Mostrando las entradas para la consulta donats ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta donats ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 24 de abril de 2023

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus

IV.

Constitutiones contra Judeos regni Maioricarum ordinatae a Ferdinando I, Aragonum Rege an. MCCCCXIII. (Vid. pág. 52.) Ex autogr. in arch. PP. Praedicat. Palmae Maioricen.

Coronación de Fernando I de Aragón (detalle del retablo del arzobispo de Toledo Sancho de Rojas, procedente de San Benito el Real Valladolid, ca 1410-1415)

Ferdinandus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, Valentiae, Maioricae, Sardiniae, et Corsicae,
Comes Barchinonae, Dux Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comes Rossilionis, et Ceritaniae.
Dilectis et fidelibus gubernatori, procuratori nostro regio, aliis officialibus nostris civitatis et regni Maioricarum, eorumque loca tenentibus praesentibus et futuris; salutem et dilectionem.
Quoniam machinosa calliditas et adversa Christi fidelibus infidelitas Judeorum Christicolarum incommodis nedum attenta sed pervigil, de ipsorum commodis tristis efficitur, de quorum ruinis perfusa gaudio gloriatur, statuit mater nostra sacrosancta Ecclesia Judeos ipsos infideles fetidos seorsum habitare ab ipsis Christicolis, ne inmundi locorum vicinitate illorum puritatem inficerent erroris ac scelerum vulneribus putriti pravae mentis corrumperent sanitatem. Ipsius ideo nostrae matris Ecclesiae statuendo circa hoc, velut eius fidele membrum, ut convenit inherentes, intellecto Inquisitoris haereticae pravitatis relatu, quod in civitate sive regno Maioricarum praedicto nonnulli judaicae legis, ad civitatem previam declinantes, simul cum conversis ad fidem catholicam cohabitant, domestica quorum cohabitatione seu societate conversi ipsi, obsequia oblivioni derelinquentes divina, dampnabiles et primaevos occulte perseverant in errores, inverecunda sabbata judayce venerantur; diem dominicum usibus et diversis laboribus exponentes: nichilominus, ut asseritur, aliquae mulieres conversae civitatis iam dictae Barberiam transmeari se procurant, ubi nuda fontis baptismatis praetioso amictu, Xpum. ac fidem catholicam abnegantes, colunt ac celebrant judaycam sinagogam; etiamque et ceteri a regnis et terris straneis prodeuntes in civitate praetacta ebrayce vivunt utique et incedunt, licet eliunde Jhesu fidelitatem prestiterint, nomenque assumpserint Christianorum, quod ut ignoti abnegare aliquatenus (f. aliquando) non verentur. Unde nos volentes praedicta, quae in innominiam sanctae matris Ecclesiae catholicae vertuntur, ut catholicus filius, a nostris regnis et ditione posse tenus extirpare, vobis quasdam ordinationes, quas maturae et digeste condidimus continentiae subsequentis:

Per tal com la machinosa infidelitat dels juheus als feels christians no poch adversant en les adversitats dels dits christians se gloriege, e en les prosperitats sen tristexe, statui la sancta mare eclesia los dits juheus en apartat loch habitar e viure, per ço encara que llur fetidat e inmundicia en los dits christians no engendrassen infeccions, e llurs errors no corrompessem (corrompessen) la puritat de aquells. E com aiam entes que en la illa e regne de Mallorques los dits juheus cohabiten ab alguns christians, de la qual cohabitacio se seguexen alcunes coses de mal eximpli, en special que per llur poder pervertexen alcuns christians novells a sabbatizar e perseverar en llurs judaycos e dampnades errors; e encara per llur astucia en sedicions e engans dels dits christians inhumanament e continua studien: havem deliberadament e madura, a opprimir lo mal proposit e astucia de aquells, ordonam les ordinacions devall scrites, les quals volem e manam en lo dit Rege (Regne) e illa de Mallorques, e ciutat, vilas e lochs de aque (sic) esser inviolablement observades.

