractant dels grans secrets e marauelles de nostre senyor deu.

domingo, 11 de noviembre de 2018

Lo regne de Mallorca

Vull sé colaboradó de Iker Jiménez, es un fet paranormal vore un llibre sobre un reino catalá que may va sé catalá. Lo regne de Mallorca.

A mediterranean emporium
The catalan kingdom of Majorca

Y esta bassura no es de ara, sino de 1994. De autós a sueldo del catalanisme, despistats y algún que atre pocavergoña enseñán algo mes que Historia, histeria y siensia ficsió, com Ignacio Sorolla Amela, la Ascuma, AVL, IEC, etc.

David Abulafia

David Abulafia

Vull sé colaboradó de Iker Jiménez, es un fet paranormal vore un llibre sobre un reino catalá que may va sé catalá.


CREACIÓ DEL REGNE DE MALLORCA. DEL REGNE PRIVATIU AL REGNE FEDERAT 


La conquesta catalana és un dels episodis més importants de la història de l'arxipèlag per les enormes repercussions que tingué, essent el punt de partida de l'actual poble de les Balears. La conquesta va representar la destrucció de la societat musulmana de les Illes i la seva substitució per una nova societat que s'integrava en el món occidental cristià mitjançant la seva incorporació a la Corona d'Aragó i l'entrada al món feudal. 1. Causes de la conquesta: Al començament del segle XIII els regnes cristians de la Península havien derrotat els almohades a la batalla de les Navas de Tolosa i el poder musulmà es trobava molt afeblit. Aquesta situació la va aprofitar Jaume I, rei de la Corona d'Aragó, per conquerir les Balears. D'altra banda, la conquesta va servir per satisfer el desig de terres de la noblesa catalana, per expulsar pirates de les Illes i per obtenir, a més, una base comercial que facilitàs la navegació cap a Orient i cap al nord d'Àfrica, on els interessos comercials de Catalunya eren cada vegada més importats. Segons la forma de govern pactista de la monarquia catalana, la conquesta va ser acordada a les corts de Barcelona del 1228. Allà el rei Jaume I va rebre el suport militar i econòmic dels tres braços: la noblesa, el clero i els representants de les ciutats catalanes. 2. La conquesta de les Illes Balears L'expedició, formada per unes 150 naus de tota mena es va fer a la mar a l'estiu de l'any 1229. El mes de setembre varen desembarcar a Santa Ponsa. Després d'una sèrie d'enfrontaments, posaren setge a Madina Mayurqa. Al cap de tres mesos de setge, el 31 de desembre de 1229, les tropes de Jaume I conqueriren la ciutat. Pocs anys desprès, el 1235,va ser conquerida l'illa d'Eivissa i Menorca ho va ser el 1287. La conquesta va comportar la desaparició gairebé total dels musulmans de les Illes. La repoblació fou majoritàriament amb catalans i la llengua que es parlava era el català. Per tant, a mijans segle XIII les Illes formaven part de forma federal de la Corona catalanoaragonesa junt amb Catalunya, Aragó i el País Valencià i aviat s'unirien altres territoris com Nàpols, Sicília i Sardenya.

3. La fundació del regne de Mallorca i la seva base econòmica.  Jaume I atorgà al nou regne un ordenament jurídic especial, amb unes llibertats molt superiors a les altres terres catalanes.
La Carta de Franquesa feia als repobladors lliures, no serfs i havien de pagar menys imposts; atenuava el feudalisme amb la intenció d'afavorir el repoblament de Mallorca. Després de la conquesta, els conreus més importants varen ser el blat, la vinya i la olivera que substituïren els musulmans, cotó, arrós i lli, a la vegada que augmentava la ramaderia. Hom importava blat, llana, pells, etc. i s'exportava oli, vi, formatge, sal i productes artesanals com teixits i calçat. Els comerciants mallorquins compraven productes de luxe al nord d'Àfrica i a Constantinoble que després distribuïen per diversos ports del llevant peninsular. A l'Edat Mitjana, les terres balears van esdevenir un gran centre comercial del Meditarrani amb una important escola de cartògrafs. Aquesta prosperitat es va reflectir en la construcció de nombrosos edificis religiosos i civils d'estil gòtic, com llotges, drassanes i consolats. Com passava en altres regnes de la Corona d'Aragó, també hi havia a Mallorca, el Consolat de Mar, i hi regia el Llibre del Consolat de Mar.

4. Institucions polítiques i canvis de sobirania Els períodes que el regne de Mallorca va ser independent tingué llur propi rei i quan es va incorporar a la monarquia confederal catalana tingué un lloctinent o virrei que representava l'autoritat reial, s'encarregava de la direcció militar i tenia el poder judicial i legislatiu. La monarquia era pactista i no absolutista, per la qual cosa quan el nou rei era coronat devia jurar que respectaria les lleis i llibertats dels seus súbdits. A diferència d'altres regnes, el de Mallorca no tenia corts pròpies, sinó que enviava representants a les Corts Catalanes. Una altra institució de govern era el Gran i General Consell que tenia la representació del regne, s'encarregava de la hisenda pública i proposava noves lleis al rei. A Mallorca també formava part del govern la Universitat del Regne formada per sis Jurats que es repartien entre els estaments (cavallers, ciutadans, mercaders i artesans). L'organisme representatiu de Menorca era la Universitat i Consell General de Menorca. Eivissa tenia també la seva Universitat com a organisme de govern.

5. Regne privatiu i retorn a la Corona d'Aragó A l'Edat Mitjana els reis consideraven el seu regne com un patrimoni personal i per això era freqüent que el repartissin entre els fills. Jaume I va disposar que el seu fill gran Pere rebés en herència el regne d'Aragó, el Principat de Catalunya i el regne de València. Jaume, el fill petit, va heretar el regne de Mallorca, amb Menorca com a territori vassall, Eivissa i les possessions de la Corona d'Aragó al Migdia francès. El 1276, a la mort del seu pare, Jaume II va ser coronat rei del Regne de Mallorca. Els monarques que el varen succeir foren Sanç I i Jaume III que donaren una llarga etapa de prosperitat al regne. Però, la manca d'homogeneïtat geogràfica i les dificultats econòmiques del regne, que havia de pagar forts aranzels comercials i no tenia una moneda pròpia, feien difícil que pogués seguir sent independent. Però el conflicte polític començà quan Jaume III encunyà moneda a Perpinyà, trencant així els pactes feudals que l'unien al rei d'Aragó, la qual cosa aprofità Pere el Cerimoniós per a declarar-li la guerra. El rei d'Aragó el 1343 ocupà Mallorca sense que la població mallorquina defensàs Jaume III; la qual cosa s'explicaria per la complicitat dels comerciants mallorquins i la major part de la població de l'illa als qui Pere d'Aragó els havia promès conservar i ampliar les lleis autonòmiques i avantatges comercials. Mort Jaume III a la batalla de Llucmajor, el regne de Mallorca es reincorporà a la Corona d'Aragó de forma confederal i mantingué i amplià les seves lleis autonòmiques. 

