champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 3 de mayo de 2026
Sal
lunes, 26 de noviembre de 2018
esquirola, esquiroles
La esquirola es una classe de ensiam risat o esturrufat, bastán amarc, pero menos que la endivia. Es de la família de la chicoria, achicoria.

escarola en castellá
Chicorée scarole en fransés :https://fr.wikipedia.org/wiki/Chicor%C3%A9e_scarole
Escarola, digestiva y saludable para la vesícula biliar Esta verdura, típica de invierno, contiene muy pocas calorías, mucha fibra, y vitaminas muy necesarias para mujeres embarazadas.
Uno de los ingredientes estrella para las ensaladas de invierno es la escarola ya que ahora es su temporada en el mercado, ofreciéndonos su mayor esplendor y calidad. De hecho, en la antigüedad la escarola se consumía como sustituta de la lechuga en los meses de invierno, por su resistencia a las bajas temperaturas.
La escarola es una verdura de bajo poder calórico (solamente 24 Kcal por cada 100 gr), como la mayoría de verduras, esto es debido a su bajo contenido en nutrientes energéticos. Su contenido en hidratos de carbono es muy bajo, unos 3 gramos por 100 gr de porción comestible, y el de lípidos es prácticamente inexistente, y es muy rica en agua. De hecho, cerca de un 95% de su composición es agua, de ahí que sea un alimento ligero pero saciante por su contenido en fibra.
Las hojas de la escarola son ligeramente amargas, nacen del cuello de la planta y están divididas en segmentos estrechos y retorcidos y sus extremos son muy dentados. “Los principios amargos que encontramos en sus hojas llamada intibina, estimulan el apetito, favorecen la digestión y aumentan la actividad de la vesícula biliar” explica la nutricionista Marta Sanz.
Resulta aconsejable el consumo de escarola para aquellas personas que padecen trastornos de la vesícula biliar, hígado perezoso, dispepsia, pérdida del apetito etc.
“Las vitaminas a destacar son la vitamina C, que contiene 13 mg por cada 100 de porción comestible, y las vitaminas del grupo B destacando principalmente los folatos. 100 gramos de porción comestible nos aportan 267 microgramos de folatos, cubriendo el 43 % de la ingesta diaria recomendada para los hombres y las mujeres entre 20-39 años” explica Sanz.
Los folatos son el ácido fólico natural y intervienen en la producción de glóbulos rojos y blancos, en la síntesis de material genético y en la formación de anticuerpos. Por lo tanto, es muy recomendable el consumo de escarola para las mujeres embarazadas, ya que la deficiencia de folatos durante las primeras semanas de gestación puede provocar en el futuro bebé defectos del tubo neural como la espina bífida o la anencefalia. La escarola también contiene vitaminas liposolubles y destaca la vitamina A (73 microgramos por 10 gr de porción comestible). Sanz asegura que, “esta vitamina es esencial para la visión, la piel, el buen funcionamiento del sistema inmunitario y además es antioxidante”. Los minerales más abundantes en la escarola son el calcio( 67 mg), fósforo (40 mg) hierro(1,3 mg) y el potasio (387 mg) por 100 gramos de porción comestible. El potasio contribuye a combatir el estrés y actúa como calmante del sistema nervioso; de ahí que las personas que sufren problemas de sueño deban consumirla para cenar para dormir mejor.
“El calcio y el hierro de la escarola no son muy bien absorbidos si comparamos su absorción con minerales que provienen de origen animal, ya que la fibra presente en la escarola interfiere en la absorción a nivel intestinal de estos minerales” explica Sanz.
¿Cómo elegir la mejor escarola?
Conviene elegir las escarolas de hojas frescas, firmes, tiernas y de buen color verde, sobre todo las externas, y rechazar las de colores parduscos o amarillentos.
Una vez en casa, se desechará cualquier envoltorio que impida su respiración, se retirarán las hojas deterioradas que puedan estropear al resto y la guardaremos en el frigorífico o en un lugar fresco y protegido de la luz. Es aconsejable conservarlas sin lavar porque una vez lavadas se han de consumir en uno o dos días.
Principalmente se prepara cruda, ya que así conserva todo su valor nutritivo. Se debe trocear justo en el instante antes de consumirla para que no pierda vitaminas.