Primerament ordonam, statuim e manam que tots los juheus e juhias de la illa e regne de Mallorques, e de las illas a daquella adiacens, stiguen e viven apartats dels Christians en un cercles a la una part de la ciutat o vila, hon habitaran, en lo cual stiguen tencats e closos en torn; en manera que totes les portas isquen al cercle o mur, en lo qual mur haie una porta e no mes, per hon isquen; lo qual cercle o part los sie elegit e designat per los jurats e procurador reyal del dit regne, o de la vila hon habitaran. E si los dits juheus hauran o tindran juheria apart, que aquella aytal los sie hanc per cercle o barrio; e que en aquella se haien a mudar o apartar del die que lus sera assignat lo dit cercle o loch per los dits jurats e procurador reyal a un any primer seguent; per tal que dintre lo dit any haien e façer cases hon stiguen. Pero provehim e manam que si en los dits barris a ells assignador haura algunes cases ja fetes, que aquellas puxen haver per compra o per loguer, a coneguda dels dits jurats e procurador regal, o segons que ab los senyors de aquellas se poran convenir. E si dintre lany, apres que assignat los sera, no seran apartats de la habitacio dels dits christians, e nos seran mudats en lo dit cercle o barri, que passat lo dit any tots los bens de aquells sien confiscats e adquisits a nos, e a nostre fisch, e de la persona haien star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no menje ni begue entre christians ni christianas, ne christians entre juheus ne juhias, e aço en llurs habitacions, sidonchs no era en cas de necessitat, asi com es anant per cami, o seguint la cort nostra, hont no poguessen haver posada, o que fossen en lochs hon no hagues juheria. E mes que los dits juheus ni tinguen scuders ni servidors en ses cases que sien christians ne christianas per fer lus servey ni faena en llurs cases, axi com apparellarlos de menjar en lo dissapte, ni ensendre foch, ni anarlos a vi, ne altres coses semblants: no gosen tenir didas christianas per nodrir llurs infants, ni vinguen per fer honor a les cases dels christians axi com en noçes, sepulturas, ni en neguns altres actes. E aço sots pena C. florins per cascuna vagada que contra les dites coses, o alguna de aquelles faran o vendran a nos e a nostres coffres aplicadors sens gracia alguna. Pero en lo present capitol no sien compresos los Christians que los dits Juheus logaran a jornals per adobar llurs cases, cavar llurs vinyas e heretats, e fer altres negocis consemblants. Pero que tals christians no menjen ne beguen en cases de juheus, segons que demunt en lo present capitol es contengut.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos portar en lo dit regne armes negunas, axi com spasas, dagues, punyals, e altres semblants armes. Pero volem quels dits juheus pusquen portar coltells e gavinets per tallar pa o carn. E qui contra fara que sie encorregut en la dita pena de C. florins applicadors com dit es dessus.

Item com nos sie donat a entendre que en los libres e altres scripturas del Talmut de la ley dels dits juheus lus sie manat que cada die diguen la oracio dels heretges, stant de peus, en la qual malaexent los christians, e les iglesias, e los feels defuncts; per ço ordonam et manam fermament que negun juheu ni juhia daçianant tal oracio no diguen, ni aquella tinguen scrita en lo libre del dit Talmut, ni en altres llurs libres, an la dita oracio vaguen, cancellen e abolesquen dels dits libres, en tal manera que de qui avant en neguna manera nos puxe legir; e aso haien a fer dintre dos meses apres publicacio de la present nostra ordinacio. E quisque la dita oracio dira, ni en aquella respondra, que le sien donats C. açots publicament per los lochs acustumats de la ciutat o vila hon staran. E si la dita oracio passat los dos meses atrobada sera scrita en alguns libres dels dits juheus, que aytal en poder de qui aprobada (atrobada) sera pague a nos la dita pena dels dits C. florins. E si aquell pagar no pora, que li sien donats CC. açots en la manera demunt dita. E ultra les dites penas volem que contra aytals juheus sie procehit criminalment, axi com a aquells qui malaexen e blasfemen la ley sancta del (dels) christians.

Item encara manam e ordonam que negunes fembres christianas, axi maridades, com no havent marits, de qualsevulla condicio o stament sien, no gosen entrar dintre les cases, o cercle, o juheria, o loch, hon los dits juheus e juhias habitaran, axi de die com de nit. E qual se vulla christiana, que contrafara, si es maridada, que sie encorreguda en pena de cinquenta florins per cascuna vagada que trobada hi sera; e si no haura marit, que perda tota la roba que portara fins a la camisa; e si sera fembra publica, que li sien donats C. açots publicament per cascuna vegada que trobada hi sera.

Item mes ordonam e manam que si alguns juheus o juhias del dit regne e illas a aquell adiacens per aspiracio del Sant Spirit se volran bateiar e tornar a la sancta fe catholica, que no sien ni degen esser embergats, torbats, ne detenguts per força o per altra manera qualsevol, e aso per juheus ni Christians, axi com es marit o muller, pare o mare, germa o germana, o qualsevulla altra persona. E qui contra aquestes coses fara ni vendra, que sie punit civilment o criminalment per les penas en dret aposades.

Item mes avant ordonam e manam que daçi avant negun juheu ni juhia en lo dit regne no gos nomeniar en scrit ne de paraula Don tal. Esi ho fara, que per cascuna vegada que ho fara que pach deu florins.

Item que per tal quels juheus en lo dit regne mils sien coneguts, ordonam e manam que daçi avant haien a portar e porten lo capero ab la cugulla de un palm, feta a manera de embut e de corn, cosida *entorn fins a la punta o en altra manera, perque aparegue distincio entre ells e los christians. E mes, que los dits juheus no gosen portar mantos, ans haien a portar demunt les vestiduras que vestiran gramallas o tabardes ab aletas, portan en les dites gramallas de la part de fora los senyals que acustumen portar. Pero es de nostra intencio que los dits juheus anant per cami, per squivar alguns scandols que lus porien sdevenir, puxen portar aquelles vestiduras que volran, axi per cami, com per lo loch hon seran.