ELS BORBONS. EL CANVI DE DINASTIA I LA PÈRDUA D'AUTONOMIA DEL REGNE DE MALLORCA 6. La Guerra de Successió (1701-1715) i l'absolutisme borbònic

El 1700 morí sense successió Carles II, el darrer rei dels Àustries i fou proclamat rei el candidat francès Felip V, enfront del candidat austríac l'arxiduc Carles. Gran Bretanya, Portugal, Holanda i l'Imperi austríac, contraris al borbó, declararen la guerra a França i a Espanya. Així es desencadenà la Guerra de Successió que també va ser un conflicte entre els dos regnes d'Espanya. Castella es va mostrar fidel a Felip V. En canvi, la Corona d'Aragó va donar suport al candidat austríac davant el temor a què el model absolutista i centralista francès que volia imposar acabàs amb el seu règim autonòmic. A l'interior, la guerra va ser favorable a les tropes filipistes que varen obtenir la victòria d'Almansa (1707) que suposà la rendició de València i Aragó. El 1713, l'arxiduc Carles va heretar la Corona d'Àustria quan va morir el seu germà. Temerosos ara de l'excessiu poder dels Habsburg, la Gran Bretanya i Holanda varen retirar el seu suport a l'arxiduc Carles i varen firmar el Tractat d'Utrecht (1713), que va posar fi al conflicte internacional i va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya. Arran d'aquest tractat els territoris europeus de la monarquia espanyola es varen repartir entre les potències del bàndol austriacista i Gibraltar i Menorca foren ocupades per Gran Bretanya. El Principat de Catalunya i Eivissa i Mallorca continuaren la guerra totes soles contra Felip V i Barcelona s'acabà rendint l'11 de setembre de 1714, desprès d'una aferrissada resistència i de la important ajut en queviures i en tropes artilleres que arribaven des de Mallorca. Com a càstig pel suport al candidat austríac, Felip V va anul·lar tots els furs i llibertats de la Corona d'Aragó i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a totes les terres de la Corona. Els Borbó varen implantar el model d'absolutisme centralista francès. Tots els poders residien en el monarca i les Corts varen quedar quasi anul·lades. 7. Les conseqüències de la Guerra de Successió per al Regne de Mallorca. L'anul·lació de l'autonomia política. Tot i que les Illes romanien inicialment fidels a Felip V, ja es constatava la importància dels partidaris de l'Arxiduc que eren durament reprimits pels virreis, especialment a Eivissa i a Mallorca. Les causes per les quals hi havia dos bàndols enfrontats eren econòmiques, però també tenia molt de pes el temor a la pèrdua de la seva autonomia política, com els respectius jurats reclamaven cada vegada que un virrei intentava minvar la independència fiscal o intervenir en la lliure elecció dels càrrecs polítics illencs, entrebancant el sistema representatiu de “sac i sort”. Les autoritats borbòniques, encapçalades pel virrei, el comte d'Alcúdia i el bisbe Laportilla, eren conscients de l'oposició de bona part de la població; el perill d'insurrecció era evident, però la causa de Felip V no va perillar fins que l'armada angloholandesa de l'almirall Leake va forçar la insurrecció carlina (24 de setembre de 1706). Quan Barcelona es rendí (1714) les úniques terres que s'oposaven a Felip V eren Mallorca i les Pitiüses. Dia 16 de març de 1715, mentre uns 500 treballadors hi feien feina, el Cronicón Mayoricense explica que va comparèixer una companyia de dones amb tambor i bandera per tal d'ajudar en els treballs de fortificació, creant una zona d'aîllament entre la murada i les cases de Santa Catalina. A les primeres dones es sumaren d'altres fins a 400 i Impediren així que hom enderrocàs aquell barri i aplanant i omplint amb terra, crearen l'explanada de sa Feixina. Fins a l'11 de juliol de 1715 no es rendiren les darreres forces lleials a l'Arxiduc a la Ciutat de Palma al general d'Asfeld. Poc després les tropes borbòniques prenien possessió d'Eivissa. Amb els Decrets de Nova Planta (1715-1718) desapareixia el Regne de Mallorca i a les illes de Mallorca, Menorca i Formentera foren liquidades les institucions d'autogovern. El capità general passà a ser l'autoritat suprema política i militar en substitució del virrei. Les atribucions del Gran i General Consell foren assumides per la Reial Audiència, des d'ara formada exclusivament per castellans. Els ajuntaments seguiren el model castellà i els regidors ja no eren electius sinó nomenats per l'Audiència o pel rei. També es va suprimir l'autonomia financera del Regne de Mallorca, imposant-se una allau de nous imposts. El català fou bandejat de les institucions oficials, i, si bé es va mantenir viu dins l'àmbit privat, no era ben tolerat pel nou poder. Així i tot es varen mantenir algunes institucions com el Consolat de Mar i el dret privat que ha arribat en bona part fins avui. D'altra banda, es varen militaritzar les Illes amb l'establiment d'un exèrcit permanent. En general tots aquests canvis causaren malestar fins i tot entre els illencs que havien estat partidaris de Felip V.
ACTIVITATS Decreto de Nueva Planta dado en San Lorenzo el Real a 16 de Marzo de 1716 por el Rey Don Felipe V "…aunque por diferentes Pragmáticas de los Reyes mis Antecesores, se haya reglado el Gobierno de esta Isla y Reino de Mallorca, he considerado, que las turbaciones de la última guerra le han dexado en estado, que necessita de algunas nuevas providencias para su mayor seguridad, paz y quietud de sus Naturales; por lo cual. He resuelto, que la Audiencia compuesta de un Regente, cinco Ministros y un Fiscal, presida el Comandante General de mis Armas… (…) Y necessitándose en el presente estado de esta Isla, y Reyno, de atender con el mayor cuydado, y vigilancia a su mejor Gobierno, y siendo para lograrle, de la mayor importancia, elegir las personas más hábiles, y no exponerlas a la contingencia del Sorteo; He resuelto que por ahora, y durante mi voluntad, se nombren veinte Iurados que rijan, y goviernen lo Económico, y Político de la Ciudad de Palma; y doze para que goviernen la de Alcudia, también en lo Económico, y Político; y en los demás lugares del Reyno los que fueren necessarios, según el número de la población de cada uno, reservandome yo la nominación de los que huvieren de elegirse para las dos Ciudades de Palma y Alcudia, y haziéndola la Audiencia por lo que mira a los otros Lugares, de los que me dará cuenta. (…) Siendo mi intención honrar, y premiar indistintamente todos mis vassallos, según el mérito de cada uno, y emplearlos como juzgare más conveniente: Declaro, y mando, que en adelante cessen en este Reino las costumbres, y leyes que hablan de Extrangería. (…) Quedando por ahora también reservadas a mi disposición la Regalia de fabricar moneda, y las demás, assí en esta Isla, como en la Iviza. (…) Dado en San Lorenzo el Real a diez y seis de Marzo de mil setecientos y diez y seis. YO EL REY" INSTITUCIONS POLÍTIQUES ABANS I DESPRÉS DEL DECRET DE NOVA PLANTA A LES ILLES ABANS DESPRÉS
1. GRAN I GENERAL CONSELL…………….......REIAL AUDIÈNCIA
2. JURAT………………………………………....... REGIDORS
3. PROCURADOR REIAL…………………….......INTENDENT
4. VEGUER…………………………………….......CORREGIDOR
5. VIRREI……………………………………......... CAPITÀ GENERAL.

