Mostrando las entradas para la consulta continuamén ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta continuamén ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de julio de 2024

Llibre segón. Capítul I. De cóm Pedro Saputo va eixí a corre lo món.

Llibre segón.

Capítul I.

De cóm Pedro Saputo va eixí a corre lo món.

Que a ningú o dingú se li ocurrixque di, de esta aigua no beuré, perque pot sé que tingue que béuressela, y aixó encara que estigue térbola, y mesclada en sang humana; encara que la estiguen passán de un cuerno a un atre, com fée un grillat, lloco o loco al carré este atre día.

Lexique roman; Mania – Manjuiar

¿Cuánta aigua de cuerno per al hidalgo de la cantonada de la plassa, que vóres obligat a rendí la seua soberbia al fill de aquella pupila a qui ell va denostá en tan despressio y en paraules de tanta injuria, debénli nada menos que la vida de sa filla y no tenín pas y amor en ella si cada día no la visitabe lo que ell destinare pera comadrón y casamenté, y ademés va eixí ara, que valíe mes sén un chiquet y pobre que tots los hidalgos de la provinsia? Y encara ell va patí menos que datres en aquella humillassió, perque no ere desagraít, y l'agraimén, ¡ay, qué majo que es!, no permitix quisquilles del amor propi. Si visquere una mica mes, y veiguere encara coses mes grans, y la seua soberbia mes retirada, y la seua imprudensia mes arrepentida. Van preguntá a un sabut antic qué fée Deu, y va contestá: Recachá lo alt y eixecá lo baix.

Se ha de anotá que la Providensia done lloc a preguntes com aquelles: 

Disme, pare comú, pos eres just, an esta may se ha de dessichá mol tems lo seu cuidado de recordá al home vano, que no es res y no res pot fé de ell mateix; habénmos previngut pera que no lo extrañem, que lo que se alegre de la caiguda de un atre, de la flaquesa de l'atre, o se creu exento y segú de ella, no quedará sense cástic, no dixará de sé abandonat pera que caigue an aquella mateixa o a un atra mes miserable. 

Trobáe Pedro Saputo esta llissó y doctrina als seus llibres, y encara que lo chiquet la teníe sempre mol presén y evitabe així la vanagloria, la pressunsió, lo engreimén, ajudanli tamé sa mare que continuamén referíe a Deu totes les grassies y habilidats del seu fill.

Passáe lo tems mentrestán, y ell entráe ya als quinse añs de edat; y va di un día a sa mare:

- Yo, mare meua, voldría anamen a vore món. Hasta ara sol hay vist la siudat de Huesca y alguns atres poblets de la comarca aon m' hau portat; y aixó es com no habé eixit de Almudévar, perque no ña diferensia en les costums, ni al sel, ni a la terra y vull anamen sol y mes lluñ, perque al món ña mol que vore y mol que sabé, y a casa y per aquí sempre són los mateixos campos, los mateixos margens, ribassos, les mateixes parets, finestres y finestrons, y ni los uns diuen res, ni les atres fan mes llum que lo primé día. Conque doneume la vostra bendissió y men aniré en la vostra llissensia. 

Se va entristí sa bona mare en esta notissia, y li va di plorán: 

- ¿Cóm, fill meu, cóm sirás lo consol de ta mare si ten vas del meu costat?

- Mare meua, va contestá ell: los fills són lo consol de sons pares pero no están sempre lligats a les seues garres, sino honrats, guañanse honestamen la vida, no donanlos maldecaps, volenlos mol, y assistinlos y cuidanlos cuan u nessessiten. Ademés, no tardaré en torná, perque com sirá lo primé viache y soc encara mol sagal, no vull aná a terres apartades ni embutím a la confussió de llengües y nassions pera probá a la fortuna.

- Pos be, va di sa mare, ya que estás convensut, yo voldría que u comunicares al siñó mossen, que es home que coneix a moltes persones, y escriu y ressibix cartes del correu, pera que te dono cartes que diuen de recomanassió.

- ¡Ay mare!, va contestá ell entonses; ¡qué lluñ estéu de atiná al blang, y qué mal caléu lo meu pensamén! No vull cap lletra de recomanassió, perque ni sé aón aniré, ni dixen de sé pigüelas (esposes) que no se poden chafá sense ofensa de algú.

Ademés, ¿Qué faré? ¿Pintá? Es títul que obligue a mol, y per ventura no me se oferirá pintá un estrel. ¿De músic? No sé aón podríe portam esta habilidat si no es an algún sarao, boda o festa de convén. Pero sobre tot la libertat es lo que me fa al cas; cap respecte, cap ley inútil me convé, fora de la honradés; y lo parlá be y lo just comedimén. Esta nit anirem a casa de ma padrina y li direm que demá me se oferix un curt viache, y a ningú mes donarem cuenta, exepte si después vullgueres contálay al siñó mossen, que es tan amic nostre

- ¿Demá ya ten vols aná?, va preguntá sa mare. ¿No veus, fill, que aixó es massa de repén?

- Aixó pera vosté, va contestá ell; no pera mí, que fa mol tems que u ting pensat y resolt. Plegueume dos camises, y en esta mateixa roba y un morral al muscle ting lo menesté per al poc tems que penso caminá fora de casa.

Va habé de asseptá sa mare per mes que li ploráe lo cor; y en son demá de matinet li va besá la má y va eixí del poble eixecán los ulls al sel com pera invocá a la Providensia.

Com lo camí de Huesca ere lo mes conegut y al mateix tems lo mes curt, se ni en van aná los peus per nell y va dixá lo poble atrás, no portán mes bartuls que lo que per la nit li va di a sa mare, y deu libres jaqueses de or, no habén vullgut mes provissió, perque díe que lo que va a corre món a la aventura, lo món li ha de valé y al món ha de trobá la vida o la mort.


Original en castellá:

Libro segundo.


Capítulo I.

De cómo Pedro Saputo salió a correr el mundo.

A nadie le ocurra decir, de esta agua no beberé, porque puede ser que tenga que beberla, y eso aunque esté turbia, y mezclada con sangre humana; aunque la estén pasando actualmente de un cuerno a otro, como hacía un loco en la calle estotro día. ¿Qué más agua de cuerno para el hidalgo de la esquina de la plaza, que verse obligado a rendir su soberbia al hijo de aquella pupila a quien él denostó con tanto desprecio y con palabras de tanta injuria, debiéndole nada menos que la vida de su hija y no teniendo paz y amor con ella si cada día no la visitaba el que él destinara para comadrón y casamentero, y además salió ahora, que valía más siendo un niño y pobre que todos los hidalgos de la provincia, cuanto más él y los suyos? Y aun él padeció menos que otros en aquella humillación, porque no era ingrato, y la gratitud, ¡ay, qué hermosa es!, no permite quisquillas del amor propio. Viviera un poco más, y viera aún cosas mayores, y su soberbia más retirada, y su imprudencia más arrepentida. Preguntaron a un sabio antiguo qué hacía Dios, y respondió: abajar lo alto y levantar lo bajo. Siendo de notar que si en otras cosas su providencia da lugar a preguntas como aquéllas: Dime, padre común, pues eres justo, en ésta nunca se ha de desear mucho tiempo su cuidado de recordar fuertemente al hombre vano, que nada es y nada puede de sí mismo; habiéndonos prevenido para que no lo extrañásemos, que el que se alegra de la caída de otro, de la flaqueza de otro, o se cree exento y seguro de ella, no quedará sin castigo, no dejará de ser abandonado para que caiga en aquella misma o en otra más miserable. Encontraba Pedro Saputo esta lección y doctrina en sus libros, y aunque niño la tenía siempre muy presente y evitaba así la vanagloria, la presunción, el engreimiento, el desvanecimiento, ayudándole también su buena madre que continuamente refería a Dios todas las gracias y habilidades de su hijo.

Pasaba el tiempo entretanto, y él entraba ya en los quince años de su edad; y dijo un día a su madre: - Yo, madre mía, quisiera irme a ver mundo. Hasta ahora sólo he visto la ciudad de Huesca y algunos otros lugares de la comarca adonde me habéis llevado; y eso es no haber salido de Almudévar, porque no hay diferencia en las costumbres, ni en el cielo, ni en la tierra y quiero irme solo y más lejos, porque en el mundo hay mucho que ver y mucho que saber, y en casa y por aquí siempre son los mismos campos, las mismas paredes y ventanas, y ni los unos dicen nada, ni las otras dan más luz ni otra que el primer día. Conque dadme vuestra bendición y me iré con vuestra licencia. Contristóse su buena madre con semejante nueva, y le dijo llorando: - ¿Cómo, pues, hijo mío, cómo serás el consuelo de tu madre si te vas de mi lado? - Madre mía, respondió él: los hijos son el consuelo de sus padres no estando siempre atados de su pierna, sino honrados, ganando honestamente la vida, no dándole pesadumbres, queriéndolos mucho, y asistiéndolos y cuidándolos cuando lo necesitan. Además que no tardaré en volver, porque como será el primer viaje y soy aún muy rapaz, no quiero apartarme a luengas tierras ni lanzarme a la confusión de lenguas y naciones para prueba de mi fortuna.

- Pues bien, dijo su madre, ya que estás resuelto, yo querría que lo comunicases al señor cura, que es hombre que conoce muchas personas, y escribe y recibe cartas del correo, para que te diese letras que llaman de recomendación. - ¡Ay madre!, contestó él entonces; ¡qué lejos estáis dando del blanco, y qué mal caláis mi pensamiento! No quiero ninguna letra de recomendación, porque ni sé adonde iré, ni dejan de ser pigüelas que no se pueden romper sin ofensa de alguno. A más, ¿qué calidad queréis que me dé en ellas? ¿De pintor? Es título que obliga a mucho, y por ventura no se me ofrecerá pintar una estrella. ¿De músico? No sé a dónde podría conducirme esta habilidad si no es a algún sarao, boda o fiesta de convento. Pero sobre todo la libertad es lo que me hace al caso; ningún vano respeto, ninguna ley inútil me conviene, fuera de la honradez; y el bien hablar y el justo comedimiento. Esta noche iremos en casa de mi madrina y le diremos que mañana se me ofrece un corto viaje, y a nadie más daremos cuenta, salvo si después quisiéredes participárselo al señor cura, que es tan amigo nuestro. - ¿Que ya mañana te quieres ir?, preguntó su madre. ¿No ves, hijo, que eso es muy súbito? - Esto para vos, respondió él; no para mí, que hace mucho tiempo lo tengo pensado y resuelto. Aviadme dos camisas, y con esta misma ropa diaria y un ferreruelo al hombro tengo mi menester para el poco tiempo que pienso andar fuera de casa. Hubo de condescender su madre por más que le lloraba el corazón; y al día siguiente de mañanita le besó la mano y salió del lugar levantando los ojos al cielo como para invocar la Providencia.