Item ordonam e manam que negun juheu, ni juhia no vene speciaria, ne pa, ne vi, ne farina, ne oli, ne mantega, ne altra cosa de meniar, a christians ne a christianas ne tingan tenda, ne botiga, ne taula en publich, ne en amagat per vendre; si ja no era gra o venema (verema) que cullissen en sus vinyes, e carn viva, e oli que cullissen en son olivar, e fruytas que cullissen en llurs orts. E les dites coses e cascuna dellas los damunt dits juheus e juhias puxen vendre en los cercles dels barris hon staran, o en les heretats que tindran, axi suas, com arrendades; e aso axi a christians, com a juheus, o a moros e qual se vulla altres: e aso en les ferias e en los dies del mercat, e en les plaçes e botigues sin hauran, no stant en aquelles christians. Pero entenem que en tals botigues no puxen dormir, ni star en aquellas sino mentre vendran les dites mercaderias. E ax (axi) mateix entenem que puxen vendre per les ditas ciutats e vilas e lochs (leo lochcs) altre qualsevulla mercaderia, que no sien en aquesta nra. (nostra) ordinacio vedades, portant aquellas en llurs mans. E qualsevulla juheu o juhia que contra les dites coses fara, que per cada vegada encorregue e caygue en pena de C. florins, e mes que de las personas haien star a merce nostra.

iglesia ,San Bartolomé, plaza ,Beceite ,Beseit, misa, fachada, frontón, saque

Item ordonam e manan que negun juheu ni juhia no sien arrendadors, ni procuradors, ni mostaçafos, ni maiordoms, ni recaptadors de nostras rendes, ni de altre senyor o senyora, ni christia o christiana, ne usen daquets officis, ni de altre de aquells per los christians o christianas. E si contrafaran que sien encorreguts en les penes que demunt se contenen. Item per ço com nos es donat a entendre que los dits juheus fan axi com tartres, e altres personas de altres sectes tornar juheus forçantlos e fahent lus algunes altres cerimonias, la cual cosa es en gran vituperi e menyspreu de la sancta fe catholica, volem, ordonam, e manam que daçi avant los dits juheus no facen ne attempten semblants coses en neguna manera: e si lo contrari faran, que semblants juheus sien hauts per catius nostres: hoc axi mateix sien nostres catius les dites persones, que a llur ley seran pervertits; e no resmenys les persones e bens de aytals juheus e pervertits haien a star a nostra merce.

Item ordonam e manam que negun juheu ni juhia no gos visitar christians ne christianas en llurs malaltias, ne de darlos medecinas, ne axerops, ni banyarse en bany ab los dits christians e christianas, nils envien presents de tortas, ne de specias, ni de pa cuyt, ni de vi, ne de volaterias mortes, ni de altres carns, ni de peix, ni de fruytas, ni de algunas altres coses que sien de menjar. E qualsequire juheu o juhia que contra aso fara, o vindra, que pach per cascuna vegada C. florins.

Item ordonam e manam que negun juheu o juhia no port, ne gos portar vesteduras de drap de scarlata ne de mustinaler, ne de negun altre drap molt precios. E si lo contrari faran, que per la primera vegada perdan tota la roba que portaran fins a la camisa; e per la segona que perdan tota la roba, e reeben C. açots publicament; e per la terce vegada, que perden tots los bens applicadors a nostres coffres. Item que neguna Juhia no gos portar manto ab sendat, ni ab pena; e que les vesteduras que portaran, lo drap de aquellas no sie de maior for que lo drap quels dits juheus portaran; ni les dites juhias no gosen portar or en los vels ni toques que portaran; e qui lo contrari fara, perda per cascuna vegada totes les robas que portara fins a la camisa.

Item mes avant ordonam e manam que negun juheu no puxe esser barber, ne cusir draps de neguna christiana de qualsiquira estament o condicio sie; e qualsequire qui al contrari fara, sien donats al juheu per cascuna vegada L. açots; e la christiana que li dara los draps aquells, pach per cascuna vegada C. sous.

Item com nos sie donat entendre que de las nostras terras e regnes passen en Barberia converses christianas, les quals reneguen la sancta fé catholica, e esser pervertides a la ley judaica infanten, e aquells tals tornen a les nostres terres, hon axi com juheus habiten entrels christians, lo qual torne en gran menyspreu de la sancta fé catholica; per tant ordonam e manam que neguns officials nostres, sots privacio del ofici, no lexen ne permeten les dites converses de la nostra senyoria exir ne anar a les dites parts de Barbaria, ni tals juheus habitar en nostras terras ans si algun de aquells trobat hi sera, haien a procehir contra aquell, segons que per dret trobaran esser fahedor. Manants encara que los patrons qui les converses de las ditas nostras terras trauran, perden llurs navilis, e sien encorreguts en cors e en haver sens tota gracia e merce.