Por su peculiar sabor se puede mezclar perfectamente con un sinfín de ingredientes y aliñarla con aceite de oliva, ajo, vinagre, sal o, en su defecto, con salsas. Una de las recetas de escarola más conocidas, sobre todo en Cataluña, es el Xató, una ensalada de escarola, bacalao, anchoas y salsa romesco.
También podemos incluir la escarola en aperitivos, cremas, purés o sándwiches.
//
Vore esquirol
jueves, 5 de septiembre de 2024
Pasta - Pacha
Pasta, s. f., pâte.
Voyez Denina, t. III, p. 57, et Muratori, Diss. 33.
Si com lo levat corromp la pasta, e la torna a sa sabor.
V. et Vert., fol. 85.
Ainsi comme le levain corrompt la pâte, et la tourne à sa saveur.
Que non aia blat ni vi ni pan ni pasta.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Qu'il n' ait blé ni vin ni pain ni pâte.
Aquest pa apellan nostre, car fo fag de nostra pasta.
V. et Vert., fol. 43.
Ce pain nous appelons nôtre, car il fut fait de notre pâte.
CAT. ESP. IT. Pasta. (chap. Pasta, pastes; pastera, pasteres: aon se guardabe la pasta o lleute pera a fé pa. Pasteta, pastetes : ademés de diminutiu de pasta, ere lo fang que féem cuan erem chiquets; pasterada, pasterades.)
2. Pastela, s. f., pastille.
De vipra se fan pastelas... contra veir. Eluc. de las propr., fol. 162.
De vipère se font pastilles... contre venin.
(chap. Pastilla, pastilles; en este cas, de escursó se fan pastilles... contra veneno; antídoto.)
3. Pastar, v., faire de la pâte, gâcher, délayer, broyer.
De barutelar..., de pastar. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.
De bluter..., de faire de la pâte.
Part. pas. L' onhemen es complitz
E pastatz e pestritz.
P. Cardinal: Sel que fes.
L' onguent est composé et délayé et pétri.
CAT. Pastar. (chap. pastá: pasto, pastes, paste, pastem o pastam, pastéu o pastáu, pasten; pastat, pastats, pastada, pastades.)
4. Pestre, s. m., lat. pistorem, pétrisseur, boulanger.
Sai esser pestres e cocx.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais être boulanger et cuisinier.
Li pestres que fan lo pan a vendre.
Coutume d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Les pétrisseurs qui font le pain à vendre.
IT. Pistore. (chap. Pastadó, pastadós.)
5. Pastoressa, Pestoresa, s. f., pétrisseuse, boulangère.
De cada pastoressa, que fassa pan a vendre.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
De chaque pétrisseuse, qui fasse pain à vendre.
De pestres e de pestoresas de Monpeslier.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
De boulangers et de boulangères de Montpellier.
(chap. Pastadora, pastadores.)
6. Pestoria, s. f., boulangerie.
Perda e cesse de tot en tot de son ofizi de pestoria per tres ans.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Qu'il perde et qu'il se désiste de tout en tout de son métier de boulangerie pendant trois ans.
7. Pestrir, Prestir, v., du lat. pistrina, pétrir, façonner.
De cela aiga prestiron. Guillaume de Tudela.
De cette eau ils pétrirent.
Fig. Als clercx se laisso pestrir.
P. Cardinal: Qui vol sirventes.
Par les clercs ils se laissent pétrir.
8. Empastar, v., empâter.
Fig. Empastatz coblas
Ab soill de descovinensa.
Lanfranc Cigala: Lantelm qui us.
Vous empâtez des couplets avec fange d' inconvenance.
- Part. pas. substantiv. Pâté.
An aste o empastat. Brev. d'amor, fol. 130.
Ont broche ou pâté.
De salsas de girofle e de bos empastatz.
Izarn: Diguas me tu.
De sauces de girofle et de bons pâtés.
ANC. CAT. ESP. PORT. Empastar. IT. Impastare. (chap. Empastá; fanguejá; fé pastetes; fé paté; fé empastres.)
Pastenaga, s. f., lat. pastinaca, carotte.
Herbas ab razitz trop nutritivas, quals so raba et pastenaga.
(chap. Herbes en arraíls mol nutritives, com son raba (o churuvía) y safranoria, sanfandoria y varians.)
Eluc. de las propr., fol. 220 et 221.
Herbes avec racines fort nutritives, telles que sont rave et carotte.
CAT. Pastanaga. PORT. IT. Pastinaca. (ESP. Zanahoria.
Chap. safranoria : del coló del safrá : taronja, sanfandoria y varians).