Como el camino de Huesca era el más conocido y así mismo el más corto en la imaginación, se le fueron los pies por él y dejó el lugar atrás, no llevándose más equipaje que el que por la noche dijo a su madre, y diez libras jaquesas en oro, no habiendo querido mayor provisión, porque decía que el que va a correr mundo a la ventura, el mundo le ha de valer y en el mundo hallar la vida o la muerte.

jueves, 23 de mayo de 2019

JORNADA CUARTA. NOVELA SEXTA.

Andreuola vol a Gabriotto, li conte un somni que ha tingut y ell an ella un atre. De repén, ell se mor als seus brassos. Mentres ella y una criada lo porten a casa seua són capturades per la señoría. Ella conte lo que ha passat, lo podestá la vol forsá, se entere son pare y, trobánla inossén, la fa liberá. Después ella se fique a monja.
La história que Filomena habíe contat va sé mol apressiada per les siñores perque moltes vegades habíen sentit cantá aquella cansó y may habíen pogut sabé cóm y per qué habíe sigut composta. Lo rey li va maná a Pánfilo que continuare lo orden, y ell va di:
Lo contat a la passada história me done peu a contáton una a la que se parle de dos que versaben sobre coses que habíen de passá com si ya hagueren passat, y apenes habíen acabat de contáles los que les habíen vist cuan van tíndre los dos efecte. Y aixina, amoroses siñores, hau de sabé que es impresió general de tots los que viuen vore varies coses als seus somnis, y, dormín, li pareixen totes verdaderes, y a vegades resulte que moltes de elles passen de verdat. Per naixó, mols li donen tanta fe a cada somni com li donaríen a les coses que veigueren están desperts, y en estos mateixos somnis se entristíxen o se alegren segóns lo que sels ha mostrat. Y per lo contrari, ña qui no creu en cap somni, mes que después de vóres caure al perill que los habíe sigut mostrat. Ni a uns ni als atres alabo, perque no sempre són verdadés ni totes les vegades falsos. Que no són tots verdadés, moltes vegades tots natres ham tingut ocasió de vóreu, y que no tots són falsos, abáns a la história de Filomena se ha escoltat, y a la meua, com ya hay dit, tos u mostraré. Per lo que jusgo que si se viu y se obre virtuosamen, a cap somni té que tíndres temó y no dixá per nell los bons propósits; en les coses roínes y malvades, encara que los somnis pareguen favorables an elles y en visións propíssies a qui los veuen animen, dingú té que creure; y aixina, al contrari, donáls a tots completa fe. Pero aném a la história (menos mal, Boccaccio, qué cansino que eres).

Va ñabé a la siudat de Brescia un gentilhome de nom micer Negre de Pontecarrato, que, entre atres mols fills, teníe una filla, de nom Andreuola, mol jove y hermosa y sense casá. Ella se va enamorá de un veí seu de nom Gabriotto, home de baixa condissió encara que ple de loables costums, hermós y amable; y en la intervensió y ajuda de la nodrissa de la casa Cabriotto no sol va sabé que Andreuola lo volíe, sino que lo van portá a subín a un hermós jardí del pare de ella, y moltes vegades van disfrutá del seu amor. Per a que cap raó mes que la mort puguere separá lo seu amor, home y dona se van fé en secreto. Y del mateix modo, furtivamén, confirmán los seus ajuntaméns, va passá que a la jove una nit, dormín, li va pareixe vore en somnis que estabe al seu jardí en Gabriotto y que lo teníe entre los seus brassos en grandíssim plaé, y mentres aixina estaben li va pareixe vore eixí del cos de ell una cosa oscura y terrible en una forma que ella no podíe reconéixe, y li pareixíe que esta cosa agarráe a Gabriotto y contra la seua voluntat en espantosa forsa la hi arrancáe dels brassos y en ell se amagáe a dins de la terra y no podíe vórel mes. Com mol gran doló sentíe, se va despertá, y una vegada desperta, encara que vee que no habíe passat res del que habíe ensomiat, no va dixá de tíndre po per culpa de este somni. Gabriotto volíe aná aon ella la nit siguién, pero ella no volíe, se va esforsá en que no vinguere per la nit allí. Pero veén la seua voluntat, per a que no sospechare algo raro, la siguién nit lo va ressibí al jardí. En moltes roses blanques y roiges, perque ere tems de roses, en ell a la voreta de una bellísima fon de aigua clara que al jardí ñabíe, se van gitá, y allí, después de una llarga festa que van disfrutá juns, Gabriotto li va preguntá quina ere la raó per la que li habíe prohibit víndre la nit abáns.
La jove, contánli lo somni de abansanit y la temó que li habíe agarrat, lay va explicá. Gabriotto, al sentíla, sen va enriure y va di que gran bobada ere creure en somnis perque tots veníen per massa minjá o per tíndre lo pap forro, y después va di:
- Si yo haguera vullgut fé cas de somnis no hauría vingut aquí, no tan per lo teu sino per un que tamé vach tíndre la nit passada. Me pareixíe está a una hermosa y deleitosa selva per la que anaba cassán, y había enchampat una cabreta tan maja com la milló que se haigue vist; y me pareixíe que ere mes blanca que la neu y en poc rato se va fé tan amiga meua que en cap momén se separabe de mí. Y me pareixíe que la volía tan que per a que no se separare de mí li había ficat al coll un collá de or y en una cadena tamé de or la sujetaba entre les mans. Y después de aixó me pareixíe que, descansán esta quirrina una vegada y tenín lo seu cap a la faldeta, va eixí de no sé aón una gossa negra com lo carbó, mol famolenca y espantosa en apariénsia, y va víndre cap a mí, contra la que cap resisténsia me pareixíe fé; per lo que me pareixíe que me ficáe lo morro a dins del costat esquerro, y tan lo rossegabe que arribabe al cor, pareixíe que me´l arrancabe per a emportássel. Sentía tal doló que me vach despertá, y despert, en la ma en seguida vach paupá a vore si tenía algo al costat; pero com no me vach trobá cap mal me vach burlá de mí mateix per habéu fet. Pero ¿qué vol di aixó? tals y mes espantosos ne hay tingut mes vegades y no per naixó me ha passat res mes ni res menos; y per naixó olvídat del somni y pensém en chalá. La jove, acollonida pel somni, al sentí aixó encara se va esglayá mol mes, pero per a no fé enfadá a Gabriotto, va ocultá la temó, pero lo abrassáe y besáe mol, y mentres ell la apretáe y besabe, temerosa y no sabén de qué, mes de lo normal moltes vegades lo mirabe a la cara y mirabe per lo jardí per si alguna cosa negra vinguere de alguna part.
Y están de esta manera, Cabriotto, en un gran suspiro, la va abrassá y li va di:
- ¡Ay de mí, alma meua, ajúdam que me mórigo!
Y dit aixó, va caure an terra com un taco damún de la herba del pradet. Veénlo la jove caigut com estabe, apoyánsel a la faldeta, casi plorán li va di:
- Oh, dols siñó meu, ¿qué te passe?
Gabriotto no va contestá, respirán fort y tot suat, después de no mol tems, sen va aná als atres, a la sombra allargada dels sipresos.
Aixó va sé mol du y dolorós per a la jove, que mes que an ella mateixa lo volíe, cada una té que imagináu. Ella lo va plorá mol, y moltes vegades lo va cridá en vano, pero después de que donássen cuenta de que estabe mort, habénlo tocat per totes les parts del cos y trobánles totes gelades, no sabén qué fé ni qué di, plorosa com estabe y plena de angustia, sen va aná a cridá a la seua nodrissa, que de este amor ere cómplice, y la seua miseria y doló li va amostrá. Y después de plorá juntes sobre lo mort Cabriotto, va di la jove a la nodrissa:
- Ya que Déu me´l ha tret, no vull seguí yo en vida, pero en ves de matám, voldría que buscárem una manera convenién de protegí lo meu honor y lo amor secreto que ha ñagut entre natros, y que se enterro lo cos com toque. A lo que la nodrissa va di:
- Filla meua, no parlos de vóldre matát, perque si lo has perdut, matánte tamé lo pedríes al atre món perque aniríes al infern, aon estic segura de que la seua alma no ha anat perque bo ha segut. Mol milló sirá que te consolos y pensos en ajudá en orassións o en atres bones obres a la seua alma, per si per algún pecat cometut té nessessidat de aixó. Sepultál es mol fássil, an este jardí mateix, dingú u sabrá may perque dingú sap que ell haigue vingut aquí, y si no u vols aixina, traémlo fora del jardí y dixémlo, demá pel matí lo trobarán y portánlo a casa seua sirá enterrat per los seus paréns.
La jove, encara que estiguere plena de amargura y plorare continuamén, escoltáe sin embargo los consells de la nodrissa, y no están de acuerdo en la primera part, va contestá a la segona, dién: - No vullgue Déu que un jove tan bo y tan volgut per mí y home meu patixgue lo sé enterrat com un gos o dixat an terra al carré. Ha ressibit les meues llágrimes y, tal com puga, ressibirá les dels seus paréns, y ya me ve al ánimo lo que ham de fé. Y rápidamen la va enviá a per una pessa de seda que teníe a la seua arca, y portada aquella y extenénla an terra, damún van ficá lo cos de Gabriotto, y ficánli lo cap a un cuixí y tancánli en moltes llágrimes los ulls y la boca, y fén una guirnalda de roses y escampán los pétalos de les roses que habíen agarrat juns, li va di a la nodrissa:
- De aquí a la porta de casa seua ña poc camí, y per naixó tú y yo, aixina com lo ham arreglat, lo portarém dabán de casa seua. No tardará mol en fés de día y lo arreplegarán, y encara que per als seus no sigue aixó cap consol, per a mí, ya que als meus brassos
s´ha mort, sirá un descans.
Y dit aixó, va torná a inclinás sobre ell y en abundantíssimes llágrimes lo va está plorán, pero mol requerida per la criada, perque veníe l´alba, se va ficá dreta, se va traure del dit
l´anell en lo que se habíe casat en Gabriotto, lay va ficá al seu dit, dién entre plos:
- Volgut siñó meu, si la teua alma veu les meues llágrimes y algún coneiximén o sentimén después de la seua partida quede als cossos, ressibix benignamen lo radé don de esta a qui vivín vas vóldre tan. Y dit aixó, desmayada, va caure damún de ell, y después de un tems se va reviscolá y se va ficá de peu, y en la criada van agarrá la tela aon estabe lo cos, y en ell van eixí del jardí cap a casa de ell.
Y anán aixina, va passá per casualidat los guardies del podestá, que anaben an aquella hora an algún assunto, les van topetá y les van arrestá. Andreuola, volén antes morí que viure, reconeguts los guardes de la señoría, francamen los va di:
- Sé quí sou y que vóldre fugí de res me valdríe; estic disposada a aná en vatros dabán la señoría, y contá lo que ha passat; pero que ningú se atrevixque a tocám, si tos fach cas, ni a robá res de lo que porte este cos si no vol que yo lo acusa.
Per lo que, sense que ningú la tocare, en lo cos de Gabriotto sen van aná tots cap al palau. Avisat lo podestá, se va eixecá, y fénla víndre a la alcoba, se va fé informá de lo que habíe passat, y habén fet mirá per algúns meches si en veneno o de un atra manera habíe sigut assessinat lo bon home, tots van afirmá que no, sino que li habíe petat lo cor y se habíe aufegat. Y ell, sentit aixó y que aquella en poca cosa ere culpable, se les va ingeniá en pareixe que li donabe lo que no podíe véndreli, y va di que si ella fée la seua voluntat, la liberaríe. Pero no servínli les paraules, va volé contra tota conveniénsia fé aná la forsa; pero Andreuola, ensesa pel desdén y traén forses de aon no les teníe, se va deféndre com un home, rechassánlo en injurioses y altives paraules. Pero arribat lo día cla y sénli contades estes coses a micer Negre, mortalmen dolgut sen va aná en mols dels seus amics al palau y allí, informat de tot per lo podestá, va demaná que li tornaren a la seua filla. Lo podestá se va acusá de habéla volgut forsá, antes de sé acusat per nella, va alabá a la jove y la seua constánsia. Veénla de tanta firmesa, li va di a son pare que si an ell li pareixíe be, y an ella, pesse habé tingut un home de baixa condissió, de bon grado la pendríe com a dona. Aixina com ells dos parlaben, Andreuola se li va tirá als peus de son pare y li va di:
- Pare meu, no crec que faigue falta que tos conta la história del meu atrevimén y de la meua desgrássia, que estic segura de que ya la hau sentit y la sabéu. Tos demano perdó per la meua falta, aixó es, de habé, sense vosté sabéu, pres per home al que mes me agradabe; y este perdó no tol demano per a que me sigue perdonada la vida sino per a morí com filla vostra y no com enemiga vostra.
Micer Negre, que ya ere vellet y home bo y amorós per naturalesa, al sentí estes paraules va escomensá a plorá, y plorán va alsá a la seua filla tendramen, y li va di:
- Filla meua, mol me haguere agradat que hagueres tingut tal home com segóns lo meu pareixe te conveníe; y si lo hagueres pres tal com a tú t´agradare tamé m´habíe de agradá; pero lo habéu amagat me fa dóldrem de la teua poca confiansa, y mes encara, veén que lo has perdut abáns de sábreu yo. Pero ya que aixina está fet, lo que per a contentát, vivín ell, hauría fet en gust, aixó es, honrál com a gendre se li fará ara que está mort.
Y giránse cap als seus fills y als seus paréns los va maná que prepararen per a Gabriotto exequies grans y honorables. Mentrestán habíen acudit los pares y datres paréns del jove, que se habíen enterat de la mala notíssia, y casi tantes dones y tans homes com ñabíe a la siudat. Colocat al mich del pati lo cadáver sobre la tela y en totes les roses, allí va sé plorat per tots, y públicamen per casi totes les dones de la siudat y per mols homes, y no com un plebeyo sino com un siñó tret de la plassa pública a muscles de los mes nobles siudadáns, en grandíssim honor va sé portat a la sepultura. Y al cap de uns díes, insistín lo podestá en lo que habíe demanat, preguntánlay micer Negre a la seua filla, ésta res de aixó va vóldre sentí, pero volén donáli una satisfacsió a son pare, a un monasteri mol famós per la seua santidat, ella y la nodrissa monges se van fé, y van viure allí honradamen durán mol tems.