ACTIVITATS

1. Cerca al dossier o per internet el significat i les competències que tenien les institucions o càrrecs que estan subratllats.
2. Quines són les dues concepcions d'Estat que s'enfrontaren a la Guerra de Successió? Què significava cada una d'elles?. Quina seguia cada una de les corones dins del regne d'Espanya?
3. Per què el Decret està dirigit a les illes de Mallorca i d'Eivissa? Investiga en quina situació va quedar Menorca després de la Guerra de Successió.
4. Quins són els canvis més importants introduïts pel Decret de Nova Planta, en el terreny econòmic, en el terreny polític i cultural?
5. A quins altres territoris de la Monarquia Hispànica es varen fer decrets similars?. Per què?

https://en.wikipedia.org/wiki/Kingdom_of_Majorca WIKILIES :


The Kingdom of Majorca (Catalan: /mallorquí/ Regne de Mallorca, IPA: [ˈreŋnə ðə məˈʎɔɾkə]; Spanish: Reino de Mallorca; Latin: Regnum Maioricae) was founded by James I of Aragon, also known as James The Conqueror. After the death of his firstborn son Alfonso, a will was written in 1262 and created the kingdom to cede it to his son James. The disposition was maintained during successive versions of his will and so when James I died in 1276, the Crown of Aragon passed to his eldest son Peter, known as Peter III of Aragon or Peter the Great. The Kingdom of Majorca passed to James, who reigned under the name of James II of Majorca. After 1279, Peter III of Aragon established that the king of Majorca was a vassal to the king of Aragon. The title continued to be employed by the Aragonese and Spanish monarchs until its dissolution by the 1715 Nueva Planta decrees.


http://www.arxiuregnedemallorca.com/

jueves, 29 de abril de 2021

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel (Miql) en la terra: lo qual deuallant als lims denuncia a Adam les grans miseries dels habitants en lo mon. E les moltes excellencies de la verge Maria: per la qual obtendrien la redempcio que demanauen.