2. Pastenegla, s. f., carotte.
Prenetz pastenegla, verben' e cost,
E cozetz lo fort tot ensemps.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez carotte, verveine et coq, et cuisez-le fort tout ensemble.
Patac, s. m., patart, sorte de monnaie.
En moneda de papa XXIII gros, VII patacs bons.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.
En monnaie de pape vingt-trois gros, sept patarts bons.
Pataris, s. m., paterin, sectaire vaudois.
Los truans pataris, que van per lo setgle..., tan enportunamens mostron lurs paupertatz. V. et Vert., fol. 69.
Les gueux paterins, qui vont par le monde..., si importunément montrent leur pauvreté.
Patena, Padela, s. f., lat. patena, patène.
La patena era hornada entorn de noblas peyras presiosas. Philomena.
(chap. La patena estabe adornada en rogle (voltada) de nobles pedres pressioses.)
La patène était ornée autour de nobles pierres précieuses.
Las causas sagradas ni la padela del calix.
(chap. Les coses sagrades ni la patena del cáliz.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.
Les choses sacrées ni la patène du calice.
CAT. ESP. PORT. IT. Patena. (chap. Patena, patenes.)
Patent, adj., lat. patentem, patent.
Exemple patent e manifest. Arbre de Batalhas, fol. 70.
Exemple patent et manifeste.
Baylar sas lettras patentas en forma authentica.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.
Bailler ses lettres-patentes en forme authentique.
Doas letras patens e doas clauzas. Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.
(chap. Dos lletres patentes y dos tancades.)
Deux lettres-patentes et deux closes.
CAT. Patent. ESP. PORT. IT. Patente. (chap. Patén, patens, patenta, patentes.)
Pati, s. m., pays.
Depopulet lo pati arvernicimi.
El pati de Lemotjas.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.
Dépeupla le pays auvergnat.
Au pays de Limoges.
Patir, v., lat. pati, pâtir, souffrir.
A luec en meillura
Qui pas amesuradamen.
B. Zorgi: Totz hom qu'enten.
Parfois en améliore qui pâtit raisonnablement.
E 'l mal qu' el pat li nede sa propria colpa..., el s' auci, cant lo mal que pat non reconois aver deservit. Trad. de Bède, fol. 11.
Et que le mal qu'il souffre lui nettoie sa propre faute..., il se tue, quand il ne reconnaît pas avoir mérité le mal qu'il souffre.
CAT. Patir. ESP. PORT. Padecer. IT. Patire.
(chap. Patí: patixgo o patixco, patixes, patix, patim, patiu, patixen; patit, patits, patida, patides.
A Beseit ñabíe un chiquet que los va demaná una bissicleta als reixos.
Li van portá un patí o patinet. Lo chiquet plorabe y díe: “no vull patí”, y son yayo li va contestá: “pos no patixques o patixgues.”
2. Patient, Pacient, Pascien, Passien, adj., lat. patientem, patient, endurant, souffrant, tolérant, paisible.
S' afina e s' adoussis
Lo bons paupres paciens
En las trebalhas cozens.
P. Cardinal: Pus ma boca.
Le bon pauvre patient s'épure et s'adoucit dans les tribulations cuisantes.
Devem esser patient vers los mals que hom nos fai.
Trad. de Bède, fol. 21.
Nous devons être endurants à l'égard des maux qu'on nous cause.
Fig. Patz passien ven del Senhor
Que, per nos, pres carn, e moric.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Paix paisible vient du Seigneur qui, pour nous, prit chair, et mourut.
Subst. Si 'l pasciens es vigoros. Brev. d'amor, fol. 95.
Si le patient est vigoureux.
Vianda deu estre ministrada segon la diversitat de la malautia, segon la virtut del pacient. Eluc. de las propr., fol. 74.
Nourriture doit être administrée selon la diversité de la maladie, selon la force du patient.
CAT. Pacient. ESP. PORT. Paciente. IT. Paziente.
(chap. Passién, passiens, passienta, passientes.)
3. Paciencia, Pasciensa, s. f., lat. patientia, patience, tranquillité d'âme. Per que Dieus fa, ses pro, far penedensa
Als crestias crestatz de paciensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
C'est pourquoi Dieu fait, sans profit, faire pénitence aux chrétiens privés de patience.
Pasciencia es lo escut daurat que sosten totz los colps per la amor de Dieu, e cobriss home de totas partz. V. et Vert., fol. 65.