jornada-cuarta-novela-séptima


jueves, 16 de julio de 2026

Tener, Tenir (tindre)

Tener, Tenir, v., lat. tenere, tenir, avoir en main.
S' ieu la pogues tener.
(chap. Si yo la puguera tindre.)

 Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit; Lo verbo habé: auxiliá + partissipi O equivalén a tindre.

B. de Ventadour: Tuit sels que.
Si je la pouvais tenir. 
Fig. Passatz son cinq mes et un an 
Qu' ella m tenc a son coman.
Raimond de Miraval: Enquer non es.
Passés sont cinq mois et un an qu'elle me tint à son commandement.
- Être parrain.
Lo tenc a las fons, e fo so payri. Philomena.
(chap. Lo va tindre a les fons (pila del batech), y va sé son padrí. Los meus padrins són Ángeles Gil Guimerá y Ángel Otín.)
Le tint sur les fonts, et fut son parrain.
- Posséder, avoir en sa jouissance.
Qu' als avols tolgues la ricor,
E no 'ls laisses terra tenir.
Folquet de Romans: Tornatz es.
Qu'aux méchants il enlevât la puissance, et ne les laissât terre tenir.
Sia d' aquel que tenra Fox. Titre de 1034.
(chap. Sigue d'aquell que tindrá Foix : lo condat.)
Soit de celui qui tiendra Foix.
Proverb. Qui tot vol tener, pert.
Folquet de Romans: Far vuelh.
Qui tout veut tenir, perd.
- Couvrir, remplir, occuper.
Una legua te la ost per totz los latz. Roman de Fierabras, v. 46.
Une lieue tient l'armée de tous les côtés.
- Arrêter, empêcher. 
L' autre diran: S' ieu non agues efans,
Tost passera, que say no m tengra res.
R. Gaucelm: Qui vol aver.
Les autres diront: Si je n'avais pas d'enfants, tôt je passerais, vu qu'ici rien ne m'arrêterait.
Moral. Quan cuia 'l cor parlar, la boca 'l te.
Hugues de Saint-Cyr: Gent ai.
Quand pense le coeur parler, la bouche l'arrête.
Ab Amor m' er a contendre,
Qu' ieu no m' en puesc mais tener.
B. de Ventadour: Amors e que.
Avec Amour il me sera à contester, vu que je ne m'en puis davantage empêcher.
- Enfermer, contenir.
Los cortals
Per tener bestiar.
(chap. Los corrals pera tindre bestiá.)
G. Riquier: Segon qu' ieu.
Les basses-cours pour contenir bétail.
Marit gelos qu' enclau e sera e te.
G. Adhemar: Non pot esser.
Mari jaloux qui enclot et serre et tient.
- Respecter, observer.
Per la costuma tener.
(chap. Pera observá (tindre) la costum : ley.)
Bertrand de Born: S' abrils e.
Pour la coutume observer.
Qui no ten dreg del ric. 
P. Cardinal: L' afar del.
Qui ne respecte pas le droit du puissant.
Que tenguesso la regla. Philomena.
Qu'ils observassent la règle.
- Être, demeurer dans un certain lieu.
Polvera faitz, pueis gitatz ne 
Ins en l' ueill, on la mailla s te.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Faites de la poudre, puis jetez-en au dedans de l'oeil, où la maille se tient.
- Garder, retenir dans la mémoire.
Ab bos motz leus per tener.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Avec de bons mots faciles à retenir.
- Exécuter, accomplir, effectuer.
Tals mi plevic sa fe
Non feses patz ses me
Qu' anc pois no m' en tenc re.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Tel me jura sa foi qu'il ne ferait paix sans moi que oncques depuis il ne m'en tint rien.
Anc re no ns tenguitz que mandat nos aiatz.
Guillaume de Tudela.
Oncques rien vous ne nous tintes que vous nous ayez mandé.
O tenra et o atendra.
(chap. U tindrá y u atendrá. Chapurriau del añ 939, mes de 1000 añs abans de la gramática de Pompeyo Fabra, escrita en castellá.)
Tit. de 939. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 141.
Il le tiendra et l'observera.
- Continuer, s'attacher à.
Quo 'l jogaire fai
Que sec juec perdut, e 'l te.
Elias de Barjols: En atretal.
Comme fait le joueur qui suit jeu perdu, et le tient.
Ja castelhs frevols qu' es assetjatz
Ab gran poder, no s tenra ses socors.
Pons de Capdueil: Aissi cum selh.
Jamais faible château qui est assiégée avec grande force, ne se maintiendra sans secours.
Non podem tener contra l' emperador. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 10. Nous ne pouvons tenir contre l'empereur.
Atrobam en nostras sortz que Narbona no s pot tenir. Philomena.
Nous trouvons dans nos sorts que Narbonne ne se peut maintenir.
- Conserver, entretenir.
Ela te pois sa color per VII dias. Trad. du Lapidaire de Marbode.
Elle conserve ensuite sa couleur pendant sept jours.
Fig. Lieis tencsetz tota via
Aissi com ilh vos tenria.
T. de G. Faidit et de Hugues de la Bachelerie: N Uc de.
Que vous conservassiez (affectionnassiez) toujours elle ainsi comme elle vous conserverait (affectionnerait).
- Réputer, estimer.
Ses pro tener amic
Tenc per aital
Com fas mon enemic
Que no m fai mal.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Ami sans profit tenir je tiens pour pareil comme je fais mon ennemi qui ne me fait mal.
Per folh mi tenh, quar ja vuel ni dezir
So que no s pot ni no s deu avenir.
Deudes de Prades: Ben ay' amors.
Pour fou je me tiens, car désormais je veux et désire ce qui ne se peut et ne se doit advenir.
L' autr' el tenon per dessenat.
(chap. Los atres lo tenen per desseñat : sense señ : grillat, volat, loco, allunat, com Manuel Riu Fillat.)