Transmittimus nostro sigillo munitas, quasque vos volumus et iubemus sub pena mille florenorum auri de Aragonia, nostro, si contra feceritis, erario applicandorum, inter Judeos in civitate praevia habitantes et habitaturos, ac ad eandem venientes, ... facere et inviolabiliter observari. Inhibentes sub pena iam dicta, quam per vos quotiens contrafactum fuerit, iubemus exigi et levari quibusvis patronis seu ductoribus quorumcunque navilium in Barberie partes seu regnum transmeantes, ne illuc mulierem aliquam publice vel occulte adducere seu transportare audeant vel presumant. Ceterum ut de predictis non bene gestis, et aliis, si qua fieri contingant de cetero, punitio debita subsequatur vobis et unicuique vestrum dicimus et mandamus quatenus dicto Inquisitori in excercendis ratione sui officii, cum requisiti fueritis, assistatis auxilio, consilio et favore. Dat. Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo tertio decimo, regnique nostri secundo.

domingo, 25 de enero de 2026

Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.

Imagineutos:

Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros); 
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona
Lo 
Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:

https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)


Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

(aixó anabe primé:)

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

(y aixó después:)

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.


martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, D.

D.

OBRAS RIMADAS DE  RAMON LULL,  ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES, Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ.  PALMA.  IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.

D' AÇO. V. D' AYÇO.

D' AÇO 'T. De esto te.
D' AQUEYLS. De aquellos.
D' ALCÚ. De alguno, de alguien.

D' ALS. De otra cosa.

D' ALT. De arriba.

D' AQUEST. De este.

D' ALTA. De alta.

D' ALTRE. De otro.

D' ALTR‘ EN. De otro en.

D' ALTRUY. De otro.

D' ALTRUYL. V. D' ALTRUY.

DAM. V. DAN.

DAMDÓS. De ambos.

D‘ AMDÓS. V. DAMDÓS.

DAMÉS. Demás.

DAMNAR. v. modo inf. Condenar.

DAMNAT. part. pas. de “dampnar". Condenado.

DAMONT. adv. Encima, sobre.

DAMPNACIÓ, sust. c. Condenación.

DAMPNADA. part. pas. de "dampnar” term. fem. Dañada, perjudicada, destruida, condenada.
DAMPNAT. part. pas. de "dampnar". Condenado.
DAMPNATJE, sust. c. Daño, perjuicio.

DAMPNITATS. sust. c. pl. daños, perjuicios.
DAMPNOSA. adj. Dañosa, perjudicial.

DAN. sust. c. Daño, mal. (dany)

DAQUEST. V. D‘ AQUEST.
D‘ AQUEST. De este. (aqueste en castellano antiguo)
D' AQUI. De aquí.

DARAY. v. Daré. (daré : donaré)

DARETS. v. Daréis. (dareu : donareu, donaréu)

DARIATZME. v. Dariaisme. (me daríais; me donaríeu)

DARLOT. A galope. - Trotant e darlot: al trote y a galope.

DARMETS. Me habéis de dar. (dar me havets : me hau de donar)

D' ASO. V. D' AÇO.

DATS. v. Dad, dais. (doneu, donau, donéu, donáu)

DATSLOS. Dadles. (doneulos, donaulos)

DATSME. Dadme, daisme. (doneume, donaume)

DATZ. V. DATS.

DAVÍ. adj. Divino. (diví)

D' AXO. De esto.
D' AYÇO. De esto, de eso.
D' AYSO. V. D' AYÇO.
D' AYTALS. De tales.

D' AYTANT. De tanto. - A veces: de ello.
DE. prep. De. - A veces a, p. e: no es qui de Deus vuyla donar lausor: no hay quien a Dios quiera alabar (quien de Dios quiera dar laor).
DEÇEBUT. part. pas. de "deçebrer". Engañado. (decepcionado)

DECEPCIÓ. sust. c. Decepción, engaño.

DECH. v. Debió.

DECLARAMENT. adv. Claramente.
DECORARVOS. v. Honraros. (teneros decoro)

DECORAT. part. pas. de “decorar”. Decorado, honrado.
DECORRIMENT. sust. c. Corriente o curso de algún líquido.
DECORRIA. v. Corría. (decorrer : transcurrir : correr)
DEEN. Décimo. (deén, desén, desé; decena, diez)
DEENE. Décima. (diezmo, de diez, la décima parte)

DEENE 's. Décima es.

DEFAL. v. Falta, delinque, falla; falte, delinca, falle.
DEFALA. V. Falte.

DEFALIMENT. sust. c. Falta. culpa. (fallo; fallar)

DEFAYLEX. v. Falta, delinque.

DEFAYLIR. v. modo inf. Faltar, delinquir.