La patience est l' écu doré qui soutient tous les coups pour l'amour de Dieu, et couvre l'homme de toutes parts.
Adv. comp. Li requeron que portes
Sos mals en vera pacienza. V. de S. Honorat.
Lui requièrent qu'il portât ses maux en véritable patience.
Loc. Los fatz de Jhesu Crist non as en pacienza. V. de S. Honorat.
Les faits de Jésus-Christ tu n' as en patience (ne peux supporter).
CAT. ESP. PORT. Paciencia. IT. Pazienza. (chap. Passiensia, passiensies.)
4. Patienment, Pacienmen, adv., patiemment.
Si pacienmen o soste. Brev. d'amor, fol. 59.
Si patiemment il le supporte.
Ieu te pregui que mi auias patienment.
(chap. Yo te demano que me escoltos passienmen.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 26.
Je te prie que tu m'écoutes patiemment.
CAT. Pacientment. ESP. PORT. Pacientemente. IT. Pazientemente.
(chap. Passienmen : en passiensia.)
5. Passio, s. f., lat. passio, passion, souffrance, maladie.
Verbs es una part d'oratio significans actio o passio.
Leys d'amors, fol. 73.
Le verbe est une partie d'oraison signifiant action ou passion.
Suffriron passion per mans de Sarrazins. V. de S. Honorat.
(chap. Van patí passió a mans dels Moros.)
Souffrirent passion par mains de Sarrasins.
Greus passios et mortals. Eluc. de las propr., fol. 31.
Graves maladies et mortelles.
Il se dit plus particulièrement en parlant de Jésus-Christ.
Venc, per nostre salvamen,
Recebre mort e passio.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Vint, pour notre salut, recevoir mort et passion.
Creessen Deu que sostenc passio. Poëme sur Boèce.
Qu'ils crussent Dieu qui supporta passion.
- Mouvements charnels.
Aquel deu donar issemple en totas maneiras, que es morz en totas las passios de la charn. Trad. de Bède, fol. 80.
Celui-là doit donner exemple en toutes manières, qui est mort pour toutes les passions de la chair.
Al cor me toca una tals passios.
P. Vidal: Aissi m'ave.
Au coeur me touche une telle passion.
CAT. Passió. ESP. Pasión. PORT. Paixão. IT Passione.
(chap. Passió, passions.)
6. Passionar, v., tourmenter, supplicier.
Part. pas. Fon passionatz fora la porta.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Fut tourmenté hors de la porte.
Motz sanhs son passionatz per diversas provincias.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 21.
De nombreux saints sont martyrisés dans diverses provinces.
IT. Passionare. (chap. atormentá, causá suplissi, torturá, martirisá.)
7. Passibilitat, s. f., lat. passibilitatem, passibilité, sensibilité.
Terra... ha major passibilitat. Eluc. de las propr., fol. 157.
La terre... a plus grande sensibilité.
CAT. Passibilitat. ESP. Pasibilidad. PORT. Passibilidade. IT. Passibilità, passibilitate, passibilitade. (chap. Sensibilidat, sensibilidats: passibilidat, passibilidats.)
8. Passiu, adj., lat. passivus, passif.
L' autre es dit entendement passiu. Eluc. de las propr., fol. 22.
L'autre est dit entendement passif.
- Subst. Terme de grammaire.
L' actiu, lo passiu e 'l neutri.
Tres significatios... l' activa, la passiva, la neutrals.
Leys d'amors, fol. 74 et 100.
L' actif, le passif et le neutre.
Trois significations... l' active, la passive, la neutre.
CAT. Passiu. ESP. (pasivo) PORT. IT. Passivo.
(chap. Passiu, passius, passiva, passives.)
9. Passivamen, adv., passivement.
Doas manieras de significar, so es activamen e passivamen.
Leys d'amors, fol. 74.
Deux manières de signifier, c'est-à-dire activement et passivement.
ESP. Pasivamente. PORT. IT. Passivamente. (chap. Passivamen.)
10. Inpacient, adj., lat. impatientem, impatient.
Els so inpaciens, et fan rezistencia. Eluc. de las propr., fol. 32.
Ils sont impatients, et font résistance.
CAT. Impacient. ESP. PORT. IT. Impaciente.
(chap. Impassién, impassiens, impassienta, impassientes.)