(e: miniatura) Lauors sa magestat mana cridar lo seu lochtinent general lo princep sent miquel. Lo qual venint fica lo genoll dauant sa clemencia stant prest de obeyr lo que manat li seria. E lo senyor li dix. Clamor filiorum adevenit ad me: vidiq3 (vidiquem) afflictionem eorum: sed veni mittam te ad eos. Volent dir: O miquel la dolorosa clamor dels fills de adam es venguda en la presencia mia: he vist la gran afflictio que passen: so mogut hauer pietat d´ells. Perque he delliberat de trametre vos a ells: per que vejau que fan: ne que han mester. E sent miquel molt content de la comissio que donada li era per la magestat diuina: parti molt prest per executar lo que manat li era: car era molt affectat a natura humana: e desijaua la reparacio d´aquella. E deuallant lo glorios princep miquel mira e regonegue tota la terra. E apres vingue als lims hon era lo antich e venerable pare. E dix a ell: O Adam. Gaudium tibi semper (semp) sit lo qual hoynt lo princep sant Miquel lança vn gran sospir e dix. O domine quale michi gaudium erit: q3 (quam)in tenebris sedeo: et lumen celi non video. Volent dir: o senyor Miquel y quin goig pot esser a mi: ne quina alegria pora pendre loch en mi: car en tenebres stich e la lum del cel no veig. E respos sent miquel: O Adam no sia desmayar. Constantes stote: videbitis auxilium domini super vos. Car la magestat diuina me tramet per sentir les dolors vostres e veure de queus clamau: ne que demanau. E yo deuallant del cel ans sia vengut a vos he regonegut la terra e los fills vostres habitadors de aquella: He la vista tota corrumpuda plena de iniquitats tots dies pijora noy ha ley ni veritat. Et cuncta cogitacio cordis humani intenta est ad malum omni tempore. Car les cogitacions e pensaments dels fills vostres que en lo mon viuen totes son girades a mal. Nengu no ama son prohisme de verdader cor. Les coses males e noibles desigen: e les bones auorreixen. No es marauella Adam sius es doloros veure vostres fills en tanta miseria: car dich vos que en la terra noy ha loch que no sia ple de infinits perills. Be la hauia deuisada aquell excellent home: qui hauia lo saber angelich lo qual dix. Pericul´fluminum: periculis latronum: periculis ex genere: periculis ex gentibus: periculis in ciuitate: periculis in solitudine: periculis in mari: periculis in falsis fratribus: in labore et erumpna: in vigilijs multis: in fame et siti: in ieiunijs multis: in frigore et nuditate. E hoynt aço Adam dix: O princep miquel tots aquests dans ha encorregut lo mon per la desobediencia mia: placiaus espondrem al spiritual com sentenen aquests tants perills ne que signifiquen. E sent miquel respos. Adam so molt content de dir vos lo que demanau. En los perills (pills) dels flums (rius; flumen, fluminum) son aquells qui en la present vida son en grans e continues occupacions sens james hauer repos: e nenguna bona inspiracio en ells no pot aturar: ans corren tostemps sens may reposar: e axi venen a la mort no sabent donar nenguna raho de la vida sua. Los qui son en perills de ladres son los qui viuen negligentment en la present vida: car per sa fluxea e poca virtut donen atreuiment de furtar aqui robar los vulla. E lo diable sen porta los bons preposits y desigs virtuosos: no leixant los james posar res en obra: Lo cors propri li furta les consolacions spirituals volent entendre tostemps en sos plaers. Lo dormir e reposar li furta lo temps e axi robat per aquestos ladres ve nuu e despullat a la mort. ¶ Los q son en los perills de la generacio sua son aquells q segueixen los apetits sensuals e volen posar per obra tots los mals desigs e apetits a que natura los inclina no hauent nengun fre en la sensualitat sua ¶ Los qui son en los perills de multitut de gents son los presumptuosos que crehen (creuen) esser sufficients a totes coses e continuament jutgen e roseguen les obres dels altres cor de aquests axi presumptuos sta continuament ple de pensaments infructuosos e de diuerses maneres axi com lo mercat sta ple de diuersitat de gents. Los qui son en los perills de la ciutat son aquells qui tenen la sua anima desordenada: car aquesta ciutat ha fundat nostre senyor deu per posada sua: e los ciutadans de aquesta ciutat son enteniment memoria e voluntat. E lo gouernador de ella es la raho: e si aquests nos regeixen segons la voluntat del senyor seruant les sues leys e manaments e entre si son discordants e breguegen (brega) tots dies dich vos que esta ciutat es en gran perill. Los qui cahen (cauen) en los perills de solitut son los superbiosos quels par sols esser en lo mon en saber e poder: e que nengu nos deu egualar ab ells: ne poden regoneixer majoritat ni senyoria a nengu: la sola voluntat sua han per ley. No amen res sino la honor propria: car lo qui verdaderament ama tem lo amat: e desijali comunicar tot lo be que posseix. E lo superbios no ha temor a deu ne a les creatures sues: los bens de les quals se volria apropriar (appriar): e pço en tales persones nengu no pot conseruar vera amicicia (amistat; amistad). Los qui son en los perills de mar son aquells ques troben en les honors e fauors mundanes: e van sobre les ones del vent de la vanitat axi alegres e segurs com si fos cosa ferma: e sobtosament prenen de grans mutacions e perilloses caygudes. Los que son en los perills dels falsos germans (falsis fratribus; frare, flare, frère, fra, fray; germà; hermano) son aquells qui han a contribuir ab persones enuejoses que sots color d´amicicia volrien a sos germans robar la fama e la vida: E tot lo be e prosperitat de sos prohismes los es turment e pena: e no perdonen a nengu per acostat sia en deute: ne regonexen nengun benefactor. En los perills dels molt treballants son los auariciosos: que no han vn dia de repos en la present vida: car ab pena e infinits treballs adquirixen les riquees: e ab molta dolor les conseruen: no guosen pendre vn sols plaer per profitos quels sia si diners te a costar (acostar): La vida e la anima abandonen per no perdre la roba axi viuen en treball sens remey: e moren ab dolor inestimable. Lo perill que es en les grans vigilies es entes per les persones que son massa sollicites en veure e saber los mals e peccats de sos prohismes e jutjar aquells: aquests son molt vigils en la nit: car no vehen (veuen) ni senten sino mal: e dormen de dia car les virtuts de sos prohismes no conexen ne estimen. Los perills altres ques seguexen que son de fam (fame; hambre) e set (siti; sed) e molta abstinencia e fret e nuditat (se llich muditat; frigore et nuditate) son tots en los ipocrits (jpocrits; la i es mes llarga de lo normal) los quals son martirs del diable: que fan desmesurades penitencies per sola lahor humana. E tostemps tenen la anima freda y nua (ynua) james la calor de vera caritat: ni deuocio sancera en ells nuncha es trobada. E adam hoyda la exposicio de aquests perills dix: O Miquel glorios e que faran los meus fills posats en tantes maneres de perills (pills) si per lo meu senyor no son aiudats. aço es lo que yo cride: aço es lo que reclame: o princep miquel siau vos aduocat meu recaptau me misericordia ab lo senyor e creador meu. Consellau me que fare per placcar la pietat diuina: puix sou trames per sa clemencia a veure la miseria mia. E sent Miquel mirant adam e hoynt les sues doloroses rahons fon mogut a molta compassio e dix li. O patriarcha venerable siau cert que yo fare per vos tot lo quem sia possible en suplicar la clemencia diuina vulla remediar en les dolors vostres. E prench ab gran plaer la aduocacio vostra: e rahonare la vostra causa dauant sa magestat ab molta affectio. Lo que a mi par vos deueu fer: es humiliar vos tostemps e cridar misericordia dauant la clemencia sua. Car sa excellencia ha dit. Qui venit ad me non eiciam (eici3; eixir) foras. Volent dir que qui vendra e recorrera a la dolçor sua nol lançara fora: ans lo acullira dins les entramenes de la pietat sua. E sa magestat diu Qui se humiliat exaltabit. Fent vos molt cert que sius humiliau sereu exalçat. E perço adam entrau dins la profunditat de la vostra miseria e regonexeu de hon sou caygut: Car de la altea de gracia sou deuallat a la captiuitat del peccat. De la qual sola la bonea de nostre senyor deu vos pot delliurar: aquesta reclamau e sereu exaudit: E si teniu cosa alguna que digna fos per a offerir dauant la magestat sua: que li fesseu vn present trametent alguna persona de part vostra en companyia mia. Car de sa clemencia es dit. Ut desideratam nobis tue propiciationis habundantiam multiplicatis intercessoribus largiaris. E respos Adam e dix: O Miquel que puch yo offerir al creador meu: car perdent la sua gracia fuy despullat de tot be. No trobe en mi sino pecat: e infinides miseries: los fills meus tots son nats en lo temps de la captiuitat mia no puch fer de ells offerta: Veritat es que la bonea diuina ma donat vna filla de tanta singularitat: que ja en la sua concepcio li ha mostrat nostre senyor deu tanta fauor e amor que es stada apartada e separada de tota la culpa mia: e de ella sola es cantat. Pulcra es amica mea: et macula non est in te. Aquesta senyora e filla mia lo temps de la edat sua son tretze anys poch mes. Puella decora nimis virgo pulcherrima et incognita viro. Si aquestaus par miquel glorios que per mi dega esser offerta dauant la magestat diuina com a filla mia e de la propria natura e carn mia. O lo princep miquel alegrant se molt dix: O adam de quim parlau de la senyora Maria de natzaret: si sabieu quant li so seruidor: no cregau que la excellencia e virtuts de aquesta senyora puga esser coneguda sino sols per aquell que tan singular la ha creada. Yo deualle moltes vegades del cel per visitar sa senyoria: car so cert nostre senyor deu la ama tant: que lo seruir a ella fet la magestat sua ho estima molt. E perço dich yo a la dita senyora cascuna vegada que faç reuerencia a sa altesa. Pax multa diligentibus te domina anima eorum non videbit mortem in eternum. Car siau cert adam que los seruidors e leals amadors d´aquesta senyora no poden perir eternalment. Congoxos e dolors poden passar per algun temps: empero a la final los sera feta misericordia per intercessio sua. E perçom vos adam haueu molt bon acort de presentar aquesta senyora filla vostra a la magestat diuina: e ser scut de ella acobrir e reparar les errades vostres. Car de sa senyoria es entesa aquella visio profetica (pfetica) que veu lo vostre animos fill Daniel profeta (pfeta): com li fon mostrat aquell arbre tan excellent: que en bellea e granea no hauia a ell semblant: la sumitat sua tocaua en lo cel: la amplea sua cobria la terra. Subter eam habitabant animalia et bestie et in ramis eius conuersabantur volucres celi: et ex ea vescebatur omnis caro. O adam e tan gran e tan bell pujador teniu vos per aquest arbre que figura a la senyora filla vostra. Car anant per les rames sues peruendreu (pervindreu) a la altea del cel. Sots la ombra de aquest glorios arbre habiten e stan los animals: ço es los peccadors dels quals diu dauid. Comparatus é iumentis insipientibus: et similis factus est illis. O adam y que faria lo miserable peccador ql terra lo sostendria si la ombra desta senyora nol cobris. Siau cert tots los elements lo perseguirien (pseguirien) e no li darien vida ni repos: si sa senyoria nol fauorejaua. Car de sa merçe pot esser dit. Et lux in tenebris lucet. Car entre les tenebres dels peccadors la sua lum resplandira tirant a ells a venia: e recaptant los misericordia e perdo (pdo). Entre los rams de aquest precios arbre: ço es les virtuts de aquesta senyora se3 nodriran e habitaran los ocells del cel qui seran les animes virtuoses. Les quals coneguda la vanitat mundana menysprearan aquella: e oblidant les coses terrenals volaran: e la sua pensa posaran en les altees celestials amant e desijant aquelles seguint la olor de aquest precios arbre que tirara axi les animes per la dolçor e suauitat sua: que diran los seruidors de aquesta senyora. In odorem curremus vnguentorum tuorum. Car la olor e flagrancia de les virtuoses obres sues (pareix sucs) se stendra per lo vniuersal mon. E del fruyt de ella menjara tota la generacio humana. car per lo mija de sa senyoria vos Adam e la generacio vostra atenyereu aquell fruyt tan desijat de la gracia e amor diuina: e poreu dir glorificant aquesta senyora. Benedicta filia tua domino quia per te fructum vite comunicauimus. Axi adam desempachau faças aquesta offerta. E yo retornare al senyor quem (qm; que me; que m´) ha trames e recomptar li he totes les miseries vostres: e quant sou desijos de recobrar la amistat e gracia de sa magestat: vejau qui ordenau que vaja ab mi de part vostra per menejar aquesta fahena.

lunes, 3 de mayo de 2021

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries que per la concepcio del fill de deu: hauria en la terra. e finalment en lo cel imperial.