DEFEN. v. Defiende. (defén; defendre; defender)

DEFENAM. v. Defendamos. (como aquellos aragoneses de esfendemos as luengas)
DEFENCIÓ. sust. c. Defensa.
DEFENDRE. v. modo inf. Defender. - Úsase, a veces como recíproco. - En algunos casos significa librarse.
DEFENEN. v. Defienden.
DEFENIMENT. sust. c. Defensa.
DEFENS. v. Defiendes.
DEFENSADOR. sust. c. Defensor.
DEFENSA ‘S. v. Defendióse. (
se defendió)
DEFENSIÓ. V. DEFENCIÓ.
DEFENT. v. Defiende.
DEFES, DEFESA. adj. Defendido, defendida.
DEFFALLIMENT. V. 
DEFALIMENT.
DEFFAYLIMENT. V. DEFALLIMENT.
DEFFENDRE. V. DEFENDRE.
DEFFENENT. v. gerundio de “deffendrer”. Defendiendo.
DEFFES. V. DEFES.
DEFORA. adv. Fuera. - Defora se: fuera de sí.
DEFORAS. A fuera, de fuera, por de fuera, en el exterior.
DEFORES. V. DEFORAS.
DEGASTABLE. adj. Desierta, desolada, abandonada.
DEGRA. v. Debiera. (
deguera, deguere)
DEIFICAR. v. modo inf. Deificar.
DEIFICAT. part. pas. de “deificar”. Deificado.
DEIG. v. Debo. (
dec, dech; deure; deber)
DEITAT. sust. c. Deidad.
DEIXAM. v. Dejamos.
DEJA. v. Deba. 
(dega)
DEJAM. v. Debamos. (
degam, deguem)
DEJATS. v. Debáis. (degáu, degau, deguéu, degueu)

DEJUNIS. sust. c. pl. Ayunos.

DEJUNAMENT, sust. c. Ayuno.

DEJUS. adv. Debajo. (de jus, dejús; Noguera jussana VS sobirana)

DE ‘L. De él.

DE LÁ. V. DELAY.
D' ELA. De ella.

DELAY. adv. De allí, en la otra vida, allí. (de lá)

DELECTABLE. adj. Deleitable, delicioso.

DELEN. v. Borran, destruyen. (inglés delete)

DELEX. v. Borra, destruye. (he, she, it deletes en inglés)

DELGAT. adj. Delgado. (cullóns, Pompeyo Fabra no usaba esta palabra?)

DELÍ. Borró, destruyó.

DELICAMENT. sust. c. Deleite.

DELICATS. v. Deleitáis.

DELICT. V. DELIT.

DELIR. Borrar, destruir.

DELIT. sust. c. Deleite. (disfrute; no significa delito)

DELIT. part. pas. de "delir”. Borrado, destruido.

DELITABLE. V. DELECTABLE.

DELITAMENT. sust. c. Deleite.

DELITAR. v. modo inf. Deleitar.

DELITATS. v. Deleitáis.

DELITZ. sust. c. pl. deleites.

DELS. De los, de las. - Dels claus de Sent Pera: de las llaves de San Pedro.

D' ELS. De ellos.
DE 'LS. De los.

DELONGAMENT. adv. Largamente. (longa, llarga; larga, luenga)

D' ÉLL. De él.

DEMAN. sust. c. Petición, demanda, súplica.

DEMANA ‘L. v. Le pidió.

DEMANÁN. v. gerundio de “demanar”. Pidiendo. (demanant)

DEMANATS. V. DEMANDATS.
DEMANDA. sust. c. Súplica, petición.

DEMANDATS. v. Pedís, pedid; demandáis, demandad.
DEMANDAVA. v. Pedía, demandaba.
DEMANS. v. Pidas.
DEMENTRA. Mientras, mientras tanto, mientras que, entretanto.
DEMENTR‘ EU. Mientras yo.
DEMONI. sust. c. Demonio. (dimoni)

DEMONI ‘L. Demio le, demonio el.
DEMONI ‘T. Demonio te.

DE ‘N. De don. - De ‘n Jacques: de don Jaime.
DENEJAR. v. modo inf. Limpiar. (nedea; neteja; nedeja; net)
DENANT, adv. Delante, antes. (devant)

DENYEN. v. Dignan. - No ‘us denyen veser: no se dignan veros.
DEPARTIR. v. modo inf. Partir, dividir, separar, explicar.

DEPARTIT. part. pas. de "depertir". Partido, dividido, separado, explicado.
DEPENYER. v. modo inf. Representar, describir, pintar, designar.
DEPERTIMENT sust. c. Partición, separación, división.

DEPERTIR. V. DEPARTIR.

DEPERTIT. V. DEPARTIT.

DEPORT. sust. c. Recreación, placer, diversión, reposo, descanso (deporte; sport, esport)

DEPORTANT. v. gerundio de "deportar”. Descansando.
DEPORTAR. v. modo inf. Descansar.