11. Inpaciencia, Enpaciencia, s. f., lat. impatientia, impatience.
Non pot esser soptatz ni torbatz per ira ni per inpaciencia.
Per sa enpaciencia.
V. et Vert., fol. 58 et 13.
Ne peut être surpris ni troublé par colère ni par impatience.
Par son impatience.
CAT. ESP. PORT. Impaciencia. IT. Impazienza.
(chap. Impassiensia, impassiensies.)
12. Compatir, v., lat. compatiri, compatir, avoir pitié.
Part. prés. Fos piatos ni compaciens ni misericordios. V. et Vert., fol. 82.
Fut sensible et compatissant et miséricordieux.
CAT. Compadexer. ESP. PORT. Compadecer. IT. Compatire.
(chap. Compadí, compadís: co + patí : patí en algú : tindre piedat, misericordia.)
13. Compassio, s. f., lat. compassio, compassion.
Ab pietat et ab compassio. V. et Vert., fol. 61.
Avec pitié et avec compassion.
- Douleur, souffrance, affliction.
Cant 1 membre es malautes o nafratz, gran compassio n' a lo cors.
V. et Vert., fol. 57.
Quand un membre est malade ou blessé, grande souffrance en a le corps.
CAT. Compassió. ESP. Compasión. PORT. Compaixão. IT. Compassione.
(chap. Compassió, compassions.)
Patz, s. f., lat. pax, paix, repos, tranquillité.
Bona patz mi platz, quan dura,
E patz forsada no m platz ges.
Bertrand de La Barthe: Foilla ni flors.
Bonne paix me plaît, quand elle dure, et paix forcée ne me plaît point.
Ben volgra qu' el reis dels Frances
E 'l reis engles fezeson patz.
Pons de Capdueil: En onor.
Je voudrais bien que le roi des Français et le roi anglais fissent paix.
Loc. Ilh escoutan, e feron patz. V. de S. Honorat.
Ils écoutent, et firent paix.
Adv. comp. Ieu n' am mais soffrir en patz
Penas e dans e dolor.
Alfonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.
J'aime mieux en souffrir en paix peines et dommages et douleur.
Joves, deu far guerra e cavalaria,
E, quant er veillz, taing ben qu' en patz estia.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Aragon.
Jeune, il doit faire guerre et chevalerie, et quand il sera vieux, il convient bien qu'il soit en repos.
ANC. CAT. Patz (MOD. Pau). ESP. PORT. Paz. IT. Pace. (chap. Pas o pau.)
2. Pazibletat, s. f., tranquillité, paix.
La segurtatz de princes fai plus certana pazibletatz.
Tals deu esser pazibletatz de prince.
Trad. de Bède, fol. 8 et 6.
La sûreté de princes fait tranquillité plus certaine.
Telle doit être tranquillité de prince.
(chap. Tranquilidat : pas o pau.)
3. Pazible, Paizible, Paisible, adj., paisible, tranquille, calme.
Per aysso especialmens son appellatz homes pazibles filhs de Dieu.
Cant elhs seran en pazibla possessio de l' heritatge de lur payre.
V. et Vert., fol. 105.
Pour cela spécialement les hommes paisibles sont appelés fils de Dieu.
Quand ils seront en paisible possession de l'héritage de leur père.
Mais val hom seglars paizibles que morgues iraissables.
Trad. de Bède, fol. 62.
Mieux vaut homme du monde paisible que moine irascible.
Subst. Bonazuratz son los pazibles, car ells seran appellatz fils de Dieu.
V. et Vert., fol. 105.
(chap. Benaventurats són los passifics, ya que ells sirán nomenats fills de Deu.)
Bienheureux sont les paisibles, car ils seront appelés fils de Dieu.
(chap. Passífic, passifics, passífica, passífiques; calmat, calmats, calmada, calmades; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles.)
4. Paziblament, Paziblamen, adv., paisiblement, tranquillement.
Tro, a tota lur voluntat,
Paziblamen aio pauzat
Sant Alexi al monimen.
V. de S. Alexis.
Jusqu'à ce que, selon toute leur volonté, ils aient posé tranquillement saint Alexis au tombeau.
Vera pacientia, es cant hom sufri los mals que hom li fai paziblament.
Trad. de Bède, fol. 21.
Véritable patience, c'est quand l'homme souffre paisiblement les maux qu'on lui fait.
5. Pacific, Passific, Passiffic, adj., lat. pacificus, pacifique, paisible, tranquille.
El es pacific senhor de la dita terra. Chronique des Albigeois, col. 20.