(o la miniatura) Excellent senyora (. o ,) qui pot dir ne estimar quanta sera la alegria e consolacio de vostra senyoria trobant se mare de vn tal fill: car per ell sereu reyna de parays e dispensadora e tresorera dels tresors diuinals. ¶ O magnanima senyora com sera lo vostre cor alegre e content com vos veureu tan richa e tan habundosa de dons e gracies: e poreu distribuir e donar largament als miserables: e lo tresor vostre senyora per molt quen doneu james no minuara: e nengu no partira de vostra merçe sens habundancia de gracies: e poran dir tots aquells que hauran experimentat les misericordies vostres. ¶ Quis sufficiet enarrare opera tua domina: aut quis inuestigabit thesauros misericordie tue. Volent dit: qui sera sufficient senyora a recomptar les piadoses obres vostres: ni qui pora conexer ne cerquar los tresors amagats de la misericordia vostra: La qual exampla e obre lo cor dels peccadors: los quals diran a vostra senyoria. ¶ Cucurri cum dilatasti cor meum. Volent dir cascu dels dits peccadors. O excellent senyora yo he corregut e so vengut a la clemencia vostra per veure e fartarme de la font viua de la vostra dolçor: car la pietat de vostra mercem ha tant examplat lo cor que no dubte obtenir tot lo que a la senyoria vostra demanare ¶ O senyora: inrecomptable sera la alegria e goig de vostra senyoria com veureu lo senyor fill vostre apres de aquella tan dolorosa mort resucitat e glorificat e apartat de tota dolor e pena: e restara algun temps en la terra per consolacio vostra: e apres senyora en presencia vostra e de molts seruents seus sa magestat ab infinida gloria e triumpho pujara a regnar en lo seu celestial regne. ¶ Et dabit illi dominus deus sedem dauid patris eius et regnabit in domo iacob in eternum et regni eius non erit finis. E alli li sera donada per la magestat de nostre senyor deu la cadira triumphal de misericordia com a redemptor glorios de natura humana: la qual cadira justament li sera deguda com a fill de dauid ço es de vostra senyoria qui deuallau de la propria linea del misericordios rey Dauid: e regnara en la casa de Jacob (Iacob) eternalment: ço es en lo regne del seu pare eternal: ab lo qual ell sera egual en potencia e gloria: e sera senyor e regidor sobre tots los elets del regne seu: Lo qual regne james haura fi. E vos senyora aquell dia sereu molt gloriosa e alegra de la inestimable gloria del vostre tan amat fill. E lo senyor volent mes alegrar vostra merçe apres pochs dies del seu pujament trametra lo sanct sperit sobre tots los del vostre collegi: de que vos senyora haureu inestimable goig vehent los dexebles e criats del vostre fill axi plens de la sciencia diuina e de la gracia del sanct sperit. ¶ E apres senyora que sera finit lo temps que la magestat diuina ha constituit vostra merce ature en aquesta mortal vida: pujareu en lo regne del cel ab gloria no recomptable abraçada ab lo vostre excellent fill: qui per vos deuallara ab tota la cort del cel. E sereu altament receptada per tota la sancta trinitat e dignament collocada en aquella cadira real que a mare de deu se pertany. ¶ O senyora alegres vostra merçe car pot esser molt certa: que aquell dia finiran totes les dolors vostres: e hauran complida perfectio los vostres goigs: car eternalment sereu ajustada ab aquell del qual huy sereu mare: e tot lo que huy es promes a vostra altesa aquell dia us (diaus) sera donat. ¶ Perço senyora suplich vostra merce no tema ni se espante de les dolors temporals: puix los goigs seran sens fi. Sia de vostra senyoria no tardeu lo consentiment: car grans e innumerables son los bens que de aquest misteri se han a seguir (aseguir). E vehent gabriel que la senyora verge staua tota pensosa e recollegida dins si mateixa: e conexent que pensaua estretament en lo que ell de part de la diuina magestat li hauia dit: e ja tenia consell ab si mateixa sobre lo delliber de aquest consentiment. ¶ Crida lo dit gabriel hun angell de aquells quil hauien acompanyat e dix li. Cuytau als lims e digau a Adam e als fills seus: que ara es hora de cridar e demanar merçe a aquesta senyora: car la fahena de la sua redempcio sta per cloure. E anant langel molt cuytadament denuncia a Adam lo que manat li era ¶ E hoint la dita missatgeria Adam se prostra ab tots los fills seus: e comença a cridar ab gran fe e deuocio reclamant a la senyora e deya. ¶ In te domina speraui: non confundar in eternum: in tua misericordia libera nos. Volent dir: O senyora e filla mia ja sab vostra merçe que en vos apres deu es tota la sperança mia: no sia yo confus senyora: ne reste eternalment en la dolor que ara so: ans clement vos placia obrir les entramenes de la vostra misericordia e hauer pietat dels dolorats fills meus e de mi e voler nos deliurar de tanta pena per lo vostre gracios consentiment. ¶ E en aquesta pregaria e crit continua Adam els fills seus fins mereixqueren esser hoits.

domingo, 6 de noviembre de 2022

Nosaltres Andreu Colom Franci Vilagut etc.

Forma abjurationis

Nosaltres Andreu Colom Franci Vilagut etc. (describantur gradatim nomina praedictorum) conversos tots del Archabisbat de Tarragona de nostra libera franquea agradable e spontanea voluntat abjuram detestam renuntiam apartam e lunyam de nosaltres (pone nosaltret) tota e qualsevol heretgia e en special aquesta de que som infamats e testificats la qual nosaltres havem confessada ço es de judeiçar e de guardar e observar les cerimonies de la Ley de Moyses e fer los ritus e cerimonies e les solemnitats dels jueus les quals en special quiscu de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada e confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica la qual te preica segueix monstra e ensenya la Sancta mare Esglesia de Roma e aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus Sancts quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la Santa Creu + de star e esser subjectes a la obediencia del beneventurat mosenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e Vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Innocent Papa vuyte (Inocencio VIII) lo qual vuy en dia regeix e governa la Sancta Esglesia catholica e apres dell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos e lunyar nos daquesta obediencia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia. E per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de Sancta mare Esglesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica christiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ne veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem nins applegarem a ells ni ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni en llurs obres ni los reebrem ni acullirem ni los defendrem nils consellarem ni favorirem directament ni indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per algun dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem que caygam e encorregam en pena de relapsos e siam malaits e excomunicats e ab los heretges deputats al foch e ab los condemnats siam porcioners en lo infern.

jueves, 19 de octubre de 2017

James Milroy , catalanismo,Països Catalans

Cuando el catalanismo viene a Aragón,  Valencia o Baleares diciendo que los "países catalanes" son sólo una unión cultural, es falso.