Manel Riu Fillat, grillat, volat, allunat, loco

P. Cardinal: Una cieutat.
Les autres le tiennent pour insensé.
O tenem per be fayt. Philomena.
(chap. U tenim per ben fet.)
Cela nous tenons pour bien fait.
- Suivre, prendre, se diriger, aller.
Tenra 'l cami
Tot dreg a Miravals correns.
P. Durand: D' un sirventes.
Tiendra le chemin tout droit (jusqu') à Miravals en courant.
- Résister, maintenir. 
Vas lieis tengui dreg l' estrada.
J. Esteve de Beziers: Ogan.
Vers elle je tins droit l'estrade.
Fig. Ves Albuzo te, chansos,
A lieys que a vencut
Las melhors en be.
Gaubert, Moine de Puicibot: Merces.
Vers Aubusson va, chanson, à celle qui a vaincu les meilleures en bien.
- Demeurer, séjourner.
Ab Damri Deu se tenia forment. Poëme sur Boèce.
Avec le Seigneur Dieu se tenait fortement.
- Rester, continuer à être.
Lo grans e 'l paucx son pro domesgues,
Mas lo meians si te foresgue.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le grand et le petit sont assez familiers, mais le moyen se tient sauvage. 
- Empêcher, abstenir.
No se pot tener longamens de cazer en peccat.
V. et Vert., fol. 86.
Ne se peut tenir longuement de tomber en péché.
No m dei tener de chantar.
Paulet de Marseille: Ges pels croys.
Je ne me dois pas tenir de chanter.
Ni s podia tener de plorar. Passio de Maria.
(chap. Ni se podíe tindre (aguantá) de plorá : no podíe aguantás.)
Ni ne se pouvait tenir de pleurer.
Loc. Per be qu' a fait, Dieus a sa part lo te. Poëme sur Boèce. 
(chap. Pel be que ha fet, Deu a sa part lo té.)
Pour le bien qu'il a fait, Dieu à sa part le tient.
Recebia volontiers los paures, e tenia ospitalitat. V. et Vert., fol. 79.
Recevait volontiers les pauvres, et tenait (exerçait) hospitalité.
No ill ten pro ausbercs fort ni espes. 
Giraud de Calanson: A lieis cui.
Ne lui tient profit haubert fort et épais.
En tot temps devon li morgue tener silenci. Regla de S. Benezeg.
En tout temps doivent les moines tenir silence.
Ab pertinacia teno silenci. Eluc. de las propr., fol. 32.
Avec opiniâtreté ils tiennent silence.
Lo mon tenra tot sotz sa man. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Le monde il tiendra tout sous sa main.
L' autre cuget esser reis, 
E tenc se ricamens pels flancs.
P. Cardinal: Una cieutat.
L'autre pensa être roi, et se tint fièrement par les flancs.
Qu' auci rizen.
G. Faidit: Ben a Amors.
L'usage du scorpion tient (est tel) qu'il tue en riant.
Ieu no crey ni creiray
Que 'l me tenha dan hueymay.
Paulet de Marseille: Aras qu' es.
Je ne crois ni croirai qu'elle me tienne dommage (préjudice) desórmais.
Per gen tener no pert Dieu ni s' amor.
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Pour bien (se) tenir (se parer) ne perd Dieu ni son amour.
S' en cor m' a pro a tener,
Per Dieu ! no m' o anes tarzan.
P. Raimond de Toulouse: Enquera m vai.
Si en coeur elle a de me tenir profit, pour Dieu! qu'elle ne me l'aille pas retardant.
Tot quant es als tenc a nien.
R. Gaucelm: Dieus m' a.
Tout ce qui est autre je tiens pour rien.
Pot esser qu' ilh so tenga a mal.
(chap. Pot sé que ella su (se u) tingue (prengue) a mal.)
Folquet de Marseille: Ab pauc ieu.
Il peut être que cela elle tienne à mal.
ANC. FR. 
Ne me tenez donc mie à mauvez ne à cuart. Roman de Rou, v. 2214.
Vos oncles tient mon père à sage. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 178.
Que ns don far via sertana
Com tenguam vas li breumen.
P. Cardinal: Jhesum Crist. 
Qu'il nous donne (de) faire voie certaine comment nous tenions (nous nous dirigions) vers lui brièvement.
Quan Dieus dira: ...
Ves mi tenetz los dreituriers e 'ls bos.
Pujols: Dieus.
Quand Dieu dira: … Vers moi tenez (dirigez-vous) les justes et les bons.
Parti m d' elhs, e tenc alhor.
Gui d'Uisel: L' autre jorn.
Je me séparai d'eux, et je me dirigeai ailleurs.
Ieu no vei ni m puesc pensar
Ves on m' an ni vir ni m tenra.
Sordel: Aylas! 
Je ne vois ni ne me puis penser vers où j'aille ni tourne ni me dirige.
Part. prés. Negun las no pot esser tenens 
Nozatz a tort, quar lo dreitz lo deslia.
Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar.
Nul malheureux tenant ne peut être noué à tort, car le droit le délie.
- Tenace.
Ges no deu hom valens habitar
Ab home ric, vil, escas e tenen.
R. Gaucelm: Un sirventes.
Point ne doit homme méritant habiter avec homme riche, vil, avare et tenant (tenace).
- Gluant, visqueux.
Faretz cozer tan longamen
Que torne espes e tenen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous ferez cuire si longtemps qu'il devienne épais et gluant.
Adv. comp. S' ieu sabia qu' a un tenen
Fos tota Espanha mia.
B. de Ventadour: En cossirier.
Si je savais qu'à un tenant fût toute l'Espagne mienne.
A un tenen s' en moc barrey.
Pierre d'Auvergne: A vieill.
A un tenant (tout à coup) il s'en mut dispute.
ANC. FR. Quand les premiers s'en alloient, les seconds succédoient tout d'un tenant. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 45.
Part. pas. Gran ostal paguat e gen tengut.
Bertrand de Born: Mon chan finisc.
Grand hôtel payé et bien tenu.
Soi cortes tengutz pels pros.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Je suis tenu courtois par les preux.
Ab bel semblan m' a tengut longamen.
Folquet de Marseille: Ab pauc ieu.
Avec beau semblant elle m'a tenu longuement.
Que las monedas... sian tengudas..., sens alcuna diminutio.
(chap. Que les monedes... siguen tingudes..., sense cap disminussió.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 424.
Que les monnaies... soient tenues..., sans aucune diminution.
ANC. FR. Tu n'as pas tenud mes voies.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 98.
Qu'on a tenut par loy. Charte de Valenciennes, 1114, p. 407.
Voyez A, Afic, Aloc, Botiga, Car, Clam, Color, Dat, En, Estal, Feira, Fieu, Gai, Grat, Loc, Per, Pro, Regna, Sagrament, Sendier, Silenci, Taula, Via, Viatge. 
CAT. Tenir. ESP. Tener. PORT. Ter. IT. Tenere. (chap. Tindre : ting o tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; tingut, tinguts, tinguda, tingudes; tindré; tindría; si yo tinguera una granera, cuántes carreres agranaría.)

Granera , ramás, agrano, agránes, agráne, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen

2. Tenguda, s. f., tenue, durée, possession.
Mon testament, lo qual voil e pregui que aia ferma tenguda.
Tit. de 1234. Arch. du Roy., J. 307.
Mon testament, lequel je veux et prie qu'il ait ferme durée.
Qu' el s' en pogues revestir, et intrar en tenguda per sa propria auctoritat.
Tit. de 1280. Arch. du Roy., J, 307.
Qu'il s'en pût revêtir, et entrer en possession par sa propre autorité.
Loc. Anc de datz no puesc far tenguda,
Ans giet totz temps al autruy pro.
Deudes de Prades: Pus merces.
Oncques de dés je ne puis faire tenue, mais je jette (en) tout temps au profit d'autrui.
CAT. ESP. IT. Tenuta. (chap. Tinguda, tingudes; durada, durades; possessió, possessions.)

3. Tenensa, s. f., tenance, possession, jouissance.
Si Flors me fan mermar de ma tenensa.
Pierre, Roi d'Aragon: Peire Salvatg' en.
Si les Fleurs (de Lis) me font diminuer de ma tenance.
Fig.
M' arma e mos cors vos reman en tenensa.
Richard de Barbezieux: Lo nous mes.
Mon âme et mon coeur vous demeure en possession.
ANC. CAT. Tinensa. CAT. MOD. Tinencia. ESP. PORT. Tenencia. (chap. Tinensa, com la de Benifassá, Benifazá, Benifaçà, etc; tinenses; vore Lochtinent.)

4. Tenement, Tenemen, s. m., ténement, tenance.
Vostre payre er reys, e aura 'l tenemen.
Roman de Fierabras, v. 4170.
Votre père sera roi, et aura le ténement.
Capdellar la gent de vostre tenement. V. de S. Honorat.
Conduire la gent de votre ténement.
ANC. FR. Sur peine de confiscation de tous leurs ténemens.
Monstrelet, t. I, fol. 106.
(chap. Tenimén, tenimens : tinensa : possessió.)