Il est tranquille possesseur de ladite terre.
Devon tenir la Gleysa passifica. Arbre de Batalhas, fol. 161.
Ils doivent tenir l'Église paisible.
CAT. Pacific. ESP. (pacífico) PORT. IT. Pacifico. (chap. Passífic.)
6. Pacificar, v., lat. pacificare, pacifier, tranquilliser.
Semenan discordias, e non pacifican. La Confessio.
Sèment discordes, et ne pacifient pas.
CAT. ESP. PORT. IT. Pacificare. (chap. Passificá: passifico, passifiques, passifique, passifiquem o passificam, passifiquéu o passificáu, passifiquen; passificat, passificats, passificada, passificades.)
7. Pacifficament, Pacificamen, adv., pacifiquement, tranquillement.
Los tractar ben e pacificamen. Chronique des Albigeois, col. 8.
Les traiter bien et pacifiquement.
Pacifficament, bonament, en pacz.
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
Pacifiquement, bonnement, en paix.
CAT. Pacificament. ESP. (pacíficamente) PORT. IT. Pacificamente.
(chap. Passíficamen : en pas o en pau.)
8. Pagar, Paguar, Paiar, Payar, v., lat. pacare, payer, satisfaire, acquitter. Voyez Denina, t. III, p. 54.
Quan Peire Pelissiers volc l' aver recobrar, lo Dalfins no 'l volc pagar.
V. de Pierre Pélissier.
Quand Pierre Pélissier voulut recouvrer l'argent, le Dauphin ne voulut pas le payer.
Los deutes que devia trastotz li vai paguar. V. de S. Honorat.
Les dettes qu'il devait toutes il va lui acquitter.
Coblas e motz, cordos, anel e guan
Solian pagar los amadors un an.
H. Brunet: Pus lo dous.
Couplets et mots, cordons, anneaux, et gants soulaient satisfaire les amoureux un an.
Fig. Longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas.
V. de Savari de Mauléon.
Longuement le paya cette dame avec ses folles promesses.
Que m fai del mieu turmen pagar.
B. Calvo: Tant auta.
Vu qu'elle me fait du mien tourment payer.
Loc. Ieu am trop mais frug que flor,
E mais ric don de senhor
Que si m pagava del ven.
T. de Blacas et de Rambaud de Vaqueiras: En Raimbaud.
J'aime beaucoup plus fruit que fleur, et plus riche présent de seigneur que s' il me payait du vent.
Prov. Vos mi paguatz d'autrui borsel.
Cercamons: Car vei.
Vous me payez de la bourse d'autrui.
Subst. Ben pot esser fis qu' al pagar
Venra centismes gazardos.
Giraud de Borneil: Ben es adregz.
Il peut bien être sûr qu'au payer viendra centuple gain.
Part. pas. Si 'l fetz tan d'onor qu'el s'en tenc fort per pagatz.
V. de Bertrand de Born.
Ainsi lui fit tant d'honneur qu'il s'en tint fort pour payé.
K. iratz e mal paguatz de la mort de sa compainha. Philomena.
Charles chagriné et mal satisfait de la mort de sa compagne.
Non es dona el mon que no s degues tener per pagada de sa amor.
V. de Gaucelm Faidit.
Il n'est dame au monde qui ne se dût tenir pour payée de son amour.
ANC. FR. Tout son despens li a payet.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 100.
Les parchoniers qui auroient paiet leur part de l' héritaige.
Paix de Valenciennes, 1114, p. 434.
CAT. ESP. PORT. Pagar. IT. Pagare.
(chap. Pagá: pago, pagues, pague, paguem o pagam, paguéu o pagáu, paguen; pagat, pagats, pagada, pagades.)
9. Paga, Pagua, Paia, Paya, s. f., paie, paiement, solde.
Recebon paga temporal. Brev. d'amor, fol. 68.
Reçoivent paie temporelle.
En Uc, lo sart, o sap qui fe la paia.
Lanfranc Cigala: Ramon Robin.
Le seigneur Hugues, le tailleur, qui fit le paiement, le sait.
Deziron la mort ayssi co fay lo logadier la hora de sa paga.
V. et Vert., fol. 33.
Désirent la mort ainsi comme fait le mercenaire l'heure de sa paie.
Loc. fig. Quar a la pagua van tut
L' enganat e l' enganaire.