Hay un objetivo político, que no te engañen.

The immediate goals of the process are not literary,but economic, commercial and political. Standardization.


James Milroy , catalanismo,Països Catalans

miércoles, 28 de abril de 2021

Capitol III. natiuitat de la sacratissima verge Maria

Capitol.iii. de la natiuitat de la sacratissima verge Maria: e de les virtuts trameses per nostre senyor al seruici de aquella.


*(Falte la c gran) Complits los nou mesos la gloriosa Anna parí (pareix que la í porte tilde, comparanla en la i de gloriosa) aquella excellent filla de la qual era dit. Orietur stella ex iacob (está mol cla que es una i) Car mostrar sa al mon aquella estela clara mes quel sol: deuallada de la casa de Iacob: alegrant tota creatura. ¶ E com la hagueren faxadeta donarenla en los braços d´la sua mare. La qual veent aquella cara tant desijada: alegras de goig inrecomptable: e besant la ab gran delit dix. O filia mea super solem 7 lunam pulcherrima: gratias ago deo meo: quia te video. Volent dir O filla mia pus bella sens comparatio qll sol ni la luna: graties infinides (infinid´s) faç al meu deu y senyor: com vos he mereixcut veure e tenir en lo meu braç. ¶ E sabuda la noua d´l glorios part: Vicini et cognati eius congratulabantur ei quia magnificauit dominus misericordiam suam cum illa. Alegraren se molt ab ella los vehins y parents (fique pareuts, típic error u-n de tipografía; cognati sone a cunyat, cuñat, cuñado, co+nati, paréns): car conexien que nostre senyor deu hauia exalçada e magnificada la sua misericordia e gratia en ella: mostrant li (il) singular amor: donant li vna tan excellent filla: de la qual li deyen tots los que la visitauen. Erit ribi gaudium 7 exultacio: 7 in natiuitate eius (ei9) multi gaudebunt. Volent dir: O senyora anna gran prou vos faça la santa filla: la qual sera a vos singular goig e alegria e molts en la natiuitat sua se alegraran: sabent singular festa cascun any en semblant iornada. car certament podeu esser certa: Non est ei similis nata in mundo. Car james naixque (si ficarem tildes, seríe: naixqué o naixquè, passat) ne naxera (naxerà o naxerá) semblant a ella: en tot lo vniuersal mon.
¶ Estant sancta anna en sa gran festa e consolatio foren aqui iuntes cinch donzelles per nostre senyor trameses acompanyar e seruir la senyora nouament nada ensemps ab les altres qui iay eren en la seruitut de sa senyoria. E feta gran reuerencia: acostaren se a besar la ma a sa alteza (la z antiga, gótica, es com un 3, alte3a). E dix la primera: benignitat nomenda. O pulcra ad intuendum: amabilis ad contemplandum: delectabilis ad amandum (amá, a nassal, - salte línia – amandum). Volent dir: O senyora quant sou bella e graciosa als vlls quius miren: O quant sou amable als quius contemplen: e sobre tot sou delectable (d´lectable) als quius (qui9) amen. E yo senyora sere ab vostra senyoria endolcint lo vostre real animo fent vos graciosa e affable a tota creatura: que tal manament tinch de nostre senyor deu qui al seruey de vostra merce me ha tramesa. E apres (aps, p en virgulilla, que sol sé: pre) parla la segona: pobretat nomenada: e dix. Tu es gloria (glia) mea tu es vita mea: tu lumen oculorum meorum: 7 tu baculum senectutis mee. Volent dir: O senyora excellent: la magestat de nostre senyor deu ma trames a vos: e yo qui y vinch de molta bona voluntat: car fins a huy (pareix buy, pero la h porte un ganchet a baix) no he (pareix be, lo mateix que en huy, buy) trobat james persona qui de bon cor ne voluntariament maja (me haja, m´haja) receptat sino vostra senyoria: perque puch be dir: que sou la gloria mia: e la mia vida: e lum dels meus vlls: e basto de la mia vellea (vlls, ulls; bastó, baculum senectutis). Car en lo temps esdeuenidor com lo mon se refredara sols per lo exemple vostre sere sostenguda e amada. E perço (pço; per ço) la mia senyora vos do la fe de may partirme de vostra merce en toda la vida vostra. La terça donzella prudencia dix: Conserua me domina: quoniam speraui in te. Volent dir O ma senyora puix a nostre senyor ha plagut que yo sia en la seruitut vostra: suplich vostra senyoria me vulle conseruar en la amor e voluntat de les gents. car pochs son qui me conexen. pra tinch esperança: que per lo mija de la senyoria vostra: yo sere estimada honrada e amada. E venint la quarta donzella paciencia besa la ma a la senyora e dix. ¶ O domina conforta me: non auertas sacrum aspectum tuum ame. Volent dir: O ma senyora (seuyora) quant he yo desijat venir en tan bona posada: vos senyora sereu lo confort e aiuda mia: suplich vostra senyoria no aparteu de mi la vostra sagrada e graciosa presencia. Car lo exercici meu ha de esser entre los affligits e tribulats e defalliria la força mia si per vostra merce no era aiudada. Car vos Senyora sereu la regla e lo exemplar dels pacients e negu seguint a vos no sapartara de mi en les tribulacions sues. E acostant se a la senyora la quinta donzella fermetat besant la ma a sa senyoria e dix. ¶ Ego in altissimis habito: et tronus meus in columpna nubis. Volent dir: yo senyora fins a huy no so deuallada en la terra ans es la habitacio mia en les altees del cel: e la cadira mia se aposenta sobre les nuus. Car en la dita terra noy ha res ferm: tot es sotsmes a gran mutabilitat: seguretat negu pot hauer de son prohisme. Vos ma senyora portareu noua pratica en la terra a exemple dels qui seguir vos volran: car sereu ferma y constant en totes les virtuts e perseuerareu en elles fins a la fi augmentant continuament. E les dites virtuts foren molt be acceptades per la senyora. E sancta Anna sentia continues consolacions en la sua anima tocant e tractant aquella excellent filla: no las volguera may partir dels braços. Com mamaua mirauala tostemps en la cara ab dolçor no recomptable. Com la posaua a dormir en lo lit staua ab vna canella en la ma mirant e contemplant aquella dolçor de cara a ella tan plaent (tá plaét) de veure. E complits los huytanta dies la gloriosa Anna ana al temple portant la sua amada filla al braç per (p) fer gracies a nostre senyor deu q lay hauia donada: e per offerir los sacrificis que la ley manaua. E venint al temple vehent la lo gran sacerdot ixque la a recebir ab gran goig: car sabia lo desig grandissim: que tenia de hauer fills. Car moltes vegades ab ell sen era rahonada comptant li ab moltes lagrimes la sua congoxa demanant li de gracia quen pregas a deu. E lo dit sacerdot acostant se a ella dix li. O Anna (Hosanna!) e gracies infinides sien fetes a nostre senyor deu: qui axius ha volgut aconsolar e complir vostre bon desig. Araus dich.Or multum valet deprecacio iusti assidua Car en vos veig speriencia certa: que val molt la oracio continua de la persona justa. Vos en la congoxa vostra haueu lexat tots altres remeys: e sols haueu recorregut a aquell: qui aiudar vos podia: ço es nostre senyor deu suplicant lo ab feruent e continua oracio donas remey en vostra dolor: e sa magestat haus tan ben hoyda e aconsolada e contentada la voluntat vostra (que9) queus ha donat vna tan excellent filla. ¶ Que valet ad vos multo magis q (qp, en virgulilla : quem) decem filij. Car mes val a vos sens comparacio aquesta filla q deu fills. Exemple gran lexareu en lo mon (mou) als tribulats que tot lo seu refugi sia en oracio si volen hauer presta y complida consolacio. E Anna molt alegra de les paraules d´l dit sacerdot dins lo seu cor continuament feya gracies a nostre senyor deu de la mia (merçe, merce, gloria, o datra paraula, mia no cuadre) a ella feta. E axi rahonant anaren dauant laltar: e aqui Anna offeri sa offerta ab molta deuocio. E acabat lo sacrifici segons era per la ley manat la gloriosa anna despedida d´l sacerdot torna a la casa sua. E posa la sua dolça filleta en lo breç. per que reposas: e dormis vn poquet. E ella staua li dauant agenollada besant li los peuets e manetes ab goig no recomptable. E la humilissima senyora no podent comportar que la sua mare li fes tals seruirs ab tot no parlas mostraua en la sua careta no li plahyien semblants coses. E la virtuosa mare que en res no pensaua mes sino en complaure aquella excellent filla: conexent la voluntat sua posa fi en lo seu propri plaer per contentar a ella: e daqui auant no li besaua peus ni mans sino solament la boqueta frontet e galtetes ab grandissima amor e reuerencia: car sabia qui era: car molt mes lamaua per les multissimes virtuts sues que per esser li filla.