DEPUIS. adv. Después.

DEPUYS. adv. Después, después que.
DERROCAR. v. Derrocar, derribar.

DERROCAVEN. v. Derrocaban, derribaban.

DERROCA ‘L. Le derrocó, le derribó.

DES. v. Diese. (donés; donare)
DESÁ. V. DESAY.
DESAGUALAR. v. modo inf. Desigualar. (agual, agualar, Agualada)

DESAGUALTAT. sust. c. Desigualdad.
DESAMAR. v. modo inf. Desamar, aborrecer. (no amar, pero no odiar)

DESAMAT. part. pas. de “desamar”. Desamado, aborrecido.
DESAUNIT. part. pas. de “desaunir”. Desunido. (desunir)

DESAY. adv. De aquí, en esta vida, aquí. (de sá)

DESÇEBUT. part. pas. de “desçebre”. Engañado. (decepcionado)

DESÇEBUTZ. part. pas. de “desçebre”. Engañados. (decepcionados)

DESCONEIX. v. Desconoce.
DESCONEXENT. sust. c. El que desconoce. (desconeixent)

DESCONFORTAT. part. pas. de “desconfortar”. Desanimado, debilitado, privado de fuerza. (CONFORT. sust. c. Aliento, fortaleza, fuerza, ánimo. // reconfortar)

DESCONORT. sust. c. Desconsuelo. (título de un poema conocido)

DESCONORTAR. v. modo inf. Desconsolar.

DESCONORTAT. part. pas. de "desconortar”. Desconsolado.

DESCONSELLAT. part. pas. de “desconsellar”. Malaconsejado, desaconsejado.

DESCONSOLACIÓ. sust. c. Desconsuelo.

DESCONSOLAMENT. sust. c. Desconsuelo.

DESCORRE. v. modo inf. Discurrir.

DESCORTÉS, adj. Descortés.

DESCOVÉ. v. Desconviene.

DESCREENT. adj. Descreído, incrédulo.

DESCRESENT. v. gerundio de "descreser". Descreyendo.

DESE. Décimo, diezmo. (desé)

DESESPER. sust. c. Desesperación. (desespero)

DESESPERAMENT. sust. c. Desconfianza, desesperación.

DESFORMAR. v. modo inf. Desfigurar.

DESFORMAT. part. pas. de "desformar”. Desfigurado.

DESGRAT. sust. c. Desagrado.

DESHONRADAMENT. adv. Deshonradamente.

DESHONRAMENT. sust. c. Deshonra.

DESIA. v. Decía. (díe, die, diebe; deya; deye; deia; deie; deciba)

DESIG. sust. c. Deseo. (desitg; desich)

DESIJAMENT. V. DESIG.

DESIR. v. Deseo. (jo desitjo)

DESIRÁN. v. gerundio de "desirar". Deseando. - Úsase alguna vez este gerundio como adjetivo p.e: en vils fayts d‘ hon es desirán: en viles hechos de que está deseoso.

DESIRANT. V. DESIRÁN. (desitjant)

DESIRAR. v. modo inf. Desear.

DESIRAT. part. pas. de "desirar". Deseado. (desitjat)

DESIRATS. v. Deseáis.

DESIREN. v. Desean. (desitgen)

DESIRER. V. DESIRAR.

DESIRON. V. DESIREN.

DESIRÓS. adj. Deseoso. (desitjòs, desitjós)

DESITJATS. V. DESIRATS.

DESLEYA. Deslíe, disuelve, diluye (dilue). (verbo desleír)

DESLEYAL. adj. Desleal.

DESLEYALTAT. sust. c. Deslealtad.

DESLIAR. v. modo inf. Desligar, desatar, librar, libertar. (deslligar)

DESLIGARALNOTS. v. Librárnoslo. (librar + nos + lo; que ens el lliurés)

DESLIURAR. v. modo inf. Libertar, librar.

DESLIURAT. part. pas. de "desliurar”. Libertado. (liberado)

DESLIYAR. v. Desligar, desatar, o diluir, desleír, disolver.

DESOBEENT. adj. Desobediente.

DESOLAMENT. sust. c. Desolación.

DESORDONAT. part. pas. de "desordonar”. Desordenado.

DESOTS. adv. Debajo. (de sots, sotz; de sota)

DESPAGAT. part. pas. de "despagar”. Poco satisfecho, descontento.

DESPEN. v. Gasta, espende, (expende, expensas) emplea. (despén; despendre)

DESPES. part. pas. de “despendrer”. Expendido (espendido), gastado. (despés)

DESPLAENT. adj. Desagradable. (que no es plaent; que no place)

DESPLAER. sust. c. Desplacer, desagrado.

DESPLASENT. v. DESPLAENT.