5. Tenezo, s. f., tenance, possession, jouissance, investiture.
La tenezos e 'l costuma 'ls defen.
P. Cardinal: De selhs qu' avetz.
La tenance et la coutume les défend.
Nuilla servitut non pot om gazaniar per tenezon de temps.
Solament aquel juizis es bos e leials per que totas las tenezos del plait venon a fin. Trad. du Code de Justinien, fol. 19 et 12.
Nulle servitude on ne peut acquérir par possession de temps.
Seulement ce jugement est bon et loyal par qui toutes les tenances du plait viennent à fin.
Fig. Si 'l lays en tenezo
Mon cor.
Raimond de Castelnau: Er a ben.
Si je lui laisse en possession mon coeur.
Loc. No 'l meto en tenezo
Del emperi selh a cui tanheria.
Folquet de Lunel: Al bon rey.
Ne le mettent en possession de l'empire ceux à qui il conviendrait.
Lo cors e 'l cor don vos fas tenezon.
R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: Vas vos soplei.
Le corps et le coeur dont je vous fais investiture.

6. Tenancier, Tenencier, s. m., tenancier.
Sia tengut lo senhor de bailar aquel be... a alcun tenancier.
Charte de Gréalou, p. 118.
Soit tenu le seigneur de bailler ce bien... à aucun tenancier.
Li tenencier del moli Ferrat. Cartulaire du Bugue, fol. 9.
Les tenanciers du moulin Ferrat.
(chap. Tinén, tinens, tinenta, tinentes : tenién, teniens, tenienta, tenientes : qui té, per ejemple, un castell en feudo de un siñó. En este cas, es lo mateix castellá que catalá.)

Catalán = Castellano

7. Tenementier, s. m., ténementier, tenancier. 
A chascun tenementier.
Tit. de l'Ordre de S. Ruf., Hist. de Valence, p. 325.
A chaque ténementier.
ANC. FR. Tous aultres ténementiers et propriétaires dudit clos.
Joyeusetés, Facéties, etc., p. 45.

8. Teneire, Tenedor, s. m., possesseur.
Tenedor d' autrui aver.
P. Cardinal: De sirventes.
Possesseur de l'avoir d'autrui.
(chap. Tenedó, tenedós, tenedora, tenedores.)

9. Tenor, s. f., lat. tenor, teneur.
Si la molier laissa alcuna causa, a sa mort, a son marit, en tal tenor qu' el non prenda autra molier. Trad. du Code de Justinien, fol. 68.
(chap. Si la mullé (dona) dixe alguna cosa, a sa mort, a son marit (home), en tal tenor que ell no prengue datra mullé. Sa : la seua; son : lo seu.)
Si la femme laisse quelque chose, à sa mort, à son mari, en telle teneur qu'il ne prenne autre femme.
Doas cartas d' una tenor. 
Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Deux chartes de même teneur.
CAT. ESP. Tenor. PORT. Teor, theor. IT. Tenore. (chap. Tenor, tenors : dos cartes del mateix tenor : tema, sustansia.)

10. Tenalha, s. f., tenaille.
Martel e tenalhas e enclugetz. Liv. de Sydrac, fol. 38.
(chap. Martell y tenalles y encruses.)
Marteau et tenailles et enclumes.
Que tu tenguas aquels am tenalhas o am onci. Trad. d'Albucasis, fol. 15.
Que tu tiennes ceux-là avec tenailles et avec croc.
CAT. Tenalha. ESP. Tenaza. PORT. Tenaz. IT. Tanaglia. (chap. Tenalla, tenalles.)

11. Atener, Attenir, v., tenir, observer, accomplir.
Part. pas. Es luecx que sia atengut.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Il y a lieu qu'il soit tenu (contenté).
ANC. FR. Ceux à qui je attiens et qui me attiennent de sang, lignage et affinité... la prochaineté de lignage dont il attient au roy.
Monstrelet, t. II, p. 194.
(chap. Atendre; observá; cumplí.)

12. Atenguda, s. f., attente.
Aquesta mi' atenguda
Qu' ieu fas.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaisa. Var.
Cette mienne attente que je fais.

13. Abstener, Abstenir, Estener, v., lat. abstinere, abstenir, éviter.
El sieu mand' estener
De fag d' armas. 
T. de Sordel et de Bertrand: Doas donas.
Au sien il mande de s'abstenir de fait d'armes.
Conoyssensa
Vo 'n fai abstenir.
G. Riquier: L' autre jorn.
Discernement vous en fait abstenir.
Cant t' abstenras de viandas, te chaptengas de mal dire.
Trad. de Bède, fol. 54.
Quand tu t'abstiendras d'aliments, que tu te maintiennes de médire.
S' este de peccar.
(chap. Se absté de pecá.)
Nat de Mons: Sitot non es.
S'abstient de pécher.
Subst. Si m' en valgues absteners.
Folquet de Marseille: Us volers.
Ainsi m'en profitait l'abstenir. 
Part. pas. Amors, me soi abstengutz
De vos servir, que mais non aurai cura.
Folquet de Marseille: Sitot me.
Amour, je me suis abstenu de vous servir, vu que davantage je n'en aurai souci.
CAT. Abstenir. ESP. Abstener. PORT. Abster. IT. Astener. (chap. Abstindre, abstindres.)

14. Abstinens, adj., abstinent, tempérant.
Qui es abstinens creis et ajuda sa vida. Trad. de Bède, fol. 52.
Qui est abstinent croît et aide sa vie.
CAT. Abstinent. ESP. PORT. Abstinente. IT. Astinente. (chap. Abstinén, abstinens, abstinenta, abstinentes. Qui es abstinén creix y ajude sa vida : prospere a la seua vida.)

15. Abstinensa, Abstinenssa, Abstinenza, Abstinencia, Estenensa, s. f., lat. abstinentia, abstinence, retenue, modération, tempérance.
Qui d' abstinenssa 'ls somo.
Folquet de Marseille: Chantar me.
Qui d'abstinence les somme.
Dieus comanda dejuns et abstinencias. V. et Vert., fol. 20.
(chap. Deu mane dijús y abstinensies.)
Dieu commande jeûnes et abstinences.
Sai aver estenensa.
Un Troubadour Anonyme: Guasquet vai.
Je sais avoir retenue.
Vertut d' abstinensa far.
Abstinenza de mengar.
(chap. Virtut de fé abstinensia. Abstinensa o abstinensia de minjá.)
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 20 et 25.
Vertu de faire abstinence.
Abstinence de manger.
CAT. ESP. PORT. Abstinencia. IT. Astinenza. (chap. Abstinensa, abstinenses; abstinensia, abstinensies.)

Montclús, Monclús; Sassiá, sassiás; fartá, fartás; quedás ple de minjá. Acontentat a Torrevelilla.)

16. Contener, Contenir, v., lat. continere, contenir, retenir, comprimer.
Tu te deves contener vigorozamen et ardidamen contra ton enemic.
(chap. Tú te deus contindre vigorosamen y ardidamen contra ton enemic.)
Liv. de Sydrac, fol. 106.
Tu te dois contenir vigoureusement et hardiment contre ton ennemi.
Qui no se pot contener, prenda molher. V. et Vert., fol. 91.
Qui ne se peut contenir, qu'il prenne femme.
Alcunas... se contenon en XII articles. Doctrine des Vaudois.
Aucunes... se contiennent dans douze articles.
Part. prés. Alcuna vetz es pauzada la cauza contenens per la conteguda. 
(chap. Alguna vegada es posada la cosa continén per la continguda.)
Leys d'amors, fol. 130.
Aucune fois est posée la chose contenante pour la contenue.
Substantiv. Orava
Mout devotamens,
E baissava
E levava
Quo fai contenens. 
J. Esteve: Ogan ab.
Elle priait moult dévotement, et baissait et levait comme fait continent.
Adv. Contenent venc ves l' abadia. V. de S. Honorat.
Incontinent il vint vers l'abbaye.
Adv. comp.
Lo verays cors sanz de contenent s' en va. V. de S. Honorat.
(chap. Lo ver (verdadé) cos san de continén (enseguida) s'en va.)
Le véritable corps saint tout incontinent s'en va.
Part. pas. La cauza contenen per la conteguda. Leys d'amors, fol. 130.
La chose contenante pour la contenue.
ANC. FR. En l'ayeuwe de l'arentement soit contenut que l'arenteur peut, etc.
Charte de Valenciennes, 1114, p. 412.
CAT. Contenir. ESP. Contener. PORT. Conter. IT. Contenere. (chap. Contindre, contindres : yo me conting o continc, contens, conté, contenim, conteniu, contenen; contingut, continguts, continguda, contingudes; contindré; contindría; si yo me continguera.)

17. Contentiu, adj., contentif, propre à contenir, à retenir.
Sanc... es de l' anima contentiu. Eluc. de las propr., fol. 29.
(chap. La sang es del alma contentiva : retentiva.)
Le sang... est de l'âme contentif.
(chap. Contentiu, contentius, contentiva, contentives; retentiu, retentius, retentiva, retentives : que conté o reté.)

18. Contenement, Contenemen, s. m., contenance, maintien.
Sas manieras e sos contenemens. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 12.
Ses manières et ses contenances.
(chap. Contenimén, contenimens. Les seues maneres y sons contenimens.)

19. Contenensa, Contenenssa, s. f., contenance.
S' aquest N Anfos fai contenensa pura.
Marcabrus: Auiatz de chan.
Si ce seigneur Alphonse fait contenance pure.
Qual contenenssa fan. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11.
Quelle contenance ils font.
CAT. Contenenza. IT. Continenza. (chap. Continensa, continenses.)

20. Continentia, s. f., lat. continentia, continence.
Continentia fai hom pres de Dieu. Trad. de Bède, fol. 32.
La continence fait homme près de Dieu.
CAT. ESP. PORT. Continencia. (chap. Continensia, continensies. Lo contrari : incontinensia de orina, incontinensies fecals, com tenen alguns de la Ascuma, que només la caguen.)