lunes, 7 de noviembre de 2022

Abjuratio

Abjuratio. 

Nosaltres Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Compte (Comte, no Compte; Comte es de comite, conde; compte de computo, cuenta) tots de la ciutat de Barcelona de nostra libera franca spontanea e agredable voluntat abjuram detestam renunciam appartam e lunyam de nosaltres tota e qualsevol heretgia e special aquesta de que som infamats e testificat (testificats) la qual nosaltres havem confessades ço es de judeizar e de guardar e de observar les serimonies de la ley de Moyses e de fer les ritus cerimonies e solemnitats dels juheus les quals en special quiscun de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada. E confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica christiana la qual te preica segueix mostra e ensenya la Sancta mare Esglesia catholica romana. E aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus sagrats quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la cr+eu de tots temps star e esser subjectes a la obedientia del beneventurat mossenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Alexandre Papa sise lo qual huy en en dia governa e regeix la Sancta Esglesia catholica e apres de ell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos ne lunyar nos de aquesta obedientia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia e per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de la Sancta Mare Ecclesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica cristiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ni veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem ni aplegarem ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni obres ni aquells rebrem ni acullirem ni deffendrem nils consellarem ni favorirem directament ne indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem incidam e encorregam en pena de relapsos. 

Quam siquidem abjurationem praedicti Joanna Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça Comte fecerunt modo et forma et sub tenore subscriptis coram prefatis reverendo domino episcopo barcinonensi et reverendis inquisitoribus in presentia reverendorum Petri Buada decretorum doctoris Antonii Pellicer canonicorum Sedis Barcinone et Jacobi Ferrer notarii et Scribae maioris domus deputationis Cataloniae et Petri Michaelis Carbonell notarii Barcinonae et Archivarii Regii et magnificorum Stephani Eugan militis et Jacobi de la Ran alias Arenes domicelli Barcinonae populati et Joannis de Plaxes decretorum doctoris et Joannis Joffre et Guillelmi Laurador notariorum et Joannis Borrada fusterii habitatorum Barcinonae testium ad haec specialiter vocatorum et assumptorum et etiam in presentia quamplurimorum aliorum tam marium quam feminarum in multitudine copiosa in dicta sede Barcinonae congregatorum.

Qua quidem abjuratione per illos facta dictus reverendus dominus episcopus Barcinonensis interrogavit illos de articulis fidei sigillatim et distincte qui responderunt se credere in illis quorum articulorum verba sunt haec.

Interrogationes reconsiliandis faciendo de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 

Creheu vosaltres que Deu omnipotent es infinit e sobiranament bo que es pare fill e Sanct Spirit e es un Deu en essentia e trino en persones.

Creheu vosaltres que lo pare es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat.

Creheu vosaltres que lo fill es Deu omnipotent no fet no creat mas del pare eternalment engenrat.

Creheu vosaltres que lo Sanct Spirit es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat mas proceint del pare e del fill e egual al pare e al fill. 

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu qui es trino en persones e hu en essentia per la sua omnipotentia haja creat lo cel e la terra e la mar e totes coses visibles e invisibles que en aquelles son.

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu pusqua remettre (redimir) los delictes e peccats e no altri sino ell.

Creheu vosaltres que en lo jorn del judici final tots resuscitarem e quiscu ab son propri cors e anima e axi starem davant lo tribunal e cadira de nostre Senyor Deu Jesu-Christ Deu nostre e ell donara a quascu gloria o pena segons los merits o demerits de quascu. 


Sequuntur articuli humanitatis Christi

Creheu vosaltres que lo fill de Deu ço es nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia stat concebut de la gloriosa Verge Sancta Maria per obra del Spirit Sanct sens ajustament de home.
Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia nat de la Verge Maria vertader Deu e vertader home la Verge Maria stant verge ans del part en lo part e apres lo part. 
Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ en aquella sacratissima carn que ha pres del ventre virginal de la Verge Maria sia stat crucificat mort e soterrat per los nostres peccats e defalliments. 
Creheu vosaltres que apres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ fonch mort e lo seu sagrat cors estant en la carn la sua sagrada anima davallas (davall, devall) als inferns e la divinitat stant ab lo seu precios cors ab la dita sagrada anima davallas als inferns e de aquells tragues e delliuras los Sancts pares que alli eran ço es Adam Eva Noe etc. 
Creheu vosaltres que lo tercer dia apres de la sua sagrada passio en son propri poder car es Deu resuscitat de mort a vida la sua anima sanctissima ajustada al cors glorificat ço es en aquell cors lo qual jague e fonch posat en lo sepulchre e lo qual penja en la creu. 
Creheu vosaltres que apres la sua sagrada resurrectio lo quarenten jorn de son propri poder sen muntas als cells hon seu a la dreta part de Deu lo pare. 
Creheu vosaltres que a la fi del mon nostre Senyor Jesu-Christ venra per judicar los vius e los morts e lavors donara a quascu gloria o pena perpetua segons los merits o demerits de cascu ço es als bons gloria e als mals pena. 

De Sacramentis. 