DESPLASER. sust. c. Desplacer, desagradar.
DESPLAU. v. Desplace, desagrada. (si no us plau : us desplau)

DESPULLAR. v. modo inf. Desnudar, despojar.
DESPUYLANT. v. gerundio de "despuylar". Despojando, desnudando.

DESRAHÓ. V. DESRAYSÓ. (raysó, rahó, raó; razón)

DESRAYSÓ. sust. c. Sinrazón.

DESSÁ. Aquí, por esta parte, en esta parte. (de sá, de sa VS de llá, dellá)

DESSEMBLANÇA. sust. c. Desemejanza. (sembla, pareix, semella; semeja, parece)

DESSEMBLANT. adj. Desemejante, contrario.

DESSUS. adv. Encima, sobre. (de sus, de sús, dessús)

D' EST. De este. (usa aquest, est, est‘ )

DESTREU. v. Quita, saca, arranca, extrae (estrae).

DESTRICH. Embarazo, obstáculo, desestimación, apuro, angustia.

DESTRUA. v. Destruya.

DESTRUYR. v. modo inf. Destruir.

DESUS. V. DESSUS.
DESVAL. v. No vale.

DESVERGONYATS. part. pas. de "desvergonyar". Desvergonzado. (desvergonzados)

DESVIAMENT. sust. c. Desvío.

DESVIAR. v. modo inf. Desviar.

DETERMEN. Variante de "dretamen". Derechamente, con justicia.

DETERMENAT. v. part. pas. de “determenar”. Determinado.

DETRAS, adv. Detrás,

DEUNE. Debe (de ello o por ello). (E deune ser a mòrt jutjat)

DEURIETS. v. Deberíais.

DEUS. v. Debes.

DEUS. sust. pr. Dios.

DEVALÁ. v. Bajó, descendió. (devallá)

DEVASTAR. v. modo inf. Devastar.

DEVAYLÁ. V. DEVALÁ.

DEVEN. v. Deben. (deuen)

DEVENIR. v. modo inf. Empezar a ser una cosa diversa de lo que era; hacerse, volverse diferente, convertirse.

DEVENSIMENT. sust. c. Quizás signifique el acto de vencer.

DEVENTERA. sust. c. Delantera, vanguardia.

DEVENTERS. adj. pl. delanteros, los que pertenecen a la vanguardia.

DEVESIT. part. pas. de "devesir”. Dividido. (dividit)

DEVETS. v. Debáis.

DEVINA. v. Adivina, acierta.

DEXASER. adj. Quizás equivalga a las palabras castellanas defectuoso, indolente, pecador, engañoso, vicioso.

DEXENT. V. Desciende.

DEXESA. sust. c. Diosa.

DEY. v. Debo. (dec, dech)

DEYA. v. Decía. (deia, deie, deye, die, díe, diebe)

D' EYL. De él.

DEYM. v. Decimos. (deiem; diém, diem es metátesis de deym; deym e manam)

DEYNETS. v. Dignaos.

DEYTAT. sust. c. Deidad.

D' HON. De donde, de que.

DIATS. v. Decid. (digats; diguéu o digueu, digáu, o digau)

DICMENGA. sust. c. Domingo. (se encuentran variantes en textos antiguos; dicmenge)
DICTAMÉN. V. DICTAT.

DICTAMENT. sust. c. Dictamo. (dictado)

DICTAR. v. modo inf. Dictar.

DICTAT. part. pas. de "dictar". Dictado.

DICTAT. sust. c. Lo que se ha dictado o lo que se ha dicho, escrito o hablado.
DIEN. v. Dicen. (diuen)

DIÉN. V. DIENT.

DIENT. v. gerundio de "dir". Diciendo.

DIETS. v. Decís. (dieu, diéu; deieu, deyeu)

DIFFERENCIAR. v. modo inf. Diferenciar, distinguir.

DIFFERENCIEJAR. V. DIFFERENCIAR.

DIFFERENT. adj. Diferente.

DIFFICULTAT. sust. c. Dificultad.

DIFFINENT. v. gerundio de "diffinir”. Definiendo.

DIFFINICIÓ. sust. c. Definición.

DIFFINIMENT. V. DIFFINICIÓ.
DIFFINIR. v. modo inf. Definir.

DIFFINIT. part. pas. de "diffinir". Definido.

DIGATS. v. Decid, digáis.

DIGATSME. Decidme.

DIGES. v. Di. (digues)

DIGNAT. Variante. V. DIGNITAT.

DIGNITAT. sust. c. Dignidad, mérito.

DIGUT. part. pas. de "dever”. Debido. (degut)

DILIGÉN. adj. Diligente. (diligent)

DINTRE. adv. Dentro.

DIRAY. v. Diré.

DIRETS. v. Diréis.

DIR T‘ HA. Te ha de decir. (escrito DIRT‘ HA)

DISCORRIMÉN. V. DISCORRIMENT.

DISCORRIMENT. sust. c. Discurso, reflexión, el acto de discurrir.