21. Continuar, v., lat. continuare, continuer.
Es mot bo continuar
Contrixio.
Contricio e Penas infernals.
C'est moult bon de continuer contrition.
Mort son paire Ramon en lo sieti de la cieutat de Tripolim, continuet lo sieti.
Genologia dels Comtes de Tholoza, p. 13. (N. E. Ver Siti, sitio, seti.)
Son père Raimond mort au siége de la cité de Tripoli, il continua le siége.
Qui pren cert compas e no 'l continua, vicis es. Leys d'amors, fol. 26.
Qui prend certaine mesure et ne la continue pas, c'est vice.
Part. pas. Fos prorogat et continuat entro, etc.
(chap. (Que) fore prorrogat y continuat hasta, etc.)
Tit. de 1286. DOAT, t. X, fol. 296.
Fût prorogé et continué jusque, etc.
- En terme de versification.
Rim continuat son can tug li rim termeno per una meteyssha maniera.
Leys d'amors, fol. 22.
Les rimes sont continuées quand toutes les rimes se terminent d'une même manière.
CAT. ESP. PORT. Continuar. IT. Continuare. (chap. Continuá : continúo, continúes, continúe, continuem (continuém) o continuam (continuám), continueu (continuéu), continúen. Continuat, continuats, continuada, continuades; continuaré; continuaría; si yo continuara lo llibre Sense notissies de Gurb y lo ubicara a Madrit o Saragossa.)

amics del chapurriau, Y Saragossa va respóndre

22. Continuitat, s. f., lat. continuitatem, continuité, prolongation.
Si es en la continuitat del os corrupcio. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
S'il est dans la prolongation de l'os corruption.
CAT. Continuitat. ESP. Continuidad. PORT. Continuidade. IT. Continuità, continuitate, continuitade. (chap. Continuidat, continuidats.)

23. Continuatio, s. f., lat. continuatio, continuation, continuité, suite.
Chastia son cors per la continuatio de dejuns. Trad. de Bède, fol. 53.
(chap. Castigue son cos per la continuassió de dijús : no minjá. Aixó fa sobre tot Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)
Il châtie son corps par la continuité de jeûnes.
Continuatios de dictios de motas sillabas. Leys d'amors, fol. 110.
Suite de mots de nombreuses syllabes.
CAT. Continuació. ESP. Continuación. PORT. Continuação. IT. Continuazione. 
(chap. Continuassió, continuassions.)

24. Contuni, adj., continu, continuel.
XL jorns contunis
Et XL nuegz el desert
Dejunet Jhesu Crist per cert.
Brev. d'amor, fol. 66.
Quarante jours continus et quarante nuits au désert jeûna Jésus-Christ pour sûr.

25. Continu, adj., lat. continuus, continu, continuel.
An los gaugz celestials,
Continus e perpetuals.
Ans que sia vera e corals,
Continua e generals.
Contricio e Penas infernals.
Ils ont les joies célestes, continues et perpétuelles.
Avant qu'elle soit vraie et intime, continue et générale.
CAT. ESP. PORT. IT. Continuo. (chap. Continuo, continuos, continua, continues. Coranta díes continuos y coranta nits al desert va dejuná Jessucristo per sert.)

26. Continuos, adj., continu, continuel.
Aiaz continuosa charitat en vos. Trad. de Bède, fol. 19.
Ayez continue charité en vous.
(chap. Continuós, continuosos, continuosa, continuoses. Tingáu continuosa caridat en vos : vatros.)

27. Continuable, adj., continuel.
Continuabla dolors al mieu cor. 
(chap. Continuable doló al meu cor. Traducsió en chapurriau de la carta de San Pablo als Romanos; la doló pot sé continua, continuada, seguida; si tú dius lo doló, entonses pot sé continuo, continuat, seguit.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.
Continuelle douleur au mien coeur.

28. Continuablement, adv, continuellement.
Que las monedas... sian tengudas continuablement, sens alcuna diminutio.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 424.
Que les monnaies... soient tenues continuellement sans aucune diminution.

29. Continuament, Continuamen, s. m., continuation, prolongation.
Per continuament de calor. Eluc. de las propr., fol. 197.
(chap. Per continuamén de caló; continuassió.)
Par continuation de chaleur.
ANC. ESP. Continuamiento. IT. Continuamento. (chap. Continuamén,  continuamens; continuassió, continuassions.)
- Adv. Continuement, continuellement.
Cum amatz los avia
Continuamen.
(chap. Com amats los habíe continuamen : com los habíe amat continuamen.)
Brev. d'amor, fol. 133.
Comme il les avait aimés continuement.
Estar continuamen ab Dieu. V. et Vert., fol. 83.
(chap. Está continuamen en Deu.)
Être continuellement avec Dieu.
CAT. Continuament. ESP. PORT. IT. Continuamente. (chap. continuamen o contínuamen.)

30. Continuatiu, adj, continuatif, propre à continuer.
De sa... dilatacio continuatiu. Eluc. de las propr., fol. 52.
De sa... dilatation continuatif.
- Suivant.
Subst. La continuativa, subcontinuativa. Leys d'amors, fol. 101.
La continuative, subsécutive.
(chap. Continuatiu, continuatius, continuativa, continuatives; subsecutiu, subsecutius, subsecutiva, subsecutives.)

31. Continuadamentz, adv., continuement, continuellement, de suite.
L' estoria dels Francx sai continuadamentz.
(chap. La historia dels Francs (fransesos) sé continuadamen : de carrerilla.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
L'histoire des Francs je sais de suite.
CAT. Continuadament. ESP. PORT. Continuadamente. IT. Continuatamente.
(chap. continuadamen : de carrerilla. Juaquinico Monclús se sap la historia dels catalans de carrerilla, y ha de portá la pancha en una carretilla.)

32. Discontinuitat, s. f., discontinuité, interruption.
Si la tela siphat si rump per discontinuitat. Eluc. de las propr., fol. 99.
Si la toile péritoine se rompt par discontinuité.

33. Discontinuament, Discontinuamen, s. m., discontinuation, interruption.
Naysh de lutz ses discontinuament. Eluc. de las propr., fol. 120.
(chap. Naix de llum sense discontinuamén o discontinuassió.)
Naît de lumière sans discontinuation.
Discontinuamens d' un mot o d' una sillaba. Leys d'amors, fol. 110.
Discontinuation d'un mot ou d'une syllabe.
(chap. Discontinuamén, discontinuamens; discontinuassió, discontinuassions.)

34. Subcontinuatiu, adj., subcontinuatif, subsécutif.
Subst. La continuativa, subcontinuativa. Leys d'amors, fol. 101.
(chap. La continuativa, subcontinuativa: subsecutiva.)
La continuative, subsécutive.

35. Detener, Destener, v., lat. detinere, détenir, retenir.
Judeus ni reneiatz
Non deuria voler
Preizonniers destener
Ab sos guerriers accordatz.
B. Zorgi: On hom plus.
Juif ni renégat ne devrait pas vouloir prisonniers détenir accordé avec ses guerriers.
Sapchatz qu' eu deteing Castelbon.
Pierre, Roi d'Aragon: Salvaz tuitz.
Sachez que je détiens Castelbon.
Part. pas. Detengutz, accusatz de crim capital. Fors de Bearn, p. 1077.
Détenu, accusé de crime capital.
CAT. Detenir. ESP. Detener. PORT. Deter. IT. Ditenere. (chap. Detindre : deting o detinc, detens, deté, detenim, deteniu, detenen; detingut, detinguts, detinguda, detingudes; detindré; detindría; si yo me detinguera. Aturá, pará.)

36. Detention, s. f., lat. detentionem, détention.
En tant que tocca los arrests e detentions personals.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 493. 
En tant qu'il touche les arrestations et détentions personnelles.
CAT. Detenció. ESP. Detención. PORT. Detenção. IT. Detenzione.
(chap. Detensió, detensions.)

37. Detenedor, s. m., détenteur.
Si conoycho que detenedor es.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.
S'ils connaissent qu'il est détenteur.
Als detenedors dels dichs arpens.
Ord. des R. de Fr., 1408, t. IX, p. 408.
Aux détenteurs desdits arpents.
CAT. Detenidor. ESP. Detenedor. IT. Ditenitore. (chap. Detenidó, detenidós, detenidora, detenidores; paradó, paradós, paradora, paradores.)

38. Incontinenza, s. f., lat. incontinentia, incontinence.
Quant a l' incontinenza d' alcuns, los autres senhors los an... repres.
Tit. de 1409. Bosc, Mémoires du Rouergue, t. III, p. 250.
Quant à l'incontinence d'aucuns, les autres seigneurs les ont... repris.
ESP. PORT. Incontinencia. IT. Incontinenza. (chap. Incontinensia, incontinensies.)

39. Encontenen, adv., incontinent, aussitôt.
Encontenen, senes mentir.
Se ditz encontenen
En la dicha oracio.
Brev. d'amor, fol. 10 et 105.
Incontinent, sans mentir.
Se dit incontinent dans ladite oraison.
Conj. comp. Mas encontenen que s sec acuzatius. 
Leys d'amors, fol. 95.
Mais incontinent que se suit l'accusatif.
CAT. Incontinent. ESP. PORT. IT. Incontinente. (chap. Incontinén : enseguida, pronte, del latín incontinenti, que se trobe al testamén de Martín I de Aragó, lo humano, que abans de morí díe de paraula “hoc” : sí.)

Martín I de Aragón, hoc, oc, och, òc, sí, oui, oil, ja, da

40. Mantener, Mentener, v., maintenir, soutenir, protéger.
A dan de nos los voil Dieus mantener.
Le Chevalier du Temple: Ira e dolor.
A dommage de nous les veut Dieu maintenir.
Non poc mantener cavalaria, e fes se joglar. V. de G. Adhemar.
(chap. No va pugué mantindre caballería, y se va fé juglar. Algo paregut a Tomás Bosque Peñarroya, de La Codoñera.)
Il ne put maintenir chevalerie, et se fit jongleur.
Mantenrai los frevols contra 'ls forts.
(chap. Mantindré als debils contra 'ls forts.)
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Je maintiendrai les faibles contre les forts.
Subst. A chascun serai son mantener.
G. Rainols: A tornar m' er.
A chacun je serai son maintenir.
Part. pas.
Que val beutatz e bon pretz mentengutz !
Pons de Capdueil: De totz caitius.
Que vaut beauté et bon mérite maintenu !
CAT. Mantenir. ESP. Mantener. PORT. Manter. IT. Mantenere. (chap. Mantindre.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó / Llibre primé. Capítul I. Naiximén de Pedro Saputo.