P. Cardinal: Razos es.
Car à la paie ils vont tous le trompé et le trompeur.
CAT. ESP. PORT. IT. Paga. (chap. Paga, pagues; pagueta, paguetes.)
10. Pagamen, Paguamen, Paiamen, Payamen, s. m., paiement, rétribution.
Cel que non fai paiamen.
B. Zorgi: Atressi cum.
Celui qui ne fait pas paiement.
Ses payamen o ses jauzir.
Raimond de Miraval: Res contr' amors.
Sans rétribution ou sans jouir.
CAT. Pagament. ESP. PORT. IT. Pagamento. (chap. Pagamén, pagamens.)
11. Pagaire, Pagador, s. m., lat. pacator, payeur.
Deveire e pagaire. Tit. de 1198. Arch. du Roy., J. 320.
Débiteur et payeur.
Devedor e pagador principals. Tit. de 1278. Château de Capdenac. Débiteur et payeur principaux.
- Adj. Payable.
Quinze livras de cens... pagaduyras cascun an.
Tit. de 1386. Bordeaux. Cab. Monteil.
Quinze livres de cens... payables chaque année.
(chap. Pagable, pagables; pagadó, pagadós, pagadora, pagadores.)
12. Apagar, Apaguar, Apaiar, Apaziar, v., apaiser, calmer, pacifier.
Apagaran se entre lor. Trad. du lapidaire de Marbode.
S' apaiseront entre eux.
Lengua suaus apaia ira. Trad. de Bède, fol. 21.
Langue douce apaise colère.
Pens e sospir, e puois m' apai.
B. de Ventadour: Ara no.
Je pense et soupire, et puis je m'apaise.
Us dous dezirs me ten guay e m' apaya.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Un doux désir me tient gai et me calme.
Part. pas. Lo cors toz apasiaz.
La pessa ben apaziada e serena.
Trad. de Bède, fol. 12 et 18.
Le coeur tout calmé.
La pensée bien apaisée et sereine.
Subst. Om troba en l' Avangeli: Benaurat li apaziat.
Trad. de Bède, fol. 18.
On trouve dans l'Évangile: Bienheureux les pacifiés.
- Se complaire, s'affectionner, s'attacher, s'appuyer.
Vielha la tenc si de dos drutz s' apaya.
Bertrand de Born: Belh m'es.
Je la tiens vielle si elle s'affectionne à deux amants.
Ges per so, dona, no us cal temer,
En dreg d'amor, qu'ieu vas autra m' apays.
Pons de Capdueil: Tant m' a donat.
Point pour cela, dame, il ne vous faut craindre, en justice d'amour, que vers autre je m' affectionne.
Vei mort jovent e valor
E pretz, que non trob' on s' apays.
P. Vidal: Per pauc de.
Je vois morte grâce et valeur et mérite, vu qu'elle ne trouve où elle s' appuye.
Si la guerra no s' apaia,
Crestiantatz greu sera que non caia.
Lanfranc Cigala: Quan vei far.
Si la guerre ne s' apaise, il sera difficile que chrétienté ne tombe pas.
Leu s' apai e leu s' ira.
Raimond de Miraval: Er ab la.
Facilement s'apaise et facilement s'irrite.
ANC. FR. De ce mon coeur s'apaie
Qu'en nul païs n' a gent plus douce ne plus vraie.
Roman de Berte, p. 13.
Li autre pélerin... se tenroient touz apaiés de faire leur pélerinage. Joinville, p. 116.
CAT. ESP. PORT. Apagar. IT. Appagare.
(chap. Apagá, apagás; aplacá, aplacás. Apago, apagues, apague, apaguem o apagam, apaguéu o apagáu, apaguen; apagat, apagats, apagada, apagades.)
13. Apagansa, s. f., satisfaction, contentement.
No us cal aver doptansa
De mi, c' ab leu d' apagansa
M' auretz del tot tos temps a vostre latz.
Raimond de Miraval: Ben aia 'l.
Il ne vous faut avoir doute de moi, vu qu'avec peu de contentement vous m'aurez entièrement toujours à votre côté.
14. Despagamen, s. m., désappointement, mécontentement.
En despagamen
Venon ades aital afar.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
En désappointement tournent incessamment telles affaires.
ANC. CAT. Despagament. ANC. ESP. Despagamiento.
(chap. Despagamén : mal contentamén : desilusió.)