DISCORRENT. v. gerundio de "discorrer”. Discurriendo, reflexionando.

DISCURRIMENT. V. DISCORRIMENT.

DISEM. v. Decimos. (diém, diem; deiem, deyem)

DISEN. v. Dicen. (diuen)

DISETS. v. Decís. (diéu, dieu; deieu, deyeu)

DISFORMAT. part. pas. de "disformar”. Desfigurado.

DISJUNTIVA. adj. term. fem. Disyuntiva.

DISLUNGAMENT. sust. c. Dislocación.

DISON. V. DISEN.

DISPUTAMENT. sust. c. Disputa, argumentación, controversia.

DISTINCCIONAR. v. modo inf. Distinguir, hacer distinción.

DISTINCCIONAT. part. pas. de “distinccionar”. Distinguido.

DISTINCS. adj. pl. Distintos.

DIT. sust. c. Dicho, palabra.

DITS. part. pas. pl. de "dir". Dichos.

DIVINITAT. sust. c. Divinidad.

DIVISIBILITAT. sust. e. Divisibilidad.

DIX. v. Dijo. (va dir)

DIXEREN. v. Dijeron.

DIXÉS. v. Dijese. (digués; diguere)

DIXLI. v. Díjole. (le dijo)

DIXME. v. Díjome.

DIXQUÉ. v. Dijo.

DÓ, v. Doy, dé. (dono; que yo dona; que jo doni)

DÓ, sust. c. Don, donativo, presente, dádiva.

DOCTRINAT. part. pas. de "doctrinar". Adoctrinado. (corriente en la Cataluña de Pujol)

DOLÇOR. V. DOUÇOR.

DOLEM. v. Dolemos.

DOLENT. adj. Doliente, afligido.

DOLER. v. modo inf. Doler.

DOLRE. V. DOLER.

DOLRÓS. adj. Doloroso.

DÓ ‘M. Déme, doyme. (me doy)

DON. sust. c. Don, dádiva, presente.

D' ON. V. D' HON.

DONA. sust. c. Señora, dama. (domina, domna, doña)

DONADOR. sust. c. El que da, dadivoso, amigo de dar.

DONALI. Dale.

DONÁLI. Le dio.

DONÁN. V. DONANT.

DONANT. v. gerundio de "donar”. Dando.

DONASSETS. v. Dieseis.

DONATS. v. Dais, dad.

DONATS. part. pas. pl. de "donar”. Dados.

DONATSME. v. Dadme. (donaume, doneume)

DONATZ. V. DONATS.

DONAVETS. v. Dabais. (donabeu, donáeu)

DONÇELL. sust. c. Doncel.

DONÇEYL. V. DONÇELL.

DONCHS. adv. Pues, entonces.

DONE. v. Doy, da. (jo done, éyl, ela done; yo dono, ella done)

DONESSON. v. Diesen. (donaren; donessin)

DONETS. v. Deis. (donéu o doneu)

DONME. v. Dóyme, entrégome. (me doy, me entrego; me dono; “em donu”)

DONQUES. V. DONCHS.

DONS. v. Des. (que tú me donos; me dons)

DONS. sust. c. pl. Dones, presentes, donativos.

DONS. adv. V. DONCHS.

D‘ ONT. V. D' HON.

DORS. adv. Detrás.
DORS. sust. c. Dorso, espalda.

DOUÇ, DOUÇA. adj. Dulce. (dols, dolsa; dolç, dolça)

DOUÇOR. sust. c. Dulzura. (dolsor, dolçor)
DOUS, DOUSA. V. DOUÇ, DOUÇA.

DREÇALÍ. Le dirigió, le enderezó. (dreçali)

DREÇAR. V. modo inf. Enderezar, dirigir.

DRET. sust. c. Derecho, justicia. - Se pogren de Deus per dret clamar: pudieran con justicia clamar a Dios.

DRETAMENT. adv. Derechamente, justamente, con justicia.

DRETEMENT. V. DRETAMENT.

DRETS. adj. pl. Justos. - No está drets: no es justo.

DRETURA. sust. c. Derechura, rectitud, justicia.

DUALITAT. sust. c. La cualidad de ser una cosa dual. (dualidad)

DUCHS, sust. c. pl. duques. (DUCHduc : duquedux; el que dirige, conduce, ductor)

DUPTE. V. Dude.

DUPTETS. v. Dudéis. (dudéu o dudéu; dupteu)

DUPTÓS. adj. Dudoso, perplejo.

DURABILITAT. sust. c. La cualidad que hace una cosa durable. (durabilidad)

DURABLE. adj. term. fem. Duradera, durable.

DURAMENT. sust. c. Duración.

DUY. De hoy, desde hoy. (d‘ huy)

DUYL. v. Duelo. - No ‘m duyl: no me duelo.

DUYMAY. V. D' UY MAYS.

D‘ UY MAYS. De hoy más. (huy, uy, avui, avuy, vuy)