41. Mantenent, Mantenen, adv., maintenant, incontinent, sur-le-champ,
aussitôt, soudain.
Tu auras mantenen la grassia de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Tu auras soudain la grâce de Dieu.
Bayllas fes mantenen venir
Que deguesson l' enfan noirir.
V. de S. Honorat.
Nourrices il fit incontinent venir qui dussent nourrir l'enfant.
Adv. comp. Si 'l disia al temple: Cay;
De mantenent cayria lay.
Trad. d'un Évang. apocr.
S'il disait au temple: Tombe; sur-le-champ il tomberait là.
Lo baile creat de mantenen sia apellat, e fassa lo sagramen.
Cartulaire de Montpellier, fol. 49.
Que le bailli créé soit appelé sur-le-champ, et fasse le serment.
ANC. FR. Fiert un Engleiz ki er devant,
Mort l'abati de maintenant.
Roman de Rou, v. 13756.
CAT. Mantenent, mantinent. ESP. Mantiniente. IT. Mantenente.
(chap. (de) mantinén, enseguida, al momén.)

42. Mantenh, Manteing, s. m., maintien, soutien, appui.
Plus tost non troba mantenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Plus tôt il ne trouve soutien.
Amor dona l' art e 'l geint
Per que bon pretz troba manteing.
Raimond de Miraval: Cel qui non.
Amour donne l'art et l'engin par quoi bon mérite trouve appui.

43. Mantenemen, s. m., protection, soutien, appui, secours.
Constantis s' en anet al rei Henric d' Englaterra... querre mantenemen contra 'N Bertran. V. de Bertrand de Born.
Constantin s'en alla au roi Henri d'Angleterre... chercher aide contre le seigneur Bertrand.
CAT. Manteniment. ESP. Mantenimiento. IT. Mantenimento. (chap. Mantenimén, mantenimens; protecsió; ajuda; socorro; apoyo. Lo mantenimén del meu coche lo faría al taller Micobe de Beseit, si vixquera al poble.)

Luz, avería, hombre cagando, -4°, cuatro bajo cero

44. Mantenenmens, Mantenemens, adv., maintenant, actuellement, sur-le-champ.
Silh qu' eron de Roma senher mantenenmens.
So fon Sans Esperitz qu' els fetz mantenemens
De trastotz los lengatjes parliers et entendens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Ceux qui étaient de Rome seigneurs actuellement.
Ce fut le Saint-Esprit qui les fit sur-le-champ de tous les langages parleurs et entendants.

45. Mantenensa, Mantenenza, s. f., soutien, appui, protection, aide.
S' il m' estrai sa valen mantenensa,
Greu m' er garenz el mon nuill' autra res.
G. Faidit: Ben for' oimais.
Si elle me retire sa puissante protection, difficilement me sera garante au monde nulle autre chose.
Loc. Ar pren la sancta Gleysa
E 'l luec en mantenenza.
V. de S. Honorat.
Maintenant prend la sainte Église et le pays en protection.
ANC. FR. Seigneur Dieu, oste-moy de ce tourment auquel ces traistres chiens me détiennent pour la maintenance de ta loy. Rabelais, liv. II, ch. 14.
ANC. ESP. PORT. Manutenencia. (chap. Mantenensa, mantenenses.)

46. Mantenedor, s. m., mainteneur, protecteur.
Grans mestiers m' en agra secors
D' amix o de mantenedors.
P. Vidal: En una.
Grand besoin m'en aurait (serait) secours d'amis ou de protecteurs.
Sia examinatz per los set senhors mantenedors.
Leys d'amors, Laloubère, p. 48.
Soit examiné par les sept seigneurs mainteneurs.
CAT. Mantenidor. ESP. Mantenedor. IT. Mantenitore. (chap. Mantenidó, mantenidós, mantenidora, mantenidores. Cuan se faiguen los jocs florals en chapurriau, yo vull sé un dels mantenidós.)

47. Amantenir, v., maintenir, soutenir.
Legista per tort amantenir.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Légiste pour le tort maintenir.

48. Desmantener, v., abandonner, délaisser.
De lieys que m vira e m desmante
Per autruy, e m cambia.
P. Cardinal: Ben tenh.
De celle qui me tourne et me délaisse pour autrui, et me change.
Part. pas. subst. El fo aquel que mantenc los desmantengutz.
V. de Blacas.
Il fut celui qui maintint les délaissés.

49. Desmantenensa, s. f., abandon, délaissement.
Om non deu amar
Qui fai desmantenensa
A so d' on totz bes
Ven.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
On ne doit pas aimer qui fait délaissement de ce d'où tout bien vient.

50. Obstinatio, s. f., lat. obstinatio, obstination. 
Obstinatio, que vol dire dureza de cor. V. et Vert., fol. 11.
Obstination, qui veut dire dureté de coeur.
CAT. Obstinació. ESP. Obstinación. PORT. Obstinação. IT. Obstinazione.
(chap. Obstinassió, obstinassions.)

51. Obstinat, adj., lat. obstinatus, obstiné, opiniâtre.
Los avia trobat grandamen obstinats. Chronique des Albigeois, col. 9.
Les avait trouvé grandement obstinés.
CAT. Obstinat. ESP. PORT. Obstinado. IT. Obstinato. (chap. Obstinat, obstinats, obstinada, obstinades; tossut, tossuts, tossuda, tossudes; caborsut, caborsuts, caborsuda, caborsudes.)

52. Pertener, Pertanher, v., lat. pertinere, appartenir.
Perten al mascle et a feme ensens. Gramm. provenç.
Il appartient au masculin et à féminin ensemble.
Si es hom a cui pertanha. Brev. d'amor, fol. 59.
Si est homme à qui il appartienne.
Part. prés. Dos substantius pertenens ad una meteyssha cauza.
Leys d'amors, fol. 142.
Deux substantifs appartenants à une même chose.
- Subst. Appartenance, dépendance.
La penhora sobre dita... ab totz sos pertenients.
Tit. de 1202. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 210.
Le gage susdit... avec toutes ses dépendances.
CAT. Pertanyer. ESP. Pertenecer. PORT. Pertencer. IT. Pertenere.
(chap. Perteneixe; pertocá.)

53. Pertinacia, s. f., lat. pertinacia, opiniâtreté, obstination.
Ab pertinacia teno silenci. Eluc. de las propr., fol. 32.
Avec opiniâtreté ils gardent silence.
CAT. ESP. PORT. IT. Pertinacia. (chap. Pertinassia, pertinassies; tossudería, tossuderíes.)

54. Pertenensa, s. f., appartenance, dépendance.
En totas sas pertenensas. Chronique des Albigeois, col. 62.
En toutes ses appartenances.
CAT. ESP. Pertinencia. PORT. Pertença. IT. Pertinenza, pertenenzia.
(chap. Pertenensa, pertenenses; pertenensia, pertenensies; pertinensia, pertinensies.)

55. Pertenement, Pertenemen, s. m., appartenance, dépendance.
Els pertenemenz del dig castel. Tit. de 1245. Arch. du Roy., J, 323.
(chap. Los pertenimens del dit castell; dependensies, pertenensies.)
Les appartenances dudit château.
Ab totz sos pertenementz. Tit. de 1207. Arch. du Roy., J, 322.
Avec toutes ses appartenances.
(chap. Pertenimén, pertenimens.)

56. Apertener, v., appartenir.
So es vers d' aquelas causas que a la nau aperteno.
Trad. du Code de Justinien, fol. 31.
Cela est vrai de ces choses qui au navire appartiennent.
Masculis, es aquel que aperte a las masclas causas solamen. Gramm. provenç.
Masculin, c'est celui qui appartient aux choses mâles seulement.
En fai tal dol cum aperten. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
En fait tel deuil comme il appartient.
Aquo que s' aperten a salut.
La scientia de chausas no s' aperte pas a home a asegre.
Trad. de Bède, fol. 27 et 83.
Ce qui appartient à salut. 
La science des choses il n'appartient pas à l'homme de poursuivre.
IT. Appartenere.

57. Apartenensa, s. f., appartenance.
Ab totas sas apartenensas.
Terrier de la Confrérie du S. Esprit de Bordeaux, fol. 186.
Avec toutes ses appartenances.
IT. Appartenenza.

58. Apertenemen, s. m., appartenance.
En l' apertenemen de tota nostra terra. V. de S. Honorat.
En l'appartenance de toute notre terre.

59. Aperteinc, s. m., appartenance, possession.
Ab sos intrars et ab sos issirs et ab totz sos aperteincz.
(chap. En les seues entrades y en les seues eixides y en totes les seues pertenensies. Aixó se trobe en latín a moltes donassions o ventes.)
Tit. de 1247. Arch. du Roy., J, 323.
Avec ses entrers et avec ses sortirs et avec toutes ses appartenances.