15. Despagar, Despaguar, v., désappointer, fâcher, mécontenter.
Part. pas. Non deu esser blasmatz,
Car mot n'es despagatz.
G. Riquier: Per re non.
Il ne doit pas être blâmé, parce que moult il en est désappointé.
Tan m' an lunhat li miei peccat
De ton Filh que ieu ay despagat.
Los VII Gaugs de Maria.
Tant les miens péchés m'ont éloigné de ton Fils que j'ai mécontenté.
Estan despagatz
Entr' els mantas vetz l' an.
G. Riquier: Si m fos.
Ils sont fâchés entre eux maintes fois l' an.
Ni 'l trobes despaguat en re.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Ni le trouvât mécontenté en rien.
ANC. CAT. ANC. ESP. Despagar.
16. Pactio, s. f., lat. pactio, paction, pacte.
Ab las pactios e convenensas. Charte de Gréalou, p. 60.
(chap. En los pactes y conveniensies o convensions.)
Avec les pactions et conventions.
ANC. FR. Ainsi fut deffaite cette paction. Chronique de Cambray.
ANC. CAT. Pacció. ESP. Pacción (pacto). (chap. Pacte, pactes.)
17. Pati, s. m., pacte, convention.
Que no acordarian plus los patis en cas que no los volguessen pagar.
Docum. de 1376. Ville de Bergerac.
Qu'ils n' accorderaient plus les pactes en cas qu'ils ne les voulussent pas payer.
CAT. Pacte. ESP. PORT. Pacto. IT. Patto.
18. Pacha, s. f., traité, accord, convention, société.
Parti m de lur pacha.
J. Esteve: El dous temps.
Je me séparai de leur société.
Per que totz homs deu refudar la pacha
D' ome, cant mal ni anta li a facha.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
C'est pourquoi tout homme doit refuser l'accord d'homme, quand mal et honte il lui a fait.
ANC. FR. Avant que je fasse aultre pache à toi.
Roman de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 14.
Je te ferai une pache telle.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 76.
domingo, 8 de octubre de 2023
Pons de la Garda. Ponç de la Guardia, Saguardia, Çaguardia
Pons de la Garda.
Sitot non ai al cor gran alegransa,
Si dey chantar e far bella semblansa;
E per so m platz cobrir ma malanansa,
Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;
E si 'n dirai alques de mos talans,
E 'n laissarai per paor moutz a dire.
Eras no sai deves qual part me vire,
Pus miey amic ponhon en mi aucire;
Que tals m' a fach so don planc e sospire,
Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis
Qu' el me serques mos pros e mos enans;
Mas aissi falh hom en mantha fazenda.
Non dirai tan que negus hom m' entenda,
Car d' aquest tort no vuelh aver esmenda;
Si mals m' es pres no vuelh que piegz m' en prenda.
Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis
Lo jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans
Que m' a fag silh don no vuelh mantenensa.
Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa
Mais per si eys que per autra temensa,
Que s laissara enves mi far valensa,
E qui m sera leyals amicx e fis;
Mas ja nulh temps, si vivia mil ans,
No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.
Soen mi fai amors ab se contendre:
Quan cug poiar, l' om ave a deissendre.
Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;
Quar, s' ieu ames si cum fan mos vezis,
Non sofrira las penas ni 'ls afans
Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.
En aisso fai amors gran vilania,
Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;
Qu' ieu mi rancur d' amor e de m' amia
A cuy aurai loncx temps estat aclis;
E 'l guizardos no m' es res mas afans,
Mas ieu 'lh servi tos temps de bon coratge.
Dieus prec que m fes vezer, ans qu' ieu moris,
Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans
De vostr' amor, domna de bon linhatge.
//
Pons de Çaguardia
Pons de La Gardia
Pons de La Guardia
Pons de Sa Gardia
Pons de Sa Guardia
Ponz de Garda
Ponz de La Garda
Pons de La Garda
Pons de La Gardia
Pons de Sa Gardia
Pons de Sa Guardia
Ponz de Garda
Ponz de La Garda
Pons de la Guardia
trovador ripollés Ponç de la Guardia
https://buscandomontsalvatge.blogspot.com/2012/01/puig-reig.html
Haré una canción antes de que venga el mal tiempo,
La amo aún mas porque mi dama está;
Cuando a ella le place ofenderme y mostrarse orgullosa,
No es ninguna joya el deseo que me domina,
Señora, vos sois famosa de buen nombre
Un maldiciente me quiere peor que muerto;