Creheu vosaltres en lo Sanct Sagrament de la Missa ço es que com lo prevere ses revestit al altar e lo schola li ha presentat la ostia que es pa material del qual nosaltres usam tots dies e lo prevere ha dites sobre lo dit pa aquelles sagrades paraules que nostre Senyor Deu Jesu-Christ dix lo dijous de la Cena cenant ab los seus Sancts apostols e dexebles que en virtut de les dites paraules lo dit pa material sia convertit e transubstanciat en vertader cors precios de Jesu-Christ.
Creheu vosaltres en los set sagraments de la Sancta Mare Ecclesia ço es en lo baptisme confirmatio penitentia en lo sagrament de la Sancta Missa en lorde sacerdotal en lo sagrament del matrimoni e de la extrema unctio segons que la Sancta Mare Ecclesia de Roma creu preica mana e observa.
Creheu vosaltres tot ço e quant Sancta Mare Ecclesia de Roma creu e confessa. 

Quibus ita gestis et peractis praefatus reverendus dominus episcopus barcinonensis absolvit illos in forma Ecclesiae a sententia excomunicationis et anathematis quam propter dicta crimina haeresis et apostasiae incurrerant. Quibus peractis de mandato suarum reverendarum paternitatum fuit processum ad legendum 
et publicandum capitulum sequens cum penitentiis et finem praesentis sententiae ut sequitur. 

E per quant per la confessio e abjuratio per los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Comte davant nos fetes nos consta aquells haver confessats los grans errors culpes e crims per ells comesos ab bona contritio tant quant havem pogut conexer. Volents aquells reunir a la unio e gremi de la Sancta Mare Ecclesia catholica Romana la qual no tanqua lo seu gremi a aquells qui ab deguda contritio e vertadera penitentia se tornen a aquella demanant misericordia e abjurant sos crims e errors trobam que devem manar axi com ab la present manam absolre e ab la present absolem e per absolts denuntiam los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den (pone deu) Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte de la sententia de excomunicatio e de anathema maior que per los dits crims e heretgia e apostasia del dia que aquells commetteren feren e son stats ligats e illaqueats e reduim e admettem aquells tant quant de dret podem e devem al gremi e unio de la Sancta mare Ecclesia catholica Romana ab vertader e pur cor e no ficte ni simulat se tornen en aquella e les penitenties a ells davall injungides e posades servaran e compliran e si hauran confessada tota la veritat de tots e sengles crims de heretgia e apostasia que sabut hauran axi de simateys com de qualsevol altres persones vives e mortes presents o absents. E per quant los damunt dits han offes molt temerariament nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la sua Sancta Ecclesia e fe catholica per la qual raho et alias no se pot conexer si aquells van en lum o en tenebres o si vertaderament o ficta o simulada se son tornats a la Sancta fe catholica per nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Per tant per aquesta nostra diffinitiva sententia sententiam e declaram penitentiam e per penitentia condamnam tots los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça muller den Gabriel Comte e cascun de ells a carcer perpetual ab confiscatio de tots sos bens segons ja desobre es dit.
E mes los manam e per penitentia los injungim que de huy a un any prop seguent tots los damunt (pone damuut, típico error u - n) dits e cascun de ells dejunen e sien tenguts de dejunar tots los divenres de dit any e en pa e aygua e que per tot lo dit any ab bona devotio en cascun divenres quiscu de ells diga per trenta vegades les orations del Pater noster Ave Maria e lo Credo in Deum e Salve Regina si aquells saben e aquells que no saben dites oracions que dins spay de tres mesos prop seguents aquells sapian e aprenguen perfetament sots les penes a nostre arbitre reservades. E mes que les dites orations del Pater noster Ave Maria Credo in Deum e la Salve Regina hajan e sien tenguts de monstrar als seus fills e filles sots les dites penes a nostre arbitre reservades.
E mes los manam e per penitentia los injungim que en tota sa vida natural cascun any se hajen de confessar e de fet se confessen a sos confessors tots llurs peccats tres vegades ço es una vegada abans de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e altra a la Pascha de resurectio e altra en la festa de cinquagesma e que combreguen lo cors precios de nostre Senyor Deu Jesu-Christ al manquo una vegada lany ço es a la Pascha de resurectio sis trobaran disposts per combregar encarregant sobre aço les conscienties de llurs rectors e curats. 
E mes los injungim e per penitentia los manam per senyal de humilitat a tots los damunt dits que en tota sa vida natural no porten sobre si ni en llurs vestidures per si honrar or ni argent ni perles ni pedres precioses ne vesten seda ni grana ni xamellot ni porten coral ni ambre (ámbar). E mes que en tota sa vida no pusquen tenir ni tenguen officis publichs en les ciutats viles e lochs hon habitaran e viuran ni benificis en les Esglesies ne sien fisichs ni cirurgians ni botiguers ni speciers ni procuradors ni arrendadors per si ni per altra persona ni sien cambiadors ni notaris ni scrivans publichs ni cavalquen en cavall ni porten armes. Les quals penitenties segons que dessus se contenen a tots los dessus nomenats reconsiliats e a quascun de ells manam e injungim que facen e complesquen sots pena de relapsos les quals coses dessus dites totes axi pronuntiam manam e injungim en aquests scrits e per 
aquests scrits. - Petrus episcopus barcinonensis. - Antonius inquisitor. - Petrus inquisitor.
Lata fuit preinserta diffinitiva sententia per prefatos reverendum dominum Petrum episcopum Barcinone et Antonium de Contreras decretorum doctorem et Petrum Pariente in sacra theologia licentiatum inquisitores hereticae et apostolicae pravitatis in civitatibus et diocesibus barcinonensi tarraconensi Vici Gerundae et 
Helnae (Elna) a Sancta Sede Apostolica creatos et deputatos pro tribunali sedentes in dicta sede barcinonensi et de suarum reverendarum paternitatum mandato lecta et publicata per me Bernardum Texidor (1) presbyterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum et Sanctae inquisitionis notarium et scribam modo et forma supra scriptis presentibus dicto venerabili Martino Ximeniz procuratore fiscali Sanctae inquisitionis ex una et dictis Joanna Libiana vidua Marquesia uxore Pauli Badia Chatherina uxore Galcerandi Bertran Gabriele Rabaçer Isabele uxore Francisci Pallares reconsiliati et Alduncia uxore Gabrielis Comte ex alia parte die mercurii intitulata XXIII die mensis martii anno a nativitate Domini millesimo CCCC nonagesimo sexto. Quibus quidem omnibus et singulis praedictis sic peractis praedictus Martinus Ximeniz procurator fiscalis Sanctae inquisitionis petiit et requisivit de omnibus et singulis suprascriptis fieri unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me praedictum notarium presentibus pro testibus ad hec specialiter vocatis et assumptis praedictis reverendis Petro Buada decretorum doctore Antonio Pellicer canonicis Sedis Barcinonae et venerabilibus et discretis 
Jacobo Ferrer notario et scriba maiore domos Deputationis Cataloniae et Petro Michaele Carbonell notario Barcinonae et Archivario Regio et magnificis Stephano Engan (antes Eugan) milite et Jacobo de la Ran alies Arenes domicello Barcinonae populato et Joanne de Planxes (antes Plaxes) decretorum doctore et Petro Latzaro minore dierum et Joanne Jofre et Guillelmo Laurador notariis et Joanne Borrada fusterio Barcinonae habitatoribus et praesente etiam clero et populo in dicta Sede congregato in grandi multitudine.  

(1) Hic Bernardus Texidor obiit apud villam seu oppidum Cervariae 
die dominico festo Sancti Bernardini XX maii anno a nativitate Domini M. D. nono. (1509)