60. Retener, Retenir, v., lat. retinere, retenir, garder, réserver devers soi.
Per so m par fol qui non sap retener
So qu' a conquis.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Pour cela me paraît fou qui ne sait pas retenir ce qu'il a conquis.
Si 'n deu atretan retener a se per lo monester (monestier).
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Aussi en doit-il tout autant retenir devers soi pour le monastère.
Fig. Vas lieys no sui tornatz
Per foldat que me retz.
B. de Ventadour: Conortz.
Vers elle je ne suis pas retourné par folie qui me retient.
Prov. Am mais retener qu' esperar.
T. d'Esperdut et de Pons de Montlaur: Seigner.
J'aime mieux retenir qu'espérer.
- Arrêter, prendre, garder avec soi.
A poder d' els retener. Brev. d'amor, fol. 15.
(chap. Té poder de retindrels - retindre'ls.)
Il a pouvoir de les retenir.
Qual pro y auretz, s' ieu m' enclostre,
E no m retenetz per vostre ?
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Quel profit y aurez-vous, si je me cloître, et si vous ne me retenez pour vôtre?
Senher, anatz: e donc qui vos rete ?
Aimeri de Peguilain: Domna per.
Seigneur, allez: et donc qui vous retient ?
Qu' els sapchon retener
Ab befag et ab honor.
Bertrand de Born: S' abrils e.
Qu'ils les sachent retenir avec bienfait et avec honneur.
- Conserver dans la mémoire.
Sapcha Dieu retener
Et onrar e temer.
Arnaud de Marueil: Razos.
Sache Dieu retenir et honorer et craindre.
Mos ditz escota e rete.
(chap. Mons dits escolte y reté : les meues dites; los dits o les dites del bicho de Valderrobres.)
B. de Ventadour: Quan per la.
Mes paroles écoute et retient.
Lo mal e 'l ben aprenga
E 'l mielhs gart e retenga.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Le mal et le bien qu'il apprenne et le mieux qu'il garde et retienne.
- Empêcher.
Pus aquest gaug m' en rete.
(chap. Pos este goch m'en reté.)
A. Daniel: Ab pauc.
Puisque cette joie m'en retient.
- Attraper, rattraper.
Sapchas gitar e retenir.
(chap. Sápigues gitá (tirá) y retindre (guardá).)
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Saches jeter et rattraper.
Part. prés. M' enueia hom trop retenens.
(chap. Me enfade un home massa retinén : preto : agarrat, codissiós, avarissiós, tacaño. Conec algún Prieto.)
Le Moine de Montaudon: Amicx.
M'ennuie homme trop retenant.
Part. pas.
Fols for' ieu ben, mas m' en soi retengutz.
Folquet de Marseille: Sitot me.
Fou serais-je bien, mais je m'en suis retenu.
Subst. Gardatz n' auciatz los retengutz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 97.
Gardez que vous n'occisiez les retenus (prisonniers).
ANC. FR. Les parties ont retenut par leur serment.
*Oa rente qu'on a retenut.
Charte de Valenciennes, 1114, p. 403 et 406.
CAT. Retenir. ESP. Retener. PORT. Reter. IT. Ritenere. (chap. Retindre; aguantá, guardá, aforrá dinés.)

61. Retentio, s. f., lat. retentio, retenue, rétention.
Retentios e las autras causas.
(chap. Retensions y les atres coses.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col, 422.
Retenues et les autres choses.
- En terme de médecine.
Retentio de urina. Eluc. de las propr., fol. 93.
Rétention d'urine.
CAT. Retenció. ESP. Retención. PORT. Retenção. IT. Ritenzione. 
(chap. Retensió, retensions; tan de orina com les de hacienda a la nómina.)

gogirl, mear, chicas, mujeres, mear de pie, pixacantons

62. Retenalh, s. m., retenue, ménagement.
No i agra eu retenalh.
Giraud de Borneil: Los apleitz.
Je n'y aurais pas de retenue.
63. Retenguda, s. f., retenue, réserve.
Trop m' agrada bella foudatz
Londhana de retenguda.
Giraud de Borneil: De chantar mi.
Beaucoup m'agrée belle folie éloignée de réserve.
Vendi ses retenguda.
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.
Je vends sans retenue.
(chap. Retinguda, retingudes.)

64. Retenensa, s. f., retenue, réserve.
Ab pauc de retenensa.
(chap. En poca retenensa o retinensa : retensió, resserva.)
P. Bremon Ricas Novas: Lo bel terminis.
Avec peu de retenue.
Aver non puesc de mi eys retenensa.
Giraud le Roux: A lei de bon.
Avoir je ne puis de moi-même réserve.
IT. Ritenenza. (chap. Retenensa, retinensa, retensió, resserva.)

65. Retenement, Retenemen, s. m., restriction, retenue, réserve.
Condicios en latin, so est retenemens en romans.
(chap. Condissió en latín, aixó es retenimén o resserva en romans o chapurriau antic.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 62.
Condition en latin, c'est réserve en roman.
Ses nulh retenement. Tit. de 1244. Arch. du Roy., J, 330.
Sans nulle réserve.
Fig. En aissi cum es de belh estatge,
Agues en si mais de retenemen.
Cadenet: Longa sazo.
Par ainsi comme elle est de bel étage, qu'elle eût en soi davantage de retenue. 
CAT. Riteniment. ESP. Retenimiento. IT. Ritenimento. (chap. retenimén, retenimens; resserva, resserves.)

66. Reteneire, Retenedor, s. m., reteneur, qui retient.
Si per sagramen de calompnia aquel reteneire se purgara.
Del retenedor no puesca clamar.
Statuts de Montpellier, de 1204.
Si par serment de calomnie ce reteneur se purgera.
Du reteneur ne puisse se plaindre.
ESP. Retenedor. IT. Ritenitore. (chap. Retenidó, retenidós, retenidora, retenidores : qui reté.)

67. Retentiu, adj., retentif, propre à retenir.
La memoria es retentiva et conservativa. Eluc. de las propr., fol. 18.
(chap. La memoria es retentiva y conservativa.)
La mémoire est retentive et conservative.
IT. Ritenitivo. (chap. Retentiu, retentius, retentiva, retentives.)

68. Arretener, v., retenir.
Arreteno m Na Guillelma.
Un Troubadour Anonyme: Quan Proensa.
Ils me retiennent dame Guillelmine.
- Garder dans la mémoire.
El joglar cantava tota nueg sa canso;... una nueg el joglar cantava, e 'N Arnaut la va tot' arretener e 'l so. V. d'A. Daniel.
Le jongleur chantait toute nuit sa chanson;... une nuit le jongleur chantait, et le seigneur Arnaud va toute la retenir et l'air.

69. Aretencio, s. f., retenue, rétention.
- En terme de médecine.
Aretencio de mestruas. Trad. d'Albucasis, fol. 54.
Rétention de menstrues.

70. Sostener, v., lat. sustinere, soutenir, supporter.
L' us pons es fortz e ferms, e l' altre es aissi frevols que non poiria sostener un auzel. Liv. de Sydrac, fol. 26.
L'un pont est fort et ferme, et l'autre est si faible qu'il ne pourrait soutenir un oiseau.
Cant lo glotos vay en la taverna, elh vay totz dregz, e cant s' entorna, no s pot sostener sobre pes. V. et Vert., fol. 22.
Quand le glouton va à la taverne, il va tout droit, et quand il s'en retourne, il ne peut se soutenir sur pieds.
- Protéger, secourir, maintenir.
Sostener que no s pogues baissar
Lo saup ab sen.
Aimeri de Peguilain: Anc no cugei.
Le sut avec sens soutenir qu'il ne se pût baisser.
Sostener 
Los paubres en lur gran esmay.
J. Esteve: Planhen ploran.
Soutenir les pauvres dans leur grand émoi.
Fig. Ni m' abelis autre joi ni m soste.
Beranger (Berenger) de Palasol: Bona domna.
Ni ne me plaît autre joie ni me soutient.
- Endurer, souffrir.
Deu qui sostenc passio. Poëme sur Boèce.
Dieu qui soutint passion.
La dolor que sostenh.
Raimond de Miraval: A penas.
La douleur que je supporte.
- Provenir, tirer sa force.
Qui proeza dezira
Fols es, qui non cossira
D' on nais ni d' on soste.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Qui désire prouesse est fou, qui ne considère pas d'où elle naît et d'où elle tire sa force.
- Conserver.
Part. pas. Lauzet Dieu e 'l grazi, que ill avia la vida sostenguda tro qu' el l' agues vista. V. de G. Rudel.
Il loua Dieu et le remercia, vu qu'il lui avait conservé la vie jusqu'à ce qu'il l'eût vue.
CAT. Sostenir. ESP. Sostener. PORT. Soster. IT. Sostenere. (chap. Sostindre; soportá.)

71. Sostenedor, s. m., souteneur, partisan.
Per los fautors e los sostenedors de Frederic foro pres.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 179.
Par les fauteurs et les souteneurs de Frédéric ils furent pris.
CAT. Sostenidor. ESP. Sostenedor. (chap. Sostenidó, sostenidós, sostenidora, sostenidores; partissano, partissanos, partissana, partissanes.)

72. Sosten, adj., soutenu, appuyé, solide.
Ieu, ses vos, no sui sostens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Moi, sans vous, je ne suis pas solide.
ESP. Sostén. PORT. Sustento. IT. Sostegno.

73. Sostenemen, s. m., soutien, appui.
Especial sostenemens dels paubres. Cat. dels apost. de Roma, fol. 153.
Spécial soutien des pauvres.
CAT. Sosteniment. ESP. Sostenimiento. IT. Sostenimento. (chap. Sostenimén, sostenimens.)

74. Sostenensa, s. f., soutenance, soutien, appui.
Paubres homs ha gran gaug de sa sostenensa, e soffri fam e set.
V. et Vert., fol. 53.
Le pauvre homme a grande joie de son soutien, et souffre faim et soif.
ANC. FR. De lor labor ne plus ne mains
Recevoient lor sostenance.
Roman de la Rose, v. 11505.
A la soustenance de nostre estat. 
Monstrelet, t. I, fol. 292.
IT. Sostenenza, sostegnenza.

75. Entretenir, v., tenir l'un à l'autre, se mêler, se confondre.
E 'l biz' e 'l bruelhs ni 'l brancs
Que s' entretenon trastug
De sobre claus ram de fuelha.
A. Daniel: En breu brisa.
Et la bise et le feuillage et le branchage qui se confondent tous dessus rameau garni de feuilles.
ANC. FR. Les coups de piques... estant devenus inutiles à cause de la proximité des combattans et des coups de mains s'entretenant comme collet à collet.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 258.
CAT. Entretenir. ESP. Entretener. PORT. Entreter. IT. Intrattenere.
(chap. Entretindre, entretindres : yo me entreting o entretinc, entretens, entreté, entretenim, entreteniu, entretenen; entretingut, entretinguts, entretinguda, entretingudes; entretindré; entretindría; si yo entretinguera.)